ELS CLIMES DEL MÓN Una classificació que vol servir com a introducció per a l’estudi dels climes del món.
CLIMES CÀLIDS
Precipitacions:  molt abundants, 1500 i 2500 mm. No  hi ha  estació seca. Temperatures:   Altes i uniformes tot l’any (al voltant de  25-26º C). Amplitud Tèrmica:   No més de 3º.  EQUATORIAL
EQUATORIAL Vegetació:  Selva equatorial.  Els rius:  Són els més cabdalosos i regulars del món. Ex. L’Amazones.
EQUATORIAL
EQUATORIAL
TROPICAL Precipitacions:  Menys abundants que en l’equatorial.  Una estació seca més o menys llarga segons les varietats Temperatures: Presenten més variació anual. Amplitud tèrmica:   Més gran que en els equatorials, entre 5 i fins a 10 °.
Vegetació: Les sabannes.  Ex., Les acàcies. Els rius: Presenten estiatges en l’estació seca i crescudes en l’estació plujosa. TROPICAL
TROPICAL
TROPICAL
Precipitacions:  Són insignificants i irregulars (total anual inferior a 100 mm). La sequetad de l’aire és extrema (humitad relativa inferior al 50%). Les temperatures: V arien brutalment . L’amplitud tèrmica diària pot arribar a ser de 30°, durant el dia, calor i a la nit, fred . DESÈRTIC
Vegetació: Plantes xeròfiles, adaptades a la falta d’humitat. Rius: ouads DESÈRTIC
DESÈRTIC
DESÈRTIC
DESÈRTIC
DESÈRTIC
CLIMES TEMPERATS
Temperatures:   Estius càlids i secs i hiverns frescos . Temperatura mitjana anual de 16-18°. Amplitud tèrmica entre 10-16° . Precipitacions:   Mal repartides, irregulars d’un any a un altre. Escasses en conjunt, 400-800mm anuals. Cauen en abundància durant uns dies a la tardor i l’hivern (Front Polar, vents de l’Oest, gotes fredes). MEDITERRANI
Vegetació  :  Bosc perennifoli d’alzines i alzines sureres, així com pins pinyoners.  El bosc mediterrani està molt degradat a causa de l’acció antròpica.  Les regions més àrides passen a l’estepa. Els rius: Són dels més irregulars del món.  Cabdals petits a l’estiu; alguns queden secs i enormes crescudes a partir de la tardor. La violència de les pluges comporta una forta erosió en el sòl.  MEDITERRANI
MEDITERRANI
MEDITERRANI
MEDITERRANI
MEDITERRANI
XINÈS Temperatures: Són semblants a les del clima mediterrani ( la mitjana anual i l’amplitud tèrmica).  Estius càlids i hiverns freds. Precipitacions: Plou  sobretot a l’estiu, amb un total anual entre 888 i 1000 mm (monzó d’estiu).
Vegetació:  Espècies tropicals i espècies temperades, bosc mixt. Els rius: Cabdal més regular que el dels rius mediterranis.  El cabdal menor correspon a l’hivern i el més gran a l’estiu. XINÈS
XINÈS
XINÈS
OCEÀNIC Temperatures:  Hiverns suaus i estius frescos. Amplitud tèrmica   molt petita entre 8 i 15°. Precipitacions: Repartides al llarg de tot l’any , amb un màxim a l’hivern (front polar).  Total anual entre 600-800 mm o més.
Vegetació: Bosc caducifoli de roures, castanyers, faigs, oms, con sotabosc de matolls important. Molt degradat por l’acció antròpica. Els rius : Cabdal moderat amb un mínim a l’estiu i un màxim a l’hivern. És molt estrany que es quedin secs. OCEÀNIC
OCEÀNIC
OCEÀNIC
OCEÀNIC
CONTINENTAL Temperatures: Gran amplitud tèrmica ( més de 15°). Els hiverns són freds i secs i  els estius càlids i plujosos mentre que les estacions intermitges es retallen notablement.  Vegetació:  Boscos de coníferes (pins, abets), arbres de fulla perenne també anomenats  taiga  . Els prats. L’estepa, formació herbàcia que anuncia el desert. Els rius:  A l’hivern es congelen les aigües i els sòls. A la primavera es produeix el desglaç que provoca grans crescudes.
CONTINENTAL
CONTINENTAL
CONTINENTAL
CONTINENTAL
CONTINENTAL
CLIMES FREDS
POLAR La temperatura : No superior a 10°.  L’hivern dura 8 o 9 mesos i no hi ha un veritable estiu. La intensitat del fred polar s’explica per la naturalesa de la insolació, els  rajos del sol són sempre oblics. Precipitacions:  Sobretot en forma de neu. Vegetació:  La  tundra  formada por molses, líquens, gramínies, bedolls nans.  Els rius:  L’aigua només es troba en estat líquid durant l’estiu.
POLAR
POLAR
POLAR
D’ALTA MUNTANYA Els climes d’alta muntanya no poden definir-se com un tipus més. Dependent de la zona on es trobin les muntanyes, que alteren el clima local. Amb l’altura minven les temperatures i solen augmentar les precipitacions.
