1. Conclusions de les enquestes
sobre la Vaga del 29M a
Vilafranca del Penedès
26/04/2012
Sociologia
Maria Sintes i Aida Padró
2. Enquestes als Vilafranquins
Donada la situació actual, esperàvem trobar un gran percentatge de persones a l’atur a
Vilafranca del Penedès. Tot i trobar un nombre elevat de gent a l’atur (el 60% de les persones
enquestades),esperàvem trobar més aturats, i ens va sorprendre que un 40% dels enquestats
si que treballés.
Les persones enquestades van resultar ser força participatives en la vaga, ja que més de la
meitat dels enquestats van participar en la protesta, un total del 60% dels enquestats, mentre
que el 40% restant es van argumentar de diferents maneres per no participar-hi, com per
exemple:
“No assisteixo ala vaga perquè la meva empresa no m’ho permet” ,“Necessito el salari d’aquet
dia, no em puc permetre fer vaga” o “ Trobo una vaga inútil amb la qual no aconseguirem
canviar gran cosa”. Ens va sobtar que de les persones enquestades que van participar a la vaga
tant sols un 20% ho van fer conscients de la importància de protestar contra les retallades i els
drets del treballador i la resta de persones que hi van participar, un 80% van fer-ho amb
l’argument de que com no treballaven podien afegir-s’hi al moviment, encara que van
protestar de totes maneres.
Quant els hi varem qüestionar la utilitat de la vaga , varem trobar unes respostes molt
ajustades a les expectatives que teníem. El 97% dels enquestats, tot i haver-hi participants, van
trobar que va ser una vaga inútil, ja que consideraven que ja era tard per la protesta i que
hauríem de ser més persistents, i només un 3% dels enquestat considerava la vaga del 29-M va
ser útil.
Respecte les seves opinions per que les protestes contra les retallades i a per millorar els drets
laborals, vam arribar a la conclusió de que els enquestats no es senten representats amb els
partits polítics ja que un 3% defensa la idea de votar altres partits polítics, un 40% creu en una
vaga més radical i el 57% restant dels enquestats creu que s’hauria de ser més persistent i fer
més manifestacions, per que estan en desacord amb les mesures preses pel govern.
Enquestes a alumnes de 3r de la ESO
Es impactant, que de els joves de 15 anys, que també es troben afectats per les retallades del
govern, tant sols un 30% fos conscient del significat del 29-M.
A partir de la pregunta inicial de l’enquesta, “Saps que es el 29M?” ,ens adonem de la
inconsciència d’alguns joves, que no estan assabentats del moviment de protesta, ja que un
70% dels enquestats ens ho va assegurar.
Vam trobar que el 95% dels enquestats van participar en l’acte de protesta tot i que la majoria
d’aquests no eren conscients de la importància que aquest tenia, i el 5% restant van assistir a
les classes.
Es força contradictori que el mateix nombre de persones que no sap que es el 29M(70% d’
enquestats) fos les que participaren a la vaga per tal de no assistir a classe i prendre’ls-ho com
un dia de festa i tant sols un 30% dels enquestats demanés informació a adults per tal de
participar conscientment en la vaga.
3. Després de la vaga es encara és més impactant que segueixi havent persones que encara no
s’assabentin de la importància d’aquest dia ( 15% dels enquestats) i pensem que l’acte o la
informació que les persones adultes poden haver donat a la resta d’enquestats ( 85% ) fa que
tot i que no sabien inicialment que era el 29M després de la protesta, prenguin consciencia del
que va significar i potser influenciats per la informació que van sentir, tot i haver-hi participat
creuen que va ser una vaga inútil (95% dels enquestats) mentre que tant sols un 5%
d’enquestats creu en la utilitat d’aquest fet.
Personalment creiem que hauria de preocupar la situació de crisi econòmica en la que vivim
avui en dia en els joves, ja que en certa manera els seus futurs estan en joc i ens va sobtar
trobar un 15 % de persones enquestades optimistes en el futur, ja que creien que aquesta
situació milloraria, mentre que un 55% creia en l’empitjorament de la situació i la resta de
enquestats un 30% no s’atrevia ben bé a decantar-se cap a l’ optimisme o el pessimisme, i van
dir que no anirà enlloc, sinó que la situació de crisi actual es mantindria igual.