programa-electoral-xavier-trias-barcelona-eleccions-municipals-2023.pdf

2
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
El proper 28 de maig hi haurà eleccions a la
ciutat de Barcelona i, tal com reclama la majoria
de la població de la ciutat, hem de fer que siguin
les eleccions del canvi. Hi ha una oportunitat
pel canvi, i per això em presento amb un equip
potent i solvent que defensarà les propostes de
ciutat que conté aquest programa.
Aquí et presento aquest programa electoral, el
programa electoral del canvi, i les seves
propostes que hem treballat com a llista electoral
i en les quals han col·laborat un gran nombre
d’experts en cada matèria.
Amb aquest programa em presento per ser de
nou Alcalde de Barcelona, i em presento
per ser un alcalde que escoltarà la ciutadania,
que actuarà per solucionar els seus problemes,
que transformarà Barcelona en aquests anys de
canvi i transformació que tenim per endavant,
i per liderar-la amb consens i diàleg. Però
sobretot em presento per Alcalde per dur
a terme el veritable canvi que Barcelona
necessita en la seva governança.
I hem de tenir en compte que avui les ciutats es
transformen i desenvolupen al voltant de tres
conceptes:
Necessitem ciutats intel·ligents –smart–,
saludables i sostenibles.
I aquests tres conceptes o palanques de
transformació tenen un doble objectiu: progrés
econòmic i progrés social.
I la meva feina com a alcalde ha de ser que això
funcioni. Fer que la ciutat funcioni.
Em comprometo a fi que les prioritats meves
i del meu equip seran les de trobar
solucions a les principals problemàtiques
de la ciutadania, començant pel problema
de seguretat que pateix actualment Barcelona,
el qual s’ha de solucionar urgentment. Així
com dedicarem els màxims esforços a la
creació d’activitat econòmica, a aprofitar
les oportunitats que sorgeixin a la ciutat, de
trobar-ne i crear-ne de noves i de crear llocs de
treball de qualitat amb uns sous de qualitat.
Així com també hem de cuidar la nostra
ciutat, una ciutat que ha de ser de vida,
una ciutat neta, que funcioni i que tingui una
mobilitat ordenada i sostenible, amb
unes polítiques d’habitatge ambicioses
i col·laborant amb tothom. Una Barcelona
per a tothom i que cuidi els seus ciutadans i
ciutadanes, que el ciutadà sigui el centre de les
polítiques.
I finalment, una de les coses més importants,
em comprometo perquè Barcelona torni a
exercir de capital de Catalunya. La ciutat
ha de tornar a prendre el lideratge amb més
força que mai i aquest ha de ser un lideratge
que acompanyi, que no imposi. Barcelona ha de
tornar a exercir de capital de Catalunya, així
com ha de recuperar el seu orgull de ciutat
moderna, capdavantera, garant dels
drets i ha de tornar a ser, col·laborant i treballant
amb tots els pobles i ciutats de Catalunya, un
referent internacional en tots els camps
possibles.
El canvi és a les nostres mans, a les de tots.
Per una Barcelona que funcioni, per una
Barcelona millor, fem-ho junts!
Xavier Trias x Barcelona
BENVOLGUT, BENVOLGUDA,

3
UNA BARCELONA CAPITAL 5
PER UNA BARCELONA CÍVICA I SEGURA 10
LA BARCELONA QUE PROTEGEIX 11
LA BARCELONA LÍDER EN EL BENESTAR ANIMAL 17
PER UNA BARCELONA PER A TOTHOM,
JUSTA I SALUDABLE 20
LA BARCELONA SOCIAL 21
LA BARCELONA QUE EDUCA 27
LA BARCELONA QUE CREU EN ELS JOVES 31
LA BARCELONA AMB BONA SALUT 35
LA BARCELONA DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA 38
LA BARCELONA QUE SUMA PER L’HABITATGE 44
PER UNA BARCELONA PLENA DE VIDA 49
LA BARCELONA RENATURALITZADA 50
LA BARCELONA QUE ES TRANSFORMA 54
LA BARCELONA DE LA TECNOLOGIA URBANA 58
LA BARCELONA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE 62
LA BARCELONA DE LES ENERGIES RENOVABLES 68
LA BARCELONA DELS SERVEIS URBANS DE PRIMERA 70
PER UNA BARCELONA CAPDAVANTERA 73
LA BARCELONA OBERTA AL MÓN 74
LA BARCELONA DIGITAL I DEL CONEIXEMENT 79
LA BARCELONA CIUTAT DE DADES 86
PER UNA BARCELONA CREADORA
D’OPORTUNITATS I IGUALTAT 92
ÍNDEX

4
PER UNA BARCELONA DEL FOMENT DE LA CULTURA,
LA LLENGUA, LA CREATIVITAT I LA MEMÒRIA 100
LA BARCELONA QUE CREU EN LA CULTURA I LA CREATIVITAT 101
LA BARCELONA QUE PROMOU LA SEVA LLENGUA 109
LA BARCELONA QUE PRESERVA LA SEVA MEMÒRIA 111
PER UNA BARCELONA DIVERSA I PLURAL 113
LA BARCELONA DELS DRETS 114
LA BARCELONA DELS FEMINISMES 115
LA BARCELONA LGTBI 117
LA BARCELONA GITANA 120
LA BARCELONA DELS FETS RELIGIOSOS 121
PER UNA BARCELONA DELS BARRIS 123
LA CIUTAT VELLA QUE FUNCIONA 124
L’EIXAMPLE QUE FUNCIONA 128
EL SANTS-MONTJUÏC QUE FUNCIONA 133
LES CORTS QUE FUNCIONA 138
EL SARRIÀ-SANT GERVASI QUE FUNCIONA 142
LA GRÀCIA QUE FUNCIONA 147
L’HORTA-GUINARDÓ QUE FUNCIONA 151
EL NOU BARRIS QUE FUNCIONA 157
EL SANT ANDREU QUE FUNCIONA 163
EL SANT MARTÍ QUE FUNCIONA 166
ÍNDEX

6
Barcelona ha estat, és i serà sempre la capital
de Catalunya i de la catalanitat, així com també
és una de les grans capitals del Mediterrani i
d’Europa. Històricament i actualment, Barcelona
ha estat també una ciutat, una capital, que s’ha
hagut de construir a si mateixa, sense un estat al
darrere des de l’edat mitjana que l’hagi ajudat
a desenvolupar-se o un gran imperi que l’hagi
sostingut. És més, la majoria de vegades al
davant hi ha tingut un estat que ha anat en contra
dels seus interessos i del seu desenvolupament.
Barcelona només s’ha fet gran gràcies a les
seves pròpies forces, al seu talent, al seu orgull
i el de tota la gent de la ciutat, del país i de tot
arreu que l’ha lluitat, treballat i construït.
La gran força de Barcelona és aquesta,
l’empenta, l’enginy i les ganes de progrés dels
seus habitants al llarg de la història, com també
és el màxim llegat que ens han deixat els que ens
han precedit. I és evident que el país no seria el
mateix sense la força i l’impuls de la seva capital,
però, alhora, Barcelona no seria el que és sense
el conjunt de Catalunya, sense la manera de ser,
el dinamisme i la identitat del país.
En aquests darrers 8 anys, el lideratge per fer que
Barcelona exerceixi com a capital ha estat nul i ha
provocat que moltes de les grans infraestructures
i inversions que l’Estat tenia pendents continuïn
igual o que, després de 8 anys, els projectes es
trobin només a les beceroles. Com tampoc s’ha
cregut en la potència de la nostra capitalitat.
Cal revertir aquesta situació i saber aprofitar
i desenvolupar el projecte de capitalitat de
Barcelona, cap endins i cap enfora.
Què defensem?
Una construcció activa de la capitalitat
de Catalunya. Barcelona és una capitalitat
activa, que per ser i existir ha de treballar i
liderar. És això al que ens comprometem, a què
tots els esforços i les polítiques de l’Ajuntament
de Barcelona aniran destinades a construir la
capitalitat i el lideratge de Barcelona en tots els
àmbits, a l’atracció del millor per a la ciutat, al seu
engrandiment i la millora de la qualitat de vida.
I el més important: Barcelona i Catalunya
han d’estar enllaçades i anar a l’una
en la cerca d’oportunitats econòmiques,
inversions i grans esdeveniments, en
la planificació i gestió de les grans
infraestructures, en projecció exterior i
en la defensa i projecció de la llengua, la
cultura i la identitat catalanes. Barcelona
ha de ser una ciutat que dialogui amb el seu
país i que hi sigui sensible. Barcelona ha de ser
generosa i ha d’oferir oportunitats per a tothom
sense pretendre “barcelonitzar” ni invisibilitzar
a ningú.
Un lideratge en xarxa. Hem de fugir d’un país
de corones, on sembla que cada corona, com més
allunyada de la metròpoli, menys oportunitats té.
No volem una Barcelona que pretengui buidar
el país, com passa en altres indrets. Aspirem a
construir un país en xarxa, que fugi de dualitats
(territori versus metròpoli). El lideratge de la
capitalitat de Barcelona mai ha de ser
vertical ni unidireccional. Barcelona ha
de liderar en xarxa, acompanyant i sent
referent. Hem de treballar bilateralment amb
el territori des d’una perspectiva d’aliances, que
vol dir que cadascú hi posa el millor que té,
en què la suma des de la diversitat permet que
tothom hi guanyi, que els beneficis siguin per a
tothom, per a Barcelona i la resta del país, i en
definitiva, que s’acabin multiplicant. Barcelona
ha d’ajudar a desenvolupar un país en xarxa,
multicèntric, amb diferents metropolitanitats,
on cadascun dels territoris aporti les seves
potencialitats i singularitats, i permeti disposar
d’un país equilibrat i cohesionat.
El cor metropolità de Catalunya. En aquesta

7
Catalunya en xarxa, l’àrea metropolitana de
Barcelona és el cor metropolità de Catalunya.
Un territori amb una fortalesa econòmica i
un potencial enormes i amb unes necessitats
compartides pel que fa a serveis i reptes. En aquest
sentit, volem una àrea metropolitana que
preservi la identitat de cada municipi,
que no deshumanitzi les ciutats que la
integren, que vagi en línia amb l’impuls
d’aquest país, equilibrat al servei del
progrés econòmic i el benestar de les
persones, i que assumeixi també el repte de
la promoció i la protecció de la llengua i la
cultura. No volem la “barcelonització” de l’àrea
metropolitana, sinó que tothom tingui les seves
oportunitats, a partir de la identitat de cada
municipi. I, en aquest context, també ha de ser
una prioritat trencar la dualitat emocional entre
l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta de
Catalunya.
Barcelona, capital de la Mediterrània.
Barcelona és i ha de ser la clau de volta, el nexe
d’unió, dels territoris de l’Arc Mediterrani. Hem
de desenvolupar la connectivitat i els intercanvis
de tota mena entre aquests territoris. Volem
una capital, Barcelona, que sigui el
node principal d’una xarxa, que miri
a l’exterior, al món, per estar entre les
millors, i que sigui finestra per projectar-nos al
món i porta d’entrada del món al nostre país,
però que alhora miri, es comprometi i interactuï
amb el seu país, que és Catalunya.
Propostes per a una Barcelona capital
1. L’Ajuntament de Barcelona estarà sempre
al servei del Parlament de Catalunya
i en defensa activa de les llibertats nacionals,
col·lectives i individuals dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
2. Establirem una regidoria que lideri
les relacions bilaterals entre la ciutat
de Barcelona i la resta del territori de
Catalunya, per tal de compartir reptes i
necessitats, i afavorir aliances, la presència
d’inversions i oportunitats i la seva projecció
internacional.
3. Continuarem la tasca de revisió de la
Carta Municipal de Barcelona, la llei
ordenadora de l’Ajuntament de Barcelona i les
seves competències, que està duent a terme
el Grup Impulsor de la Carta Municipal en la
revisió pel seu 25è aniversari.
4. Donem suport perquè Barcelona sigui la
primera seu de la Capitalitat Europea
del Comerç de Proximitat en col·laboració
amb les entitats comercials de Barcelona.
5. Desenvoluparem el projecte de la
Capitalitat Europea de la Democràcia
2023-2024.
6. Desenvoluparem el projecte de la
Capitalitat Mundial de l’Arquitectura
2026.
7. Farem de Barcelona la Capital
Internacional de l’Esport, revalorant el paper
de ciutat olímpica i fent una aposta estratègica
per atraure organismes i institucions esportives
internacionals de primer nivell a la ciutat.
Propostes per a una Barcelona cor
metropolità de Catalunya
1. Impulsarem la finalització i tramitació
dels treballs del Pla director urbanístic
que es redacta des de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, per promoure a continuació
l’actualització del Pla general metropolità.
Crearem una oficina específica per dur a terme
aquestes tasques.

8
2. Impulsarem l’Agència Metropolitana de
Mobilitat per donar l’enfocament metropolità
que necessita la mobilitat de Barcelona, tot
definint i planificant, juntament amb el sector
privat, les polítiques de mobilitat que afecten
l’àrea metropolitana de Barcelona.
3. Liderarem l’exigència del traspàs de
la titularitat de Rodalies al Govern de
la Generalitat, defensant el possible
paper que hauria de tenir l’ATM en la
gestió, i exigirem el finançament necessari per
tal de garantir un sistema eficient, tot treballant
perquè les inversions previstes en infraestructures
i millores siguin una realitat.
4. Farem una aposta decidida per l’operador
mixt metropolità d’habitatge (Habitatge
Metròpolis Barcelona) per tal d’ampliar el
nombre d’habitatges assequibles a Barcelona i a
tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
5. Desenvoluparem la coordinació
metropolitana entre policies locals i
la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des
de la centralitat de la capital del país, volem
que es concreti un Pla de seguretat metropolità
que no només coordini l’aspecte operatiu (molt
important), sinó el que és més transformador
per a la ciutadania: la definició conjunta de
les polítiques públiques de seguretat a l’àrea
metropolitana.
6. Vetllarem per l’impuls dels aparcaments
dissuasius a l’entrada de Barcelona
previstos a l’àrea i a la regió
metropolitana.
7. Desenvoluparem un sistema intel·ligent
i integral per a la gestió i coordinació
semafòrica dels 37.000 semàfors de
Barcelona i dels nodes de connectivitat
amb l’àrea metropolitana. Per exemple,
els semàfors intel·ligents, dotats de sistemes de
reconeixement òptic i governats per algoritmes,
poden seleccionar els temps de pas a les cruïlles
no només per les seves variables , sinó calculant
el màxim de guany possible per a tota la xarxa
i actualitzant-se constantment per l’entrada
permanent de nova informació.
8. Desenvoluparem un Pla de recuperació
i manteniment del patrimoni de la serra
de Collserola, el qual desenvoluparem amb
la resta de municipis de la serralada en un
projecte que ha de ser metropolità per tal de
defensar, restaurar, informar i posar en context
tot el patrimoni històric, artístic i natural de la
muntanya.
9. Establirem una millor col·laboració amb els
municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
i amb la mateixa AMB, per garantir una millor
coordinació en l’atenció a les persones
usuàries de serveis socials, així com per
coordinar polítiques relatives a l’habitatge o a
l’abordatge del sensellarisme.
10. Farem de la Barcelona metropolitana
la capital logística del sud d’Europa.
11. Reforçarem el Programa Làbora, de
foment de l’ocupació de persones amb especials
dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de
més finançament i impuls en l’àmbit metropolità.
12. La creació del Barcelona Knowledge
Yard, que té com a objectiu promoure la
transferència de coneixement entre els centres
universitaris i de recerca de primer nivell que tenim
a casa nostra i totes les empreses innovadores
amb capacitat de generar productes competitius
en l’àmbit internacional. Aquesta transferència
del coneixement és la gran assignatura pendent
del nostre país, ja que aquests dos ecosistemes
excel·lents no es parlen prou i no hi ha els espais

9
i les eines institucionals adequades per fomentar-
ho al nivell que la societat actual requereix.
En aquest sentit, el lideratge de l’Ajuntament
de Barcelona resulta essencial amb un doble
objectiu: primer, per construir espais de connexió
més robustos entre aquests dos mons i, segon, per
fomentar que la mateixa ciutat de Barcelona i la
seva àrea metropolitana esdevinguin un autèntic
laboratori obert al món: responsable, creatiu i
global.

PER UNA
BARCELONA
CÍVICA
I SEGURA

11
Una ciutat segura i cívica és essencial perquè
tota la ciutadania pugui desenvolupar la seva
vida social, personal i econòmica en un entorn
segur. Perquè la inseguretat és l’amenaça
principal contra la llibertat econòmica i laboral,
la llibertat de moviments i la llibertat de circular a
qualsevol hora per qualsevol indret de la ciutat, i
això afecta especialment les dones.
La inseguretat ataca i debilita la igualtat
d’oportunitats i la cohesió social. I els barcelonins
i les barcelonines volem viure en una ciutat amb
plenitud de drets, com ho és poder gaudir de
l’espai públic sense por. Viure amb seguretat
és, per tant, una política social de primer ordre
i serà una absoluta prioritat del nostre govern
municipal. I una vessant de la seguretat és també
garantir la convivència veïnal, tot treballant per
minimitzar i solucionar els conflictes que vagin
sorgint a la ciutat.
Actualment, dues de les màximes problemàtiques
dels barcelonins i les barcelonines són la
inseguretat i els problemes de convivència. En
el darrer baròmetre municipal, un 22,8 % dels
ciutadans de Barcelona diuen que la inseguretat
és el primer problema de la ciutat, que augmenta
en 7 punts percentuals des de les dades del 2020
i arriba ja a nivells del 2019. I un increment de
més de 20 punts des de desembre del 2015,
quan, essent alcalde Xavier Trias, la inseguretat
només era el principal problema per a un 3,9 %
de la ciutadania. Ningú pot negar que aquest
és el primer problema de la ciutat, així com
també és un problema que va en augment. Però
no només és una sensació de la ciutadania, les
dades policials confirmem aquesta sensació i la
converteixen en un fet incontestable.
En aquest apartat també ha destacat en els darrers
anys el desenvolupament de les polítiques de
benestar animal, ja que la governança municipal
no només afecta la ciutadania, sinó que també
afecta els animals de la ciutat de Barcelona.
El compromís d’aquest programa no és només
cap als drets de les persones, sinó també dels
animals.
LA BARCELONA QUE
PROTEGEIX
La ciutat de Barcelona disposa d’uns models de
seguretat i prevenció propis que, gràcies a la
Carta Municipal, s’han anat desenvolupant al
llarg de les darreres dècades, amb uns cossos
(com són els de la Guàrdia Urbana, Protecció
Civil i els Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis
i Salvament) que han exercit i exerceixen una
gran tasca reconeguda per la ciutadania.
I un dels aspectes més importants lligats amb
la seguretat és la prevenció. Les polítiques de
prevenció, protecció civil i resiliència urbana, que
van lligades, seran fonamentals en aquest segle
XXI d’emergència climàtica. El desenvolupament
d’aquestes polítiques, així com de les polítiques
de ciberseguretat, seran un gran repte per a la
ciutat de Barcelona, que haurà de desenvolupar-
les i reforçar-les en els propers anys i marcaran
el futur de la ciutat en les properes dècades.
Què defensem?
La importància de la seguretat i el civisme
per a Barcelona. Avui, la inseguretat és
la primera amenaça contra la llibertat a
Barcelona: contra la llibertat de moviments, la
llibertat de poder anar on vulguis i quan vulguis,
la llibertat sexual, la llibertat econòmica, la
llibertat laboral, etc. La inseguretat té, a més, un
fort component de desigualtat, perquè afecta més
les classes populars i els barris menys afavorits,
perquè les persones amb més recursos es poden
pagar mesures de seguretat privada que la gent
amb menys recursos no pot assumir. Per això

12
diem i repetim que la inseguretat ataca la
llibertat d’oportunitats i la seguretat és,
per tant, una política social de primer
ordre. Revisarem tots els àmbits funcionals i
explorarem al màxim les experiències de ciutat
que ens permetin un abordatge de la seguretat
urbana eficient i ajustat a la realitat de la nostra
ciutadania.
El compliment de les lleis i les ordenances.
La sensació i la realitat que ha de percebre tota la
ciutadania de Barcelona és que el fet delictiu,
l’acte incívic, no quedarà impune. Que
les lleis i les ordenances han de complir-se i fer-
se complir i que els problemes d’inseguretat no
noméssónunproblemadelapoblació,sinótambé
de l’Administració. Les ordenances i les lleis
s’han de complir, però també s’han de
reformar per fer-les més útils i efectives,
tant per al ciutadà com per als cossos policials.
Així com també s’ha de reformar l’Ordenança
de convivència i el seu règim sancionador.
L’exemplaritat pública i el retorn a
l’autoritat. El govern municipal no pot donar
empara, dur a terme, promoure o aplaudir
actituds que vagin en contra del civisme o la
seguretat de la ciutat de Barcelona. Els agents
del cos s’han de sentir acompanyats
amb una estructura política i directiva
compromesa amb el servei públic i
exigent en la prestació del servei, filosofia que
impregnarà tota l’estructura de comandament.
Transmetrem a la plantilla de la GUB la
importància i la confiança que tenen per part
de la ciutadania i del govern, els farem sentir
partícips de les polítiques de seguretat de la
ciutat, i els reforçarem i defensarem sense ser
objectes de la política, reforçant així la seva
autoritat.
Una ciutat resilient amb les persones
al centre. Les polítiques de resiliència tindran
l’individu, la persona, com el seu centre
prioritari, així com l’experiència apresa i la
innovació com a base del seu desenvolupament.
Amb l’augment dels riscos climàtics i
pandèmics ja viscuts, hem de preparar
la ciutat de Barcelona per a les properes
problemàtiques que sorgeixin a la
ciutat. Hem de ser proactius i preventius, amb
la prevenció, preparació, formació i recopilació
de dades com a fonaments per dur a terme una
bona tasca.
Propostes per a una ciutat segura
1. L’alcalde liderarà les polítiques de seguretat
pública de Barcelona i es designarà un
tinent/a d’alcaldia que tindrà dedicació
exclusiva. S’exercirà amb decisió i compromís
la funció de comandament superior de la GUB.
2. Farem que la inseguretat deixi de ser
la primera preocupació dels barcelonins
per tornar-la a situar en llocs inferiors al rànquing
que estableixen els baròmetres municipals.
3. Aprovarem un Pla de desenvolupament
estratègic de la GUB. Superarem les visions
limitades i orgàniques del Pla director de la GUB
del 2016 i les diferents mesures de govern (Nou
model de servei i de gestió de la GUB, 2020).
4. Aprovarem, fent ús de les competències
que ens pertoquen i que el govern anterior ha
rebutjat exercir, el Pla de seguretat de Barcelona.
Aprovarem també tots aquells plans sectorials
que calguin en matèria de seguretat per complir
amb el nostre compromís amb la ciutadania.
5. Augmentarem la ràtio d’agents de la
Guàrdia Urbana fins a 2,5 agents per cada mil
habitants, davant dels 2 agents per cada mil
habitants, arribant als 4.000 agents el 2027.

13
6. Exigirem al Govern de la Generalitat un
augment dels agents dels Mossos d’Esquadra fins
a la ràtio de 2,5 agents per cada mil habitants.
7. Desenvoluparem unitats nocturnes pròpies
a cada districte. A l’inici del mandat anterior hi
havia només 4 unitats, en vam aconseguir dues
més, i ara l’objectiu és arribar a les 10 unitats
i que cada districte tingui la seva Unitat
Nocturna Operativa.
8. Donarem protagonisme absolut a la
ciutadania i els seus problemes potenciant els
equips de policia de barri, augmentant-ne
els efectius i ordenant les seves funcions.
9. Dotarem els agents i comandaments de
pistoles Taser a tots els districtes i unitats
operatives.
10. Dotarem progressivament de càmeres de
gravació unipersonal a tots els agents que
prestin servei al carrer.
11. Augmentarem les pales detectores
d’armes blanques a tots els vehicles en servei.
12. Desenvoluparem els mecanismes i les
aplicacions digitals per tal de modernitzar i
agilitzar la feina, així com implementarem
la utilització de drons.
13. Recuperarem les patrulles mixtes entre
Mossos i GUB al metro i crearem una millor
col·laboració entre cossos, tot planificant i
racionalitzant els recursos.
14. Col·laborarem amb les altres policies de la
ciutat de Barcelona, així com amb la seguretat
privada.
15. Desenvoluparem la UREP (Unitat de
Reforç Emergències i Proximitat), dotant-
la de més recursos materials i amb un increment
del nombre d’agents per fer-la més operativa,
tot millorant la seva coordinació amb les unitats
d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra.
16. Treballarem per signar amb la Generalitat
de Catalunya el nou Conveni de Seguretat
Pública a la ciutat, apostant per la incorporació
d’una visió sistèmica entre la GUB i la PGME. Un
nou model relacional que, prioritzant la protecció
de les persones i l’exercici lliure dels drets i les
llibertats des d’una perspectiva de seguretat
humana, explori les potencialitats funcionals de
la GUB i la interacció dels dos cossos en una
visió sistèmica de ciutat.
17. Desenvoluparem la coordinació
metropolitana entre policies locals i
GUB. Ambicionem que, des de la centralitat de
la capital del país, es concreti un Pla de seguretat
metropolità que coordini no només l’aspecte
operatiu (molt important), sinó el que és més
transformador per a la ciutadania: la definició
conjunta de les polítiques públiques de seguretat
a l’àrea metropolitana.
18. Desenvoluparem i augmentarem els recursos
de la Unitat contra les Violències Sexuals per
tal de combatre la submissió química i altres
violències contra les dones. Treballarem per
col·laborar amb els equips de CME i les seves
unitats de delictes sexuals, creant unitats pròpies.
19. Estudiarem la creació de la figura
d’auxiliars de la GUB, tal com existeixen en
altres ciutats i països.
20. Tornarem a fer de la Divisió de Trànsit
de la GUB una policia referent en àmbit
europeu, com sempre ho ha estat, amb més
dotació d’agents i recursos.
21. Potenciarem les formacions a centres

14
educatius per a la prevenció de l’accidentalitat.
22. Desenvoluparem, tal com ja existeix en el
cas dels Bombers de Barcelona, un espai i un
grup per als agents jubilats de la Guàrdia
Urbana perquè puguin continuar aportant al
cos i a la ciutadania la seva expertesa.
Propostes per a una ciutat més justa
1. Desenvoluparem la justícia de proximitat
a la ciutat de Barcelona, com ja permet la
Carta Municipal, i en defensarem l’ampliació en
una possible reforma.
2. Demanarem la permanència del segon
Jutjat de Primera Instància de Barcelona
per tal de tractar els delictes amb més rapidesa.
3. Continuarem treballant per tal que la reforma
de la multireincidència s’apliqui amb resultats
positius per a la ciutadania.
4. Desenvoluparem amb la Generalitat de
Catalunya, per tal de combatre les ocupacions
delictives, els nous mecanismes previstos a la
Llei 1/2023, del 15 de febrer, de modificació
de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i
del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya,
relatiu als drets reals, amb relació a l’adopció
de mesures urgents per a afrontar la
inactivitat dels propietaris en els casos
d’ocupació il·legal d’habitatges amb
alteració de la convivència veïnal.
Propostes per a uns equipaments
policials adequats
1. Desenvoluparem i reformarem els
equipaments policials de Ciutat Vella per
tal de fer-los eficaços i segurs per als agents i per
a la ciutadania.
2. Finalitzarem les comissaries de Sant
Andreu i Sarrià.
3. Desenvoluparem un Pla d’equipaments
de reforma de les comissaries de la
Guàrdia Urbana (especialment de reforma i
augment dels vestidors femenins) i crearem un
nou model bàsic de comissaria.
4. Construirem el nou CECOR (Centre
Coordinació d’Emergències). Aquest és un
equipament vital que ja acumula massa retards
i que actualment està situat en un local que ha
quedat antiquat i allunyat de les necessitats
actuals.
5. Obrirem nous espais conjunts amb Mossos
d’Esquadra.
Propostes per a una ciutat més cívica
1. Aplicarem estrictament l’Ordenança
de mesures per fomentar i garantir la
convivència ciutadana a l’espai públic
de Barcelona.
2. Crearem una comissió redactora amb
grups municipals, però també amb experts
tant interns com externs, per tal de reformar
l’Ordenança de civisme en els punts que es
creguin pertinents.
3. En la línia de les estratègies que s’estan
duent a terme a diferents ciutats del món per a
una millor gestió i governança de la ciutat en
l’horari nocturn, impulsarem un Programa per
a la governança de la ciutat en horari
de nit, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la
gestió dels serveis municipals, els usos de l’espai
públic, els equipaments, l’oferta dels establiments
d’oci nocturn, el transport públic i la convivència
a la ciutat en horari nocturn. Aquest programa
es fonamentarà en l’estudi previ de la realitat

15
urbana nocturna i, finalment, estudiarà posar en
marxa una Unitat o Oficina per a la Governança
de la Nit des d’una visió de transversalitat de
les diferents instàncies municipals implicades i en
col·laboració amb els sectors i operadors privats
de la nit de la ciutat.
4. Reforçarem aquesta acció amb una revisió
en profunditat de totes les ordenances
vinculades directament o indirectament
en la millora de la seguretat i la lluita
contra l’incivisme:
I. Ordenança sobre l’ús de les vies i els
espais públics.
II. Ordenança reguladora del procediment
sancionador.
III. Ordenança sobre la protecció del
patrimoni arquitectònic, històric i artístic.
IV. Ordenança de les activitats i els
establiments de concurrència pública.
5. Potenciarem els plans d’inspecció
coordinats amb la resta de serveis
tècnics municipals, impulsant l’adopció de les
mesures d’intervenció administrativa necessàries,
en coordinació amb les taules administratives,
sectorials o de districte. A mode d’exemple,
l’abordatge integral de les sobreocupacions,
l’infrahabitatge, HUTs, narcopisos, associacions
cannàbiques, etc.
6. Potenciarem la participació de la ciutadania
i de les entitats representatives dels diferents
interessosdelaciutatenelsòrgansdeparticipació
previstos, per tal d’implicar-los en la definició de
les polítiques públiques de seguretat de la ciutat.
7. Reforçarem la figura de l’Agent Cívic
i les seves tasques.
8. Implicarem els titulars de les llicències
d’activitats recreatives i musicals, i d’altres
amb impacte veïnal, en l’activitat de prevenció
als voltants dels seus establiments, mitjançant
convenis.
9. Estudiarem, d’acord amb la legislació
aplicable i les recents sentències judicials
dictades, limitar els clubs cannàbics per
evitar problemes de salut pública i de convivència.
10. Incrementarem els recursos preventius
i informatius (mediadors, agents cívics,
etc.) als punts “calents” on es concentren
la majoria d’actes d’incivisme, soroll i
botellots de la ciutat, amb la possibilitat de
crear grups de treball permanents en aquestes
zones.
11. Impulsarem:
I. Campanyes sistemàtiques a les escoles,
els instituts i els centres docents per educar i
sensibilitzar sobre els impactes negatius de
l’incivisme i el soroll nocturn en la salut de la
gent.
II. Campanyes de sensibilització i
col·laboració sobre les bones pràctiques i
la prevenció de l’incivisme amb les entitats
representatives de la restauració i l’oci nocturn,
així com campanyes d’ajuts i promoció per tal
d’augmentar la qualitat de l’oci nocturn.
III. Campanyes sistemàtiques
d’inspecció i sanció, si escau, als establiments de
venda de begudes alcohòliques que incompleixen
els horaris de venda al públic, amb la possible
revisió dels horaris de venda.
IV. Campanyes sistemàtiques,
especialment en l’adolescència, de prevenció
del consum d’alcohol i drogues per a la salut,

16
amb difusió de les conseqüències del consum
de drogues (cànnabis) sobre la salut mental, per
part de professionals sanitaris.
12. Farem polítiques de seguretat aplicant
millores urbanístiques, especialment dissenyant
itineraris segurs.
Propostes per a una ciutat cibersegura
1. Crearem una Unitat de Protecció de
Ciberseguretat per col·laborar amb l’Agència
de Ciberseguretat de Catalunya i establir
mecanismes de seguretat tant en els sistemes
municipals com en el conjunt de la població.
2. Revisarem tots els sistemes i aplicacions de
l’Ajuntament per tal d’adequar-los als estàndards
de seguretat, així com també revisarem el
funcionament del wifi públic.
3. Treballarem per aconseguir un conveni
amb l’Agència de Ciberseguretat de
Catalunya per desenvolupar projectes
educatius que previnguin els delictes en
xarxes a infants i adolescents.
Propostes per a una ciutat resilient
1. Potenciarem l’Oficina de Resiliència
de Barcelona. L’oficina té un nivell estratègic i
treballa estretament amb les diferències gerències
per establir les prioritats i els objectius per assolir
una ciutat resilient.
2. Farem que tots els projectes, davant els
danys causats per FMA (fenòmens meteorològics
adversos), com els que va patir Barcelona quan
va passar la DANA Gloria, incorporin períodes
de retorn que incloguin el canvi climàtic.
3. Desenvoluparem un Pla de continuïtat
dels serveis públics que atenen els ciutadans,
amb tots els aprenentatges de la covid-19, que
garanteixi el funcionament dels serveis públics.
4. Adequarem l’urbanisme de la ciutat a
l’urbanisme resilient i també a l’urbanisme de
gènere.
5. Fomentarem un diàleg constant entre tots els
agents implicats en les taules de resiliència.
6. Augmentarem la participació en els
principals fòrums internacionals de resiliència.
7. Assignarem un pressupost específic per als
projectes de resiliència.
8. Garantirem el bon funcionament de
les infraestructures de subministraments
públics i treballarem i col·laborarem amb les
empreses del sector per tal de donar una ràpida
solució a les problemàtiques.
Propostes per a la gestió d’emergències
i protecció civil
1. Incorporarem la gestió de crisis en la gestió
municipal, tot potenciant la Comissió de
Protecció Civil.
2. Defensarem el model de prevenció
i protecció civil de Barcelona, tal com es
recull en la seva Carta Municipal.
3. Redactarem el nou Pla director dels
SPEIS (Serveis de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament), del període
2025-2035.
4. Mantindrem la plantilla d’SPEIS a 750
efectius (2027).
5. Trobarem un emplaçament definitiu per
al Parc de Bombers de l’Eixample, en un lloc

17
adequat on puguin desenvolupar les tasques.
6. Treballarem per la feminització del cos de
Bombers, adequant també els vestuaris femenins.
7. Obrirem permanentment el Parc de
Bombers de Collserola.
8. Augmentarem la coordinació amb els altres
cossos de prevenció i de protecció civil.
9. Incrementarem les campanyes de prevenció
i sensibilització per a col·lectius específics.
10. Assegurarem i intensificarem el conveni
de SPEIS amb el Port de Barcelona, per
garantir la seguretat de les activitats que s’hi fan.
11. Treballarem per una millor implicació amb
l’ISPC per formar tots els cossos de seguretat i
prevenció.
12. Desenvoluparem els sistemes d’emergència
i evacuació amb la resta d’administracions i
organismes competents.
LA BARCELONA LÍDER EN
EL BENESTAR ANIMAL
Barcelona ha de ser una ciutat compromesa amb
la protecció dels animals i el seu benestar. Durant
els darrers anys, la ciutat de Barcelona s’ha
convertit, gràcies a la tasca i el suport
de les entitats animalistes, en una ciutat
referent pel que fa a la defensa dels
drets dels animals, i s’han impulsat mesures
com la creació del Consell de Convivència,
Protecció i Defensa dels Animals, l’aprovació
de la Declaració municipal per a la convivència
i els drets dels animals, la prohibició d’exhibir
animals salvatges en circs, la prohibició de les
curses de braus o la modificació de l’Ordenança
de protecció, tinença i venda d’animals, que,
sota la direcció de l’alcalde Xavier Trias, va
permetre que l’any 2014 els gossos poguessin
accedir al metro, entre altres millores.
Actualment, les polítiques animalistes a la ciutat
de Barcelona tenen diversos reptes pendents, com
són el desenvolupament i la revisió de les
normes de les zones d’usos compartits
(ZUC), els problemes quotidians de convivència
o el debat sobre el futur del zoo de Barcelona,
que s’ha aturat en aquest mandat.
Què defensem?
Drets, protecció i diàleg. En aquest sentit
i coneixent tota la feina que queda per fer,
garantirem els drets i la protecció dels animals,
així com els d’aquelles persones que es
cuiden del seu benestar. Les polítiques que
s’implementaran seran consensuades
i canviarem l’estil de les polítiques de benestar
animal de l’actual govern de de la ciutat, que ha
posat en crisi el model d’èxit que ha caracteritzat
Barcelona.
Convivència. Cal que des de l’Ajuntament de
Barcelona es garanteixi una bona convivència
entre els animals i les persones, i és per això que
ens comprometem a aplicar la normativa vigent
i les ordenances municipals que vetllen perquè
aquesta convivència sigui possible, així com ens
comprometem a desenvolupar el treball
comunitari necessari per tal de trobar
solucions als conflictes que sorgeixin.
Més educació i sensibilització. Cal avançar
en la direcció de “l’abandonament zero” i
cal intensificar les campanyes de sensibilització
i educació de la població, com també dels
propietaris d’animals de companyia.

18
Propostes per a una ciutat que protegeix
els animals
1. Potenciarem i reorganitzarem l’OPAB
(Oficina de Protecció dels Animals).
2. Impulsarem, conjuntament amb les entitats
animalistes i protectores, noves iniciatives
i campanyes d’informació, sensibilització i
educació, especialment a les escoles, amb
l’objectiu d’assolir “l’abandonament zero”, així
com per fomentar l’adopció i l’acollida d’animals
de companyia, la convivència responsable i la
importància de la identificació.
3. Construiremiposarem en funcionament
el nou Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia als terrenys del parc de Collserola,
projecte que va ser impulsat pel govern de
l’alcalde Trias, tot reforçant el programa de
voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia de Barcelona per tal d’assegurar
que els gossos pendents d’adopció puguin sortir
diàriament dels espais tancats del CAACB.
4. Revisarem l’Ordenança de protecció,
tinença i venda d’animals per tal d’impulsar
la seva adequació amb el màxim consens
polític i social, en aspectes com l’esterilització
obligatòria de tots els animals de companyia que
són objecte de comercialització, enfortint l’acció
inspectora i dotant de formació els agents de la
Guàrdia Urbana.
5. Preveurem línies d’ajut o bonificacions
per a propietaris d’animals de companyia en
situació de vulnerabilitat, en coordinació amb els
serveis socials municipals, i afavorirem l’atenció
adequada dels animals de persones sense llar,
especialment en èpoques d’alerta per fred.
6. Posarem en marxa protocols i guies
administratives per intervenir en situacions
d’emergència en què els animals quedin
desemparats per motius no previstos per la
normativa, com ara animals implicats en
accidents de trànsit, incendis en domicilis o
precintaments d’instal·lacions. Com també
atendrem els animals de persones vulnerables o
en risc de desnonament, de persones ingressades
en hospitals, residències geriàtriques o presons,
de persones que pateixin violència de gènere,
tinguin síndrome de Noé o que estiguin en
qualsevol altra situació que suposi una intervenció
en la custòdia i salvaguarda d’animals.
7. Potenciarem el programa de gestió
de colònies de gats urbans, juntament
amb les entitats gateres que s’encarreguen
de la seva gestió i amb el consens del Consell
Municipal de Convivència, Protecció i Defensa
dels Drets dels Animals. També concertarem
contractes programa amb les entitats animalistes
per gestionar les colònies de gats i garantir-ne
una gestió responsable i respectuosa, així com
l’esterilització de gats.
8. En el marc de la modificació de l’ordenança
i l’aprovació del decret d’alcaldia sobre les
zones d’ús compartit (ZUC), estudiarem
l’ampliació de les zones d’esbarjo per a
gossos i dels seus horaris d’ús.
9. Estudiarem la possible ampliació dels espais
d’esbarjo dels gossos a les zones de platja
de la ciutat, amb les restriccions i limitacions
necessàries.
10. Estudiareml’ampliaciódelescondicions
d’accés d’animals de companyia a tots
els transports públics urbans, amb les
condicions sanitàries i de seguretat adients.
11. Promourem l’accessibilitat dels animals
de companyia als espais de titularitat
municipal, com les OAC, i altres espais

19
d’alta freqüentació per part de la ciutadania.
12. Millorarem les condicions en les quals es
presten els serveis de seguretat amb gossos al
transport públic, especialment al metro.
13. Estudiarem la introducció de mètodes
de gestió ètica per tal de controlar el
creixement de la població de senglars i
consolidar a tota la ciutat el mètode de control de
les poblacions de coloms amb pinso medicalitzat.
14. Portarem a terme el desplegament del nou
model de zoològic de manera dialogada i
consensuada amb tots els actors: treballadors del
zoo, el Patronat de la Fundació Zoo Barcelona,
científics, experts, entitats membres del Consell
de Convivència, Protecció i Defensa dels Drets
dels Animals, partits polítics, etc.
15. Posarem fi a l’explotació d’animals
per part de grups organitzats que els
utilitzen com a reclam al carrer i consolidarem
l’actual prohibició de conducció de vehicles de
tracció animal d’ús turístic.
16. Fomentarem mesures de conservació de la
biodiversitat urbana, evitant així la destrucció
de nius d’espècies protegides, i impulsarem
mesures per afavorir la biodiversitat en la gestió
de zones verdes i zones d’aigua, com també
plans per evitar les col·lisions d’ocells en edificis
municipals.
17. Establirem protocols per garantir el
benestar animal durant la celebració
de festes populars en les quals els animals
tinguin un paper rellevant.
18. En la línia dels compromisos necessaris
per al benestar animal, i atès el rebuig social
que genera l’activitat d’investigació a través de
l’experimentació amb animals a laboratoris,
es vetllarà per evitar la instal·lació de centres
d’investigació animal a la ciutat, utilitzant les
normes i competències urbanístiques existents.
19. Crearem el mapa de la biodiversitat
de Barcelona i els seus entorns.
20. Establirem l’obligatorietat d’identificar
els animals morts que es trobin a la via
pública per poder-ne notificar la defunció als
seus propietaris.
21. Estudiarem la implementació d’aplicacions
informàtiques perquè la Guàrdia Urbana pugui
dur a terme la identificació d’animals mitjançant
la lectura de microxips.
22. Estudiarem la posada en marxa de
programes d’acompanyament dirigits
a la gent gran i a les dones víctimes
d’agressions masclistes, amb l’utilització
dels animals de companyia.
23. Treballarem juntament amb professionals
del sector perquè les persones amb animals de
companyia puguin accedir a pisos de lloguer.
24. Estudiarem la posada en marxa d’una
eina digital que permeti crear interacció entre
col·lectius vulnerables i animals de companyia.
25. Impulsarem, d’acord amb el Consorci
Sanitari de Barcelona, l’establiment de
programes d’acompanyament de
pacients d’hospitals per part dels seus
animals de companyia, seguint els protocols
que s’estableixin amb el Col·legi de Veterinaris.

PER UNA
BARCELONA
PER A
TOTHOM,
JUSTA I
SALUDABLE

21
Volem una Barcelona on l’educació, els drets
socials, l’educació i les necessitats diverses al
llarg del cicle vital de la persona estiguin al
centre de totes les polítiques desenvolupades
des del conjunt de les àrees de l’Ajuntament per
assolir una ciutat inclusiva i pròspera, on ningú
es quedi enrere.
Perquè tota persona, independentment de la
seva edat, situació socioeconòmica, origen o
capacitat, ha de poder viure i participar en
igualtat de condicions en els diferents àmbits de
la vida de la ciutat.
Una Barcelona que s’esforça per aconseguir l’èxit
escolar, la inclusió educativa i que lluita contra
l’abandonament prematur. Que també entén
l’esport com una de les eines de transformació
social i de compensació de desigualtats més
potents de què disposem i també una eina
fonamental per a la salut i el benestar de la
ciutadania.
Una ciutat que cuida i afavoreix un òptim
estat de salut, tant físic com mental, dels seus
ciutadans i ciutadanes i que garanteix la
inclusió i l’accessibilitat en el sentit més ampli
(física, sensorial), en l’accés a l’Administració,
el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc
infantil, la pràctica esportiva i l’educació.
Així com, lligat a tots aquests camps, cal trobar
mecanismes que permetin incorporar habitatge al
mercat a un preu assequible, amb la participació
activa de l’Ajuntament i altres administracions
públiques, perquè les polítiques d’habitatge són
una de les grans polítiques socials a desenvolupar.
Per això defensem que totes aquestes polítiques
defensades en aquest àmbit tenen, en el fons,
un gran objectiu: construir un projecte de ciutat
perquè hi pugui viure tothom, socialment justa i
saludable.
LA BARCELONA SOCIAL
Barcelona ha de situar els drets socials i la
dignitat de les persones al centre de totes les
polítiques desenvolupades des del conjunt de
les àrees de l’Ajuntament per assolir una ciutat
inclusiva i pròspera, on ningú es quedi enrere.
Tota persona, independentment de la seva edat,
situació socioeconòmica, origen o capacitat, ha
de poder participar en igualtat de condicions en
els diferents àmbits de la vida de la ciutat.
Barcelona no està donant les respostes més
adequades des d’un punt de vista social. Moltes
vides s’han vist precaritzades pel context laboral
i econòmic, pels canvis a les estructures familiars,
la feminització de la pobresa, els processos
migratoris, l’augment d’esperança de vida o les
situacions de dependència pròpies o de familiars
a càrrec.
Els serveis socials han vist com creixien les
necessitats, la complexitat i la diversitat de perfils
atesos, sense que això anés acompanyat de nous
recursos i eines de suport i apoderament, ni d’una
disminució de la burocràcia. Tot i la inversió
pressupostària, el sistema públic d’ajuts no s’ha
adaptat a les necessitats de la ciutadania, ni
s’ha aconseguit una coordinació eficaç amb les
entitats socials de la ciutat que reben derivacions
dels mateixos serveis municipals.
No ha arribat la tan esperada transformació
pendent dels serveis socials per fer el salt cap
a l’apoderament i acompanyament dels usuaris,
amb més flexibilitat i autonomia en la gestió per
part dels seus professionals. Actuar en les franges
d’edat més afectades per les taxes de pobresa
(infància i persones grans) és del tot prioritari. No
només per garantir la cobertura de les necessitats
més bàsiques, sinó també per proporcionar el
suport que cada persona necessita, potenciant-

22
ne l’autonomia i la incorporació activa a la
comunitat.
Ambicionem una ciutat que tingui i ofereixi
moltes més facilitats a les famílies, amb tota la
seva diversitat, que sigui accessible per a tothom
i inclusiva, i que contribueixi a trencar l’aïllament
i la soledat d’aquells que en pateixen.
Què defensem?
Una Barcelona que incorpora la
prevenció social en el disseny de les
polítiques públiques i en l’estratègia de
lluita contra la pobresa i per la justícia social,
per evitar la cronificació de les situacions
de vulnerabilitat ja existents i el risc que
n’esdevinguin de noves.
Una Barcelona que, valorant el ric
teixit social de la ciutat i la seva qualitat,
expertesa i proximitat, treballa en xarxa i estreta
col·laboració amb les entitats d’iniciativa
social i el tercer sector social.
Una Barcelona que té cura dels infants i
de les persones grans com a ciutadans de
ple dret i cerca el seu benestar, i que vol oferir un
context d’oportunitat als joves per afavorir
que puguin construir el seu projecte vital.
Una ciutat que aposta per les famílies,
en tota la seva diversitat. Que les reconeix, les
defensa i en facilita el dia a dia.
Una Barcelona que garanteix la inclusió
i l’accessibilitat en el sentit més ampli:
física, sensorial, en l’accés a l’Administració,
el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc
infantil, la pràctica esportiva, l’educació, etc.
Propostes per a una Barcelona de justícia
social
1. Impulsarem una Taula per la Justícia
Social que aplegui tots els sectors implicats (el
mateix Ajuntament, el teixit associatiu, col·legis
professionals, persones expertes i altres agents
de la ciutat) per avançar cap a una millor
interlocució i col·laboració amb tots ells, establint
un marc de treball que permeti millorar el sistema
de protecció social de la ciutat i l’atenció social
a la ciutadania.
2. Revisarem el sistema de relació entre
les entitats i l’Administració per tal de
reforçar el sistema de subvencions actual: fer-
lo més àgil, simplificat i estable, tendint cap als
convenis bianuals.
3. Fomentarem un canvi en l’atenció a les
persones en situació de sensellarisme.
Impulsarem un pla de xoc per reduir el nombre de
persones en situació de sensellarisme i millorar-
ne l’atenció. Afavorirem espais més acollidors,
de baixa intensitat, distribuïts per la ciutat, que
permetin disposar de més seguretat i privacitat,
amb més consignes i espais per a la higiene
i el descans, en col·laboració amb les entitats
del tercer sector social que treballen en aquest
àmbit. Reforçarem el programa Housing First,
d’intervenció social, com una solució eficaç per
proporcionar allotjament a persones que viuen al
carrer.
4. Reforçarem els serveis socials, juntament
amb els seus professionals, per tal que puguin
donar una resposta més eficaç i adequada a les
necessitats de cada persona usuària. Els dotarem
de més recursos i flexibilitat, repensant
els criteris a l’hora d’establir ràtios
de professionals, alliberant càrrega
burocràtica i ampliant l’horari d’atenció
presencial i l’acció grupal i comunitària.
5. Quantificarem i avaluarem el retorn
social dels diferents ajuts i prestacions

23
municipals per tal de millorar-los i poder incidir
en aquelles persones que es troben en situació
de risc de pobresa, tendint cap a l’abordatge
conjunt de la persona (ocupació, formació,
conciliació, necessitats bàsiques).
6. Treballaremperenfortirelvoluntariat
a la nostra ciutat, on històricament ha estat
sempre un referent, en tota la seva diversitat,
com a forma de participar cívicament i
transformar l’entorn. La visibilització i difusió
de la tasca de les persones voluntàries i la seva
dimensió comunitària, el suport a les entitats i a
la col·laboració públic-social seran accions que
portarem a terme.
7. Establirem una millor col·laboració amb
els municipis de l’àrea metropolitana
de Barcelona, i amb la mateixa AMB, per
garantir una millor coordinació en l’atenció a
les persones usuàries de serveis socials, així com
per coordinar polítiques relatives a l’habitatge o
a l’abordatge del sensellarisme.
8. Reforçarem el Programa Làbora, de
foment de l’ocupació de persones amb especials
dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de
més finançament i impuls en l’àmbit metropolità.
9. Consolidarem i reforçarem els punts
d’assessorament energètic com estructura
de ciutat: mantenir l’actual estructura d’aquests
equipaments, dotar-los de més pressupost per tal
de reduir els temps d’espera, garantir l’atenció
presencial i, en la mesura del possible, sense cita
prèvia.
10. Treballarem per garantir l’accés
universal als subministres d’aigua i
electricitat, amb especial atenció a les
llars vulnerabilitzades i les que es troben
en situació d’ocupació en precari tot garantint
la instal·lació dels comptadors socials seguint el
procediment de l’AMB i el previst en el conveni
signat entre Endesa i la Generalitat.
11. Treballarem per realitzar un exercici
de transparència de les polítiques
publiques socials, aportant dades amb
caràcter anual i presentar aquestes
dades al Consell de l’habitatge social de
Barcelona i al Consell de benestar social
per poder valorar comunitàriament l’eficàcia de
les polítiques impulsades.
12. Millorarem lagestiódelsPIA(Programa
individual d’atenció) per tal d’escurçar el temps
d’espera de les persones que tenen reconeguda
la dependència.
13. Continuarem desenvolupant el Pla
de Barris, amb la inclusió de més barris i
l’estudi de poder-hi incoporar zones territorials
que no siguin barris.
Propostes per a les polítiques per a gent
gran
Qualitat en l’atenció domiciliària i la
teleassistència
1. Impulsarem millores tecnològiques
per incidir en la qualitat de vida de les
persones grans que són usuàries del servei de
teleassistència, amb un sistema proactiu de
monitoratge que afavoreixi la seva autonomia
i permeti romandre a la seva llar el màxim de
temps possible.
2. Millorarem el servei d’atenció
domiciliària, adequant les hores d’atenció a
les necessitats reals de la persona, accentuant
la integració a la comunitat, amb recursos
professionals suficients i perfils nous, i invertint
en tecnologia i capacitació digital per facilitar
que la persona pugui envellir a casa seva amb el

24
màxim de benestar possible.
Lluita contra la soledat no volguda i en
favor del bon tracte
1. Actualitzarem el cens de persones que
viuen soles més grans de 65 anys i
n’establirem una comunicació periòdica.
2. Ampliarem el servei d’“Àpats en
companyia” i “Àpats a domicili”, per
evitar l’aïllament i permetre una dieta equilibrada
a les persones grans, en col·laboració amb el
teixit associatiu.
3. Seguirem desplegant els programes
Radars i Vincles, de base comunitària i amb
un fort component d’innovació i aprofitament dels
beneficis de les TIC en l’atenció a les persones.
4. Invertirem en programes
d’acompanyament a les persones grans,
com “Baixem al carrer”, per garantir la seva
participació cívica i l’accés al lleure.
5. Impulsarem noves mesures per
fomentar el bon tracte a les persones grans
amb mecanismes de detecció i enfortint els canals
de comunicació amb la resta d’organismes
implicats.
Envelliment actiu i saludable i participació
1. Impulsarem programes d’envelliment
actiu, saludable i productiu: afavorint la
pràctica esportiva i les passejades urbanes,
fomentant una alimentació saludable i facilitant
la participació de les persones grans al
coneixement i gaudi de la cultura.
2. Oferirem programes de formació
bàsica en noves tecnologies per trencar la
bretxa digital.
3. Garantirem l’existència de pàgines
web accessibles per facilitar la relació amb
l’Administració municipal i l’acompanyament
necessari en la realització de tràmits
administratius.
4. Incentivarem la participació de les
persones grans en els diferents aspectes
de la vida cívica i associativa de la ciutat
i, molt especialment, pel que fa als casals de gent
gran, ampliant-ne els horaris i els dies d’obertura.
Habitatge
1. Ampliarem el programa “La meva
llar” de l’Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat (IMPD) per poder adaptar
la llar i fer-la més accessible, i perquè s’hi puguin
acollir més persones.
2. Incrementarem els habitatges de dotació
destinats a persones grans.
Propostes per unes polítiques de Dret al
temps
1. Aprofundirem en la implementació i
dinamització i visibilització del pacte del
temps de Barcelona i de la Xarxa d’Empreses
pels Nous Usos del Temps de Barcelona, per
seguir avançant en la millora de l’ús del temps
de la ciutadania i el seu teixit productiu i social.
2. Disposar d’una diagnosis integral dels
usos del temps a Barcelona per barri,
mitjançant la incorporació d’indicadors d’usos
del temps i informació rellevant en les enquestes
municipals ja existents, estudis de diagnosi i
avaluacions de necessitat i d’impacte de les
polítiques.
3. Aprofundir en polítiques per a la
millora de l’organització del temps del

25
personal de l’Ajuntament, per un temps
corresponsable, saludable i respectuós de les
persones que treballen a l’Ajuntament, incloent-
hi també els càrrecs de responsabilitat política.
4. Assegurarem el rol pioner de Barcelona
en polítiques de temps tant a nivell català com
a nivell internacional, participant en els projectes
ja engegats i activament promovent les polítiques
de temps en els grups interinstitucionals dels que
forma part l’Ajuntament, per tal d’aconseguir
que no només la ciutat, sinó també el seu entorn,
disposa de polítiques que afavoreixen uns usos
del temps més equilibrats.
Propostes d’infància, adolescència i
família
1. Impulsarem l’estratègia Barcelona contra
la pobresa infantil per lluitar en favor de
la igualtat d’oportunitats, amb un enfocament
preventiu en el disseny de les accions i prestacions
socials.
2. Impulsarem un ajut Barcelona 0-16 per a
famílies en situació de vulnerabilitat amb infants
de 0-16 anys a càrrec.
3. Incrementarem el suport a les famílies
monoparentals, a les nombroses i a les
especialment vulnerables, en matèria d’accés a
l’habitatge i transport públic.
4. Recuperarem la bonificació de l’IBI de
famílies monoparentals.
5. Crearem l’àrea de famílies per poder vetllar
transversalment per les polítiques públiques
adreçades a la família, amb tota la seva
diversitat.
6. Estendrem el programa Concilia, de
canguratge municipal, a tots els barris
de la ciutat amb una renda familiar disponible
inferior a la mitjana de la ciutat.
7. En el marc de l’Acord de Ciutat contra
l’Abandonament Escolar i per l’Èxit Educatiu,
potenciarem el projecte de Tardes
educatives per afavorir les activitats
extraescolars, amb suport educatiu i més
presència de la vessant artística i les llengües
estrangeres.
8. Abordarem la lluita contra l’abús
sexualambunavisióintegraligarantirem
la formació en detecció de l’abús sexual
en la infància i l’adolescència a tots els
professionals de les llars d’infants municipals,
espais familiars i resta de serveis d’atenció a la
infància, ja estiguin en plantilla o contractats per
mitjà d’empreses adjudicatàries.
9. Treballaremambelsgestorsdelsequipaments
municipals per tal que els centres esportius
municipals ofereixin activitats esportives
familiars per afavorir que la pràctica de l’esport
sigui un hàbit des de la infantesa.
10. Promourem que, a cada districte, s’ofereixin
casals per a les vacances escolars,
dissenyats en col·laboració amb el teixit
associatiu dels barris i en equipaments municipals
o d’entitats.
11. Garantirem que cada barri compti amb
un espai de joc cobert o amb ombra que
possibiliti als infants la pràctica del joc, sense
patir una excessiva exposició al sol i a les altes
temperatures.
Propostes per persones amb discapacitat
Urbanisme, mobilitat i accessibilitat
1. Requeriremquetotareformaurbanística

26
o acció d’impacte en la via pública es
faci garantint-ne l’accessibilitat i escoltant
les necessitats de les persones amb discapacitat.
2. Adequarem els procediments
administratius municipals al nou Codi
d’accessibilitat de Catalunya.
3. Treballarem, conjuntament amb el sector del
comerç, per garantir que totes les persones
puguin accedir als comerços i els locals
de restauració i oci, mitjançant un pla
d’accessibilitat efectiu.
4. Continuarem millorant l’accessibilitat
del transport públic a la ciutat,
conjuntament amb la resta d’administracions i
operadors implicats.
5. Millorarem el servei de transport
porta a porta per a persones amb mobilitat
reduïda i incrementarem la qualitat de l’atenció
telefònica per reservar aquest transport, amb
millores tecnològiques per sol·licitar-lo.
6. Vetllarem perquè no hi hagi cap
barrera d’accés a l’administració
municipal per a les persones amb
discapacitat visual o auditiva, potenciant
la llengua de signes catalana i també altres
sistemes de comunicació.
7. Afavorirem que l’Ajuntament publiqui
les pàgines web amb lectura fàcil i
impulsarem la retolació d’equipaments
municipals amb llenguatge augmentatiu
de la comunicació per afavorir l’accessibilitat a
la informació a les persones amb discapacitat
intel·lectual.
Ocupació i suport personal i familiar
1. Ampliarem el grau de compliment de
la quota legal de reserva d’ocupació per
a persones amb discapacitat a l’Ajuntament de
Barcelona.
2. Col·laborarem amb la Generalitat per tal que
la figura de l’assistent personal esdevingui
un servei d’atenció especialitzada
estructural i es pugui ampliar, donant resposta
a la demanda existent i apostant decididament
per l’autonomia personal i la independència
individual, inclosa la llibertat de prendre les seves
pròpies decisions, tal com recull la Convenció
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat
de l’ONU.
3. Treballarem també per augmentar la
dotació als centres de desenvolupament
infantiliatencióprecoç(CDIAP),augmentant
el temps d’atenció i el nombre d’infants atesos.
4. Des de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat crearem un programa d’atenció
a les persones amb trastorn de l’espectre
autista i a les seves famílies.
5. Crearem un projecte específic per a
persones amb sordceguesa amb un enfoc
integral per donar suport i oferir Formació a
famílies i professionals per potenciar la vida
independent de les persones amb sordceguesa.
llar”, de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (IMPD), per poder adaptar la llar i
fer-la més accessible i perquè s’hi puguin acollir
més persones.
7. Intensificarem els programes de respir
i suport a les persones cuidadores,
majoritàriament dones monomarentals.
Dret al joc i al lleure