D’ALTA MUNTANYA
D’ALTA MUNTANYA
D’ALTA MUNTANYA
D’ALTA MUNTANYA
D’ALTA MUNTANYA

Climesdelmon

  • 1.
    ELS CLIMES DELMÓN Una classificació que vol servir com a introducció per a l’estudi dels climes del món.
  • 2.
  • 3.
    Precipitacions: moltabundants, 1500 i 2500 mm. No hi ha estació seca. Temperatures: Altes i uniformes tot l’any (al voltant de 25-26º C). Amplitud Tèrmica: No més de 3º. EQUATORIAL
  • 4.
    EQUATORIAL Vegetació: Selva equatorial. Els rius: Són els més cabdalosos i regulars del món. Ex. L’Amazones.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
    TROPICAL Precipitacions: Menys abundants que en l’equatorial. Una estació seca més o menys llarga segons les varietats Temperatures: Presenten més variació anual. Amplitud tèrmica: Més gran que en els equatorials, entre 5 i fins a 10 °.
  • 8.
    Vegetació: Les sabannes. Ex., Les acàcies. Els rius: Presenten estiatges en l’estació seca i crescudes en l’estació plujosa. TROPICAL
  • 9.
  • 10.
  • 11.
    Precipitacions: Sóninsignificants i irregulars (total anual inferior a 100 mm). La sequetad de l’aire és extrema (humitad relativa inferior al 50%). Les temperatures: V arien brutalment . L’amplitud tèrmica diària pot arribar a ser de 30°, durant el dia, calor i a la nit, fred . DESÈRTIC
  • 12.
    Vegetació: Plantes xeròfiles,adaptades a la falta d’humitat. Rius: ouads DESÈRTIC
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
    Temperatures: Estius càlids i secs i hiverns frescos . Temperatura mitjana anual de 16-18°. Amplitud tèrmica entre 10-16° . Precipitacions: Mal repartides, irregulars d’un any a un altre. Escasses en conjunt, 400-800mm anuals. Cauen en abundància durant uns dies a la tardor i l’hivern (Front Polar, vents de l’Oest, gotes fredes). MEDITERRANI
  • 19.
    Vegetació : Bosc perennifoli d’alzines i alzines sureres, així com pins pinyoners. El bosc mediterrani està molt degradat a causa de l’acció antròpica. Les regions més àrides passen a l’estepa. Els rius: Són dels més irregulars del món. Cabdals petits a l’estiu; alguns queden secs i enormes crescudes a partir de la tardor. La violència de les pluges comporta una forta erosió en el sòl. MEDITERRANI
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
    XINÈS Temperatures: Sónsemblants a les del clima mediterrani ( la mitjana anual i l’amplitud tèrmica). Estius càlids i hiverns freds. Precipitacions: Plou sobretot a l’estiu, amb un total anual entre 888 i 1000 mm (monzó d’estiu).
  • 25.
    Vegetació: Espèciestropicals i espècies temperades, bosc mixt. Els rius: Cabdal més regular que el dels rius mediterranis. El cabdal menor correspon a l’hivern i el més gran a l’estiu. XINÈS
  • 26.
  • 27.
  • 28.
    OCEÀNIC Temperatures: Hiverns suaus i estius frescos. Amplitud tèrmica molt petita entre 8 i 15°. Precipitacions: Repartides al llarg de tot l’any , amb un màxim a l’hivern (front polar). Total anual entre 600-800 mm o més.
  • 29.
    Vegetació: Bosc caducifolide roures, castanyers, faigs, oms, con sotabosc de matolls important. Molt degradat por l’acció antròpica. Els rius : Cabdal moderat amb un mínim a l’estiu i un màxim a l’hivern. És molt estrany que es quedin secs. OCEÀNIC
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
    CONTINENTAL Temperatures: Granamplitud tèrmica ( més de 15°). Els hiverns són freds i secs i els estius càlids i plujosos mentre que les estacions intermitges es retallen notablement. Vegetació: Boscos de coníferes (pins, abets), arbres de fulla perenne també anomenats taiga . Els prats. L’estepa, formació herbàcia que anuncia el desert. Els rius: A l’hivern es congelen les aigües i els sòls. A la primavera es produeix el desglaç que provoca grans crescudes.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
    POLAR La temperatura: No superior a 10°. L’hivern dura 8 o 9 mesos i no hi ha un veritable estiu. La intensitat del fred polar s’explica per la naturalesa de la insolació, els rajos del sol són sempre oblics. Precipitacions: Sobretot en forma de neu. Vegetació: La tundra formada por molses, líquens, gramínies, bedolls nans. Els rius: L’aigua només es troba en estat líquid durant l’estiu.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44.
    D’ALTA MUNTANYA Elsclimes d’alta muntanya no poden definir-se com un tipus més. Dependent de la zona on es trobin les muntanyes, que alteren el clima local. Amb l’altura minven les temperatures i solen augmentar les precipitacions.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.