Downloaded 18 times
More Related Content
Climes i paisatges2
- 1. CLIMES I PAISATGESDE LA TERRA
- 2.
- 3.
- 4. EQUATORIAL Precipitacions: Molt abundants, 1500y 2500 mm. No hi ha estació seca. Temperatures: Altes y uniformes tot l’any (al voltant de25-26º C). Oscil.lació térmica: No més de 3º.
- 5. EQUATORIAL Vegetació: Selva Els riu: Són equatorial. elsmés caudalosos I regulars del món. Ex. El Amazones.
- 6. EQUATORIAL Climograma de Kuala-Lumpur(Malasia) P mm T ºC 300 150 280 140 260 130 240 120 220 110 200 100 180 90 160 80 PRECIP. 140 70 TEMP. 120 60 100 50 80 40 60 30 40 20 20 10 0 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC PRECIP. 157 117 157 206 223 TEMP. 26,8 27,2 27,4 27,3 27,7 27,7 27,1 27,1 27 209 277 285 207 121 251 289 26,8 26,7 26,6 0
- 7.
- 8. Arbres molt alts( 80 m). Arbustos, herbes i flors al sotabosc. Ambient fosc i humit.
- 9.
- 10.
- 11.
- 12.
- 13.
- 14.
- 15.
- 16.
- 17.
- 18.
- 19.
- 20.
- 21.
- 22. EQUATORIAL: HABITANTS Zones pocpoblades Agricultura rudimentària Zona asiàtica: molt poblada, la selva a reculat.
- 23.
- 24. EQUATORIAL. ELS HABITANTS Plantacionsde Bananes
- 25.
- 26.
- 27. TROPICAL Precipitacions: Menys abundants quel’ equatorial. Una estació seca más o menys llarga (segons les variacions). Hivern Una estació humida (estiu molt plujós) Temperatures: Altes com a l’equatorial. Al voltant dels 30ºC Oscil.lació tèrmica: Més que a l’equatorial , entre 5 I 10º
- 28. TROPICAL Climograma de NuevaDelhi P mm T ºC 220 110 200 100 180 90 160 80 140 70 120 60 100 50 80 40 60 30 40 20 20 10 0 ENE FEB MAR ABR MAY JUN PRECIP. 22,7 20,1 14,5 10,1 TEMP. 15 JUL AGO SEP OCT NOV 67,9 200,4 200,3 122,5 18,5 14,1 16,9 22,4 28,6 32,9 33,8 31 29,8 29,2 26 3 DIC 10 20,3 15,4 0 PRECIP. TEMP.
- 29. TROPICAL Els rius: Durant l’estació secagairabé no duen aigua I a l’època de pluges experimenten grans crescudes.
- 30.
- 31. TROPICAL. VEGETACIÓ. BOSC TROPICAL APROP DE L’EQUADOR: Semblant a la selva però els arbres perden les fulles, més espaiats…
- 32.
- 33.
- 34.
- 35. TROPICAL. VEGETACIÓ. LASABANA La sabana
- 36. TROPICAL. VEGETACIÓ. Lasabana Herba i arbustos i pocs arbres dispersos.
- 37. TROPICAL. VEGETACIÓ. ESTEPA Ensallunyem de l’equador. Arbustos espinosos Estepa de África
- 38. TROPICAL. VEGETACIÓ. Laestepa
- 39.
- 40.
- 41.
- 42.
- 43.
- 44. ZONA CÀLIDA: PAISATGEDESÈRTIC
- 45. DESÈRTIC Precipitacions: Són insignificantse irregulars (total anual inferior a 100 mm). La sequedat de l’aire és extrema: resseca la terra i absorveix l’aigua de la pluja) Les temperatures: Varien molt durant la nit I el dia. Fins a 30ºC de diferència.
- 46. DESÈRTIC Climograma de Jedda(Arabia Saudita) P mm T ºC 70 35 60 30 50 25 40 20 PRECIP. TEMP. 30 15 20 10 10 5 0 PRECIP. TEMP. ENE FEB MAR ABR MAY JUN 2 0,7 23,9 23,9 0 2 0,1 0 25 27,2 29,4 30 JUL AGO SEP 0 0 0 31,7 31,7 30,6 OCT NOV 0,2 11 28,9 27,2 DIC 34 25 0
- 47.
