1. Comunicat de Joves Comunistes davant del projecte de llei de reforma de
l’avortament
Des de Joves Comunistes volem manifestar la nostra disconformitat amb el projecte
presentat davant del Congrés sobre la reforma legal de l’avortament.
El moviment feminista porta 30 anys esperant la despenalització total de l’avortament i,
ara, al 2009, el dret de decisió de les dones sobre els seus cossos i les seves vides
continua sense reconeixement als textos legals.
El projecte de llei estableix uns terminis clarament insuficients per a qualsevol supòsit.
Durant les primeres 14 setmanes de gestació l’avortament és lliure, i les noies de 16
anys no necessiten autorització materna/paterna per exercir la seva decisió; entre les
14 i les 22 setmanes es permetrà avortar si perilla la vida de la dona i en cas de
detectar malformacions greus a l’embrió. A partir de la setmana 22 únicament es
permetrà avortar en cas d’anomalies incompatibles amb la vida, concepte massa ampli
i gens definit, sempre que un equip mèdic així ho consideri.
Després de tres dècades de “democràcia” i llarga espera les dones han de suportar
que l’Estat, governat en majoria per un partit que es fa dir socialista, passi per sobre
dels seus drets fonamentals, al·legant que es reconeix el dret a decidir de les dones
amb 14 setmanes d’avortament sense explicacions.
Aquesta no és la llei que demanem, no és la llei que volem. El poder de decisió és de
les dones, ha de ser lliure i no pot ser restringit; els terminis establerts han de ser
estrictament médics, han de servir per protegir la salut de les dones; molts
embarassos són detectats desprès de les 14 setmanes, moltes anomalies i
malformacions a l’embrió, així com determinats riscs per a la salut i la vida de la dona
no es reconeixen fins després de la setmana 22, termini en que, segons la proposta de
llei, l’avortament torna a ser considerat un delicte.
Per altra banda, el fet de proposar tres dies de reflexió obligatòria, amb informació
sobre com tirar endavant l’embaràs és una mesura dissuasòria, que pretén interferir en
la decisió presa per la dona afectada.
Considerem que aquest projecte de llei és un petit pas endavant, però no pot ser el
pas definitiu, no ho acceptem.
Les dones han de tenir un bona informació al seu abast, han de rebre una educació
sexual i reproductiva de qualitat; només així podran prendre la decisió adequada en
base a sí mateixes, amb responsabilitat. Aquest projecte no és més que un conjunt de
terminis que, lluny de vetllar per la salut de les dones, vol tutelar la seva decisió.
Exigim una llei que reconegui, d’una vegada per totes, que les decisions respecte el
cos, la vida i la maternitat són només de les dones. Fa molt de temps que aquest Estat
té aquest deute amb nosaltres.