27
1. Garantirem que a cada districte hi hagi
una àrea de joc infantil inclusiva, fins a
aconseguir que totes ho siguin, i que se’n faci un
manteniment correcte.
2. Crearem un gran espai de joc accessible
i inclusiu aquàtic a prop de la zona de platja.
3. Millorarem l’oferta actual de bany
assistit a la ciutat de Barcelona, amb un nou
punt de bany, més canviadors, cura dels entorns
i formació del personal que assisteix els usuaris.
4. Reformarem la pàgina web de
l’Ajuntament per tal que les famílies amb
infants amb discapacitat coneguin el grau
d’accessibilitat de cada àrea de joc infantil i
puguin triar la millor opció.
5. Millorarem l’accessibilitat dels centres
esportius municipals i vetllarem per
augmentar el servei d’auxiliars de vestidors
i per la formació adequada en matèria de
discapacitats del cos tècnic esportiu.
6. Treballarem, conjuntament amb les entitats,
per oferir un oci cultural i de lleure a les
persones amb discapacitat, tot creant una
línia de subvencions adreçada a les entitats.
Propostes per a la salut mental i els
trastorns mentals
1. Crearem, en el marc del Consorci Sanitari
de Barcelona, un servei d’atenció a la salut
mental a l’escola per oferir assessorament als
professionals i formació als centres.
2. Instarem la Generalitat a reforçar els
CESMA i els CSMIJ.
3. Treballarem amb la Generalitat, ens
competent, per tal d’impulsar un equipament
residencial per a persones grans amb
trastorn mental.
4. Donarem continuïtat al Pla de salut mental
2022-2023 i a les accions que se’n deriven, i de
manera urgent:
a. Intensificarem, en el marc de la Xarxa
de Prevenció de la Conducta Suïcida de
Barcelona, l’estratègia de prevenció del suïcidi,
reforçant el coneixement i el funcionament del
telèfon de prevenció del suïcidi.
b. Impulsarem un Pla de lluita contra
l’estigma associat a la salut mental en
col·laboració amb les entitats del sector.
LA BARCELONA QUE EDUCA
La inversió en polítiques d’educació i en
coneixement és la millor manera de garantir
l’equitat i la igualtat d’oportunitats, així com
afavorir el progrés personal, social i econòmic.
Impulsarem i modernitzarem una Barcelona
com a ciutat del coneixement de referència.
És una prioritat fomentar una ciutat que educa
amb un model d’interès públic, innovador i de
qualitat, que treballa per l’equitat, l’excel·lència,
la cohesió social i l’equilibri territorial, que
garanteix la promoció personal i social del
conjunt de ciutadans al llarg de la vida, que no
permet que ningú es quedi enrere i que, a més,
sigui referent en el conjunt del país.
En aquest mandat municipal ha faltat diàleg i
voluntat de construir una estratègia de ciutat
educadora amb la pluralitat d’agents del territori.
Gaudim d’un sistema educatiu format per centres
públics i concertats sostinguts amb fons públics,
arrelats als barris de la nostra ciutat i a la seva
xarxa comunitària. Una realitat que no és

28
homogènia, perquè ofereix grans potencialitats
i ens enriqueix com a ciutat.
Pel que fa a l’etapa educativa dels 0 als 3 anys,
l’imparteixen escoles bressol municipals i també
escoles privades, les quals han patit especialment
durant la pandèmia i no han trobat cap suport
per part del govern municipal.
També hem vist una manca de diàleg respecte
als ensenyaments artístics, per això endegarem
un canvi de model en les escoles municipals de
música que no s’havia treballat prèviament ni amb
els professionals ni amb els gestors i impulsarem
el projecte de “Tardes educatives” (que ofereix
extraescolars gratuïtes en els barris amb renda
familiar disponible per sota de la mitjana de la
ciutat), però sense comptar, en la seva execució,
amb les escoles de música d’iniciativa privada o
les entitats que fa molts anys que, des dels barris,
donen resposta a la formació artística i fan una
funció social.
Què defensem?
Un acord de ciutat per l’èxit escolar,
la inclusió educativa i contra
l’abandonament prematur.
Una Barcelona que sigui ciutat del
coneixement per a totes i tots, en tots els
moments de la vida.
Una educació veritablement inclusiva,
en la qual la diversitat de capacitats, talents i
interessos de les persones no impliquin diferències
que impossibilitin la igualtat d’oportunitats.
Aquesta diversitat ha de ser inclosa en el sistema
educatiu com un factor de riquesa i atesa amb
tots els recursos humans, organitzatius i materials;
no només en horari lectiu, sinó en tots els àmbits
i espais educatius en els quals es desenvolupa
la persona: menjador, esbarjo, extraescolars,
casals, etc.
Una formació professional falcada a
l’empresa i entesa com el camí del
desenvolupament laboral. El sistema
educatiu de formació professional i l’universitari
no són oposats, sinó que formen un mateix
sistema de desenvolupament i provisió de talent
i, com a tal, han de treballar estratègicament de
manera coordinada i han de garantir itineraris
formatius sense fi, una formació al llarg de la
vida.
Una formació professional com a
alternativa eficaç a trobar feina de
qualitat, amb una estratègia compartida entre
els centres educatius, els recursos de segones
oportunitats i el sector empresarial per oferir més
places, amb un alt grau d’adaptabilitat a les
noves necessitats laborals emergents.
Garantir segones oportunitats i formació
al llarg de la vida que aporti capacitació
i valor afegit, de manera que ens faci més
competitius internacionalment.
Suport als alumnes i les famílies, i formació
i noves eines al servei dels professionals de
l’educació per detectar i afrontar situacions
d’assetjament escolar i violències.
Una clara aposta pel foment de l’educació
emocional, basada en el coneixement d’un
mateix i les pròpies emocions i en l’empatia vers
els altres, per tal de construir relacions més fortes
amb els altres i aconseguir més resiliència en
l’entorn i l’adaptació al canvi.
Propostes de petita infància
1. Reorganitzarem les zones
d’influència de les escoles bressol per
tal que siguin com les de l’escoles d’infantil i

29
primària: zona de proximitat i no pas de districte.
2. Cercarem solucions per compensar les
famílies que es queden fora de la Xarxa
d’Escoles Bressol Municipals, establint un
sistema d’ajuts.
3. Construirem més escoles bressol
municipals, tot vetllant per l’equilibri territorial.
4. Continuarem ampliant la Xarxa
d’Espais Familiars com a espais de
suport, atenció, acompanyament a les
famílies i atenció educativa per a aquelles
famílies que no vulguin fer ús de l’escola bressol.
Propostes d’escoles obertes
1. Garantirem un treball molt més
coordinat entre els centres educatius i
el Consorci d’Educació de Barcelona, per
treballar amb una estratègia compartida en tots
aquells temes dels quals són corresponsables.
2. Impulsarem el Pla director 23-28
de nous equipaments educatius, posant en
funcionament els nous centres que calen per
donar resposta al creixement de primària i
secundària i que seran necessaris en un futur.
Es coordinarà la planificació de nous centres
educatius amb la disponibilitat de solars per la
seva construcció definitiva.
3. Proposarem, en el marc del Consorci,
modificar les zones d’adscripció de
primària a secundària per garantir més
llibertat de tria a les famílies, tot vetllant
per l’equitat.
4. Reforçarem la dimensió educativa de
l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores i aprofitarem el potencial
de la Xarxa de Ciutats Educadores per
impulsar nous projectes (Barcelona, com a
banc de proves de noves pràctiques educatives i
pionera en el compliment dels objectius 2030).
5. Col·laborarem en l’execució del Pla
nacional del llibre i la lectura de
Catalunya, en el marc de Barcelona
Educació.
6. Garantirem que en les properes noves
construccions de centres educatius de
la ciutat de Barcelona, així com en altres
equipaments municipals i en les rehabilitacions
integrals que ho permetin, es prevegi un espai
amb entrada independent per cedir als caus i
esplais de la ciutat, de manera que es pugui
anar ampliant la bossa d’espais adequats per
destinar a aquestes activitats de lleure.
7. Avançarem en la millora del gran
manteniment dels centres públics,
realitzant una auditoria de tots els centres públics
per tal de prioritzar, calendaritzar i pressupostar
les intervencions, i millorarem la gestió del petit
manteniment diari.
8. Treballarem per millorar els entorns
dels centres educatius de la ciutat; els
voltants de les escoles han de ser entorns segurs
i, en la mesura del possible, pacificats.
Propostes per potenciar la llengua
catalana
1. Apostem per un model lingüístic en el
qual el català, llengua de referència i
factor de cohesió social, és la llengua
vehicular i d’aprenentatge normalment
emprada en finalitzar l’ensenyament obligatori,
i en l’assoliment de les competències establertes
en el Marc europeu comú de referència en, com
a mínim, una llengua estrangera.

30
2. Col·laborarem amb el Govern de la
Generalitat per fer un seguiment de l’ús
social de les llengües en l’àmbit educatiu.
Estarem al costat de tots els centres del servei
d’educació del nostre municipi per tal que el
català sigui la llengua vehicular del centre.
Propostes d’educació artística
1. Impulsarem els ensenyaments artístics
com una part essencial i fonamental en
l’aprenentatge,sobretotenelsnivellseducatius
obligatoris i en les activitats extraescolars.
2. Establirem un diàleg amb els gestors i
els professionals de les Escoles de musica
i dansa autoritzades de la nostra ciutat,
per establir estratègies de treball, conjuntes i
consensuades per poder oferir una major oferta
d’Educació musical a la ciutadania de Barcelona.
Propostes d’educació postobligatòria i
al llarg de la vida
1. Impulsarem un acord de ciutat contra
l’abandonament escolar i per l’èxit
educatiu:
I. Potenciant els centres de segones
oportunitats perquè cap alumne quedi fora de
la Barcelona del Coneixement.
II. Treballant perquè la demanda i
l’oferta de graus mitjans i superiors
estigui equilibrada, teixint aliances entre els
diferents centres públics i privats concertats de la
nostra ciutat.
2. Potenciarem la relació entre la formació
professional i el mercat laboral.
I. Proposarem, d’acord amb l’Agència
Pública de Formació i Qualificació Professionals
de Catalunya, el dinamitzador de la
formació dual per a les pimes, a cada
districte, amb acords amb els agents socials i
econòmics, per tal de facilitar i garantir l’accés
de les pimes a la formació dual.
II. Fomentarem la col·laboració
publicoprivada en la formació
professional, especialment amb les empreses
mitjanes i grans que estan disposades a invertir
en formar treballadors especialistes en sectors
que cada cop evolucionen més ràpid i a facilitar
aquesta col·laboració per a les pimes, aprofitant
les oportunitats que té la nostra ciutat, com per
exemple el port de Barcelona.
III. Crearem la Cambra d’Oficis per tal
de projectar nous graus de formació professional
de grau mitjà i superior adaptats a les necessitats
de la ciutat, per exemple en el sector de la
tecnologia o la logística.
IV. Impulsarem la internacionalització de
la formació professional, a fi que estudiants
d’altres països vinguin a estudiar a la ciutat del
coneixement com a complement del seu itinerari
formatiu.
3. Executarem el Pla de millora de la
formació d’adults a la ciutat.
4. Augmentarem l’oferta de places a les
Escoles Oficials d’Idiomes per adaptar-la al
creixement de la demanda.
Propostes per a una educació inclusiva
1. Intensificarem les accions del Pla escoles
bressol inclusives, amb més professionals per
atendre els infants amb necessitats educatives
especials, i augmentarem els recursos humans
especialitzats, per tal que puguin atendre durant
més hores i més infants amb problemes de relació

31
i comunicació i també per orientar les famílies,
en coordinació amb els CDIAPs.
2. Garantirem la formació específica de
les persones que treballen de vetlladores
en trastorns del desenvolupament i la conducta, i
en trastorns de l’espectre autista.
3. Millorarem la coordinació amb els
professionals psicosocials que estan als
centres educatius del Pla de barris i ampliarem la
presència d’educadors socials i/o treballadors
socials als centres que ho requereixin.
4. Des del Consorci incorporarem la
figura de la infermera escolar i/o TCAI
per atendre els casos en què sigui necessària als
centres del sistema català d’educació.
5. Reformarem el sistema d’ajuts de
menjador per tal que puguin arribar a tothom
que necessita fer-ne ús, ampliarem i consolidarem
el projecte de tardes educatives per afavorir les
activitats extraescolars, potenciant la vessant
artística i de llengües estrangeres, i també
incorporarem el suport educatiu per afavorir
l’èxit escolar.
6. Garantirem que les hores de
vetlladors i vetlladores també incloguin
les estones educatives d’esbarjo,
menjador i extraescolars, així com en els
casals dels centres del sistema català d’educació.
7. Fomentarem els programes de
coeducació a l’escola i de perspectiva de
gènere.
LA BARCELONA QUE CREU EN
ELS JOVES
Els i les joves de Barcelona som el present i el futur
de la nostra ciutat, i per aquest motiu és de cabdal
importància impulsar unes polítiques públiques
que ens permetin viure amb plenitud, créixer i
començar a fer el nostre projecte de vida a la
nostra ciutat en aquesta etapa vital tan decisiva
en la qual finalitzem els estudis, ens endinsem
al món laboral, ens emancipem i comencen el
nostre projecte de vida. Lamentablement, els
joves som un dels col·lectius més afectats per les
dificultats estructurals del context heretat i som els
qui més patim els efectes de la precarietat, fet que
implica des de problemes d’accés a l’habitatge
fins a dificultats per trobar oportunitats laborals
amb un sou i unes condicions dignes.
Durant els darrers 8 anys, les condicions de vida
dels joves han anat empitjorant i actualment 1 de
cada 3 barcelonins vol marxar a viure fora de
la ciutat. A aquest fet, se li afegeix que per a la
immensa majoria dels joves és impossible pagar
un lloguer a la ciutat. Per tant, ens trobem que
un gran nombre de joves d’entre 18 i 30 anys
es veuen forçats a marxar fora de Barcelona per
poder desenvolupar els seus projectes de vida.
Apostem per fer de Barcelona una ciutat de la
qual els joves no vulguin ni n’hagin de marxar.
Defensem unes polítiques de joventut en sentit
ampli i transversal, incorporant una òptica jove i
mesures concretes en àmbits determinants, com
l’habitatge, l’ocupació, la mobilitat o la igualtat.
Què defensem?
Una ciutat atractiva per als joves. Volem
que Barcelona es torni a convertir en una ciutat
atractiva per als joves. Per fer-ho, cal donar un
impuls a les polítiques de joventut, però
sobretot cal que totes les mesures que es prenguin
per part del govern municipal incorporin la
perspectiva juvenil per tal de tenir present les
necessitats i les demandes d’aquest col·lectiu i fer
de Barcelona una ciutat realment atractiva,
de la qual els joves de la ciutat no vulguin ni

32
n’hagin de marxar i que permeti atraure els joves
d’arreu del país i del món.
Una ciutat on viure. Volem que els joves de
Barcelona puguin independitzar-se i no haver de
marxar dels barris on han nascut i viscut. Volem
que viure a Barcelona sigui una opció
real i preferent per als joves de la ciutat. Per
fer-ho, impulsarem polítiques actives d’habitatge
dirigides als joves per promoure l’emancipació
juvenil i l’accés al primer habitatge de compra
o de lloguer, mitjançant l’augment del parc
d’habitatge destinat als joves, així com ajudes i
incentius fiscals.
Una ciutat on treballar. Volem una Barcelona
que generi oportunitats professionals
per al jovent, que garanteixi un mercat
laboral amb condicions dignes i sense
precarietat. Cal que Barcelona esdevingui
una ciutat creadora de llocs de feina de
qualitat, que permeti als joves de Barcelona
emprendre els seus projectes de vida sense
necessitat d’haver de marxar de la ciutat on han
nascut.
En definitiva, la Barcelona que imaginem és la
que té un Ajuntament que ofereix totes les eines
per gaudir d’una vida amb igualtat d’oportunitats.
Propostes d’habitatge per a joves
1. Promourem més habitatge públic de lloguer
assequible per a joves, reservant una part
dels nous habitatges per a joves menors
de 35 anys.
2. Demanarem a l’Estat la cessió dels pisos
sense ús de la Sareb a l’Ajuntament de
Barcelona perquè aquest en destini una part a
habitatges de lloguer assequible per a joves.
3. Fomentarem la creació d’incentius en
l’impost sobre béns immobles (IBI) per
a aquells propietaris que lloguin el
seu habitatge a menors de 35 anys per
promoure l’accés a l’habitatge de la població
jove.
4. Treballarem per impulsar un programa
d’accés a un primer habitatge amb
condicions dignes per a joves residents a
Barcelona.
5. Treballarem en noves propostes
d’ajudes perquè els joves en situació de
risc d’exclusió social puguin fer front al
pagament de subministraments, lluitant
així contra la pobresa energètica.
6. Impulsarem ajudes per a la rehabilitació i
la millora d’eficiència energètica d’habitatges
vinculats al lloguer assequible.
7. Impulsarem models d’habitatge cooperatiu
de caràcter temporal i transitori per facilitar que
els joves puguin emancipar-se mentre estalvien
abans d’accedir a un altre tipus d’habitatge.
Propostes d’ocupació de qualitat
1. Impulsarem el Pla d’ocupació juvenil
local de qualitat i, des de Barcelona Activa,
impulsarem programes formatius i d’inserció
laboralperajovessenseexperiènciaprofessional.
2. Impulsarem propostes formatives
adaptades a les necessitats laborals de
la ciutat.
3. Vetllarem perquè totes les empreses
contractades i subcontractades
per l’Ajuntament garanteixin unes
condicions laborals dignes que permetin
viure a la ciutat de Barcelona sense perpetuar la
precarietat que pateixen els joves.

33
4. Impulsarem espais de coworking en
equipaments i espais municipals per
retenir el talent juvenil i potenciar l’emprenedoria
dels joves de Barcelona.
5. Crearem locals de protecció oficial per
a aquells emprenedors i creadors joves
que necessitin un local per iniciar la seva activitat
econòmica.
6. Continuaremfomentantidesenvolupant
des de Barcelona Activa l’emprenedoria
jove, impulsant programes de mentoring i
assessorament empresarial per a joves que
vulguin iniciar la seva activitat empresarial.
7. Crearem la Cambra d’Oficis i
Artesania de Barcelona amb l’objectiu
de prestigiar la formació professional d’oficis
i generar una formació d’alt valor competitiu
i d’expertesa que permeti oferir més i millors
sortides professionals als joves.
8. Recuperarem la celebració del Saló de
l’Ocupació Juvenil.
9. Des de Barcelona Activa promourem
acords entre empreses, centres formatius
i universitats per oferir un ventall més
ampli de pràctiques remunerades, actuant
així com a porta d’entrada dels joves al mercat
laboral, i incrementarem l’oferta de pràctiques
laborals a l’administració pública.
10. Impulsarem programes de relleu i
traspàs generacional als comerços i als
mercats de la ciutat.
Propostes de millora de la mobilitat i el
transport
1. Impulsarem estudis de mobilitat amb
perspectiva juvenil per adequar el transport
públic a les necessitats del jovent i estudiarem
les freqüències de la xarxa urbana de transport
nocturn, amb l’objectiu de millorar l’accés i la
seguretat de l’oci nocturn dels joves.
2. Consolidarem la T-Jove fins als 30
anys.
3. Exigirem a la Generalitat que finalitzi la
construcció de l’L9 per facilitar l’accés
en transport públic a les facultats del
Campus de la Diagonal i al conjunt de
centres educatius dels barris afectats
per l’endarreriment de les obres.
4. Promourem la intermodalitat en el
transport públic.
5. Potenciarem el carsharing i el
motosharing en clau metropolitana.
6. Treballarem per continuar implementant
la integració del servei de Bicing a tota
l’àrea metropolitana de Barcelona i
millorarem el manteniment i el servei de Bicing,
especialment als barris de muntanya.
7. Promourem ajudes als joves que
vulguin adquirir vehicles 100 % elèctrics
i sostenibles.
Propostes d’oci, cultura i esports
1. Exigirem la implementació de l’Escena
25 fins als 30 anys i ampliarem l’oferta
cultural i el contingut dirigit al públic jove.
2. Crearem el Carnet Jove Municipal
per potenciar la cultura al municipi i la
participació a aquesta per part dels joves.
3. Apostarem per la cultura popular de
cada barri i vetllarem pel seu relleu

34
generacional.
4. Promourem la inclusió dels e-sports
en els programes municipals, fomentant
la creació d’equips locals i la celebració
d’esdeveniments de caràcter internacional.
5. Promourem la pràctica esportiva entre
la població més jove a través d’un
model tarifari reduït als equipaments i
als centres esportius municipals, i a les
activitats que s’hi desenvolupin.
6. Reimpulsarem i digitalitzarem
l’oficina Last Minute perquè els joves de
la ciutat puguin adquirir de forma preferent
entrades a espectacles a un preu reduït, hores
abans de l’inici de la funció.
7. Promourem l’ús de la llengua
catalana entre els joves a tots els districtes
de la ciutat com a eina integradora, generadora
d’oportunitats i que permeti viure plenament en
català, i continuarem impulsant els programes
de voluntariat de parelles lingüístiques entre els
joves de la ciutat.
8. Desenvoluparem programes amb
i per al jovent mitjançant l’esport i
l’educació en el lleure, amb activitats
participatives com a eina de socialització
comunitària i per evitar la gestió incorrecta de
l’oci grupal.
Propostes de seguretat
1. Treballarem per garantir la seguretat
dels i les joves als entorns d’oci nocturn,
promovent itineraris segurs; punts liles i LGTBI+
a esdeveniments, festes majors, festivals i zones
d’oci, i punts d’informació sobre el consum de
drogues, alcohol i sexualitat.
2. Dissenyarem, juntament amb la patronal
de l’oci nocturn, un pla per lluitar contra la
submissió química i vetllarem pel compliment
dels protocols d’actuació contra les violències
sexuals en entorns d’oci nocturn.
Propostes de salut
1. Impulsarem espais d’educació
afectivosexual dependents de
l’Ajuntament on els joves puguin trobar
informació, prevenció i acompanyament
sobre les ITS i la salut reproductiva.
2. Reforçarem els serveis d’atenció
psicològica per tal de fer un acompanyament
efectiu i de prevenció de malalties relacionades
amb la salut mental.
3. Treballarem amb la Regidoria de Salut per
teixir aliances entre el Pla de drogues i
el Pla de joves i adolescents per abordar
els problemes d’addiccions que pateixen
alguns joves.
Propostes d’educació i integració social
1. Promourem fires d’ocupació, punts
d’informació juvenil i espais de comunicació
amb els joves per crear un servei especialitzat
d’orientació i acompanyament juvenil per a
l’elecció d’estudis postobligatoris.
2. Incentivarem l’accés dels joves a
estudis superiors vinculats als sectors
estratègics i d’alt valor afegit, com els
STEAM, a través de xerrades i formacions
especialitzades als centres educatius i/o a través
de les associacions juvenils locals, als espais on
desenvolupen les seves activitats.
3. Fomentarem l’educació en el lleure
facilitant el desenvolupament d’activitats

35
extraescolars amb entitats arrelades als barris.
4. Reservarem espais per a les entitats
de lleure juvenil amb un accés independent
des del carrer quan es construeixin equipaments
educatius i socioeducatius nous a la ciutat.
5. Treballarem perquè des del conjunt de
les administracions públiques es desenvolupin
polítiques de foment de la natalitat,
que dotin els i les joves d’eines perquè
aquelles persones que vulguin ser mares
i pares no renunciïn a la seva voluntat
de ser-ho degut a la precarietat o a la dificultat
de conciliació familiar.
6. Incrementarem les mesures de lluita
contra el fracàs i l’abandonament
escolar, amb noves oportunitats de formació i
treball, i aquelles que afavoreixin la regularització
administrativa i la inclusió social dels joves que
han migrat.
Propostes de participació i perspectiva
juvenil
1. Apostarem perquè la Regidoria de
Joventut tingui un paper transversal i
cooperatiu amb la resta de regidories
per poder aplicar una perspectiva juvenil a
totes les polítiques municipals, creant així un
departament de transversalitat d’edat que vetlli
perquè totes les polítiques públiques recullin la
perspectiva juvenil.
2. Desenvoluparem i potenciarem espais de
participació i interlocució amb els joves de cada
districte impulsant els Consells de Joventut
de cada un dels districtes de la ciutat.
3. Crearem l’Institut Municipal de
Joventut per donar suport a les entitats en la
gestió dels equipaments públics (espais joves i
casals, així com els PIJ) i coordinar els serveis per
a joves, i facilitarem la cessió d’espais municipals
per a la creació de casals joves perquè puguin
esdevenir punts d’informació juvenil i de cohesió
associativa.
4. Fomentarem, en col·laboració amb
el Consell de la Joventut de Barcelona
(CJB), la participació activa dels joves
en l’associacionisme juvenil, així com la
interrelació entre les associacions juvenils i els
centres educatius i socioeducatius de la ciutat.
5. Potenciarem nous canals de
comunicació i informació municipal
adreçats, tenint en compte els nous usos
comunicatius i de xarxes socials, i farem difusió
dels serveis d’atenció juvenil que ofereix la ciutat
a les llars barcelonines, així com a escoles,
instituts, universitats i centres de formació.
6. Treballarem la perspectiva juvenil
als òrgans consultius, com el Consell
de Ciutat, els consells de barri i els
plenaris de districte, fomentant la formació
en perspectiva juvenil del personal tècnic de
l’Ajuntament, per redactar un nou Pla de joventut
transversal i participatiu coordinat i treballat amb
les entitats de primer i segon nivell, que anirà
acompanyat de l’elaboració de l’Enquesta Jove
de Barcelona.
7. Donarem suport i reconeixement a la
tasca realitzada pel jovent associat de la
ciutat de Barcelona i fomentarem l’enxarxament
associatiu juvenil als barris més vulnerables.
Al mateix temps, agilitzarem els processos
burocràtics per demanar permisos per celebrar
actes a la via pública.
LA BARCELONA AMB
BONA SALUT

36
El nostre sistema de salut és de gran excel·lència
i a Barcelona està ben vertebrat. Des dels centres
d’atenció primària, la porta d’entrada generalista
al sistema sanitari fins a l’atenció als centres
d’urgències d’atenció primària (CUAP) –que són
diferents serveis especialitzats i hospitals d’alta
complexitat–, i el teixit d’entitats que treballen en
l’àmbit de la salut.
El sistema ha estat molt tensionat per la pandèmia
i els efectes derivats de la covid-19 han tingut un
gran impacte en la població, sobretot en l’àmbit
de la salut mental. S’han esmerçat esforços des
de l’Ajuntament, però els hem d’intensificar.
Els determinants socials continuen tenint un
paper cabdal en la salut dels barcelonins i les
barcelonines i han d’estar presents a l’hora de
dissenyar programes de prevenció i promoció de
la salut pública.
Paral·lelament, s’ha plantejat la necessitat de
redefinir el model sanitari existent, incorporar
nous perfils professionals i replantejar les
funcions dels professionals, i això no sempre
s’ha fet amb la participació ciutadana suficient.
Hem de col·laborar dins del Consorci Sanitari de
Barcelona per poder millorar el model escoltant
la ciutadania.
Hem de donar resposta a les necessitats que
tenen les persones dependents i els malalts
crònics complexos, ja que en aquests moments el
model d’atenció domiciliària de la nostra ciutat
no està donant resposta a aquesta realitat. Hem
d’oferir un model basat en l’abordatge integral i
integrat de l’àmbit sanitari i l’àmbit social, amb
una intervenció conjunta i una visió comunitària.
Què defensem?
Impulsar un canvi de model reactiu, molt
centrat en la malaltia, cap a un model proactiu,
centrat en la persona i la salut.
Un model integrat en la vessant social i
sanitària, de mirada comunitària, en el qual
les persones en particular i la societat en el seu
conjunt participin activament en el procés de
disseny de les polítiques públiques.
Que la ciutadania esdevingui agent actiu
i responsable de la seva pròpia salut i
de la salut col·lectiva. Per poder assolir aquest
gran repte, necessitem fomentar la implicació
de les persones en el disseny i la concreció de
les estratègies relacionades amb la salut. És
necessària una col·laboració activa entre les
administracions i intensificar i protocol·litzar la
relació de col·laboració amb les entitats del tercer
sector, així com amb els col·legis professionals i
les societats científiques.
Afavorir una atenció domiciliària centrada
en la persona, amb visió social i intervencions
integrades, per oferir la millor atenció possible
dins del domicili, afavorint la formació dels
professionals per poder atendre els pacients en
situacions de complexitat.
Que Barcelona esdevingui una ciutat que
afavoreix i cuida l’estat òptim de salut
mental dels seus ciutadans i ciutadanes.
Propostes per a unes infraestructures i
uns serveis sanitaris de primera
1. Implementaremlesmilloresurbanístiques
que permetin acollir infraestructures
sanitàries cabdals a Barcelona, amb
l’ampliació dels centres d’atenció primària i la
construcció de centres nous, i col·laborarem amb
la Generalitat per millorar les instal·lacions dels
hospitals terciaris de Barcelona.

37
2. Treballarem en un Pla de connectivitat
entre els diversos centres sanitaris
(centres d’atenció primària i sociosanitaris), tot
aplicant les noves tecnologies que vagin sorgint
per garantir que s’hi pugui accedir de manera
accessible en transport públic.
3. Continuarem treballant per la
internacionalització de la recerca i la
indústria biomèdica i biotecnològica, així
com donarem suport a la implantació d’aquest
tipus d’indústria a la ciutat i a la dinamització
del clúster biomèdic i biotecnològic.
4. Elaborarem, en el marc del Consorci Sanitari
de Barcelona, un Pla de pediatria de la
ciutat de Barcelona, que permetrà generar
línies pediàtriques quan sigui possible, sempre
valorant els determinants socials i la realitat dels
barris a l’hora de prendre decisions.
Propostes de salut centrades en la
persona i amb visió comunitària
1. Col·laborarem, des del Consorci
Sanitari de Barcelona, en el Pla
d’enfortiment de la primària.
2. Col·laborarem amb el Departament de
Salut per a implementar i desplegar a
Barcelona les línies prioritàries previstes
a l’Agència d’Atenció Integrada Social
i Sanitària, amb la participació de totes les
entitats implicades.
3. Afavorirem el desenvolupament de
programes de salut conjuntament amb
professionals que treballin en l’àmbit
de la infància i la joventut en l’entorn del
lleure dels esports, la cultura, les biblioteques i
els centres cívics.
4. Ampliarem els programes de promoció
de l’activitat física. Implantarem la Recepta
Esportiva en col·laboració amb els centres
d’atenció primària i l’Institut de Barcelona
Esports, i altres recursos de la xarxa comunitària.
5. Incrementarem els programes de promoció
d’hàbits de vida saludable pel que fa referencia
a l’alimentació tot vetllant per equilibrar els
condicionants socials que poden portar a una
alimentació menys adequada.
6. Garantirem la infermera escolar
per als infants i joves que ho necessitin, en
col·laboració amb el Consorci d’Educació de
Barcelona.
7. Implementarem un programa destinat
a donar resposta a les necessitats de
les persones que pateixen malalties
minoritàries, amb un entorn social inclusiu
que tingui en compte les seves necessitats socials
i sanitàries al llarg del seu procés de malaltia.
Propostes per a una salut pública de
qualitat
1. Reforçarem la tasca investigadora de
l’Agencia de Salut Pública de Barcelona
perquè continuï sent un referent de la salut
pública mitjançant els projectes de recerca i les
publicacions a les revistes científiques.
2. Participarem activament en la Xarxa
Europea de Healthy Cities (OMS) per
incloure la salut en totes les polítiques locals.
3. Vetllarem per la millora i l’ampliació
dels refugis climàtics en casos d’onada
de calor. Garantirem que s’avanci l’obertura
de les piscines municipals, tot adaptant-nos a
la nova realitat climàtica, i garantirem que, en
onada de calor declarada, l’accés sigui gratuïtat
per als col·lectius més vulnerables a les altes

38
temperatures, mesura amb la qual compensarem
els gestors de les instal·lacions.
4. Desplegarem la mesura de salut sexual
i reproductiva a la ciutat de Barcelona,
conjuntament amb els serveis sanitaris i les entitats
del sector, per evitar embarassos no desitjats i
malalties de transmissió sexual, especialment
entre els joves.
5. Realitzarem una campanya per donar
a conèixer els beneficis del retroviral
preventiu (conegut com a PrEP), clau en
l’estratègia per poder aconseguir arribar al
contagi 0 del VIH a la nostra ciutat, compromís
al qual Barcelona es va comprometre en la
Declaració de París.
Propostes per a una bona salut mental
Salut mental
1. Crearem en el Consorci Sanitari de
Barcelona un servei d’atenció a la salut
mental a l’escola, per tal de poder oferir
assessorament als professionals de l’educació
quan tinguin dubtes i consultes, i també oferir
assessorament i formació als centres en els temes
que requereixin.
2. Instarem la Generalitat, en el marc del
Consorci Sanitari de Barcelona, a la necessitat
de reforçar els CESMA i els CSMIJ.
3. Donarem continuïtat al Pla de salut
mental 2022-2023 i a les accions que se’n
deriven. De manera urgent:
I. Intensificar, en el marc de la Xarxa
de Prevenció de la Conducta Suïcida de
Barcelona, l’estratègia de prevenció del
suïcidi, per exemple reforçant el telèfon de
prevenció del suïcidi i el seu coneixement per
part de la ciutadania.
II. Impulsarem un Pla contra l’estigma
associat a la salut mental que encara hi ha
a la nostra societat, juntament amb les entitats
del sector, per aconseguir que les persones que
pateixen un trastorn de salut mental s’incloguin
plenament a la vida cívica..
III. Avançarem cap a la cura de la
salut mental en l’àmbit laboral dels
professionals de l’Ajuntament, donant
prioritat a aquells col·lectius que treballen en
l’àmbit de l’atenció a les persones, els quals, per
l’especificitat de la seva feina, tenen més risc de
patir malestar emocional.
Addiccions
1. Reforçarem la mirada de gènere en
el desplegament del Pla de drogues per
tal d’identificar quins impactes té el fet d’assignar
la categoria d’home o dona en relació amb el
consum, l’abús o la dependència a les drogues
en termes de riscos, percepcions, conseqüències
i sanció social.
2. Treballarem conjuntament amb el
Departament de Joventut per teixir
aliances entre el Pla de drogues i el
Pla de joves i adolescents. L’adolescència
és un moment de grans canvis, és per això
que necessitem estratègies específiques per tal
d’abordar les addiccions en aquest moment vital.
LABARCELONADELAPRÀCTICA
ESPORTIVA
Entenem l’esport com una de les eines de
transformació social més potents de què disposem
com a ciutat. La xarxa de clubs, consells,
federacions, agents i empreses impulsen un

39
ecosistema que, mitjançant l’esport, esdevé una
oportunitat necessària per la cohesió, el progrés,
la promoció de la salut i la inclusió de persones
de totes les edats i de tots els barris.
Barcelona, històricament, s’ha posicionat com
una de les capitals esportives del món. El binomi
construït entre l’esport i la ciutat ens ha portat a
ser referents en l’àmbit internacional i fent una
aposta decidida a ser una capital mundial de
l’esport.
En l’aposta per esdevenir un referent internacional
esportiu, hem vist com en els darrers anys,
per la manca d’ambició i projecte del govern
municipal, el prestigi i el protagonisme de la
nostra ciutat en l’àmbit esportiu ha anat baixant,
raó per la qual és fonamental reimpulsar el
posicionament de Barcelona des d’un prisma no
només esportiu, sinó també econòmic, social i de
cohesió territorial.
Un dels motius principals del prestigi esportiu de
la ciutat també va lligat al fet que, històricament,
l’activitat física ha estat un element propi de l’estil
de vida barceloní. Especialment, arran de l’èxit
dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992. Un
llegat a partir del qual Barcelona es va consolidar
com una de les principals capitals mundials de
l’esport, gràcies, molt especialment, al lideratge
dels clubs, entitats agents i empreses.
Barcelona s’ha caracteritzat per disposar d’una
xarxa rica i diversa d’entitats i clubs que treballen
dins del món de l’esport i afavoreixen que avui la
nostra ciutat sigui referent en aquest àmbit, molt
especialment per la tasca que aquestes entitats
desenvolupen de manera incansable i excel·lent,
tot i les moltes dificultats dels darrers anys,
I aquestes entitats, clubs, consells, federacions
agents i empreses requereixen d’una
administració municipal aliada que els ajudi,
que els faci fàcil la feina i que, construint aquesta
sinergia, desenvolupi polítiques esportives
que ens facin sentir orgullosos. Unes polítiques
esportives enfocades a disposar d’equipaments
esportius de qualitat i de proximitat i d’una oferta
esportiva de qualitat per a tothom, especialment
per a les persones amb discapacitat.
Per tant, el proper mandat s’ha de caracteritzar
per prioritzar una relació fluïda amb els agents
esportius, generant complicitats i col·laborant de
maneraestretaambelsector.Calcomprendre,des
del primer moment, que els agents esportius són
aliats, copartícips de l’èxit esportiu de Barcelona
i actors fonamentals de la transformació social de
la ciutat. I cal entendre que el Model Barcelona
de gestió esportiva és un èxit col·lectiu que cal
preservar.
La situació de l’esport a la ciutat podem dividir-la
en dos camps molt ben diferenciats:
a.El que fa referència al teixit esportiu de
la ciutat (clubs, entitats, federacions, consells
i empreses), en el qual disposem d’una xarxa
robusta i cohesionada que treballa amb
excel·lència i que posiciona encara la nostra
ciutat com una de les referents en matèria
esportiva. Una xarxa que treballa per la cohesió
social dels nostres barris, per la promoció
de l’esport de base entre infants i joves i que
impulsa de manera decidida l’esport femení a
nivells cada cop més elevats esdevenint referents
internacionals.
b.Per altra banda, ens trobem amb la
diagnosi de les polítiques esportives del govern
municipal. No s’ha disposat d’un model
esportiu definit i que segueixi cap estratègia per
reimpulsar l’esport a la nostra ciutat, ni tampoc
que desenvolupi projectes que ens facin imaginar
la Barcelona esportiva del futur.

40
I pensem que hi ha exemples clars que així ho
corroboren:
En els darrers anys, Barcelona ha estat incapaç
d’aprofitar les transformacions urbanes empreses
per tal de fer guanyar espai esportiu a la
ciutat. En l’imaginari del govern municipal no
és planteja que l’esport sigui protagonista de
les transformacions de la ciutat. Això s’ha de
replantejar i cal reposicionar també l’esport al
centre de la transformació de la ciutat.
Un altre element d’alarma és la manca de
protecció i promoció del Model Barcelona de
gestió esportiva. Un model que es fonamenta
en l’estreta col·laboració entre la mateixa
Administració municipal i el teixit esportiu de la
ciutat en la gestió dels equipaments esportius. Un
model que propicia una reinversió de recursos en
la promoció esportiva, en projectes pedagògics
i per impulsar l’esport entre els infants, els
adolescents i els joves. I ara aquest model, que
fa dècades que és protagonista a la ciutat, està
en risc.
La irrupció de nous actors que no provenen
del sector esportiu; la rigidesa del marc legal i
competencial, i les dificultats que es troben els
clubs, les entitats, les federacions, els consells
i les empreses esportives tant des d’un punt de
vista burocràtic com de sobrecostos energètics,
junt amb la situació d’inflació tan elevada,
evidencien que cal prendre mesures per
protegir allò que durant tants anys ha costat que
esdevingui un exemple internacional de gestió:
el Model Barcelona.
També s’ha patit una pèrdua evident del
protagonisme internacional de la nostra ciutat
entre les principals ciutats esportives del món.
L’organització d’esdeveniments esportius
internacionals i guanyar protagonisme al món és
una política econòmica i social de primer ordre.
L’esport és un sector econòmic molt potent i que
necessitem com a ciutat, i aterrar les externalitats
positives d’aquest protagonisme internacional en
el teixit esportiu dels nostres barris fa que sigui
una oportunitat que no podem deixar escapar.
I un altre element d’anàlisi i que ens preocupa
és que no s’ha entès l’esport com una eina de
cohesió social. I ho podem corroborar amb
dos exemples molt clars: en primer lloc, dins
del projecte de Pla de barris, l’esport, la seva
promoció i l’adequació d’equipaments esportius
en el barris amb més dificultats econòmiques no
ha estat ni una línia de treball ni una prioritat.
I un altre element també a destacar: el poc impuls
donat a la pràctica esportiva entre les persones
amb discapacitat. Com a ciutat, durant molts
anys, hem estat pioners en la inclusió esportiva
d’aquesta bona part de la població que requereix
un context amable per a la pràctica esportiva.
Plans com l’Esport Inclou no han rebut l’atenció
que mereixen i pensem que és hora de donar-los
la importància que requereixen.
Què defensem?
Potenciar l’esport com a eina fonamental
per a la salut i el benestar de la
ciutadania. En un món cada cop més global i
urbà, amb la densitat de la població en ascens
i l’augment de l’expectativa de vida, la pràctica
esportiva a les grans ciutats constitueix un aliat
fonamental per viure més saludablement. I, en
el cas de Barcelona, tenim una potencialitat
que no tenen altres ciutats: un 72 % de
la població practica activitat física.
Prioritzar l’esport en l’etapa educativa
d’infants i adolescents. Entenem la pràctica
esportiva com un element clau per a la formació
d’infants i adolescents. L’esport com a eina

41
pedagògica, de transformació, de promoure
valors i una vida saludable entre la població
infantil i juvenil.
Entendre l’esport com a eina de cohesió
social i com un dret. S’ha demostrat que la
pràctica esportiva és una eina de transformació
social molt potent. La necessitat de teixir polítiques
públiques en què s’entengui l’esport com un
element de cohesió social és cabdal per construir
una societat més justa. Per això volem potenciar
les polítiques esportives amb una perspectiva
social: cap infant ni jove de la ciutat pot
quedar-se sense practicar esport per
motius econòmics.
Generar una estreta col·laboració entre
l’Ajuntament i els clubs, les entitats, les
associacions esportives i els consells
esportius. Impulsar, des de l’Ajuntament de
Barcelona, un context amable i de confiança
envers el teixit esportiu de la ciutat. Entenem
l’Administració municipal com un aliat amb el
sector esportiu.
Planificar les properes polítiques
esportives entenent també l’esport com
a motor econòmic de la ciutat. Sense
progrés econòmic no hi pot haver progrés social
i l’esport és un motor econòmic molt potent per
a Barcelona i Catalunya, ja que representa el
2,1 % del PIB. Creure en el seu teixit esportiu,
ajudar-lo i col·laborar també és sinònim de
progrés econòmic per a la ciutat.
Recuperar la projecció internacional.
Volem una Barcelona que torni a esdevenir capital
mundial de l’esport. Guanyar protagonisme
internacional és una política econòmica i social
a potenciar, ja que necessitem invertir les
externalitats positives d’aquest protagonisme
internacional en el teixit esportiu dels nostres
barris.
Propostes de transformació urbana,
equipaments i esport
1. Crearem, en col·laboració amb el sector
esportiu, un nou Pla estratègic de l’esport
que doni resposta als reptes existents actualment
a la ciutat.
2. Estudiarem arribar a un gran acord polític
amb el sector esportiu per garantir que el
pressupost municipal dedicat a l’esport
disposi sempre, com a sector estratègic i essencial
de la ciutat, d’una quantitat mínima de recursos
per cadascun dels exercicis, per tal de garantir
estabilitat independentment del color polític del
govern municipal.
3. Seguirem el Mapa d’instal·lacions
esportives i el Pla d’equipaments per
ampliar el nombre d’instal·lacions esportives i
especialment el nombre de pavellons esportius
que hi ha actualment a la ciutat per donar
resposta a l’augment de la demanda que hi ha
hagut darrerament. Especialment en l’àmbit del
futbol, piscines, esports de gel, rugbi o futbol
americà, entre d’altres.
4. Impulsarem la “Barcelona dels 6 grans
parcs” (Tres Turons, Ronda de Dalt, Montjuïc,
el Besòs, el Llobregat i el Front Marítim) per
renaturalitzar, millorar i consolidar els parcs i per
convertir-los també com a grans espais esportius,
en col·laboració amb els agents esportius de la
ciutat.
5. Iniciarem la creació del Cinturó Esportiu
Barcelona mitjançant el cobriment de la ronda
de Dalt, el qual volem desenvolupar en la nova
legislatura, per generar nou sòl, el qual volem
dedicar a la creació d’espais verds i zones
esportives.
6. Posaremal’agendacol·lectivalaintegració

42
urbana de la serra de Collserola, que
disposa d’un gran patrimoni ambiental i
arquitectònic, i reactivarem els projectes de
connexió de la carretera de les Aigües també
com a element esportiu de la ciutat.
7. Abordarem la governança de la
muntanya de Montjuïc en complicitat amb
la societat civil, el veïnat de l’entorn i els actors
culturals, educatius, esportius i econòmics que
actualment hi ha al parc per posar en valor i
millorar l’oferta esportiva.
8. Obrirem de nou Barcelona al mar per
dignificar tot el front marítim i fer una aposta
decidida per la pràctica esportiva, l’economia
blava i un entorn naturalitzat.
9. Convertirem el riu Besòs i el riu Llobregat,
en col·laboració amb les administracions
competents, en dos espais naturals més ben
connectats amb la ciutat i treballarem perquè
esdevinguin grans espais per a la pràctica
esportiva.
10. Recuperarem el Palau d’Esports
i el destinarem com a espai de referència
internacional per a usos esportius, tecnològics i
d’e-sports.
11. Treballarem per l’eficiència energètica i
per millorar l’accessibilitat en els centres
esportius municipals.
12. ImpulsaremunPla de gran manteniment
d’equipaments per tal de garantir la qualitat i
les condicions òptimes dels centres esportius.
mundial de l’esport, motor econòmic, de
noves tecnologies i e-sports
1. Crearem una oficina especialitzada
que col·labori amb el sector de l’esport
per captar competicions internacionals.
2. Encol·laboracióambelsector,impulsarem
Barcelona com a capital internacional de
l’esport i la tecnologia.
3. Donarem suport a la celebració de la
Copa Amèrica de vela i vetllarem per tal que
aquest gran esdeveniment serveixi d’impuls i
suport per a clubs i entitats esportives de la ciutat.
4. Impulsarem, en col·laboració amb la societat
civil, un Pla estratègic per la captació i
promoció de turisme esportiu a la ciutat
de Barcelona.
5. Desenvoluparem un Pla per aprofitar
els grans esdeveniments esportius que es
facin a la ciutat per promocionar l’esport de base
i l’esport escolar, així com projectes de caràcter
solidari.
6. Treballarem amb les federacions per tal
d’estudiar la possibilitat de presentar
la candidatura perquè Barcelona pugui
acollir un Mundial d’atletisme.
7. Proposarem que el Palau d’Esports o
altres poliesportius municipals siguin
seu de competicions d’e-sports. D’aquesta
manera, maximitzaríem els usos dels poliesportius
i establiríem vincles entre l’esport convencional i
els seus valors i la tecnologia.
8. Crearem una aplicació mòbil (app)
per apropar l’esport a la ciutadania,
aprofitant el potencial del sector TIC de
Barcelona i la creixent digitalització de la
població, també de la de més edat. Aquesta
aplicació propiciarà que la ciutadania tingui
a l’abast tota l’oferta esportiva de la ciutat: de
clubs o de circuits existents en espais urbans

43
públics, informació sobre les condicions d’ús
d’equipaments esportius propers i sobre les
diferents modalitats esportives que ofereixen,
un calendari d’esdeveniments esportius locals
o internacionals, i altres continguts destinats a
promoure la vida saludable a través de l’esport.
9. Potenciarem línies de creació d’R+D+I
a l’entorn dels principals instruments i
empreses que interactuen amb el món
de l’esport, incidint en la implantació de
les noves tecnologies.
10. Potenciarem la figura de les seleccions
esportives catalanes aprofitant Barcelona
com a ciutat esportiva referent.
Propostes per a l’esport, eina de salut i
cohesió social. Model Barcelona
1. Estudiarem la possibilitat d’implementar
la Recepta Esportiva. Entenem l’esport com
a sinònim de salut i treballarem per tal que
els centres esportius municipals puguin acollir
usuaris derivats dels equipaments sanitaris.
2. Farem una aposta decidida per donar
suport a l’esport per a persones amb
mobilitat reduïda i amb dificultats
d’accessibilitat.
3. Ampliarem les activitats i els serveis
del programa l’Esport Inclou, destinat
a esportistes amb discapacitat o diversitat
funcional.
4. Incrementarem els recursos destinats al
foment de l’activitat esportiva entre la
gent gran.
5. Augmentarem els llindars de renda
de les beques esportives per tal que cap
infant ni jove es quedi sense practicar esport
per motius econòmics i en millorarem la gestió
per tal de facilitar la feina als clubs i les entitats
esportives.
6. Intensificarem una línia d’intervenció
en territoris on hi hagi més famílies
vulnerables mitjançant programes esportius
per a infants i joves, mitjançant el Pla de barris.
7. Potenciarem l’esport dins i fora de l’horari
lectiu escolar: entenem l’esport com a
eina clau en la formació dels infants i
per això ampliarem els programes existents, en
col·laboració amb les federacions i el Consell de
l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB).
8. Promourem la formació com a tècnics
de persones de diferents cultures perquè
esdevinguin agents facilitadors de la inclusió des
del món de l’esport.
9. Donarem suport i divulgarem l’acció
social dels CEMs des de l’administració, com
a característica diferencial.
10. Impulsarem, en col·laboració amb el sector
i gestor, un Pla de quotes familiars als
centres esportius municipals.
11. Elaborarem un estudi i un posterior
Programa d’intervenció per fomentar
l’esport entre les dones a la ciutat de
Barcelona, especialment entre les adolescents.
12. Establirem mesures de prevenció i
actuació davant l’assetjament en l’esport
i la prevenció de l’homofòbia i la transfòbia.
13. Assegurarem que els col·lectius LGTBI
puguin realitzar activitat física de
manera lliure i integrada.
14. Dins del nou Pla estratègic de l’esport que

44
crearem, incorporarem la perspectiva de
gènere i la visibilitat LGTBI en l’esport.
15. Treballarem, en estreta col·laboració
amb les entitats del sector, la
sensibilització i visibilització del col·lectiu
LGTBI en el món de l’esport.
16. Impulsarem la formació dels
professionals dels centres esportius
perquè esdevinguin espais segurs per a
les persones LGTBI. Amb especial atenció a
les persones trans.
17. Impulsarem un augment dels recursos
destinats a la Regidoria d’Esports i la
potenciarem dins del nou govern municipal.
18. Augmentarem els ajuts als clubs i
les entitats per millorar les seves
instal·lacions esportives i garantir-ne un bon
manteniment.
19. Farem un estudi sobre la fiscalitat que
han de suportar els clubs i les entitats
esportives per tal de trobar mesures d’equilibri
i justícia fiscal.
20. Tots els districtes tindran un tècnic de
l’Institut Barcelona Esports per treballar
coordinadament i donar suport al teixit esportiu
dels barris.
21. Crearem un segell de qualitat esportiva
i inclusió per ubicar-lo en els equipaments
esportius públics i privats de la ciutat.
22. Potenciarem la visibilitat d’esports
encara minoritaris, impulsant plans
estratègics per incrementar-ne la pràctica i assolir
equipaments òptims per al seu ús.
23. Establirem una línia d’ajuts directes
per fer front als sobrecostos energètics i
estudiarem la possibilitat de revisar el repartiment
de costos en concessions futures.
LA BARCELONA QUE SUMA
PER L’HABITATGE
Actualment,l’accésielmantenimentdel’habitatge
és un dels principals problemes que tenim els veïns
i les veïnes de Barcelona. Un problema complex
que portem dècades arrossegant i que, en els
darrers anys, s’ha agreujat i generalitzat per la
manca d’oferta i l’augment desproporcionat del
preu del lloguer.
En aquest escenari, trobem un aspecte molt
preocupant: moltes persones treballadores i
autònomes, que tenen uns ingressos fixos o
recurrents, no poden accedir al mercat de
lloguer privat i, a més, són invisibles als ulls de
l’Ajuntament perquè tampoc tenen dret a rebre
cap ajut per fer front a les despeses del lloguer.
Això és especialment greu entre la gent jove que
es vol emancipar. I ho hem de revertir.
Entenem la política d’habitatge com un element
clau de l’estat del benestar i, per això, considerem
que la política municipal d’habitatge, dirigida a
millorar-ne l’accés i a mantenir l’habitatge, ha
d’estar motivada per aquests elements principals:
Polítiques destinades a solucionar l’emergència
d’habitatge, per a aquelles persones i famílies
en risc d’exclusió residencial. És urgent tenir
més habitatges a disposició de la Mesa de
Valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a
emergències socials.
I. Cal preveure que les persones que viuen en
un habitatge i que tenen dificultats econòmiques
rebin el suport necessari per evitar un possible
desnonament.

45
II. Cal impulsar polítiques públiques
decidides per augmentar el parc d’habitatge de
lloguer assequible a la ciutat, tant de promoció
pública directa com concertada.
III. Cal canviar el paradigma que s’ha viscut
en aquesta ciutat durant massa anys: l’habitatge
municipal que es construeixi ha de ser de lloguer
assequible i cal evitar-ne la venda.
IV. I que aquestes polítiques siguin
impulsades després d’haver establert un marc
de diàleg amb el teixit social i productiu, per
impulsar la col·laboració publicoprivada.
Durant massa anys, a Barcelona, hem vist
com s’han desenvolupat polítiques d’habitatge
erràtiques, a cop de titular, que no solucionaven
els problemes existents. De fet, en molts aspectes,
la situació actual és molt més difícil que la de fa
una dècada. Per això apostem per construir un
gran pacte al voltant d’unes polítiques d’habitatge
estables, a 30 anys vista, en les quals es prioritzi
l’assoliment de més habitatge de lloguer i que
aquest acord sigui el màxim d’estable possible,
independentment del color polític del govern
municipal de torn.
A Barcelona hi ha un problema d’accés a
l’habitatge. És evident. Mai havíem tingut uns
preus de lloguer tan elevats i, des de l’arribada
d’Ada Colau al govern, hem vist com el preu ha
augmentat fins a un 49 % a tota la ciutat. Cada
cop més famílies veuen com la proporció dels
seus ingressos que han de dedicar a pagar el
lloguer és més elevada.
Per tant, tenim un problema amb l’accés i el
manteniment de l’habitatge cada cop més
generalitzat. I no només amb persones en risc
d’exclusiósocial,sinóquepersonestreballadores,
amb ingressos recurrents, tampoc poden accedir
o mantenir el seu habitatge.
Sota el govern actual hem vist com la situació de
l’accés a l’habitatge no ha millorat, en absolut.
De fet, entenem que el govern actual ha comès
errors que no es poden tornar a repetir:
• Donar resposta i titulars simples per a
problemes molt complexos i que necessiten un
gran consens i temps d’aplicació.
• La generació de falses expectatives:
ni s’han acabat els desnonaments, ni avui és
més fàcil accedir a un habitatge a Barcelona,
ni tampoc s’ha aturat la gentrificació, sinó tot
el contrari. Des que Ada Colau és alcaldessa
hem patit 6 desnonaments diaris a la ciutat, el
lloguer s’ha incrementat més d’un 50 % en molts
districtes de la ciutat i hem vist com cada vegada
més veïns i veïnes marxen dels seus barris per la
impossibilitat de trobar un habitatge a un preu
accessible. El govern d’Ada Colau ha fracassat
perquè, entre d’altres motius, partia d’una
diagnosi equivocada: no existien els 31.000
habitatges buits que afirmava que hi havia a la
ciutat, sinó que n’hi ha uns 10.000, una tercera
part, que representa un escàs 1,2 % del total del
parc d’habitatges de Barcelona.
• Les promocions d’habitatges que
s’anuncien des de fa 8 anys van extremadament
lentes. En el primer mandat d’Ada Colau només
es van desenvolupar el 10 % dels habitatges
que es van prometre i, a més, les promocions
fetes durant gran part d’aquests anys venien
impulsades per governs anteriors. I, durant
aquest mandat, les promocions s’estan anunciant
des de fa anys, però des de l’anunci (que es va
repetint) fins que la promoció esdevé una realitat
passen massa anys.
• Moltes de les iniciatives presentades per
solucionar el problema de l’habitatge han estat
un desastre:
I. La modificació urbanística per assolir

46
el 30 % d’HPO en noves promocions o grans
rehabilitacions: entre el desembre de 2018
i el juliol de 2022 només s’han concedit 11
llicències d’obra amb la quota del 30 %, que
repercuteix en la construcció de 52 habitatges de
protecció oficial. I d’aquests, l’Ajuntament només
n’ha adquirit 8. Aquest programa, en definitiva,
només ha aportat 8 habitatges públics des del
2019.
II. Un altre exemple: l’habitatge industrial
(APROP) que se’ns va anunciar com la gran
solució temporal per a l’emergència d’habitatge.
És extremadament lent, no aporta solucions noves
i tota l’agilitat constructiva que podria aportar es
perd amb la burocràcia i la lentitud del govern
municipal per tirar endavant els projectes.
III. La compra d’habitatges mitjançant
el tanteig i el retracte: tot i ser una molt bona
eina, no s’està emprant per donar solució a
l’emergència d’habitatge. Cal emprar el tanteig
i el retracte per comprar el màxim d’habitatges
possibles a un preu raonable. El govern actual,
amb recursos públics, ha comprat a un preu
extremadament alt.
Què defensem?
A partir de la constatació que seguim igual o
pitjor que fa 4 anys, cal un canvi de rumb. Hem
d’apostar per la concertació en comptes de
la confrontació. Cal cercar el diàleg i el màxim de
consenspossibleentretotselsagents(constructors,
promotors, administradors, propietaris, entitats
financeres, entitats i moviments socials, entre
d’altres).
Un gran Pacte de Ciutat per l’Habitatge,
a 30 anys vista, en què es prioritzi l’augment
del parc d’habitatge de lloguer en general i,
especialment, del de preu assequible.
Acabar amb la inflació normativa i la
inseguretat jurídica que ha envoltat el sector
immobiliari i l’habitatge els darrers anys, en bona
part impulsada per l’equip de govern actual.
Això només ha contribuït a ajornar els problemes
sense resoldre, a provocar contenciosos estèrils
i a ajornar solucions i respostes per a les
administracions i les famílies.
Trobar mecanismes que permetin
incorporar habitatge al mercat a un preu
assequible, amb la participació activa de
l’Ajuntament i altres administracions públiques.
Incentivar a qui posa el seu habitatge
al mercat de lloguer, especialment el petit
propietari de la ciutat.
El compromís de no vendre’s sòl públic i
acordar que els habitatges públics que es facin,
de manera directa o concertada, no aniran
destinats a la venda, sinó al lloguer.
Impulsar un pacte de ciutat amb tots els
agents econòmics per compartir i acordar
que la nostra ciutat ha ser una ciutat de salaris
dignes.
Propostes
1. Impulsarem un pacte amb la resta
d’administracions i operadors per
reclamar a l’Administració de l’Estat la
cessió dels habitatges de la Sareb i de
grans tenidors a l’Ajuntament, per destinar-los a
lloguer social i assequible.
2. Treballarem mesures que impliquin la
prevenció de l’exclusió residencial, per
tal d’evitar la pèrdua de l’habitatge de persones
en risc d’exclusió i intentar donar resposta abans
que es produeixi el desnonament: impulsant
mesures, com l’ampliació dels ajuts al lloguer,

47
per evitar situacions d’impagaments que durien
a un possible desnonament.
3. Consolidarem i ampliarem la propietat
publica del sòl destinat a habitatge.
4. Aplicarem mesures per tal d’ampliar el
parc de lloguer assequible col·laborant amb
tots els agents i les administracions públiques
implicades.
5. Establirem mesures de suport,
garantia i estímul als petits propietaris
de la ciutat per afavorir que incorporin
els seus habitatges al mercat de lloguer.
6. Impulsarem la rehabilitació,
especialment d’aquelles finques
amb patologies estructurals, manca
d’accessibilitat i una eficiència energètica
deficient, i seguirem desplegant els fons europeus
Next Generation destinats a aquestes finalitats.
7. Impulsarem la reconversió a habitatge
de locals comercials sense activitat situats
en plantes baixes, de forma quirúrgica
en aquelles zones de la ciutat en què no
perjudiqui l’activitat comercial.
8. Establirem un marc de diàleg amb el
teixit social i impulsarem la col·laboració
publicoprivada, especialment amb el tercer
sector social, el sector de la construcció interessat
en la producció d’habitatge assequible de lloguer
a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona.
9. Farem una aposta decidida per
l’operador mixt metropolità d’habitatge
(Habitatge Metròpolis Barcelona) per tal
d’ampliar el nombre d’habitatges assequibles
a Barcelona i a tota l’àrea metropolitana de
Barcelona.
10. Impulsarem noves fórmules de tinences
compartides temporals i avals que, en
determinades condicions d’ingressos personals o
familiars i alhora de preu de l’habitatge, facilitin
l’emancipació dels joves.
11. Impulsarem mesures que permetin
accedir a un habitatge assequible a les
persones treballadores i autònomes que
actualment no disposen de cap tipus de suport
i que no poden accedir al mercat de lloguer
privat.
12. Impulsarem de manera decidida
l’adquisició d’habitatges per part de
l’Administració mitjançant el mecanisme
de tanteig i retracte, per destinar-los a
lloguer social i assequible. Es durà a terme,
especialment, en els barris on hi ha més dificultat
a l’hora d’accedir a un habitatge i que permeti
la compra del màxim nombre d’habitatges
possibles.
13. Revisarem i analitzarem el grau
d’assoliment del projecte d’habitatges
industrials (APROP) per tal d’avaluar-ne la
continuïtat.
14. Tal com estableix la legislació, intervindrem
amb tots els mecanismes possibles, inclosa
l’expropiació, en aquells sòls privats
que formen part de la reserva per a
habitatges amb protecció oficial i que
no hagin estat desenvolupats pels seus
propietaris.
15. Seguirem mobilitzant el patrimoni
municipal de sòl per construir habitatges
de lloguer assequible i ampliarem la
propietat pública del sòl desenvolupant amb
agilitat el planejament urbanístic.
16. Mantindrem la titularitat pública de

48
sòls públics provinents d’actuacions
urbanístiques.
17. Estimularem la iniciativa privada en
la construcció d’habitatges protegits: ajuts
públics a la promoció, bonificacions, cobertura
d’impagaments de renda i ajuts al pagament del
lloguer.
18. Defensarem la legislació catalana en
defensa del dret a l’habitatge i vetllarem
perquè s’apliqui la normativa vigent a la ciutat
de Barcelona.
19. Reformarem, en el marc del Consorci
de l’Habitatge de Barcelona, els criteris
d’accés a la Mesa d’Emergència
d’Habitatge per adaptar-la a les noves
realitats de vulnerabilitat residencial (habitacions
rellogades, locals comercials convertits en
habitatges, etc.).
20. Impulsarem la possibilitat d’establir
un aval municipal per facilitar l’accés a
l’habitatge a les persones treballadores
que tenen dificultats per accedir a un habitatge
dins del mercat de lloguer privat i, alhora, per
donar seguretat jurídica als petits propietaris que
posin el seu habitatge al mercat de lloguer.
21. Reformarem la mesura que obliga
a la construcció del 30 % d’habitatge
protegit per a noves promocions i
gran rehabilitació d’habitatges, degut
al seu fracàs en aplicar-la, i buscarem mesures
alternatives, en col·laboració amb el sector de
la construcció i promotors d’habitatges, per tal
d’assolir més habitatges de lloguer assequible a
la ciutat de Barcelona.
22. Impulsarem un Pla per lluitar contra les
ocupacions delinqüencials i problemàtiques
a habitatges i locals, les quals atempten contra la
seguretat i convivència de les finques i els barris.
23. Fomentarem un canvi en l’atenció a les
persones en situació de sensellarisme.
Impulsarem un pla de xoc per reduir el nombre
de persones en situació de sensellarisme i
millorar-ne l’atenció, en col·laboració amb les
entitats del tercer sector social que treballen en
aquest àmbit. Afavorirem espais més acollidors,
de baixa intensitat i distribuïts per la ciutat que
permetin tenir més seguretat i privacitat, amb
més consignes i espais per a la higiene i el
descans. Reforçarem el programa Housing First,
d’intervenció social, com una solució eficaç per
proporcionar allotjament a persones que viuen al
carrer.
llar”, de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (IMPD), per poder adaptar la llar i
fer-la més accessible i perquè s’hi puguin acollir
més persones.
25. Incrementarem els habitatges de
dotació destinats a persones grans.
26. Impulsarem un gran Acord de Ciutat,
en el qual demanarem també el compromís
i la participació dels agents socials i privats,
per comprometre un pla d’inversions
a 20 anys vista per a la construcció
d’habitatge.

