habla de las celulas y sus fuciones y el transporte de la membrana plastica

1. 2. CITOLOGIA
Cèl·lula estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica,
citoplasma i material genètic (ADN). Amb capacitat de realitzar les tres
funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
Formes cel·lulars Mida
Les cèl·lules humanes mesuren
entre 5 i 20 μ (la micra, μ),
mil·lèsima part del mm). Cèl·lules
per damunt d’aquests valors, com
els espermatozous (53 μ). Les
cèl·lules de major longitud són les
neurones, ja que les seves
prolongacions dels axons poden
arribar a varis metres de longitud.

2. LA CÈL·LULA Unitat bàsica de vida

4. Membrana Plasmàtica
• Fina làmina que cobreix la cèl·lula i la separa del medi extern
• Doble capa de lípids a la que s’associen molècules proteiques
Glicocàlix: conjunt de cadenes d’oligosacàrids
pertanyents als glucolípids i glicoproteïnes de la
membrana cel·lular. Apareix a l’exterior de la membrana.
Les proteïnes es disposen de tal manera
que els seus radicals polars queden fora
de la membrana i els seus radicals
lipòfils estableixen contacte amb els
lípids de la membrana.
La bicapa lipídica es troba
composta bàsicament per
fosfolípids, colesterol i
glucolípids, sent els
fosfolípids els components
més abundants.
Composició:
52 % proteïnes
40 % de lípids
8 % de glúcids

5. Funció Membrana Plasmàtica
• Mantenir estable el medi intracel·lular, regulant el
pas de l’aigua, molècules i elements.
• Les proteïnes de membrana regulen el pas de
substàncies, mantenen la diferència de potencial
iònic, i realitzen processos d’endocitosi i exocitosi.
• El glicocàlix realitza s’encarrega del
reconeixement cel·lular, com per exemple en la
fecundació o en els transplantament d’òrgans.

13. Cèl·lula – teixit – òrgan - sistema

14. 3. HISTOLOGIA

15. TEIXITS
Protegeix la superfície i les cavitats
corporals. PE: la pell
Soporta estructures i transporta
substàncies. PE: ossos, lligaments, sang.
Produeix moviments corporals. PE: bíceps.
Comunica distintes parts del cos. PE:
nervis, teixit de la mèdula espinal i cervell.

17. Epitelis de revestiment
Les cèl·lules poden ser de tres classes : planes, cúbiques, o prismàtic-
cilíndriques.
Unides entre sí fortament i descansen sobre una prima capa de
mucopolisacàrid subjacent anomenada membrana basal que separa el
teixit epitelial de l' conjuntiu.
Segons estiguin formats per una o més capes de cèl·lules es
distingeixen:
- Epitelis simples
- Epitelis estratificats

18. Epitelis de revestiment simples
Una sola capa de cèl·lules i segons la forma de les cèl·lules es diferencien:
- Epitelis simples de cèl·lules planes (endoteli)
Recobreixen l'interior dels vasos sanguinis i limfàtics I Dels conductes urinífers
del ronyó. Recobreixen exteriorment totes les vísceres formant les pleures, el
pericardi i l'epiteli respiratori que forma els alvèols pulmonars.

19. Epitelis de revestiment simples
- Epitelis simples de cèl·lules prismàtiques
Revesteixen gran part del tub digestiu i està associat a funcions de secreció i absorció,
pel que presenta microvellositats. Es troba també en les vies respiratòries altes on
presenta cilis.

21. Epitelis de revestiment estratificats
Diverses capes de cèl·lules i tenen funció protectora. Es distingeixen dos
subtipus:
- Estratificats queratinitzats, l'epidermis és el millor exemple, té cèl·lules
profundes que es divideixen activament desplaçant cap a fora les
superposades que s'aplana i s'omplen de queratina. Ungles i pèls i són
formacions epidèrmiques de queratina.
- Estratificat no queratinitzat revesteix cavitats sotmeses a freqüents
distensions. Es localitzen a la bufeta urinària, vagina, úter, boca i mucosa
esofàgica.

22. Epitelis glandulars
Cèl·lules bastant diferenciades i es troben aïllades en l'epiteli, com passa amb les
cèl·lules caliciformes ( que aboquen mucus a l'intestí humà).
Les glàndules poden ser exocrines si aboquen el seu contingut a l'exterior o al tub
digestiu, o endocrines, si aboquen el seu contingut a la sang o limfa.

