Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

PROGRAMA ELECTORAL
#MUNCIPALS2015
#SOMTORDERA
#SOMLLUITA #SOMPOBLE
#SOMTORDERAENCOMÚ

1 de 33
PRÒLEG1
La nostra coalició “SOM TORDERA - ENTESA” està formada per “INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS –2
TORDERA”, persones del partit polític “PODEM – TORDERA” i ciutadans del nostre municipi lliures,3
cansats, indignats i molt decebuts amb la situació política municipal actual. Forces de persones veïnes4
de TORDERA agrupades, que sense cap ànim de lucre tenen la necessitat i se senten en la l'obligació5
moral d'expressar les seves decepcions i intentar demostrar que hi ha altres formes de fer política6
municipal més justes i cíviques i de fer millor les coses per garantir el benestar social i la sostenibilitat7
del municipi.8
Seguint les premisses establertes per “INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS” i “PODEM”, enteses com a9
organitzacions polítiques orientades a promoure i a defensar radicalment la democràcia i els drets10
humans, i com cercle de “PODEM – TORDERA” i també com agrupació municipal d’”INICIATIVA PER11
CATALUNYA VERDS TORDERA”, subscrivim tots els punts que es plantegen en els documents de12
compromís ètic, principis organitzatius i principis polítics d’ICV i també de l’agrupació política13
esmentada Podem.14
Les nostres pautes de funcionament són sempre les estipulades sota mandat de les respectives15
assemblees i mai es prendran decisions o actuacions que puguin entrar en conflicte amb les dels16
partits PODEM i ICV o amb els seus idearis polítics.17
CONSTRUINT
ALTERNATIVES
REALS A
TORDERA

2 de 33
ÍNDEX18
1. Objectius 319
2. Portant la democràcia al poble 320
3. Depurant responsabilitats 421
4. Polítiques socials, polítiques fiscals i pressupostos 522
5. Seguretat ciutadana 923
6. Promoció de l'activitat econòmica 1124
7. Educació 1225
8. Urbanisme 1526
9. Joventut 1927
10. Habitatge 2128
11. Drets dels animals 2329
12. Sanitat 2430
13. Medi ambient 2631
14. Medi Rural 2732
15. Cultura i esport 2833
16. Transport públic 3034
17. Compromisos supramunicipals 3135

3 de 33
1. OBJECTIUS36
El nostre objectiu primordial és tornar la democràcia al ciutadà i fer política amb les persones i per a37
les persones, pensant en la gent i majoritàriament aplicant el sentit comú, en acord a les realitats de38
les necessitats socials i no en principis polítics. No estem aquí per ser un partit polític, ni per unes sigles39
més, ni tant sols una agrupació o barreja de noms. SOM AQUÍ PER GARANTIR QUE GOVERNI QUI40
GOVERNI, HO FACI DE FORMA PARTICIPATIVA I PLURAL, DIGNA AMB DRETS SOCIALS I RESPECTE A UNA41
DEMOCRÀCIA I SOSTENIBILITAT DE DEBÒ.42
2. PARTICIPACIÓ: PORTANT LA DEMOCRÀCIA AL POBLE43
a. Proposem crear un sistema regular de referèndums municipals vinculants i consultes44
ciutadanes, tot això, aprofitant la senzillesa i practicitat que ens aporten les plataformes45
electròniques per afrontar totes les qüestions d'interès comú i per a la ciutadania amb46
l'objectiu de democratitzar la gestió municipal del nostre ajuntament, però no només47
electrònicament si no també i amb simultaneïtat per escrit, donant-li la capacitat de48
decisió i responsabilitat democràtica al poble i creant així un sistema molt més participatiu49
i fins i tot, proposem la formació de diferents comissions assembleàries en l'aspecte50
d’espai de discussió de projectes importants per el bon decurs de la gestió del municipi.51
Recuperar la política per a la gent i construir eines per posar, per fi, les institucions al52
servei del bé comú és per a nosaltres una prioritat.53
b. Proposem un sistema per a la realització d'accions de govern a nivell municipal que54
funcioni a través de la recollida de signatures, seguint la mateixa línia d'altres òrgans de55
govern superiors i dotant a la població d'una important eina per a la presa de decisions i56
iniciatives que afectin a la col·lectivitat i la convivència dels veïns del nostre municipi.57
c. Participació i transparència en els plens municipals. Els veïns podran participar en el torn58
de precs i preguntes en els plens municipals, havent-hi presentat amb 3 dies d’antelació al59
Ple Municipal la pregunta per escrit o per correu electrònic en el cas dels veïns de les60
urbanitzacions. Tant l'alcalde, com els regidors, siguin del govern o de l'oposició, estaran61
obligats a respondre verbalment en aquest o en el següent ple en el cas de no tenir62
possibilitat o informació al respecte.63