PER UNA
BARCELONA
PLENA
DE VIDA

50
Barcelona ha de saber construir la ciutat del
futur, la de les properes generacions. L’hem de
construir en el present, pensant en el benestar
i la salut de les persones i les famílies que hi
viuen, acompanyant les empreses i les entitats
que la utilitzen. Hem d’atendre les necessitats a
curt termini pensant tothora en les possibilitats a
mitjà i llarg termini.
Vivim en plena emergència climàtica, causada
sobretot per l’activitat que es genera a les
ciutats, i és precisament des de les ciutats que
cal impulsar noves formes d’entendre, construir
i viure l’hàbitat urbà, que permetin garantir el
nostre futur.
I si vivim en emergència climàtica, cal que tota la
planificació, les obres i la gestió de les polítiques
públiques municipals d’hàbitat urbà, de promoció
econòmica i d’equitat social esdevinguin acció
climàtica.
En aquest sentit, impulsarem la feina transversal
de tota la institució (en col·laboració amb el
sector privat i especialment amb l’ecosistema
propi d’innovació i start-ups) per afrontar els
reptes més urgents en l’adaptació i la mitigació
del canvi climàtic a Barcelona:
• La rehabilitació energètica d’edificis.
• La mobilitat sostenible.
• La generació d’ombres, en el marc de la
gestió de les onades de calor.
• La resiliència hídrica.
Les ciutats han d’esdevenir un agent actiu en la
lluita contra el canvi climàtic.
I, alhora, hem d’inspirar el món amb el nostre
model innovador i sostenible. Barcelona ha de
ser una ciutat internacionalment capdavantera i,
fins i tot, líder en els grans desafiaments mundials
en què el món local juga un rol determinant: des
de l’Agenda Urbana de les Nacions Unides fins
a la lluita contra l’emergència climàtica, passant
per la transició energètica o la nova mobilitat.
LA BARCELONA
RENATURALITZADA
Barcelona és una ciutat densa i compacta. Si
al llarg de les últimes dècades la ciutat es va
construir d’esquena a la natura, especialment en
els límits urbans, avui entenem que cal un procés
de renaturalització. Es tracta de construir un
espai públic més natural, que creï a la vegada
una millor qualitat del medi ambient a les zones
pròximes als domicilis dels ciutadans.
La voluntat de renaturalització de la ciutat respon
als beneficis que els espais verds aporten, com
ara la millora del balanç hídric, la regulació
del microclima, l’absorció dels contaminants,
la reducció del soroll i la millora de la cohesió
social i el foment de la convivència i de la salut
dels ciutadans.
Cada espai urbà que conforma la infraestructura
ecològica urbana té atributs i qualitats pròpies,
en funció d’aspectes com la seva situació
geogràfica, morfologia o imaginari, qualitats
que amb la gestió correcta es poden potenciar.
Tots aporten valors ecològics essencials per a
la ciutat, però també valors socioculturals amb
incidència directa en el benestar, la salut, la
cultura i la possibilitat d’establir relacions socials.
Barcelona disposa d’un nombre significatiu
d’espais verds, però aquests majoritàriament són
petits i fragmentats. Per aquest motiu, a banda
dels parcs i la recuperació dels interiors d’illa,
cal apostar per l’enjardinament longitudinal

51
dels carrers i el vertical de les façanes, i la
patrimonialització de l’espai verd privat per
preservar-lo. Aquest principi es pot estendre
a les cobertes dels edificis que esdevenen
funcionals amb caràcter públic o semipúblic i
que permetrien augmentar en un 30 % l’espai
per a la socialització de la ciutat.
Cal pensar una ciutat per al vianant, la gent
ha de ser la protagonista de l’espai públic. Ens
cal dissenyar els carrers perquè siguin idonis
per caminar-hi; crear ombres i millor mobiliari
per descansar i refrescar-se; revisar els temps
semafòrics per tal que siguin adequats per als
vianants, i no per als vehicles; optimitzar els
manteniments dels paviments, sobretot en les
zones de més densitat; estendre i integrar rutes
de vianants amb parades i estacions de transport
públic; millorar la senyalització de les rutes a peu,
i crear un protocol d’obres públiques perquè no
siguin barreres físiques per als vianants quan es
produeixen.
Però molts espais verds de la ciutat tenen
mancances de manteniment i neteja i, en molts
casos, són percebuts per la ciutadania com a
espais degradats i gens acollidors. Grans parcs,
com per exemple Montjuïc, es troben en un
estat molt crític i, fins i tot, els nous espais verds
que s’han incorporat no tenen garantida una
conservació adequada.
Barcelona és una ciutat densa i compacta i, per
tant, els pocs pulmons verds que té, com ara
els parcs, han d’estar en una condició òptima
per al gaudi de la ciutadania i pel compliment
de la seva funció ecològica. Nets, endreçats i
ben il·luminats perquè són espai de lleure i de
trobada, especialment per a les famílies amb
infants petits i per a les persones que tenen menys
oportunitats per gaudir de la natura.
Si volem una ciutat més amable i saludable, i
per tant més habitable en totes les edats, cal
reforçar els recursos de personal, tecnològics i
econòmics que permeten tenir una infraestructura
verda realment vertebradora de la ciutat i que
situï Barcelona com a referent de l’arquitectura
paisatgísticabasadaenlaqualitat,labiodiversitat
i la sostenibilitat.
Amb aquest propòsit, s’ha d’estructurar i fomentar
la implicació del veïnat en el manteniment i el
funcionament de les infraestructures verdes.
Què defensem?
Incrementar la massa verda i promoure
la biodiversitat. Una de les solucions per
absorbir el CO2 i tenir un aire més net és
incrementar la quantitat d’espais verds, millorar-
ne la connectivitat i augmentar la massa verda
amb arbres i arbustos, encara que aquesta
política no es pot considerar, en cap cas,
alternativa sinó complementària a la reducció
del trànsit rodat i la transició energètica de la
mobilitat.
Promoure àrees verdes funcionals, que
tinguin un sentit estructural en sentit urbanístic,
alhora que ambiental i paisatgístic. Això
també comporta una important integració dels
serveis ecosistèmics de la ciutat i la preservació
dels corredors ecològics. Hem de creure en
les “infraestructures verdes”: concebre els
espais verds com a autèntiques i necessàries
infraestructures urbanes.
Protegir el patrimoni paisatgístic. L’espai
verd de la ciutat s’ha de preveure i pensar, cal
actuar amb estratègia. Per això reforçarem Parcs
i Jardins com l’ens públic que ha de tenir el
coneixement per a planificar i dissenyar els parcs
i les zones verdes de la ciutat, tot garantint-ne un
bon manteniment i una gestió que persegueixi
l’excel·lència. A Barcelona tenim tradició

52
d’arquitectura paisatgística i volem donar-hi un
nou impuls.
Una ciutat menys sorollosa. També
treballarem per tenir un pla contra l’impacte del
soroll en els ciutadans, ja que és equiparable al de
la pol·lució. Un 40 % de la població de Barcelona
està exposada a intensitats de soroll per sobre
dels límits acceptables. Cal utilitzar paviments
sonoreductors a totes les noves urbanitzacions
i cal potenciar la utilització del vehicle elèctric,
sobretot a les flotes de transports: recollida
d’escombraries, autobusos, taxis i repartiment de
mercaderies. Cal prioritzar aquesta atenuació
del soroll en zones sensibles com les àrees
escolars, hospitalàries o geriàtriques.
Propostes per a una ciutat verda
1. Dissenyarem una estratègia per
connectar efectivament la infraestructura
verda a partir dels sistemes naturals que
ofereix la mateixa ciutat i el seu entorn,
augmentant-ne la connectivitat i capil·laritat.
2. Implementarem un Pla del verd
longitudinal i d’ombres per introduir el verd
als carrers i que aquests siguin més transitables
i amables, tot baixant a la calçada motos i
bicis. Una millor gestió de l’aparcament ens
permetrà alliberar progressivament les voreres
per desenvolupar un enjardinament longitudinal
de la trama urbana de Barcelona i aconseguir un
augment de la massa vegetal del 10-15 %, 140
hectàrees de zona verda nova, un 13 % més del
total de la ciutat, sense comptar Collserola. Uns
2,5 milions de metres cúbics de massa vegetal
repartida de manera generalitzada i democràtica
per tots els carrers i places de la ciutat.
3. Impulsarem la “Barcelona dels 6 grans
parcs”, renaturalitzant, millorant i consolidant
els parcs següents:
I. El de la Ronda de Dalt.
II. El dels Tres Turons.
III. El de Montjuïc.
IV. El del Besòs.
V. El del Llobregat.
VI. El del Front Marítim.
4. Continuarem el projecte de cobriment i
soterrament de la ronda de Dalt pactat
amb el veïnat per tal de guanyar una gran espai
verd que connecti amb el parc de Collserola, que
permeti cohesionar més els barris afectats per la
cicatriu que suposa la ronda, que disminueixi
l’impacte del soroll i de les emissions del trànsit
rodat i que permeti la ubicació d’infraestructura
per a la producció d’energia provinent de fonts
renovables. També farem els estudis previs
necessaris per abordar el cobriment del tram
pendent de la ronda del Mig.
5. Impulsarem el parc dels Tres Turons (la
Creueta del Coll, el Carmel i el Guinardó)
amb les inversions necessàries perquè pugui ser
un parc mixt (natura i habitatge) i sigui reconegut
com un dels grans pulmons verds de la ciutat.
6. Reconnectarem Montjuïc amb tot el
seu entorn i, especialment, pel costat mar,
unint el Poble-sec amb la Marina del Prat Vermell,
com també abordarem la governança de la
muntanya de Montjuïc en complicitat amb la
societat civil, veïnat de l’entorn i actors culturals,
educatius, esportius i econòmics que actualment
hi ha al parc. Definirem una estratègia
perquè la muntanya sigui el gran parc
de referència de la ciutat. Establirem un
pressupost específic per al seu manteniment i
conservació patrimonial i natural. Utilitzarem les
tecnologies per oferir una millor interpretació del
que és la muntanya des del punt de vista històric,
cultural i museístic, esportiu i natural.
7. Dos rius, el Besòs i el Llobregat. El

53
Besòs és un espai de natura i oportunitats de més
de 7 quilòmetres lineals que té una estructura
urbana consolidada a la banda nord i que ha
de reproduir-se a la banda sud, la de Barcelona.
El Llobregat ha de connectar-se amb
la ciutat, de manera que s’hauria de poder
recórrer a peu o amb bicicleta l’itinerari de riu
a riu. Les actuacions en aquestes dues conques
urbanes s’ha de fer de manera col·legiada amb
els altres municipis implicats. Barcelona buscarà
sempre la col·laboració i la integració de les
polítiques territorials i ambientals en aquests dos
àmbits a través dels organismes existents o, si
calgués, de nous.
8. Dos ecosistemes que cal preservar:
Collserola i el Mediterrani.
I. Cal posar a l’agenda col·lectiva la
integració urbana de la serra de
Collserola, que té un gran patrimoni ambiental
i arquitectònic i que avui segueix segregada per
la gran cicatriu urbana que suposa la ronda de
Dalt, motiu pel qual reactivarem els projectes
de connexió de la carretera de les Aigües.
Novament, l’estratègia sobre Collserola s’ha de
fer amb la col·laboració dels altres municipis
d’aquest espai natural, principalment a través
del parc.
II. Continuarem obrint Barcelona al
mar dignificant tot el front marítim i fent una
aposta decidida per la pràctica esportiva,
l’economia blava i un entorn naturalitzat. També
contribuirem a la recuperació de la biodiversitat
a la plataforma continental marina.
9. Reconnectarem el parc de la Ciutadella
amb tot el seu entorn.
10. Introduirem més espai verd als carrers
per tal que aquests siguin més transitables i
amable, tot baixant a la calçada motos i ginys
de micromobilitat. Les voreres han de tornar a
ser un espai segur per als vianants.
11. Impulsarem de nou la recuperació dels
interiors d’illes de l’Eixample, creant nous
espais per a la natura urbana i incrementant-hi la
presència del verd i la biodiversitat.
12. Impulsarem les cobertes verdes, els
terrats vius i la remodelació de les
mitgeres, tot afavorint el microenjardinament.
13. Incrementarem els recursos de Parcs
i Jardins perquè esdevingui l’ens
de referència de l’Ajuntament en la
planificació, el disseny i la gestió dels
parcs i jardins i la resta d’espais verds,
amb criteris d’eficiència i sostenibilitat i favorables
a la biodiversitat.
14. Fomentarem les zones verdes com a
espais per a la salut i el gaudi i promourem
la implicació ciutadana en la seva creació i
manteniment.
15. Preservarem i posarem en valor el
patrimoni cultural, especialment els jardins
de valor històric.
16. Implementarem el Pla per a la millora de
la qualitat acústica de la ciutat, que reculli
mesures a curt i mitjà termini per reduir el soroll
a la ciutat, especialment la millora de l’asfalt de
tota la ciutat perquè sigui fono-absorbent.
17. Impulsarem un Pla de lluita contra la
contaminació lumínica.
18. Ampliarem la xarxa d’estacions
municipals de mesura de la contaminació
per tal de poder fer un monitoratge a temps real
de l’estat de la qualitat de l’aire a tota la ciutat.
Aquesta informació serà pública.

54
LA BARCELONA QUE
ES TRANSFORMA
Barcelona ha de donar resposta a totes les seves
escales, des de la de ciutat i la metropolitana fins
a la catalana, l’europea i mundial. Ha de ser la
capital econòmica d’una euroregió referenciada
als Pirineus i a la Mediterrània que sigui alhora
una de les forces motrius del sud d’Europa. És
amb aquesta mirada i aquesta ambició que cal
prendre les decisions de futur de la ciutat.
És per això que Barcelona ha de liderar, des del
diàleg i la cooperació institucional, una àrea
metropolitana que reforci aquesta capitalitat i,
per tant, la planificació urbana s’ha de fer des
d’aquesta òptica. De fet, hi ha problemàtiques
concretes (com ara la de l’accés a l’habitatge,
la mobilitat o el rol del turisme) que tenen una
millor solució des de l’òptica metropolitana i de
lideratge compartit amb el Govern del país.
Planificarem una ciutat que va més enllà dels
seus propis límits. En aquest sentit, replantejarem
els tres principals eixos viaris nord-sud actuals
(la ronda de Dalt, la Gran Via i la ronda del
Litoral) per transformar-los en tres grans vectors
socioeconòmics, tres línies que actuïn alhora de
connectores, que recusin la ciutat internament i
que dinamitzin la vida social i econòmica.
De mar a muntanya, impulsarem el cobriment
de la ronda de Dalt per tal que esdevingui un
eix cívic amb zones verdes i equipaments, que
permeti connectar més i millor la ciutat amb
el parc natural de Collserola i incrementar la
qualitat de vida de tots els barris del nord de la
ciutat.
La Gran Via de les Corts Catalanes, la línia
central, vertebradora del contínuum urbà que
va del Llobregat al Besòs i els ultrapassa, i que
ha estat històricament menystinguda, esdevindrà
una gran avinguda de voreres generoses i
arbrades que resolgui en la seva calçada central
totes les necessitats de la mobilitat, de manera
que la seva funció connectora sigui compatible
amb poder disposar d’una avinguda com la que
es va impulsar a la Diagonal entre la plaça de
Francesc Macià i el passeig de Gràcia.
I al litoral de la ciutat, impulsarem la connexió
urbana del Poble-sec amb el barri de la Marina
del Prat Vermell, transformant el Morrot en un
nou pol d’activitat socioeconòmica; impulsarem
la connexió de la Ciutadella amb la Barceloneta,
replantejant l’activitat ferroviària de l’estació
de França, i impulsarem el cobriment de més
trams de la ronda del Litoral per tenir més i
millor connectivitat entre el Poblenou i el mar.
La transformació d’aquest eix és la que obrirà
definitivament Barcelona al mar.
També cal posar sobre la taula l’obertura de nous
eixos mar-muntanya d’escala metropolitana:
la construcció del túnel ferroviari d’Horta,
una infraestructura prevista en el planejament
que permetrà disposar d’un nou accés a la
ciutat i que ens reconnectarà amb el Vallès,
i descongestionar el corredor de la C-58; així
com el nou túnel ferroviari per Vallvidrera, una
infraestructura esmentada al PDI 2021-30, amb
el principal objectiu de descongestionar l’actual
metro del Vallès, especialment en el tram entre
Sant Cugat del Vallès i Sarrià.
Barcelona ha d’integrar-se en una realitat
metropolitana i de país, no només físicament
sinó també en la seva governança. Treballarem
al costat de la resta d’institucions per planificar
i millorar les infraestructures de comunicació
i de transport públic: Rodalies, Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya, els autobusos
interurbans i el sistema tramviari han de poder
absorbir els volums de passatgers necessaris
perquè la ciutat pugui assolir una reducció

55
significativa de desplaçaments que en l’actualitat
es realitzen amb cotxe.
Amb aquesta visió, cal planificar i impulsar,
amb els municipis i les entitats supramunicipals,
grans espais d’aparcament en diferents eixos:
a les entrades nord, sud, litoral i muntanya de
la ciutat; a l’accés de la primera corona, i a la
segona corona, lligades als nodes ferroviaris.
En els darrers 8 anys, la planificació territorial
i l’urbanisme s’han utilitzat com a instruments
ideològics per imposar polítiques de
decreixement. Improvisació, manca de diàleg,
reaccions tardanes i aplicació unilateral de
criteris rígids que han provocat paràlisi i pèrdua
d’oportunitats, desconcert i malestar. Barcelona
necessita passar pàgina.
Els agents intervinents en la planificació territorial,
l’urbanisme i l’habitatge, des dels arquitectes i
enginyers fins als promotors i constructors, s’han
de tenir en compte.
Necessitem un govern municipal que dialogui
amb sinceritat, que cerqui el màxim consens,
que faci propostes de transformació, però que
alhora les contrasti i s’asseguri del seu correcte
funcionament, que s’anticipi a les problemàtiques
i que executi les polítiques d’hàbitat urbà (tant en
el contingut con en la forma, tant en el què com
en el com) no des del conflicte sinó des de la
concertació, amb la voluntat de governar per a
tothom, pel progrés de ciutat i per generar més i
millors oportunitat per a les seves persones.
Què defensem?
Una ciutat de barris. Una ciutat construïda
a escala i velocitat de les persones és
una ciutat concebuda des de la comprensió i la
valoració de la seva diversitat interna, formada
per barris connectats entre si a través d’eixos
cívics i alhora connectats amb el món a través
de les xarxes d’informació.
La ciutat, a peu i ben connectada.Barcelona
és una ciutat multicèntrica, de barris, construïda
a partir d’antics municipis. No ha de tenir un
centre ric i una perifèria pobra. La ciutat del
futur ha de ser una metròpoli de barris
connectats, que resolguin en primera instància
els serveis i els equipaments més bàsics de les
persones i les famílies en gran part del seu cicle
de vida, i que trobin en barris propers i en la
resta de la ciutat i de la gran metròpoli, amb una
mobilitat ben resolta, la resta de serveis: la ciutat
dels 15 i dels 30 minuts, o dels 45 minuts per a
segons quin tipus de servei. Això significa crear
la societat del benestar a escala local.
Equipaments al servei de les persones.
Els equipaments es poden classificar per escala
de barri, de país o globals, en funció dels seus
usuaris i de l’impacte social. Barcelona treballa
des de fa dècades per dotar els barris de la ciutat
d’equipaments bàsics que esdevenen proveïdors
de serveis de proximitat, però també té l’obligació
de dotar la seva àrea metropolitana i el seu país
d’equipaments a escala de ciutat i escala global.
Un pla d’equipaments pensat a nivell metropolità,
ben connectat ad intra i amb l’entorn de la ciutat,
permet concentrar serveis amb més espai i millors
dotacions. Els equipaments globals generen
concentració urbana i la seva activitat estableix
sinergies amb el món econòmic, promocionant
així l’activitat global.
Qualsevol progrés econòmic i social es manifesta
en l’espai públic, que ha de ser de qualitat per
tal que realment també aporti qualitat de vida.
Per aquest motiu, la nova visió estratègica d’una
ciutat impulsa la reforma sistemàtica de les
avingudes i els carrers, ampliant l’espai per a
vianants i reduint l’espai per al vehicle privat, per
tal de crear una ciutat a velocitat humana.

56
La gran riquesa de Barcelona és el que,
de vegades, també se’ns presenta com un
problema, i que esdevé un repte: la seva densitat,
compacitat i diversitat tipològica. Usos barrejats,
amb activitat econòmica compatible amb els
usos residencials i amb els usos d’equipaments.
Es viu on es treballa i és possible mantenir espais
d’oci a prop d’on es viu, tot integrat i de forma
compacta. Pensem el projecte de ciutat des
de la seva concepció global, però pensant de
manera concreta en tots els projectes de districte
i de barri. El districte i el barri han de poder
oferir una primera atenció de qualitat en tots els
serveis bàsics, i alhora descongestionar aquells
que s’hagin de prestar necessàriament des dels
grans equipaments. Ens referim tant al comerç
de proximitat com els petits centres esportius o
assistencials del districte versus els grans espais
comercials, estadis o hospitals al límit de la ciutat
i als entorns metropolitans.
Una ciutat sense fractures. Ens cal insistir
en el disseny d’un model de ciutat compacta,
sense fractures urbanístiques, que són,
en definitiva, separacions socials. Això
ens porta a promoure la integració urbana i la
diversitat tipològica. Hem de subratllar com a
principi bàsic el dret a l’habitatge, no com un
objectiu sinó com un dret fonamental per a la
ciutadania.
Tot això ens porta a treballar per construir una
ciutat asimètrica, cohesionada i sostenible, i
per crear sistemes urbans equilibrats, al voltant
de l’economia, l’habitatge, l’espai públic de
qualitat, els equipaments o el patrimoni.
Propostes per a una ciutat a escala i
velocitat de les persones
1. Impulsarem la finalització i els treballs
de desplegament del Pla director
urbanístic que s’està aprovant des de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, per promoure
a continuació l’actualització del Pla general
metropolità. Crearem una oficina específica per
dur a terme aquestes tasques.
2. Crearem l’Oficina per a la Gestió de
Grans Projectes de Ciutat per tal d’agilitzar
les transformacions urbanes amb personal
especialitzat.
3. Barcelona, capital mundial. L’any
2026, Barcelona acollirà el Congrés Mundial
de la Unió Internacional d’Arquitectes
(UIA) i serà la Capital Mundial de
l’Arquitectura UIA-UNESCO. Aquests
esdeveniments demostren la capacitat d’atracció
de Barcelona, la solidesa de la seva trajectòria
històrica en matèria d’urbanisme i arquitectura
i, alhora, la fortalesa dels seus professionals
i de les institucions que els agrupen, com el
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Des
de l’Ajuntament, promourem una governança
de l’organització d’ambdós esdeveniments que
atorgui el màxim de protagonisme a aquestes
institucions, amb la certesa que des de la societat
civil organitzada s’aconseguirà que el Congrés i
la Capitalitat impulsin més i millor el lideratge de
Barcelona en l’arquitectura mundial.
4. Treballarem en la definició i la implantació
de nous sistemes urbans que connectin més
i millor el Llobregat amb el Besòs i Collserola
amb el mar, amb corredors verds i eixos cívics i
econòmics estructurats en 3 grans línies:
I. Collserola i la ronda de Dalt
i.Crearem un comissionat de la muntanya
de Collserola.
ii. Cobrirem la ronda de Dalt per connectar
millor Barcelona i Collserola, incrementar les
zones verdes i construir equipaments de ciutat.

57
iii. Revitalitzarem els barris de muntanya
amb més inversions per possibilitar millors serveis
i una millor accessibilitat, amb especial èmfasi
en la gestió forestal i la prevenció d’incendis.
iv. Impulsarem el projecte de les Portes de
Collserola.
v. Finalitzarem la carretera de les Aigües.
vi. Connectarem la carretera de les Aigües
amb els tres turons (el Coll, el Carmel i la Rovira)
i amb la Dreta de l’Eixample.
II. La nova Gran Via de les Corts Catalanes
i. Transformarem la Gran Via per convertir-
la en un veritable eix econòmic metropolità, des
del Llobregat fins al Besòs.
ii. Barcelona, mitjançant aquesta nova
Gran Via i els seus projectes complementaris,
relligarà grans infraestructures com l’aeroport,
la Zona Franca, Mercabarna i el port, Montjuïc,
l’eix de les places Universitat, Catalunya i
Urquinaona, el Centre Històric, el passeig de
Sant Joan i la Ciutadella, la plaça de les Glòries
i l’entorn de la Sagrera, l’eix del Besòs i les Tres
Xemeneies.
III. El mar i la ronda del Litoral
i. Transformarem l’actual ronda del Litoral
en un passeig verd per recuperar tot el costat
mar de la muntanya de Montjuïc i connectar el
Poble-sec amb la Marina del Prat Vermell.
ii.RecuperaremelMorrotieltransformarem
en un pol d’activitat socioeconòmica.
iii. Impulsarem la connexió de la
Ciutadella amb la Barceloneta, replantejant
l’activitat ferroviària de l’estació de França.
5. Defensarem el model Cerdà
d’urbanisme per a l’Eixample de
Barcelona. En els anomenats “Eixos Verds”
aturarem els projectes planificats, per repensar-
los amb rigor, amb diàleg i cercant sempre el
màxim consens possible. També realitzarem una
auditoria vinculant, el primer any de mandat, amb
indicadors objectius dels avui anomenats “Eixos
Verds” i dels carrers dels entorns per detectar el
grau de contaminació, de neteja, de seguretat,
d’activitat comercial, de mobilitat, o d’augment
del preu de l’habitatge, per adequar aquests
eixos als resultats obtinguts, revertint tots aquells
elements que no funcionin o que distorsionin
l’esperit original de l’Eixample Cerdà.
6. Culminarem la transformació de la
Diagonal seguint el model desenvolupat entre
Francesc Macià i el passeig de Gràcia.
7. Preservarem els sectors d’activitat
econòmica actuals, tal com es va fer al
22@. El Bon Pastor, la Verneda o la Marina són
espais d’oportunitats, on es poden integrar usos
residencials i activitat econòmica.
8. Revisarem els plans d’usos i les
ordenances en vigor i n’analitzarem els
efectes d’aplicació, especialment d’aquells
que afecten la convivència amb els ciutadans:
habitatges d’ús turístic, activitats recreatives,
horaris comercials o terrasses, entre d’altres.
9. Rehabilitarem el nuclis antics de
Barcelona en el marc del Pla de ciutats
velles, estudiant desafectacions urbanístiques,
creant noves figures d’ordenació i estimulant la
rehabilitació d’edificis i habitatges.
10. Revisarem el Catàleg de patrimoni de
la ciutat de Barcelona, a cada districte, per
tal que no es perdin edificis i obres representatives
de l’arquitectura històrica, partint del concepte

58
ampli del patrimoni cultural, i exercirem controls
en obres noves i reformes per garantir-ne la
conservació.
11. Treballarem amb mecanismes per agilitzar
la inclusió en el Catàleg de patrimoni
d’allò que es consideri vulnerable o d’interès.
12. Barcelona vol fer de la qualitat
arquitectònica del seu paisatge urbà
ja construït i dels nous projectes que s’hi han
de construir un símbol d’excel·lència i de
projecció al món, i disposa de mecanismes que
vetllen precisament pel manteniment d’aquesta
qualitat. Crearem un grup de treball amb el
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya per
fer una auditoria dels mecanismes formals de
l’avaluació de la qualitat en el paisatge urbà,
amb l’objectiu d’incrementar-ne l’exigència amb
criteris objectivables.
13. Crearem un grup de treball, conjuntament
amb els col·legis professionals afectats, per fer
una auditoria completa dels processos
relacionats amb l’atorgament de
tota classe de llicències d’edificació
i d’activitats, amb l’objectiu de millorar
substancialment els procediments administratius
i el temps d’obtenció.
14. Elaborarem un Pla de xoc d’erradicació
dels clubs cannàbics ubicats en espais on
alteren la convivència, amb una visió transversal
que abasti les polítiques de seguretat, la legislació
sectorial i el planejament urbanístic.
15. Mantindrem el compromís de no
vendre’ns sòl públic i acordar que els
habitatges públics que es facin, de manera
directa o concertada, no aniran destinats a la
venda, sinó al lloguer.
16. Consolidarem i ampliarem la
propietat pública del sòl destinat a habitatge.
17. Seguirem mobilitzant el patrimoni
municipal de sòl per construir habitatges
de lloguer assequible i ampliarem la propietat
pública del sòl desenvolupant amb agilitat el
planejament urbanístic.
18. Reformarem la mesura que obliga
a la construcció del 30 % d’habitatge
protegit per a noves promocions i gran
rehabilitació d’habitatges, a causa del fracàs
a l’hora d’aplicar-la, i buscarem mesures
alternatives, en col·laboració amb el sector de
la construcció i promotors d’habitatges, per
tal d’aconseguir més habitatges de lloguer
assequible a la ciutat de Barcelona.
LA BARCELONA DE LA
TECNOLOGIA URBANA
Barcelona és una de les ciutats més denses
d’Europa i, per tant, la gestió eficient de l’espai
públic esdevé una necessitat. Aquest factor és
alhora una oportunitat, perquè la compactació
i la densificació urbana són la millor solució
ambiental possible: la compactació, entesa com
la màxima concentració de serveis i oportunitats,
i la densificació, entesa com el màxim nombre
ideal d’habitants, cercant la màxima eficiència
energètica i, en definitiva, la sostenibilitat.
La Barcelona del futur és una ciutat amb menys
formigó i asfalt i, en contrapartida, més verda
i amb una gestió més intel·ligent de les seves
infraestructures i dels seus serveis, perquè els
signes dels temps a nivell planetari són que
aquestes infraestructures físiques i la prestació
de serveis no condicionin de forma severa els
espais de vida de la ciutat.
És el moment d’implementar massivament

59
la tecnologia urbana, per maximitzar el
rendiment i alhora facilitar el manteniment de
les infraestructures sistèmiques de la ciutat, tot
cercant més eficiència, més ordre i, per tant, una
millora de la convivència.
La Barcelona que volem és una ciutat on la
mobilitat sigui ordenada i fluida, amb una
distribució eficient de mercaderies i béns, on les
bosses d’escombraries no romanguin al terra i
en la qual els grans equipaments actuïn com a
dinamitzadors socials i generin oportunitats per
a les persones i les famílies.
La tecnologia urbana ha de permetre a Barcelona
assolir els reptes de futur: una ciutat més verda,
més neta, més autosuficient i, per tant, també més
saludable. Els avenços tecnològics actuals ens
permeten fer gestió a temps real, anticipant-nos i
preveient tot allò que pot passar a l’espai públic,
i poder donar una resposta flexible i eficient a les
necessitats de la mobilitat de les persones i dels
béns, i de la prestació dels serveis.
Barcelona pot ser una ciutat amb una gestió
més intel·ligent de l’espai públic, aprofitant les
solucions de la intel·ligència artificial que pot
proporcionar el potent ecosistema empresarial i
de recerca que ja existeix en aquest àmbit.
Actualment, la gestió de l’espai públic i d’alguns
serveismunicipalsestanfortamentqüestionats.Per
exemple, el servei de neteja, el de manteniment,
la mobilitat o la seguretat es perceben de manera
negativa per la ciutadania.
Aquesta situació s’ha produït, en part, perquè
no hi ha hagut prou lideratge per reconèixer que
la ciutat té un problema en la gestió d’aquests
serveis i perquè des del govern municipal s’ha
actuat amb una visió excessivament ideològica,
des dels despatxos polítics, sense tenir en compte
la realitat de la ciutat ni les seves necessitats
i sense la capacitat o la voluntat d’establir un
diàleg constructiu amb tots aquelles sectors i
col·lectius que tenen quelcom a dir o a proposar.
L’acció climàtica ha de ser també tecnològica i
les mesures que es prenguin han de ser sobre la
base del diàleg i del pacte entre l’Ajuntament
i la societat civil, sempre de manera coherent
amb l’estratègia catalana dissenyada per la
Generalitat.
Què defensem?
Un espai públic amable i per a tothom.
Un dels nostres objectius, a l’hora de governar
a Barcelona, és que tinguem un espai públic
a la mida de les persones: un espai
més amable i ple de vida. Els carrers, les
places i els parcs han de ser espais de trobada,
accessibles i confortables per a tothom. Ho
aconseguirem aplicant solucions tecnològiques
a la gestió eficient d’aquest espai públic, a la
mobilitat i als serveis urbans, per fer una ciutat
més verda, més neta, més autosuficient i, per
tant, també més saludable. Una ciutat en la qual
ecologia i economia vagin de la mà, siguin
compatibles i es generi creixement intel·ligent i
sostenible.
Solucions tecnològiques al servei de la
ciutat i les persones. Hem d’aconseguir que,
gràcies a la tecnologia, la mobilitat i serveis
tan importants com l’aigua, la recollida de
residus, la neteja viària, la il·luminació
o el clavegueram, aquests funcionin
millor i es puguin adaptar de forma flexible a
les necessitats i demandes de la ciutadania.
Una ciutadania motor de canvi i millora.
Farem que la ciutadania sigui no només la
usuària i beneficiària dels serveis, sinó
el motor de millora permanent d’aquests
serveis.

60
Propostes de solucions tecnològiques al
servei de la ciutadania
1. Crearem una Àrea de Tecnologia
Urbana que treballi de manera transversal amb
totes les àrees i serveis de l’Ajuntament i doni
visibilitat política a les polítiques d’innovació en
els serveis urbans.
2. Crearem un espai de participació
publicoprivat entre l’Ajuntament i les
empreses, les universitats i els centres
dedicats a la recerca aplicada per
desenvolupar solucions en mobilitat i
gestió sostenible dels serveis urbans, que
acompanyi i impulsi start-ups del sector, i capti
ajudes i finançament per desenvolupar proves
pilot i projectes en aquest àmbit. Barcelona ha
d’esdevenir un referent en tecnologia urbana.
3. Pla de sensorització: ubicarem sensors
a la trama urbana, tot combinant tecnologies
per tenir un sistema intel·ligent que doni resposta
gairebé immediata a les necessitats canviants
de la gestió de la mobilitat. L’anàlisi big data
proporcionarà eficiència a la gestió de la
mobilitat i ens permetrà contribuir decisivament
a un disseny de l’hàbitat urbà més intel·ligent,
ja que amb la sensorització de l’espai públic es
poden obtenir dades per a la planificació futura
o per remodelar el disseny urbà.
4. Amb l’ajuda de la informació que ens
donarà la sensorització, estudiarem la millor
manera de recuperar cadascun dels
xamfrans de l’Eixample i també l’aplicarem
per implementar noves àrees d’estacionament
regulat més adequades a les diferents necessitats
d’usos i col·lectius, més enllà de la zona verda o
la zona blava.
5. Facilitarem que la ciutat tingui espais
de prova de les noves tecnologies de
mobilitat avançada, connectada i autònoma.
6. Centre de control global de la
mobilitat: gestionarà i assistirà el transport
públic, el privat, l’estacionament, els fluxos de
vianants o els semàfors.
7. Pla de coordinació semafòrica global,
per evitar la congestió del trànsit i afavorir-ne la
fluïdesa, tenint en compte els objectius de reduir
les emissions i el soroll i d’afavorir la seguretat
viària.
I. Els semàfors, en una ciutat complexa
i densificada com Barcelona, han de ser
instruments utilitzats per assolir diferents objectius.
D’una banda, regular el trànsit de la manera
més coherent possible. De l’altra, assegurar la
seguretat per a vehicles i vianants i, finalment,
maximitzar la fluïdesa de tots els usuaris de la
via.
II. Desenvoluparem un sistema intel·ligent i
integral per a la gestió i coordinació semafòrica
dels 37.000 semàfors de Barcelona i dels nodes
de connectivitat amb l’àrea metropolitana. Per
exemple, els semàfors intel·ligents, dotats de
sistemes de reconeixement òptic i governats per
algoritmes, poden seleccionar els temps de pas
a les cruïlles no només per les seves variables,
sinó calculant el màxim de guany possible per
a tota la xarxa i actualitzant-se constantment per
l’entrada permanent de nova informació.
III. Augmentar la fluïdesa ens permetria
reduir les emissions contaminants, ja que ens
donaria l’oportunitat de practicar un descens
de la velocitat màxima en zona urbana, sense
perdre velocitat mitjana de desplaçament. I
aquest descens de la velocitat màxima també
tindria una repercussió immediata en la reducció
dels accidents de trànsit greus, ja que alguns no
es produirien i d’altres passarien a ser lleus.

61
IV. El Pla de coordinació semafòrica haurà
d’afavorir la prioritat del transport públic
(autobusos i tramvies), de manera que pugui
augmentar la seva velocitat comercial i, per tant,
la qualitat del seu servei.
V. D’altra banda, tindrà en compte les
necessitats dels vianants, de manera que s’eviti
que l’agilitació del trànsit perjudiqui la mobilitat
a peu.
8. Pla d’aparcament, per a una gestió
global i integrada dels aparcaments en superfície,
subterranis i en edificis.
I. Amb les possibilitats que ens ofereix
la tecnologia urbana i la potència de la
implementació algorítmica de la intel·ligència
artificial, oferirem a l’usuari del vehicle privat
l’espai d’estacionament més proper i adequat a
les seves necessitats. D’aquesta manera, evitarem
el trànsit que provoca part de la congestió de
la ciutat i alliberarem places d’aparcament
en superfície per destinar-les a les motos, als
serveis de caràcter essencial i a la distribució
urbana de mercaderies. Això permetrà alliberar
progressivament les voreres, que quedaran
blindades per als vianants i per incrementar la
massa vegetal.
II. Aquesta política es dissenyarà de manera
que no estimuli, en cap cas, l’augment de la
utilització innecessària del vehicle privat.
9. Plataforma integrada per promoure
una intermodalitat universal i
personalitzada, tot facilitant la integració de
diferents mitjans de transport públics i privats,
individuals i col·lectius, i tenint en compte les
oportunitats del vehicle compartit, tot en una
única transacció.
I. Les necessitats de mobilitat dels usuaris
de la ciutat de Barcelona han de ser enteses de
manera integral. Això vol dir que cal assistir-los
in situ en cada viatge realitzat i en cada etapa
agregada que el conformi.
II. Barcelona, en col·laboració amb l’ATM,
ha de tenir una plataforma pública i integrada
de serveis de mobilitat, informació i pagament,
allò que anomenem “mobilitat com a servei”
(MAAS). Sens dubte, hi haurà operadors
privats que articularan ofertes funcionalment
similars, però l’administració ha de garantir la
neutralitat de la plataforma. Aquesta plataforma
integrada també haurà de ser la dipositària
de les nombroses dades generades pel conjunt
dels usuaris del sistema de transport, dades que
hauran des ser la base sobre la qual planificar,
millorar i optimitzar tots els aspectes vinculats a
la mobilitat. La disponibilitat de dades i el seu
anàlisi en profunditat contribuiran a la definició
d’un model de mobilitat eficient i sostenible per
al conjunt de la ciutat, sobre el qual els diferents
operadors podran articular la seva oferta
competitiva.
III. Aprofitant les possibilitats que ens
ofereix la tecnologia de la gestió de dades i la
potència de la implementació algorítmica dels
superordinadors, oferirem a l’usuari la millor
opció de desplaçament. Això ens permetrà donar
un servei més eficient, guanyar fluïdesa, aprofitar
al màxim els recursos de les infraestructures de
mobilitat i, en definitiva, disposar d’una mobilitat
més sostenible.
10. Pla d’il·luminació, tenint en compte
els principis d’eficiència energètica i adaptant
la il·luminació als usos puntuals i als fluxos de
persones que transiten per un indret concret.
Volem una Barcelona ben il·luminada que, durant
la nit, també pugui mostrar la seva identitat,
el seu patrimoni, el seu urbanisme i la seva
arquitectura. Una il·luminació que doni seguretat

62
als vianants i que s’adeqüi a les característiques
de cada barri, de cada carrer i que tingui en
compte els serveis que hi ha o les activitats que
s’hi realitzen. Un pla que tindrà com a prioritats:
I. Afavorir les zones de pas de vianants.
II. Millorar la il·luminació de vials.
III. Millorar els nivells lumínics amb eficiència
energètica.
IV. Minimitzar la radiació lluminosa cap al
cel, que no té cap utilitat i que perjudica l’entorn.
11. Implementarem contenidors
intel·ligents per afavorir la recollida selectiva
i poder premiar la ciutadania i les activitats
econòmiques que fan una recollida selectiva
correcta.
LA BARCELONA DE LA
MOBILITAT SOSTENIBLE
Parlar de mobilitat és parlar de model de ciutat.
La mobilitat ha de ser un instrument que actuï
com a palanca de transformació de la ciutat, un
instrument per fer-la amable i competitiva alhora,
que permet lluitar contra el canvi climàtic, millorar
la qualitat de l’aire, generar estalvi energètic i
dinamitzar l’activitat social i econòmica.
Per planificar el futur de la ciutat, les seves
transformacions i els seus creixements, és
imprescindible tenir una estratègia de mobilitat
ben definida.
Per definir aquesta estratègia s’ha de partir d’uns
principis i objectius previs a la construcció d’una
agenda de projectes a curt, mitjà i llarg termini,
perquè l’estratègia no és ni pot ser un compendi
d’inversions, sinó la definició d’uns principis i
unes accions que han de tenir una temporalitat
a curt i mitjà termini per construir a llarg termini,
tenint en compte com es mouen i com volem que
es moguin les persones, les mercaderies, els béns
i els serveis, i sobretot perquè la mobilitat és un
dret.
Si analitzem com ens movem a Barcelona,
observem que més del 80 % dels desplaçaments
interns són fets de manera plenament sostenible:
a peu, en bicicleta o patinet i en transport públic.
I que la utilització interna del transport privat és
de les més baixes d’Europa, només un 15,3 %,
dels quals gairebé un 40 % són vehicles de dues
rodes. La moto és i ha de seguir sent, per tant,
part de la solució de la mobilitat de Barcelona,
perquè és un mitjà ràpid, flexible, electrificable,
fàcilment compartible i que ocupa poc espai.
Pel que fa a aquests desplaçaments privats
interns, és fàcil suposar que molts tenen la
característica d’essencials. Desplaçaments de
suport al transport escolar, al transport sanitari o
a persones de mobilitat reduïda per fer gestions.
Pel que fa a la mobilitat externa, és molt significatiu
que els desplaçaments de connexió efectuats per
transport privat siguin gairebé el 50 %, fet que
deixa en evidència la ineficiència i la manca de
penetració i de permeabilitat del transport públic
de Rodalies que connecta Barcelona amb el seu
entorn.
Les mesures que contribuirien a reduir l’entrada
de vehicle privat en format de connexió passen
en gran mesura pel correcte desenvolupament
de la xarxa de Rodalies de Renfe, la millora
dels Ferrocarrils de la Generalitat, la millora
dels sistemes tramviaris i l’habilitació de grans
aparcaments a punts d’accés a la ciutat, molt
ben dotats de connexió amb el transport públic.
Barcelona té una llarga tradició industrial en

63
l’àmbit de l’automoció: hi ha un ecosistema
empresarial i de start-ups especialitzades en
mobilitat que cal aprofitar i promoure, perquè
genera llocs de treball amb valor afegit i ens
projecta al món com a ciutat capdavantera
d’aquest sector. El sector representa el 10,8 %
del PIB de Catalunya i l’hem d’acompanyar i
posar en valor, fent possible el binomi economia-
ecologia i revertint les polítiques promotores del
decreixement econòmic que s’han imposat a
Barcelona en els darrers anys.
Cal que les polítiques de mobilitat persegueixin
la fluïdesa i l’eficiència dels viatges, evitant
la congestió, i que afavoreixin una mobilitat
més sostenible, amb menys emissions, menys
sorollosa i més pacificada.
Actualment, les polítiques de mobilitat han
esdevingut el problema i no la solució, i així
és percebut per la ciutadania. Per exemple, es
calcula que algunes de les polítiques restrictives
de la mobilitat implementades en els darrers
anys tenen un impacte negatiu sobre el comerç
de l’Eixample i del centre de la ciutat, amb
una davallada de vendes d’entre 60 % i el 70
%. L’Eixample representa el 40 % del PIB de
Barcelona; per tant, en qualsevol actuació que s’hi
faci s’ha de tenir en compte aquesta qüestió. Cal
avaluar bé l’impacte de les polítiques de mobilitat
sobre les activitats comercials, culturals i d’oci
o el funcionament de l’entrega de mercaderies,
per així poder millorar la fluïdesa del trànsit, la
qualitat de l’aire i l’impacte del soroll del trànsit
rodat, i contribuir a un creixement econòmic
sostenible.
Lluny d’implementar una mobilitat neta, el que
s’ha perseguit en els darrers anys, des del
govern municipal, és la no-mobilitat. Cal trobar
solucions complexes als problemes complexos
de la mobilitat i la gestió de l’espai públic, que
és molt limitat a la nostra ciutat: polítiques de
mobilitat que, amb l’ajuda de la tecnologia
urbana i les seves solucions intel·ligents,
afavoreixin modes més sostenibles de moure’s
i l’electrificació progressiva de les flotes de
vehicles, complementàriament amb altres
combustibles sostenibles, com l’hidrogen verd.
Pel que fa a la seguretat viària a la ciutat, en
els darrers anys hem patit un retrocés. Hem
perdut confortabilitat i la seguretat del viatge
a peu ha empitjorat. Per tant, és urgent blindar
la confortabilitat del viatge a peu, amb un
disseny de les infraestructures físiques i virtuals
aplicables sobre la trama urbana, per determinar
la segregació física del viatge a peu i els altres
tipus de desplaçament (cotxes, motos, bicicletes i
ginys de micromobilitat).
Què defensem?
La mobilitat i l’accessibilitat com a dret.
La mobilitat és un dret universal que afavoreix la
relació entre les persones i les sinergies socials,
culturals i econòmiques.
Esdevé, per tant, una necessitat, i les polítiques
de mobilitat han de ser solucions a aquestes
necessitats, conciliant interessos, sovint
contraposats, d’acord amb el model de ciutat que
volem. Cal trobar solucions a les complexitats
sabent que no hi haurà mai una sola solució ni
una solució simple.
Una ciutat hiperconnectada. El nostre
model vol combinar ecologia, eficiència
energètica i tecnologia. Volem una Barcelona
híperconnectada, on el ciutadà, aprofitant
les mides i la compactació de la ciutat, pugui
desplaçar-se preferentment caminant o en
transport públic, però també en motocicleta o
en turisme per realitzar viatges essencials. El
nostre model busca l’equilibri entre l’eficàcia de
la mobilitat i no hipotecar el preuat espai públic

64
amb infraestructures de mobilitat.
Solucions disruptives que facin possible
un desenvolupament sostenible. Volem
fer possible el binomi economia-ecologia,
implementant mesures que posin al centre la
salut de les persones i la voluntat de ser una
ciutat amable, promovent mesures eficients
sobre l’espai urbà. En aquest sentit, aplicarem
solucions disruptives que ajudin a lluitar contra
el canvi climàtic.
El model Cerdà. El Pla Cerdà és un bé a protegir
i defensarem la seva naturalesa com un element
bàsic per al bon funcionament de la mobilitat a la
ciutat. No es poden seguir implementant
mesures contràries a l’essència del Pla
Cerdà, al seu principi d’homogeneïtat, atès que
han de ser solucions vàlides per a tota la seva
trama, per tal de no crear carrers de primera
i carrers de segona. La força del model de
l’Eixample és la seva característica isotròpica i
no defensarem mesures parcials que trenquin el
seu model.
La fluïdesa. Barcelona és un ciutat
cosmopolita: la concentració de serveis i
oportunitats ha d’estar reforçada amb
una alta connectivitat, la gestió del trànsit
ha d’afavorir la fluïdesa i cal prioritzar la millor
connectivitat entre els barris, els districtes i l’àrea
metropolitana.
Ens marquem com a objectiu situar al centre
de les polítiques de mobilitat els vianants,
potenciant la mobilitat a peu i l’ús del transport
públic sobre la base de la intermodalitat,
millorar la fluïdesa del trànsit a la ciutat de
Barcelona, garantir la convivència harmònica
entre els diferents modes de transport, conciliar
les necessitats del transport de mercaderies i
la prestació de serveis amb la pacificació de
les vies, i promoure la transició cap al vehicle
elèctric.
La descarbonització. Aspirem decididament
a una mobilitat descarbonitzada i eficient,
a una Barcelona que cerqui la hiperconnexió
i la mobilitat segregada com a elements de
rendibilitat social, seguretat i confort.
L’electrificació del parc mòbil passa per
tenir unes bones infraestructures de recàrrega
de vehicles. S’ha de treballar en dos àmbits: per
donar servei als residents mitjançant la ràpida
instal·laciódepuntsderecàrregaalsaparcaments
de veïns, i per donar servei a l’elevat nombre de
vehicles que accedeixen a Barcelona i habiliten
punts de recàrrega ràpida en pàrquings i zones
d’estacionament.
L’hidrogen verd, per la seva producció
derivada d’energies renovables, tindrà un gran
protagonisme en la transició cap a la implantació
d’energies netes en el món del transport i la
indústria. L’hidrogen, per la seva capacitat
energètica (tres vegades més eficient que els
combustibles fòssils) i per la seva innocuïtat
ambiental (és net, inodor i la seva utilització no
suposa l’emissió de gasos contaminants), ha de
ser una aposta de futur per Barcelona.
Barcelona ha de tenir tres escales de
definició d’objectius: la local, la regional
i la global.
En l’àmbit local (entenent com a local des dels
barris fins al conjunt del continu urbà, amb una
ciutat ja madura, amb pocs espais nous per
transformar), els criteris urbanístics i d’accés
a l’habitatge per corregir desequilibris poden
predominar sobre d’altres, com els de mobilitat,
amb poques atròfies des del punt de vista de
desplaçaments interurbans a Barcelona. És
l’ordenació de l’espai públic a escala humana,
un bé escàs i cada vegada més preuat i valorat.

