Presentació del Codi ètic de l'execució penal a la Jornada Ètica pràctica: aplicació a l'execució penal, que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el 2 d'octubre de 2012

1. Codi Ètic dels professionals de
l’execució penal a Catalunya
CEJFE 02.10.12

2. Les raons de la seva redacció
Els precedents
L'esperit del Congrés Penitenciari Internacional de
Barcelona (març de 2006), sota el lema “La funció
social de la política penitenciària”, va coadjuvar
notòriament a que el Departament de Justícia
s'imposés, en el seu Pla de mandat per al període
2007-2010, l’elaboració d’un Document de bases per al
desenvolupament d’un codi ètic dels professionals de
l’execució penal a Catalunya.

3. Les raons de la seva redacció
En essència
Les autoritats penitenciàries de la Generalitat de
Catalunya, fan un pas endavant en la línea fonamental de
dignificar tant con sigui possible la funció de les persones
al servei de l’execució penal a Catalunya, amb
l’establiment d’un codi ètic de conducta, que és un
missatge intern i també per a la societat en conjunt,
sempre suspicaç, alhora que distant, amb tot allò que
suposa el mon penitenciari.
3

4. Les raons ...
I per què?
1. En tots els països, el mon penitenciari és, per definició,
una realitat ignorada per la majoria de la població, i el
nostre no n’és l’excepció.
2. La societat assumeix la necessitat de disposar d’uns
centres especialitzats on les persones que han estat
condemnades romanguin privades de llibertat mentre
compleixin la pena, com també els que esperen ser
jutjats i que, per la gravetat dels fets, l’autoritat judicial
entén que no poden romandre en llibertat fins a la data del
judici.
4

5. Les raons ...
3. En termes generals, l’interès de la gran majoria de la
societat comença i acaba en aquest punt: en la necessitat
de disposar de centres i personal adients, que garanteixin
que els criminals, siguin presumptes o confessos, es trobin
vigilats i no suposin cap perill par a ells.
4. També s’hi amaga, molt sovint de manera inconscient, el
principi de revenja. La persona de delinqueix ha de pagar-
ho, i no importa gaire de quina manera.

6. Les raons ...
5. En el dret penal modern i en nostre ordre constitucional, la
finalitat de la repressió del delicte no és només punitiva,
sinó que també cal assolir l’objectiu de la reinserció del
condemnat.
6. Cal recordar allò que disposa l’article 25.2 de la Constitució:
“ ... s’orienten envers la reeducació i reinserció social, i no
poden consistir en treballs forçats ... El condemnat ...
gaudirà dels drets fonamentals ...llevat dels que es trobin
limitats expressament pel contingut de la sentència
condemnatòria, el sentit de la pena , i la llei penitenciària ...”

7. Les raons ...
7. La legislació de desenvolupament d'aquest precepte
constitucional ha estat fidel al seu manament, i
especialment, pel que fa a la reinserció, que s’entén com a
requisit indispensable que acompanya al compliment estricte
de la pena i al qual la societat no vol renunciar, tot i que això
pot semblar una utopia inabastable, si considerem la manera
com es desenvolupa realment la vida penitenciària.

8. Les raons ...
8. A banda de l’objectiu essencial de la reinserció futura del
condemnat, cal tenir present com es desenvolupa la vida
ordinària dins dels diversos equipaments d’execució
penal, i la relació de les persones que s’hi troben, no tan
sols amb el funcionaris que s’encarreguen de la seva
custòdia, sinó també amb el conjunt de persones i entitats
que col·laboren, de manera professional o benèvola, en
aquesta tasca.

9. Les raons ...
9. El comportament del personal al servei de l’execució penal afecta
un dret fonamental de la llibertat, dret afectat per les restriccions
estrictament necessàries per assolir les finalitats de la pena. L’exercici
d’altres drets fonamentals -polítics i civils, culturals, socials i
econòmics- poden quedar-ne condicionats.
La persona sotmesa al règim propi del compliment de la pena
continua sent titular de certs drets fonamentals inalienables, i també
un ciutadà amb els seus drets cívics i politics limitats parcialment,
però ciutadà, envers la societat i els responsables del sistema
d’execució penal.
Aquesta evidencia té més èmfasi pel que fa a les persones
“preventives” (per la presumpció d’innocència); o els cas malaltes
(psiquiàtrics penitenciaris), o els menors infractors.

