Conte viatger

1. EL SOMNI DE LA CASA
MÀGICA
Autor i il.lustrador:
Els Yanomamis de 4t. Escola Mare de Déu de Talló
Edició:
Bellver de Cerdanya. Maig de 2015

2. Una història viatgera
Aquest conte l’hem fet entre tots els nens i
nenes de la classe de 4t.
Un continuava la història que l’altre li enviava
per correu electrònic...desprès hem fet els
dibuixos i els hem escanejat.
Entre tots hem triat el títol.
Aquest ha estat el resultat. A veure si us
agrada...

3. EL SOMNI DE LA CASA MÀGICA
MARTA
Estava a la meitat d’un llibre molt, molt
emocionant, quan sento:
-Vinga...a dormir que és tard!!! - era la veu de
la mare que em recordava l’hora.
Vaig deixar el llibre obert a la tauleta i vaig
anar a fer un pipí. Em vaig posar al llit, vaig
tancar el llum i, quan ja se m’aclucaven el ulls i
m’estava arribant aquella passió de son....
- Òndia! Què són aquestes llumetes?...quina
por....
Miro de reüll i veig sorprès que les llums surten
de les finestres de la caseta del llibre.
Oooohhh!
M’atanso i...una força molt potent em xuclava
cap a dins.....

5. JOAN
Quan va veure aquella casa li va semblar que
era embruixada. La casa era molt gran, les
parets ballaven, totes plenes de quadres de
senyors molt seriosos, rius que sortien dels
marges dels quadres i cavalls esverats
com empaitats pel dimoni.
Les làmpades s'apagaven i s'encenien. Va veure
una nina que penjava del sostre sense cap fil.
Sortint d'aquesta habitació va sentir un soroll
estrany.. nyic,nyac....nyic nyac.... . Era un
balancí que es movia sol . El Marc, estava tan
espantat que no podia moure’s del lloc
aleshores...

8. ARLET
va sortir ràpidament de l'habitació i va
començar a caminar per un llarg passadís,
llavors li va picar la temptació d'entrar en una
habitació.
Quan va ser a dins , la porta es va tancar de
cop. Dels rius que hi havia dins dels quadres va
començar a sortir-hi aigua, tot s'estava
inundant !
Va trabucar , però, amb molta sort va obrir la
porta que portava a una enorme sala. Tenia el
sostre molt baixet però un espai molt gran .
Va trobar un escriptori, però com que estava
tan cansat es va seure en una cadira , no va
durar ni dos segons que va sentir...
-Cataplof!!! era ell que havia caigut de la
cadira i...

9. JANA
quan se’n va adonar havia caigut dins un forat
com si fos el soterrani de la casa. Era tot fosc
i no es veia res, només es sentia soroll d’ aigua
molt fluixet i feia molt i mol fred. ..
Va començar a caminar poc a poc ,tocant la
paret per poder-se guiar, i quan ja feia una
estoneta que caminava a les fosques va veure
com una llum molt i molt petita.
-Ostres!!!! – va dir cada vegada caminava més
ràpid encuriosit per saber d’ on venia aquella
llum.
Quant més s’hi anava acostant la llum era més
brillant i canv¡ava de color..., i va començar a
notar una caloreta molt càlida.

12. MERCÈ
Va veure un laberint màgic, que canviava de
tonalitats, quan més a prop estava del centre del
laberint més calor i més colors càlids hi havia.
Era una cosa increïble i màgica ,el nen no s’ho podia
creure.
De cop es van tancar les parets del laberint i
davant dels seus ulls va veure un cartell que hi
posava:
“Vés amb compte a travessar aquest
laberint ,només el podràs resoldre amb la cançó
màgica de la fantasia” .
El Marc estava preocupat per si no tornaria mai
més a casa.
Es preguntava quina cançó de fantasia podia ser?.
Llavors va aparèixer ....

13. CRISTINA
una nena!... estava perduda, era l’Alba. Entre
el dos van buscar i rebuscar la sortida, però
davant de la sortida hi havia un drac i fins que
no li cantaves la cançó de la fantasia ell no
s’adormia , per tant, no es podia passar.
El drac estava tapant un cartell que hi posava:
“cançó màgica de la fantasia”.
Si el mataves es tancaria toooot el laberint
complet, que farien ara? Ens donava l’esquena
mentre tapava la cançó.
Van pensar que, com que el drac estava posat
com una escala,van agafar carrereta i van
saltar, quan de sobte......

15. BERNAT
Van saltar i van caure al davant d’una tomba .
Van pensar obrir-la, però no podien perquè
pesava massa i a més a més estava tancada
amb clau, quan van veure el forat del pany van
pensar que allà n´hi hauria una , van mirar pel
voltant de la tomba però no van trobar res de
res ,així que és van posar a buscar la clau per
les habitacions que hi havia al costat.
Anaven els dos junts i com que la fusta estava
podrida un nen va caure al pis de baix i és va
trobar un rocòdrom que només tenia 30 peces
per escalar. Va ser fàcil pujar.
Oh! , a dalt del rocòdrom hi havia la clau!! Ho
havien aconseguit!
I van anar a obrir la tomba....