- 48.
- 49.
- 50.
- 51. RIUS No hi hacursos d’aigua permanents, l’aigua s’evapora ràpidament
- 52. WADIS Resten secs duranttot l’any i només porten aigua quan plou
- 53. DESÈRTIC. RIUS Río Nil Exceptequan atravessen la zona rius que provenen de zones d’altres climes, com és exemple el Nil quan passa pel desert de Nubia.
- 54. DESÈRTIC Vegetació: Poques plantes Iadaptades a la falta d’humitat.
- 55.
- 56. Quan parlem d’OASIStots pensem en una cosa semblant a això. No?
- 57.
- 61. La vegetació ambla seva ombra protegeix els conreus
- 62.
- 63.
- 64.
- 65.
- 66.
- 67.
- 68. MEDITERRANI Temperatures: Estius càlids Isecs I hiverns frescos I suaus (pel mar). Temperatura media anual de 16-18°. Amplitud térmica entre 10-16° . Precipitaciones: Irregulars segons els anys. : escasa a l’estiu I abundants a la tardor. En general escases: de 400 a 600 mm.
- 69. MEDITERRANI Climograma de Atenas(Grecia) P mm T ºC 80 40 70 35 60 30 50 25 40 20 30 15 20 10 10 5 0 ENE FEB MAR ABR MAY JUN PRECIP. 62 36 TEMP. 9,3 9,9 38 23 11,3 15,3 23 14 20 24,6 JUL AGO SEP 6 7 15 27,6 27,4 23,5 OCT NOV DIC 51 56 71 19 14,7 11 0 PRECIP. TEMP.
- 70. MEDITERRANI Vegetació : Boscos defulla perenne: pins, alzines. Arbres baixos amb fulles petites I dures que les protegeix de la calor. Sotabosc matoll de fulla petita Quan la tala, pastura o incendi destrueix el bosc apareix unm matollar molt espès anomenat GARRIGA. El bosc mediterrani està molt degradat per l’home.
- 71.
- 72.
- 73.
- 74.
- 75. ELS RIUS MEDITERRANI Elsmés irregulars del món. A l’estiu poden quedar secs I crescudes a la tardor provocant riuades I inundacions.
- 76.
- 77. MEDITERRANI. VEGETACIÓ Garriga Al sotabosces desenvolupa un matoll espinós de fulla petita
- 78.
- 79.
- 80. MEDITERRANI. FAUNA Llangardaixo deMallorca.En el paisatge mediterrani no hi viuen grans mamífers. Hi abunden els ratolins de camp, serps i altres rèptils, com també nombrosos insectes i aus.
- 81. MEDITERRÁNEO. FAUNA Cabres enuna zona mediterrània.
- 82. MEDITERRANI CONREU Arros enValència
- 83.
- 84.
- 85. OCEÀNIC Temperatures: Hiverns suaus Iestius frescos (acció del mar). Oscil.lació tèrmica petita: entre 8 I 15º. Precipitacions: Pluges suaus I persistents durant tot l’any. Total anual entre 600-800 mm
- 86. OCEÀNIC Climograma de Brest(Francia) P mm T ºC 160 80 140 70 120 60 100 50 80 40 60 30 40 20 20 10 0 ENE FEB MAR ABR MAY JUN PRECIP. 133 96 83 69 TEMP. 6,1 5,8 7,8 9,2 68 56 11,6 14,4 JUL AGO SEP OCT NOV DIC 62 80 87 104 138 150 15,6 16 14,7 12 9 7 0 PRECIP. TEMP.
- 87. OCEÀNIC Vegetació: Boscos de fullacaduca: roures, castanyers, faigs Molt degradat per l’acció de l’home.
- 89. OCEÀNIC. VEGETACIÓ IFAUNA Les temperatures suaus i les pluges contínues permeten que als paisatges oceànics hi creixinboscs d’arbres tronc alt i fulla grossa caduca
- 90.
- 91.
- 92.