23. TEIXIT CONJUNTIU
Difereixen dels epitelials per l'abundància de substància intercel·lular. La substància
intercel·lular, que es troba entre els elements cel·lulars es compon de fibres i
substància amorfa.
Les seves funcions són múltiples i es poden classificar en :
• Teixits fibrosos:
– Elàstic
– Adipós
– Reticular
– Dens
• Teixits cartilaginosos
• Teixit ossi
• Sang i teixits hematopoètics

25. Teixit ossi

26. TEIXIT MUSCULAR
La unitat morfològica és la fibra muscular. Aquest
teixit no té substància intercel·lular pròpia però
les fibres musculars estan envoltades de teixit
conjuntiu amb fibres col·làgenes i elàstiques.
Subtipus:
a) Teixit muscular llis (contracció involuntària)
b) Teixit estriat (contracció voluntària)
c) Teixit cardíac (estriat i de contracció
involuntària)

28. Teixit muscular llis
• Cèl·lules mononucleades, fusiformes, de longitud variable
• El citoplasma es diu sarcoplasma i presenta miofibril·les de actina i miosina que
només es poden veure al microscopi electrònic (per això s'anomena "llis").
• Es troba a les parets d’estructures tubuloses (vasos sanguinis, aparell digestiu,
úter) disposades en forma longitudinal i anul·lar.
• Els músculs llisos estan innervats pel sistema nerviós vegetatiu. No hi ha una
terminació per a cada cèl·lules, la qual cosa significa que són capaços de
transmetre l'impuls nerviós d'unes a altres, ja que la contracció està perfectament
sincronitzada (per exemple en els moviments peristàltics).
• Les cèl·lules presenten un estat permanent de certa contracció del que s'anomena
"to muscular"; en augmentar el to, les fibres es contrauen i disminueixen la llum
del tub. La regulació del to és hormonal i nerviosa.

29. Teixit muscular estriat
• Deu el seu nom al cridaner ratllat transversal que es veu al microscopi òptic.
Les cèl·lules o fibres es disposen en feixos paral·lels.
• La membrana es diu sarcolema i és molt prima, el citoplasma es diu
sarcoplasma i en ell es troben les miofibril·les.
• Diverses fibres es reuneixen en paral·lel per formar el fascicle muscular, que es
reuneixen en paral·lel per formar el múscul.
• Cada fibra està envoltada d'una capa molt prima de teixit conjuntiu
anomenada endomisi; cada fascicle s'envolta del perimisi i el múscul està
envoltat de l'epimisi.

31. Teixit muscular cardíac
• Les fibres musculars estriades tenen la particularitat de anastomosar-se i
ramificar aparentment.
• El sarcoplasma presenta les estriacions del cas anterior però els nuclis són
de posició central
• Es troba sol en el miocardi i en les parets dels grans vasos adjacents
• Està dotat de punts d’autoestímul i, a més, està innervat pel sistema
nerviós vegetatiu

32. TEIXIT NERVIÓS
Integren tota l'activitat de l'organisme.
Qualitats fonamentals de les cèl·lules nervioses:
- Irritabilitat: responen a estímuls mecànics i químics
- Conductivitat: trasmeten l'excitació d'un punt a un altre
El teixit nerviós està constituït per dos tipus cel·lulars:
- Neurones
- Cèl·lules de glia

33. Les neurones

34. La neurona
• Entra en contacte amb altres neurones o amb les fibres musculars o
cèl·lules glandulars, mitjançant unes zones anomenades sinapsis.
• El contacte no és físic ja que una esquerda membrana presinàptica de la
postsinàptica.
• Els terminals dels axons s'eixamplen en forma de maça (anomenada
"botó") que conté vesícules de substància transmissora.

35. Sinapsis

36. Cèl·lules de neuroglia
Cèl·lules no conductores del teixit nerviós la funció és proporcionar aïllament,
protecció i nutrició a les neurones.
• Astròcits: SNC i relacionen les neurones amb els vasos sanguinis.
• Oligodendròcits: entre les neurones del SNC per donar consistència al
teixit. S'encarreguen també de mielinitzar les fibres
• Cèl·lules de micròglia: petites i molt ramificades; exerceixen una funció
fagocitària en el SNC
• Cèl·lules de Schwan: envolten els axons en el SNP.

38. ANATOMIA I FISIOLOGIA
Fisiologia: ciència que tracta les
funcions de l’organisme viu. Ens
ajuda a comprendre com funciona
el cos.
Anatomia: estudi de
l’estructura de l’organisme i
de la relació entre les seues
parts.

39. 5. TOPOGRAFIA CORPORAL

40. POSICIÓ ANATÒMICA
El cos es troba en bipedestació, el cap erecte, la vista al front, els ulls oberts, la
boca tancada, els braços estesos al llarg del cos, els palmells de les mans endavant
(amb el polze cap a fora), els membres inferiors estesos, paral·lels, lleugerament
separats, amb el primer dit assenyalant endavant.

41. PLANS ANATÒMICS
Són superfícies planes
imaginàries.
• Pla frontal (coronal):
divideix el cos en 2
meitats, anterior o
ventral i posterior o
dorsal.
• Pla transversal: divideix
el cos en 2 meitats,
esquerra i dreta.
• Pla sagital: divideix el
cos en 2 meitats,
superior o cranial i
inferior o caudal.