65
Calqueentengueml’escalaregionaldeBarcelona
com una suma de l’àrea metropolitana
(AMB) i les comarques de l’anomenada
segona corona (el Garraf, el Penedès, el Baix
Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental
i el Maresme, el que podem identificar com a
Regió Metropolitana de Barcelona o RMB). Els
criteris de mobilitat són especialment importants
quan pensem en la planificació d’aquesta
macroregió metropolitana. Són claus per definir
un model d’èxit.
S’han de preveure les relacions amb el
sistema Reus-Tarragona, el sistema
Girona-Costa Brava, i l’Anoia, el Bages i
Osona, que conformen una constel·lació gairebé
metropolitana en relació amb la mobilitat.
La dimensió global de Barcelona depèn de
trobar un model de creixement, coordinació
i governança de les grans infraestructures de
connectivitat global, i els criteris d’aquesta
escala de la mobilitat condicionaran les altres
escales de planificació. Cal obrir el debat
sobre la governança del sistema Port–Zona
Franca–Aeroport, per tal que aquest pool
d’infraestructures, únic per la seva proximitat
a la ciutat, es pugui convertir en la punta de
llança d’un model d’infraestructures que generi
un avantatge competitiu respecte d’altres regions
globals, amb més pes de les institucions
catalanes i de Barcelona en la seva
governança.
En aquest mateix debat, cal incloure la connexió
amb el Corredor Mediterrani en tota la
seva extensió (d’Algesires al nord d’Europa)
i en tots els seus modes (viari i ferroviari), i la
complementarietat dels ports de Barcelona i
Tarragona.
El Port de Barcelona és la principal
infraestructura logística de Catalunya i un dels
ports de referència de la regió euromediterrània.
En la mateixa línia que els ports, cal abordar
el model aeroportuari, per aprofitar el
potencial de complementarietat dels aeroports
de Girona i Reus respecte al de Barcelona, que
té un creixement cada vegada més limitat en la
part d’aire pels seus condicionants ambientals.
Propostes per al futur de la mobilitat
1. Impulsarem un nou Pacte per la
mobilitat que sigui un espai real de diàleg i
treball amb la societat civil de la ciutat per definir
els grans reptes de futur, identificar les necessitats
dels diferents agents i acordar les grans línies
estratègiques i les prioritats de les polítiques de
mobilitat de la ciutat.
2. Crearem el Consell Assessor per una
Mobilitat Sostenible per tal que totes les
actuacions que afectin la mobilitat de la ciutat
estiguin avalades per l’expertesa i el mètode
científic.
3. Crearem un espai de participació
publicoprivat entre l’Ajuntament i les
empreses, les universitats i els centres
dedicats a la recerca aplicada per
desenvolupar solucions en mobilitat
i gestió sostenible dels serveis urbans, per
tal d’acompanyar i impulsar start-ups del sector
i captar ajudes i finançament per desenvolupar
proves pilot i projectes en aquest àmbit. Barcelona
ha d’esdevenir un referent en tecnologia urbana
i, combinat amb aquest espai, crearem un espai
físic on es posi en valor el paper de l’automoció
i de la mobilitat en la nostra història i en projecti
el futur.
4. Impulsarem la creació d’un centre de
control global de la mobilitat, de nou amb
una visió metropolitana i amb la participació

66
activa del sector privat, per gestionar i assistir
el transport públic, el privat, l’estacionament, els
fluxos de vianants o els semàfors.
5. Implementarem el Pla de coordinació
semafòrica global per evitar la congestió del
trànsit i afavorir-ne la fluïdesa, tenint en compte
els objectius de reduir les emissions i el soroll i
d’afavorir la seguretat viària.
6. Crearem la Plataforma
d’Intermodalitat, en col·laboració amb
l’ATM, com a plataforma pública i integrada de
serveis de mobilitat, informació i pagament, allò
que anomenem “mobilitat com a servei” (MAAS).
7. Liderarem l’exigència del traspàs de
Rodalies a la Generalitat de Catalunya
amb el finançament necessari per garantir
un sistema eficient, treballant perquè les
inversions previstes en infraestructures i serveis
es facin realitat i defensant el rol de l’ATM en les
decisions que afectin la seva gestió.
8. Vetllarem perquè es completi i es posi en
funcionament el tram central de l’L9 i,
així, la totalitat de l’L9 i de l’L10 de metro.
9. Vetllarem perquè s’executi la connexió
de la línia del Vallès amb la del Baix
Llobregat de FGC, entre la plaça d’Espanya i
Gràcia.
10. Reforçarem TMB com a gran operador
públic del transport de passatgers, tant de
Barcelona com de la seva àrea metropolitana.
11. Vetllarem per un sistema tarifari del
transport públic que incentivi el seu ús
com a primera opció recurrent i revisarem el
sistema de bonificacions, per fer-lo més just i
universal.
12. Vetllarem per l’impuls dels aparcaments
dissuasius a l’entrada de Barcelona
previstos a l’àrea i a la regió metropolitana.
13. Consolidarem la xarxa ortogonal
d’autobús, així com les línies que connecten
diferents serveis, com els sanitaris, els educatius
o els mercats municipals, tot garantint la velocitat
comercial dels vehicles.
14. No durem a terme la segona fase del
projecte d’implantació del tramvia al seu
pas per la Diagonal (Plaça de Mossèn Jacint
Verdaguer-Plaça Francesc Macià) i posarem en
funcionament la línia de bus D30 amb autobusos
sostenibles d’alta capacitat que connectaran
aquest tram.
15. Implementarem un Pla del vianant
amb la mirada posada en la seva seguretat i
confortabilitat, amb mesures com:
I. Blindar les voreres per a les persones i
els vehicles elèctrics de persones amb mobilitat
reduïda, i reforçar les mesures de seguretat viària
als carrers de plataforma única.
II. Fer una auditoria dels carrils bici o carrils
bus de doble sentit que situen en una posició
de vulnerabilitat el vianant i revertir aquells que
posin en risc la vida de les persones.
III. Elaborar un protocol d’obres públiques
al carrer perquè no siguin barreres físiques per
al vianant.
16. El compliment de les normes per part dels
ginys de micromobilitat serà una prioritat. Per
aquest motiu, impulsarem un Pla de formació
sobre seguretat viària adreçada als
conductors d’aquests ginys i exigirem que es
puguin identificar, que tinguin assegurança i
que vagin amb casc. A més, clarificarem la

67
normativa i definirem per on poden circular, per
tal de millorar el confort del mateixos usuaris dels
ginys i de la resta de modes de transport.
17. Farem una auditoria sobre la qualitat
de la infraestructura dels carrils bici i
revisarem aquells que posin en risc la seguretat
viària.
18. Farem una auditoria de tots aquells
elements que hi ha a la via pública, així
com senyals i codis de color, que poden suposar
un risc a la seguretat viària i un bon funcionament
de la mobilitat.
19. Vetllarem per un sistema de radars de
reducció de velocitat que sigui eficient
i tingui en compte els usos per zona i
horaris concrets, que persegueixi el descens de
l’accidentalitat, tot protegint aquelles persones
més vulnerables.
20. Implementarem un Pla d’accessibilitat
dels barris de muntanya o amb una
orografia complicada.
21. Treballarem de manera consensuada amb
cada escola i institut perquè tingui els seu Pla
de mobilitat per tal de fer més fluides les
entrades i sortides del centre, tot reforçant
el transport públic, els mitjans de transport més
sostenibles i la seguretat viària dels seus entorns.
22. Implementarem un Pla d’electrificació
de flotes amb l’objectiu de:
I. Fomentar la transició del combustible
fòssil cap a l’electricitat, especialment al transport
públic, al transport de mercaderies i a les motos,
amb l’objectiu de baixar les emissions i el soroll
provinents del trànsit rodat. Seguirem promovent
les inversions en l’electrificació de la flota de
TMB.
II. Aconseguir un desenvolupament massiu
de punts de recàrrega elèctrica (25.000),
tant en aparcaments públics com privats, amb
assessorament i ajudes directes, i impulsar un
pla pilot per introduir plaques fotovoltaiques als
edificis, amb connexió directa a les flotes de
vehicles que hi estiguin aparcades.
23. Fomentarem, amb inversions i
col·laboracions publicoprivades, que Barcelona
sigui una ciutat de referència en la recerca
aplicada a solucions de mobilitat amb
hidrogen verd.
24. Implementarem un Pla d’aparcament
per a una gestió global i integrada
dels aparcaments en superfície, subterranis
i edificis. D’aquesta manera, evitarem el trànsit
que provoca part de la congestió de la ciutat
i alliberarem places d’aparcament en superfície
per destinar-les a les motos, als serveis de caràcter
essencial i a la distribució urbana de mercaderies.
Això permetrà alliberar progressivament les
voreres, que quedaran blindades per als vianants
i per incrementar la massa vegetal.
25. Estudiarem la flexibilització d’usos per
diferents zones i horaris de la zona blava
i la zona verda per tal de donar resposta
d’estacionament a la mobilitat obligada, al
comerç i a serveis de caràcter essencial.
26. Tractarem la moto com un mitjà de
transport que és una solució a la mobilitat
de la ciutat. Afavorirem zones d’aparcament
específiques incrementarem les 80.000 places
actuals, que són insuficients, millorarem les
polítiques de seguretat viària destinades a
motoristes, afavorirem l’ús compartit de la moto
i n’impulsarem l’electrificació perquè sigui un
vehicle plenament sostenible.
27. Definirem una estratègia de ciutat,

68
juntament amb el sector, en relació amb
la distribució urbana de mercaderies, el
transport i els aparcaments que tingui en
compte, entre d’altres, la necessitat de càrrega,
descàrregaiaparcamentdelsvehiclesquepresten
aquests serveis, i que ajudi a la sostenibilitat del
petit comerç, tot estudiant la recuperació del
xamfrans com a espais de caràcter logístic.
28. Avaluarem el funcionament i
l’eficiència de les ZBE, tenint en compte
sectors com el de la distribució de mercaderies,
les persones vulnerables o els vehicles clàssics i
històrics.
29. Promourem una autoritat única per
a la gestió del Port de Barcelona i la
Zona Franca, liderat per les administracions
catalanes i de Barcelona.
30. Vetllarem perquè el Port de Barcelona
completi la dàrsena Prat i així s’afavoreixi
l’augment de capacitat, eficiència i sostenibilitat
de la seva activitat comercial, generant noves
oportunitats en l’àmbit del Morrot i al Port Vell.
31. Vetllarem pel desenvolupament de
la capacitat ferroviària del Port de
Barcelona i, així, afavorir la seva intermodalitat
logística.
32. Vetllarem perquè l’activitat de l’aeroport
de Barcelona-el Prat estigui destinada
a dinamitzar l’economia i generar
ocupació.
33. Reclamarem la millor de les solucions per
aconseguir que l’aeroport de Barcelona
tingui una governança participada per
l’Ajuntament de Barcelona i els agents
socioeconòmics del país, i que s’abordin
les inversions necessàries per augmentar la seva
capacitat per a vols intercontinentals.
LA BARCELONA DE LES
ENERGIES RENOVABLES
Barcelona ha de ser una ciutat totalment
compromesa en la lluita contra el canvi climàtic,
que impacta no només en la degradació del medi
ambient sinó també en la salut dels seus habitants.
La capital de Catalunya ha de liderar la transició
cap a les energies renovables, aprofitant al màxim
els fons europeus Next Generation i accelerant
tant com sigui possible la transició energètica que
necessitem. La descarbonització de la mobilitat i
la reducció dels combustibles fòssils ha de fer-se,
d’acord amb les recents legislacions de la Unió
Europea, de la manera més ràpida possible, atès
el previsible allargament de la guerra provocada
per la invasió russa d’Ucraïna.
La ciutat de Barcelona ha de reclamar la
participació de les regions i de les ciutats
europees en la gestió dels fons europeus Next
Generation, tal com de manera explícita va
demanar la presidenta de la Comissió Europea,
Ursula von der Leyen, ara fa tres anys, quan va
fer la presentació pública del programa dels fons
europeus de reconstrucció contra els efectes de
la covid-19.
Malauradament, el govern d’Ada Colau i Jaume
Collboni no ha aixecat mai la veu contra la
centralització total i absoluta de la gestió dels fons
europeus Next Generation que des del primer
dia va imposar el govern de Madrid, conformat
per la coalició entre PSOE i Podemos. Aquest fet
ha comportat que l’estat espanyol, tot i ser el país
que més aviat va disposar dels fons europeus,
avui sigui un dels països amb una execució més
baixa d’aquests fons, a causa precisament del
centralisme ara esmentat. El nou govern de la
ciutat de Barcelona ha de liderar la necessària
descentralització de la gestió dels fons europeus
a Espanya, en línia amb les millors pràctiques
que executen els països líders a Europa.

69
Què defensem?
Una Barcelona que sigui la capital d’un
país que participi plenament de la
transició energètica que viu actualment
el món. Cal que la ciutat de Barcelona, que
va tornar a ser una ciutat pionera a Europa
en la revolució industrial que va protagonitzar
des de finals del segle XVIII, no quedi avui
al marge de la revolució renovable que
es produeix arreu del món, a partir de
l’aprofitament del sol, del vent i de l’aigua, així
com també del biogàs, de l’hidrogen i de tants
altres fonts d’energia no contaminant que es
desenvolupen.
Una Barcelona de recerca i investigació
de noves solucions energètiques.
Barcelona és avui una ciutat destacada a Europa
en la generació de recerca i d’investigació,
gràcies també a un sistema universitari català
que fa de Catalunya un dels principals països
europeus en la captació de fons d’R+D de la
UE. L’Ajuntament de Barcelona ha de fer
possible que la ciutat participi en primera
línia en la generació de les solucions que
ens han de portar a superar el consum
de les energies fòssils, en una dècada al
final de la qual s’espera que l’energia que genera
l’eòlica i la fotovoltaica superi a escala mundial,
per primera vegada, l’energia que genera el gas
fòssil i el carbó.
Propostes per a una Barcelona
capdavantera en energies renovables
1. Treballarem per portar Barcelona cap
a la plena autosuficiència energètica,
optimitzant l’ús d’energia a partir d’estratègies de
reducció de la demanda, basades en polítiques
d’estalvi i d’inversió en eficiència energètica.
2. Aprofitarem totes les fonts
energètiques pròpies de la ciutat que
provinguin de l’aprofitament de fonts renovables
(sol, biomassa, aigua i vent), tant a petita escala
(de proximitat) com de grans instal·lacions de
ciutat (grans renovables).
3. Iniciarem un procés d’electrificació de
Barcelona com a mitjà per esdevenir una ciutat
neutra en emissions, tot reconvertint l’ús del gas a
biogàs o gas verd, provinent de la metanització
de la matèria orgànica que genera la mateixa
ciutat.
4. Establirem una ambiciosa estratègia
de reducció de consum d’energia dels
equipaments públics municipals per assolir
un manteniment eficaç de les instal·lacions,
a partir d’indicadors de confort i d’eficiència
energètica en la gestió dels edificis que gestiona
l’Ajuntament.
5. Dissenyarem una ambiciosa estratègia
d’ambientalització dels vehicles d’ús
públic i privat, promovent l’ús del transport
públic i l’electrificació del vehicle privat, de
serveis (taxi) i comercial com a mecanisme de
desfossilització de la mobilitat.
6. Desburocratitzarem la instal·lació de
sistemes renovables i obres de millora
energètica d’edificis tot impulsant, amb
l’acompanyament actiu de l’Ajuntament, la
constitució de comunitats energètiques, més enllà
d’un senzill mecanisme de consum compartit, amb
l’objectiu de crear un ecosistema col·laboratiu i
de veïnatge, així com desenvoluparem
7. Dissenyarem un Pla d’acompanyament
a la innovació i a la transferència
tecnològica en l’àmbit de la transició
energètica que posicioni Barcelona com a
pol europeu d’investigació i desenvolupament
en el sector, tot aprofitant l’oportunitat de la

70
transició energètica per a generar un cultiu de
coneixement i d’innovació a la ciutat.
8. Energètica pública: Revisarem la
comptabilitat de l’energètica pública Barcelona
Energia, tot auditant la correlació d’allò que va
aprovar el plenari de l’ajuntament en relació al
pla de negoci que el govern va presentar i el que
realment s’està executant.
9. Iniciarem un Pla de revisió i
coneixement de les xarxes de distribució
de la ciutat (elèctrica, aigua, gas i xarxes de
calor), amb l’objectiu de conèixer el seu estat
real i de facilitar la implantació de les energies
renovables (elèctrica o tèrmica).
10. Implementarem nous filtres per
reduir les males olors i la contaminació
provinents de TERSA, tot augmentant també
la seva transparència.
11. Treballarem per erradicar la
pobresa energètica a la ciutat amb
ajuda, acompanyament i apoderament de la
ciutadania, en diàleg i col·laboració amb altres
administracions i amb totes les empreses del
sector.
12. Potenciarem la proximitat de
l’Ajuntament a la ciutadania amb
l’objectiu de reconvertir situacions de
vulnerabilitat, tot formant i informant
la ciutadania de les opcions disponibles,
amb especial èmfasi sobre les tecnologies
renovables i de condicionament energètic dels
edificis, que minimitzen la demanda d’energia i
de la factura energètica de les famílies.
LA BARCELONA DELS SERVEIS
URBANS DE PRIMERA
Vivim en emergència climàtica. Per aquest
motiu, Barcelona ha de definir i implementar una
agenda urbana pròpia de mitigació i adaptació
al canvi climàtic, i així fer-se més resilient.
En l’àmbit de la resiliència urbana és fonamental
marcar objectius comuns entre l’Administració i la
societat civil, tenir la capacitat d’innovar a l’hora
de donar resposta a episodis crítics que han
posat a prova la ciutat i, amb aquesta expertesa
adquirida, planificar mesures i inversions amb la
mirada posada a llarg termini, per així anticipar-
se a les necessitats que tindrem i passar d’una
agenda urbana reactiva a una de proactiva.
Crearem un Pla de resiliència urbana, seguint
les línies que els objectius de desenvolupament
sostenible anuncien i que ONU-Hàbitat
desenvolupa. Per augmentar la capacitat de
resiliència de Barcelona en el marc d’un nou
model urbà, ens calen solucions urbanes i en
l’edificació sostenibles.
Per exemple, la gestió del cicle de l’aigua, amb
infraestructures per garantir un abastiment i un
sanejament de qualitat i eficient, o la gestió i
revalorització dels residus ens obliguen a definir
polítiques duradores, que superin els mandats
municipals i que posin la mirada en una economia
circular i sostenible.
La ciutadania qualifica el servei de neteja
i recollida de residus com un dels menys
satisfactoris, tal com indiquen els darrers
baròmetres i enquestes municipals. La ciutat està
bruta i no es fa un manteniment acurat, i aquesta
situació es troba entre una de les cinc principals
preocupacions dels barcelonins.
Barcelona produeix avui en dia al voltant de
700.000 tones de residus anuals, que equival
a més d’1,3 quilograms de brossa per persona
i dia. D’aquesta quantitat, només el 15 % es

71
transforma en energia i el 30 % es posa en
recirculació mitjançant la valorització material.
El 55 % restant es llença.
Barcelona, com la resta del país, pateix episodis
de sequera, però la ciutat pot fer una gestió
més intel·ligent i eficient de l’aigua per evitar
restriccions del servei. Per exemple, es pot
col·laborar activament amb les administracions
competents per augmentar la capacitat de
dessalinització i de regeneració de l’aigua,
i es cobriria, així, una part fonamental de la
demanda d’aigua de la ciutat.
Què defensem?
Que el dia a dia de la ciutat funcioni.
Volem una Barcelona neta, verda, saludable i on
es pugui viure en tots els cicles de la vida. Per
aquest motiu, és molt rellevant que el conjunt dels
serveis urbans siguin eficients i que, en el seu el
dia a dia, la ciutat funcioni correctament.
Prioritat en les inversions destinades als
serveis urbans. Una bona recollida i gestió
dels residus, un bona neteja dels carrers i les
places, un bon manteniment dels espais verds o
un servei d’aigua de màxima qualitat requereixen
inversions importants i també reclamen prioritat
en l’agenda política de la ciutat.
Una ciutat innovadora. Crearem un marc
social i institucional que impulsi un canvi cap a
una economia eficient en l’ús dels recursos i una
emissió inferior de gasos d’efecte d’hivernacle,
identificant i creant noves oportunitats
econòmiques i laborals en sectors emergents
relacionats amb els serveis urbans, tot impulsant
la innovació i la competitivitat de Barcelona.
L’economia circular. Promourem una
economia circular basada en una societat del
reciclatge, amb l’objectiu de reduir la producció
de residus i utilitzar-los com a recursos. Farem
divulgació de les bondats de l’economia circular
i importarem a la nostra ciutat models d’èxit que
estan funcionant a altres ciutats del món. Cal
entendre l’economia circular no només com una
oportunitat en la sostenibilitat, sinó també com
una oportunitat per a la nostra economia en un
sentit explícit, com a generador de nous llocs de
treball.
També és fonamental aplicar valors
d’economia circular en la construcció.
Som partidaris del reciclatge d’àrids i de la resta
de material provinent dels enderrocs d’edificis o
de les obres públiques, i de cercar nous productes
que disminueixin la contaminació de la ciutat.
L’objectiu és mantenir en l’economia el
màxim de temps possible el valor dels
productes, els materials i recursos com
l’aigua o l’energia, per reduir al mínim la
generació de residus. El nostre compromís és
impulsar polítiques per assolir “residu zero” a
mitjà i llarg termini.
És fonamental desenvolupar estratègies
per a la reutilització de l’aigua: aigües
grises, aigües de pluja i aigües freàtiques. Hem
de crear sistemes urbans de drenatge sostenible,
així com basses de laminació de recàrrega
dels freàtics, i també hem de desenvolupar un
pla per a l’economia circular a la ciutat. Un
pla que inclogui les àrees de residus, d’aigua i
d’economia.
Al mateix temps, l’economia circular pot ser
un nou motor econòmic que contribueixi
a la necessària lluita contra el canvi
climàtic, ja que:
• Garanteix un desenvolupament sostenible.
• Pot aportar a les empreses el retorn del 8
% del volum de negoci anual.

72
• Crea llocs de treball.
• Promou la innovació i la competitivitat.
• Aporta un millor nivell de protecció de les
persones i del medi ambient.
• Lluita contra el canvi climàtic en promoure
una economia baixa en carboni.
L’increment de l’eficiència aporta competitivitat,
fins i tot quan, a l’inici, pot semblar el contrari.
Tots els materials que entren al sistema productiu
i no són aprofitats esdevenen una ineficiència
que cada vegada serà més cara.
Basarem la nostra política en el
trinomi eficiència-estalvi-garantia en
l’abastiment d’aigua. No podem oblidar
que l’aigua és un bé públic (sempre i a tota hora)
i la nostra responsabilitat és garantir l’aigua de
qualitat per als diferents usos sota criteris de
sostenibilitat ambiental, econòmica i social per
no comprometre un recurs que és vital però
alhora escàs a casa nostra.
Hem d’avançar en l’àmbit del que
s’anomena “aigua nova”, la que generem
a partir de les noves tecnologies, com la
dessalinització i la regeneració, que és essencial
per impulsar la reutilització. Una mesura d’aquest
tipus servirà per disposar d’aigua nova
de quilòmetre zero i incrementar, així, la
disponibilitat de recursos a la zona metropolitana
de Barcelona.
Propostes per a la millora dels serveis
urbans
1. Elaborarem un Pla d’impuls de
l’economia circular, amb la participació de
la ciutadania, les entitats i les empreses de la
ciutat.
2. Crearem un equip especialitzat en la
recerca de finançament i fons europeus
per tal que Barcelona es pugui dotar de les
infraestructures necessàries per oferir uns serveis
urbans de qualitat i eficiència màxima.
3. Impulsarem un Pla de xoc de
manteniment i neteja. Farem que el nou
contracte de neteja prioritzi la millora de la neteja
de la ciutat i el manteniment dels carrers, per tal
que sigui un instrument per millorar l’habitabilitat
de l’espai públic.
4. Implementarem contenidors intel·ligents
per afavorir la recollida selectiva i poder
premiar la ciutadania i les activitats econòmiques
que fan una recollida selectiva correcta.
5. Defensarem una fiscalitat basada en la
generació de residus. Ha de pagar menys
qui genera menys residus i qui participa més.
Estudiarem la reversió del servei porta a porta en
barris com el de Sant Andreu.
6. Liderarem la governança de l’aigua,
un bé públic i fonamental per a la vida de les
persones i la ciutat, basada en els principis de
qualitat del servei, garanties de subministrament
a tota la ciutadania i eficiència en la gestió del
servei.
7. Desplegarem les obres d’infraestructura
pluvial necessàries, així com les de depuració
per aigua regenerada, per tal d’augmentar la
nostra resiliència hídrica i poder fer front a les
constants i creixents situacions de sequera.

PER UNA
BARCELONA
CAPDAVANTE-
RA

74
Barcelona sempre s’ha caracteritzat per la creació
i atracció de talent, per la seva obertura al món i
per ser innovadora en el camp digital i tecnològic,
amb empreses, institucions privades o públiques,
organismes i persones dedicades amb esforç a
aquests camps. A causa d’aquest fet, d’aquest
potencial, s’explica en part l’èxit de Barcelona,
però tot i així, la ciutat necessita desenvolupar
encara més la seva vessant capdavantera i
apostar clarament per les polítiques en aquestes
àrees, per assolir els objectius de posar el
ciutadà al centre de l’acció política, garantir el
seu benestar present i futur, augmentar la seva
formació i informació, i defensar i augmentar els
seus drets com a prioritats d’aquestes polítiques.
L’acció exterior de la ciutat de Barcelona, les
polítiques d’atracció i de creació de talent; les
polítiques de coneixement, polítiques digitals i
tecnològiques; el treball de les dades, i el govern
obert han de ser una prioritat en les polítiques
de la ciutat en els propers anys per preparar-la
per als grans reptes de futur que ens esperen en
les properes dècades, i els grans canvis que es
produiran en la societat, com per exemple, degut
al canvi climàtic, a la singularitat tecnològica o
a l’envelliment demogràfic, entre d’altres. Perquè
moltes de les solucions d’aquests grans canvis
passen per ser líders en aquestes àrees, per
ser capdavanters, amb més Barcelona al món,
convertint la ciutat en una ciutat de dades i sent
la líder del Mediterrani i el sud d’Europa en
les àrees del coneixement, la digitalització i la
tecnologia.
LA BARCELONA
OBERTA AL MÓN
Totaciutatqueaspiriaprogressareconòmicament,
a cercar noves oportunitats i a millorar el seu
prestigi està obligada a ser present arreu del
món i a liderar iniciatives d’abast internacional.
Una acció exterior potent, ambiciosa, que posi
en valor els actius de Barcelona, que permeti
donar-la a conèixer, projectar tot allò que té
de positiu i definir què pot oferir a la resta del
món, és una inversió de futur indubtable per al
conjunt de la ciutat. No només es tracta de sortir
a fora perquè sí, sinó de fer una acció exterior
encertada, d’acord amb uns objectius clars i
que, en definitiva, permeti fer a la ciutat un salt
endavant qualitatiu en benefici de tothom.
Sens dubte, Barcelona, amb una clara vocació
europeista i mediterrània, competeix amb ciutats
mundials de referència, posicionada com una
ciutat de canvi i de reinvenció, consolidació
com a centre tecnològic i per als negocis; se la
qualifica de hub per a la innovació empresarial,
educativa, científica, tecnològica i cultural. I no
podem deixar escapar aquesta oportunitat.
Si hi ha alguna cosa que defineix Barcelona,
i la seva gent, és la seva vocació solidària i
internacional. En aquest sentit, la cooperació és
una peça clau que cal potenciar estratègicament,
sostenint els compromisos de finançament,
mobilitzant l’expertesa del sector barceloní de la
cooperació i establint aliances amb altres actors.
Un camp on clarament Barcelona ha perdut pes
aquests darrers anys és en l’àmbit de l’acció
exterior. S’ha viscut de la feina feta en el passat,
se n’ha fet molt poca de nova, i la que s’ha fet ha
estat en la direcció equivocada, deixant passar
enormes oportunitats.
Les relacions internacionals de la ciutat
de Barcelona han estat més les relacions
internacionals de l’alcaldessa de Barcelona
que les relacions i la promoció de la ciutat
de Barcelona. Els viatges internacionals de
l’alcaldessa han estat escassos i, sobretot,
pensant especialment en la seva promoció a
algun càrrec o bé de caràcter ideològic, com per

75
exemple assistir a la investidura d’un president
afí des d’una perspectiva partidista, en lloc de fer
viatges organitzats per atraure talent, inversions
econòmiques o impulsar projectes de cooperació
internacional.
I acció exterior implica també una bona acció
interior per acollir a totes les persones que
arriben per viure, treballar i estudiar a la nostra
ciutat. La ciutat és avui molt més diversa que deu
anys enrere. Actualment, gairebé el 30 % de les
persones residents a Barcelona han nascut en un
país estranger. Amb més de 180 nacionalitats
diferents i amb 300 llengües maternes, els carrers
de Barcelona són un calidoscopi cultural.
Aquesta multiculturalitat planteja oportunitats,
però també reptes que les noves polítiques han
de resoldre. Fomentar un canal d’informació i
comunicació eficient que faciliti la seva instal·lació
i desenvolupament personal i professional és
urgent i un clam de totes les entitats del sector.
Què defensem?
Rellançar Barcelona per situar-nos entre
les millors ciutats del món, i fer-ho en
benefici de la ciutadania i del teixit
empresarial de la ciutat. Barcelona és una
ciutat coneguda i valorada arreu del món. Una
ciutat que des de fa molts anys juga a la lliga de
les ciutats amb més pes en l’àmbit internacional.
Aquests darrers anys de govern Colau-Collboni
han suposat, però, un clar retrocés i una pèrdua
d’oportunitats. Ara és el moment de rellançar
Barcelona. Necessitem més Barcelona al món
per aconseguir més oportunitats per un progrés
econòmic i social que repercuteixi en benefici de
la ciutat i la seva gent. Per aquest motiu, l’acció
exterior serà una prioritat de l’alcalde Xavier Trias
i s’unificarà en totes les seves dimensions sota
un mateix paraigua que permeti crear sinergies i
superar la segmentació actual.
Projectar Barcelona amb tots els seus
potencials captant noves oportunitats
per a la ciutat en tots els àmbits: inversions
econòmiques i de recerca, nous llocs de treball
qualificats, fires i congressos, seus d’organismes
internacionals, esdeveniments culturals i
esportius, més representacions consulars, etc.
Treballar per a una acció exterior que
comenci a casa acollint bé totes les
persones i empreses que s’instal·lin a
la nostra ciutat. Aquesta voluntat s’articularà
a través d’iniciatives tan potents com la creació
d’un districte exterior i d’un hub consular
i l’acompanyament de totes les missions
empresarials estrangeres que s’interessin per
Barcelona.
Ser presents en els debats globals sent
un actor amb veu pròpia en els fòrums
europeus, mediterranis i mundials. I
volem ser un actor de cooperació compromès
amb els drets humans, la democràcia i el
desenvolupament sostenible.
Que Barcelona, com a capital de
Catalunya, sigui un motor per projectar
el país a Europa, a la Mediterrània i al
món. Barcelona, com a capital de Catalunya,
treballarà per ajudar la resta del país a
internacionalitzar-se i a cercar oportunitats
compartides, especialment pel que fa a l’atracció
d’inversions i talent. Si Catalunya és present al
món, a Barcelona li anirà bé. Si Barcelona és
present al món, a Catalunya li anirà bé.
La generació de vincles sòlids entre
la cultura catalana d’acollida i les
diverses cultures que multipliquen la
vida comunitària barcelonina. Davant
la multiculturalitat de la ciutat, cal ampliar
el calendari festiu, consolidant aquells
esdeveniments que amplien l’oferta cultural de

76
Barcelona.
Fer les coses en col·laboració amb la resta
d’actors que fan acció exterior a la ciutat:
institucions, empreses i entitats. L’acció exterior
de Barcelona ha d’estar no només al servei de
l’Ajuntament, sinó sobretot al servei del conjunt
de la ciutat. Tenint en compte que la millor acció
exterior és la que es fa conjuntament amb la
societat civil, la col·laboració publicoprivada
serà fonamental per coordinar estratègies,
multiplicar recursos i ser més forts.
global
1. Farem que Barcelona torni a ocupar
els primers llocs dels rànquings de les
millors ciutats on viure, treballar, estudiar,
invertir i visitar, i també amb la millor oferta
cultural i gastronòmica.
2. Crearem el Barcelona International,
un consorci publicoprivat que permeti
potenciar, promocionar i gestionar la
Marca Barcelona, i que sigui l’embrió de
noves iniciatives al servei d’una acció exterior
de país construïda conjuntament amb la societat
civil. Una bona gestió de la Marca Barcelona és
clau per millorar la competitivitat internacional
del teixit empresarial de la ciutat a través de
més i millor innovació empresarial, per fomentar
l’atracció de talent internacional, perquè el talent
local no marxi i per atreure inversió estrangera
de qualitat.
3. Crearem el Districte Exterior com a punt
de trobada i de generació de sinergies
positives per a totes aquelles persones i
empreses que han decidit instal·lar-se a
Barcelona.
4. Crearem el Hub Consular de Barcelona
per incrementar les relacions amb el cos consular
acreditat a la ciutat. Al mateix temps, treballarem
perquè més països optin per obrir el seu consolat
general a Barcelona.
5. Reforçarem les relacions bilaterals amb
altres ciutats d’arreu del món per tal de
fomentar l’intercanvi de coneixements i impulsar
projectes conjunts, construint solucions comunes
a problemes comuns.
6. Reforçarem la participació i el lideratge
de la ciutat en les principals xarxes
i organismes internacionals on té
representació.
7. Impulsarem el rol de Barcelona com un
actor internacional clau en el marc de la
Unió Europea.
8. La capitalitat mediterrània de
Barcelona s’ha de fomentar amb la creació
i el lideratge d’una nova aliança de ciutats que
reprodueixi el reeixit model dels “Quatre motors
per a Europa” i que serveixi per treballar amb
altres ciutats líders de la ribera mediterrània
amb les quals compartim reptes i oportunitats de
progrés econòmic i social.
9. Barcelona ha d’esdevenir un hub
d’organismes internacionals. És per això
que treballarem per atraure organismes de la
Unió Europea, de les Nacions Unides o d’altres
organismes multilaterals sectorials d’interès per a
la ciutat.
10. Acreditarem la Fira de Barcelona per
celebrar-hi actes multilaterals de primer
nivell.
11. Impulsarem que l’Ajuntament de Barcelona
tingui una presència directa a les seus
de les delegacions del Govern de la
Generalitat a l’exterior.

77
12. Redefinirem i enfortirem la posició
de Barcelona en els diferents organismes
i centres de recerca en relacions
internacionals dels quals l’Ajuntament forma
part i que són presents a la ciutat (IEMED, Casa
Àsia, CIDOB, IBEI, etc.).
13. Organitzarem un Congrés de l’Acció
Exterior en què es pugui debatre i reflexionar
sobre la diplomàcia de les ciutats i les regions
dins d’un món globalitzat i que permeti construir
una agenda de prioritats compartides amb la
societat civil per a la ciutat de Barcelona.
14. Crearem els Premis de l’Acció Exterior
per posar en valor projectes que donen prestigi
internacional a la ciutat de Barcelona.
15. Mantindrem un diàleg fluid i una
coordinació estratègica amb la resta
d’institucions catalanes que són actors també
d’acció exterior: el Govern de la Generalitat de
Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
la Diputació de Barcelona i altres municipis de
Catalunya que engeguin iniciatives amb vocació
internacional.
compromesa amb l’activitat econòmica
1. Ajudarem i acompanyarem les
empreses i les iniciatives emprenedores
barcelonines a obrir-se al món.
Impulsarem missions empresarials a l’exterior i
crearem sinergies institucionals que reforcin la
confiança d’inversors estrangers. Els àmbits de
la tecnologia, la salut i l’alimentació seran tres
sectors clau en aquest sentit.
2. També ens posarem a disposició de les
missions empresarials estrangeres que
arribin a Barcelona a través de l’organització
de presentacions, visites guiades i actes de
networking per connectar-les amb empreses
locals i altres stakeholders rellevants. Orientarem
i acompanyarem els projectes de nova inversió
per tal d’alinear-los amb l’estratègia global de la
ciutat.
3. Ampliarem i promocionarem les
infraestructures geoestratègiques de la
ciutat, especialment les infraestructures digitals
i totes les vinculades al port i a l’aeroport de
Barcelona.
4. Treballarem per atraure el talent
estranger i per aconseguir el retorn de
talent català. Una iniciativa important en
aquest sentit és la creació d’un programa d’ajuts
que permetran, tant a estrangers amb vocació
d’instal·lar-se a Catalunya com a catalans que
fa anys que estan residint a l’exterior, viure a
Barcelona durant un període de temps suficient
per explorar noves oportunitats laborals que els
permetin instal·lar-se a la ciutat.
de grans esdeveniments
1. Atraurem grans esdeveniments i
potenciarem els actuals (Mobile World
Congress, Integrated Systems Europe, Copa
Amèrica de vela, Smart City Expo, etc.)
2. Farem de Barcelona la Capital
Internacional de l’Esport, revalorant el paper
de ciutat olímpica i fent una aposta estratègica
per atraure organismes i institucions esportives
internacionals de primer nivell a la ciutat.
3. Amb motiu del centenari de
l’Exposició del 1929, treballarem
per organitzar un gran acte d’abast
internacional a Barcelona que ens situï
a l’epicentre de l’avaluació dels objectius de
desenvolupament sostenible 2030, just un any

78
abans del seu compliment.
4. Farem que la Capitalitat Europea de
l’Arquitectura 2026 sigui un èxit i vagi més
enllà d’aquest any, creant sinergies, oportunitats
i projectes arrelats a la ciutat de cara al futur.
5. Treballarem amb el Consolat de Mar,
que enguany celebra els Tres Quarts de
Mil·lenni, i la Cambra de Comerç de Barcelona,
per tal de reforçar la capitalitat de Barcelona en
temes de mediació.
solidària
1. Potenciarem el rol de Barcelona
com a ciutat referent en la cooperació al
desenvolupament, tot apostant per l’objectiu
del 0,7 % i establint una estreta coordinació i
col·laboració amb el conjunt d’actors de la
cooperació catalana.
2. A partir del diàleg amb els diversos actors
de la cooperació catalana, durem a terme un
reenfocament estratègic de les polítiques
de cooperació per tal d’identificar les
noves necessitats presents i futures.
3. Potenciarem una cooperació al
desenvolupament que sigui sensible i
abordi les situacions de desigualtat i la
vulneració de drets, especialment les que
pateixen les dones i les nenes.
4. Establirem una política de bon veïnatge,
centrada en la cooperació, l’intercanvi cultural i
la voluntat de prosperitat compartida, tant amb
les ciutats i regions de la riba nord com amb les
de la riba sud de la Mediterrània.
5. Potenciarem les mobilitats de
coneixement i la cooperació tècnica
amb ciutats prioritàries per tal de contribuir
conjuntament a l’assoliment dels objectius de
desenvolupament sostenible.
6. Participarem en el debat de com
millorar la resiliència de les ciutats del
Sud Global davant les conseqüències del canvi
climàtic.
7. Farem una avaluació crítica de l’èxit
de tots els projectes de cooperació
internacional, d’acord amb el valor afegit real
que tenen per a les societats que reben aquests
programes d’ajuda.
8. Tenint en compte que hi ha problemes
globals que, per tal d’abordar-los, requereixen
aliances multilaterals, apostarem per fer
contribucions a programes, agències i
fons de les Nacions Unides.
9. Per tal de generar més sinergies amb l’esperit
solidari de la societat barcelonina, reforçarem
la cooperació amb tota tipologia
d’actors de cooperació locals: fundacions,
universitats i centres de recerca, associacions i
entitats esportives, sindicats, etc.
10. Seguint el model del “Procés de Barcelona”,
impulsarem iniciatives per tal que Barcelona
torni a esdevenir un actor clau en la
construcció i el manteniment de la pau,
ja sigui directament o a través de xarxes de
ciutats i regionals.
11. Contribuirem perquè Barcelona sigui
reconeguda com una ciutat que promou
la democràcia, els drets i llibertats
fonamentals, i el diàleg intercultural i
religiós.
12. Contribuirem a donar resposta a les
crisis humanitàries i a les emergències

79
d’aparició sobtada, així com a les crisis de
llarga durada.
13. Aprofundirem en la coherència de
polítiques per al desenvolupament,
potenciant el diàleg i la presa de decisions
concretes amb les diferents unitats i àmbits
sectorials de l’Ajuntament.
Propostes per a l’acollida i la integració
1. Garantirem un itinerari d’acollida que
acompanyi en el procés d’arrelament
i faciliti l’accés a aquells serveis que puguin
ajudar les persones a emprendre el seu projecte
vital, sigui familiar, formatiu o professional, i des
de la màxima empatia i respecte per part de tots
els professionals que hi intervenen.
2. Millorarem la gestió del SAIER, així
com la relació de col·laboració amb les entitats
del tercer sector que donen servei a les persones
que han fet un procés migratori.
3. Vetllarem perquè es faci efectiu
l’empadronament de totes les persones
residents a Barcelona, sigui quina sigui la
seva situació administrativa, simplificant-
ne tramitació.
4. Ampliarem l’oferta d’aprenentatge de
la llengua catalana, garantint la gratuïtat en
els nivells bàsics.
5. Promourem espais interculturals que
siguin un punt de trobada entre les cultures
d’origen i la catalana per afavorir la permeabilitat
i l’arrelament, especialment als centres cívics,
als casals de gent gran i als centres joves de la
ciutat.
6. Impulsarem la participació de
persones d’origen divers als mitjans de
comunicació públics (Betevé) per trencar
amb els estereotips sobre les persones migrades
i refugiades, posant en valor la seva experiència
i les seves aportacions.
7. Dissenyarem un Pla específic
d’emprenedoria a través de Barcelona
Activa per impulsar el talent vingut d’arreu.
8. Actualitzarem els òrgans de participació,
com ara el Consell Municipal d’Immigració
de Barcelona.
9. Desenvoluparem programes amb i per
al jovent mitjançant l’esport, la cultura i les
activitats participatives per impulsar una gestió
de l’oci grupal de qualitat.
10. Integrarem formalment al calendari
festiu de la ciutat aquells esdeveniments
representatius de la multiculturalitat actual de
Barcelona.
11. Lluitarem enèrgicament contra totes
les formes de discriminació, especialment
el racisme i la xenofòbia, que no tenen cabuda
a Barcelona.
LA BARCELONA DIGITAL
I DEL CONEIXEMENT
Barcelona és una ciutat que sempre ha estat
capdavantera, innovadora i avantguardista. En
un context com l’actual, en què tots els avenços es
deuen en bona mesura a les polítiques d’R+D+I i
a la transformació digital, la ciutat de Barcelona
no es pot permetre el luxe de quedar enrere
respecte a la resta de capitals europees. Vivim
en una societat en què les tecnologies digitals ens
doten d’eines que permeten a la ciutadania, a
les empreses i a les entitats tenir una perspectiva
i una dimensió global per desenvolupar-se

80
plenament. Aquest fet no representa tan sols un
canvi tecnològic derivat de l’ús general de les
tecnologies digitals avançades; representa una
veritable revolució social, econòmica i cultural,
com ho fou a finals del segle XVIII la revolució
industrial. La intel·ligència artificial, el big data,
o la internet de les coses ja són, de fet, una
realitat que ens afecta de ple i que hem d’utilitzar
per generar un impacte positiu a la ciutat de
Barcelona.
Hem vist com aquesta societat digital modifica
de forma rellevant els conceptes de la cultura del
treball de la societat industrial i postindustrial.
L’activitat productiva s’ha d’orientar cap a
l’entorn del coneixement amb un ús intensiu de
tecnologia. Aquest ha de ser el principal recurs
competitiu de les empreses dins d’un mercat
global. Les empreses de la nova economia
tenen en les persones i el seu coneixement el seu
principal actiu. El comportament de les empreses
en l’economia global del coneixement s’ha de
centrar en l’ús i l’aplicació de les tecnologies
digitals per a ser més competitius en la producció
de béns o serveis, millorar la seva productivitat
i avançar en la seva responsabilitat com a actor
clau en el desenvolupament d’un nou model
econòmic més just i sostenible.
I, per fer-ho, cal posar en valor el paper nuclear
que les ciutats juguen en la creació i el repartiment
de riquesa, així com en el desenvolupament
del coneixement col·lectiu de la societat. Les
ciutats, actualment, són generadores del 80 %
del PIB mundial (Banc Mundial) i s’estima que
el sector digital contribueix a l’entorn del 10 %
del PIB català, sent Barcelona on es concentren
96 hubs tecnològics d’empreses multinacionals,
que generen un impacte estimat de 20.000 llocs
de treball a la ciutat i una facturació de 2.000
milions d’euros l’any 2025.
Avui dia, el mercat ofereix diferents tipus de
dispositius IdC (internet de les coses) dotats de
sensors i de connectivitat, els quals recullen i
envien dades de tots tipus a servidors, on són
tractades i analitzades. Els municipis intel·ligents
seran els que col·loquin estratègicament sensors
als edificis municipals. És per això que cal
proposar una estratègia d’alineament de disseny
i de planificació urbanística i infraestructural
que amplifiqui l’economia del coneixement i
permeti alliberar el potencial del talent que
tenim a Barcelona com un element nuclear de les
polítiques que han de garantir la creació d’un
període de prosperitat sostingut al temps, que
beneficiïn el conjunt dels ciutadans i ciutadanes.
Com a conseqüència d’aquestes realitats, des
del govern municipal cal que impulsem mesures
perquè el grau de coneixement tant de la
ciutat com del conjunt de la ciutadania vagi en
consonància amb aquests avenços i permeti que
estiguem preparats per assumir aquests nous
reptes. De fet, a escala mundial, actualment el
75 % de les ocupacions requereixen d’habilitats
digitals, i anualment es creen més de 130 milions
de llocs de treball de nova creació derivats
d’aquesta quarta revolució industrial.
L’any 2015, Barcelona ocupava la primera
posició a l’índex mundial Global Smart City.
Barcelona es presentava al món com un aparador
on testejar, desenvolupar i accelerar la tecnologia
al servei urbà, per millorar la ciutat i la vida dels
ciutadans i les ciutadanes. Tanmateix, des del
govern d’Ada Colau i Jaume Collboni no s’ha
liderat cap dels reptes que la societat digital i
les tecnologies digitals avançades plantegen a
la nostra ciutat, ni cap solució o programa que
doni resposta a les mancances i les necessitats
dels ciutadans en aquest àmbit, i molt menys pel
que fa al futur dels nostres joves.
No han desenvolupat cap pla que conjugui
de forma integral quin model de ciutat es vol
impulsar, ni tan sols cap via pròpia per a la

81
nostra ciutat envers aquests reptes en el marc
de referència de l’estratègia digital europea,
que insta els diversos països, regions o ciutats
a desplegar polítiques orientades a “posar el
ciutadà al centre, garantir que la tecnologia
funcioni per a les persones, impulsar una
economia digital respectuosa i competitiva per
garantir una societat digital oberta, democràtica
i sostenible”.
De fet, Barcelona és una ciutat preparada
per a l’atracció de talent: ben comunicada,
internacionalitzada, oberta i democràtica, i que
concentra tots els ingredients necessaris per fer-
ho possible: els parcs científics i tecnològics,
els centres de recerca punters, les universitats
que encapçalen rànquings internacionals,
acceleradors de companyies tecnològiques, hubs
d’emprenedors com el Pier01 i infraestructures
científiques europees d’última generació com el
Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró
Alba, a Cerdanyola del Vallès. Grans empreses
han apostat aquests darrers anys per Barcelona
precisament pel seu ecosistema emprenedor
i d’innovació. I el que hem de fer ara és
potenciar-lo i reforçar-lo. Perquè les ciutats que
són capdavanteres en recerca i innovació sovint
exerceixen també un lideratge cultural i polític.
Les universitats, els centres de recerca, les start-
ups, els emprenedors i les mateixes empreses
constitueixen, de fet, un magma de creació i
innovació. Barcelona té prou potencial per ser
referent mundial.
Què defensem?
És necessari i fonamental capitalitzar,
estimular i fer créixer tot el potencial de
les tecnologies digitals com a element
essencial per al desenvolupament
econòmic i social de Barcelona. Seran
aquests fonaments els que guiïn el desplegament
de les polítiques municipals en aquest àmbit per
permetre el desenvolupament de tot el potencial
i actius de què Barcelona disposa. Per això les
nostres propostes es defineixen en cinc àmbits
d’acció:
1. Ciutadania. Una Barcelona que capaciti
digitalment tots els seus ciutadans per eliminar
la bretxa digital existent, que promogui i
lideri la societat digital inclusiva i democràtica, i
que vetlli pels drets fonamentals, i també digitals,
de les persones. Que doti la seva ciutadania
d’una bona formació, no només en coneixements
tecnològics, sinó que també els faci partícips
de les oportunitats que aquesta permet. La
formació i capacitació digital com a motors
de noves oportunitats per a tothom. I posant la
tecnologia al servei de les persones, tot garantint
la protecció de la ciutadania davant d’amenaces
cibernètiques i vetllant per l’ètica digital, dels
algoritmes i de la intel·ligència artificial.
2. Empresa i innovació. Un Ajuntament
que potenciï el paper de Barcelona com el hub
digital de referència al món, ajudant el
sector amb les eines necessàries per ser fort
en un entorn global competitiu, multicultural i
canviant. Estem enfront un sector d’alt valor afegit
i internacionalitzat, i cal fomentar la innovació
com a eix central del desenvolupament de les
tecnologies digitals, com l’activitat que permetrà
engegar mecanismes de generació de riquesa.
Barcelona no només ha de ser una ciutat atractiva
per a les empreses digitals i les start-ups, sinó que
ha de crear les condicions necessàries per al seu
ple desenvolupament i consolidació. Així com
fomentarem el desenvolupament dels projectes
dedicats a la neurociència, la intel·ligència
artificial i la ètica vinculada a la mateixa.
3. La ciutat connectada. Una ciutat
connectada digitalment, connectada amb la
ciutadania i connectada al món. Una ciutat
connectada és una ciutat d’oportunitats; que

82
aprofita les palanques de la digitalització
per a garantir un futur a tots els ciutadans
i ciutadanes, alhora que projecta una ciutat
de futur verda, justa, equitativa, resilient i
democràtica, amb perspectiva de gènere i
diversitats. Cal aprofitar la digitalització amb
la triple perspectiva democràtica, econòmica i
social, i cal vincular-la a la innovació urbana i al
reforç competitiu de sectors tradicionals, l’impuls
de nous models productius i serveis digitals que
comportin inversions, llocs de feina, retenció de
talent i, sobretot, una millor qualitat de vida per
als ciutadans.
4. Ciberseguretat. Cal promoure i garantir
una societat digital segura. Això passa per
l’activació d’una sèrie d’accions a dos nivells:
per un costat, el de les persones, les entitats i
les empreses, i per l’altre, el d’una administració
segura, democràtica, justa i equitativa. És
responsabilitat de totes les administracions
públiques impulsar mecanismes de seguretat
avançats que facin més segura la xarxa enfront
d’abusos i fraus, garantint la seguretat en
les transaccions electròniques, assegurant la
necessària actualització tecnològica que eviti
aquests problemes i impulsant polítiques de
seguretat que s’anticipin adequadament contra
les noves formes de ciberdelinqüència.
5. Administració pública. Volem un model
d’administració municipal basat en el
coneixement que permeti oferir a l’Ajuntament
de forma proactiva més i millors serveis, per
conèixer millor quines són les necessitats
dels ciutadans i modular la seva resposta a
aquestes necessitats. Amb l’ús de les tecnologies
digitals s’afavoreix la qualitat de la informació
gestionada per l’Administració i es permet crear
xarxes interadministratives i intradministratives
per facilitar les relacions dels ciutadans amb les
administracions públiques i la coordinació dels
diferents nivells d’aquestes. La transformació
de l’Ajuntament de Barcelona ha d’explicar-se
com un procés d’aprenentatge, d’oportunitat al
desenvolupament de noves capacitats, i això
s’ha de fer amb l’acompanyament necessari
en els processos de formació, en les carreres
professionals i en una motivació adequada a
les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies
digitals avançades.
Propostes per a una Barcelona que
aposta pel coneixement
1. Posarem l’urbanisme al servei de
la recerca i la innovació tot facilitant la
concentració d’equipaments i talent per tal de
crear sinèrgies positives que permetin afavorir
la producció científica i la transferència de
coneixement. Farem un estudi rigorós i una
priorització de totes les actuacions urbanístiques
i administratives que pot promoure l’Ajuntament
de Barcelona per tal de potenciar nuclis de
recerca tant rellevants com el de Diagonal
Mar/Besos, Diagonal/Pedralbes, el Mercat del
Peix, el Raval-Plaça Universitat, Sant Pau, Vall
d’Hebron i el 22@, entre d’altres. Així mateix,
també farem una aposta clau per identificar i
promoure projectes que permetin potenciar el
finançament i les activitats vinculades a aquests
nuclis on té sentit que l’Ajuntament tingui un rol
de lideratge i/o coordinació.
2. Potenciarem la recerca liderada
per institucions directament vinculades
a l’Ajuntament de Barcelona com el
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la
Fundació Barcelona Zoo, el Museu d’Història
de Barcelona i el Barcelona Regional - Agència
Desenvolupament Urbà. Això vol dir fer una
aposta de ciutat per a la creació i difusió del
coneixement produït per aquestes institucions tot
dotant-les de les eines necessàries per tal de que
puguin potenciar la seva agenda investigadora i
potenciar les seves connexions amb les principals

83
universitats i centres de recerca del país.
3. Apostarem per projectar al món
l’enorme fortalesa científica de la
ciutat de Barcelona en àmbits tant
rellevants com les neurociències, la
intel·ligència artificial o la investigació
sobre l’Alzheimer. L’ecosistema de recerca
de Barcelona és extremadament potent en molts
àmbits i és la nostra millor carta de presentació
com a ciutat de coneixement, talent i ciència.
Per això apostem perquè l’ajuntament exerceixi
un lideratge actiu en la visualització d’aquests
hubs de coneixement en àmbits on no existeix
una institució o plataforma mare que aglutini
tots els esforços científics vinculats a una
matèria. Això passa per la creació de portals
online, l’organització d’esdeveniments o el
cofinançament d’iniciatives que permetin escalar
la feina que fan les institucions científiques. Aquí
sens dubte un model a replicar i potenciar és el de
la Ellis Unit, la xarxa paneuropea d’intel·ligència
artificial que connecta els millors investigadors a
Europa i que compta amb un capítol a Barcelona.
4. Dimensionarem juntament amb
les universitats un programa específic
d’acollida per ajudar als professors,
investigadors i estudiants internacionals
que arriben a la ciutat de Barcelona.
Aquest servei inclourà l’assessorament sobre tots
els tràmits i gestions vinculades a l’arribada així
com una sèrie d’activitats que facilitin la seva
plena integració a la ciutat. Així mateix farem
un estudi integral de les places de residència
i pisos que es necessiten per tal de planificar
correctament les solucions òptimes de cara a
futur.
5. Apostarem per la divulgació de la
ciència i el coneixement científic amb
l’impuls de programes vinculats a
una millor formació en STEAM (ciència,
tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques) i
d’aprenentatge al llarg de la vida.
6. Implicarem Barcelona en la governança
i el finançament de les institucions
relacionades amb la innovació i recerca,
per ajudar-les a estar més ben preparades a
l’hora de captar recursos de programes estatals
o europeus que des d’un punt de vista econòmic i
científic són realment importants i tenen un efecte
per atraure inversions i talent.
7. Consolidarem Barcelona com una ciutat
amb centres de recerca científica
capdavanters al món i desplegarem
polítiques perquè altres centres de recerca
científica s’instal·lin a la ciutat. També per atraure
congressos i altres esdeveniments internacionals
vinculats a la recerca.
8. Continuarem exigint el traspàs de
la caserna del Bruc a l’Ajuntament.
Ha d’esdevenir una gran infraestructura
interuniversitària en què, a més, hi podem
incloure habitatge (unes 2.000 o 3.000 places)
tant per a joves de Barcelona com alumnes
(Erasmus, estrangers) o professors. En tot cas,
l’espai de la caserna del Bruc ofereix a Barcelona
la possibilitat de disposar d’una autèntica vila
universitària urbana.
9. La creació del Barcelona Knowledge
Yard, que té l’objectiu promoure la transferència
de coneixement entre els centres universitaris
i de recerca de primer nivell que tenim a casa
nostra i totes les empreses innovadores amb
capacitat de generar productes competitius en
l’àmbit internacional. Aquesta transferència del
coneixement és la gran assignatura pendent
del nostre país, ja que aquests dos ecosistemes
excel·lents no es parlen prou i no hi ha els espais
i les eines institucionals adequades per fomentar-
ho al nivell que la societat actual requereix.

84
En aquest sentit, el lideratge de l’Ajuntament
de Barcelona resulta essencial amb un doble
objectiu: primer, per construir espais de connexió
més robustos entre aquests dos mons i, segon, per
fomentar que la mateixa ciutat de Barcelona i la
seva àrea metropolitana esdevinguin un autèntic
laboratori obert al món: responsable, creatiu i
global.
10. Impulsarem, en col·laboracions amb
els centres universitaris, un ecosistema
d’empreses vinculades a les solucions
d’HPC (High Performance Computing/
computació d’alt rendiment) amb un
model de col·laboració publicoprivat que
en garanteixi la sostenibilitat.
11. Posicionarem Barcelona com la ciutat del
món referent en connectivitat intel·ligent.
La capital mundial del mòbil serà exemplar en el
desplegament de les noves xarxes de connectivitat
intel·ligent (5G, 6G i nous desplegaments
ordenats de fibra òptica), aprofitant les
infraestructures públiques ja existents i promovent
la col·laboració publicoprivada, per tal de fer
de la nostra ciutat un referent en la connectivitat
del segle XXI. A més, impulsarem programes
específics per a usar aquestes tecnologies en
salut, educació, medi ambient i serveis urbans,
entre d’altres.
12. Reforçarem el BIT Hàbitat com a
finestra única de l’Ajuntament davant
d’empreses i institucions que vulguin dur a
terme innovacions urbanes que millorin la ciutat,
i fixarem el 22@ com un espai a disposició
dels centres de recerca i tecnològics, així
com d’empreses que utilitzen el Mobile World
Congress i l’Smart City Expo com a aparadors
mundials de la innovació urbana a Barcelona.
13. Aprofitarem esdeveniments esportius
internacionals, com la propera Copa Amèrica
de vela, per posicionar Barcelona com un
veritable hub tecnològic i d’innovació
en nàutica, tot aprofitant el llegat de la ciutat,
i impulsar el clúster nàutic en la seva activitat
innovadora, vinculada a la indústria digital (com
la impressió 3D o additiva) i de la mobilitat
elèctrica i respectuosa amb els nostres mars i
oceans (blue economy).
14. Potenciarem el sector audiovisual i de les
tecnologiesimmersivesenunespaidecoordinació
per promoure i potenciar aquest important sector,
desenvolupant el hub audiovisual i digital
en l’àmbit de les Tres Xemeneies.
15. Estudiarem mecanismes d’ajut fiscal per
a totes aquelles empreses relacionades amb les
tecnologies digitals avançades que hagin sorgit
gràcies als programes de desenvolupament que
lideren els centres de recerca i innovació.
Propostes per a una Barcelona que posa
la tecnologia a l’abast de tothom
1. Posarem en marxa, en col·laboració amb
el sector tecnològic, programes d’ocupació
inclusius amb habilitats digitals, orientats
a persones en risc d’exclusió social o de gènere
per garantir-los un futur laboral.
2. Impulsarem un programa conjunt amb
les escoles de la ciutat. Programes formatius
que s’estendran a entitats per tal de capacitar
digitalmentifomentarvocacionsSTEAM(ciències,
tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques).
Dins d’aquest programa es posarà una especial
atenció a la feminització del sector, tot fomentant
les vocacions digitals a les noies.
3. Promourem un Programa per capacitar
la ciutadania, especialment els més joves, per a
gestionar els efectes nocius que les xarxes socials
poden produir tant en la salut mental com física

85
de les persones (com la depressió, el síndrome
de dèficit d’atenció, addiccions, la hiperactivitat,
l’insomni, la disminució del rendiment acadèmic,
l’abandonament escolar o el bullying).
4. Crearem una Oficina
d’Acompanyament Digital amb un doble
objectiu: formar i assessorar en l’ús de la
tecnologia les persones que ho requereixin, així
com ajudar i donar suport en tràmits concrets,
especialment a la gent gran que pot tenir
dificultats per fer gestions en línia.
5. Promourem un bo social per a la
tecnologia per tal que totes aquelles persones i
famílies vulnerables puguin tenir accés a internet
i tinguin a disposició tauletes i ordinadors.
6. Prepararem una llista d’apps verificades
que funcionin amb una interfície simple i que
garanteixin una plena accessibilitat per a totes
les persones.
Propostes per a un govern municipal
intel·ligent i digital
1. Impulsarem la creació d’una unitat
específicaperlagestiódelaciberseguretat
que vetllarà per la protecció, la vigilància i el
seguiment de tot allò relacionat amb la seguretat
digital del mateix Ajuntament i les entitats que en
depenen, però també que desenvolupi programes
de formació i sensibilització a la ciutadania, les
entitats i les empreses en aquest àmbit.
2. Impulsarem les infraestructures i
els sistemes d’informació necessaris per
assegurar i protegir totes les transaccions i tràmits
de la ciutadania de Barcelona amb l’Ajuntament,
i garantir així la privacitat i la sobirania de les
dades.
3. Reforçarem els sistemes de protecció
contra els ciberatacs en coordinació amb
totes les administracions i el conjunt de la societat
civil.
4. Gestionarem i digitalitzarem els
serveispúblicstotaprofitantlesoportunitatsque
ens brinda l’avenç tecnològic i el desplegament
d’internet a altes velocitats, que permet millorar
l’eficiència i la qualitat dels serveis públics
que s’ofereixen. Per exemple, per controlar la
qualitat de l’aire, la temperatura i altres factors
ambientals, com també per instal·lar sensors
sobre l’enllumenat que detectin la presència
de vianants i incrementin o disminueixin la
intensitat quan convé, o sensors per saber quan
els contenidors estan plens o quan una via està
saturada de vehicles.
5. Impulsarem el projecte Digital Twins
Barcelona, buscant la col·laboració
amb Barcelona Supercomputing Center
(BSC), orientat a la modelització de dinàmiques
urbanes mitjançant dades massives per preveure
l’impacte de les polítiques públiques abans de
ser aplicades, una eina fonamental per fer-nos
avançar cap a models de presa de decisions
basades en l’evidència i l’avaluació d’impacte,
en particular en els àmbits de la mobilitat urbana,
l’energia, el planejament urbà i les polítiques de
reducció d’emissions amb efecte d’hivernacle que
ens permetin assolir veritablement els objectius
de neutralitat climàtica marcats a la missió de la
Unió Europea “Climate-neutral and smart cities
Mission”.
6. Impulsarem la doble transició digital
i verda de la ciutat, donant resposta als
objectius 2030 de neutralitat climàtica de la
Missió Europea de Ciutats Climàticament Neutres
i Intel·ligents (Comissió Europea), així com de la
Nova Agenda Urbana i els ODS (les Nacions
Unides), i afegirem el compromís d’avançar
cap a la ciutat de zero emissions el 2050, tot

86
treballant amb l’Àrea Metropolitana, la Diputació
de Barcelona i el Govern de la Generalitat.
LA BARCELONA
CIUTAT DE DADES
Més enllà de l’estricte vot cada quatre anys,
la ciutadania reclama més drets democràtics,
veritables espais de participació, millor accés a
la informació, més transparència i nous models
de governança i d’administració que permetin
relacionar-se amb la ciutadania i les entitats
d’una manera més directa i efectiva.
Des de les institucions hem de poder donar
resposta a les expectatives, preferències i
demandes de la majoria de la ciutadania. És per
això que el nostre model de govern obert aposta
per millorar la confiança ciutadana tot oferint
una millor atenció als barcelonins i barcelonines.
Volem un model que, més enllà de difondre i
facilitar l’accés a la informació pública, integri la
intel·ligència col·lectiva al procés d’elaboració
de les polítiques públiques mitjançant processos
participatius i obri les dades a la ciutadania
i a les entitats públiques i privades per poder
afrontar conjuntament els reptes globals. Així
doncs, apostem per la transparència, el diàleg i
la participació com a part inherent de la manera
de governar i per integrar la ciutadania al model
de governança.
El procés de digitalització de la gestió pública
continua sent una oportunitat única per crear
noves formes de relacionar-se amb els ciutadans
a través de les tecnologies de la informació i la
comunicació. És per això que tenim clar que cal
anar més enllà i ser més ambiciosos, sobretot
amb vista al potencial transformador de les
dades i, molt especialment, de les dades obertes.
Cal, doncs, fer una aposta ferma per unir aquest
procés de digitalització amb les polítiques de
govern obert, tot garantint un acompanyament
integral per poder garantir que la bretxa digital
no perjudiqui cap barceloní ni barcelonina.
Què defensem?
Més i millor participació per millorar el nostre
model de governança col·laborativa i la presa
de decisions a partir d’informació objectiva i
d’evidències. Apostem per una millor
participació i compromís de la ciutadania
en la definició de les polítiques públiques,
creant espais de participació efectius i potenciant
la gestió del coneixement per fer més propera
la política municipal. Només amb la implicació
de la ciutadania en tot el cicle de les polítiques
públiques podrem millorar l’eficàcia de l’acció
del govern municipal i de l’Administració i
legitimar, així, les seves decisions.
Més transparència per il·lustrar amb més
precisió allò que s’està fent des de l’acció del
govern municipal, l’estat d’una problemàtica
o els resultats de les polítiques del Consistori.
Garantirem l’accés a la informació de l’activitat
del govern municipal i de l’Administració, així
com la seva comprensió per part de tota la
ciutadania. Els ciutadans han de poder
seguir i avaluar el desplegament dels
projectes aprovats pel govern i la seva
execució pressupostària, així com
l’activitat dels nostres electes, com a
principi bàsic d’un bon govern municipal. És per
això que més enllà del compliment de la llei, cal
regir-se pels principis i valors de la transparència
com una actitud i manera de governar.
Més dades obertes perquè les dades
(quan es comparteixen amb una àmplia
constel·lació d’actors) impacten positivament a
l’hora de gestionar reptes comuns o d’assolir
objectius d’interès general. El gran repte és la
incorporació de manera sistemàtica de

87
les dades al bell mig del govern obert.
I és que amb la revolució tecnològica disposem
d’una enorme quantitat de dades. Infinitat de
dades que hem de saber aprofitar per a generar
unes millors polítiques públiques. Cal anar més
enllà i ser més ambiciosos. Sobretot amb vista
al potencial transformador de les dades i, en
especial, de les dades obertes. Volem compartir
dades de qualitat, actualitzades i d’alt valor
afegit amb la resta del sector públic, el sector
privat i empresarial, el tercer sector, l’àmbit
universitari i de recerca, i la ciutadania. I per
tal de maximitzar i garantir aquesta obertura
de dades ens guiarem pels principis que (en les
seves sigles en anglès) es coneixen com a FAIR:
findability, accessibility, interoperability and
reuse.
Més col·laboració perquè la creació de
valor públic que comporta un govern obert no
serà possible sense la col·laboració entre
les administracions del sector públic,
les organitzacions sense ànim de
lucre, el sector privat, la societat civil i
la ciutadania, amb l’objectiu d’identificar i
perseguir el bé comú o la governança col·lectiva,
que inclou totes les entitats.
Més comunicació, amb una comunicació
institucional neutral. La neutralitat ha de tornar a
ser el valor amb el qual s’actuï en la comunicació
pública de l’Ajuntament de Barcelona. Neutralitat
i transparència amb vocació informativa en tot
moment. Així com tornar a apoderar Betevé, que
ha de continuar sent la televisió de Barcelona,
neutral, sanejada, en català i amb una
gran presència als barris i districtes.
Creiem i apostem per Betevé i per la seva
continuïtat i engrandiment amb nous mitjans i
formats.
Propostes per a una Barcelona oberta a
la intel·ligència col·lectiva
1. Desenvoluparem el projecte de
Capitalitat Europea de la Democràcia
2023-24.
2. Milloraremelsprocessosparticipatius
per incrementar la integració i participació
de la ciutadania en els assumptes del govern
de la ciutat, apostant per l’aprofitament de la
intel·ligència col·lectiva de persones i entitats.
Més enllà de tenir preferències i opinions, que
és important conèixer-les i tenir-les en compte, els
veïns i veïnes, així com les diferents entitats de
la ciutat, també tenen idees i dades que poden
millorar la gestió municipal i els serveis públics
oferts. Així doncs, una part rellevant de millorar la
participació ciutadana implica incentivar l’ús de
la intel·ligència dels barcelonins i barcelonines
per tal que puguin ajudar el Consistori a
identificar reptes i contribuir-hi amb solucions
pròpies.
3. Crearem i promourem espais de
participació ciutadana més efectius per
fomentar i consolidar el capital social intangible
que neix de la densitat associativa i dels nivells
de confiança entre la ciutadania i l’Administració
municipal.
4. Dinamitzarem l’ecosistema de
participació i els seus mecanismes
d’avaluació per tal de generar el coneixement,
els recursos i les metodologies que contribueixin
a un model de participació ciutadana basat en
l’excel·lència.
5. Millorarem la plataforma Decidim,
amb la finalitat de fer-la més senzilla i propera
als barcelonins i així garantir més participació
ciutadana i de més qualitat. Així mateix, la millora
d’aquesta plataforma també implica facilitar la
informació recopilada a través de tots aquests
processos i analitzar-la per tal de poder emprar-
la per a la subsegüent presa de decisions.