- 93. OCEÀNIC. VEGETACIÓ IFAUNA Landa Humitat i boires: matoll espinós
- 95. OCEÀNIC. VEGETACIÓ. PRAT Prat Sorgeixdesprés de la tala de boscos: alimentació de bestiar
- 96. OCEÀNIC. FAUNA La faunaés rica en insectes, mamífers i aus, degut a la gran riquesa vegetal.
- 97. ELS RIUS Cabal abundantI regular durant tot l’any per les pluges.
- 98.
- 99. Habitants Europa: Zones moltpoblades Amèrica: poc poblades
- 100.
- 101.
- 102. CONTINENTAL Temperatures: Gran oscil.laciótèrmica ( més de 15°). Els hiverns són freds I secs I els estius càlids I plujosos. Precipitacions: Escasses, es concentren als mesos d’estiu.
- 103.
- 104. VEGETACIÓ – – TAIGÀ: Boscos deconífires. Pins, avets…. La pradera o estepa: zpmes extenses d’herba.
- 105.
- 106.
- 107.
- 108.
- 109.
- 110.
- 111. ELS RIUS Els – – rius: En invierno se congelan las aguas y suelos. En primavera se produce el deshielo que provoca grandes crecidas
- 112.
- 113.
- 114.
- 115.
- 116. POLAR La temperatura : No superior a 10°. El invierno dura 8 ó 9 meses y no hay verdadero verano. La intensidad del frío polar se explica por la naturaleza de la insolación, los rayos del sol dan siempre oblicuos. Precipitaciones: Sobre todo en forma de nieve. VEGETACIÓ: La tundra formada por musgos, líquenes, gramíneas, abedules enanos. Los ríos: El agua solamente se encuentra en estado líquido durante el verano.
- 117. POLAR Climograma de Eureka(Canadá) P mm T ºC 120 20 110 15 100 10 90 5 80 0 70 -5 60 -10 50 -15 40 -20 30 -25 20 -30 10 -35 0 PRECIP. TEMP. ENE FEB MAR ABR MAY JUN 3 2 2 2 3 -35,9 -37,3 -37,6 -26,8 -9,7 JUL AGO SEP OCT NOV 3 16 14 2,7 5,7 3,8 11 9 2 DIC 2 -6,7 -21,6 -30,6 -35,2 -40 PRECIP. TEMP.
- 118.
- 119.
- 120. POLAR Una praderia deflors de gel
- 121.
- 122. POLAR Tundra: molsa, líquensi flors petites.
- 123.
- 124.
- 125.
- 126.
- 128.
- 129.
- 131.
- 132. Alta muntanya Altitudssuperiors als 2500 m Les temperatures són baixes durant tot l’any.
- 133. Alta muntanya Climograma deSierra Nevada (España) P mm T ºC 100 45 90 40 80 35 70 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 PRECIP. TEMP. ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC 64,7 95,3 89,6 81 95,4 69,5 59,8 53,4 35,7 6,8 -2,2 -2,8 -2,5 3,7 15,3 15,8 10,6 -0,1 9,9 4,7 28,3 3,8 1,1 -1 -5 PRECIP. TEMP.
- 134.
- 135.
- 136.
- 137.
- 138.
- 139.
Editor's Notes
- #11 La vegetació hi creix a diferents nivells, segons la necessitat de llum de les plantes. Hi abunden els arbres alts que creixen cercant la llum fin arribar alguns a fer més de 100 m d’alçada, i aquests arbres hi creixen dispersos, el que dificulta l’explotació dels arbres més apreciats per la bellesa o la qualitat de la fusta, com el banús, la caoba o la teca. En canvi, arran de terra, al sotabosc, l’ambient és fosc i humit, amb nombrosos arbusts, lianes, herbes i flors, sobre tot on arriba la llum
- #12 És la selva (al continent asiàtic l’anomenam jungla) i és el medi natural de més diversitat biològica del planeta, el pulmó més important del planeta perquè emet molt d’oxígen i capta anhídrid carbònic.
- #15 L’explotació forestal, darrerament massa intensa doncs arriba a la desforestació, es fa mitjançant pistes construïdes per tal de permetre el pas de les màquines taladores i dels vehicles per al transport dels troncs, el que causa un gran impacte ambiental
- #17 Pista forestal a Guinea Equatorial.
- #18 L’Amazones, el riu més cabalós del món.
- #19 El riu Congo, al centre d'Àfrica..