4 de 33
3. DEPURANT RESPONSABILITATS64
a. Creiem de vital importància la creació d'un nou marc jurídic que reguli l'activitat dels65
responsables municipals, impedint que una persona que ja tingui antecedents per66
conductes il·lícites o estigui imputada en qualsevol cas de corrupció institucional relacionat67
amb actes d’apropiació il·lícita, contractacions amb beneficis personals, familiars o68
relacionats amb persones o empreses properes, deixi d'exercir automàticament les seves69
funcions com a responsable polític i no pugui tornar a recuperar mai el seu càrrec, si més70
no, fins a la depuració i/o absolució judicial.71
b. La necessitat de revisar les despeses municipals en qüestió de sous per poder limitar72
mitjançant normes restrictives i prioritàriament de control dels sous de tots els regidors i73
en alguns pocs casos, també alguns sous desmesurats d’alguns dels treballadors/res de74
l’ajuntament, evidentment, no aquells sous de les treballadores i treballadors que75
realment son equilibrats amb les tasques i competències que tenen i realitzen amb76
eficàcia. Aquestes revisions de despeses fixes, son vitals per fer viable la gestió del77
consistori contra l'actual sistema de malbaratament que l’existent classe política ha creat i78
aprofita actualment.79
c. Al mateix temps, considerem important regular que una persona que ocupi un càrrec80
públic obtingui un salari que es consideri digne, mai inferior al salari mínim81
interprofessional i alhora mai superior a tres vegades aquest. Considerem la possibilitat82
d'exercir altres treballs en els casos que els càrrecs electes no tinguin exclusivitat laboral83
amb el consistori o altres càrrecs també remunerats però estudiant un equilibri entre els84
ingressos habituals i la remuneració per càrrec públic compensant els possibles excessos85
perquè ningú pugui cobrar mai salaris desorbitats o desequilibrats amb les realitats socials86
i laborals de l’actualitat i tal com passa actualment.87
d. Exigir a l'equip polític de CiU responsable del govern actual (legislatura 2011-2015) del88
nostre consistori un informe econòmic detallat encarregat a una entitat externa i neutral,89
on s'especifiqui en què s'han invertit els 25 milions d'euros del deute actual i exigir que es90
publiqui i s'exposi a informació pública a la plana web de l’Ajuntament de TORDERA,91
tanmateix, en el cas que no hagi estat una gestió responsable i/o completament legal,92
exigirem la depuració de responsabilitats per totes les vies legals que el sistema jurídic de93
l’estat ens proporcioni.94
e. Cal auditar els ajuntaments en els quals es pugui sospitar que s'ha incorregut en possibles95
delictes econòmics/financers o de gestió responsable i establir la transparència com a96
premissa indispensable per a la correcta formació i funcionament de tots els consistoris –97
Les parets dels ajuntament han de ser de vidre o no tenir parets–.98
f. Els càrrecs de confiança que no siguin estrictament necessaris, han de desaparèixer, no es99
poden permetre duplicitats de gestió en els llocs de responsabilitat dels ajuntaments i100
exigir aclariments de les responsabilitats o tasques realitzades per els càrrecs de confiança101
que la ciutadania ha estat pagant amb els nostres impostos i taxes. Per la qual cosa, també102