88
6. Més enllà de la plataforma Decidim,
promocionarem l’ecosistema CivicTech
de la ciutat i promocionarem la cocreació
d’eines tecnològiques que permetin enriquir les
eines digitals actuals vinculades a la prestació
de serveis públics.
7. Recuperarem la tradició històrica
barcelonina de mediació i arbitratge
amb l’objectiu que les diferències entre els
barcelonins i barcelonines i el seu Ajuntament
puguin ser resoltes, principalment, mitjançant
aquest enfocament. Així doncs, es promouran les
polítiques de mediació com a eina de resolució
de conflictes, i en els casos en què aquesta
mediació no sigui suficient, l’arbitratge serà
igualment una eina eficaç.
8. Desplegarem una estratègia per
augmentar l’oferta de serveis digitals
tot avançant en la prestació dels serveis
proactius i personalitzats. Aquesta mesura anirà
acompanyada de la creació d’un punt d’atenció
digital personalitzada que permeti ajudar a tota
la ciutadania, les empreses i les entitats que
ho necessitin per tal de lluitar contra la bretxa
digital.
escolta els seus barris
Les audiències públiques, els consells de barri,
les comissions de seguiment i tots els altres
òrgans participatius a nivell de districte són peces
clau per articular les polítiques de participació
ciutadana i també per establir col·laboracions
que ajudin a millorar la governança municipal.
Les propostes que s’inclouen a continuació tenen
com a objectiu tornar a dinamitzar aquests òrgans
formals de participació per tal que tornin a ser
autèntics fòrums representatius que incentiven la
participació de la gent.
1. Crearem un grup de treball (amb
representants dels grups municipals, les entitats
presents als òrgans de participació ciutadana
existents, tècnics i experts nomenats pel plenari
del Consell Municipal) per tal de dur a terme una
auditoria del funcionament dels òrgans
de participació de ciutat, districte i barri,
la implicació ciutadana i de les entitats.
Així mateix, aquest grup de treball hauria de
procedir a fer un seguit de propostes de millora
tècnica i política d’aquests espais, pensant
en una futura reformulació del Reglament de
participació actual que permeti millorar les
limitacions actuals.
2. Augmentarem el nombre de
representants de les entitats, i el nombre
d’aquestes, en els consells de barri per
tal de millorar-ne la representativitat.
3. Per tal de millorar el rendiment de comptes
i el seguiment de les peticions dels veïns i les
entitats en els diferents òrgans de participació,
posarem en funcionament un mecanisme
digital àgil i de fàcil accés perquè els
barcelonins i les barcelonines puguin
saber en tot moment en quin punt està
la tramitació de la seva petició.
4. Generarem un canal senzill de
comunicació de la ciutadania amb els
seus consellers i conselleres municipals
del districte. L’existència d’aquest canal
permetrà un treball conjunt més efectiu i un
millor funcionament de tots aquests òrgans de
participació formal.
5. Promourem, en el marc del nou Reglament
de participació, l’activació de consultes
ciutadanes.
6. Continuarem desenvolupant els
pressupostos participatius per tal de

89
dotar-los de contingut real i realitzable i que
siguin treballats amb la ciutadania i entitats, tot
apoderant també els nostres barris i districtes
7. Tenint en compte la baixa participació actual
en tots aquests espais formals de participació a
nivell de districte, un cop introduïdes aquestes
millores farem una campanya de difusió i
visibilització de la seva utilitat.
8. Col·laborarem amb el Consell de
Ciutat per tal de poder recollir el posicionament
del Consell sobre els grans temes i poder elevar al
plenari del Consell Municipal totes les inquietuds
i problemàtiques detectades.
Propostes per a una Barcelona
transparent que garanteixi no només
el dret a conèixer sinó també el dret a
comprendre
1. Per tal de crear unes institucions
eficaces i transparents que rendeixin
comptes davant la ciutadania, més enllà
del “dret a conèixer”, garantirem el dret
ciutadà a “entendre”, apostant per transmetre
la informació rellevant de forma directa, simple,
transparent i eficaç, també la relativa als tràmits
que ells han iniciat, a través de diferents canals
per tal que cadascú pugui triar el que s’adapta
més a les seves particularitats.
2. Lluitarem contra la desinformació
i les fake news a partir d’una política
d’informació i comunicació que partirà
del principi que la ciutadania té el dret
democràtic d’estar ben informada i que
la informació que rebi ha de ser neutral, veraç
i contrastada, a fi de combatre la manipulació i
difusió de notícies falses.
3. Garantirem els estàndards d’integritat
i ètica internacional pel que fa als servidors
públics i personal directiu com a mesura per
impulsar la cultura de l’ètica i la lluita contra la
corrupció.
4. Impulsarem i aplicarem polítiques
d’integritat i posarem en marxa tots
els instruments i mecanismes de lluita
contra la corrupció i les males pràctiques
a l’Ajuntament i les entitats que en depenen.
5. Dissenyarem i implementarem nous
protocols i mecanismes per protegir les
persones alertadores, així com un canal
intern d’alertes de l’Ajuntament de Barcelona
i de les entitats que en depenen.
6. Establirem noves eines, criteris i
algoritmes per adequar la comunicació
institucional de l’Ajuntament al públic
al qual va adreçada cada campanya, amb la
finalitat de potenciar una comunicació més
eficient i un ús més eficaç dels recursos destinats
a tal efecte.
7. Treballarem per establir convenis amb
les entitats privades per fer efectives les
obligacions de transparència.
8. Crearem fòrums d’intercanvi de bones
pràctiques en l’àmbit de la transparència amb
altres ajuntaments del país i d’arreu del món.
Propostes per fer de Barcelona una
ciutat de dades
1. Impulsarem la col·laboració
publicoprivada al voltant de les dades
obertes, aspecte clau per tal de poder fer front
a reptes complexos. En aquest sentit, proposem
crear un model integral de dades obertes per a la
ciutat de Barcelona tot posant en marxa un nou
Portal de Dades Publicoprivades de Barcelona
que, més enllà de les dades produïdes pel mateix

90
sector públic, incorpori també dades privades
i cíviques. Aquest portal de dades ha d’anar
acompanyat de tots els protocols i sistemes de
suport i de gestió necessaris perquè funcioni
correctament.
2. Farem de Barcelona un hub
internacional pioner en la utilització de
la tecnologia blockchain, que és la que
garanteix un ús correcte i la governabilitat d’altres
tecnologies, com la intel·ligència artificial o el
metavers.
3. Aprovarem i posarem en funcionament un
protocol que estableixi com es podran
utilitzar les dades contingudes en aquest
nou Portal de Dades Publicoprivades de
Barcelona per a la subsegüent presa de
decisions dins del Consistori, i també com
es podran reutilitzar per part d’altres
entitats externes amb l’objectiu de crear
valor públic, fomentar la recerca i generar
activitat econòmica en benefici de la mateixa
ciutat.
4. Crearem un programa de suport a les
entitats que contribueixin a fomentar
la cultura de dades a través de diferents
disciplines, així com a les entitats que vulguin
fer un pas endavant i obrir les seves dades a la
ciutadania.
5. Promocionarem programes de
col·laboració amb centres universitaris i
de recerca per tal d’impulsar projectes
de recerca nous, d’acord amb dades
de la ciutat de Barcelona de gran qualitat,
desagregades i geolocalitzades que permetin
una avaluació exhaustiva de les polítiques
públiques impulsades pel Consistori i els seus
impactes a curt, mitjà i llarg termini.
6. Apostarem per la visualització de les
dades de la ciutat per tal de facilitar-ne
la comprensió per part de la ciutadania, tot
augmentant significativament la disponibilitat
de dades de gran qualitat, desagregades i
geolocalitzades que es mostraran a través de
gràfiques, mapes i dibuixos interactius.
construeix les polítiques de govern obert
amb la societat civil
1. Fomentarem i promourem la
constitució d’aliances eficaces amb la
societat civil per avançar en les polítiques de
govern obert de la ciutat.
2. Apostarem per una col·laboració
publicoprivada amb la finalitat de
facilitar la reutilització de dades obertes
(públiques i privades) i d’impulsar la
innovació en tecnologia vinculada a aquestes
dades.
3. Establirem mecanismes per a la
transferència de coneixement en aquest
àmbit entre l’Ajuntament, la resta del
sector públic, les empreses i el tercer
sector.
Propostes per a una comunicació de
qualitat
1. A Betevé:
I. Treballarem per la pluralitat,
l’apoderament i la independència del mitjà,
així com per la seva sostenibilitat econòmica.
II. Incentivarem la producció pròpia
de Betevé en col·laboració, també, amb
altres televisions locals dels territoris de llengua
catalana.

91
III. Incentivarem la producció de
districte i barri, així com l’obertura a la
ciutadania i al sector audiovisual i comunicatiu
de Barcelona.
IV. Es treballarà amb altres formats, com
podcasts, i altres tipus de xarxes socials per
ampliar la marca.
V. Potenciarem la col·laboració amb
els mitjans de comunicació de ciutat,
districte i barri per tal de crear una xarxa
comunicativa de ciutat.
2. La comunicació institucional de l’Ajuntament
serà contractada de manera transparent
i dedicada a la informació del ciutadà i a la
promoció de la ciutat i els seus projectes.
3. La comunicació internacional de
l’Ajuntament serà de projecció de
Barcelona i Catalunya, en col·laboració
amb la resta d’administracions catalanes i amb
la col·laboració publicoprivada.

PER UNA
BARCELONA
CREADORA
D’OPORTUNI-
TATS I IGUALTAT

93
La creació de riquesa que fan els agents
econòmics i socials són la base sobre la qual
descansa l’estat del benestar i es fonamenten les
polítiques socials. Només es pot repartir riquesa
si abans aquesta ha estat creada. Per això és
tan important generar entorns que permetin a la
societat en el seu conjunt desplegar tot el seu
potencial de creació de riquesa.
Per això és tan important disposar d’una
dimensió no només suficient, sinó òptima,
de les infraestructures de comunicacions,
telecomunicacions i educatives, així com d’una
política pública que afavoreixi la consolidació de
clústers empresarials i professionals, i dels centres
de recerca i transferència de coneixement. Només
si milloren amb constància la competitivitat del
teixit empresarial de Barcelona podrem seguir
defensant i promovent el progrés econòmic i
social de la ciutat, en un context internacional
competitiu i molt exigent, en què cada vegada
més ciutats i regions disputen la lliga global de
la competitivitat.
Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys,
en bona part gràcies a la seva capitalitat
emergent com a ciutat de grans fires i congressos
de rellevància mundial, com un dels hubs
internacionals més importants en l’àmbit de les
noves tecnologies. La nova geopolítica que es
deriva de la guerra d’Ucraïna reforça la capitalitat
de Barcelona com a ciutat neutral per acollir més
i millors grans fires i congressos d’àmbit global.
Això és cada cop més evident, atès que la posició
de les principals ciutats dels Estats Units i de la
Xina rivals de Barcelona en aquest àmbit, en tant
que són dos països cada cop més enfrontats, les
invalida com a seus globals i les redueix a ser
només capitals regionals.
Lamentablement, el govern municipal actual ha
percebut la creació d’ocupació i les oportunitats
empresarials i de negoci com l’enemic a
abatre. Per aquest motiu, les polítiques de
decreixement econòmic, el fre a la captació
de projectes internacionals empresarials
d’èxit i la criminalització de sectors com el
de l’automobilisme o el turístic, han estat trets
distintius de la seva agenda política.
Nosaltres apostem per un creixement econòmic
intel·ligent i sostenible que impulsi el progrés i la
millora dels estàndards de vida per als ciutadans
i les ciutadanes de Barcelona. El govern actual
de la ciutat de Barcelona ha fracassat a l’hora
d’aplicar les polítiques públiques per la manca
d’anàlisi prèvia a l’aplicació de qualsevol mesura
i la falta d’avaluació posterior. S’han engegat
mesures sense tenir en compte ni informes ni
estudis que avaluïn els impactes de les mesures a
en l’àmbit econòmic.
Què defensem?
Un ús dels recursos eficients. En el
context actual, Barcelona ha d’utilitzar
eficientment els seus recursos per
generar un creixement intel·ligent,
sostenible, integrador i creador de llocs
de treball d’alt valor afegit. Cal crear un
marc social i institucional que impulsi un canvi
cap a una economia eficient en l’ús dels recursos
i en l’impacte amb l’entorn. Cal millorar també
en l’eficiència econòmica interna, i en aquest
sentit proposem una auditoria general interna de
l’Ajuntament de Barcelona.
Recuperar el lideratge. Cal recuperar el
lideratge de la ciutat en termes econòmics i
l’índex d’inversió que s’ha perdut en els darrers
anys. Barcelona ha deixat anar grans oportunitats
d’àmbit internacional en matèria d’inversió i
competitivitat. La internacionalització de
l’economia barcelonina ha de fer una
aposta estratègica per l’exportació i
promoció de talent barceloní, així com per la

94
captació de talent internacional.
Una revisió de la fiscalitat. Apostem per
revisar la pressió fiscal a la qual estan
sotmesos els ciutadans i ciutadanes
tenint en compte el context econòmic actual.
Recuperarem, entre d’altres, la bonificació que
s’havia establert en l’impost de béns immobles
per a famílies monoparentals.
Propostes per a una ocupació de qualitat
1. Exigirem a les administracions competents
l’establiment d’un salari mínim de ciutat.
2. Vetllarem perquè totes les empreses
contractades i subcontractades per l’Ajuntament
garanteixin unes condicions laborals
dignes que permetin viure a la ciutat de
Barcelona sense perpetuar les condicions de
precarietat que pateixen determinats col·lectius.
3. Incrementarem l’aportació municipal
al pressupost de Barcelona Activa i,
d’aquesta manera, posarem en marxa a la
ciutat polítiques pròpies d’ocupació i creixement
econòmic.
4. Intensificarem els programes d’inserció
per a persones en risc d’exclusió, amb
la creació de programes conjuntament amb
l’Àrea de Serveis Socials i amb la col·laboració
del tercer sector, acompanyant-los amb mòduls
formatius i itineraris d’inserció laboral.
5. Reforçarem els punts d’atenció al públic
laboral en els barris amb més taxa de
desocupació a la ciutat, amb la col·laboració
del SOC.
6. Impulsarem el Pla d’ocupació juvenil
local de qualitat, i des de Barcelona Activa
impulsarem programes formatius i d’inserció
laboralperajovessenseexperiènciaprofessional.
7. Impulsarem propostes formatives
adaptades a les necessitats laborals de
la ciutat.
8. Impulsarem espais de coworking en
equipaments i espais municipals per
retenir el talent juvenil i potenciar l’emprenedoria
dels joves de Barcelona.
9. Continuaremfomentantidesenvolupant
des de Barcelona Activa l’emprenedoria
jove, amb programes de mentoring i
assessorament empresarial per a joves
que vulguin iniciar la seva activitat empresarial.
10. Crearem la Cambra d’Oficis i
Artesania de Barcelona, amb l’objectiu
de prestigiar la formació professional d’oficis
i generar una formació d’alt valor competitiu i
d’expertesa, que permeti oferir més i millors
sortides professionals als joves.
11. Recuperarem la celebració del Saló de
l’Ocupació Juvenil.
12. Des de Barcelona Activa promourem
acords entre empreses, centres formatius
i universitats per oferir un ventall més
ampli de pràctiques remunerades, actuant
així com a porta d’entrada dels joves al mercat
laboral, i incrementarem l’oferta de pràctiques
laborals a l’Administració pública.
13. Reforçarem els mecanismes
d’intermediació entre els centres
formatius,enespecialcentresdeformació
professional, i el teixit productiu de la
ciutat (format essencialment per autònoms,
pimes i iniciatives de l’economia cooperativa,
social i solidària) per tal de millorar els índexs
d’ocupabilitat dels alumnes que finalitzen els

95
estudis.
14. Donarem resposta a la necessitat d’inserció
de persones aturades de llarga durada majors
de 40 anys i/o de persones en risc d’exclusió,
reeditant el programa “Barcelona es
compromet”.
15. Acabarem d’implementar el segell
de qualitat ocupacional de l’Ajuntament
de Barcelona, que ha de ser exigible a tots
els seus proveïdors. També seran acreditables
la resta d’empreses de la ciutat. Aquest segell
cal que valori aspectes com la qualitat de les
condicions laborals, la implementació del Pla
d’igualtat, la generació d’ocupació, etc.
Propostes per a una facilitació de
l’activitat econòmica
1. Agilitzarem els processos i
simplificarem els tràmits burocràtics per
facilitar l’establiment i el funcionament
d’empreses a la ciutat, d’acord amb la Llei
de facilitació econòmica i administrativa, del 19
de desembre del 2021, aprovada pel Parlament
de Catalunya.
2. Continuaremtreballanteneldesplegament
de la finestreta única empresarial (FUE)
per facilitar tots els tràmits burocràtics als
autònoms i als empresaris de la ciutat.
3. Elaborarem un cens actualitzat en
temps real de locals buits de la ciutat
per tal de facilitar-ne l’ocupació, per mitjà de
l’estimulació i el foment de l’activitat econòmica.
4. Establirem espais públics estables,
orientats i dissenyats per potenciar
el coworking i el networking, formal i
informal, amb l’objectiu de facilitar l’organització
de trobades entre persones emprenedores de
forma fluïda.
5. Ajudarem a visibilitzar i a promoure
l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) com
l’espai de referència per a l’emprenedoria i els
autònoms de la ciutat, on s’hi puguin adreçar per
informar-se i fer els tràmits d’interès empresarial.
6. Potenciarem els PAE (punts
d’atenció a l’emprenedor) com a
centres d’orientació de les iniciatives
emprenedores, posant a la seva
disposició el Servei d’Emprenedoria de
Barcelona Activa.
7. Promourem i difondrem la tarifa
plana fiscal com a mecanisme de previsió de
despeses i millora de la liquiditat.
8. Aprovarem incentius fiscals per
millorar la competitivitat del teixit
productiu dels barris.
9. Facilitarem, a través de Barcelona Activa,
programes de transmissió empresarial
entre persones que volen cedir o cessar
la seva activitat, per tal que nous emprenedors
puguin prendre el relleu d’un negoci ja existent.
10. Promourem acords permanents de
col·laboració i intercanvi de programes,
i/o experts d’àmbit internacional,
amb les ciutats que disposin dels ecosistemes
emprenedors més importants a escala mundial.
Propostes de comerç i restauració
1. Proposem la creació d’una agència
publicoprivada per tal de definir conjuntament
l’Administració pública i els sectors les polítiques
comercials de la ciutat.
2. Donarem suport a l’associacionisme

96
comercial per dotar els eixos dels recursos
necessaris per promoure accions de dinamització
del comerç a tots els barris de la ciutat.
3. Promourem campanyes de bons
consum, tot revisant el procediment i establint
uns criteris clars de bescanvi, per tal de garantir
que el programa tingui una implantació a tots
els barris de la ciutat i beneficiï al conjunt
de la ciutadania i del teixit productiu de la
ciutat. Desenvoluparem aquestes campanyes
d’estimulació i reactivació en les èpoques de
l’any de menor consum.
4. Donarem suport per tal que Barcelona sigui
la primera seu de la Capitalitat Europea
del Comerç de Proximitat, en col·laboració
amb les entitats comercials de Barcelona.
5. Promourem les APEUs / BIDs com a
mecanismes de col·laboració publicoprivada que
permeten la dinamització comercial i econòmica
i la transformació i millora de l’entorn.
6. Engegarem un Pla específic per
promoure l’ocupació de locals buits.
7. Consolidarem el Pla específic de
protecció i suport als establiments
emblemàtics.
8. Elaborarem un programa per la
millora, conservació i adequació
de l’accessibilitat als establiments
comercials.
9. Estudiarem conjuntament amb el teixit
comercial de la ciutat la reactivació de la
plataforma Market Place per tal de generar
una eina que sigui útil pel sector comercial de la
ciutat de Barcelona.
10. Treballarem una homogeneïtzació dels
criteris normatius de les ordenances de
les fires, mostres i mercats no sedentaris.
11. Dissenyarem amb el sector comercial una
campanya de Nadal que situï Barcelona
com una destinació turística i en què es
potenciï la vessant cultural i tradicional.
12. Ampliarem l’oferta d’espais de
repartiment d’última milla per tendir cap a
una distribució més eficient de les mercaderies i
els productes a la ciutat de Barcelona.
13. Ampliarem les zones de càrrega i
descàrrega.
14. Potenciarem les inspeccions de consum
que contribueixin a l’increment de la qualitat i
el prestigi del sector comercial i de serveis de la
ciutat.
15. Impulsarem l’Observatori de la
Restauració sota les premisses de qualitat,
proximitat, excel·lència i sostenibilitat.
16. Avaluarem l’Ordenança de terrasses
actual i en treballarem la constant millora amb
el sector de la restauració i la resta d’actors
implicats.
17. Reforçarem l’existència de
campanyes específiques de foment de la
convivència a l’espai públic.
18. Treballarem per continuar
consolidant la ciutat de Barcelona com un
referent gastronòmic, coincidint amb el lliurament
de les estrelles Michelin l’any 2024 a la ciutat.
Propostes per una economia social i
soldirària
L’economia social i solidària forma part del nostre

97
model de ciutat, on economia i societat es poden
acostar potenciant els valors de la cooperació i
la solidaritat.
1. Millorarem el coneixement ciutadà
de l’ESS mitjançant la seva presència en
diversos esdeveniments de ciutat.
2. Crearem un mapa de les iniciatives
d’ESS a la ciutat i recuperarem la memòria del
cooperativisme que s’ha desenvolupat al llarg
dels anys.
3. Continuarem apostant per Barcelona
Activa com a eina per a la formació,
l’acompanyament i el suport metodològic.
4. Promourem la innovació i les bones
pràctiques.
5. Facilitarem l’accés al finançament i
cercarem fòrmules per contribuir a la captació
de recursos.
6. Avançarem en les clàusules socials
referides als projectes d’ESS.
Propostes de mercats municipals
1. Agilitzarem el procés de tramitació
de llicències de concessions, alhora que
facilitarem la transmissió d’empreses i negocis
a persones emprenedores que els vulguin donar
continuïtat.
2. Estudiarem aplicar incentius fiscals en
aquells mercats on hi ha un alt nombre
de parades buides.
3. Crearem un fons al Pla d’inversions de
manteniment destinat a les accions de
conservació de tots aquells mercats que
han estat reformats, enfocat sobretot a la
millora en l’eficiència energètica i mediambiental.
4. Impulsarem un nou Pla de millores de
mercats tenint en compte les necessitats actuals
dels mercats.
5. Revisarem el Pla estratègic de mercats
actual i impulsarem el nou Pla estratègic
de mercats 2025-2035.
6. Garantirem que els mercats no
alimentaris estiguin representats en el
Consell Rector de l’IMMB.
7. Elaborarem un Pla específic per als
mercats no alimentaris.
8. Potenciarem la relació dels mercats
amb el comerç de proximitat del voltant
i reforçarem el sentiment de pertinença
a la xarxa de mercats de Barcelona i la
generació de la identitat de mercat.
9. Treballarem en la concreció del Pla
estratègic de Mercabarna posant l’accent
en la innovació, la formació, la responsabilitat
social i el medi ambient en el sector alimentari.
10. Consolidarem Mercabarna com un
clúster alimentari de referencia internacional.
11. Mantindrem l’organització
d’esdeveniments globals de la xarxa de
mercats (com la fira Mercat de Mercats,
Tasta’m o el Premi Millors Mercats
del Món, entre d’altres) i promourem els
programes educatius als mercats a través de
les aules gastronòmiques amb la comunitat
educativa de l’entorn.
12. Desenvoluparem les següents actuacions als
mercats municipals de Barcelona:

98
I. Iniciarem un Pla de dinamització del
mercat de la Barceloneta.
II. Repensarem el mercat de Santa
Caterina juntament amb els paradistes i amb
l’aportació dels veïns.
III. Reformarem la façana del carrer
Alí Bei del mercat del Fort Pienc.
IV. Finalitzarem la reforma i dinamitzarem el
mercat de la Sagrada Família.
V. Ampliarem mesures d’estalvi
energètic estructural al mercat de Sant
Antoni.
VI. Impulsarem una remodelació del
mercat d’Hostafrancs que inclogui les
actuacions de manteniment necessàries.
Consensuarem amb les concessionàries l’ús de
l’espai lliure, de manera que reverteixi en la
dinamització.
VII.Retirarem les estructures d’amiant
del mercat de les Corts per instal·lar-hi
plaques fotovoltaiques i iniciarem un estudi per
habilitar l’altell com a lloc de trobada per a fer-hi
activitats, xerrades i seminaris relacionats amb
l’alimentació i la salut.
VIII. Estudiarem la reforma del mercat
de Galvany per tal de modernitzar-lo i aprofitar
l’espai per ubicar-hi algun equipament.
IX. Executarem les obres del mercat
de l’Abaceria i farem un pla de reactivació
comercial dels comerços del voltant.
X.Vetllarem perquè el procés de
trasllat a la ubicació temporal del mercat
de l’Estrella es faci amb la màxima
celeritat possible.
XI. Executarem el projecte de reforma
integral del mercat d’Horta.
XII. Treballarem en un projecte
d’actualització del mercat de Ciutat
Meridiana.
Propostes de Barcelona, hub econòmic
del sud d’Europa
1. Farem de la Barcelona metropolitana
la capital logística del sud d’Europa.
2. Exigirem la finalització de les obres
del Corredor Mediterrani al port de
Barcelona, a l’antiga llera del riu Llobregat, una
obra essencial per descarbonitzar el transport
de mercaderies a Catalunya, descongestionar
el trànsit a l’AP-7 i millorar la sostenibilitat i la
competitivitat de les empreses catalanes.
3. Exigirem les connexions
intercontinentals a l’aeroport de
Barcelona, especialment amb les principals
ciutats d’Àsia i Amèrica, que la ciutat necessita
per a competir en igualtat de condicions a la
lliga de les ciutats globals més innovadores.
4. Facilitarem la generació de consensos
al voltant de l’estratègia de creixement
de Fira de Barcelona, en tant que motor de
fires i congressos globals de referència, sobretot
en aquells esdeveniments que més valor afegit
generin per a la ciutat.
5. Consolidarem la ciutat de Barcelona com a
ciutat de referència a l’hora de celebrar
congressos internacionals, i alhora
vetllarem perquè els seus beneficis reverteixin a
tots i cadascun dels districtes.
6. Vetllarem, amb la col·laboració de la resta
d’administracions públiques competents, per la

99
transferència de coneixement entre el
teixit empresarial i logístic de la ciutat
i les infraestructures cientificotècniques,
per tal de millorar la competitivitat del
sector productiu.
Propostes de turisme
1. Situarem Barcelona com una de les
millors destinacions turístiques de
la Mediterrània, seguint criteris de
sostenibilitat, de reequilibri territorial
de l’activitat dins de la ciutat i de
desestacionalitat.
2. Fomentarem en el sector turístic el
salari mínim de ciutat, la igualtat salarial
entre dones i homes i les clàusules
socials que incorporin més persones
amb diversitat funcional.
3. Fomentarem internacionalment el turisme
d’alt valor afegit: turisme de congressos,
turisme del coneixement, turisme cultural, turisme
esportiu, turisme gastronòmic, turisme científic,
etc.
4. Incentivarem el turisme cultural i del
coneixement a fi de posar en valor el patrimoni
i el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat. Volem
promoure des de l’àmbit de la cultura bones
pràctiques turístiques i que Barcelona esdevingui
clarament un referent de turisme cultural.
5. Impulsarem, en col·laboració amb la societat
civil, un Pla estratègic per la captació i
promoció de turisme esportiu a la ciutat
de Barcelona.
6. Recuperarem una part de la
recaptació de la taxa turística per
promoure i recolzar l’activitat i el
patrimoni cultural de la ciutat.
7. Revisarem el PEUAT en la línia de tenir
en compte cada cas individualment.
8. Fomentarem la cooperació amb altres
administracions públiques per tal d’optimitzar les
estratègies de promoció turística de la ciutat.
9. Impulsarem els diferents barris de
Barcelona, potenciant la redescoberta de la
ciutat entre els seus propis habitants, per mitjà
de plans de turisme de districte de la ciutat.
10. Exigirem que l’Ajuntament de Barcelona
participi en la gestió de l’aeroport de
Barcelona.
11. A través del Comitè de Rutes Aèries (CDRA),
l’Ajuntament de Barcelona ha de treballar per
incrementar i millorar les rutes aèries i les
freqüències, i així aconseguir fer de l’aeroport
de Barcelona un autèntic hub aeri internacional.
Només així podrem facilitar i captivar el turisme
de negocis i de qualitat que defensem.
12. Desplegarem una política de tolerància
zero amb el turisme incívic a la ciutat de
Barcelona.

PER UNA
BARCELONA
DEL FOMENT DE
LA CULTURA,
LA LLENGUA,
LA CREATIVITAT
I LA MEMÒRIA

101
En aquest apartat hi ha tota una sèrie de matèries
que van lligades entre si, com són la cultura, el
patrimoni, la memòria històrica o la llengua.
Aquests són uns apartats importantíssims per
al futur d’una ciutat com Barcelona, ja que
constitueixen bona part de la seva ànima
immaterial i material.
Aquestes matèries defineixen el lloc d’on prové
la ciutat, però també cap a on va. Ja que sense
ser conscients del nostre passat, però també
del llegat cultural, de memòria i de llengua del
qual gaudim i en som hereus i hereves, tampoc
podrem construir un futur estable i fort en el qual
continuar engrandint aquest llegat.
Però aquest llegat, a més, és un llegat viu. Un llegat
que es desenvolupa, creix, es crea i es recrea,
sempre amb la innovació i la col·laboració com a
banderes. I, en aquest llegat, l’Ajuntament hi ha
de col·laborar, acompanyar, ajudar i preservar,
sabent quines són les prioritats i que el més
important és la societat civil, les entitats (grans
o de barri), els consumidors i els creadors, els
pensadors i els activistes, etc., i sabent treure
el màxim de preocupacions, burocràcia i
impediments al món de la creació i la cultura.
Aquestes matèries en els últims anys no han rebut
el suport municipal que els corresponia. Però el
nostre compromís és que això canviï, ja que en
els propers anys continuarem vivint grans canvis
en el món de la cultura, des de la digitalització
fins a les noves maneres de crear-la i consumir-
la, i en el relleu generacionals de les entitats.
Però també en l’àmbit lingüístic, en què els
propers anys seran decisius en la defensa de
la llengua catalana, així com en la preservació
de la memòria perquè la memòria més recent
no s’acabi perdent o oblidant i la més antiga es
continuï preservant.
Barcelona és i continuarà sent una ciutat de
cultura, creació, llengua i memòria.
LA BARCELONA QUE CREU EN
LA CULTURA I LA CREATIVITAT
La fortalesa, dimensió i projecció del teixit
cultural de Barcelona contribueix a potenciar
l’ànima d’una ciutat que durant els darrers anys
s’ha erigit com una gran capital europea i de la
Mediterrània, convertint-se en la porta d’entrada
a Catalunya d’influències culturals i artístiques
d’arreu del món, així com en el centre exportador
de la cultura catalana arreu del planeta.
Ser una ciutat viva, creativa, integradora,
innovadora i oberta al món és, doncs, el principal
repte que Barcelona ha d’assumir en els propers
anys. Per aconseguir-ho, s’haurà de fer amb la
col·laboració dels diversos actors que conformen
l’àmbit de la cultura i el coneixement, ja que són
ells qui, mitjançant la seva tasca de projecció,
divulgació i preservació, promouen la millor
versió de la nostra ciutat.
La creativitat i la innovació del teixit cultural de
la ciutat de Barcelona són els que han permès
que l’ecosistema creatiu barceloní i la indústria
cultural que el composa hagin crescut en els
darrers anys.
Què defensem?
Barcelona, capital de la cultura. Barcelona
és una ciutat cosmopolita i avantguardista que
ha d’exercir com a capital de Catalunya també
en l’àmbit de la cultura. I és, que juntament amb
la resta de municipis, la ciutat de Barcelona ha
de dotar de força i personalitat les expressions
culturals del conjunt del país. A aquest efecte,
cal enfortir la musculatura cultural
creativa de la ciutat, reforçar la condició
de capital de la cultura catalana i

102
reforçar la projecció internacional de la
ciutat. Així mateix, la cultura ha de reforçar la
identitat, els valors i la llengua catalana com a
elements culturals bàsics per a la cohesió social i
la convivència ciutadana. A través de la cultura
transmetem la voluntat de ser catalans i de viure
en català com a grans valors cívics.
Una cultura amb col·laboració i diàleg.
Col·laborarem amb la societat cultural, ni
la substituirem ni li farem la competència. El
protagonisme cultural ha d’estar més en mans
dels ciutadans que en les de l’Administració, i
el pressupost municipal destinat a l’Àrea de
Cultura ha d’estar d’acord amb aquest principi.
Posarem l’accent en el paper decisiu de la
societat cultural. Les entitats i el voluntariat, que,
a més, són una marca d’identitat de Catalunya,
són imprescindibles per impulsar conjuntament
amb les administracions el programa cultural. El
suport públic a la cultura esdevé per a nosaltres
un valor d’inversió que després reverteix en
beneficis socials i econòmics.
La priorització de la cultura de la
proximitat. Un dels eixos clau que identifica
Barcelona és precisament la seva excel·lent
vidaculturalqueesgeneraenelsateneus,
els centres cívics, les biblioteques, etc.
És una mostra de conquesta cívica, cultural,
cohesionadora de ciutat, de districte, de barri.
La cultura que ens connecta entre tots.
La cultura popular, cultura en majúscules.
Partirem de la idea que la cultura popular i
tradicional és allò que du a terme la ciutadania,
no només allò que organitza l’Ajuntament. La
cultura popular i tradicional també és Cultura en
majúscules i no volem que es consideri cultura de
segona i sigui eclipsada per les grans produccions
culturals amb més ressò mediàtic a la nostra
ciutat. La cultura popular neix del poble i
per al poble, essent un pilar de cohesió
social entre els barris i els districtes de la
nostra Barcelona, i tota cultura popular
ha de tenir un retorn social. Així com
treballarem per crear les condicions necessàries
per tal que tots els ciutadans que ho desitgin
tinguin un paper destacat en la creació d’aquest
gran espai comú que és la cultura popular d’arrel
tradicional.
El nostre patrimoni, el nostre futur.
Considerem que és de vital importància per a
la ciutat de Barcelona preservar el llegat
històric i patrimonial de la ciutat, per tal
de protegir-lo, preservar-lo i donar-lo
a conèixer. Per aquest motiu, i d’acord amb
el nostre compromís amb la ciutat, amb la seva
història i amb el seu patrimoni arquitectònic,
arqueològic i artístic, posarem en valor i farem
més accessible al conjunt de la ciutadania el
llegat patrimonial de la nostra ciutat. L’orgull i el
futur de la ciutat passa també per reconèixer el
seu passat, sentir-se’n partícip.
Propostes per una cultura de qualitat
1. Impulsarem el projecte de la Muntanya
dels Museus a Montjuïc, com a espai
referent museístic i cultural de la ciutat. El projecte
transformarà l’ús dels pavellons de Victòria
Eugènia i d’Alfons XIII de la Fira de Barcelona per
a usos museístics, que inclourà l’ampliació del
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC),
així com altres usos. Sense oblidar la resta
d’equipaments que hi conviuen: la Fundació Joan
Miró, el Teatre Lliure, el Grec, el mercat de les
Flors, la Fundació Caixa Fòrum, el pavelló Mies
Van der Rohe, el Museu de les Arts Escèniques,
el Museu Arqueològic Catalunya, etc. També
serà un bon moment per promoure el castell com
a complex museístic i patrimonial de Barcelona.
2. Treballarem per aconseguir uns espais
museístics dignes dedicats a:

103
I. L’ arquitectura
II. El transport
III. El Museu d’Arts Escèniques
IV. El còmic
3. Impulsarem el Paral·lel de les Arts
Escèniques i la Cultura. Dinamitzarem
l’avinguda del Paral·lel per consolidar-la com
a eix cultural vinculat als barris del Poble-sec i
Sant Antoni, al nivell de West End (Londres) o
Brodway (Nova York).
4. Impulsarem la Rambla com a Eix de
Cultura en col·laboració amb les entitats
culturals ja existents i recuperarem per a usos
culturals l’antiga Foneria dels Canons.
5. Desenvoluparem el projecte del Teatre
Arnau que ha estat aturat durant 8 anys.
6. Ajudarem a desenvolupar el projecte
del Liceu Mar al Port de Barcelona en
col·laboració amb les altres administracions.
7. Treballarem per complir el mandat del
Consell Plenari d’acollir com a ciutat la Fundació
Jordi Savall.
8. Impulsarem el Museu de la Música com
a centre d’estudi i coneixement musical, i també
com a entitat que preserva el patrimoni musical.
Dotar-lo d’eines per consolidar i posar en valor
els nombrosos arxius musicals de la nostra ciutat
i fer-ho amb les associacions, fundacions que els
tutelen i la Biblioteca Nacional de Catalunya.
9. Oferirem a través del Museu d’Art
Contemporani de Barcelona (MACBA) una
multiplicitat de visions per generar debats crítics
sobre l’art, una missió que aspira a integrar
públics cada vegada més amplis. Treballarem
per desenvolupar l’obertura al barri i les seves
entitats.
10. Apostarem i treballarem conjuntament amb
la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació
Joan Miró per enfortir i difondre la figura,
l’obra i les activitats dels espais artístics de
referència internacional.
11. Així mateix, a través de la Fundació
Museu Picasso de Barcelona, assegurarem
el nostre compromís amb les activitats que
ampliïn i enriqueixin el coneixement sobre la
figura i l’obra de Pablo Picasso, el seu entorn
artístic i social, i la seva relació amb Barcelona.
12. Farem costat a les fundacions
privades que, amb l’esperit de mecenatge i
responsabilitat social, participen i complementen
amb excel·lència l’oferta cultural i artística de la
ciutat.
13. Donarem suport a la construcció del
Museu de la Rumba.
14. Consolidarem i ampliarem la xarxa
de fàbriques de creació en arts plàstiques,
dansa i arts escèniques.
15. Impulsarem el Consell de Cultura com
a òrgan independent i representatiu del món
cultural de la ciutat, i especialment l’atorgament
dels Premis Ciutat de Barcelona pel seu prestigi
arreu.
16. Facilitarem la consolidació,
l’establiment i l’apertura de sales de
música, galeries d’art, llibreries, sales
d’arts escèniques i sales de cinema
mitjançant l’impuls d’ajudes directes al sector i
donant resposta a les seves necessitats.

104
17. Apostarem per la Barcelona Film
Commission com a eina per atraure talent i
recursos per a la indústria audiovisual en tots
els formats, així com per consolidar Barcelona
com a escenari cinematogràfic mundialment
reconegut.
18. Incentivarem la cultura del mecenatge,
una eina de corresponsabilitat i de foment de la
cultura que hem de promoure entre tots.
19. Desenvoluparem el mecanisme previst a la
llei per tal de permetre el pagament d’un tribut
local a través d’obres o béns que estiguin en el
Patrimoni Cultural Català, obres que mitjançant
aquest mecanisme passin a formar part i
completar les col·leccions municipals.
20. Situarem els museus com a punts
neuràlgics de la nostra ciutat per acostar
encara més la cultura a tothom, fer-la més
accessible, més assequible i garantir que s’integri
a l’espai públic de la nostra ciutat.
21. Treballarem perquè els elements
decoratius i les obres d’art públiques de
la ciutat siguin de màxima qualitat.
22. Farem un mapa d’equipaments de la
ciutat per definir l’ús cultural que reclamem
i per endreçar el conjunts d’edificis i espais
patrimonials que té la ciutat pendents de poder
donar una oferta honesta i valenta per a tothom.
23. Desenvoluparem una app perquè la
ciutadania pugui consultar l’oferta
cultural pública i privada que s’ofereix a la
ciutat de Barcelona en temps real.
Propostes per a una nova governança
de la cultura
1. Treballarem per disposar de fons
europeus per tal de revitalitzar i modernitzar
els equipaments de cultura de la ciutat de
Barcelona.
2. Liderarem la inversió cultural a la ciutat
i treballarem perquè la inversió en polítiques
culturals s’incrementi fins a arribar a estàndards
europeus.
3. Treballaremperaconseguirlasostenibilitat
energètica dels equipaments culturals
municipals de Barcelona.
4. Farem que l’ICUB esdevingui un
instrument d’innovació permanent
que ens permeti transformar i fer créixer de
forma contínua el sector cultural de la ciutat de
Barcelona.
5. Dissenyaremunalíniadetreballestratègic
perquè des de l’ICUB s’estableixi
l’estratègia cultural per a la Barcelona dels
propers anys.
6. Treballarem perquè l’ICUB passi de
ser un ens programador a ser un
ens dissenyador de cultura, que cerqui
estratègies de col·laboració amb el sector privat
i les altres administracions.
Propostes per a la cultura i els joves
1. Exigirem la implementació de l’Escena
25 fins als 30 anys i ampliarem l’oferta cultural
i el contingut dirigit al públic jove.
2. Apostarem per la cultura popular de
cada barri i vetllarem pel seu relleu
generacional.
3. Reimpulsarem i digitalitzarem
l’oficina Last Minute perquè els joves de
la ciutat puguin adquirir de forma preferent

105
entrades a espectacles a un preu reduït, hores
abans de l’inici de la funció.
Propostes per a una indústria cultural de
primer nivell
1. Promourem una Cimera del Llibre a
Barcelona per tal d’aprofitar la importància del
món editorial i literari de la ciutat de Barcelona i
potenciar el sector internacionalment.
2. Promourem la participació en projectes
europeus entorn a les ciutats, la innovació, la
creativitat, la indústria i l’art.
3. Promourem la digitalització de la
cultura de Barcelona i dels seus espais, així
com les noves experiències de realitat virtual i
cultura, i donarem suport a la indústria cultural
digital en tots els camps.
4. Establirem un programa que impulsi les
iniciatives necessàries per tal de millorar la
projecció de la ciutat de Barcelona com
a ciutat d’innovació.
5. Incentivarem la col·laboració
publicoprivada en projectes transversals
que siguin de gran significació per a la ciutat i el
foment de la creació.
6. Apostarem per una Barcelona que acull,
promouiésreferentdefestivals,certàmens,
fires internacionals, esdeveniments
musicals i artístics, per tal d’enfortir el teixit
cultural i la seva oferta al conjunt de l’àrea
metropolitana, així com per transitar cap a un
model turístic que basi la cultura en un dels seus
eixos.
7. Promourem la cultura cinematogràfica
entre els grups escolars de la ciutat de Barcelona.
8. Regularem la competència deslleial
que pateixen les sales de cinema.
9. Incrementarem el nombre d’ajudes i
subvencions per a les sales de cinema,
sense limitació de nombre de pantalles.
10. Donarem suport a les diferents fires
de tipus cultural que es desenvolupen a
Barcelona, tot ajudant també a internacionalitzar-
les.
Propostes per a la capitalitat cultural de
Barcelona
1. Exercirem la capitalitat cultural del país i la
donarem a conèixer internacionalment de la mà
dels grans equipaments culturals de la ciutat amb
capacitat per projectar Barcelona i Catalunya al
món.
2. Potenciarem les tres grans instal·lacions
internacionals que ens fan referents al món: el
MNAC, el Museu Joan Miró i el Museu
Pablo Picasso.
3. A través de l’Institut Ramon Llull,
posarem el potencial econòmic, demogràfic i
creatiu de Barcelona al servei de la projecció
exterior de Barcelona i de la cultura catalana.
4. Promourem Barcelona com a capital
editorial, en col·laboració amb la seva
indústria editorial, els seus creadors i llibreters,
amb un especial interès en el creixent teixit de
noves i petites editorials que s’estan consolidant
a la ciutat.
5. Desenvoluparem, de la mà del Gremi de
llibreters i la Cambra del Llibre, polítiques per
promoure els hàbits lectors entre els
nens i joves de la ciutat.

106
6. Intensificarem la relació amb ciutats
i capitals del món que comparteixen amb
Barcelona la vocació cultural i creativa, tot
desenvolupant la diplomàcia cultural.
7. Incentivarem el turisme cultural i del
coneixement a fi de posar en valor el patrimoni
i el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat. Volem
promoure des de l’àmbit de la cultura bones
pràctiques turístiques i que Barcelona esdevingui
clarament un referent de turisme cultural.
8. Recuperarem una part de la recaptació
de la taxa turística per promoure i defensar
l’activitat i el patrimoni cultural de la ciutat.
9. Potenciarem els certàmens i les trobades
internacionals en els sectors de la música, les
arts visuals, el teatre, el cinema i la dansa que
s’organitzen a la ciutat i que ajuden a estructurar
els sectors culturals.
10. Seguirem desenvolupant projectes
metropolitans de cultura, com el de Dansa
Metropolitana, i estudiarem altres projectes que
puguin desenvolupar-se en l’àmbit metropolità.
Propostes per a una cultura de proximitat
1. Incrementarem els recursos destinats a
la rehabilitació dels ateneus de cultura
popular de la ciutat, fent d’això una de les
prioritats d’inversió.
2. Donarem continuïtat al cicle de cultura
popular dels ateneus per permetre que corals
i esbarts puguin continuar actuant als ateneus de
cultura popular de la ciutat.
3. Apostarem per una xarxa de
biblioteques innovadora. Accés a la
cultura i el coneixement, espai d’intercanvi de
coneixements, i punt de trobada important per
als barris i per l’excel·lència del servei que
ofereix, tot desenvolupant el pla de biblioteques.
4. Reclamarem a l’Estat la finalització de la
Biblioteca Central de Barcelona i vetllarem
perquè l’Ajuntament de Barcelona participi
en la seva governança per afavorir una millor
col·laboració amb la xarxa de biblioteques de
la ciutat.
5. Reforçarem la xarxa actual dels
centres cívics i dels centres culturals
de proximitat, i establirem una relació més
estreta i coordinada entre els districtes, la xarxa
de centres cívics, els equipaments culturals i els
programes impulsats per l’Àrea de Cultura.
6. Promourem els valors de
l’associacionisme cultural com a factor de
cohesió social, amb campanyes de promoció
entre els ciutadans.
Propostes per a la preservació del
patrimoni
1. Crearem una Oficina en Defensa,
Preservació i Difusió del Patrimoni de
Barcelona.
2. Revisarem el Catàleg de patrimoni
a cada districte per tal que cap obra de valor
arquitectònic i patrimonial es perdi, així com
exercirem controls en obres noves i reformes
per tal que no es perdi cap valor patrimonial o
arqueològic.
3. Treballaremenmecanismespertald’agilitzar
la inclusió en el Catàleg de tot aquell
patrimoni que es consideri vulnerable o
d’interès.
4. Començarem a desenvolupar el centenari

107
de l’Exposició Universal de Barcelona
1929, així com la protecció i el nou ús del
patrimoni que se’n deriva en el marc de la
Muntanya dels Museus, i també altres centenaris
patrimonials, com el de la plaça de Catalunya.
5. Desenvoluparem l’Arxiu Central de
Barcelona a Can Batlló de manera prioritària.
6. Durem a terme programes i mesures
sobre patrimoni immaterial i de memòria
de la ciutat de Barcelona per tal de conservar i
promoure aquest tipus de patrimoni de memòria
i de tradició.
7. Treballarem conjuntament amb Memòria
Històrica per posar en valor al conjunt
patrimonial del Born Centre de Cultura
i Memòria, tot recuperant-ne el sentit original
en record de les lluites i resistències nacionals
de Catalunya. Així com per posar en valor el
baluard del Migdia, el baluard de Sant Antoni,
el Fort Pius o la Ciutadella, tot donant suport a
entitats que treballen en aquesta línia, com la
Coronela de Barcelona i el Memorial 1714.
8. Desenvoluparem els projectes per conservar,
estudiar i reivindicar els altres nuclis antics
dels barris de Barcelona.
9. Exigirem a la Generalitat de Catalunya la
recuperació i la restauració de la capella
dels Segadors de Sant Andreu de
Palomar.
10. Crearem un Pla de conservació del
patrimoni industrial i popular dels segles
XVIII, XIX i XX.
11. Recuperarem en la mesura del
possible el rec Comtal i el posarem en valor
històric.
12. Desenvoluparem un Pla de senyalització
del patrimoni artisticocultural.
13. Treballarem amb altres administracions per
recuperar edificis patrimonials, com el
Palau del Lloctinent o el Banc d’Espanya,
i dedicar-los a usos culturals o de ciutat.
14. Recuperarem el Pla Barcino, una iniciativa
necessària per explorar i recuperar la Barcelona
romana. Volem posar en relleu les restes de la
Via Augusta romana, dels baluards de la Muralla
o de les restes romanes o ibèriques que vagin
apareixent a la ciutat.
15. Difondrem i protegirem el patrimoni del
call jueu i del cementiri jueu de Montjuïc,
tot desenvolupant projectes de difusió amb els
altres calls de Catalunya i la resta d’Europa.
16. En el marc del projecte de la Muntanya
dels Museus, desenvoluparem un Pla de
recuperació i manteniment del patrimoni
de Montjuïc per tal de defensar, restaurar,
informar i posar en context tot el patrimoni
històric, artístic i natural de la muntanya.
17. Desenvoluparem un Pla de recuperació
i manteniment del patrimoni de la serra
de Collserola amb la resta de municipis de la
serralada,enunprojectequehadesermetropolità
per tal de defensar, restaurar, informar i posar en
context tot el patrimoni històric, artístic i natural
de la muntanya.
18. Treballarem per tal de tornar a posar en
valor i recuperar el patrimoni publicitari
històric de paisatge urbà de la ciutat, tot posant
al dia el projecte Petits paisatges.
Propostes per a la cultura popular
1. L’ICUB tindrà una direcció dedicada a la

108
cultura popular.
2. Treballarem per tal que les entitats tinguin una
relació més fluïda amb l’Administració,
reduint la burocràcia i simplificant la normativa
per facilitar l’ús de l’espai públic.
3. Vetllarem per potenciar les festes del
calendari festiu de la ciutat, tot basant-nos
en el protocol festiu ja existent (cavalcada de
Reis, Carnaval, Santa Eulàlia, Corpus, la Mercè,
etc.) i desenvolupant protocols festius adequats
per a tots els districtes que encara no en tinguin.
4. Treballarem per tal de tornar a dignificar
el pessebre de Nadal de la plaça de Sant
Jaume i per promocionar les diferents
fires de Nadal.
5. Augmentarem el suport econòmic a les
entitats de cultura popular i tradicional,
reconeixent d’aquesta manera la seva aportació
a les festes i al dia a dia de la nostra ciutat.
6. Treballarem per passar de la cultura de
les subvencions a la dels convenis, per tal
de donar estabilitat a les associacions i llibertat
als seus dirigents. Aquests han de destinar el seu
temps a la programació cultural i no a cercar
els recursos econòmics per dur a terme la seva
activitat associativa.
7. La formació, la creació, la producció
i la difusió seran els eixos sobre els quals
basarem la política cultural, donant suport als
creadors i les entitats culturals, i potenciarem la
xarxa de les Cases de la Festa.
8. Establirem un Programa especial de
subvencions (amb calendari i pressupost
específics) per a la conservació i, si escau,
reposició dels gegants, el bestiari i les figures
que necessitin manteniment.
9. Conjuntament amb el darrer punt, crearem
una Casa de la Festa/Centre de Cultura
Popular on s’haurien de museïtzar les festes
majors o les activitats de cultura popular d’arrel
tradicional que es fan als nostres districtes.
Nosaltres intentarem garantir que cada districte,
com a mínim, compti amb un equipament
dedicat a la cultura popular d’arrel tradicional i
que aquests representin les entitats del districte o
barri.
10. Paral·lelament, desenvoluparem un Pla
equipaments de la cultura popular.
11. Potenciarem el Consell de la Cultura
Popular en cada districte i el crearem a nivell de
ciutat, que ha de ser un espai obert d’interlocució
i participació amb les entitats socials i culturals.
El Consell tindrà com a finalitats principals
informar i deliberar sobre la gestió dels projectes
i les activitat culturals de Barcelona.
12. Potenciarem la participació dels
joves en les associacions amb programes
especials,pergarantiraixíelrelleugeneracional
a les mateixes entitats.
13. Aproparem la cultura popular i
tradicional a les escoles, amb projectes
educatius i pedagògics per als nens i nenes de
la nostra ciutat, treballant pel relleu futur a les
entitats, així com als centres d’educació inclusiva.
14. Fomentarem l’establiment de vincles
i treball en xarxa entre les entitats de
cultura popular d’arrel tradicional i
aquelles entitats dedicades al tercer
sector o al treball amb població amb risc
d’exclusió.
15. Treballarem amb les escoles
d’educació especial i amb les associacions
que treballen per la inclusió de persones amb