- #20 L’aigua de la pluja arrossega els sòls fins als rius i això fa que tenguin un color terrós
- #21 A la selva hi ha moltes espècies d’ocells, rèptils, aràcnids i insectes, a més de mamífers com felins i simis. Els animals solen ser petits, fet que els permet moure’s amb facilitat per l’espessa vegetació que formen arbres, arbusts i lianes. L’explotació abusiva de la terra i la caça (legal o il·legal) ha malmès els hàbitats d’algunes espècies fins a posar-les en perill d’extinció o fer-les desaparèixer.
- #22 Piranyes de l'Amazones.La pesca és relativament abundant en els rius carregats de matèria orgànica.
- #24 Crema d'un bosc per conrear-lo. Els pobles indígenes que habiten les selves d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits i de la caça o bé practiquen una agricultura itinerant molt rudimentària, perquè el sòl és molt pobre, degut a què els bacteris, afavorits per el calor i la humitat, fan desaparéixer aviat l’humus de les fulles i restes vegetals, i les pluges renten i dissolen els nutrients deixant a la superficie crostes de ferro, manganès i alumini, d’un típic color rogenc. La baixa densitat de població de les selves ha fet possible l’equilibri amb el medi natural i ha permès que aquestes persones sobrevisquin sense posar en perill la natura, amb una agricultura itinerant que crema un lloc del bosc per adobar-lo amb les cendres, el conrea un temps i després passa a altre lloc per fer el mateix, permetent que la terra es recupere
- #25 Plantació de bananes a Equador.
- #26 Plantació d'arròs a Bali. En contrast amb la poca població de les selves africana i americana, les zones equatorials asiàtiques són molt poblades. La selva ha disminuït, i hi creixen plantacions d’arròs, banano, canya de sucre, cacau, te, palma (de les quals s’obté l’oli) o hevees (pel cautxú).
- #31 Riu Omo a Etiopia, en l'estació seca. El cabal dels rius varia notablement a causa de la diferència de precipitacions durant les estacions de l’any. Durant l’estació seca els rius gairebé no duen aigua, però a l’època de pluges experimenten grans crescudes i sovint inundacions.
- #33 Bosc tropical de zona humida. El bosc tropical és propi de les zones més pròximes a l’equador. La vegetació és semblant a la de la selva, però menys variada i els arbres estan més espaiats, excepte al punts més humits. A més, alguns arbres perden les fulles durant l’estació seca.
- #34 Manglars (árbol retorcido) a Hondures. En el bosc tropical els arbres creixen espaiats entre si. A mesura que ens allunyem de l’equador, les pluges disminueixen i el bosc comença a desaparéixer.
- #35 Bosc galeria. Al llarg dels rius tropicals, el bosc es fa més espès gràcies a l’aigua i els manglars (vegetació que sorgeix on es barreja l'aigua dolça i salada), i les capçades dels arbres s’ajunten i formen el bosc galería a les voreres.
- #36 La sabana és la vegetació més característica de la zona tropical i està formada principalment per herba i arbusts de gran alçada (un a dos metres). Hi ha pocs arbres (acàcies, baobabs) i es troben en grups petits o dispersos enmig de la plana. Durant l’estació humida la vegetació és verda i frondosa, però quan arriba l’estació seca les plantes estan músties i molt seques, i això fa que els incendis, tant naturals com provocats per l’home, hi siguin freqüents. A mesura que ens allunyam de l’equador, com que l’estació de les pluges és cada vegada més curta, la vegetació és l’estepa, més pobra que la sabana, de matolls de fulla dura i espines, amb grans clarianes o zones de sòl nu.
- #37 Sabana a Kenya.
- #38 Estepa a Àfrica.
- #42 A la selva Pigmeus. A la selva viuen sovint els pobles més primitius, com els pigmeus, amb modus de vida molt interrelacionats amb el medi.
- #43 A la sabana. Masai a Kenya. A la sabana viuen pobles indígenes més evolucionats. Poden ser ramaders, com els massai i els mara (Kenya), que viuen com pastors de ramaderia extensiva, malgrat que l’aridesa de l’estació seca i el retard de les pluges poden dificultar la vida dels ramats i provocar fams. Altres pobles de la sabana són agricultors o combinen l’agricultura amb la ramaderia, com els zulús (Sud-àfrica), viuen en poblats estables i practiquen la rotació dels conreus.
