Fa 1000 anysel riu Llobregat arrossegava materials (pedres, sorra...) fins a la desembocadura i va anar omplint aquest mar poc a poc: el Delta començava a créixer! Durant molt de temps els terrenys guanyats pel riu no permetien la vida de les persones: eren pantanosos, perillosos, inhabitables. Però amb el pas dels segles aquest terreny s’anaren assecant. El riu, mentrestant, va continuar guanyant terreny al mar fins al segle XIX.
7.
8.
3- I vaarribar l’herba , les ovelles; i amb les ovelles, els pastors
9.
Cap a l’any1.158 ja creixia l’herba pel Delta i es coneixia la zona amb el nom de Prat de Llanera. Els pastors de poblacions properes (sant Boi, Viladecans.) portaven els seus animals a pasturar. Però una cosa era venir al Delta de visita amb les ovelles i una altra molt diferent quedar-s’hi a viure definitivament: era aquest un territori encara molt perillós, aïllat per la manca de comunicacions, infestat d’insectes que creixien a les aigües estancades i contagiaven malalties infeccioses, i amb un riu traïdor que, quan en temps de pluges baixava crescut, podia sortir-se de la seva llera i indundar-ho tot.
Un riu amenaçador,uns mosquits contagiosos i unes comunicacions sovint molt difícils (per exemple: no hi havia cap pont que permetés travessar el riu per anar a la gran ciutat, Barcelona) Qui podia voler venir a viure al Prat? Dons bé, malgrat tot, cap al segle XIII arribaven els primers pobladors estables. Eren ramaders i agricultors que treballaven unes terres que no eres seves (els propietaris eres nobles i ordres religiosos residents a Barcelona). En ocasions, la necessitat de pastures per les ovelles feia que aquestes entressin a zones de conreu, els pagesos aixecaven tanques i les discussions entre agricultors i ramaders van ser freqüents.
13.
14.
A falta deponts, feien servir una barcassa per travessar el Llobregat (penseu que passaran 600 anys més abans que es construeixi el primer pont sobre el Llobregat al Prat).
15.
16.
I per protegir-sede les riuades començaren a aixecar el marge al costat del riu ( el marge era un terraplè que es construïa entre tots els habitants del Prat a la vora del per evitar que aquests se’n sortís quan venia crescut inundés tot el territori. Per fer-lo més resistent, hi plantaven arbres).
La desamortització vaconsistir en requisar les terres abandonades i posar-les en venda. Gent rica de les ciutats va comprar les terres i hi va inventir diners per convertir-les en terres de regadiu
30.
Jaume Casanoves ,ManelBertran i Ferran Puig persones riques del Prat van comprar camps i van invertir diners per fer regadiu
31.
Els jornalers delcamp no es van enriquir. Continuaven vivint en la misèria.
32.
La població delPrat va augmentar molt. Van arribar molt jornalers per treballar. L’any 1857 hi havia 1895 habitants i l’any 1900 eren 2804.
A principis delsegle XX alguns empresaris posen fàbriques al Prat: Bon preu de les terres Està al costat de Barcelona. Bones comunicacions Molta aigua i barata.
La guerra vadestruir:l'església , l’aeroport, els ponts, camps, cases, fàbriques...Resultat:pobresa, malaltia, fam, tristesa, morts, famílies separades i repessalies.
LLIBRE 50 anysd’imatges del Prat, Josep Monés i Amat. QUADERNET apunts d’història del Prat, Miguel Navas Olalla i Antoni González, IES Illa de Banyuls. INTERNET Imatges del google i wiquipèdia