109
discapacitats físiques o psíquiques per convertir
també la cultura popular en una potent eina
social.
16. Treballarem per establir vincles entre la
cultura popular i els eixos comercials,
les associacions de veïns i les entitats del barri
per incloure la cultura popular en la majoria
d’activitats al carrer que aquestes duguin a
terme.
17. Continuarem la descentralització de
la Festa Major de Barcelona, la Mercè.
La Mercè i les seves activitats han d’arribar als
barris i districtes de la ciutat.
18. Potenciarem les Festes de Santa Eulàlia
i aconseguirem que sigui la Festa Major d’hivern
de Barcelona, la qual s’ha de ser fer i compartir
amb la resta d’entitats i associacions de
Barcelona.
19. Afavorirem, amb les entitats de la ciutat, els
intercanvis de cultura popular i d’arrel
tradicional amb diferents ciutats del món.
LA BARCELONA QUE
PROMOU LA SEVA LLENGUA
Barcelona, com a capital de Catalunya i de la
catalanitat, ha de comprometre’s amb l’impuls, la
difusió, el prestigi i la preservació de la llengua
catalana, tenint present sobretot la regressió que
aquesta ha patit en els darrers anys en el seu ús
quotidià a la ciutat. Això passa per promoure i
defensar els drets lingüístics dels seus ciutadans,
els quals encara es veuen vulnerats en molts
camps; el model d’immersió lingüística en català
a les escoles (un model d’èxit, d’integració,
d’igualtat d’oportunitats i de creixement com
a ciutadans), i continuar ajudant en la creació
cultural, d’oci o científica en llengua catalana,
com a capital cultural i del coneixement que
també és.
En els darrers anys, s’ha perdut la consciència
sobre la importància del català com a valor,
però també com a element vertebrador de la
societat. El descens d’ús entre els més joves és
preocupant, així com el descens en l’ús cultural
ha sigut evident i acusat. Segons l’Enquesta
d’usos lingüístics de l’any 2018, un 27 % dels
ciutadans i les ciutadanes de Barcelona usen
poc el català i un 26 % no l’usa mai. A més,
l’Enquesta de la joventut 2020 indica que només
un 28 % dels joves de Barcelona té el català
com a llengua d’ús habitual (un 35,6% el 2015),
davant d’un 61 % que hi té el castellà (un 56,5
% el 2015).
El compromís amb la llengua és un compromís
amb la igualtat d’oportunitats, un factor de
cohesió que ens serveix per atendre les necessitats
dels nous catalans que arriben a la ciutat i volen
formar-ne part coneixent la cultura i la llengua
pròpies.
Què defensem?
El català com a llengua oficial de
Barcelona. El català és i serà la llengua
pròpia de la ciutat de Barcelona, tal com
marca la seva Carta Municipal, i en mantindrem
l’ús preferent i prioritari. Treballarem per tal
d’augmentar el prestigi de la llengua catalana,
tant a Barcelona com en l’àmbit lingüístic i
internacionalment.
Defensa del model lingüístic actual. Com
a capital de Catalunya i com a membres del
Consorci d’Educació de Barcelona, liderarem
la defensa del model d’immersió lingüística en
català als centres educatius de la ciutat.
Col·laboració. Promourem la col·laboració

110
amb municipis, governs i entitats de
l’àmbit lingüístic català, dins i fora del
Pacte Nacional per la Llengua, el qual
continuarem desenvolupant.
Propostes per defensar la llengua
catalana
1. Crearem la figura del Comissionat per
la Llengua dins del govern municipal,
amb l’objectiu de coordinar totes les polítiques
de promoció del coneixement i ús del català a la
ciutat, i així revertir la situació actual de retrocés
en l’ús social de la llengua.
2. Farem realitat el projecte de la Casa de les
Lletres, abandonat des del 2018, que acollirà
també l’Oficina de la Llengua Catalana,
amb antenes a tots els districtes de la ciutat per
treballar des de la proximitat en la promoció i
l’ús del català.
3. Garantirem que en l’acollida de les
persones nouvingudes també es prioritzi
l’aprenentatge de la llengua catalana,
col·laborant activament amb les entitats
lingüístiques i el Consorci per la Normalització
Lingüística.
4. Els discursos públics dels membres de govern
de l’Ajuntament de Barcelona es duran a terme
en català i en la llengua de signes catalana.
5. En els viatges a l’estranger i en les trobades
internacionals es prioritzarà l’ús del català
en les intervencions públiques, amb la
pertinent traducció a les llengües que siguin
necessàries.
6. En matèria de contractació pública,
vetllarem perquè els concursos públics i els
contractes de tots els organismes i ens
de l’Ajuntament incorporin clàusules
lingüístiques, així com pel compliment del
Codi de consum de Catalunya (article 128-
1), pel que fa a documentació, pressupostos,
etiquetatges i tot el que hi estigui relacionat.
7. Les defenses jurídiques de l’Ajuntament es
duran a terme en català.
8. L’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al
Consumidor) també treballarà en al defensa dels
drets lingüístics dels ciutadans, dels quals se’n
farà difusió.
9. Es revisarà i es farà un control i seguiment
dels contractes i subcontractes de
l’Ajuntament perquè tota la artellera d’obres
públiques, indicacions i avisos que s’han
d’instal·lar a la via pública es produeixin almenys
en català, sense menysprear altres llengües.
10. Potenciarem l’experiència d’èxit del
Voluntariat per la Llengua fomentant les
parelles lingüístiques des dels centres cívics
i les biblioteques, amb l’objectiu que les persones
que volen aprendre i millorar el nivell de català
ho puguin fer.
11. Mantindrem el suport a la Setmana
del Llibre en Català per fer que es consolidi
com un espai de referència de la promoció del
món editorial català i del foment de la lectura, i
crearem també el Dia de la Llengua Catalana.
12. Es durà a terme una revisió dels
programaris, les aplicacions i els sistemes
informàtics, tant interns com externs, que donin
servei a l’Ajuntament, per tal d’incloure sempre el
català com a llengua d’inici, i es farà una revisió
activa i continuada de la qualitat lingüística en
les webs i la documentació de l’Ajuntament.
13. S’implementarà i desenvoluparà una
mesura de govern per promoure l’ús

111
social del català entre els joves de la ciutat de
Barcelona.
14. Es durà a terme una auditoria interna,
en col·laboració amb entitats expertes
en drets lingüístics, sobre els usos
lingüístics, l’atenció al públic i la difusió de
l’Ajuntament i dels seus ens per tal de detectar
mancances i promoure millores en aquest camp.
15. Es farà complir a TMB, i als altres ens i
empreses de l’Ajuntament de Barcelona, els
requisits lingüístics d’atenció al públic i
avís d’incidències en tots els seus àmbits.
16. En totes les activitats públiques ofertes
als casals, centres cívics, centres esportius
municipals, ens de l’ajuntament com Barcelona
Activa i altres organismes dependents d’aquest,
hi haurà la possibilitat de poder-les dur a terme
en català.
17. En les activitats cinematogràfiques
promogudes per l’Ajuntament, o en equipaments
seus, es prioritzaran les produccions en
català o en VOSC, així com la música en
català en els festivals promoguts per l’Ajuntament.
També crearem línies de subvencions i
promocions de totes les arts en català (literatura,
música, teatre, videojocs, etc.) i del món de la
ciència i tecnologia, i desenvoluparem les que ja
existeixen.
18. Promourem campanyes i formacions
i oferirem recursos a les empreses, els
comerços i el sector de la restauració de
Barcelona per tal de promoure l’ús i l’atenció
en català.
19. Participarem activament en tots aquells
projectes que tinguin l’objectiu de normalitzar
l’ús de la llengua catalana en les interfícies
com a element clau en el desplegament de la
intel·ligència artificial. La llengua és l’element
de comunicació de base per accedir, utilitzar
i interactuar amb aquestes tecnologies. Volem
garantir la supervivència digital del català.
LA BARCELONA QUE
PRESERVA LA SEVA MEMÒRIA
Barcelona sempre ha destacat per ser
capdavantera en les polítiques de memòria i en la
seva recuperació, conservació i divulgació. Des
de la recuperació de la memòria de la Guerra
Civil i la lluita per la democràcia i dels drets civils
fins a les lluites nacionals catalanes i de drets
com va ser la construcció i desenvolupament
del gran projecte del Born Centre de Cultura i
Memòria, projecte capdavanter i que va convertir
Barcelona en un dels referents europeus en la
conservació del patrimoni de Memòria.
Tenim un gran llegat de patrimoni de memòria
històrica material, però també immaterial. Un
llegat a cuidar i defensar, des dels noms dels
carrers fins als equipaments de memòria o els
jaciments.
Què defensem?
Cuidar la memòria. Per mantenir la memòria
és imprescindible cuidar-la, especialment quan
té un suport físic, amb neteja i manteniment, però
també amb estudi. Cal fer un manteniment
dels espais de memòria, així com recuperar
els que encara no s’hagin pogut recuperar,
catalogar-los i estudiar-los.
Una memòria plural. Aquest país i aquesta
ciutat han passat per moments històrics
summament importants de lluita per les llibertats
individuals i nacionals de Catalunya, des de la
Guerra dels Remences, al 1640, i la Guerra dels
Segadors, el 1714, fins al 1936, per això la

112
defensa de la memòria ha de ser per
totes aquestes lluites, global i sense
biaix ideològic.
Una memòria activa. Amb recuperar la
memòria no n’hi ha prou. Cal donar un
impuls a la divulgació, especialment en
les escoles i els instituts, per fer arribar a
tots els centres la importància de la memòria
històrica de la ciutat, així com col·laborar amb
totes les entitats dedicades a aquestes causes
i crear sinergies entre els diferents actors i
departaments.
Propostes per protegir la nostra memòria
1. Treballarem en el manteniment, la
neteja i la divulgació de tot el patrimoni
de memòria històrica que tinguem actualment
com a ciutat, ja siguin plaques, monòlits, refugis,
monuments, edificis o jaciments arqueològics
com el Born CCM.
2. Reorientarem el Born Centre de
Cultura i Memòria cap a les seves
finalitats inicials, desenvolupant tots els seus
espais i amb una nova direcció que dinamitzi el
Centre, per convertir-lo en un centre internacional
de referència de recuperació de la memòria.
3. Exigirem el tancament de la comissaria
de la Via Laietana per tal de dedicar-la a
la construcció d’un memorial democràtic.
4. Revisarem del Nomenclàtor per tal
d’adequar-lo a la defensa dels valors democràtics
i de llibertat de Barcelona.
5. Treballarem amb el Servei d’Arqueologia
per tal d’obrir nous refugis antiaeris al
públic, especialment els d’especial significança
i conservació que encara existeixen.
6. Crearem un Centre de Patrimoni
Immaterial i de Memòria de la Ciutat
de Barcelona per tal de conservar i promoure
aquest tipus de patrimoni de memòria i de
tradició.
7. Promourem la iniciativa d’instal·lació de
Stolpersteine per tal de recordar les víctimes
del nazisme.
8. Recuperarem el baluard del Migdia com
a espai de memòria, instal·lant un monument
a la resistència del Gremi de Velers i Velluters en
l’assalt de l’11 de setembre del 1714, així com
el baluard de Sant Antoni o la Ciutadella.
9. Treballarem en la recuperació de la
memòria i el patrimoni popular.
10. Treballarem per difondre la memòria de
totes les cultures presents històricament a la
ciutat, especialment de la cultura jueva.
11. Enelmarcdelsfetsdel1640,recuperarem
la capella dels Segadors de Sant Andreu
de Palomar, tot incloent-ho, junt amb altres
llocs de la ciutat, en la recuperació d’aquesta
memòria.

PER UNA
BARCELONA
DIVERSA
I PLURAL

114
Si algun tret històric s’ha mantingut constant a
Barcelona al llarg del temps, són la diversitat i
la pluralitat de la seva societat, que sempre han
sigut defensades pels seus ciutadans i des de les
seves institucions. Una diversitat i una pluralitat
que formen part de l’ADN de la ciutat i que
es viuen i es reivindiquen com un tret positiu i
enriquidor. Des de la diversitat d’origen, de
gènere, sexual, ètnica o religiosa, volem cuidar,
apreciar i valorar la diversitat, que ens fa més
forts com a ciutat.
Barcelona i Catalunya han sigut capdavanteres
en la protecció i la promoció de la diversitat, i
així ha de continuar sent. En molts camps s’han
aconseguit grans avenços que han comportat un
gran esforç, però encara queda molt camí per
recórrer en l’exercici dels drets de la ciutadania i
per aconseguir que aquests drets siguin de veritat
i, a la pràctica, universals.
La irrupció, novament, de l’extrema dreta i el seu
discurs posa en relleu la necessitat de no abaixar
la guàrdia i no donar cap victòria per definitiva.
Barcelona continuarà treballant per consolidar
i ampliar encara més aquest camp de llibertats
que hem creat en les darreres dècades, en què
som capdavanters a nivell europeu i mundial
en les polítiques de defensa de la llibertat, la
diversitat i la pluralitat.
LA BARCELONA DELS DRETS
La ciutat de Barcelona és oberta, acollidora,
integradora i respectuosa amb la diversitat i, al
mateix temps, se sent orgullosa i defensora de la
seva identitat, manera de fer, costums i tradicions.
La convivència entre els ciutadans, els veïns i els
visitants són valors que Barcelona, com a ciutat,
sempre ha defensat i ho ha de continuar fent.
Barcelona actualment ja disposa d’una àrea
dedicada a la preservació dels drets de la
ciutadania, però encara hi ha molt camp per
recórrer en el desenvolupament polític de
l’Àrea de Drets de l’Ajuntament, així com en
l’organització i ampliació de tots els equips de
mediació ja existents.
Els ciutadans i els visitants són conscients que es
troben a una ciutat que destaca i és reconeguda
pel seu compromís amb la defensa dels drets de
les persones i, al mateix temps, per la persecució
de la violació i la vulneració d’aquests drets;
com també ha de destacar per la persecució de
l’incompliment de les normes i les obligacions
per part dels ciutadans i els visitants.
En l’imaginari col·lectiu, ja històric, Barcelona
sempre ha destacat en la defensa dels seus drets
civils i democràtics.
Què defensem
Una ciutat de drets i deures. L’Ajuntament
ha de vetllar pel compliment dels drets i les
llibertats dels barcelonins i els seus visitants,
així com també pel compliment dels deures i les
obligacions. S’han de difondre quins són
els drets civils i polítics que emparen
la ciutadania, donat que, només des del
coneixement i el compromís de respectar-los,
s’enforteixen i es consoliden valors com la
convivència, la solidaritat i la cohesió social a la
nostra societat.
Un Ajuntament proactiu en la defensa
dels drets. L’Ajuntament no ha d’esperar fins
que sorgeixin les denúncies per haver d’actuar
en una problemàtica. S’ha de poder treballar
conjuntament amb les entitats per trobar
i solucionar els problemes abans que
siguin massa grans, detectar-los, analitzar-
los i, sobretot, fer el màxim de treball preventiu.
La no tolerància contra aquells fets

115
derivats del racisme. El racisme i la xenofòbia
han estat les principals causes de discriminació
a Barcelona, segons l’últim informe de l’OND.
Les discriminacions (tracte diferenciat,
agressions verbals, agressions físiques,
vandalisme i el perillós discurs d’odi) no
han de tenir cabuda en una societat com
la barcelonina, i han de ser condemnades i
perseguides amb eines i recursos municipals.
La ciutat de la mediació. S’ha d’apostar
clarament per la mediació efectiva, ràpida i
conjunta dels diferents conflictes veïnals que
vagin sortint a la ciutat, sense ànim de voler
enfrontar col·lectius en conflicte, amb el màxim
de treball comunitari i amb les entitats existents.
La feina de mediació de l’Ajuntament ha
de ser silenciosa, efectiva, ràpida i amb
ànim resolutiu.
Propostes per a una ciutat de drets
1. Posarem en funcionament l’Agència pels
Drets Civils i la No-Discriminació (en què
s’englobarà l’Oficina per la No-Discriminació)
per donar transversalitat i centralitat a les
polítiques de defensa dels drets humans, dels
drets fonamentals i dels drets civils, la qual
dependrà directament d’Alcaldia.
2. Crearem un equip des de l’Agència
pels Drets Civils i la No-Discriminació per
treballar contra l’augment d’actituds
LGTBI-fòbiques i la violència contra les
persones LGTBI, en coordinació amb els cossos
de seguretat i l’àmbit judicial.
3. Incrementarem la col·laboració amb les
entitats per tal de treballar en el foment de la
no- discriminació i dels drets civils.
4. Treballarem en el desenvolupament i
la promoció dels valors i requeriments
de la Llei 19/2020 del 30 de desembre
del 2020, d’igualtat de tracte i no-
discriminació.
5. Serem part activa, com a
Ajuntament, en la denúncia pels delictes
d’odi i discriminació que es produeixin
a Barcelona. El ciutadà que vegi vulnerats els
seus drets ha de trobar acollida a l’Ajuntament,
que l’ha d’assessorar i acompanyar en la seva
reclamació.
6. Coordinarem sota una mateixa
direcció tots els serveis de mediació dels
quals disposa l’Ajuntament de Barcelona
per tal de dotar-los d’eficàcia i coneixença entre
els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. En
el mateix sentit, vetllarem per desenvolupar la
mediació de proximitat a cada districte.
LA BARCELONA DELS
FEMINISMES
Barcelona ha de ser una ciutat compromesa amb
els drets de les dones. Una ciutat feminista no
només de discurs, sinó que ha de poder adaptar-
se a les necessitats de les dones, de totes elles.
Una ciutat on les dones convisquin amb igualtat
de condicions com a ciutadanes de ple dret. La
Barcelona que volem ha de ser una ciutat on les
necessitats de les dones es posin al centre de les
polítiques públiques. La crisi de la covid-19 ha
afectat també les barcelonines i ha fet augmentar
la seva inseguretat vers la violència masclista. És
per això que necessitem mesures per aplicar una
perspectiva de gènere i interseccional que tingui
en compte les dones en els diferents moments de
la seva vida.
En els darrers anys, el moviment feminista ha
fet una canvi de paradigma que ha impactat
fortament a la nostra ciutat. Parlem d’una nova

116
onada del feminisme, amb més sensibilització
de la ciutadania. Tanmateix les dades continuen
mostrant-nos una ciutat amb una escletxa de
gènere important.
A Barcelona, les dones només ocupen el 26 % dels
llocs de treball del sector TIC i únicament un 8,6
% ho fan en posicions tècniques. L’anomenada
bretxa digital o tecnològica de gènere posa
de manifest la situació d’infrarepresentació de
les dones en els entorns TIC i l’existència in
crescendo de les desigualtats de gènere en un
dels sectors que més ocupació crea a tot el món.
En el camp de l’esport, les dones sí que en
practiquen, però la seva participació no es
considera representativa perquè tenen poca
presència dins de l’esport competitiu i federat,
el d’elit i el de masses. Sovint, les activitats
físiques que realitzen no són considerades esport
i, per tant, els recursos dels quals disposen per
practicar exercici físic són molt inferiors que els
que es destinen per a la pràctica d’esports més
masculinitzats. A Catalunya, només el 25 % de
les llicències federades són de dones.
Per altra banda, l’empresariat femení afiliat
al règim d’autònoms el 2016 a Barcelona
representava el 39 % del total. Mentre que el
64 % del homes que emprenen manifesten
que ho fan per oportunitat (i principalment per
augmentar ingressos), les dones de Barcelona
mostren un equilibri entre l’emprenedoria per
necessitat (31 %) i la d’oportunitat (36 %).
Aquesta diferència fa pensar que sovint les dones
accedeixen a l’emprenedoria com una via cap a
l’autoocupació, mentre que els emprenedors ho
fan majoritàriament per donar un salt qualitatiu
al seu nivell de vida. Mentrestant, a nivell
institucional, només el 8 % del nomenclàtor de la
ciutat té nom de dones. Respecte a la violència
envers les dones, a la ciutat de Barcelona han
augmentat les denúncies per violència masclista
un 13,3 %, segons dades del 2022. I pel que
fa a les agressions sexuals, han augmentat un
51 % respecte a l’any anterior. Segons dades
de l’Hospital Clínic de Barcelona, referent a
l’abordatge de la violència sexual, el 2022 van
atendre un total de 556 víctimes d’agressions
sexuals, molt superior a les 368 del mateix
període el 2021, a part de les 72 noies ateses
per possibles punxades a discoteques.
Què defensem?
Una ciutat on s’impulsi el talent femení
i s’eliminin els estereotips de gènere a l’hora
d’escollir el futur professional de les nenes.
Una ciutat on les dones i les joves puguin
viure amb llibertat, lliures de violència
masclista, lliures d’agressions sexuals.
Una ciutat on es valorin les cures i es
fomenti la corresponsabilitat entre la vida familiar
i la vida laboral.
Una ciutat que garanteixi un urbanisme
feminista, on els espais urbans s’adaptin a la
vida de les dones.
Una ciutat on es valori l’esport femení i
es fomenti la pràctica esportiva de les dones en
tots els seus nivells.
Una ciutat on la cultura també tingui
una visió de gènere important, on les
programacions, els horaris i les direccions siguin
visiblement feministes.
Propostes per a garantir els drets de les
dones
1. Elaborarem uns pressupostos amb
perspectiva de gènere per garantir unes
polítiques veritablement feministes.

117
2. Dones i violència masclista. Elaborarem
un programa d’intervenció integral
contra la violència masclista, coordinant de
forma efectiva tots els recursos per lluitar contra
la violència de forma coordinada i actualitzant
totes les estadístiques de què disposa l’Ajuntament
de Barcelona respecte a la violència masclista,
centrant-nos de forma específica en la violència
sexual. Necessitem reforçar tots els recursos de
la xarxa a nivell municipal, per tal d’eliminar les
llistes d’espera i no saturar els professionals.
3. Crearem i impulsarem un programa
d’inserció laboral per a totes les dones
en situació de prostitució de la ciutat
de Barcelona que vulguin desenvolupar-se
personalment i incorporar-se al mercat laboral.
4. Dibuixarem un mapa de la ciutat en
clau de gènere per tal de localitzar els punts
insegurs de la ciutat per a les dones a l’hora de
desplaçar-se i, així, poder il·luminar i adequar
les zones insegures de la ciutat, com també
reformular els obstacles existents, per fer de
Barcelona una ciutat lliure de violència masclista.
5. Visualitzarem el talent femení. És
important per aconseguir referents femenins
en el municipi, és per això que garantirem la
presència de les dones de forma paritària en
premis, distincions, etc.
6. Elaborarem una estratègia de
participació social de les dones a la ciutat
de Barcelona, per tal de fomentar la presència
de les dones en els llocs de presa de decisions,
tant pública com privata.
7. Crearem un programa per fomentar la
presència de les dones al sector TIC, per
tal d’impulsar el lideratge de la ciutat en l’àmbit
de les TIC amb una mirada de gènere.
8. Elaborarem una estratègia ciutadana per
garantir la presència de les dones en
l’àmbit de les direccions artístiques i
en l’àmbit cultural, per eliminar el biaix de
gènere que continua havent-hi.
9. Elaborarem un estudi i un posterior
programa d’intervenció per fomentar
l’esport de les dones a la ciutat de Barcelona,
i treballarem per garantir les remuneracions de
forma equitativa en l’esport d’elit.
10. Farem una diagnosi municipal per
determinar una estratègia que garanteixi que
tots els òrgans directius de l’Ajuntament, els seus
òrgans col·legiats i totes les seves empreses
públiques siguin peritaries i no hi hagi
escletxes salarials.
LA BARCELONA LGTBI
La diversitat d’orientació sexual i d’identitat de
gènere és un dret inalienable que una societat
lliure ha de procurar a la seva ciutadania. En
una Barcelona igualitària i democràtica, hem
de garantir polítiques de diversitat d’orientació i
d’identitat de gènere. És per això que Barcelona
ha de ser una ciutat defensora dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques, on la
discriminació per raó d’orientació sexual o
d’identitat de gènere no hi tingui cabuda.
Segons dades de la Conselleria de Feminismes
i Igualtat, durant el 2021 l’homofòbia ha estat
el tipus de discriminació més denunciada,
seguida de prop per la transfòbia. Pel que fa
a les incidències, les persones trans han estat
les que més han necessitat intervencions per
resoldre problemàtiques que es troben en el dia
a dia, fet que demostra la necessitat de continuar
desenvolupant polítiques i normatives orientades
a evitar la discriminació d’aquest col·lectiu.
La gran majoria dels fets discriminatoris s’han

118
produït a Barcelona.
Segons dades de l’Observatori contra la
Homofòbia, el 2021 va registrar el nombre més
alt d’incidències, 284. Un increment del 50,3
% respecte a l’any anterior. Aquest augment
ha estat motivat o bé per un creixement de
conductes discriminatòries i/o agressions o bé
per l’augment del nombre de persones afectades
que, finalment, decideixen comunicar la situació
viscuda. En termes generals, el col·lectiu d’homes
gais continua sent el que més incidències
reporta, arribant al 70,3 %, gairebé una tercera
part del total. El percentatge de les incidències
registrades pel col·lectiu trans ha augmentat,
sobretot en referència a les dones trans, així com
en casos d’identitat de gènere o orientacions
sexoafectives invisibilitzades.
Què defensem?
Defensem una ciutat lliure d’homofòbia,
transfòbia i LGTBI-fòbia i compromesa
amb els drets LGTBI, que activi les
competències municipals per fer-ho possible
tot treballant coordinadament amb les altres
administracions públiques.
Prioritzarem les franges d’edat de la
infància, la joventut i la tercera edat,
així com el col·lectiu trans en general,
perquè poden ser més vulnerables a patir dels
incompliments de la llei. Tenim, de nou, una
oportunitat per reforçar les polítiques de defensa
dels drets civils.
Propostes per a una ciutat LGTBI
1. Redactarem el nou Pla municipal LGTBI
per al període 2024-2028.
2. Posarem en funcionament l’Agència pels
Drets Civils i la No-Discriminació per donar
transversalitat i centralitat a les polítiques de
defensa dels drets humans, els drets fonamentals
i els drets civils, i que depengui directament
d’Alcaldia.
3. Crearem punts d’informació i atenció
als districtes, vinculats directament a aquesta
agència, amb la finalitat de fer-la més propera
als ciutadans en les seves necessitats d’ajut i de
suport davant de situacions de discriminació,
amb especial atenció a les persones del col·lectiu
LGTBI.
4. Reimpulsarem el Consell Municipal
LGTBI perquè esdevingui una veritable eina de
coproducció de polítiques públiques LGTBI.
5. Garantirem el bon finançament
econòmic del Centre de Recursos LGTBI.
6. Impulsarem, en col·laboració amb les
entitats que treballen a favor de la comunitat
LGTBI de la ciutat, la posada en marxa d’una
app municipal que centralitzi i doni accés
ràpid a tots els recursos que el col·lectiu
té a la seva disposició a Barcelona,
incloent-hi els relacionats amb l’assessorament
psicològic, l’orientació legal i jurídica en la
defensa de drets, la informació sociosanitària,
l’assessorament laboral, l’atenció a les persones
trans i intersexuals, l’alerta immediata i
geolocalitzada per agressions homòfobes, i
una guia de comerços, professionals i negocis
favorables a la comunitat LGTBI
7. Elaborarem un protocol d’actuació per als
casos de vulneració i/o discriminació en l’accés
a un habitatge, a causa de l’orientació sexual i la
identitat i/o expressió de gènere, amb motiu de
lloguer d’una vivenda, i per atendre la resolució
de conflictes amb el veïnatge i/o el nucli de
convivència.

119
Propostes per a la infància i joventut
LGTBI
1. Volem que Barcelona sigui una ciutat
antibullying. Per aquest motiu, impulsarem
programes específics per evitar la discriminació i
la pràctica del bullying, especialment en entorns
d’infants, joves i gent gran.
Propostes per a les dones LTB
1. Farem difusió i donarem més projecció al
Servei d’Atenció, Rehabilitació i Acollida
(SARA) perquè pugui atendre més persones del
col·lectiu LGTBI víctimes de violència masclista,
coordinant-lo amb el Centre de Recursos LTB.
2. Incorporarem la perspectiva de gènere
en les polítiques municipals LGTBI amb la
intenció d’afrontar la doble discriminació que es
pateix per ser dona i homosexual.
Propostes de diversitat familiar
1. Portarem a la pràctica iniciatives de
difusió i conscienciació sobre els drets
de les persones i la diversitat familiar LGTBI,
com a exercici de llibertat i com a exemple de
protecció dels drets humans fonamentals.
2. Desenvoluparem polítiques actives de
suport a les famílies LGTBI.
Propostes per a la gent gran LGTBI
Les persones del col·lectiu LGTBI, quan es fan
grans i són dependents, han de poder seguit
gaudint d’una vida plena i sense haver de
renunciar a la seva orientació sexual i identitat
de gènere. Des de l’Ajuntament de Barcelona
hem de garantir que el fet de viure en una
residència, per exemple, no suposi una
vulneració dels drets de les persones
LGTBI. Per això:
1. Farem un pla per a incloure la perspectiva
LGTBI a la xarxa municipal de residències
de gent gran amb la formació específica del
personal, amb la finalitat de protegir les persones
grans del col·lectiu LGTBI de discriminacions i
garantir, així, els seus drets.
2. Estudiarem fórmules alternatives i
complementàries de residències per a la gent gran
LGTBI, com una xarxa de pisos compartits,
en col·laboració amb les entitats del sector.
Propostes per a persones trans
Les persones trans es troben sovint en situacions
de vulnerabilitat per qüestió d’identitat de gènere.
Per això:
1. Desenvoluparem campanyes de
visibilització i normalització del fet trans
en estreta col·laboració amb les entitats del
sector.
2. Vetllarem per l’acompliment del Model
de Salut Trans dins del Consorci Sanitari de
Barcelona.
3. Elaborarem un Pla d’inserció laboral
a través de Barcelona Activa amb ajudes
econòmiques.
4. Elaborarem un Pla d’habitatge per a
persones del col·lectiu LGTBI, especialment
pensat per a persones trans amb dificultats
econòmiques i amb problemes d’integració
social.
Propostes per a una salut de primera
El virus del VIH, en tant que pandèmia, segueix
present en la nostra societat, per això cal seguir

120
lluitant per la seva erradicació:
1. Tornarem a posar en primer pla les
campanyes de prevenció de les malalties
de transmissió sexual, fent especial
incidència en el VIH.
2. Realitzarem campanyes informatives
d’àmplia difusió sobre la PrEP, en
col·laboració amb els centres especialitzats, com
el BCN Checkpoint i la Unitat de Malalties de
Transmissió Sexual del CAP Drassanes.
3. Elaborarem una pàgina web amb els
punts on es pot realitzar la prova ràpida
de detecció del VIH (a l’estil de la pàgina
de Berlín). Aquesta informació serà inclosa i
s’afegirà tant al web municipal com a la pàgina
de Fast-Track Cities. En la pàgina web esmentada
també s’hi podran denunciar actes homòfobs a
la nostra ciutat.
4. Ens marcarem l’objectiu 95-95-95-0
establert en el pla ONU-SIDA per al 2030:
95 % de persones diagnosticades, 95 % de
persones en tractament, 95 % amb carrega viral
indetectable i 0 % d’estigma i discriminació.
5. Dins les campanyes i accions
incorporarem sempre la
desestigmatització de les persones que
tenen VIH, informant de les diferents vies de
transmissió, així com que les persones amb
tractament que tenen càrrega indetectable no
transmeten el virus, etc.
Propostes per garantir els drets
1. Crearem un equip des de l’Agència
pels Drets Civils i la No-Discriminació
per treballar contra l’augment d’actituds LGTB-
fòbiques i la violència contra les persones del
col·lectiu LGTBI, en coordinació amb els cossos
de seguretat i l’àmbit judicial.
2. Elaborarem un Pla de seguretat per a
la formació de professionals i creació de
protocols específics per garantir la protecció de
les persones del col·lectiu LGTBI en situacions de
vulnerabilitat:
I. Formació al personal del transport
públic de Barcelona, i al seu personal de
vigilància, per tal de detectar casos d’agressions
a persones del col·lectiu LGTBI.
II. Protocol d’atenció a persones
del col·lectiu LGTBI en cas d’agressions en
entorns d’oci nocturn, incorporant la formació a
cossos de seguretat i personal de sales de festa,
discoteques, etc.
Propostes per a un esport inclusiu
1. Crear un Pla estratègic de l’esport
que incorpori la perspectiva de gènere i
la visibilitat LGTBI en l’esport. Que permeti,
per exemple, treballar en la transformació dels
espais de vestidors per atendre aquesta realitat.
2. Treballar, en col·laboració estreta amb
les entitats del sector, la sensibilització i
visibilització del col·lectiu LGTBI en el
món de l’esport.
3. Formar el personal que treballa als
centres esportius perquè esdevinguin espais
segurs per a les persones del col·lectiu LGTBI. En
especial atenció a les persones trans.
4. Assegurar que els col·lectius LGTBI
puguin realitzar activitat física de forma
lliure i integrada.
LA BARCELONA GITANA

121
La comunitat gitana de Barcelona és una de
les més antigues i nombroses del país, fet que
ha permès que hagi desenvolupat un paper
important en la cultura i la història de la ciutat.
Tot i que el poble gitano ha estat històricament
objecte de discriminació, gràcies a una societat
educada en el respecte a la diversitat s’han dut a
terme esforços orientats a promoure’n la inclusió
a través de programes d’educació i formació,
projectes d’habitatge i ocupació, i activitats
culturals i artístiques que han permès donar
projecció a la cultura gitana.
Què defensem?
Treballar juntament amb el poble
gitano, especialment aquelles entitats que
treballen en el gitanisme i que formen part del
Consell Municipal del Poble Gitano, donat
que es tracta de l’espai natural per definir les
polítiques per al poble gitano. Reimpulsarem el
Consell Municipal del Poble Gitano, treballarem
estretament amb les entitats i desplegarem
l’estratègia local amb el poble gitano.
Recuperar la memòria històrica vinculada
a les persecucions i els exterminis que han patit i
treballar per mantenir les dates assenyalades per
la comunitat gitana.
Lluitar contra l’antigitanisme i la
discriminació que continua patint el poble gitano.
Propostes per al poble gitano
1 Fomentarem el coneixement de la
cultura gitana a la ciutat de Barcelona.
2. Construirem un espai museístic de
record i memòria al poble gitano, treballat
de forma conjunta amb la comunitat gitana de
Gràcia.
3. Desenvoluparem programes d’inserció
laboral dirigits a la població gitana.
4. Donarem suport a les activitats
econòmiques d’autoocupació de les
famílies gitanes, per fomentar l’emprenedoria i
la creació d’ocupació.
5. Treballarem per millorar l’èxit escolar
i combatre l’absentisme i l’abandonament
dels estudis.
6. Incrementarem la qualitat de vida als
barris de la ciutat amb una alta presència de
la comunitat gitana per evitar-ne l’estigmatització
i reduir-ne les desigualtats.
7. Millorarem les campanyes informatives
perquè les famílies gitanes siguin plenament
coneixedores dels recursos disponibles.
8. Donarem visibilitat a la cultura gitana
i promourem la implicació de la població gitana
en la creació de projectes culturals.
9. Incrementarem l’ús dels recursos de
l’Ajuntament per part de les associacions
gitanes.
10. Incrementarem la presència de persones
i entitats gitanes en els espais de
participació de la ciutat.
LA BARCELONA DELS
FETS RELIGIOSOS
Barcelona és una ciutat plural i diversa, sempre
defensora dels drets i les llibertats. El fet religiós
ha de ser vist com un element d’integració
social per fomentar el diàleg i la convivència
entre les diferents comunitats. Només des
d’aquesta filosofia es podrà garantir el lliure

122
desenvolupament espiritual de les persones i
l’erradicació del fonamentalisme. Ens cal treballar
plegats, Ajuntament i confessions religioses, des
de l’amistat, la trobada i el diàleg, per construir
una ciutat justa, inclusiva, solidària, acollidora i
lliure.
Barcelona és una ciutat multireligiosa,
multicultural, multiètnica i multilingüística, però el
nostre objectiu és passar d’aquest prefix multi al
prefix inter. En el primer no hi ha interacció, cada
univers té el seu món, els seus valors i les seves
creences. Però nosaltres volem ser una societat
inter, que desenvolupa projectes per facilitar la
trobada i la correlació entre persones i grups. El
nostre model està basat en la interrelació, que fa
possible la cohesió social i evita l’ús de la religió
com un element d’enfrontament.
Què defensem?
Promoure la comunicació, el diàleg i
l’entesa entre pobles i religions com a pas
imprescindible per lluitar contra la violència, la
intolerància i els fonamentalismes.
Apostar decididament per impulsar la
gestió de la diversitat religiosa i promoure
programes educatius que permetin educar en
la diversitat i ensenyar a respectar les diferents
creences.
Oferir uns serveis públics preparats per
atendre tothom per igual i d’acord amb les
seves creences, sense discriminacions i amb el
respecte que mereix cada confessió religiosa.
Propostes per protegir la diversitat
religiosa
1. Nomenarem un comissionat/ada
d’Alcaldia que enforteixi la relació de
l’Ajuntament amb totes les comunitats
religioses presents a Barcelona, per
intensificar la relació continuada amb totes les
confessions establertes a la ciutat.
2. Reforçarem el rol i les competències de
l’Oficina d’Afers Religiosos, millorant a tots
els districtes la col·laboració, l’assessorament i
l’ajuda pel que fa a les confessions religioses,
així com la coordinació amb el comissionat/ada
d’Alcaldia.
3. Actuarem proactivament per afavorir la
relació de les confessions religioses i el
teixit veïnal.
4. Donarem suport per adequar locals destinats
a centre de culte, per garantir-ne la seguretat
i l’accessibilitat. Intensificarem la relació
continuada amb totes les confessions establertes
a Barcelona.
5. Vetllarem per garantir l’adequació dels
cementiris municipals a la diversitat
religiosa present a la ciutat.

124
La creació de la Barcelona moderna s’origina
per la incorporació de diverses viles i pobles del
pla de Barcelona. Sense aquests i sense la seva
riquesa, particularitat i originalitat, no s’entendria
la Barcelona actual, la qual és multicèntrica i ho
ha de continuar sent.
La identitat, la fortalesa del teixit veïnal i la tasca
desenvolupada pel teixit associatiu de la ciutat
ha contribuït a fer de Barcelona una ciutat on
els seus barris han estat l’epicentre de la vida al
carrer i han permès que Barcelona destaqui per
la seva diversitat multicultural i la seva brillant
vida urbana.
La seva rica història, la composició urbana i la
ingent tasca desenvolupada al llarg dels anys per
part del teixit associatiu dels barris, han contribuït
a mantenir l’essència de tots i cadascun dels seus
73 barris i 10 districtes.
Quan parlem de la importància i del paper que
ha de jugar Barcelona a Catalunya i al món, no
podem fer-ho sense tenir present els 10 districtes
de la ciutat i els seus barris, ja que les diferents
realitats territorials, orogràfiques, culturals i
socials del conjunt dels barris de la ciutat són les
que han fet de Barcelona una ciutat atractiva i
admirada arreu.
Per continuar-ho fent reivindiquem una Barcelona
multicèntrica, on els seus districtes tinguin
autonomia i puguin oferir al conjunt de la
ciutadania recursos i serveis de proximitat que
no obliguin el veïnat a desplaçar-se fora dels seus
barris quan volen accedir a serveis bàsics, com
un centre de salut, una escola o una biblioteca,
entre molts altres. Això ens permetrà disposar
d’una distribució més equilibrada dels recursos
i els serveis, alhora que generarà més benestar i
més qualitat de vida per a la ciutadania.
LA CIUTAT VELLA
QUE FUNCIONA
Ciutat Vella és el bressol de Barcelona. És
aquí on va néixer una ciutat amb vocació de
capital. Cada carrer és testimoni del pas de les
generacions i els esdeveniments, les esperances
i les lluites, la feina feta i els segles.
Pel valor patrimonial, la seva proximitat amb
el mar i la centralitat, el districte s’ha convertit
en un punt d’atracció turística internacional de
primer ordre. Al mateix temps és la llar de més
de 100.000 persones que o bé hi van néixer o
bé van triar viure-hi.
Ciutat Vella té diverses problemàtiques que han
anat empitjorant en els darrers anys. L’increment
del preu de l’habitatge des de l’any 2015 i la
falta de polítiques per revertir la tendència han
obligat molts veïns i veïnes a abandonar el
districte i, fins i tot, la ciutat.
La inseguretat és, amb diferència, el problema
més greu per als barcelonins i les barcelonines,
i també ho és especialment al nostre districte.
Els indicadors delictius en augment són una
evidència. Així com també van en augment
els problemes d’incivisme i brutícia. A més, els
canvis sense consens en la mobilitat, les reformes
que dificulten l’accés al districte i fomenten la
desconnexió, i l’aïllament entre barris són i han
estat una constant.
Però, tot i així, Ciutat Vella disposa de grans
centres culturals, econòmics, universitaris i
patrimonials que donen valor al districte i que
han de servir, en treball conjunt amb la gran
xarxa d’associacions veïnals, per construir una
Ciutat Vella de primera.
Què defensem?

125
Una Ciutat Vella neta i agradable per
viure-hi i gaudir-la. Un dels principals
problemes que la ciutadania detecta dels carrers
del districte és el mal estat en el qual es troben,
no només en termes de brutícia sinó de mal estat
i deixadesa. Carrers, senyalització, mobiliari
urbà, etc. Cal que els nostres carrers i
patrimoni estiguin en el millor estat i
això significa revisar el Pla de neteja
actual i ser exigents amb els concessionaris per
dotar el districte de més i millors serveis.
Una Ciutat Vella segura i respectuosa
amb les persones i els seus drets. La
inseguretat s’ha convertit en un gran escull per
al desenvolupament de la vida de les persones.
Cal creure en la Guàrdia Urbana i en
els professionals que integren el cos i
fer complir les ordenances municipals,
sobretot aquelles que fan referència al soroll i
la inseguretat. També és prioritari un treball
conjunt amb els Mossos d’Esquadra per garantir
la màxima eficàcia al districte.
Una Ciutat Vella responsable del seu
espai i exigent amb el civisme. Cal vetllar
pel descans veïnal amb mesures de reducció del
soroll nocturn que genera l’oci i l’habitatge d’ús
turístic irresponsable, per això reforçarem la
tasca d’inspecció nocturna i els caps de
setmana. Els actes incívics i la degradació dels
espais públics són una constant al nostre districte
i cal combatre’ls no només sancionant, sinó
també fent una pedagogia preventiva que pugui
facilitar la convivència.
Grans propostes de districte
1. LaRambladeBarcelonaesreformarà,
íntegrament, en quatre anys. Una reforma
que ha de comptar amb el consens més ampli
possible. El nostre compromís amb una Rambla
renovada és total, fins i tot en temes que van
més enllà de la seva remodelació. Reforçarem
la seguretat, potenciarem els equipaments i la
imatge del passeig més emblemàtic de la ciutat
com a eix cultural de referència, i vetllarem pel
desenvolupament d’un comerç amable, adaptat
tant a veïns com a visitants.
2. Obrirem el parc de la Ciutadella
connectant-lo amb el mar i superant els
seus murs. El connectarem amb la Barceloneta
a través del parc de la Catalana i amb l’Eixample
pel carrer Wellington, per tal de fer el parc
més accessible per als veïns i els visitants. De
la mateixa manera, consolidarem el projecte
Ciutadella del Coneixement i garantirem el bon
ús de l’espai verd.
3. El districte necessita sòl per construir
equipaments per als veïns i habitatge de
lloguer assequible. Negociarem amb l’Estat i
la Generalitat la cessió a l’Ajuntament d’immobles
i sòl de la seva propietat per destinar-lo a la
construcció d’habitatge de lloguer assequible i a
nous equipaments. També vetllarem per destinar
a usos en benefici del districte les propietats
que actualment no en tenen, exercint el dret de
tanteig i retracte de què disposa l’Ajuntament.
4. Reactivarem el comerç de Ciutat
Vella. Treballarem per garantir la continuïtat
dels establiments emblemàtics i vetllarem per
la diversitat de l’oferta comercial, inclosa
la regulació d’establiments que exploten el
monocultiu d’un sol producte o amb massa
proliferació als barris. També treballarem
amb els eixos comercials per ajudar-
los en les seves pròpies iniciatives de
dinamització.
5. Dignificarem els espais de memòria
col·lectiva referents al nostre passat com a
ciutat i nació: el baluard del Migdia, el Fossar de
les Moreres, l’antiga muralla romana, el Born.

126
Altres propostes de districte
1. Recuperarem el programa “Ciutat
Vella per als emprenedors”, cedint locals
de propietat municipal per a projectes comercials
de proximitat.
2. Reforçarem el cos d’inspecció per combatre
els negocis sense llicència o els que treballen
amb una llicència que no és la seva.
3. Vetllarem perquè el guiatge turístic respecti
la mida dels grups de visites, tant a peu com en
bicicleta.
4. Treballarem perquè les companyies
elèctriques i de telefonia realitzin les millores
necessàries en supressió de cablejat sense ús i
en renovació dels suports en mal estat.
5. Recuperarem el programa “Comerç
amic de la gent gran”, per afavorir els
desplaçaments de la gent gran durant la compra.
6. Vetllarem perquè els patis de les escoles,
que són públics, estiguin en el millor estat per
al seu ús diari i no siguin focus d’incivisme i
insalubritat.
7. Impulsarem plans específics per erradicar
el sensellarisme treballant conjuntament amb les
entitats del barri que són coneixedores i expertes
d’aquest fenomen.
Propostes per barris
La Barceloneta
1. Iniciarem un pla de dinamització del
mercat de la Barceloneta que el converteixi
en punt de referència del barri, tot incentivant
el comerç de proximitat i qualitat per un màxim
benefici possible de veïns i visitants.
2. Urbanitzarem amb una plataforma única el
carrer de Sant Carles, que suposa una barrera a
la bona mobilitat dels veïns i les veïnes del barri,
i culminarem la pacificació dels entorns de
la plaça del Poeta Boscà, “la Repla”, per
consolidar-la com a centre neuràlgic del barri i
dotar-la d’un camí escolar segur cap a l’Escola
Mediterrània.
3. Conservarem el patrimoni arquitectònic del
barri, dotant de protecció especial les cases
genuïnes del segle XVII de la Barceloneta de
planta baixa i únic pis que encara es mantenen
dempeus. També impulsarem un pla per treballar
amb els propietaris la conservació de les finques
en òptimes condicions d’habitabilitat. Obrirem
inspeccions i interposarem sancions en aquells
casos que s’incompleixi la normativa de forma
reiterada.
4. Impulsarem amb la màxima celeritat
possible la construcció d’un nou pavelló a
les Pistes Poliesportives Municipals Parc
de la Maquinista i en recondicionarem les
instal·lacions actuals perquè els usuaris en puguin
fer ús de manera òptima mentre no comencin les
obres.
5. Vetllarem perquè la transformació del Port
Vell i el Moll d’Espanya, a través de tots els
projectes que hi tindran lloc els propers anys,
sigui en consonància amb el desenvolupament
social del barri i suposi un valor afegit a la
vida veïnal pel que fa a formació i ocupació,
consolidant que els nous espais públics que
establiran aquestes transformacions puguin ser
per al gaudi de veïns i visitants.
El Barri Gòtic
1. Escurçarem els terminis de reforma de
la Rambla de 8 a 4 anys perquè el 2027
gaudim d’una Rambla nova.

127
2. Promourem un pla de revitalització del
call jueu per promocionar el comerç, millorar
els espais i posar en valor la història i la cultura
jueves, així com la seva relació amb la ciutat i el
barri.
3. Remodelarem el passeig de Colom per obrir
el Gòtic al mar. També iniciarem un diàleg amb
el Port de Barcelona per obrir el Moll de la Fusta
als veïns i les veïnes i aprofitar l’espai per a
diferents usos veïnals.
4. Rehabilitarem el carrer dels Escudellers,
des de la seva entrada a la Rambla fins a la
plaça de George Orwell, i plantejarem amb
veïns i entitats com encarar els problemes de
convivència generats pel model d’oci nocturn.
També actuarem en els espais més degradats per
la venda i el consum de drogues i perseguirem els
venedors ambulants que en fomenten el consum.
5. Negociarem amb la propietat dels
aparcaments soterrats, com el de l’avinguda de
la Catedral i el de la Rambla núm. 20, places de
pàrquing assequibles per als veïns i les veïnes.
6. Iniciarem la reforma de la plaça del Duc
de Medinaceli i vetllarem perquè la seu actual
del Registre Civil passi a ser un equipament per
al barri.
7. Exigirem la cessió de la comissaria
de Via Laietana perquè sigui un centre de
memòria històrica.
El Raval
1. Prioritzarem la rehabilitació de les
finques de titularitat municipal per
destinar-les a habitatge assequible, així
com el seu manteniment continu, com a manera
de garantir el benestar i la qualitat de vida dels
veïns i les veïnes.
2. Reorganitzarem els serveis de parcs i jardins
perquè les zones verdes del Raval tinguin un
manteniment adient i les puguin gaudir els veïns
i les veïnes.
3. Obrirem els jardins de Rubió i Lluch
cap a la plaça de la Gardunya i garantirem
la rehabilitació i nous usos de l’Antiga Massana.
4. Dignificarem la plaça del Padró, repensant-
ne l’ús diari i tenint en compte la seva importància
històrica. També reurbanitzarem el carrer de
Sant Antoni Abad per fer-lo més segur per als
vianants.
5. Dignificarem els jardins del Doctor Fleming
i el parc infantil. També garantirem el respecte
institucional a les façanes de la Reial Acadèmia
de Medicina i de l’Institut d’Estudis Catalans, al
carrer del Carme.
6. Potenciarem l’aprenentatge i l’ús del català
entre les famílies nouvingudes i entre aquelles
d’origen divers ja arrelades però que encara
pateixin dificultats idiomàtiques
7. Revisarem el Pla de mobilitat del
Raval per garantir que el trànsit rodat no suposi
un problema per als veïns i els comerciants.
8. Rehabilitarem el Teatre Arnau per
posar-lo al servei de les arts escèniques i garantir
la continuïtat de la tradició teatral al Raval i a
Barcelona.
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
1. Impulsarem l’inici de les obres del
solar dels antics jutjats del passeig
de Lluís Companys, amb la voluntat de
construir equipaments per al veïnat, i exigirem la
construcció del CAP Casc Antic.

128
2. Iniciarem la segona fase de les obres
de reforma de l’edifici del Centre Sant
Pere Apòstol, ateneu referent del casc antic.
3. Negociarem amb la propietat dels
aparcaments soterranis, com el de l’avinguda de
Francesc Cambó o el d’Arc de Triomf, places
de pàrquing a preu assequible per als
veïns i les veïnes del barri.
4. Reforçarem la presència policial i
augmentarem la seguretat als carrers, sobretot en
aquelles zones més castigades per la inseguretat.
5. Reorientarem el Born Centre de Cultura
i Memòria cap a les seves finalitats inicials,
desenvolupant tots els seus espais i amb una nova
direcció que dinamitzi el Centre, per convertir-
lo en un centre internacional de referència de
recuperació de la memòria.
6. Impulsarem els eixos comercials dels tres
barris i repensarem el mercat de Santa Caterina
conjuntamentambelsparadistesiambl’aportació
dels veïns, amb l’ambició de convertir-lo en un
referent del comerç de proximitat i qualitat.
7. Replantejarem el Pla de mobilitat del casc
antic, amb tots els canvis que ha generat l’inici
de les obres de Via Laietana, juntament amb els
comerciants i els veïns.
8. Impulsarem el tancament del carrer
dels Petons durant la nit per garantir que no
sigui un focus d’incivisme i inseguretat, degut a
la seva petitesa i que no té sortida.
L’EIXAMPLE QUE FUNCIONA
En els darrers anys, el model centenari de
convivència de l’Eixample, tant urbanístic, com
de comerç, com veïnal, s’ha posat en qüestió i
en perill. Els projectes desenvolupats en aquests
anys han contribuït a generar un Eixample a dues
velocitats, amb carrers de primera i de segona,
i a trencar el sentit igualitari de la trama Cerdà.
Les polítiques d’ordenació de l’espai públic
d’aquest govern no tenen en compte l’abast
metropolità dels problemes i les solucions que
Barcelona necessita, tot creant més embussos;
ocasionant que hi hagi més temps de circulació,
més soroll i més emissió de gasos contaminants;
deteriorant el comerç de proximitat, i
desconfigurant el paisatge urbà de l’Eixample.
A tall d’exemple, l’Eixample té el trist honor de
tenir l’única estació de la Península que el 2022
va superar els límits de NO2 fixats per la Unió
Europea.
Mentre s’anaven desenvolupant projectes que
ningú ha demanat, els projectes pactats amb
els veïns o que ja tenien un projecte avançat
s’han abandonat, com són la reforma de la
ronda de Sant Antoni, la del parc de Joan Miró,
l’avinguda de Roma, la Model o la llarga espera
de projectes a desenvolupar del Compromís de
Glòries. També s’ha abandonat una multitud
d’interiors d’illa, així com la seva conservació i
manteniment.
A més, l’Eixample ha sigut un dels districtes
més insegurs d’aquests dos darrers mandats, i
els problemes de neteja, convivència nocturna
i falta de manteniment hi han sovintejat i han
augmentat sense que s’hagi acabat de trobar
cap resposta efectiva. És més, en molts d’aquests
conflictes, l’actitud del govern ha sigut més la de
promoure l’enfrontament entre les diverses parts
afectades en el conflicte que no pas la de trobar
solucions, com hem vist amb els casos del carrer
d’Enric Granados, la llosa de Sant Antoni o el
Pla d’usos de l’Eixample.
En aquests darrers anys, s’ha construït un
Eixample en contra de la voluntat dels seus
ciutadans i ciutadanes mentre es perdien altres

129
oportunitats per a desenvolupar el districte en
matèria econòmica o social.
Què defensem?
L’Eixample com a cor i història de la
ciutat. Defensarem la història de l’Eixample i
el que significa per a Barcelona, la seva força
d’unió entre els diferents districtes i també la
seva història i idiosincràsia, des del patrimoni
arquitectònic fins al cultural, amb el seu ric
ecosistema associatiu i amb la col·laboració
de tots els agents que treballen per a un
Eixample millor i més pròsper.
L’Eixample com a eix econòmic i
social. L’Eixample té un fort teixit comercial
i és un dels districtes que atreu més activitat
econòmica i talent. Nosaltres defensem que
el comerç de l’Eixample, els seus centres
d’investigació i innovació i les seves
empreses es continuïn desenvolupant
a l’Eixample, que el sistema econòmic i de
recerca de l’Eixample sigui divers i que, en
definitiva, sigui un element social i vertebrador
dels barris, amb la col·laboració d’entre tots
els agents però també de les entitats del barri.
Defensem la col·laboració publicoprivada i un
Eixample que, a més, serà obert no només a la
resta de la ciutat, sinó a tot Catalunya i al món.
Un Eixample per als vianants i també
per a una mobilitat ordenada i eficient.
Defensem el model Cerdà de convivència i
mobilitat, amb el vianant i les seves necessitats
al centre, però també amb una mobilitat
ordenada, igualitària, moderna,
elèctrica i utilitzant el mètode científic
per a desenvolupar els canvis que el
districte necessiti, així com una entesa i
col·laboració amb els veïns i els comerços per
tal de dur a terme aquests canvis.
1. Defensarem el model Cerdà:
I. Eixos verds:

i. Aturarem els projectes en estudi o
planificació per repensar-los amb rigor.
ii. En els eixos actualment en ús, hi
actuarem de la manera següent:
• Pla de neteja i manteniment
específic per a cada un.
• Les bicicletes i els vehicles de mobilitat
personal (VMP) hauran d’anar segregats i
senyalitzats.
• Auditoria vinculant el primer
any amb indicadors dels eixos verds i
dels carrers dels entorns per detectar el grau de
contaminació, neteja, seguretat, manteniment,
vendes de comerç, càrrega i descàrrega,
soroll nocturn, mobilitat, augment del preu de
l’habitatge, serveis d’emergència, etc. Farem
una adequació d’aquests eixos verds als resultats
obtinguts i una reversió dels elements que no
funcionin o distorsionin l’esperit original del
model Cerdà.
II. Recuperarem els xamfrans que
siguin possibles per a la càrrega i descàrrega,
amb un pla general de càrrega i descàrrega.
III. Retirarem el màxim d’elements
d’urbanisme tàctic en el mínim de temps possible.
IV. Els carrils bici i de vehicles de mobilitat
personal (VMP) han de ser d’un únic sentit,
segregats i segurs per als vianants que els creuin
i per als mateixos usuaris dels carrils.