17. ANNA
a dintre hi havia una flauta màgica, per fer
dormir el drac, que tapava el cartell de la
cançó .Van agafar la flauta però de sobte algú
els va prendre la flauta.
L’Alba va veure la persona que els hi havia
pres , i va dir:
- Era un senyor que havia sortit d’un dels
quadres . Es van posar a perseguir-lo, però ...

19. LAURA
quan estaven a punt de pillar-lo una de les
parets es va girar i els va tallar el pas.
Van donar la volta però no trobaven al senyor.
Van anar un per cada costat...i el van trobar!
A canvi de la seva llibertat els hi va donar la
flauta.
Finalment els nens aconseguirien saber la cançó
de la fantasia!
Llavors...

21. BRU
van córrer cap a on hi havia el drac. S’havia
despertat! Els hi va dir que si volien que els hi
donés la cançó de la fantasia, abans havien de
resoldre tres endevinalles:
1. De dotze germans que som, sóc el
segon i en canvi, sóc el més petit de tots.
2. No diu res però mai no calla, sempre
el portem a sobre, ens fa córrer i mai no
para.
3. Em fan a terra, serveixo al mar. Quan
sóc a l’aigua, com sé nedar!! Què és?
Van començar a pensar i pensar i.......

23. JOSEP
En van endevinar dues i la tercera la van
fallar.
Sabien tant de futbol , que es van imaginar ser
una pilota i es van esquivar al drac, però a la
porta hi havia un pany per una clau,van pensar,
pensar...
I el Marc va dir:-Clar...la clau és la flauta!
Darrera la porta hi havia un tobogan , hi van
baixar i van veure bolets brillants
Van arribar a baix.......

25. LOVEPREET
I el Marc anava a tocar uns bolets, i l’ Alba,
que de bolets en sabia molt, va dir:
-No toquis aquells bolets brillants que són
verinosos!
Es va parar i, de sobte ,va veure que haurien
de passar per un passadís que era molt petit ,
havien d’ anar amb quatre grapes,i, en sortir
van veure......

27. GUIU
una ombra gegant en una corba.
El Marc i l’Alba es van espantar molt perquè
era el rei dels “trasgos” , ELS VOLIEN
MATAR¡¡¡¡¡¡
De cop va aparèixer el Gandalf .
El Gandalf els va ajudar a marxar, però abans
va tallar la barbeta a aquell trasgo tan
horrorós i els nens amb el Gandalf van sortir
del passadís i van sortir a una platja .
Allà ,molt lluny, van veure un exèrcit d’ orcos
muntats en uns llops gegants i el Gandalf se’ls
va començar a carregar a tots,
llavors .......................

29. LIDIA
El Marc i l’Alba va tancar el ulls i de cop va
sentir un soroll, no l’havia sentit mai, era un
elefant!!!! El Marc es va il·lusionar i l’Alba
també ,van flipar... l’elefant parlava.!
L’elefant els va dir que els podria portar a la
Cerdanya, la condició era que quan arribessin li
haurien de donar 50 litres d’aigua i un braçalet
de la sort.
El Marc i l’Alba van dir que no tenien 50 litres
d’aigua, però el Marc si sabia on aconseguir-la i
van anar a buscar però.............

30. JAN
De cop, van sentir unes passes que s’acostaven
més i més, l’elefant va dir:
-Cap a la dreta que és més curt .
I l’Alba va veure que era el drac enfadat i va
dir : -És el drac !
El Marc va respondre:
-Anem per aquí que no pot passar, és massa
baix .
De sobte, el Marc va veure un riu , era el riu
Segre, l’elefant va beure molta aigua i el Marc
li va donar el braçalet de la sort . Se'n va
anar . Mentre caminaven en mig dels prats van
veure uns cavalls que trotaven. El paisatge els
era familiar.
Contents es van adonar que...

31. JAUME
Ja eren a casa!!
Es van trobar els seus pares que els esperaven.
El drac, enfadat se’ls volia cruspir. Però el
Marc , tot valent, va dir:- “Si vols menjar a
algú, menja’m a mi!”, i, l’elefant, que anava com
una moto, se’l va endur per davant, i, de tan
fort que li va donar, el drac va quedar mort i
aixafat contra una paret
Des d’aquell dia , ells ,els seus pares i l’elefant
van decidir que viurien junts. Uaaau!

32. -Vinga... ,Marc, lleva’t que has d’anar al
col.le!!! era la veu de la mare que em recordava
l’hora....
Conte contat, ja s’ha acabat...esperem que us
hagi agradat!