1. DADES COMPARATIVES
ESTRANGERS BCN/INS PG
1
INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA
CURS 2011-2012

2. 1 ) Dades sobre la població estrangera a Barcelona ciutat .............................. 3
1.1 Nombre i percentatge sobre la població total ........................................ 3
1.2 Procedència ..................................................................................... 4
1.3 Nacionalitats .................................................................................... 4
2
1.4 Edat ................................................................................................ 5
1.5 Evolució ........................................................................................... 5
2 ) Dades sobre l’alumnat estranger al centre INS Príncep de Girona BCN ........ 6
2.1 Número total: 170 alumnes estrangers ................................................ 6
2.2 Percentatge: 170/387= 43,92% ......................................................... 6
2.3 Procedència i gràfiques: ..................................................................... 6
2.4 Dades distribució per cicles i gràfica: ................................................... 9
3.5 Dades alumnat centre INS Príncep de Girona 2011 / 2012 ..................... 9
3 ) Anàlisi i valoració de les dades:............................................................ 10
3.1 Fes la comparació amb les dades que tens sobre Catalunya. Creus que el
percentatge a la teva localitat és superior, similar o inferior al del conjunt de
Catalunya? Per què creus que és així? ..................................................... 10
3.2 El percentatge al teu centre respon al percentatge de la localitat? Si no és
així, quin creus que n’és el motiu? .......................................................... 12
3.3 Quines repercussions té aquesta presència al centre? .......................... 13

3. 1 ) Dades sobre la població estrangera a Barcelona ciutat
1.1 Nombre i percentatge sobre la població total
3

4. 1.2 Procedència
4
1.3 Nacionalitats

5. 1.4 Edat
5
1.5 Evolució

6. 2 ) Dades sobre l’alumnat estranger al centre INS Príncep de Girona BCN
2.1 Número total: 170 alumnes estrangers
2.2 Percentatge: 170/387= 43,92%
6
2.3 Procedència i gràfiques:
1. Argentina:6 18. Moldàvia:1
2. Armènia : 2 19. Nepal: 2
3. Bolívia: 8 20. Pakistan: 7
4. Brasil: 5 21. Paraguai: 2
5. Bulgària:1 22. Perú: 19
6. Colòmbia: 15 23. Polònia :2
7. Cuba: 3 24. Portugal: 1
8. Egipte:1 25. Rep. Dominicana: 4
9. Equador:25 26. Romania: 4
10. Eslovàquia: 1 27. Rússia: 4
11. Filipines:1 28. El Salvador:1
12. Geòrgia: 4 29. Ucraïna: 3
13. Hondures: 2 30. Uruguai: 4
14. Índia: 4 31. Veneçuela: 1
15. Itàlia: 2 32. Xile: 3
16. Lituània: 1 33. Xina:24
17. Marroc: 7

7. Gràfica alumnat procedència
7

8. Gràfica percentatge alumnat procedència
8

9. 2.4 Dades distribució per cicles i gràfica:
1r Cicle: 55
2n Cicle: 83
Batxillerat: 32
Gràfica alumnat distribució cicles INS PG
9
3.5 Dades alumnat centre INS Príncep de Girona 2011 / 2012:
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Nouvin.
Total
cast no cast no cast no cast no
cast cast cast cast
2 3 2 6 4 6 8 6 37
Gràfica alumnat acollida INS PG

10. 3 ) Anàlisi i valoració de les dades:
3.1 Fes la comparació amb les dades que tens sobre Catalunya. Creus que el
percentatge a la teva localitat és superior, similar o inferior al del conjunt de
Catalunya? Per què creus que és així?
10
La població immigrant a Catalunya manté la tendència a la baixa
després de l'inici de la crisi econòmica, i el 2011 registra un descens de
19.476 ciutadans estrangers empadronats respecte a l'any anterior.
Segons dades provisionals de la Direcció General per a la Immigració de la
Generalitat, el 16,1% dels empadronats a Catalunya el 2011 són estrangers,
un 0,3% menys que el 2010, any en què ja havien disminuït un 0,8%
respecte l'anterior.
Prop del 75% dels immigrants són persones d'origen extracomunitari,
sobretot del Marroc (20%), L'Equador (5,42%), Bolívia (4,44%), la Xina
(4,11%), Pakistan (3,9%), Colòmbia (3,7%) i el Perú (2,71%).
Del 25% de ciutadans amb nacionalitats de la Unió Europea, el 8,51%
procedeix de Romania, el 4,03% d'Itàlia (la majoria, originaris de l'Argentina
i Uruguai) i el 2,8% de França.
En conjunt, Catalunya acull persones de 179 nacionalitats diferents.
Itacat Agència de Comunicació Intercultural
La distribució per sexes entre els immigrants, el percentatge d'homes
(52,5%) supera el de dones (47,5%),
La població estrangera a Barcelona disminueix per segon any consecutiu
en un 17.3% del total de residents de BCN.
Departament d’Estadística de l’Ajuntament
de Barcelona a partir de la lectura del padró a l’1 de gener de 2011.