42. TERMINOLOGIA DE POSICIÓ I DIRECCIÓ
• Intern/extern: en el interior d'una cavitat o víscera, quan més s'apropa la
estructura a la línia mitjana corporal, més intern direm que és. Quan més
s'allunya la estructura de la línia mitjana corporal, més extern direm que
és.
• Profund/superficial: segons estigui més a prop o no de la superfície
corporal.
• Medial/lateral: una estructura serà medial quan més a prop se trobe a la
línia mitjana corporal respecte a altra estructura, per exemple, l'estómac
està situat a l'abdomen més medial que la melsa.
• Anterior/posterior: quan una estructura està situada per davant d'altra
direm que és més anterior. Per exemple, l'os frontal del crani és anterior
respecte l'occipital.

43. • Superior/inferior: quan una estructura es disposa més amunt, a prop del
cap, direm que és superior o cranial. Al inrevés, quan es disposi a la part
inferior, direm que és inferior o caudal. Per exemple, quan deim que
l'estómac es situa caudalment a l'esòfag, vol dir que es troba per davall.
• Proximal/distal: ens referim a estructures que es troben a les extremitats.
Direm proximal quan la estructura es trobi més a prop de la inserció de la
extremitat al tronc. Distal serà quan es trobi més allunyat. Per exemple, el
canell és distal i el muscle és proximal.
• Homolateral/contralateral: es refereixen a estructures que es troben al
mateix costat del cos, si són homolaterals, o diferent, si és contralateral.
Així, el fetge es situa homolateralment respecte a l'apèndix, i aquestos,
contralateralment respecte a la melsa.
TERMINOLOGIA DE POSICIÓ I DIRECCIÓ

44. TERMINOLOGIA DE MOVIMENT
• Flexió/extensió: flexió és un moviment que redueix l'angle de
l'articulació. Així, quan flexionem el colze, apropem la mà al muscle. La
extensió amplia l'angle de la articulació. Així, quan estenem el colze,
allunyem la mà del muscle.
• Abducció/aducció: La abducció consisteix a separar una part de l'eix del
cos. Si partim de la posició anatòmica, quan aixequem el braç
allunyant-lo del cos, estem fent una abducció. Quan el baixem,
apropant-lo, estem fent una adducció.
• Pronació/supinació: si partim de la posició anatòmica, veurem que el
palmell de la mà està cap endavant. En aquesta posició, la mà està en
supinació. Si fem un moviment de rotació posant el palmell en posició
contrària, estarem fent pronació.

45. UBICACIÓ DE PARTS I CAVITATS CORPORALS
• Dividim el cos en grans parts:
– Cap i coll
– Tòrax
– Abdomen
– Columna vertebral
– Extremitats superiors
– Extremitats inferiors.
• També dividim el cos en cavitats:
– Cranial
– Toràcica
– Abdominal
– Pelviana

46. CAP I COLL
Al cap es distingeixen dues regions ,cara i crani.
A la cara també es poden trobar les següents regions:
• Orbitària: al voltant de l'ull.
• Nasal: cobreix la part del nas.
• Oral: al voltant de l'obertura bucal.
• Mentoniana: fa referència a la barbeta.
• Infraorbitària: per sota de les òrbites.
• Zigomàtica: a la zona dels pòmuls.
El crani és la estructura òssia que allotja la cavitat cranial i protegeix el cervell.
Al coll trobem grans vasos conductors, la tràquea, l'esòfag, i la columna
vertebral. El coll uneix cap i tronc.

47. TÒRAX
Part superior del tronc.
Les parts òssies del tronc el tanquen formant
la cavitat toràcica.
Es tracta de les costelles que s'uneixen per
davant a l'esternó, i les vertebres que
conformen la columna vertebral.

48. COLUMNA VERTEBRAL
Tanca el tronc per darrere.
Formada per un conjunt d'ossos anomenats vertebres i per músculs, que donen
estabilitat al cos.
Dintre de la columna es troba la medul·la espinal.

49. ABDOMEN
Part inferior del tronc
Conté la cavitat abdominal, separada de la toràcica pel diafragma.
La paret anterior és muscular, no ben així a la posterior on es troba la
columna vertebral.
Podem dividir l'abdomen en 9 regions

50. EXTREMITATS SUPERIORS (EESS)
• Muscle: regió deltoide.
• Braç: entre el muscle i el colze.
• Colze: conté una articulació que permet flexionar la extremitat.
• Avantbraç: va del colze fina a la mà. El seu extrem més distal és el
canell, que correspon al carp.
• Mans: comprèn el metacarp i els dits amb les seues falanges.

51. EXTREMITATS INFERIORS (EEII)
Es distingeixen les següents regions:
• Maluc i regió glútia: la zona que uneix la extremitat al tronc i
conforma la cintura pelviana o pelvis.
• Cuixa: uneix maluc amb genoll.
• Genoll: articulació que uneix cuixa i cama. A la seva cara anterior
trobem la ròtula i la part posterior hi trobem una cavitat, la fosa
poplítia.
• Cama: uneix el genoll amb el peu
• Turmell: articulació que uneix cama i peu
• Peu: on podem diferenciar la zona plantar, tars, metatars i els dits
amb les seues falanges.