- #44 Plantació de tè a Kenya. A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional hi ha plantacions molt extenses dedicades a conreus de cacau, cafè, canya de sucre, te, tabac, pinya, cotó, etc. Aquestes plantacions generalment pertanyiren a companyies o propietaris estrangers, o la nova burgesia del país, els quals fan servir mà d’obra indígena i exporten a altres països els productes que conreen.
- #48 Desert d'arena o hamada a Merzouga (Marroc).
- #50 Desert de pedra o erg d’Ahaggar. Els factors de l’activitat geològica, el vent i l’altitud originen diferents tipus de desert: els arenosos i els pedregosos.
- #53 Chot El Jerid a Tunisia. S’hi poden trovar uadis, cursos d’aigua que resten secs la major part de l’any i que només duen aigua quan plou, però que poden ser molt destructius. I també llacs salats, els chotts.
- #54 El riu Nil a Sudán. Les pluges hi són escasses (inferiors a 250-200 mm anuals i alguns indrets quasi 0) i irregulars, ja que es concentren en uns pocs mesos de l’any, i l’aigua es filtra i s’evapora ràpidament, perquè la sequedat de l’aire és extrema, doncs la humitat màxima de l’aire acostuma a ser entre el 50% i el 20%, i com l’aire sec té una gran capacitat d’evaporació, resseca la terra i absorbeix molt ràpidament l’aigua de la pluja. A causa de l’escassetat de precipitacions i de la sequedat de l’aire, no hi ha cursos d’aigua permanents, excepte quan atravessen la zona rius que provenen de zones d’altres climes, com és exemple el Nil quan passa pel desert de Nubia.
- #56 Als deserts a penes hi viuen unes quantes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques, com cactus, margalló i espart, però quan plou la vegetació sorgeix i floreix amb molt rapidesa.
- #58 Y no es que no existan pequeñas charcas con dos palmeritas en medio del desierto, pero son bastante efímeras y con bastante poca importancia.Los verdaderos oasis son grandes llanuras que se llevan cultivando desde hace siglos y han servido como punto de referencia para las grandes rutas comerciales que cruzan el desierto. Su origen hay que encontrarlo en las aguas subterráneas (el Sáhara flota sobre un gran mar de agua dulce, aunque cada vez más escaso, recuerdo de cuando era una inmensa sabana lluviosa) que recorren el subsuelo del desierto y salen al exterior (surgencias) en las zonas más bajas. Pero esto sólo es una parte del oasis. Los que ahora podemos contemplar son el fruto de un largo trabajo de los hombres que canalizaron estas fuentes naturales y plantaron grandes palmerales. Realmente un oasis es toda una obra de ingeniería tradicional en donde se encuentra una larga cultura del agua. El agua se organiza por medio de acequias que van ocupando todo el terreno en el que se puede cultivar a varios niveles:Palmerales que dan sombra al resto de los cultivos (y evitan la evaporación del agua) y proporcionan material de construcción (troncos como columnas, hojas secas para techos), alimento (dátiles)Un segundo nivel de árboles y arbustos (sobre todo cítricos: naranjos y limoneros, granados)Y aún un tercer nivel de huerta Sin embargo, los oasis tienen serios problemas.A nivel general, la progresiva desertización mundial debida al Cambio Climático (efecto invernadero) reduce las lluvias y las reservas.Por otro, hay un problema demográfico y también económico.Si crece demasiado la población de los oasis hay demasiada presión sobre el agua y se terminará agotando (de la misma manera puede ocurrir si suben las necesidades de agua debido al turismo, una mayor superficie agrícola).Fijaros en las terribles imágenes de pozos ya agotados (y llenos de sal) y un oasis totalmente moribundo.
- #65 Caravana de camells a Jordània.Els grups de pastors nómades viuen a les seves zones limítrofes, on els ramats de cabres i camells pasturen en estepes pobres, i es desplacen a la recerca de llocs on hagi plogut i on es troben pous d’aigua, i també es dediquen al comerç en caravanes.
