1. cicle urbà de l’aigua
Alumnes: Anna Solina, Cèlia Lucas i Malena Gonell

2. CONSUM
Quan obriu l'aixeta per dutxar-vos, beure aigua,
o rentar les plats, us heu preguntat algun cop
d'on surt aquesta aigua? O sempre heu pensat
que és per art de màgia?

3. 1

4. EL CICLE BIOLÒGIC DE L’AIGUA

5. CAPTACIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA
Barcelona s’abasteix d’aigua
de sis pantants: La Baells, la
Llosa del Cavall i Sant Ponç
de la conca del riu
Llobregat; i Sau, Susqueda i
el Pasteral, de la conca del
riu Ter.
Un altra font important són els aqüífers
Una altra forma de captació és
la utilització de les.....

6. DESSALINITZADORES
La dessalinització és un procés que du a terme l’excés de sals i altres minerals.
Com es fa?
-L’aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable
Tipus:
- Dessalintizació través de l’evaporació i la condensació dels cultius: A
traves d’hivernacles d’aigua de mar.
- Dessalinització tèrmica de baixa temperatura: Derivat de la recerca
oceànica tèrmica.
- Precés termoionic: procés que utilitza calor solar tèrmica que elimina tots
els ions de sodi.
Mètodes:
És un procés tradicional que s’usa en les
operacions de destil:lació al buit.

7. L’aigua dels rius i dels aqüífers no es pot beure directament,
s`ha de desinfectar i tractar. D’això se n’encarreguen ......

8. LES POTABILITZADORES
La potabilització és el conjunt de processos que
transformen les aigües naturals en aptes per al
consum, és a dir, potables.
Tipus:
-Processos físics: Els processos físics com la
sedimentació, la filtració i la decantació serveixen
per eliminar la matèria orgànica i les partícules.
-Processos químics: Els processos químics que
tenen com a finalitat eliminar una altra sèrie
d'elements de l'aigua. Per a això, s'utilitzen sals
minerals.

9. Municipio /
Comarca
2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
Barcelona 124.326.429 100.438.988 111.451.498 77.145.445 88.445.118 74.904.475 69.259.345 97.031.127

10. De l’aixeta surt
aigua neta, però
quan l’utilitzem
sovint l’embrutem
amb diverses
substàncies i
objectes:
sabons, pèls,
detergents, sorra,
terra, restes de
menjar, olis,
detergents.
Totes aquestes
substàncies van a
parar al
clavegueram.
Quan plou, l’aigua arrossega tots
els residus que hi ha pel carrer
fins al clavegueram.
Tota aquesta aigua no la podem tornar
directament als rius o al mar , perquè els residus i
materials que porta són contaminants.
Aleshores haurem de fer servir ......

11. DIPÒSITS DE RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS
En els darrers anys s’està estenent l’ús de
les aigües pluvials, arran de l’aprovació
de
nombroses ordenances d’estalvi d’aigua.
Actualment a Catalunya hi ha 51
municipis amb ordenança d’estalvi
d’aigua o d’edificació sostenible, de les
quals 48 contemplen l’aprofitament
d’aigües pluvials com a mesura de
substitució de recursos potables.
No existeix hores d’ara un criteri únic per
al dimensionament de dipòsits
d’emmagatzematge d’aquestes aigües.
Sovint cada ordenança municipal
d’estalvi d’aigua estableix la pròpia
formulació.

12. DEPURADORES
Una depuradora, és una instal·lació on l‘aigua bruta és sotmesa a un procés en el
qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o
biològics, se n'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes.
Hi ha diferents tipus de
depuradores:
Depuradores físiques: S'utilitzen
processos físics i químics per a
netejar l'aigua.
Depuradores biològiques: A més
dels processos físics i químics,
s'utilitzen éssers vius (bacteris)
per a millorar la depuració de
l'aigua.