5 de 33
en el cas que hagi hagut duplicitat de tasques encomanades per mancança de103
responsabilitat o evasió de responsabilitats a l’hora d’exercir els treballs encarregats per104
els càrrecs electes municipals, siguin igualment depurades les responsabilitats, així com105
també es valorarà amb correspondència a la realitat de les necessitats reals del consistori,106
la possibilitat de reduir el número de regidories.107
g. La reordenació i nova estructuració dels horaris de les treballadores i treballadors de108
l’Ajuntament de TORDERA, la tenim com a mesura important a prendre, seria la de109
prohibir les prolongacions de jornada i així crear ocupació repartint d’aquestes hores per a110
nous empleats municipals. Aquesta mesura s'hauria d'aplicar a tots els treballadors públics111
per així generar nous llocs de treball amb els mateixos costos. La jornada laboral s'hauria112
de reduir a les 30 o 35 hores setmanals com a mecanisme per redistribuir equitativament113
el treball i la riquesa, afavorint la conciliació familiar i repartint el poder adquisitiu d’origen114
municipal entre moltes més persones.115
4. POLÍTIQUES SOCIALS, POLÍTIQUES FISCALS I PRESSUPOSTOS116
Amb la intenció de reduir la capacitat de gestió dels ajuntament per part dels actuals governs. Les117
finances de les administracions públiques estan condicionades absolutament pel context econòmic118
actual de crisi econòmica perllongada i generadora d’atur. No cal recordar que aquesta crisi està tenint119
efectes devastadors als barris, pobles i ciutats de Catalunya, produint-se una situació d’urgència social.120
Les finances locals es compliquen encara més per l’anomenat “Pacte d’estabilitat i creixement de la121
zona euro” que limita el dèficit en els pressupostos anuals.122
És per tant un moment molt complex en el que cal un veritable esforç de visualització de les prioritats123
polítiques en el pressupost. Aquestes prioritats passen per actuar decididament per combatre els124
efectes de la crisi sobre els ciutadans mitjançant la democratització dels serveis públics.125
Necessitem un nou model de finançament basat en el repartiment dels recursos i dèficit en funció de126
les competències reals i la lleialtat institucional, que doti a l’Ajuntament del marge de maniobra127
suficients per decidir políticament sobre les prioritats dels municipis. Els ingressos tributaris locals han128
de tendir a la cobertura del cost total dels serveis prestats en l’àmbit de l’administració local i reduir129
progressivament el pes de les subvencions de l’administració central. D’aquesta manera es potencia130
l’autonomia financera del sector públic local i el compliment del principi de corresponsabilitat fiscal.131
Després de més de deu anys de promeses dels diferents governs de l’Estat d’establir un nou Model de132
Finançament Local, hores d’ara no hi ha ni tant sols una proposta. Pel que fa a la Generalitat tampoc133
ha desenvolupat l’Estatut en matèria de règim local, el que demostra una vegada més les intencions134
del Govern de la Generalitat. Reclamen, per una banda el nou model de finançament estatal i per135
l’altra, el desenvolupament de la Llei de finances locals dins del marc Estatutari, ambdós negociats i136
acordats amb el món local. El municipalisme que estem proposant, entén que la lluita contra els137
models de finançament actual imposats per els governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol com a138
una de les prioritats.139
a. Els IMPOSTOS MUNICIPALS (escombraries, IBI, circulació, etc.) han de ser regulats de140
forma coherent amb la capacitat i estabilitat econòmica dels veïns de TORDERA, perquè no141

6 de 33
puguin seguir produint greuges discriminatoris i patrimonials entre els ciutadans establint142
uns màxims i uns mínims en la seva gestió, fent una gestió coherent amb la realitat143
socioeconòmica dels recursos municipals.144
b. A nivell general considerem que una REDISTRIBUCIÓ MÉS EQUITATIVA en base a les145
necessitats reals de la ciutadans i els seus moviments socials, les subvencions als partits146
polítics i als sindicats han de ser revisades, per fer dels fons destinats a les subvencions147
una eina bàsica per poder garantir la igualtat de condicions i la justícia social respecte als148
altres col·lectius que legítimament, tenen els mateixos drets a expressar les seves149
inquietuds i poder fer les seves pròpies propostes.150
c. Per elaborar els pressupostos municipals cal comptar amb la OPINIÓ DE TOT EL TEIXIT151
SOCIAL del municipi, facilitant la participació de tot l'associacionisme local i tenint en152
compte les seves necessitats buscant una fórmula de comunicació més estreta i dinàmica153
amb el consistori i el seu grup de govern.154
d. GARANTIREM EL DRET A L’ALIMENTACIÓ BÀSICA DE TOTES LES PERSONES, un dret que155
cal incloure dins la cartera de serveis socials i que cal desenvolupar des de serveis i156
prestacions municipals públiques i de qualitat.157
i. Garantir l’autonomia alimentària. Proposem la creació d’un fons econòmic158
municipal per emergències basades en l’alimentació infantil i per les famílies159
amb dificultats econòmiques greus i que sigui complementari a les beques de160
menjador escolar.161
ii. Dret bàsic a l’alimentació. Proposem la creació d'un menjador social que162
atengui les necessitats bàsiques d’alimentació de la població que no té els163
recursos necessaris per abastir les seves necessitats elementals i fins i tot164
viuen en risc de patir malnutrició i marginació social.165
iii. Garantia de subministraments bàsics. Promourem Plans contra la pobresa166
energètica que estableixi mínims de consum energètic garantits per les167
persones i famílies alhora que fomentem i potenciem la rehabilitació168
d’habitatges. La rehabilitació és la via més adequada des del punt de vista169
econòmic i de sostenibilitat (reducció de despesa energètica i emissions).170
iv. Cap infant en la pobresa. Crearem plans i programes municipals per donar171
resposta urgent a totes les situacions de pobresa infantil. En aquest marc,172
caldrà enfortir els serveis municipals d’infància i les prestacions socials a les173
famílies amb infants, així com recuperar i ampliar les prestacions174
autonòmiques.175
v. Lluitarem contra la feminització de la pobresa amb programes socials que176
vetllin per l’accés als drets i subministraments bàsics i atenguin, les situacions177
de risc social des d’una perspectiva de prevenció i emancipació real i lliure de178
la dona.179
vi. Dintre la nostra candidatura volem treballar per tal de donar el lloc que han180
de tenir a aquelles persones de la nostra població que presenten algun tipus181
de discapacitat . Per això ens proposem donar més paper a les entitats que182