11. La majoria d’ estrangers legals residents a Catalunya són extracomunitaris. Es
concentren, principalment, a la província de Barcelona especialment a la ciutat
de Barcelona i a la seva àrea metropolitana; i es concentren, en menor
proporció, a les comarques de Girona, Tarragona i Lleida.
Gairebé el 47.5 % dels estrangers són dones, amb la qual cosa es constata que
la feminització dels fluxes migratoris que està tenint lloc en el context
internacional també ha arribat a Catalunya. Es poden distingir clarament dos
11
patrons d'immigració femenina: d'una banda, les dones que emigren a través de
la reagrupació familiar, entre les quals predominen les dones africanes; i de
l'altra, les dones que inicien la cadena migratòria i que arriben a Catalunya per
cercar feina, atretes per la demanda de força de treball femenina en els serveis,
sobretot en el servei domèstic. Dins d'aquest segon grup, destaquen les dones
llatinoamericanes.
Pel que fa a la seva inserció laboral, els immigrants extracomunitaris es troben
preferentment ocupats en els serveis -bàsicament, en el servei domèstic,
l'hosteleria i el comerç-, amb un 72 % dels permisos de treball concedits. La
resta es distribueixen entre el sector agrari (13 %), el sector industrial (8 %) i
la construcció (7 %). Val a dir que els immigrants estan ocupats més
freqüentment que els autòctons en l'agricultura i molt menys en la indústria,
mentre que els nivells són similars en el sector dels serveis. No obstant això, els
immigrants no es troben repartits uniformement dins de cada sector d'activitat,
sinó que els espais concrets on s'ubiquen mostren la formació de determinats
llocs laborals on la seva presència és destacada, independentment de la seva
formació. Aquest és el cas de les tasques de recol·lecció en el camp, del servei
domèstic intern o de les categories professionals menys qualificades del sector
tèxtil. Generalment, es tracta d'activitats que acostumen a ser emblemàtiques
de les situacions d'explotació i que són rebutjades per la força de treball
autòctona, a causa de la seva precarietat, escassa remuneració, desprestigi
social i duresa de les condicions de treball.
Les dificultats per obtenir un lloc de treball -i el condicionant previ de la
possessió d'un permís de residència i treball-, així com la discriminació en
l'accés a l'ocupació i en les condicions laborals d'un mercat de treball estratificat
per l'ètnia, són la base de la integració dels immigrants a la societat receptora.
En el cas de la dona immigrant, al reduït ventall d'activitats a les que són
relegats els treballadors d'una ètnia diferent, cal afegir-hi la segregació
ocupacional per gènere que situa a la dona en el darrer escalafó de l'estructura
ocupacional: el servei domèstic i la prostitució. És així com les dones
s'enfronten a una major quantitat de barreres que els homes i a estereotips més
desvaloritzadors en la societat receptora, donat que les activitats laborals que
desenvolupen estan caracteritzades per la precarietat, el desprestigi i la
invisibilitat.

12. La integració dels immigrants extracomunitaris es veu, doncs, afectada per una
dinàmica socioeconòmica que els relega a les posicions més precàries i
socialment estigmatitzades en el mercat de treball, la qual cosa reforça la seva
precarietat legal i les condicions de vivenda estre altres problemes.
Cal tenir ben presents les polítiques estatals respecte a immigració, ciutadania i 12
pluralisme cultural ja que aquestes condicionen clarament, ja sigui potenciant o
dificultant, les estratègies d'inserció d'aquests col·lectius. Finalment, tant les
actituds i comportaments de la població autòctona com les estratègies dels
propis col·lectius d'immigrants, són factors clau a l'hora de determinar la seva
integració.
3.2 El percentatge al teu centre respon al percentatge de la localitat? Si no és així,
quin creus que n’és el motiu?
El nostre centre és bastant peculiar: l’ arribada d’ alumnat estranger és constant
i fluctuat. L’ alumnat considerat nouvingut, des de fa cinc cursos, ens permet
tenir dues aules d’ acollida, és a dir, atenem al voltant d’uns 33 a 37 alumnes
cada any entre els dos cicles.
Aquest fet, sense parlar de percentatges concrets, ens permet assegurar que
tenim sempre el mateix nombre d’ alumnes nouvinguts des de l’ any 2007, no
disminuïm els nombre d’ alumnat estranger com passa a Barcelona ciutat si no
que el mantenim d’ una manera reiterada des de fa cinc cursos .
Per què? Els motiu són senzills:
1. El Consorci d’ Educació de BCN s’encarrega de nodrir la nostra matrícula
en tots els cursos, en qualsevol moment del curs, sense adonar-se que
tenim els grups plens en tots els nivells .
2. Som el centre educatiu de referència i per excel·lència del districte Horta
Guinardó per atendre l’ alumnat nouvingut.
3. Som un referent atenent la diversificació i les peculiaritats de tot el nostre
alumnat

13. 3.3 Quines repercussions té aquesta presència al centre?
A cada nivell d’ ESO donem resposta a les demandes de l’ alumnat i hem fet el
canvi d’ incloure l’ alumnat de l’Aula d’ Acollida al Grup Acollidor, creant aquests
grups.
13
Grup Acollidor Grup Bàsic
Grup heterogeni: Grup heterogeni:
15 alumnes 14 alumnes
amb bon nivell amb bon nivell
acadèmic i acadèmic.
caràcter 11 alumnes
solidari. amb un ritme
10 alumnes de treball per
nouvinguts. adaptar.
Desdoblaments: Desdoblaments:
Grups AQ i AB Grup BQ
Grup Acollida AB