10. Les raons ...
10. El compliment de la pena, la reinserció i el respecte als drets
fonamentals de les persones internes són objectius que cal
assolir conjuntament, i el paper que hi té el personal al servei
de l’execució penal té una importància de primer ordre.
L’esperit de la societat dóna prioritat al primer objectiu, amb
estrictes mesures de seguretat. Aquesta prioritat desdibuixa, en
el sentiment col·lectiu, la importància del segon dels objectius
sobre tot si exigeix una important inversió en mitjans materials i
en recursos humans amb una formació adequada par a una
tasca tan delicada.
.

11. Les raons ...
11. I aquí rau, possiblement, un dels REPTES més
importants als quals s’ha d’enfrontar qualsevol govern, i,
especialment, els responsables de l’administració que
vulguin complir el mandat constitucional en la seva
plenitud.

12. Les raons ...
12. La concepció d’una presó com alguna cosa més que no pas
un magatzem d’essers humans que, si es troben en aquell
lloc, “és perquè han fet alguna cosa que ho justifica”, i que cal
castigar-los sense contemplacions, és un objectiu de difícil
acceptació per la societat, i que sovint també s’escola al
subconscient del personal i dels responsables de
l’administració competent en matèria d’execució penal.

13. Les raons ...
Per tot això ...
La Conselleria de Justícia va assumir el compromís d’elaborar
les bases per a un codi de comportaments ètics, aplicable a
totes les persones que participen de manera professional o
altruista en el bon funcionament del servei públic de l’execució
penal, per facilitar la tasca de la reinserció, i per reafirmar
que qualsevol persona interna en un establiment
penitenciari és, per davant i sobretot, un ésser humà que
mereix respecte. Alhora, va pretendre dignificar la funció de
totes les persones al servei de l’execució penal a Catalunya, i
posar al seu abast un text orientatiu de conductes que
poguessin ajudar de manera decisiva a endegar la bona
resolució dels conflictes que puguin sorgir en aquest terreny.

14. La Resolució JUS/3689/2008, de 2 de desembre.
Com es va fer?
• Encarrega a una Comissió presidida per Álvaro Gil-Robles, ex
Defensor del Poble i ex Comissari europeu de Drets Humans
del Consell d’Europa, i integrada per prestigiosos
professionals de la judicatura, de la fiscalia, del mon
acadèmic, del personal penitenciari i dels sindicalisme, “la
redacció d’un document de bases per a l’elaboració d’un codi
deontològic per als professionals de l’execució penal a
Catalunya”.
• No obstant això, la Comissió va adoptar una definició més
expressiva, com és un “codi ètic”, i més propera al concepte
del “servei públic” o del “servei al públic” en el qual es pretén
implementar.

15. La Resolució JUS/3689/2008, de 2 de desembre.
Els treballs ...
• El treball de la Comissió es va lliurar a la consellera de Justícia
el juliol de 2009. Consistia en un document estructurat en:
- una exposició de motius
- un cos de 32 bases
- 4 recomanacions finals.
Finalment, aquest document és la base de la Circular 2/2011, i
compleix una doble funció: ad intra i ad extra de la institució,
tant vers els professionals com també vers la ciutadania i les
persones a la seva disposició, per mostrar el grau de
compromís ètic en el desenvolupament del servei públic
d’execució penal.