130
V. Crearem un Pla dels interiors d’illa,
amb la protecció i la dinamització dels actuals
i amb la cerca de nous espais a desenvolupar
amb accessibilitat i ombra.
VI. Treballarem en la creació tècnica d’un
nou model de carrer per a tot l’Eixample,
tot mantenint el model igualitari
d’Ildefons Cerdà.
VII. Continuarem amb les reformes
urbanes aturades el 2015 previstes a
l’Eixample (avinguda de Roma, parc de
Joan Miró, ronda de Sant Antoni, etc.) i
amb l’adequació d’aquests plans el 2023.
2. Reformarem la Gran Via per tal de
fer-la més amable al vianant tot ampliant les
voreres.
3. Equipaments de primera.
Desenvoluparem els equipaments de la
Model, l’antiga Editorial Gustavo Gilli,
la Sucrera, la Fàbrica dels Paraigües i
el Taller Masriera, tot destinant-los a entitats
de barri que promoguin la cultura popular,
educativa i esportiva, i a nous projectes de
desenvolupament o de comerç de proximitat.
4. Protegirem i promocionarem el
comerç. Crearem un Pla de promoció del
comerç de l’Eixample, tot ajudant també
al desenvolupament de les primeres àrees
de promoció econòmica (APEU), així com
al desenvolupament de l’Oficina de
Promoció Econòmica.
5. Crearem una auditoria del funcionament
dels espais de gent gran actuals, amb un pla de
promoció d’aquests espais i de manteniment dels
centres actuals, i crearem com a mínim un nou
espai a la Dreta de l’Eixample, junt amb
l’obertura de l’Espai de Gent Gran Germanetes.
També reforçarem els programes Vincles i
Radars.
6. Elaborarem un Pla de xoc de civisme
a les zones tensionades del districte:
I. Reforçarem la inspecció de la Guàrdia
Urbana a les nits i els caps de setmana
en l’àmbit de l’ocupació de l’espai públic,
l’oci i els habitatges d’ús turístic, establint
zones prioritàries d’actuació. Prioritàriament als
carrers d’Enric Granados, el carrer del Parlament,
l’avinguda Gaudí o el carrer d’Aribau. Vetllarem
perquè es compleixi l’ordenança de civisme, per
tal de combatre totes aquelles actuacions que
malmeten l’espai públic i la convivència, alhora
que durem a terme campanyes informatives.
II. Reforçarem el cos d’inspecció per
combatre els negocis sense llicència o que
abusen d’una llicència que no és la de l’activitat
principal de l’establiment.
III. Realitzarem campanyes de prevenció de
riscos i incendis.
IV. Desenvoluparem campanyes de
prevenció contra els grafitis, així com
estudiarem noves mesures per combatre el
fenomen i implementarem més murs lliures.
7. En defensa del model del Clínic.
Garantirem el futur de l’Hospital Clínic, vetllant
perquè pugui seguir desenvolupant amb
excel·lència la seva tasca assistencial, formativa
i d’investigació i recerca, i garantint la cobertura
sanitària i assistencial de l’Eixample.
1. Reforçarem la Unitat Nocturna, així com
doblarem els efectius de la policia de barri i
augmentarem els efectius de la Guàrdia Urbana

131
en temporada d’estiu, tot remodelant també la
comissaria del carrer de Nàpols.
2. Durem a terme una auditoria anual
de la nova contracta de neteja amb
seguiment permanent per detectar els problemes
del sistema i millorar-ne el servei, en col·laboració
amb les entitats del barri i els tècnics.
3. Desenvoluparem el Pla d’enllumenat a
l’Eixample per tal de dotar el districte d’una
il·luminació adequada amb perspectiva de
gènere i crear més sensació de seguretat.
4. Desenvoluparem un Pla especial
per protegir el patrimoni històric de
l’Eixample i promoure’n la difusió.
5. Eix cultural i de les arts del Paral·lel.
En conjunt amb el projecte de Muntanya dels
Museus de Montjuïc i en col·laboració amb els
districtes de Sants i Ciutat Vella, desenvoluparem
els equipaments culturals i artístics del Paral·lel.
6. Eix de la cultura del Fort Pienc.
Implicarem el TNC, l’Auditori, Disseny Hub, les
entitats i teatres del barri i els nous equipaments
de Glòries en la creació un pol cultural a l’entorn
de Glòries, en col·laboració amb els altres
districtes i administracions.
7. Potenciarem la cultura popular del
districte, en col·laboració amb els centres
educatius i les entitats veïnals i econòmiques, tot
ajudant les entitats actuals a cercar espais on
desenvolupar les seves tasques.
8. Seguirem impulsant els “Patis escolars
oberts al barri” com a espai d’ús públic per
a famílies, infants i adolescents fora de l’horari
escolar, en cap de setmana i en període de
vacances escolars, potenciant-ne el vessant
educatiu i social, i així fer possible l’ús del
pati com a espai inclusiu de joc i interrelació
comunitària.
Fort Pienc
1. Desenvoluparem el programa Xeix i la
seva ampliació per promoure la inclusió i els
intercanvis culturals amb la comunitat xinesa,
posant en valor la figura del mediador com
una eina efectiva per apropar les comunitats
minoritàries en una societat diversa.
2. Treballarem perquè el CB Roser pugui
gaudir d’unes instal·lacions adequades
per a desenvolupar el seu projecte esportiu i
social.
3. Revisarem el model de gestió i
manteniment de la residència municipal
del Fort Pienc.
4. Reformarem i dignificarem el pont
de Marina.
5. Reformarem l’entorn de l’estació del Nord i
de la façana del mercat del carrer d’Alí Bei.
Sagrada Família
1. Finalitzarem la reforma i dinamitzarem
el mercat de la Sagrada Família de manera
prioritària.
2. Reformarem i durem a terme un Pla de
manteniment dels parcs de la Sagrada
Família i del parc d’Antoni Gaudí, amb
especial atenció a la zona d’esbarjo de gossos.
3. Durem a terme el Pla de manteniment
de l’avinguda de Gaudí per preservar els
elements arquitectònics i estudiar els creuaments

132
en diagonal.
4. Finalitzarem el projecte de Glòries i
recuperarem la Fàbrica del Sucre per
ubicar-hi, entre d’altres, els Castellers de
la Sagrada Família i altres entitats històriques
del barri, i també recuperarem la Fàbrica dels
Paraigües.
5. Desafectarem el màxim d’habitatges
possibles en la construcció final del temple de la
Sagrada Família.
6. Revisarem que es compleixin les
ordenances als carrers tensionats
acústicament de la Sagrada Família,
com són l’avinguda de Gaudí o els entorns del
temple.
Dreta de l’Eixample
1. Reformularem l’equipament del Taller
Masriera, amb la preservació del teatre, el
qual vincularem als espais culturals i teatrals del
barri.
2. Crearem un nou Espai de Gent Gran a
la Dreta de l’Eixample, davant l’escassetat
d’aquests centres en el barri.
3. Recuperarem el projecte de la Zona 11,
coneguda com l’Àrea Creativa de l’Eixample
(que limita entre el passeig de Sant Joan, la Gran
Via de les Corts i la ronda de Sant Pere), amb
l’existència d’un clúster acadèmic important que
ha de funcionar com a nexe entre la creativitat,
l’emprenedoria i la innovació.
4. Recuperarem els refugis antiaeris del
passeig de Sant Joan i els divulgarem com a
eix de memòria democràtica al districte.
5. Trobarem un espai adequat per a la
Colla Gegantera de la Pedrera a la Dreta
de l’Eixample.
6. Reformularem el carril bici i els girs
del carrer d’Aragó, per tal d’adequar el
carrer als estàndards de la seguretat viària, i els
altres carrils del barri que es trobin en la mateixa
situació.
7. Estudiarem la pacificació dels entorns
dels Jesuïtes de Casp, a causa dels incidents
que ha estat provocant.
8. Reformarem la ronda de la
Universitat i promourem una regulació
del pas de busos interurbans per alleugerir
les molèsties als veïns.
Antiga Esquerra de l’Eixample
1. Hospital Clínic. Garantirem el futur de
l’Hospital Clínic, vetllant perquè pugui seguir
desenvolupant amb excel·lència la seva tasca
assistencial, formativa i d’investigació i recerca,
i garantirem la cobertura sanitària i assistencial
de l’Eixample.
2. Trobarem una ubicació definitiva per al
Parc de Bombers de l’Eixample.
3. Mantindrem obert el Casal de Gent
Gran Maria Aurèlia Capmany.
4. Negociarem amb la Universitat de Barcelona
per tal d’obrir el jardí de la Universitat pel
carrer Diputació, ja que es tracta d’un espai
únic a l’Eixample en forma d’espectacular zona
verda.
5. Acabarem la reforma de l’avinguda
de Roma i reformarem la plaça del Gall tal
com s’havia previst el 2015.

133
6. Revisarem que es compleixen les
acústicament, com són el carrer d’Enric Granados
o d’Aribau.
Nova Esquerra de l’Eixample
1. Projecte de la Model. Prioritzarem
la finalització del projecte de la Model, que
ha d’anar lligat a les entitats del barri i als
equipaments ja previstos, així com un Pla de
desenvolupament econòmic i manteniment dels
entorns de la Model.
2. Reformarem integralment el parc de
Joan Miró i el seu entorn.
3. Acabarem el projecte de reforma de
l’avinguda de Roma tal com s’havia previst
el 2015.
4. Trobarem un espai adequat per tal
que el Futbol Club Sala Eixample pugui
desenvolupar el seu projecte esportiu al barri.
5. Trobarem un espai adequat per a Ràdio
BCN Eixample per potenciar-la com a projecte
innovador i pioner al districte.
6. Trobarem un espai definitiu i pactat per
a l’Escola Entença on pugui desenvolupar el
seu projecte.
Sant Antoni
1. Desenvoluparem el projecte del 2018
per a la reforma de la ronda de Sant
Antoni amb el pas de transport públic.
2. Durem a terme una auditoria en un any
amb les entitats, els veïns i els comerços
del barri de la superilla de Sant Antoni,
tenintencompteelsparàmetresdeneteja,comerç,
càrrega i descàrrega, seguretat, contaminació i
mobilitat de les zones adjacents.
3. Aplicarem mesures d’estalvi energètic
estructural al mercat de Sant Antoni.
4. Estudiarem l’ús definitiu del terreny de
l’antic Teatre Talia per tal de destinar-lo a
habitatges de dotació i a un equipament cultural
de ciutat.
5. Estudiarem solucions per tal de resoldre
el gran pas de busos pel carrer de
Sepúlveda.
6. Revisarem que es compleixen les
acústicament, com són els carrers del
Parlament o de Comte Borrell.
EL SANTS-MONTJUÏC
QUE FUNCIONA
En termes territorials, el districte de Sants-Montjuïc
és el més extens de la ciutat de Barcelona,
amb una superfície de 2.090 hectàrees, que
representa gairebé una quarta part del terme
municipal de Barcelona.
A nivell poblacional, amb més de 187.000
habitants, aplega l’11,3 % de la població de
la ciutat. L’heterogeneïtat del districte, amb 8
barris ben diferents, fa que la majoria dels seus
indicadors estiguin sempre en la mitjana de la
ciutat. Sants-Montjuïc, per tant, és el millor sensor
per detectar cap on va la nostra ciutat i per
pensar solucions de cara als nous reptes que van
apareixent.
La ubicació estratègica del districte i la connexió
amb grans infraestructures de ciutat i de transport
(com el port de Barcelona, l’aeroport, la Fira,

134
la Zona Franca i Sants Estació) fan de Sants-
Montjuïc un districte amb un gran potencial.
Desgraciadament, en els darrers 8 anys han
suposat una pèrdua constant d’oportunitats al
respecte en matèria d’inversió i lideratge. La
mobilitat de la ciutadania entre barris i amb el
conjunt de la ciutat continua sent una assignatura
pendent al districte: no s’ha avançat en la millora
de la mobilitat a la muntanya de Montjuïc ni en
la connexió del barris a través del litoral.
Coincidint amb les dades de ciutat, la inseguretat
i la neteja es perfilen com les dues principals
preocupacions dels ciutadans del districte de
Sants-Montjuïc, superant en tots dos casos el
percentatge mitjà de la ciutat. Sants-Montjuïc
destaca pel seu gran teixit associatiu i pel pes
que aquest té en el dinamisme dels seus barris
i en lideratge social de les seves iniciatives;
destaquen principalment les entitats de caire
social i cultural.
Què defensem?
Un Sants-Montjuïc capdavanter. El passat
industrial del districte ha forjat el tarannà lluitador
i emprenedor dels nostres barris. El caràcter
industrial i logístic del districte és un
element que continua ben present en el
teixit productiu, social i econòmic.
Sants-Montjuïc és un territori en plena
transformació. Com a govern volem apostar
per recuperar el lideratge i el dinamisme
del districte i emprendre els grans projectes
transformadors. Aquest impuls ha de ser present
en tots els sectors i les àrees dels nostres barris.
Un Sants-Montjuïc divers i plural: format
per 8 barris, 8 realitats diverses però alhora
complementàries. Cal ser capaços de trobar
consensos entre les diferents realitats
sobre els grans projectes conjunts al districte
i alhora atendre les particularitats de cadascun
dels territoris.
Un Sants-Montjuïc de progrés i
oportunitats, que permeti que les generacions
presents i futures puguin continuar construint el
seu projecte de vida als barris on han viscut.
Un Sants-Montjuïc connectat, que avanci
cap a la millora de la mobilitat (la connexió als
barris ha de ser un dels principals eixos de treball)
i que aposti per les grans transformacions del
districte en matèria de connectivitat amb la ciutat
(remodelació del passeig de la Zona Franca, el
projecte del Morrot i la connexió pel litoral, entre
d’altres).
Un Sants-Montjuïc que interpel·li la
ciutadania. Volem un govern municipal
que escolti la ciutadania i que abordi les
problemàtiques conjuntament amb els veïnes i
el teixit veïnal i associatiu. L’Administració
municipal ha de ser un referent en
transparència en la presa de decisions.
Un Sants-Montjuïc que recordi el seu
passat. Treballarem per la defensa, difusió i
conservació del patrimoni, tant el material
com l’immaterial. Treballarem per mantenir ben
present la història i la identitat de cadascun dels
barris del districte.
1. Millora de la mobilitat i la connectivitat
del districte amb els barris i la ciutat.
Reactivarem les taules de mobilitat dels diferents
barris del districte. Dissenyarem i executarem els
plans de mobilitat per a cadascun dels barris.
Treballarem per desenvolupar els grans projectes
de mobilitat del districte.
2. Millora de la seguretat i convivència.

135
Destinarem una unitat pròpia de la Guàrdia
Urbana en torn de nit pel districte Sants-Montjuïc,
d’acord amb l’extensió territorial del districte
i les particularitats dels barris de muntanya.
Recuperarem la periodicitat bimensual dels
consells de prevenció i seguretat, que seran
sectoritzats per barris.
3. Millora del manteniment dels espais
verds. Crearem un pla de millora i manteniment
de tots els espais verds del districte de Sants-
Montjuïc, amb especial atenció a la muntanya
de Montjuïc.
4. Millora de l’espai públic.Desenvoluparem
un sistema de gestió de l’espai públic de districte
que ens permeti tenir dades objectives i criteris
fixats a l’hora de prioritzar les inversions de
remodelació de l’espai públic. Aquest sistema
de gestió servirà també per dissenyar els plans
de conservació i manteniment de l’espai públic i
garantir-ne una millor previsió d’execució.
5. Suport al teixit associatiu de la ciutat.
Apostem per la gestió cívica i associativa com a
model de gestió i governança dels equipaments,
ja que suposa el reconeixement de la tasca
associativa de les entitats arrelades al territori
i fomenta la participació de la ciutadania.
Defensem la gestió cívica dels centres cívics,
culturals i esportius dels barris del districte de
Sants-Montjuïc.
1. Actualitzarem el catàleg dels elements
patrimonials del districte per millorar-ne la
protecció i difusió.
2. Seguirem impulsant la construcció
d’habitatge públic de lloguer als solars
municipals del districte.
3. Reimpulsarem el Pla d’actuació de la
muntanya de Montjuïc.
4. Millorarem el suport als mitjans de
comunicació locals com a eines cabdals per
a la cohesió dels nostres barris.
5. Augmentarem la plantilla d’educadors de
carrers i agents cívics per tal de millorar el treball
preventiu a l’espai públic, en coordinació amb la
Guàrdia Urbana.
6. Executarem un pla de manteniment per
renovar tots els elements de mobiliari urbà
malmesos.
7. Recuperarem la senyalització dels camins
escolars.
Poble-Sec
1. Remodelarem la Casa de la Premsa
i farem el possible per tal de garantir que els
usos veïnals de l’equipament, proposats per
la Comissió de Recuperació de la Casa de la
Premsa, es puguin dur a terme.
2. Vetllarem perquè entre els usos que es
preveuen en el futur Palau d’Esports, seu del
Barcelona Sport Hub, es tinguin en compte
les necessitats esportives, culturals i veïnals del
barri.
3. Treballarem una proposta d’ampliació de
la Biblioteca Francesc Boix que inclogui el
manteniment garantit de l’emplaçament actual.
4. Impulsarem, amb el teixit associatiu cultural
del barri i amb el conjunt d’equipaments
del territori, un paquet de mesures per
potenciar el Paral·lel com un eix cultural

136
i de les arts escèniques de proximitat, i
explorarem les iniciatives de cultura viva.
5. Realitzarem de comú acord amb el veïnat,
els comerciants i les entitats una reforma
integral del parc de les Tres Xemeneies,
per tal de revertir-ne els usos actuals, i estudiarem
el tancament de la plaça durant les nits.
6. Garantirem, entre els futurs equipament
del Poble-Sec, un local per a la cultura
popular del barri. Treballarem perquè
aquest local compleixi amb les necessitats de les
entitats d’aquest sector, en especial atenció a les
dimensions i necessitats que requereix un local
d’assaig d’una colla castellera.
Marina del Prat Vermell i Marina de Port
1. Desenvoluparem el projecte d’execució
del nou barri de la Marina del Prat
Vermell, tot impulsant la construcció de
l’habitatge públic previst i la planificació dels
equipaments.
2. Impulsarem, per millorar la connectivitat
amb la ciutat, un autobús que connecti la
Marina amb Ciutat Vella per la ronda
del Litoral.
3. Farem tots els estudis tècnics que no s’han
realitzat durant el procés de participació de
la remodelació del passeig de la Zona
Franca per tal de poder concretar i consensuar
amb el veïnat i els comerciants quin és el millor
model de reforma del passeig de la Zona Franca.
4. Impulsarem un corredor cívic, amb
l’ampliació de la ronda del Litoral, que
ens permeti connectar caminant la Marina del
Prat Vermell amb el Poble-sec.
5. Durem a terme la segona fase de
construcció del poliesportiu del carrer de
l’Energia, amb una piscina i sales de gimnàs.
6. Vetllarem per establir sinergies amb el
Port de Barcelona i la Fira de Barcelona,
principals agents econòmics de la ciutat i el barri.
7. Treballarem perquè el Far del Llobregat
esdevingui un centre d’interpretació de
la història marinera del barri.
Font de la Guatlla
1. Millorarem la connectivitat dins del
barri de la Font de la Guatlla i estudiarem
la implementació d’un bus de barri que doni
resposta a les necessitat en matèria de mobilitat,
tenint en compte l’orografia del barri.
2. Construirem un espai de ludoteca-
biblioteca en un sòl d’equipament
disponible de la Fira de Barcelona.
3. Remodelarem la masia Can Cervera
i estudiarem, d’acord amb les dimensions, la
manera d’optimitzar-ne al màxim el usos.
4. Vetllarem pel descans veïnal i treballarem en
un compromís de corresponsabilitat amb
el Poble Espanyol per tal de minimitzar al
màxim l’impacte que tenen al barri les activitats
diürnes i nocturnes que s’hi desenvolupen.
Articularem espais de coordinació per a poder-
ne fer un seguiment.
5. Destinarem una partida pressupostària
per millorar l’actual Centre Cívic de la
Font de la Guatlla.
6. Executarem la urbanització del turó
de la Font de la Guatlla i desenvoluparem
l’habitatge públic i els equipaments previstos.

137
Hostafrancs
1. Desenvoluparem la reforma del parc de
l’Espanya Industrial i n’incrementarem la
vigilància per garantir el compliment dels seus
usos.
2. Impulsarem una remodelació del
mercat d’Hostafrancs que inclogui, entre
altres actuacions de manteniment necessàries,
el canvi de la teulada d’uralita i de les façanes
opaques per material translúcid. Consensuarem
amb els concessionaris l’ús de l’espai lliure per
tal de revertir la dinamització del mercat.
3. Incentivarem a través de projectes de
dinamització comercial, com la botiga tester,
l’arribada d’activitats econòmiques d’alt
valor afegit a l’eix Creu Coberta.
4. Iniciarem l’execució de l’espai per a
equipaments al carrer de la Diputació i farem
una anàlisi integral de la resta d’equipaments
del barri per tal d’optimitzar-ne l’ús.
5. Desafectarem els habitatges del PERI
d’Hostafrancs de la zona de la Gran Via.
6. Remodelarem la plaça de Joan Corrades,
tot lligant-la amb la transformació de l’Institut
Escola Arts.
7. Impulsarem la remodelació del carrer del
26 de gener i del carrer de Muntadas.
La Bordeta
1. Impulsarem el desenvolupament dels
equipaments esportius al recinte de
Magòria, així com les seves promocions
d’habitatge previstes.
2. Acabarem amb els embussos que es
produeixen al tram final del carrer de la
Constitució i a la intersecció amb la rambla de
Badal, convertint-lo en un carrer de direcció
única de sortida.
3. Impulsarem l’Arxiu de la Ciutat a Can
Batlló, que ha d’esdevenir un equipament de
memòria, cultura i recerca referent a Catalunya i
al món.
4. Vetllarem pel bon ús dels espais de
la plaça de la Farga, tot treballant amb
l’associació de veïns la dinamització dels espais.
5. Impulsarem la remodelació del carrer
de Bartomeu Pi i la part final del carrer de la
Constitució, entre Parcerisa i Riera Blanca.
6. Impulsarem la remodelació de la plaça de
Súria i del passatge d’Andalusia.
7. Posarem en marxa una comissió de
civisme del parc de Can Batlló amb els
veïns per consensuar mesures que garanteixin
la convivència i el bon ús del parc una vegada
finalitzades les obres.
Sants-Badal
1. Reprendrem el projecte de reforma de la
plaça de l’Olivereta.
2. Estudiarem la instal·lació d’espais de
joc a la rambla de Brasil i a la rambla
de Badal i treballarem per instal·lar-hi un jardí
infantil que cobreixi la manca d’espais de joc
a la rambla de Sants. També millorarem l’espai
verd al tram superior de la rambla de Badal per
tal de fer-la més amable i generar més ombra en
les èpoques de temperatures elevades.
3. Consensuarem amb el veïnat i el teixit
associatiu del barri els usos que es donaran

138
a l’espai d’equipament de l’antic solar
de Virutex, a Antoni de Capmany.
4. Treballarem amb el bisbat un mecanisme
que permeti rehabilitar i recuperar per al
barri el teatre de l’església dels Dolors.
5. Estudiarem la recuperació de la peça
que falta per desenvolupar als carrers
de Roger i de Juan de Sada, i destinar-la a
usos comunitaris.
6. Impulsarem la remodelació del carrer
Juan de Sada i els entorns, i estudiarem la
museïtzació del refugi antiaeri.
7. Remodelarem el carrer de Violant d’Hongria,
el carreró de les Ànimes i el tram sud del carrer
Begur, entre la rambla de Badal i el carrer de
Casteràs.
Sants
1. Remodelarem els entorns de l’estació
de de Sants per millorar-ne la connectivitat i la
mobilitat.
2. Planificarem la remodelació de la Casa
del Mig per a convertir-la en un espai per a
gent jove, traslladant-hi els serveis tècnics que
s’allotgen actualment a la seu del districte.
3. Remodelarem la plaça de Sants i farem
coincidir les obres de la plaça amb les obres
d’accessibilitat de les estacions de metro de l’L1
i l’L5.
4. Apostarem per recuperar la idea inicial
de l’edifici del carrer de Papin, antic
Orfeó de Sants, i destinar-lo a equipaments
per a usos associatius, i així donar resposta a
la creixent necessitat d’espais per a les entitats
i associacions del districte. Estudiarem quin
ha de ser el millor disseny i la millor gestió de
l’equipament.
5. Definirem un Pla d’actuació per al
reallotjament i l’expropiació dels
habitatges dels carrer de Burgos i
de la Riera de Tena, d’acord amb el
desenvolupament de la 3a fase del projecte del
calaix de les vies de Sants.
6. Garantirem els usos veïnals, culturals i
comunitaris de l’espai públic dels entorns
de Can Climent.
LES CORTS QUE FUNCIONA
El districte de les Corts es troba a la part occidental
del pla de Barcelona i és una de les principals
vies d’entrada i sortida de la ciutat. De tradició
agrària, va tenir un creixement molt ràpid al
segle XIX, esdevenint una unitat municipal plena
el 1832 que es va agregar a Barcelona el 1897.
La seva història és palesa arreu del districte i la
voluntat dels cortsencs i cortsenques de recuperar-
la, conservar-la i donar-la a conèixer és, avui dia,
un fet en el qual cal treballar des del Consistori,
al seu costat. Durant la legislatura 2019-2023
ha patit la mateixa problemàtica que la resta de
districtes de la ciutat: inseguretat, brutícia i una
mobilitat deficient.
Pel que fa a la inseguretat, destaquem, per la seva
reiteració, els delictes patits en zones concretes
de la Maternitat i Sant Ramon i de Pedralbes. En
referència a la brutícia, a més de l’estat general
de deixadesa dels carrers, destaquem la brutícia
dels parcs i jardins i les plagues de rates dels
jardins de Pedralbes o els de Gaietà Renom.
Un dels aspectes que més ha marcat la part final
d’aquest mandat ha estat la calamitosa gestió del
programa “Amunt persianes” per part del govern
municipal, que ha comportat el desnonament

139
forçós de 14 empreses, algunes de les quals feia
quasi 30 anys que estaven instal·lades al barri.
Pel que fa a la mobilitat, veïns i entitats hem patit
la manca de diàleg i consens en certes mesures
(la rotonda de l’avinguda de Xile, els radars a 30
km/h, etc.) i la molèstia de conductors incívics
de patinets i bicicletes.
Què defensem?
Un districte de les Corts dialogant. Un
govern que escolti, dialogui i consensuï amb el
veïnat. El vial amb arbres del carrer d’Anglesola,
el supermercat fantasma del passatge de Xile
o Can Capellanets són casos que mostren la
manca de diàleg i de voluntat d’escolta per part
del govern actual. Un Ajuntament proper i
veritablement democràtic ha de buscar
sempre l’escolta activa, el diàleg i el
consens amb el veïnat.
Un districte de les Corts 8-80. Un barri
tansitable i amable per caminar-hi tant per a les
persones de 8 anys com per a les de 80. Amb
carrils bici segregats de les voreres, amb
motos aparcades a la calçada i amb
uns carrers i places en què s’hi causin
el mínim de molèsties possibles per als
habitants. I amb transports públics adaptats a
les necessitats reals dels veïns.
Un districte de les Corts clúster
d’investigació i coneixement que, atesa
l’alta densitat d’universitats i centres de recerca,
sigui un pol d’atracció d’estudiants i
investigadors d’arreu que puguin unir esforços
amb altres districtes, empreses i entitats de la
ciutat per fer-la referent en l’àmbit internacional.
1. Ronda del Mig. impulsarem, amb la
partida pressupostària necessària, els estudis
previs i l’avantprojecte de cobriment de
la ronda del Mig entre el carrer de Juan
Manuel Gervilla i la plaça de Prat de la
Riba.
2. Habitatge. Promourem habitatge de
lloguer assequible al districte per tal que
tothom pugui accedir a una llar digna. Iniciarem
els tràmits per a la construcció d’habitatges
destinada al solar de la plaça del Carme i el
carrer de Montnegre.
3. Mobilitat. Durem a terme una auditoria
de la mobilitat al districte que inclogui
transport públic i privat, carrils bici, zones de
càrrega i descàrrega i aparcament, per tal de
promoure un Pla de mobilitat que respongui a
les necessitats reals del districte. Replantejarem
la xarxa de carrils bici del districte d’acord amb
els veïns.
4. Joventut. Assegurarem la gestió cívica
de l’Espai Jove de les Corts. Seguirem
impulsant projectes que fomentin l’activitat
esportiva per als joves de les Corts, en especial
la pràctica esportiva femenina.
5. Patrimoni i memòria històrica.
Farem una campanya de difusió de tot el
patrimoni catalogat del districte a escoles i
instituts, així com a entitats, que consti tant de
material gràfic i audiovisual com en xarxa al
web, per enriquir i arrelar la memòria històrica
local dels nostres barris. Vetllarem per la protecció
efectiva de tot el patrimoni catalogat.
1. Vellesa. Seguirem treballant per un
envelliment actiu, saludable i productiu, i
continuarem donant suport als programes Radars
i Vincles, entre d’altres, en el marc de l’acció

140
comunitària, per tal de no deixar cap persona
gran del districte desatesa.
2. Comerç. Donarem suport als eixos
comercials del districte en la planificació de les
mostres i activitats al carrer, i fomentarem la
formació tant en l’àmbit tecnològic com comercial
i amb cursos de llengua catalana.
3. Nomenclàtor. Iniciarem els tràmits amb
la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament
per atribuir el nom de Patrícia Gabancho i
Ghielmetty a un carrer, plaça o espai destacat
del barri de les Corts, així com el de ronda de les
Corts a l’actual Gran Via de Carles III. Tanmateix
promourem el canvi dels noms de carrers i
places vinculats a personatges o esdeveniments
relacionats amb l’exèrcit espanyol o el feixisme,
o aliens a la història del districte o de Catalunya,
per incrementar la presència de noms femenins.
4. Àrees de gossos. Barcelona és una
ciutat que té cura per la convivència entre les
persones i els animals de companyia. El districte
de les Corts disposa de l’estructura de 10
àrees d’esbarjo per a gossos, no sempre ben
mantingudes. Crearem un grup de treball conjunt
amb propietaris d’animals de companyia,
associacions veïnals, entitats animalistes i grups
municipals per elaborar un informe que millori
aquestes àrees i que inclogui:
I. Els indrets de noves àrees i el disseny
d’aquestes.
II. Un estudi de valoració i disseny de les
àrees existents actualment.
III. Mesures per reduir molèsties al veïnat.
IV. Mesures per incrementar el benestar
animal.
5. Parcs i jardins. Elaborarem el Pla del
verd del districte, en el qual hi consti:
I. L’informe sobre l’estat dels parcs i els
jardins del districte i mesures correctores per a
un millor manteniment.
II. La connexió dels espais verds del districte.
III. La catalogació i campanya de difusió
d’arbres centenaris o d’especial interès.
IV. Un Pla de replantació en escocells buits.
V. Un Pla de manteniment i neteja.
VI. Un parc inclusiu a cada barri.
6. En el marc de l’Espai d’Inclusió, donarem
més visibilitat al conjunt del projecte; impulsarem
el programa “Pis de transició cap a la vida
independent” per facilitar l’accés a l’habitatge als
usuaris de les entitats del districte i acompanyar-
los en aquest pas d’autonomia personal, i
promourem la participació activa de nous agents
que permetin impulsar nous projectes.
Propostes per barri
Les Corts
1. Promourem la retirada de les estructures
d’amiant de la teulada del mercat de
les Corts per, amb posterioritat, aprofitar la
superfície per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques
per generar energia renovable. Iniciarem l’estudi
per habilitar l’altell del mercat com a lloc de
trobada per a activitats, xerrades i seminaris
relacionats amb l’alimentació i la salut.
2. Rehabilitarem els jardins d’Olga
Sacharoff replantant els arbres tallats i no
reposats, restaurarem el mobiliari malmès,

141
eliminarem els grafitis i redactarem un Pla d’usos
per fer compatible la convivència entre els
propietaris de mascotes i el veïnat.
3. A la Plaça Can Rosés, davant del
col·legi, eliminarem el mobiliari urbà
i pilons per recuperar l’espai com a punt
de celebració i desenvolupament d’activitats
relacionades amb la cultura popular.
4. Facilitarem la reubicació de les
pràctiques esportives dels nens i joves
afectats per les obres del Pavelló
Poliesportiu Municipal l’Illa.
5. Vetllarem per protegir i rehabilitar el
convictori, així com pel diàleg entre la propietat
i els veïns per a consensuar-ne un ús beneficiós
per a ambdues parts.
6. De manera consensuada amb les escoles
de l’entorn i amb els veïns, millorarem els
espais d’ombra i les zones destinades al
joc infantil.
La Maternitat i Sant Ramon
1. Incrementarem les patrulles de la
Guàrdia Urbana durant les nits.
2. Iniciarem l’expedient d’aplicació del Pla
general metropolità amb qualificació de
“parcs i jardins de nova creació local”
del carrer de Maria Barrientos, entre
la Gran Via de Carles III i el carrer de
Comandant Benítez, per a la construcció
del parc.
3. Crearem, amb el veïnat, una Taula de
Pacificació del Trànsit del barri de Sant
Ramon per a solucionar les problemàtiques
derivades de la darrera planificació del trànsit.
4. Eliminarem el carril bici segregat de la
rotonda de l’avinguda de Xile, el carrer
de Manuel Azaña i el camí de Torre
Melina, trobant una alternativa segura per als
usuaris de bicicleta.
5. Seguirem de prop l’aplicació del Pla
de l’Espai Barça, sempre atents perquè
s’atenguin les necessitats dels veïns del barri i de
la ciutat. Igualment, facilitarem la comunicació
contínua entre els veïns i la Guàrdia Urbana per
minimitzar les molèsties de mobilitat els dies de
partit.
6. Vetllarem pel compliment del termini
establert d’execució total de 8 anys del
MPGM Danubi.
7. Farem que la residència respongui
a les necessitats del barri i assegurarem el
compliment dels terminis de construcció.
8. Flexibilitzarem l’ús dels radars a
30 km/h, adaptant-los a l’horari escolar i de
màxim trànsit.
Pedralbes
1. Millorarem la seguretat del barri
incrementant la presència de patrulles
de la Guàrdia Urbana.
2. Inclourem en el pressupost municipal la
partida corresponent per efectuar les obres
necessàries per al tancament nocturn
de l’accés als jardins del Mirall de
Pedralbes.
3. Recuperarem les cases del monestir
per tal de donar-los un ús vinculat al patrimoni
històric i cultural de l’espai, així com un ús cívic.
4. Continuarem exigint el traspàs de

142
la caserna del Bruc a l’Ajuntament.
Ha d’esdevenir una gran infraestructura
interuniversitària en què, a més, hi podem
incloure habitatge (unes 2.000 o 3.000 places)
tant per a joves de Barcelona com alumnes
(Erasmus, estrangers) o professors. En tot cas,
l’espai de la caserna del Bruc ofereix a Barcelona
la possibilitat de disposar d’una autèntica vila
universitària urbana.
5. Centre Cívic / Casal de Gent Gran.
Conjuntament amb les associacions veïnals,
treballarem per a fer realitat l’equipament de
barri necessari.
6. Conjuntament amb el menjador de
Sant Oleguer, facilitarem la reobertura
d’aquest important menjador social.
EL SARRIÀ-SANT GERVASI
QUE FUNCIONA
Una vegada més, el districte de Sarrià-Sant
Gervasi acaba el mandat municipal com el
districte a la cua en inversió de Barcelona,
amb unes xifres molt allunyades de la mitjana
d’inversió del conjunt de la ciutat. Els veïns i
les veïnes dels barris de Sarrià-Sant Gervasi
compleixen amb les mateixes obligacions que
qualsevol altre ciutadà de Barcelona, però
reben menys inversions i serveis que ningú.
Quan aquesta situació s’allarga durant 8 anys
consecutius, que són els 8 anys que portem de
govern de l’alcaldessa Colau amb el suport del
PSC, les conseqüències d’aquest dèficit d’inversió
són inevitables. Per citar alguns exemples, les
obres de la biblioteca de Sarrià s’han iniciat
amb 6 anys de retard per falta de pressupost; la
necessària reforma del carrer de Balmes entre la
plaça de Molina i la plaça de Joaquim Folguera
ni tan sols ha començat, o no s’ha fet ni una sola
nova promoció d’habitatge públic al districte
havent-hi els preus més elevats de Barcelona, fet
que obliga grans i joves a marxar dels barris on
han nascut i crescut. Tampoc hi ha hagut cap
progrés pel que fa a aquells espais i edificis de
propietat municipal pagats amb els impostos de
tots que estan tancats i sense cap ús, com ara la
finca del carrer de Manacor, al barri del Putxet;
el Dipòsit del Rei Martí, al barri de la Bonanova;
les casetes del carrer de l’Hort de la Vila, al
barri de Sarrià; el solar del carrer de Dalmases,
al barri de les Tres Torres, o la finca Muñoz
Ramonet, al barri de Galvany, per enumerar-ne
només alguns.
A tot això, cal sumar-hi el greu deteriorament que
ha patit l’espai públic dels barris de Sarrià-Sant
Gervasi en els darrers anys. Es fa molt evident en
l’àmbit de la neteja, però també té efectes en el
mal estat de parcs, jardins i espais verds, la gran
quantitat de cablejat elèctric que a dia d’avui
encara està sense soterrar o la mala il·luminació
de molts dels nostres carrers, que contribueix a
accentuar la sensació d’inseguretat dels veïns i
les veïnes.
Què defensem?
Un Sarrià-Sant Gervasi amable i
agradable per viure-hi. Després d’anys
d’abandonament, els barris de Sarrià-
Sant Gervasi han de tornar a estar al
mapa de Barcelona en un pla d’igualtat
amb la resta de barris de la ciutat. Això passa
per incrementar la inversió a Sarrià-Sant Gervasi,
acostar-la a la mitjana de la ciutat, i així disposar
dels recursos necessaris per recuperar uns barris
més nets, segurs i endreçats que ofereixin als
veïns i les veïnes una dotació adequada de
serveis socials, equipaments públics i espais
verds.
Un Sarrià-Sant Gervasi de coneixement.
D’altra banda, el districte de Sarrià-Sant

143
Gervasi ha de ser el referent de la ciutat
de Barcelona en l’àmbit de la formació
i el coneixement. Cal aprofitar la gran
concentració d’escoles, universitats, empreses
i centres sanitaris i d’investigació que hi ha al
districte per posar-los a treballar plegats i que,
amb la unió de tots, es creï a Sarrià-Sant Gervasi
un clúster de coneixement que actuï com a pol
d’atracció de talent i d’ocupació de qualitat per
al conjunt de la ciutat.
Un Sarrià-Sant Gervasi que també miri
cap a la muntanya. Finalment, cal posar en
el fet que Sarrià-Sant Gervasi és el districte
que inclou la porció més gran de la serra
de Collserola a la ciutat de Barcelona i,
per tant, ha d’esdevenir la porta d’entrada del
verd del parc natural al teixit urbà de la ciutat.
Per fer-ho possible cal que la ciutat miri cap a
la muntanya i faci una aposta decidida tant en
l’àmbit polític com en el pressupostari per dotar
els seus barris dels serveis i les infraestructures
necessàries.
1. Implantarem una nova estratègia
de seguretat al districte de Sarrià-Sant
Gervasi, que disposarà d’un increment dels
efectius de la Guàrdia Urbana, una optimització
de la coordinació amb el cos dels Mossos
d’Esquadra i una més atenció a les mesures
de prevenció, per tal de donar una solució
als problemes específics del districte, com els
robatoris a domicili, les ocupacions conflictives i
delinqüencials, la seguretat en habitatges aïllats,
les zones d’oci nocturn o els entorns escolars.
2. Posarem en marxa un pla integral
de neteja i millora de l’espai públic
de Sarrià-Sant Gervasi que solucioni els
problemes actuals de neteja i pintades; que
revisi l’estat i la disponibilitat dels contenidors,
així com els horaris i els sorolls de la recollida;
que incrementi la cura dels parcs, jardins i espais
verds, i que resolgui la situació d’aquells punts
que tenen una il·luminació insuficient.
3. Iniciarem les obres per a la cobertura
total de la ronda de Dalt, amb un gran
impacte positiu per als barris de Sarrià-
Sant Gervasi. Aquesta actuació, des de la
plaça d’Alfons Comín fins a la rotonda de Can
Caralleu, permetrà reduir sorolls i contaminació
i guanyar nova superfície per a espais verds,
instal·lacions esportives o equipaments
municipals.
4. Incrementarem l’oferta d’habitatge
públic al districte de Sarrià-Sant Gervasi,
amb l’objectiu de generar arrelament als nostres
barris i que les persones, grans o joves, que
han nascut al districte no es vegin obligades
a marxar com a conseqüència dels preus de
l’habitatge. Hem de facilitar que els joves es
puguin emancipar i que els avis pugin viure a
prop dels nets en els barris on han crescut.
5. Farem un nou pla de mobilitat del
districte de Sarrià-Sant Gervasi que doni
resposta a les necessitats específiques dels
nostres barris, amb mesures com millorar l’accés
amb transport públic als entorns escolars i els
serveis bàsics del districte, facilitar la circulació
segura de les motos, la creació de noves places
d’aparcament a la calçada que alliberin espai
a les voreres, o revertir aquelles actuacions
d’urbanisme tàctic que hagin conduït a generar
més congestió i una circulació menys àgil i
eficient.
1. Durem a terme la reforma pendent del
carrer Balmes, entre la plaça Molina i la
de Joaquim Folguera.

144
2. Recuperarem les cavalcades de Reis,
tant la de Sant Gervasi com la de Sarrià.
3. Tornarem a posar en marxa el Tramvia
Blau, que ja porta més de 4 anys fora de servei.
4. Farem un Pla de protecció patrimonial
i paisatgística del districte de Sarrià-Sant
Gervasi.
5. Farem un nou Pla d’equipaments que
obri als veïns els 10 espais i solars de
propietat municipal que actualment es troben
tancats i sense ús.
6. Construirem la nova comissaria de
la Guàrdia Urbana del districte al solar de
l’avinguda Foix amb la ronda de Dalt.
Propostes per barri
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
1. Obrirem l’Oficina dels Barris de
Muntanya de Barcelona, amb un pressupost
específic per a aquests barris i liderada per
la nova figura del comissionat dels barris de
muntanya. Aquesta oficina tindrà la seva seu al
barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.
2. Inclourem el barri de Vallvidrera, el
Tibidabo i les Planes al Pla de barris de
Barcelona com a fórmula que permeti atendre
de forma més àmplia les necessitats específiques
del barri de la ciutat que ocupa més extensió de
la serra de Collserola.
3. Implantarem una nova estratègia de
seguretat, prevenció i emergències per
als barris de muntanya, que inclogui des
de l’increment d’efectius policials per evitar
robatoris en zones aïllades fins a les millores de
coordinació en matèria d’incendis forestals.
4. Farem un pla d’adaptació dels serveis
públics de la ciutat a l’entorn dels barris
de muntanya que inclogui aspectes com la
neteja i la recollida de residus, les necessitats
específiques de transport públic, les actuacions
urbanístiques o el disseny del mobiliari urbà.
5. Construirem nous habitatges públics de
lloguer al barri de Vallvidrera, aprofitant
espais que actualment ja són de propietat
municipal.
6. Revisarem el Pla parcial de les Planes
amb la voluntat de donar una solució definitiva
a les famílies que n’estan afectades des de fa
dècades.
7. Estudiarem, d’acord amb les administracions
competents, l’ús de mètodes de control
ètic de la població de senglars al barri i
abordarem de forma prioritària actuacions per
resoldre’n les problemàtiques associades.
Sarrià
1. Obrirem la biblioteca de Sarrià i la
nova seu administrativa del districte a l’edifici de
la plaça de Sarrià.
2. Introduirem millores en el sistema de
recollida porta a porta, reforçant la neteja
al barri, posant facilitats als comerços, prenent
mesures contra les conductes incíviques i garantint
que la recollida sigui silenciosa i compatible amb
el descans del veïnat.
3. Construirem una nova promoció
d’habitatge públic de lloguer al solar
de propietat municipal de la ronda de
General Vives, núm. 4-6.
4. Ampliarem els camins escolars a Sarrià,
per fer dels entorns de les escoles del barri uns

145
espais més accessibles, més ben connectats i
més segurs.
5. Farem realitat els jardins d’Oriol
Martorell, a la Via Augusta, per connectar de
manera amable i natural els barris de Sarrià i les
Tres Torres.
6. Rehabilitarem les Casetes del carrer
Hort de la Vila, patrimoni arquitectònic de
Sarrià, per fer-hi un espai de joventut, història i
cultura.
7. Dinamitzarem la llosa de Sarrià,
de la Via Augusta i el passeig de la
Bonanova, per a activitats veïnals, amb la
voluntat de donar ús a un espai ampli del barri
que porta anys sense cap activitat.
Les Tres Torres
1. Implantarem un Pla específic de
seguretat per al barri de les Tres Torresque
tingui l’objectiu d’abordar la greu problemàtica
dels robatoris a domicilis. Aquest pla incorporarà
accions com l’increment d’efectius de la Guàrdia
Urbana al barri, una millor col·laboració amb
el cos dels Mossos d’Esquadra o l’extensió de
mesures de prevenció per evitar aquests tipus de
delictes.
2. Farem una auditoria de l’espai
públic del barri de les Tres Torres per tal
d’identificar, actuar i resoldre els problemes en
qüestions com la neteja, la conservació de parcs
i espais verds o la il·luminació, que es repeteixen
en diversos punts del barri.
3. Durem a terme una actuació integral a
les voreres del barri de les Tres Torres que
serveixi per arranjar aquells carrers que fa anys
que estan en mal estat, per procedir a soterrar
els abundants cablejats visibles i per suprimir
els pals de línies elèctriques que dificulten el pas
pels carrers del barri.
4. Ampliarem i culminarem la reforma dels
carrers de l’entorn del mercat de les Tres
Torres, acompanyant aquesta reforma amb un
pla de mobilitat i un pla de comerç, per tal que
aquest punt recuperi el seu rol d’espai central del
barri.
5. Construirem una escola bressol i un
equipament de barri al solar de propietat
municipal del carrer de Dalmases, núm.
63.
6. Durem a terme actuacions urbanístiques
que millorin la seguretat viària en els
punts negres d’accidents del barri, com
ara la cruïlla de Mitre amb Via Augusta, amb
especial atenció a les motos.
7. Realitzarem una actuació específica
per a la part sud del barri de les Tres
Torres (Prat de la Riba, Sant Joan Bosco,
Buïgas, plaça Corachan, etc.), on es concentren
nombrosos punts d’alta concurrència, com
escoles o centres sanitaris, per tal de fer aquests
entorns més amables, arranjar parcs i zones
verdes, i adequar les voreres a l’afluència de
vianants.
Sant Gervasi-la Bonanova
1. Culminarem el procés de definició del
casc antic de Sant Gervasi, amb el carrer de
Sant Gervasi de Cassoles com a eix central que
connecti el mercat amb la biblioteca, la plaça
de la Bonanova i la zona de les escoles, amb
l’objectiu de contribuir a generar més cohesió i
esperit de barri.
2. Reforçarem les actuacions de neteja
i cura d’espais públics al barri, analitzant

146
quins carrers tenen més necessitats i posant
especial atenció als parcs, les zones verdes i les
àrees de jocs infantils.
3. Tornarem a posar en servei el
Tramvia Blau i, paral·lelament, iniciarem
els treballs de remodelació de l’avinguda del
Tibidabo (arranjament de voreres, il·luminació,
mobiliari, etc.), d’acord amb la seva importància
com a eix que aglutina educació, arquitectura,
activitat econòmica i afluència de turisme.
4. Farem nous camins escolars que creïn
entorns segurs i que facilitin l’accés i contribueixin
a la integració al barri de les nombroses escoles
existents.
5. Tot aprofitant l’entorn de coneixement,
educació i cultura que hi ha al barri, donarem
una activitat estable a l’equipament
del Dipòsit del Rei Martí, al carrer de
Bellesguard, i a la sala hipòstila dels
jardins de Ca n’Altimira, al carrer de
Mandri, que són de propietat municipal i
actualment no tenen cap ús.
6. De manera conjunta amb el mercat i la
resta d’actors econòmics, elaborarem un Pla
de comerç per potenciar el barri de Sant
Gervasi-la Bonanova que faci valer la gran
varietat i qualitat de comerç i restauració que hi
ha als carrers del barri.
Sant Gervasi-Galvany
1. Implementarem un dispositiu de
seguretat específic que doni resposta a les
necessitats en matèria de seguretat, prevenció
i civisme del barri; amb especial èmfasi en les
actuacions per prevenir i aturar els robatoris a
domicilis, que són una gran preocupació veïnal,
i en les mesures per combatre l’incivisme associat
a les zones d’oci nocturn.
2. Prendrem mesures per resoldre els
punts negres d’accidentalitat del barri
de Galvany, com ara revertir el carril bus en
sentit contrari a la travessera de Gràcia o fer
actuacions urbanístiques a cruïlles conflictives,
com la de Diagonal amb Ganduxer.
3. Des del diàleg i l’acord amb paradistes,
estudiarem la reforma del mercat de
Galvany per tal de modernitzar-lo i aprofitar
l’espai per ubicar-hi algun equipament per al
barri.
4. Obrirem al públic l’espai cultural de
la finca Muñoz Ramonet, al carrer Muntaner,
i projectarem un equipament per a la finca de
Can Ferrer, al carrer Alfons XII, de manera que
es pugui donar cabuda als equipaments que
manquen al barri de Galvany, especialment una
biblioteca.
5. Revertirem aquelles actuacions d’urbanisme
tàctic de les quals, de manera contrastada,
s’hagi demostrat que no només no han servit
per millorar l’entorn sinó que l’han empitjorat,
com per exemple els pilons del carrer de
Balmes entre la travessera de Gràcia i la
Diagonal.
6. Actuarem per fer dels carrers i les
places del barri espais més agradables
i funcionals, especialment aquells que estan
en pitjor estat o que tenen més necessitats, com
per exemple la plaça d’Adrià, l’avinguda de Pau
Casals, la part inferior de la Via Augusta o la
Travessera de Gràcia entre Balmes i Santaló.
7. FaremunPlad’ordenacióimanteniment
dels parcs i jardins del barri, que estableixi
àrees d’esbarjo per a gossos en espais que no
generin molèsties als veïns i que destini recursos
a la neteja i la cura dels espais verds del barri
per al gaudi dels veïns.

147
El Putxet i el Farró
1. Incrementarem les actuacions de neteja
i espai públic tant al Putxet com al Farró,
identificant els espais que es trobin en pitjor
estat, reforçant les actuacions en aquells carrers
amb més presència de gossos, i amb actuacions
urbanístiques en aspectes com la il·luminació o
el soterrament de línies elèctriques.
2. Adequarem la finca del carrer de
Manacor, núm. 1, perquè pugui esdevenir un
equipament per al barri del Putxet, i obrirem la
Casa Tosquella com a equipament per a la gent
gran que doni servei tant al Putxet com al Farró.
3. Durem a terme una gran ampliació de
places d’aparcament de moto al barri
del Farró que permeti alliberar les voreres i els
espais de pas.
4. Constituirem un grup de treball amb
els veïns i les entitats del barri del Farró
per abordar mesures per a la pacificació
del barri en el seu conjunt i la millora de la
mobilitat, analitzant en quins carrers cal actuar
de forma prioritària.
5. Farem una actuació integral al parc del
Putxet, obrint-hi nous accessos, habilitant un
gran espai per a l’esbarjo de gossos i aportant
nous usos i funcionalitats al parc.
6. Iniciarem els tràmits per fer efectiva la
primera fase de la reforma de l’avinguda
de la República Argentina, una obra
prioritària ja que és un eix comercial i veïnal
compartit entre dos districtes que es troba en mal
estat i pendent d’actuació des de fa anys.
LA GRÀCIA QUE FUNCIONA
Pocs districtes trobarem a Barcelona amb una
capacitat associativa i de mobilització com la
que té el districte de Gràcia, i gràcies a aquesta
vida associativa podem afirmar que Gràcia és
d’aquells districtes en què la gent encara se
saluda pel carrer.
Gràcia no té regidor, Gràcia té “alcalde”,
i aquesta idea demostra que la història
reivindicativa d’aquest districte arriba fins avui
dia, una identitat que cal protegir i preservar.
Actualment, el districte de Gràcia i els seu veïns
i veïnes es veuen en l’obligació de reivindicar i
reclamar coses que ja tenien superades. Gràcia
necessita un govern que cregui en el seu potencial
i que abordi i prioritzi projectes absolutament
necessaris que han estat aturats durant anys,
com la transformació de la rambla Verda de
Vallcarca, l’execució del mercat de l’Abaceria,
la cobertura de la ronda de Dalt, les obres de
la Baixada de la Glòria i un llarg etcètera. Per
contra, ens hem trobat amb una transformació
de Pi i Margall que ni els veïns ni els comerciants
van demanar, un intent de superilla al Camp d’en
Grassot i Gràcia Nova, l’abandonament de la
zona gitana de la Vila de Gràcia, l’empitjorament
de la neteja i el manteniment dels seus carrers,
jardins i places, més inseguretat i una pitjor
gestió política, essent aquestes últimes unes de
les principals preocupacions expressades en
l’últim baròmetre municipal.
Què defensem?
Una Gràcia que recuperi el seu
potencial. Amb un govern que escolti a
tothom per igual i amb la valentia per entomar
projectes transformadors i necessaris
per al districte, com la rambla Verda
de Vallcarca, la protecció de la cultura
popular i el patrimoni, la potenciació
del comerç, la cobertura de la ronda de
Dalt, etc. I tot això s’ha de fer treballant noves

148
formes d’interlocució amb els veïns i els veïnes,
creant indicadors de traçabilitat per garantir més
transparència política. Gràcia mereix i necessita
recuperar el seu “alcalde”.
Una Gràcia participativa i reivindicativa.
No podem entendre l’evolució i transformació
de Gràcia sense la implicació veïnal. Un dels
principals problemes i motius de queixa és
que l’Administració és lenta i feixuga i que el
govern no fa retiment de comptes. Gràcia
necessita recuperar la força de la seva gent,
cal transformar els canals d’interlocució amb
l’Administració garantint més transparència i
retiment de comptes.
Una Gràcia dels 5 barris. Gràcia consta de
cinc barris: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la
Salut, la Vila de Gràcia i el Camp d’en Grassot
i Gràcia Nova. Cal governar per als cinc
barris i construir projectes transformadors en
cadascun d’ells, conjuntament amb els seus veïns
i veïnes.
Una Gràcia inclusiva, diversa i del segle
XXI, on a través de les noves tecnologies puguem
ser referents en la construcció de projectes
multidisciplinaris amb consciència social
i on puguem teixir relacions intergeneracionals
a través de la cultura, l’educació, el comerç i
l’esport, que són les quatre potes que vertebren
els districte de Gràcia.
Una Gràcia reconciliada amb la seva
història. Potenciarem la coneixença del
patrimoni, la història i la cultura del districte, una
societat que estima el seu passat, respecta el seu
present i crea el seu futur.
1. Elaborarem i desenvoluparem,
conjuntament amb les entitats de cultura,
un gran pacte cultural amb una visió de
futur de 10 anys. Garantirem la protecció
i promoció de les entitats de cultura
popular com a agents de cohesió social,
dotant-les dels recursos necessaris per tal de
que puguin tecnificar tota la part administrativa
i modernitzar i actualitzar els seus projectes tot
preservant-ne la seva identitat.
2. Desenvoluparem un pla estratègic
de comerç per als 5 barris del districte,
tot tenint en compte les seves especificitats i
necessitats, en el qual col·laborarem amb els
eixos comercials per tal d’oferir un servei de
repartiment local i oferirem cursos de formació
en e-commerce, tot replantejant el programa
d’Obrim els carrers per tal que tots els barris en
puguin gaudir.
3. Crearem el programa “Obrim les
escoles”. Els centres educatius han de ser
creadors de xarxes comunitàries i actors actius
del nostre districte. Obrirem els espais públics
a les entitats i el veïnat del barri previ acord
amb la comunitat educativa, per crear relacions
intergeneracionals amb els infants i la gent
gran i per potenciar el coneixement de les
entitats culturals i cíviques del nostre districte.
Implementarem un monitor escolar
als busos del districte per tal d’afavorir
que l’alumnat es pugui moure d’una manera
segura, fet que ens permetrà interpel·lar la seva
independència i aprofitar tota l’oferta de places
existents.
4. Iniciarem les obres per a la cobertura
total de la ronda de Dalt, amb un gran
impacte positiu per al barri de Vallcarca
i els Penitents. Aquesta actuació, des de
l’avinguda de Vallcarca fins a la plaça d’Alfons
Comín, permetrà tancar la cicatriu que divideix
el barri de Vallcarca i els Penitents, reduir-hi
els sorolls i la contaminació, i guanyar

149
una nova superfície per a espais verds i
habitatge de dotació.
5. Impulsarem noves formes
d’interlocució entre els veïns i
l’Administració. Treballarem i replantejarem
nous espais de participació ciutadana, en què
els veïns i les veïnes i les entitats del districte
tinguin una interlocució més directa amb
els seus consellers i conselleres de districte.
Garantirem un retiment de comptes i més
transparència i traçabilitat en les demandes i
propostes realitzades.
1. Millorarem l’enllumenat de tot el
districte i acabarem amb les zones fosques.
2. Exigirem a les companyies el soterrament de
les línies telefòniques i elèctriques.
3. Farem un catàleg de patrimoni dels
barris de Vallcarca i els Penitents, el Camp d’en
Grassot i Gràcia Nova, la Salut i el Coll.
4. Desenvoluparem i redefinirem el Pla de
places de Gràcia per tal d’aconseguir una
millor convivència entre els diferents actors.
5. Conjuntament amb Horta-Guinardó,
construirem el Pavelló Sardenya, ubicat al carrer
de Sardenya, entre Taxdirt i Travessera de
Gràcia.
6. Crearem un Pla de millora i
manteniment de tots els espais verds del
districte de Gràcia.
7. Implementarem una patrulla nocturna
exclusiva de la Guàrdia Urbana al districte
de Gràcia.
Vallcarca i els Penitents
1. Executarem el Pla urbanístic Bolívar
(rambla Verda de Vallcarca).
2. Garantirem l’accessibilitat a tots els
carrers del barri de Vallcarca i els
Petinents.
3. Implementarem un bus llançadora per
als turistes des de la plaça de Lesseps
fins al parc Güell.
4. Cercarem l’espai per crear un hotel
d’entitats entre Vallcarca i la Salut.
5. Farem soterrar les línies elèctriques i
telefòniques.
6. Crearem un Pla de manteniment i
millora de les zones verdes del barri
conjuntament amb les entitats del bosc Turull.
7. Aplicarem les mesures legals i socials
necessàries per tal de donar solució als
assentaments il·legals.
El Coll
1. Crearem la ruta de la il·lustració i
l’animació en què s’expliqui la importància de
la indústria de l’animació que va tenir el barri
del Coll entre els inicis de la dècada del 1910 i
finals dels anys 80.
2. Cercarem inversions d’empreses
d’animació i il·lustració per potenciar
l’economia de la zona i donar a conèixer la
història del barri.
3. Millorarem l’accessibilitat del barri a

150
través de baranes i escales mecàniques allà on
sigui possible.
4. Connectarem el Coll amb la resta dels
barris del districte.
5. Indicarem els espais i edificis històrics del
districte per potenciar la coneixença de la
història patrimonial i cultural del barri.
6. Aprofitarem per al barri els solars
i els espai en desús previ pacte amb els
propietaris.
La Salut
1. Implementarem un Pla integral a la
travessera de Dalt per tal de millorar
la mobilitat de la zona, la lluita contra la
contaminació i la reducció del soroll.
2. Promouremunpàrquingielsusossocials
per al solar del carrer de Marianao i la
Font del Carbó.
3. Reforçarem la presència de la Guàrdia
Urbana a peu al barri.
4. Crearem un Pla d’usos d’establiments
comercials.
5. Reforçarem el transport públic en
horari escolar per destensar el trànsit de la
zona.
6. Integrarem urbanísticament el Park
Güell al barri, potenciarem l’entrada per la
carretera del Carmel i reforçarem la seguretat i
el manteniment de la zona monumental.
La Vila de Gràcia
1. Executarem les obres del mercat de
l’Abaceria i farem un pla de reactivació
comercial dels comerços del voltant.
2. Farem un estudi per tal de poder desafectar
el màxim d’habitatges possibles de
Joanic.
3. Renaturalitzarem el màxim de
places de Gràcia per tal d’aconseguir més
espais verds i de convivència veïnal.
4. Desafectarem l’interior d’illa de Can
Vallmitjana.
5. Elaborarem un Pla de neteja i
manteniment dels espais públics, els
edificis i el patrimoni de la zona gitana
de la Vila de Gràcia.
6. Reforçarem la presència de la Guàrdia
Urbana i agents cívics a la Vila de Gràcia.
El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova
1. Impulsarem l’arranjament i la millora
de passeig de Sant Joan un cop l’Abaceria
hagi tornat a la seva ubicació inicial.
2. Aturarem la superilla del Camp d’en
Grassot i Gràcia Nova.
3. Crearem un nou espai destinat a
l’orientació laboral i a la inserció professional
conjuntament amb el teixit social i comercial.
4. Crearem una seu del districte
descentralitzada per tal d’atendre la demanda
dels veïns i les veïnes del barri.
5. Reorganitzarem el tram del carrer
Alegre de Dalt ubicat entre la travessera de
Dalt i el carrer de les Camèlies.