- #66 Oasis de Bahariya a Egipte. La població sedentària viu als oasis, vivint de l’agricultura de reguiu.
- #77 El riu Segura (Espanya).
- #78 Al sotabosc es desenvolupa un matoll espinós de fulla petita
- #79 Màquia:Quan la tala excesiva, la pastura o els incendis fan desaparèixer el bosc, hi creix un matollar molt espès, que adopta les formes de la màquia (més densa) i la garriga.
- #80 Garriga
- #81 Llangardaixo de Mallorca.En el paisatge mediterrani no hi viuen grans mamífers. Hi abunden els ratolins de camp, serps i altres rèptils, com també nombrosos insectes i aus.
- #82 Cabres en una zona mediterrània.
- #83 Conreu d'arròs a València.
- #84 Vinyes a Califòrnia (Estats Units).
- #90 Les temperatures suaus i les pluges contínues permeten que als paisatges oceànics hi creixinboscs d’arbres tronc alt i fulla grossa caduca a la tardor com roure, faig, freixe, til·ler i om, així com prats verdosos d’herbes per la pastura, i landes de brucs i falgueres. L’humus de les fulles caduques forma un sòl molt fértil, però àcid.
- #94 Landa
- #96 Pradera
- #97 La fauna és rica en insectes, mamífers i aus, degut a la gran riquesa vegetal. En els rius n’hi ha molt de peixos.
- #101 Les zones de clima oceànic són molt atractives per a la vida i així doncs resulten molt influïdes per l’ocupació humana, donant diversos paisatges segons el grau de poblament.
- #108 Taiga
- #109 Estepa russa. L’estepa, en canvi, s’estén més al sud, on les temperatures durant l’estiu són més altes i les precipitacions més escasses, i la formen amples superfícies d’herba baixa.
- #111 Praderia nord-americana. La pradería, finalment, encara més al sud, ja té temperatures menys extremes i precipitacions una mica superiors, i la formen amples planes d’herba baixa més abundant, com a l’oest nord-americà.
- #113 A l’hivern, molts dels rius es gelen i, a la primavera, quan es desgelen poden provocar crescudes i inundacions, com passa a la conca del Mississipí-Missouri.
- #114 Bisont. Els animals són poc nombrosos, i destaquen els cérvols, ants, bisonts, esquirols, llebres muntanyeses i animals de pells fines com els visons.
- #121 Una praderia de flors de gel, a Graveyard Flats, una vall de les Muntanyes Rocalloses en l'Estat canadenc d'Alberta. Les flors de gel són un fenòmen propi dels deserts gelats de l'Antàrtida o de l'Àrtic, on la sal marina actua de catalitzador, però que també es produeix en llacs gelats de l'interior continental, quan l'aigua que hi ha sota una capa superficial de gel s'evapora i escapa per les fisures; si la temperatura exterior és prou baixa, el vapor d'aigua es sublima i passa directament d'estat gaseós a sòlid, cristalitzant en forma de delicades plomes o flors blanques.
- #122 El suelo no se llega a descongelar más que en sus capas más externas (permafrost), creándose grandes lagunas y TURBERAS que generan grandes masas de mosquitos.
- #123 En torno suyo aparecen líquenes y ciertos tipos de hierbas y juncos que son lo más característico de la tundra.
- #127 Óssos polars. A la tundra s’hi alimenten alguns animals, com ara óssos, rens, i conills i guineus de neu, insectes durant l’estiu, i també abunda la pesca, de la qual viuen les foques. Durant l’estiu és una immensa zona de cria d’aus migratòries, que tornen al sud durant l’hivern.
- #140 Estació d'esquí de Baqueira Beret (Espanya). Els habitants de l’alta muntanya es dediquen tradicionalment a l’agricultura al fons de les valls, la ramaderia extensiva d’ovins, bovins i caprins, l’aprofitament del bosc, l’explotació de les pedreres i mines, i la caça En els últims anys, amb el millorament de les comunicacions, han afegit activitats més modernes com el turisme de neu, l’alpinisme, el trekking, i també destaca la producció d’energia hidroeléctrica gràcies a l’abundància de rius i llacs i l’estretor de les valls que afavoreixen la construcció de pantans. Això ha afavorit l’augment de la població, estable o de temporada (segones residències).