16. Breu Síntesi del contingut
1r.- L’Exposició de motius s’encapçala amb un recordatori
necessari de les disposicions d’àmbit internacional i nacional
que es van tenir especialment en compte, i tot seguit s’hi
recullen dos missatges essencials:
a) que les bases “desenvolupen i defineixen els fonaments
del compromís ètic que el Departament de Justícia entén que
ha d'infondre qualsevol règim d’execució penal”;
b) que “la noció d’autoritat del codi es deriva de la seva
funció indirecta de garantia dels drets fonamentals dels
ciutadans, de les normes morals que defensa, reconegudes i
acceptades per la societat com a expressió dels valors i
aspiracions de la comunitat, a la qual pertanyen les persones
al servei de l'Administració d’execució penal”

17. Breu Síntesi del contingut
2n.- S’estableix la concepció més àmplia possible quant al
destinataris del Codi, si entenem que no només són els
funcionaris de l’Administració competent en la matèria,
titulars, interins o contractats, en tots els seus nivells
jeràrquics, sinó també qualsevol altra persona que, per la
seva activitat de caire humanitari, assistencial, professional
o d’altra mena, estigui vinculada a l’àmbit de l’execució
penal.

18. Breu Síntesi del contingut
3r.- S’entén que és fonamental que les persones que facin les
proves de selecció del personal al servei d’aquesta
Administració el coneguin i l’acreditin.
Igualment, es fonamental que tots els professionals públics
integrin en les seves actuacions i conviccions els postulats del
Codi ètic per a la prestació del servei penitenciari basat en
criteris de qualitat i excel·lència.

19. Breu Síntesi del contingut
4rt.- Es proclama i es reitera el principi d’igualtat efectiva en
l’exercici de la professió, com també les condemna més
absoluta de qualsevol pràctica que impliqui assetjament
laboral, i, amb independència dels supòsits tipificats a
l’ordre penal i administratiu, s’esmenten un seguit de
supòsits que s’han de considerar, inexcusablement, com
a relatius a l’assetjament laboral.

20. Breu Síntesi del contingut
5è.- També es tracta el principi de l’eradicació plena de la
corrupció de conductes que es podrien interpretar com a
corruptes, en establir que “l’empleat públic d’execució penal
s’ha d’abstenir de sol·licitar prebendes i ha de refusar qualsevol
regal, favor, benefici, promesa o servei en condicions
avantatjoses que puguin condicionar la realització de les seves
funcions, sense perjudici d’allò que estableix el Codi penal”.

21. Breu Síntesi del contingut
6è.- Es tracten molts altres supòsits al llarg de les bases (principi
d’idoneïtat, equitat, qualificació professional permanent, ús
adequat de béns i serveis, bona fe, informació i transparència,
compliment de jornada i horaris, deure d’obediència,
compromís i dedicació, ...).
Cal fer menció especial a la referència a l’ús mínim i
proporcional de la força per part dels funcionaris, quan això
sigui necessari, i, sobretot, a la condemna i la prohibició
absoluta de la tortura i els tractes degradants.

22. Recomanacions
1a.- En primer lloc, es postula la mediació administrativa
com a mitjà per prevenir o dirimir els conflictes
normatius o d’interessos que poden sorgir entre els
professionals i la mateixa Administració

23. Recomanacions
2a.- En segon lloc, es proposa la creació d’una Comissió
de Seguiment d’Ètica Pública d’Execució Penal, amb
caràcter consultiu, que dicti les “resolucions
interpretatives preceptives del codi ètic que cal aplicar”.

24. Recomanacions
3a.- En tercer lloc, s’insta l’Administració perquè
“garanteixi els mitjans necessaris per a la millor
realització de la funció encomanada i per crear el clima
de confiança necessari entre tots el professionals
d’execució penal.

25. Recomanacions
4a i última.- En quart i darrer lloc, es recomana a
l’Administració que faci tot el que sigui necessari perquè
en els instruments de cooperació i col·laboració que
estableixi amb fundacions, associacions i qualsevol altra
organització, hi inclogui una clàusula, pacte o acord que
faci esment a la necessitat i conveniència que les
persones que integren aquestes entitats coneguin i
assumeixin i compleixin les previsions del codi.

26. La Circular 2/2011, de 10 de novembre, sobre el Codi ètic
El Codi ètic dels professionals de l’execució penal a
Catalunya es plenament respectuós amb les previsions
contingudes als articles 52 a 54 de la Llei 7/2007, de 12
d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP),
que estableixen per primera vegada en el nostre
ordenament jurídic una regulació general dels deures
bàsics dels empleats públics fonamentada en principis
ètics i en les bones pràctiques dels professionals de
l’Administració.

27. Moltes gràcies per la seva
atenció