151
6. Obrirem el jardí de la casa de Manuel
Colchero, ubicat al carrer de les Camèlies, per
a usos veïnals.
7. Transformarem els interiors d’illa per
tal d’obtenir més espais verds i de convivència
veïnal.
8. Vetllarem perquè tot el procés de trasllat
del mercat de l’Estrella a la ubicació
temporal es faci amb la màxima celeritat
possible.
L’HORTA-GUINARDÓ
QUE FUNCIONA
El districte d’Horta-Guinardó és un territori extens,
ric des d’un punt de vista humà, patrimonial,
històric i cultural, i on l’espai verd s’ha erigit com
una de les principals característiques del districte,
donada la seva situació geogràfica als peus de la
serra de Collserola. Malgrat ser el tercer districte
més extens de la ciutat, amb una superfície de
1.192 hectàrees, i viure-hi més de 175.000
habitants, el districte d’Horta-Guinardó és molt
desconegut per bona part de la ciutadania.
Posar en valor tots aquests elements és un qüestió
clau perquè el districte s’obri a la ciutat i per
garantir que Horta-Guinardó sigui un districte
atractiu, generador de noves oportunitats i que
contribueixi a millorar la vida dels barcelonins.
Durant els darrers 8 anys, el govern municipal
no ha garantit que Horta-Guinardó rebés la
inversió que els barris del districte requerien. Els
barris del districte continuen patint problemes
d’accessibilitat, mobilitat, seguretat, neteja,
habitatge, manca d’equipaments i pèrdua del
teixit comercial.
Què defensem?
Un districte més accessible i amb millor
mobilitat. En un districte amb una orografia tan
accidentada com en el cas d’Horta-Guinardó,
cal continuar millorant l’accessibilitat
al barri retirant els pals d’electricitat que hi ha
a les voreres i instal·lant elements que millorin
l’accessibilitat, com baranes, rampes, escales
mecàniques i ascensors. També volem que
s’incrementi la freqüència de pas del
transport públic, així com la cobertura que
els autobusos tenen als barris del districte, per
garantir que tothom pugui accedir amb transport
públic a tots els serveis públics de la ciutat.
Uns barris més segurs. Defensem uns barris
més segurs, ja que actualment la seguretat és la
principal preocupació dels veïns de la ciutat. Cal
més presència de la Guàrdia Urbana als
carrers, a la vegada que impulsarem patrulles
conjuntes entre la Guàrdia Urbana i els Mossos
d’Esquadra i farem que el districte d’Horta-
Guinardó disposi d’una unitat nocturna pròpia
de la Guàrdia Urbana.
Uns carrers més nets. Durant els darrers
8 anys, hem vist com cada vegada els carrers
estaven més bruts i deixats, com els arbres queien
per manca de manteniment i com proliferaven
les plagues de rates i paneroles. Per revertir-ho
caldrà mantenir els carrers més nets, combatre
l’incivisme, eliminar els grafitis de les parets i
dur també a terme un bon manteniment als
parcs, als jardins i també als escocells
dels arbres.
El dret a l’habitatge. Quan Xavier Trias va
ser alcalde, el preu mitjà del lloguer al districte
d’Horta-Guinardó era de 580 €. Actualment, els
veïns i les veïnes d’Horta-Guinardó que viuen
de lloguer paguen de mitjana 850 € al mes,
fet que dificulta que cada vegada més que els

152
joves no puguin emancipar-se, degut també a
la precarietat laboral que pateixen. Per aquest
motiu, i amb voluntat de garantir el dret a
l’habitatge, construirem més habitatge públic,
especialment per als joves.
Més equipaments. Malgrat les promeses de
l’equipdegovernactual,elnostredistrictecontinua
patint un dèficit d’equipaments importants, raó
per la qual la construcció d’equipaments com el
Casal de Gent Gran de Torre Garcini o l’Espai
Bòbila, entre d’altres, seran la nostra prioritat.
Protecció del patrimoni i la memòria
històrica. A Horta-Guinardó, hi ha entorns i
edificis històrics que cal protegir i rehabilitar, per
aquest motiu impulsarem una Pla de conservació
del patrimoni del districte.
Abordatge dels planejaments urbanístics
vigents. Treballarem amb els veïns afectats pels
planejaments urbanístics del districte, per tal
d’impulsar-ne les desafectacions necessàries o
les expropiacions sol·licitades.
Impuls al teixit comercial. El comerç
Barcelona i els mercats municipals de la ciutat
formen un dels béns més preuats de la ciutat. Com
a generadors de llocs de feina als barris de la
ciutat, treballarem per enfortir el teixit comercial
del districte, perquè el comerç de proximitat torni
a ser un servei de proximitat de referència i un
element de dinamització dels barris.
Cobertura i soterrament de la ronda
de Dalt. Actualment, la ronda de Dalt és una
cicatriu urbana que separa barris. Durem a terme
el projecte consensuat amb els veïns i les veïnes
de la zona nord per cobrir i soterrar la ronda de
Dalt al seu pas pel districte d’Horta-Guinardó,
acció que eliminarà aquesta cicatriu, unirà els
barris, reduirà la contaminació i generarà més
espai públic.
1. Farem realitat els equipaments pendents als
nostres barris, com el Casal de Gent Gran a
la Torre Garcini, l’espai per a entitats de
la Bòbila i la reforma del mercat d’Horta.
2. Garantirem que els carrers, els parcs i
les places del districte estiguin nets, a la
vegada que durem a terme un bon manteniment
de les zones verdes del districte, l’arbrat i els
escocells.
3. Reforçarem les estratègies de
promoció de la pràctica esportiva i
millorarem els equipaments esportius per
fomentar la pràctica esportiva en família i els
esdeveniments esportius en el nostre districte.
4. Soterrarem el cablejat aeri i retirarem
els pals d’electricitat que impedeixen el pas
per les voreres a les persones amb mobilitat
reduïda o que van amb cotxets de nens.
5. Crearem una unitat nocturna pròpia
de la Guàrdia Urbana per poder actuar amb
rapidesa davant la proliferació de botellots i per
combatre l’incivisme durant la nit.
6. Incrementarem la presència al carrer
d’agents de la Guàrdia Urbana.
7. Incrementarem el parc d’habitatge
públic del districte.
8. Impulsarem un Pla de preservació,
conservació i protecció del patrimoni.
9. Ampliarem la superfície i els horaris
de les zones d’esbarjo per a gossos.
10. Desenvoluparem el parc dels Tres
Turons com a parc mixt. Atenendrem les

153
persones afectades i concretarem la situació dels
veïns i les veïnes que hi viuen, millorarem també
la seguretat i la convivència en els entorns,
incrementant-los la qualitat de vida.
11. Treballarem per incrementar el nombre
de places d’aparcament al conjunt
del districte per fer front als problemes
d’aparcament que pateix el veïnat.
12. Millorarem els accessos al parc de
Collserola i, de forma constant, farem neteges
i desbrossaments per prevenir els incendis
forestals.
Propostes de barri
El Baix Guinardó
1. Engegarem per fases un Pla integral de
reurbanització dels carrers del barri,
com els carrers de l’Encarnació, de Praga
o de Santa Carolina, entre d’altres, amb la
participació i el consens del veïnat, per tal de
marcar les diferents prioritats.
2. Construirem el pavelló esportiu del
carrer de Sardenya, núm. 420, perquè el
veïnat, les escoles i les entitats del barri puguin
fer-ne ús.
3. Millorarem la il·luminació del parc de les
Aigües i dels jardins del Baix Guinardó
per dotar aquests espais de més seguretat.
4. Treballarem per la millora dels espais
de convivència i les zones d’esbarjo
per a gossos. Crearem un equip fix, que
es coordinarà amb la Guàrdia Urbana, per
desenvolupar campanyes de civisme i prevenció
i així millorar la convivència de l’espai públic.
Vetllarem perquè es compleixin les ordenances i
se sancionin les persones incíviques.
5. Crearem una gran zona verda al torrent
de Lligalbé i treballarem i consensuarem amb
els veïns de l’entorn els projectes urbanístics que
s’hi desenvolupin.
Can Baró
1. Desenvoluparem el parc dels Tres
Turons com a parc mixt. Atenendrem les
persones afectades i concretarem la situació dels
veïns i les veïnes que hi viuen, millorarem també
la seguretat i la convivència en els entorns,
incrementant-los la qualitat de vida.
2
. Farem un programa de retirada
d’amiant a la zona dels Tres Turons, amb
especial incidència als barris de Can Baró i el
Guinardó.
3. Convertirem el solar conegut com
a Talleres Muñoz en zona verda i
equipament esportiu, i fomentarem una
promoció d’habitatge públic de lloguer
per a joves i persones grans.
4. Reurbanitzarem l’avinguda de Can
Baró i prioritzarem les millores dels carrers del
conjunt del barri de forma consensuada amb el
veïnat.
5. Continuarem realitzant millores i
remodelacions al Casal Pirineu per
millorar-ne les prestacions i l’accessibilitat,
perquè esdevingui el punt neuràlgic de l’activitat
cultural i social del barri.
6. Millorarem la freqüència de pas dels
autobusos de les línies V19 i 24 per
garantir-ne un bon servei.
7. Durem a terme un Pla de dinamització
comercial al barri per posar fre al constant
tancament de negocis al barri de Can Baró.

154
El Guinardó
1. Engegarem per fases un Pla integral de
reurbanització dels carrers del barri, amb
la participació i el consens del veïnat per tal de
marcar les diferents prioritats.
2. Construirem el Casal de Gent Gran del
Guinardó a la Torre Garcini i n’obrirem els
jardins als veïns i les veïnes.
3. Elaborarem i executarem el projecte de
reforma de la plaça Catalana.
4. Dins del Pla d’accessibilitat global
del districte, construirem les escales
automàtiques del carrer de Gènova.
5. Farem un Pla de millora del
manteniment d’ascensors i escales
automàtiques de tot el districte per actualitzar
els aparells i reduir el temps d’espera en cas de
reparació.
6. Materialitzarem el Pla de mobilitat del
Guinardó amb el consens i el treball del veïnat
i les entitats del barri.
7. Farem un programa de retirada
d’amiant a la zona dels Tres Turons, amb
especial incidència als barris de Can Baró i el
Guinardó.
8. Convertirem el solar conegut com a
Talleres Muñoz en zona verda i equipament
esportiu, i fomentarem una promoció d’habitatge
públic de lloguer per a joves i persones grans.
La Font d’en Fargues
1. Acabarem la reurbanització la plaça de
la Font d’en Fargues, tot recuperant i donant
protagonisme a la font i al quiosc modernista, i
arranjarem tot el seu entorn.
2. Farem un Pla de retirada progressiva de
pals d’electricitat dels carrers del barri
per facilitar l’accessibilitat a peu del veïnat i dels
infants de les escoles del barri.
3. Farem un Pla de millora del manteniment
d’ascensors i escales automàtiques de tot
el districte per actualitzar els aparells i reduir el
temps d’espera en cas de reparació, i estudiarem
la posada en funcionament de noves escales i
ascensors al barri.
4. Farem un Pla integral de millora dels
carrers del barri per millorar-ne l’estat de
les voreres, l’asfalt, les canalitzacions i la
il·luminació.
5. Incrementarem la presència de la Guàrdia
Urbana al barri per prevenir els robatoris que
es duen a terme en domicilis i vehicles.
El Carmel
1. Millorarem la rambla del Carmel,
executant les mesures consensuades amb el
veïnat en el marc dels processos de participació.
2. Reurbanitzarem l’espai de la zona
de petanca de l’Espai Jove Boca Nord
d’acord amb les necessitats del veïnat del barri.
3. Arranjarem i farem un Pla de reforma
integral del passatge de Ceuta i el seu
entorn.
4. Millorarem la línia de bus 86.
5. Estudiarem la reordenació de les àrees
verdes d’aparcament 25 i 31, per garantir
que els veïns del Carmel puguin aparcar al
barri, i treballarem per incrementar el nombre

155
de places d’aparcament actuals.
6. Donarem solucions i atendrem les
persones afectades urbanísticament pel
PGM del Carmel i els Tres Turons.
7. Farem un Pla de millora del manteniment
d’ascensors i escales automàtiques de tot
el districte per actualitzar els aparells i reduir el
temps d’espera en cas de reparació, i estudiarem
la posada en funcionament de noves escales i
ascensors al barri.
La Teixonera
1. Farem realitat l’execució dels projectes de
cobriment i soterrament de la ronda de
Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat
de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones
verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd
de la muntanya amb la ciutat.
2. Acabarem la construcció de l’Escola
Bressol de la Teixonera.
3. Recuperarem la Bòbila com a
equipament per al barri i urbanitzarem els
entorns del mercat de la Vall d’Hebron-Teixonera.
4. Estudiarem cas per cas les afectacions
dels planejaments de Teixonera 1 i
Teixonera 2 perquè, en aquells casos en
què l’estat de les finques ho permeti, es pugui
procedir a la seva desafectació.
5. Durem a terme l’arranjament, la
pavimentació i la dignificació de la
pestanya situada entre els carrers de
Santa Rosalia, Fastenrath i Sant Crispí.
6. Executarem actuacions d’arranjament
del paviment de la plaça de la Vall
d’Hebron per millorar-ne la seguretat i
l’accessibilitat.
7. Farem accions de millora, com els
vestidors i les noves graderies, al CEM
Teixonera-Vall d’Hebron.
Sant Genís dels Agudells
1. Farem realitat l’execució dels projectes
de cobriment i soterrament de la ronda
de Dalt consensuats amb els veïns durant el
mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant
zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai
verd de la muntanya amb la ciutat.
2. Durematermeunprogramad’adequació
dels murs de contenció de Sant Genís.
3. Repararem i substituirem el mobiliari
malmès dels entorns de Can Soler per
la mala qualitat dels que es van instal·lar en la
primera fase, i acabarem amb l’execució de la
segona fase.
4. Dins del Pla d’accessibilitat global de
districte,instal·laremescalesautomàtiques
entre l’avinguda d’Elies Pagès i el
carrer d’Olvan i estudiarem la instal·lació
d’ascensors entre els carrers de Samària
i Judea i entre Idumea i Natzaret.
5. Conjuntament amb el veïnat, programarem
un calendari d’actuacions prioritàries en
millores i urbanitzacions de les voreres
del barri i acabarem d’executar els projectes
compromesos i pendents del Pla de barris.
Montbau

156
de la muntanya amb la ciutat.
2. Dotarem econòmicament les mesures
definides en la proposta impulsada pels veïns
“Montbau més accessible”, com per exemple les
rampes del carrer de la Poesia.
3. Treballarem, conjuntament amb el veïnat,
per proveir el barri de més equipaments.
4. Promocionarem les activitats per a
la gent gran del barri, que permeti tenir un
ampli calendari d’ofertes formatives, culturals i
lúdiques, i dotarem el barri d’un espai de trobada
per a la gent gran.
5. Farem un Pla de manteniment i millora
de l’espai públic del barri, amb especial
atenció als carrers de Vayreda, Roig i Soler i a
aquelles zones amb necessitats especials que
suposin un perill per als vianants.
6. Treballarem amb mètodes de gestió ètica
per fer front a la proliferació de senglars.
7. Durem a terme actuacions de millora del
paviment del carrer de Zurbaran i del
carrer de l’Harmonia, entre d’altres.
La Vall d’Hebron
de la muntanya amb la ciutat, tot creant nous
equipaments municipals, fent avançar l’Hospital
Universitari de la Vall d’Hebron a l’altre cantó de
la ronda de Dalt.
2. Urbanitzarem les places interiors de
Juan de Mena i de Pare Mariana.
3. Definirem, conjuntament amb el veïnat, els
nous usos de la plaça de Joan Cornudella.
4. Farem la taula d’equipaments al
barri.
5. Construirem una biblioteca al barri de
la Vall d’Hebron.
La Clota
1. Avançarem la urbanització dels carrers
pendents de la Clota Reordenació i la Clota
Conservació, consensuada amb el veïnat,
millorant els accessos mentre hi hagi afectacions.
2. Dignificarem la imatge del barri, fent realitat
el projecte del parc central de la Clota,
millorant la il·luminació i ampliant les actuacions
de neteja.
3. Treballarem per millorar la seguretat
del barri mitjançant la vessant social, per
tal d’acabar els assentaments il·legals i les
actuacions delictives.
Horta
1. Treballarem, juntament amb els gestors, per
poderimpulsarlamilloradelesinstal·lacions
del CEM Horta, tenint en compte la demanda
per part del veïnat de construir la piscina d’estiu
a l’aire lliure.
2. Executarem el projecte de reforma
integral del mercat d’Horta i el seu
aparcament associat.
3. Revertirem els canvis en el sentit de
circulació de carrers com el de Campoamor
o el de Carles Collet per guanyar fluïdesa del

157
trànsit al barri d’Horta.
4. Acabarem la construcció de
l’ascensor que unirà el torrent de Can
Mariner amb el carrer de Feliu i Codina
i estudiarem la projecció d’escales automàtiques
al passatge de Vila i Rosell i d’un ascensor que
uneixi el torrent de Can Mariner amb el carrer de
Cartellà.
5. Remodelarem i millorarem el mercat
d’Horta i el seu aparcament associat.
6. Dins el Pla de conservació del
patrimoni i de recuperació d’espais
públics, treballarem per rehabilitar elements
patrimonials com la Torre del Moro i el Palau
del Marquès d’Alfarràs.
7. Estudiarem la rehabilitació de les
plantes superiors de Can Crehuet per fer-
hi un espai destinat al teixit associatiu del barri.
8. Farem un Pla integral de millora dels
carrers del barri, amb especial èmfasi a la
part d’Horta Residencial, per millorar-ne l’estat
de les voreres, l’asfalt, les canalitzacions i la
il·luminació.
La Font del Gos, Can Papanaps i Cal
Notari
1. Farem realitat l’execució dels projectes
de cobriment i soterrament de la ronda
de Dalt consensuats amb els veïns durant el
mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant
zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai
verd de la muntanya amb la ciutat.
2. Farem que el transport públic arribi a
la part alta de la Font del Gos i posarem
en marxa el servei de bus a demanda.
3. Treballarem per cercar solucions de les
diverses afectacions urbanístiques de
la zona, prioritzant el consens veïnal a l’hora
de definir intervencions urbanístiques de millora
i adequació dels serveis (drenatge d’aigües i
il·luminació) i dels carrers del barri.
4. Intensificarem el desbrossament
d’arbres i la neteja dels entorns verds
del barri.
5. Acondiciarem, en col·laboració amb la
Diputació de Barcelona, el Local Social de la
Font del Gos, millorant-ne l’accés i les
instal·lacions.
ELNOUBARRISQUEFUNCIONA
El districte de Nou Barris és un territori
caracteritzat per l’esforç, la dedicació, el treball
continuat durant dècades i la reivindicació de tot
allò que durant massa anys a la resta de la ciutat
era habitual i aquí era extraordinari.
Un districte que disposa com a gran valor de
la seva rica xarxa associativa, d’orígens i
característiques diverses, i un veïnat que ha
demostrat en molts moments de la seva història
que Nou Barris mereix el que és: un districte amb
moltes potencialitats.
Nou Barris també és dels pioners de la lluita per
la immersió lingüística en català, per la millora i
l’accés del transport públic en els seus 13 barris,
i un districte on l’orgull de formar-ne part és cada
cop més ferm.
Prèviament que Nou Barris es consolidés com
a districte, ja era territori de solidaritat, suport
mutu i treball comunitari, cosa que ha perdurat
al llarg del temps fins als nostres dies. És evident
que, durant les darreres dècades, el districte
ha experimentat una forta transformació en

158
l’àmbit social i urbanístic i que les diverses
administracions han hagut d’impulsar respostes
per a un territori canviant que reclamava més
protagonisme dins de la ciutat i del país.
Nou Barris creix i també ho fa el seu talent i
les seves potencialitats. Disposem de grans
equipaments, d’un teixit comercial i econòmic
cada vegada més ric i de centres formatius
d’excel·lència. Però no en tenim prou.
Nou Barris disposa d’eines suficients per guanyar
protagonisme a l’escena econòmica, cultural i
formativa de la ciutat. Creiem en una Barcelona
multicèntrica on Nou Barris sigui sinònim de
progrés econòmic i social. Volem que Nou Barris
guanyi importància i que es posi al centre del
debat la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
Som un districte de 13 barris, cadascun amb una
realitat diversa, però tots tenen una identitat i
essència pròpia. Volem ser-hi per a tots ells, per
a impulsar aquells que tinguin més dificultats i
atendre’n les necessitats més concretes.
Nou Barris també requereix d’una visió social
en les polítiques públiques que s’emprenguin,
necessita un esforç per atendre les seves
necessitats, motiu pel qual volem treballar
l’atenció global a les persones en totes les seves
etapes vitals i la protecció de les famílies i la
infància, amb especial atenció als col·lectius
socials més vulnerables. Amb l’objectiu de
garantir el seu benestar i la seva qualitat de vida,
però fugint de la manca d’ambició política que
ens han volgut aplicar a Nou Barris. En aquest
districte, el que es requereix i volem impulsar és
atorgar confiança en les seves potencialitats i
facilitar oportunitats reals per assolir el benestar
que els seus veïns i veïnes mereixen.
Què defensem?
Una Barcelona multicèntrica on Nou
Barris guanyi el protagonisme econòmic,
cultural, educatiu i esportiu que mereix dins de
la ciutat.
Impulsar polítiques públiques ambicioses que
estimulin l’activitat econòmica a Nou
Barris per, precisament, generar el progrés
social que necessitem al districte.
Potenciar i posar al centre el progrés i el
benestar dels veïns i les veïnes de Nou Barris
en totes les seves etapes vitals.
Un districte cohesionat, on el seu ric teixit
veïnal, cultural i esportiu sigui escoltat i guanyi
protagonisme en la participació i elaboració de
polítiques públiques.
Un districte net, segur, que generi
oportunitats per a tothom i on s’hi garanteixi
la convivència i el civisme en tots els barris.
Posar en valor la història de Nou Barris. Per això
és urgent impulsar un pla de protecció del nostre
patrimoni històric, arquitectònic i cultural.
Un Nou Barris que guanya verd urbà.
On Collserola baixi a l’entramat urbà dels
nostres carrers i places i que la natura ocupi més
espai del que tenim avui, i que aquest estigui en
condicions de manteniment òptimes.
1. Reprendrem la cobertura de la ronda
de Dalt. Iniciarem els tràmits per cobrir els
trams que resten al seu pas per Nou Barris, per
guanyar espai verd urbà i millorar la cohesió i
la permeabilitat dels barris frontera d’aquest eix
viari.
2. El futur i el present de Nou Barris passen per
la formació i l’ocupació. Impulsarem accions

159
i programes orientats a fomentar la
inserciólaboraldelapoblació,mitjançant
la incorporació de nous recursos, serveis
i programes de promoció econòmica i de
formació per a la capacitació de cara a
nous sectors econòmics.
3. Impulsarem la creació o les millores
d’equipaments culturals i de trobada per
a la gent dels barris del nostre districte,
dotant-los d’una estructura cultural potent i de
referència dins de la nostra ciutat.
4. Volem potenciar de manera decidida
l’augment d’habitatge de lloguer
assequible a Nou Barris mitjançant
l’activació dels solars municipals
disponibles, la col·laboració amb el
sector privat i l’entesa amb totes les
administracions públiques competents
en matèria d’habitatge. L’augment del preu
del lloguer a Nou Barris ha estat d’un 46 %
des que Ada Colau és alcaldessa i cada cop
més famílies tenen severes dificultats per poder
accedir a un habitatge o mantenir el seu. Això ha
generat un nou problema: persones treballadores
que amb el seu salari no poden accedir a un
habitatge però que, alhora, no reben cap mena
d’ajut o suport per poder accedir-hi pel fet de
treballar. Això ha comportat que a Nou Barris
tinguem milers de famílies invisibles als ulls de
l’Ajuntament i cal canviar-ho urgentment.
5. Impulsarem un pla per lluitar contra les
ocupacions delinqüencials en habitatges
i locals o que atemptin contra la seguretat
i la convivència de les finques i els barris.
6. Atenent que gran part de l’ocupació de
Nou Barris ve generada pel petit de comerç de
barri, farem un pla de suport econòmic als
eixos comercials degut a l’increment de
preus dels subministraments.
1. Elaborarem un pla per aplicar mesures
que condueixin a millorar la seguretat i
la convivència a l’espai públic, potenciant
la figura de la Guàrdia Urbana de proximitat i
de la policia de barri.
2. Impulsarem un Pla de millora del
manteniment i neteja de l’espai públic
específic per a Nou Barris.
3. Crearem un Pla especial d’ampliació
i adequació de les zones verdes del
districte.
4. Impulsarem les mesures necessàries per tal
que Nou Barris sigui un nou pols de generació
d’activitat econòmica i d’aposta per al
talent juvenil dels centres d’educació superior
del districte.
5. Fomentarem les entitats de cultura
popular catalana i la creació, promoció i
difusió d’actes culturals que esdevinguin referents
de ciutat.
6. FaremunPlademilloradel’enllumenat
del districte.
7. Continuarem desenvolupant el
Pla de barris, n’actualitzarem les mesures
conjuntament amb les entitats i el veïnat de la
zona, i incorporarem una línia de promoció
esportiva dins dels projectes de cada barri.
8. Crearem el Consell de Cultura de Nou
Barris.
9. Impulsarem un nou Pla de comerç del
districte de Nou Barris, en col·laboració
amb el teixit comercial, que s’adapti a les noves
realitats i reptes del comerç.

160
10. Des del Departament de Llicències del
districte, s’informarà els nous comerços
sobre l’associacionisme comercial a la
zona on tenen el seu establiment.
11. Realitzarem un Pla estratègic per
protegir el patrimoni històric de Nou
Barris.
12. Impulsarem un Pla estratègic per
incrementar la pràctica esportiva dels
menors de 18 anys.
13. Treballarem per fer més amable
l’avinguda Meridiana, mantenint un diàleg
permanent amb tots els agents implicats,
especialment amb els representats dels barris
d’entrada a la ciutat: Ciutat Meridiana, Vallbona,
Torre Baró, Trinitat Nova i la Prosperitat.
Propostes per barri
Vallbona
1. Facilitarem la consecució d’un nou camp
de futbol al barri per garantir la continuïtat
del projecte social i esportiu que desenvolupen
les entitats esportives de Vallbona.
2. Atenent que hi ha zones del barri amb unes
comunicacions en transport públic nocturn molt
deficient, impulsarem millores per garantir
la mobilitat nocturna en autobús.
3. Treballarem amb les administracions
públiquescompetentsperassolirelsoterrament
de les línies ferroviàries.
4. Seguirem treballant per millorar els
carrers del barri i la seva accessibilitat.
5. Impulsarem plans d’inserció laboral
específics per a la Zona Nord de Nou
Barris.
Can Peguera
1. Continuarem amb el procés de rehabilitació
de les cases del barri.
2. Impulsarem la millora dels carrers del
barri que resten per reurbanitzar.
3. Farem un programa específic de millora
de la neteja i del verd urbà de Can Peguera.
Canyelles
1. Construirem el nou poliesportiu previst
al carrer d’Antonio Machado.
2. Millorarem l’accessibilitat al Casal de
Gent Gran Pau Casals mentre s’impulsa un
nou equipament a Canyelles.
3. Continuarem amb la rehabilitació de
finques, tot garantint els ajuts econòmics
necessaris.
4. Impulsarem millores a les instal·lacions
del camp de futbol municipal de
Canyelles.
5. Impulsarem un Pla de dinamització
comercial propi per al barri.
6. Continuarem amb les millores dels
interiors i carrers del barri.
7. Mantindrem les zones d’aparcament
del barri sense zona verda.
Ciutat Meridiana
1. Continuarem la implementació d’una base
d’ambulància a l’entorn del CAP de la

161
Zona Nord.
2. Rehabilitarem de manera integral, dins
del marc del Consorci d’Educació de Barcelona,
l’Escola d’Educació Especial Sant Joan de
la Creu.
3. Reimpulsarem un Pla de viabilitat
i actualització del Mercat de Ciutat
Meridiana.
4. Impulsarem un Pla d’equipaments per
al barri en col·laboració amb el veïnat i les
entitats.
5. Parlamentarem amb tots els agents i les
administracions públiques per assolir més
habitatge assequible i social a Ciutat
Meridiana.
6. Treballarem per millorar l’accessibilitat
de la part alta del barri.
7. Impulsarem un Pla de seguretat i
convivència propi per a la Zona Nord.
La Guineueta
1. Impulsarem, en col·laboració amb la
Generalitat de Catalunya, un nou casal de
gent gran al barri.
2. Continuarem amb els ajuts per col·locar
ascensors a les finques que no són
accessibles.
3. Millorarem el Pla de manteniment
del verd urbà al barri i al parc de la
Guineueta.
4. Continuarem amb el projecte de
rehabilitació de la masia de Can Carreras
per convertir-la en una escola bressol i serveis
per a la infància i joventut.
5. Impulsarem la millora de l’enllumenat
al barri i un pla de poda de l’arbrat adequat a
les necessitats dels veïns i les veïnes.
6. Canviarem la gespa i millorarem
les instal·lacions del camp de futbol
municipal de la Guineueta.
La Prosperitat
1. Impulsarem i construirem els equipaments
al solar de l’antiga fàbrica Ideal Plàstica
Flor.
2. Crearem un Pla de dinamització
comercial propi per al barri de la
Prosperitat.
3. Impulsarem un projecte per reactivar
econòmicament locals comercials que
resten tancats, especialment enfocat a
l’emprenedoria jove.
4. Elaborarem un Pla de protecció del
patrimoni històric del barri.
5. Crearem un Pla de convivència i civisme
adaptat a les necessitats i realitats de la
Prosperitat.
6. Adaptarem un Pla de neteja propi per
a la Prosperitat i s’impulsaran mesures de
millora del servei de recollida de trastos i mobles.
Porta
1. Celebrarem un procés participatiu
per decidir els usos de l’antic camp de
futbol de la Damm i iniciarem les obres dels
equipaments futurs.

162
2. Continuarem dotant de contingut i usos
la masia de Can Valent.
3. Continuarem amb la dignificació de
l’espai existent entre els carrers de la
Selva, de Pintor Alsamora i el cementiri
de Sant Andreu.
4. Millorarem i reurbanitzarem els
carrers que encara resten pendents,
dignificant-los i fent-los més amables per als
vianants, especialment per a les persones amb
discapacitat.
5. Impulsarem un Pla per a la recuperació
i manteniment del verd urbà de Porta.
6. Impulsarem un Pla de convivència i
civisme al barri de Porta.
Roquetes
1. Iniciarem el procés d’establir equipaments
a l’amfiteatre de Roquetes.
2. Urbanitzarem i millorarem el parc
del Pla de Fornells.
3. Iniciarem el procés de reurbanització
dels carrers del barri, donant especial
importància a la part alta.
4. Iniciarem els tràmits per ampliar el
Centre Ton i Guida.
5. Farem un programa específic de
millora de la neteja i del verd urbà de
Roquetes.
Torre Baró
1. Farem una aposta decidida per
millorar l’espai públic del barri: voreres,
carrers, parcs infantils i enllumenat.
2. Impulsarem un bus de barri ordinari
que connecti Torre Baró amb els serveis i les
parades de metro i Rodalies.
3. Continuarem la implementació d’una base
d’ambulància a l’entorn del CAP de la
Zona Nord.
4. Impulsarem mesures concretes per
a Torre Baró per millorar la neteja i el
civisme al barri.
5. Continuarem treballant per donar ús als
aparcaments soterrats de la plaça dels
Eucaliptus.
Trinitat Nova
1. Regenerarem, conjuntament amb l’opinió
dels veïns i les veïnes, l’illa compresa entre
la Via Favència, el carrer d’Aiguablava i
carrer de Fenals.
2. En col·laboració amb el veïnat,
impulsarem possibles usos com a
equipaments als baixos de les possibles
noves promocions d’habitatges previstes i
no executades.
3. Realitzarem un Pla d’actualització i
ampliació dels parcs infantils del barri.
4. Elaborarem un Pla de protecció i
conservació del patrimoni històric del
barri, com n’és el pont dels Tres Ulls,
entre d’altres.
5. Millorarem l’enllumenat del barri,
especialment de les zones més fosques i dels
entorns del transport públic.

163
6. Impulsarem un Pla específic per a la
Trinitat Nova per millorar el manteniment de
l’espai verd urbà.
El Turó de la Peira
1. Continuarem el projecte de
desenvolupament d’equipaments a l’illa
Q del Turó de la Peira.
2. Millorarem els vestidors del camp de
futbol municipal del Turó de la Peira.
3. Reformarem de manera integral el
parc del Turó de la Peira.
4. Impulsarem la protecció del patrimoni
històric del barri, com la Casa del Rellotge
de Sol del carrer Pi i Molist.
5. Treballarem amb les entitats veïnals un
possible Pla específic per millorar la
convivència i el civisme al barri.
Verdun
1. Impulsarem un Pla de dinamització
comercial propi per al barri de Verdun.
2. Continuarem la millora de l’enllumenat
públic al barri.
3. Estudiarem la possibilitat de realitzar un
nou projecte de reforma de la Via Júlia.
4. Treballarem per assolir un Pla de neteja
propi i específic que doni resposta a les
necessitats actuals del barri.
5. Intensificarem la vigilància de locals de
concurrència pública que no compleixin amb
les ordenances.
Vilapicina i la Torre Llobeta
1. Impulsarem una nova escola bressol
municipal al barri.
2. Encetarem un Pla de recuperació del
patrimoni històric de Vilapicina i la Torre
Llobeta.
3. Estudiarem la possibilitat d’establir una
zona d’esbarjo per a gossos.
4. Millorarem l’espai verd urbà del
barri, donant especial importància als jardins
de Can Xiringoi.
EL SANT ANDREU
QUE FUNCIONA
En una ciutat de barris com és Barcelona, el
districte de Sant Andreu, situat a l’extrem nord-
est del terme municipal, és un espai divers i
plural, que encara té el privilegi de créixer i la
capacitat de desenvolupar encara més el seu
potencial. Per aconseguir-ho, necessitem que des
del territori es coordinin totes les necessitats dels
set barris de Sant Andreu i que es facin arribar a
les administracions adients.
Som el districte on s’han obrat més canvis en els
darrers anys (Casernes, Meridiana, Porta Trinitat,
etc.) i les projeccions de creixement associades
a les obres més ambicioses vinculades a la ciutat
(i endarrerides, com l’estació de l’AVE de la
Sagrera i el parc lineal, entre d’altres).
El fort teixit associatiu andreuenc té per dret propi
d’arrelament un paper fonamental en el disseny
del futur del districte, i també en la conservació
del patrimoni i d’aquells símbols del seu passat
agrícola (com el rec Comtal) o l’industrial (com la
fàbrica Fabra i Coats).

164
Les tradicions i la cultura popular marquen el seu
calendari festiu, que els més de 150.000 veïns
i veïnes viuen amb il·lusió i fervor. Aquestes
festes són una oportunitat per mostrar la riquesa
calidoscòpica de la cultura catalana, avui ben
viva als barris del districte de Sant Andreu.
Si Barcelona és el cor metropolità de Catalunya,
de ben segur Sant Andreu és la sang que el
fa bategar. Cada racó del novè districte de
Barcelona explica una història. Per exemple, el
coratge de voler començar de nou per construir
una vida millor o el valor de la feina ben feta
que acabarà sent reconeguda de ben lluny, com
va ser el cas de la Pegaso. I, fins i tot, la lluita
per la llibertat del país: el 1640, els segadors
van reunir-se davant de la l’antiga església de
Sant Andreu de Palomar. En aquest sentit, Sant
Andreu és el districte que millor reflecteix la
riquesa i la pluralitat de la història de Barcelona
i de Catalunya, i el que millor exemplifica la
potencialitat del seu futur.
Què defensem?
Un Sant Andreu per viure. On la seguretat,
la neteja i l’eficiència en la mobilitat estiguin
garantides.
Un Sant Andreu de creixement. En defensa
de l’impuls del sector econòmic als nostres
barris, de les persones autònomes, del comerç
del barri, de les petites i mitjanes empreses i
també de les que són més grans i generadores
d’ocupació.
Un Sant Andreu social. Per al progrés, la
disminució de les desigualtats i l’arrelament
de les persones migrades.
Un Sant Andreu orgullós de les seves
arrels. Per a la defensa de la cultura catalana
i la conservació i dignificació del nostre
patrimoni, especialment l’arquitectònic i
l’industrial, que tan fortament lligats estan amb
el districte de Sant Andreu.
1. Realitzarem un Pla de mobilitat per
tot el districte per donar resposta a totes les
necessitats, sense oblidar la qualitat ambiental.
2. Instal·larem contenidors intel·ligents
d’última generació per a fomentar el
compromís col·lectiu de reciclar més i millor,
i estudiarem com dur a terme la reversió del
sistema de porta a porta.
3. Impulsaremlarecuperaciódelpatrimoni
arquitectònic dels nostres barris.
4. Continuarem reformant la Meridiana
per tal de fer-la més humana, però sempre
executant un projecte consensuat amb els veïns i
les veïnes.
1. Elaborem un estudi específic del
districte respecte a la localització de
contenidors i papereres.
2. Adequarem progressivament tots els
parcs infantils per tal que esdevinguin
inclusius.
3. Millorarem l’enllumenat en moltes zones
dels set barris, instal·lant elements eficients i
sostenibles.
4. Replantejarem amb coherència l’arbrat
del districte. Replantarem els 800 arbres
que manquen i realitzarem una substitució
progressiva dels arbres que causen problemes a
la salut.

165
5. Construirem un nou espai de treball per
a la comissaria de la Guàrdia Urbana del
districte de Sant Andreu.
6. Vetllarem per garantir el benestar animal
creant nous i millors espais per a gossos i
tindrem cura de les colònies de gats existents al
districte.
8. Desenvoluparem el Pla director del rec
Comtal al seu pas pel districte de Sant Andreu.
9. Realitzarem millores als centre cívics
del districte que ho necessiten.
10. Repensarem noves accions socials, sobretot
per als barris de la Franja Besòs.
Propostes de barri
La Trinitat Vella
1. Executarem el projecte urbanístic a la
Trinitat Nord per reallotjar el veïnat afectat i
construir els equipaments necessaris i acordats.
2. Garantirem l’accessibilitat universal al
parc de la Trinitat.
3. Adquirirem, restaurarem i adequarem Villa
Piedad perquè esdevingui un equipament.
4. Convertirem els locals del passadís en
un espai d’acollida d’entitats.
Baró de Viver
1. Millorarem l’enllumenat de la sortida
de l’estació de metro de Baró de Viver.
2. Impulsarem la instal·lació d’ascensors
a les finques que no en disposen per
millorar substancialment la vida de les persones.
3. Preservarem la seguretat ciutadana, a
través de la coordinació dels cossos policials i els
serveis de mediació, per garantir la convivència.
4. Donarem suport a les entitats
esportives del barri que mitjançant els
esports fan una gran tasca de cohesió social.
El Bon Pastor
1. Treballarem perquè el projecte Mercedes
(Elizalde-Enmasa) es realitzi amb el
màxim consens possible. Estudiarem la
redistribució d’alçades, que es mantingui el
màxim de la seva singular arquitectura possible
i que els equipaments públics que hi vagin
destinats donin resposta a les necessitats actuals,
com ara un nou centre de formació d’adults i un
centre de vida comunitària.
2. Impulsarem un Pla integral de millora
i reactivació del polígon del Bon Pastor
perquè esdevingui energèticament suficient,
ambientalment sostenible i el faci atractiu a noves
inversions, a més de consolidar les existents.
3. Restaurarem la Casa Sanchís per convertir-
la en un nou equipament per al barri.
4. Millorarem les instal·lacions del CEM per
impulsar la vida esportiva, que tant pot aportar
en termes de cohesió social.
5. Executarem la cinquena fase
d’habitatges al Bon Pastor.
Sant Andreu de Palomar
1. Instarem i col·laborarem en la urgent
restauració de la capella del Sant Crist
dels Segadors, en coordinació amb els altres
ens implicats.

166
2. Restaurarem i donarem un ús cultural a les
cases del carrer del Pont.
3. Consolidarem el pati de l’Escola Eulàlia
Bota.
4. Construirem els equipaments pendents
a Casernes, com el poliesportiu i l’escola
bressol.
6. Donarem suport als equipaments i les entitats
per dinamitzar la zona de Can Portabella.
7. Impulsarem una línia d’ajuda per tal de
rehabilitar i reformar el Casal Catòlic de
Sant Andreu.
La Sagrera
1. Desenvoluparem un espai de memòria
històrica que reconegui el valor patrimonial
i històric de l’antiga entrada d’Enasa-
Pegaso.
2. Crearem un Pla especial per mantenir
l’espai de la Nau Bostik com a referent de
la cultura urbana a Barcelona.
3. Rehabilitarem l’Espai 30.
4. Transformarem la Torre del Fang en un
equipament públic.
5. Treballarem per millorar la convivència
de l’emblemàtica plaça de Masadas.
6. Reordenarem la distribució del transport
públic en superfície.
El Congrés i els Indians
1. Impulsarem l’execució dels equipaments
pendents al Canòdrom, entre els quals el
necessari poliesportiu.
2. Rehabilitarem el laboratori del doctor
Ferran i Clua i en farem un nou equipament
públic.
3. Executarem un Pla de regeneració
urbana per millorar l’eficiència
energètica dels habitatges.
4
. Adquirirem les galeries comercials de
l’interior d’illa de Felip II i Riera d’Horta
per ampliar els equipaments públics del barri.
5. Dissenyarem un Pla de xoc per salvar el
comerç de proximitat.
Navas
1. Reorganitzarem la plaça de Ferran
Reyes, els jardins de Maria Soteras
Mauri i la plaça d’Islàndia.
2. Preservarem la seguretat ciutadana a través
de la coordinació dels cossos policials i els
serveis de mediació, per garantir la convivència.
3. Millorarem l’enllumenat al barri aplicant-hi
les noves tecnologies, sobretot en aquells punts
on urgeix, per a garantir la seguretat de les
persones.
EL SANT MARTÍ QUE FUNCIONA
El districte de Sant Martí és un territori que es
caracteritza per la seva diversitat i contrastos.
Aquest és el segon districte més gran de
Barcelona i, encara que té un passat agrícola i
industrial, està enfocat cap al futur gràcies a dos
grans projectes: el 22@ i l’estació de la Sagrera-
Sant Martí. Això no obstant, el districte també té
barris amb menys recursos i marginats, com ara
el Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau.

167
En els últims 8 anys, el districte ha escoltat
moltes promeses que no s’han complert i ha
patit imposicions polítiques que no s’apropen
a les necessitats ni a la voluntat ciutadana.
Això ha portat a baixes quotes de participació
i implicació de molts veïns i entitats. La manca
de manteniment i neteja dels darrers anys ha
creat una imatge poc amable i ambiciosa que
no simbolitza la realitat d’un districte amb grans
possibilitats i expectatives.
Què defensem?
A Sant Martí, defensem el benestar de les
persones per sobre de tot. Per aconseguir-
ho, hem de tenir en compte les necessitats de
tothom, escoltant les persones que ens voten i
les que encara no ho fan, des de les més grans
fins a les més joves. Hem de buscar l’equilibri i
la millora màxima de tots els àmbits, incloent-hi
els socials, de seguretat, econòmics, educatius,
de salut, d’habitatge, de mobilitat i accessibilitat,
culturals, de gènere, esportius, mediambientals,
tecnològics i històrics. Això ens permetrà establir
una autèntica democràcia, en què el respecte, el
civisme i el creixement positiu siguin l’estàndard.
Per tal d’aconseguir aquest repte, és important
considerar Sant Martí com un tot. Un
tot format per 10 nuclis generadors de la seva
pròpia idiosincràsia, però interrelacionats, que
col·laboren i es potencien entre ells. Un tot en què
és necessari estudiar i resoldre adequadament
tots els grans projectes que s’hi realitzin, sempre
amb el consens i la participació activa dels veïns
i les veïnes, però en què també sigui important
donar la rellevància necessària a la millora i
el manteniment dels espais i equipaments ja
existents. Així, serem capaços de crear un Sant
Martí amb els recursos de ciutat i la
proximitat dels barris.
Per tant, la nostra proposta és centrar-nos
en les persones i en el benestar dels
ciutadans i les ciutadanes de Sant Martí.
Hem de treballar perquè el districte esdevingui
un lloc atractiu i acollidor, on tothom hi pugui
viure bé o s’hi senti ben rebut.
La plaça de les Glòries ha d’encabir tots
aquells espais acordats amb el veïnat i ha
d’estar dotada d’una mobilitat amable per a
tot l’entorn, tant per als habitants com per als
comerços i tant per als residents com els qui hi
són de pas. És la manifesta oportunitat de cobrir
moltes mancances i necessitats dels dos barris
del districte que la comparteixen. De la plaça
de les Glòries en surt cap al Besòs la via que
parteix i separa Sant Martí, la Gran Via de les
Corts Catalanes, una via sorollosa que, coberta,
podria ser un gran espai de gaudi, d’espai verd
i de comunicació entre barris. La plaça de les
Glòries és un punt neuràlgic de la ciutat que ja
no permet més errors.
El 22@ ha de ser el districte de la innovació,
alhora que ho ha de ser també de la preservació
del patrimoni arquitectònic industrial, i ha
de guardar l’equilibri d’usos per ser model
de ciutat, amb habitatge, comerç, ben dotat
d’equipaments, zones enjardinades i serveis tant
per al ciutadà com per a les empreses. Sempre
respectant el veïnat actual, les seves tradicions i
les seves necessitats.
El Front Litoral ha de ser la projecció de
Sant Martí al món i el seu pulmó d’aire fresc.
Barcelona és actualment una ciutat litoralment
poc aprofitada i inacabada. Cal urbanitzar
urgentment la part del passeig litoral que encara
resta, omplint-lo d’espai verd, cobrint la ronda,
fent un gran projecte esportiu a la plataforma del
zoo marí i donant vida a tant de ciment inert del
Fòrum. Un projecte urgent acordat amb els veïns

168
que fa 8 anys va quedar guardat en un calaix i
que, a banda de la pròpia millora de la zona, té
la important missió d’unir i integrar el barri del
Besòs i el Maresme a la ciutat.
La futura estació de la Sagrera-Sant
Martí ha de tenir una influència molt extensa
sobre el districte. Aquesta gran obra ha de
servir per repensar i reurbanitzar tot l’entorn del
territori i per posar visió de futur en tot allò que
en el present o el futur immediat s’hi projecti. No
ha de ser només una estació, ha de dinamitzar
tot un territori. Actualment, aquest barri, de
la rambla de Guipúscoa cap amunt mostra
un aspecte d’haver quedat en un passat poc
atractiu i totalment mancat de manteniment. La
construcció de l’estació ha de ser un motiu més
que justificat per actualitzar-lo.
Al nord del districte, la rambla de Prim ha
d’esdevenir un autèntic eix vertebrador dels
barris amb el seu entorn. A l’extrem muntanya, el
nou pont de Santander, l’estació de la Sagrera-
Sant Martí i l’operació urbanística del Sector Prim
han de permetre la connexió amb el districte de
Sant Andreu. A l’extrem mar, l’allargament de
Prim fins a connectar amb el front marítim i el
desenvolupament del 22@ nord ha de permetre
la permeabilitat d’aquests nous projectes sobre
el barri del Besòs i el Maresme.
1. Escoltarem i atendrem les necessitats i les
mancances que afecten a totes les diferents
franges d’edat, per ajustar serveis i equipaments
a la demanda real present i encarada cap al
futur.
2. Avaluarem tots els canvis realitzats
durant els darrers 8 anys i reordenarem
els carrers que adients per assegurar una
mobilitat més fluida i reduir la contaminació,
gràcies a l’estalvi de temps. També impulsarem
la urbanització definitiva de tots aquells projectes
que actualment es troben en precarietat i mal
estat, a més de corregir aquells elements que
inciten a un mal ús de l’espai públic.
3. Ampliarem la partida de
manteniment al districte per assegurar
recursos durant tot l’any davant de
successos imprevistos i farem un seguiment
exhaustiu del compliment del contracte de neteja
d’acord amb els suggeriments dels veïns.
4. Promourem la cura de l’espai públic
mitjançant la contractació d’agents
cívics en zones de gran concurrència
o considerades crítiques, a més d’aprofundir
la col·laboració entre la Guàrdia Urbana i
els Mossos d’Esquadra en la lluita contra les
ocupacions conflictives, i el cultiu i tràfic de
drogues. Aconseguirem una unitat nocturna de
la Guàrdia Urbana única per al districte.
5. Impulsarem nous plans d’ocupació
als barris més deprimits del districte i
cercarem la col·laboració de les empreses de
l’entorn per continuar amb la reinserció laboral.
Promourem nous espais d’acollida per a start-
ups i emprenedors, a més de campanyes de
promoció del comerç local tradicional.
6. Intensificarem el ritme de construcció
d’habitatge públic als barris on encara
hi ha sòl disponible, i ampliarem la compra
d’habitatges i blocs sencers mitjançant el dret de
tempteig i retracte, en aquells barris amb un parc
d’habitatge consolidat.
7. Treballarem per fer de Sant Martí un
districte molt més adaptat i amable per
a les persones amb discapacitat, sempre
escoltant les seves observacions i necessitats.

169
8. Donem valor al passat d’on provenim.
Perquè aquesta memòria no es perdi i perduri
per a les futures generacions ens cal un catàleg
de patrimoni històric de districte, que ens recordi
el passat agrícola amb les masies, el passat
industrial amb les antigues fàbriques i
tots aquells elements que han escrit la
nostra història. Alhora que vetllarem per
preservar i recuperar el patrimoni existent.
9. Donarem suport i potenciarem la
cultura popular tan arrelada a diversos barris
de Sant Martí; la tradició dona identitat, integra
i cohesiona. Així com també les arts plàstiques
i escèniques, la música, la dansa, etc., que han
d’omplir carrers i equipaments.
10. Creiem en l’esport, ja que contribueix
en gran manera a la salut física i mental de les
persones de totes les edats. És vital promocionar-
lo des de la infantesa i dotar aquest districte,
que encara disposa d’espais com la plataforma
del zoo marí, del màxim nombre d’instal·lacions
possible.
11. Vetllarem per trobar solucions reals a la
contaminació ambiental i acústica, evitant
generar zones castigades pel soroll i la pol·lució
per alliberar-ne altres. Barcelona ha de ser una
ciutat on tothom pugui tenir dret al descans i la
salut.
El Camp de l’Arpa
1. Repensarem, amb mirada global, la forma
de realçar la mixtura entre el Pla Cerdà i els
carrers estrets que el fan tan peculiar. El dotarem
d’equipaments i serveis necessaris
aprofitant tots els espais que es puguin omplir de
verd arbrat, fent un estudi general d’urbanisme
i mobilitat que obri el barri i el faci accessible a
tothom.
2. Solucionarem la manca d’espai
per a càrrega i descàrrega causada per la
implantaciódecarrilsbicioalgunesmodificacions
urbanístiques.
3. Renovarem el paviment del carrer
de Rogent, la seva arteria principal. La
reforma hauria d’estar més que executada, però
el govern actual tot just ara hi ha començat a fer
proves.
4. Eliminarem el cablejat aeri.
5. Recuperarem el parc de Can
Miralletes.
6. Recuperarem el recinte fabril de La
Selecta, on es podria ubicar un hub de cultura
popular, un àmbit tan important i viu al barri.
7. Construirem el bloc AA1-A2 de
Trinxant-Meridiana.
8. Rehabilitarem la Torre del Fang
perquè es destini com a espai educatiu sobre el
passat de Sant Martí de Provençals.
9. Reurbanitzarem la plaça de les
Tortugues (Sant Josep de Calassanç).
El Clot
Acabarem de definir, consolidar i iniciar el
Projecte d’equipaments de la plaça de
les Glòries que afecten el barri, implementant
els acords adquirits amb el Compromís per
Glòries.
Executarem el projecte urbanístic
definitiu sobre els túnels de la Gran Via.

170
Rehabilitarem el parc del Clot, recuperant
les seves arcades, vestigi del seu passat industrial.
Treballarem amb el veïnat el projecte per a la
Fàbrica del Plom.
Reurbanitzarem la plaça del Mercat
del Clot, cor del barri, on s’hi realitzen tantes
activitats de la seva potent cultura popular.
Reurbanitzarem el carrer del Clot, des del
carrer d’Aragó fins al carrer de Bilbao.
Recuperarem la plaça de Joana Tomàs.
El Parc i la Llacuna
1. Garantirem més presència de la
Guàrdia Urbana i reclamarem la col·laboració
dels Mossos d’Esquadra per prevenir i evitar la
celebració de botellots massius al carrer o a
interiors d’illa, per garantir el descans del veïnat.
2. Completarem l’oferta d’equipaments
públics per compensar l’increment d’habitatge
al barri.
3. Durem a terme un seguiment de les
deixalleries per assegurar que duguin a
terme l’activitat a l’interior del recinte,
l’entorn es mantingui net i no ocasionin molèsties
al veïnat.
4. Reivindicarem la reurbanització de
l’avinguda Meridiana, entre les Glòries
i el parc de la Ciutadella, per assegurar-ne
l’accessibilitat.
5. Pacificarem el carrer de Wellington,
entre Almogàvers i Pujades, per promoure
la connexió entre el parc de l’Estació del Nord i
el parc de la Ciutadella.
6. Reclamarem a Adif més manteniment
a les vies del tren no cobertes per evitar
molèsties de soroll i la imatge d’abandonament
de l’entorn. Estudiarem la possibilitat de cobrir-
les per construir-hi una zona més amable i
accessible per als ciutadans.
La Vila Olímpica
1. Actuarem sobre el barri perquè no es quedi
enrere de les operacions urbanístiques
del Port Olímpic i el nou projecte científic
del Mercat del Peix, donada la gran manca
de manteniment que pateix actualment.
2. Reposarem els elements patrimonials
robats de l’espai públic.
3. Promourem un procés participatiu per
decidir els usos del futur solar municipal
de Wad-Ras.
4. Reurbanitzarem la plaça dels
Campions per assegurar els elements històrics
i, a la vegada, guanyar més ús veïnal.
5. Aconseguirem la gestió municipal
del centre comercial La Vila i promourem
un procés participatiu per decidir-ne els nous
usos, com per exemple un mercat municipal i/o
altres equipaments que donin servei al barri.
6. Utilitzarem l’aigua freàtica per al rec i
tindrem més manteniment dels jardins
d’interiors d’illa.
7. Aplicarem mesures a la ronda del
Litoral, en el seu pas per la Vila Olímpica, que
redueixin l’impacte acústic i ambiental
sobre els habitatges més propers.
8. Assegurarem la integració del nou Port
Olímpic amb els elements de l’entorn,

171
com el centre comercial Moda Shopping, el
Servei de Meteorologia o la platja de la Nova
Icària, perquè sigui un espai homogeni.
El Poblenou
1. Ampliarem la xarxa d’equipaments
públics.
2. El gran flux de treballadors que transiten
pel barri cada dia requereix que es millori
la connexió amb la resta de la ciutat
i, sobretot, que no s’obstaculitzi la
mobilitat.
3. Durem a terme un Pla de manteniment
del clavegueram per evitar males olors.
4. Urbanitzarem el parc situat davant
de l’Escola Sant Martí, entre els carrers de
Sant Joan de Malta, de Castella i de Burrull, i
impulsarem un procés participatiu per donar-li
nom.
5. Habilitarem un nou espai de treball,
magatzem i exposició per a les entitats
culturals i recreatives.
6. Assegurarem un ventall més gran
d’elecció d’instituts per a l’alumnat de les
escoles Mar Bella, Fluvià, Acàcies i l’Arenal de
Llevant.
7. Impulsarem una avaluació de l’impacte
de la superilla i executarem les millores
necessàries per permetre la convivència entre els
nous espais d’ús veïnal i la mobilitat de la zona.
Diagonal Mar i el Front Marítim
1. S’ha de repensar i omplir de vida els carrers
del barri, potenciant i dinamitzant el petit
comerç i altres serveis.
2. Recuperarem i protegirem el seu bé més
preuat, el parc de Diagonal Mar.
3. Revisarem l’execució del projecte
d’urbanització del passeig del Litoral,
consensuat amb el veïnat, tenint en compte el
cobriment de la Ronda en el seu pas per aquest
barri.
4. Vetllarem perquè la nova incorporació
de part de gestió municipal al recinte
de Palo Alto s’alineï amb l’excel·lent
feina duta a terme per la fundació que
ho gestiona des del 1998, que ha convertit
l’equipament en un centre de creació cultural i
artística de prestigi mundial.
5. Proporcionarem un local municipal a
l’AAVV del Front Marítim.
6. Remodelarem i mantindrem la zona dels
triangles de la Diagonal entre els carrers
de la Selva de Mar i de Josep Pla.
7. Resoldrem els problemes de mobilitat
generats a la confluència dels carrers de
la Selva de Mar i García Faria.
8. Durem a terme un Pla de manteniment
i neteja dels jardins interiors d’illa del
Front Marítim.
9. Urbanitzarem els jardins de Maria Luisa
Algarra, uns jardins amb nom però sense
projecte ni urbanització.
10. Impulsarem els projectes dels solars del
carrer Llull amb Diagonal, i Diagonal
amb Selva de Mar.
El Besòs i el Maresme
1. Protegirem i farem créixer l’acord

172
politicoveïnal per a la rehabilitació dels
habitatges, fent-lo arribar a tots els habitatges
amb deficiències, sense fixar prèviament cap
xifra.
2. Millorarem l’espai públic, fent-lo més
segur, cívic, net i de qualitat.
3. Desenvoluparem els objectius recollits
al Compromís pel barri del Besòs i el
Maresme.
4. Donarem suport a la continuïtat del Pla
de regeneració urbana del Besòs, centrat
en la rehabilitació dels edificis.
5. Desconcentrarem l’activitat d’oci i
cultura que es duu a terme al Fòrum, per altres
ubicacions de la ciutat.
6. Obrirem el Besòs i el Maresme al
mar a través de la continuïtat de la rambla de
Prim fins a arribar al Fòrum i la connexió amb el
passeig marítim.
7. Unificarem amb un mateix estil l’espai
públic de la plaça del Maresme i la
plaça adjacent de Puigcerdà, Pujades i
Maresme.
8. Implementarem nous filtres per reduir les
males olors i la contaminació provinents
de TERSA.
Provençals
1. Definirem, dins dels projecte 22@, un
Pla d’usos i equipaments que tingui en
compte el veïnat actual i les seves necessitats.
2. Definirem i impulsarem els projectes de
rehabilitació dels dos recintes industrials
de Can Ricart i La Escocesa, preveient usos
per al veïnat i calendarizant les execucions.
3. Farem un estudi del solar dels carrers
de Bilbao i del Perú per tal de construir-hi un
aparcament públic soterrat amb la corresponent
zona enjardinada i/o equipament en superfície.
4. Resoldremelproblema d’insonorització
que pateix l’equipament de Ca l’Isidret
perquè s’hi puguin dur a terme totes les activitats
habituals d’un casal.
5. Reurbanitzarem el lateral de la Gran
Via que correspon al barri, com a part d’un
projecte global de tota la superfície de la via.
Sant Martí de Provençals
1. Pressionarem l’Estat perquè impulsi les
obres de la nova estació de la Sagrera.
És un condicionant per a una gran part del barri
que ja fa molts anys que en pateix l’obra.
2. Recuperarem i preservarem les masies
que encara resten del passat agrícola
del barri, així com el casc antic amb l’església
i el cementiri.
3. Reurbanitzarem i actualitzarem la zona
entre els carrers de Bac de Roda, de la Selva de
Mar, de Menorca i la rambla de Guipúscoa.
4. Reurbanitzarem el lateral de la Gran
Via que correspon al barri, com a part d’un
projecte global de tota la superfície de la via.
5. Reurbanitzarem la zona del parc
de Sant Martí anomenada la Gàbia,
adequant-la per a l’ús de les diverses activitats
que s’hi fan habitualment.
6. Reurbanitzarem la plaça de Victòria
Kent, tenint en compte l’intens ús que en fan

173
els alumnes de l’escola Adela Trenquelleon i els
familiars que acompanyen i recullen els infants.
7. Redistribuirem en consens amb els usuaris i
el veïnat el Centre Cívic de Sant Martí.
8. Reincorporarem el servei de cafeteria a
l’espai del Casal de Gent Gran de Sant
Martí.
La Verneda i la Pau
1. Consolidarem els nous habitatges de
Cobega incrementant la demanda de serveis i
equipaments públics, i el futur Sector Prim encara
ho farà molt més. Cal iniciar immediatament la
seva projecció i, a la vegada, no deixar cap
barri enrere, és per això que també cal actuar
a la Palmera i la Pau cuidant l’espai públic i el
manteniment dels edificis.
2. Treballarem amb la Generalitat de Catalunya
la tornada d’especialitats bàsiques, com
la pediatria, al CAP La Pau.
3. Ubicaremunnoucasalintergeneracional
a la nau adjacent al mercat de Sant
Martí, després d’evitar la construcció d’una
cuina fantasma.
4. Promourem un procés participatiu per
decidir els nous equipaments públics a les
zones de Cobega i Sector Prim.
5. Actualitzarem la plaça de la Palmera
per millorar-ne l’accessibilitat i potenciar-ne
els elements característics, com la zona de
llambordes o l’antic quiosc.
6. Donarem suport a la continuïtat del Pla de
regeneració urbana de la Pau, centrat en
la rehabilitació dels edificis.
7. Arranjarem la plaça de Conxita
Badia, actualment de sorra, per evitar-hi
problemes en episodis de pluja.

programa-electoral-xavier-trias-barcelona-eleccions-municipals-2023.pdf

programa-electoral-xavier-trias-barcelona-eleccions-municipals-2023.pdf

More Related Content

Similar to programa-electoral-xavier-trias-barcelona-eleccions-municipals-2023.pdf

More from 20minutos

programa-electoral-xavier-trias-barcelona-eleccions-municipals-2023.pdf