1. Civilització de la Vall de l’Indus 3.300 aC - 1.700 aC Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Caminem amb el poble gitano ( I ) Una part de la Història universal Material base i fotografies de www.Harappa.com . (L’arqueòleg JM Kenoyer porta des de fa anys la investigació)

2. 2/20 . La població: els dràvides Un poble d’origen incert, que avui encara viu al sud de l’Índia, però que fa més de 5000 anys va construir la Civilització de la Vall de l’Indus M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

3. 3/20 . Una de les civilitzacions dels grans rius, amb les quals va començar la Història A la Vall dels Rius -s imultàniament a Egipte, Mesopotàmia i la Xina- construeixen ciutats i inventen els primers sistemes d’escriptura del món i comença la Història. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

4. 4/20 . La Vall de l’Indus A la vall de l’Indus, entre el Mar d’Aràbia (Oceà Índic) i la serralada de l’Himàlaia, voltada de desert, cultiva la terra i comercia pel riu i el mar i s'estén. De l’Indus ve el nom de l’Índia M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

5. 5/20 . 3300 aC. Neix la ciutat d’Harappa Està situada al Panjab pakistanès. Queden poques restes, perquè els maons es fan malbé. Descoberta al segle XX, avui es fan excavacions. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

6. 6/20 . Com era? Els carrers Una quadrícula perfecta i amb pous d’aigua, a les cases i al carrer. I què hi havia sota? M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

7. 7/20 . Sota la ciutat: fonaments de cases i pous... i clavegueres On desaiguaven els banys i les latrines i corrien sota els carrers. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

8. 8/20 . B anys i latrines Hi havia banys privats. Un de molt gran que segurament tenia finalitats religioses; el terra i les parets estaven revestides d’asfalt per a no perdre l’aigua. Les latrines desaiguaven directament a les clavegueres. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

9. 9/20 . El graner i les eres Al costat del graner hi havien les eres on es batia el blat i se separava el gra de la palla. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

10. 10/20 . Com eren les cases? Solien ser de dos pisos i tenien patis comunitaris. Les habitacions eren petites amb poques finestres. Les parets eren recobertes de fang, palla i guix per a protegir els maons. Probablement com aquestes. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Els grans anells sostenien columnes per a les teulades o els pisos superiors?

11. 11/20 . El mercat i els tallers artesans... Tintorers que tenyien el teixit de cotó –s’han trobat restes de tints-: van ser els primers a cultivar el cotó i utilitzar-lo per a fer roba. Orfebres i joiers que treballaven el bronze i les pedres semiprecioses. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

12. 12/20 . ... tallers de ceramistes Ceràmica feta probablement en tallers com aquest: amb torn a peu A més de la indústria del totxo, s’han trobat restes de rajoles que revestien desaigües i potser les parets. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Gots per apilar i d’un sol ús Ceràmica funerària

13. 13/20 . 3300 aC.-1700 aC. Harappa i Mohenjo Daro A partir de les restes arqueològiques trobades i amb l’ajut de la informàtica, els arqueòlegs han reconstruït les ciutats en 3D. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

14. 14/20 . Les ciutats més grans de l’època! Harappa, Mohenjo Daro o Dolhavira (a la costa) eren enormes. Es calcula que a Harappa hi vivien entre 35.000 i 40.000 persones. Per mantenir tanta gent, calia tenir el graner molt ple i, per tant, que hi hagués un gran excedent del treball agrícola. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

15. 15/20 . Reis-sacerdots, déus i deesses A les ciutats sembla hi manava un rei-sacerdot. S’han trobat moltes deesses que semblen de la fecunditat. Van inventar el ioga, com ho demostra aquest déu de 3 cares. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

16. 16/20 . Els agradava la música i la dansa... ...i feien joguines per als seus nens i nenes M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Xiulets Gàbia per a ocells

17. 17/20 . Van mantenir un important comerç Per tenir tot aquest nivell de vida, calia comerciar perquè moltes coses no es trobaven a la vall de l’Indus: els comerciants van ser molt importants. Tenien jocs de peses. Comerciaven tant pel riu, com pel mar i per terra. Per aconseguir estany i amb el coure fer bronze… … i també pedres semiprecioses, or, plata... M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

18. 18/20 . Van inventar una escriptura Encara no s’han desxifrat els pictogrames M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

19. 19/20 . Els segells Cilíndrics i plans, amb elefants, toros... i unicorns M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

20. 20/20 . Comparança de línies de temps EGIPTE MESOPOTÀMIA XINA VALL INDUS ABANS DE CRIST FENÍCIA GRÈCIA M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Per què va desaparèixer? Sequera i fam? I potser a mans d’una invasió ?–l’ària, com ho mostren els 14 esquelets que tenen ferides de tall al cap-.