Setena acció de lectura prèvia a la prova de Llengua Catalana

1. S E T E N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
C O S T U M S A N I M A L S
La senyoreta Doaa va oferir fa un mes a la classe l’explicació sobre la inigualable intel·ligència
del seu lloro Cacauet, un lloro gris cuavermell africà que un bon dia va aparèixer a la finestra de
casa seva. Es veu que en Cacauet la mirà amb ullets d’amor, mogué un xic la seva cueta
vermella, i ella quedà profundament encisada. No va poder resistir-se als seus encants o, com bé
ens digué en la seva xerrada monogràfica, a la seva intel·ligència, i decidí quedar-se’l com a
mascota. Segons ens digué la senyoreta, en Cacauet era capaç de cantar mentre ella era a la
dutxa, recitar les taules de multiplicar i comptar boletes de pinso. Ens vam haver d’empassar tot el
rotllo sobre el seu lloro!.
En realitat, però, aquell ocellot espavilat li robava el pinso a en Mixín, el gatet d’angora de la
senyoreta, qui ben aviat quedà marginat en un racó de la casa. El lloro, a més, sabia dir les taules
i cantar perquè provenia d’un circ africà (del qual s’havia escapat) on l’havien entrenat per a tenir
aquestes habilitats a canvi de cacauets (cada cop que feia alguna cosa correctament, el seu
ensinistrador el premiava amb un nou cacauet). Era un impostor!
La Manal, germana de la senyoret Doaa, no es cansava de repetir-li que el lloro era en
realitat un lladre que les hi feia passar magres al pobre gat: d’una banda, li robava el pinso; de
l’altra l’havia destronat i ara la Doaa no li feia ni cas. La Doaa, no obstant, no acceptava la
intromissió de la seva germana i la feia fora sempre de l’habitació; no la volia escoltar pas: el seu
lloro tenia moltes facultats i ningú li ho podia negar; era un ocell intel·ligent i punt!
La Manal va demanar ajuda a en Sergi Splash, un conegut bruixot del barri que preparava
beuratges estranys, una mena de pocions amb gust de gat mort i rata descomposta que es veu

2. que feien meravelles. Li preguntà com ho podia fer per a treure’s de sobre en Cacauet i
aconseguir així que la seva germana tornés a ser normal. Segons s’explica, en Sergi preparà una
mescla especial i la ficà en un potet de vidre. Li digué a la Manal que li posés a l’abeurador del
lloro i esperés. La noia així ho va fer.
Quan al cap d’una setmana (després d’haver-li administrat la poció al lloro) la Manal tornà a
casa de la seva germana, es topà amb un batibull de cal déu. El lloro havia com embogit i s’havia
revelat tal i com era: volava d’una banda a l’altra del menjador amb el collar de perles de la Doaa
(que devia haver confós amb el pinso del gat), mentre ella el perseguia amb l’escombra per tal de
poder tombar-lo. S’havia adonat que no era tan bo com semblava, realment: l’ocellot li havia
arrabassat les joies i no les ho volia pas tornar. El gat d’angora estava mort de por davant
d’aquella mena de guerra inacabable. La Manal agafà el gatet i tirà escales avall, fugint d’aquella
batalla. Des del carrer, trucà al timbre i, quan el brunzit del porter automàtic sonà, li digué a la
seva germana: <<Ja t’ho deia, que era només instint, germaneta...>>.
--------------------------------------------------------------------------