7 de 33
lluiten pels drets d’aquestes persones tenint sempre en compte tres valors183
fonamentals com son: la inclusió, l’autodeterminació i la normalització . El184
nostre objectiu és aconseguir que les persones que formen part de la185
comunitat gaudeixin d’una bona qualitat de vida. Necessitem fer adequacions186
de l’entorn i sensibilitzar a la població per tal de formar tots plegats una187
comunitat.188
vii. Famílies monoparentals. Buscarem la forma de dotar de recursos econòmics189
un programa específic de prestacions socials adreçat a les famílies190
monomarentals amb fills i filles a càrrec en situació d’atur o precarietat191
laboral. Dotarem de recursos les prestacions socials per abordar les situacions192
de pobresa de les dones grans i impulsarem programes d’acompanyament i193
voluntariat.194
e. En el primer lloc, el treball social és una tasca molt important que beneficia al ciutadà,195
prestada mitjançant equips interdisciplinaris (assistents socials, educadors ... etc.) Aquesta196
tasca es defineix en la intervenció d'aquests col·lectius o en oferir serveis socials bàsics197
primaris o més tard especialitzats al ciutadà, aquí parlem de persones en risc social o exclusió198
social que són diverses classes i de diferents edats (menors, dones, ancians, malalts mentals,199
discapacitats, drogodependència, convalescents, famílies amb manca d'autonomia, persones200
amb problemes soci familiar ... etc..). Llavors el paper dels treballadors socials és atendre totes201
les necessitats socials d'aquest conjunt de ciutadans o sigui en el material (econòmic) o moral202
la part psicològica, la qual cosa cal:203
 Oferir informació sobre els seus drets i conèixer les normes i els recursos existents per204
solucionar les seves necessitats205
 Crear programes de protecció social, programes de participar en activitats, assemblees,206
programes d'acolliment familiar, programes d'ajuts econòmics a persones grans amb207
dependència208
 Després atenció a persones sense sostre, per exemple oferir pisos dels bancs que estiguin209
tancats per acollir-los i conviure sota la supervisió de treballadors social .. Fer tallers i210
programes de reinserció ... etc.211
 Detectar problemes d'atenció a la infància, gent gran, dones i discapacitats (maltractats),212
integració social dels nous ciutadans213
(Col·lectiu immigrants) derivar-los a centres oberts per a l'aprenentatge bàsic de les normes i214
lleis constitucionals, oferir més suport a les famílies amb falta de recursos i autonomia (moral o215
material)216
El treball social és oferir vida a aquelles persones que creuen que la societat els margina o el217
excloem del nostre entorn.218
Ara més concret especifiquem una mica el tema, sobretot quan parlem de l'Estat democràtic i219
ideal de tots els juristes i progressistes, cal parlar d'uns principis morals, educatius i220
coneixements amplis, llavors aquí s’atura el temps i ens oblidem del futur: que és la infància i221
els adolescents, la desprotecció i el maltractament (físic i psicològic) els abusos, i la marginació,222
el no atendre’ls els i donar-los suport i inculcar els principis de la convivència, això repercuteix223
negativament en la societat, hauríem una societat feble, afectada, acomplexada224
emocionalment i sense valors.225

8 de 33
Davant d'aquestes situacions cal treballar aquests problemes, hi ha el que anomenem226
programes socials d'infància i adolescència ofertes per administracions publiques sigui la227
DGAIA o l'EAIA que gestionen, valorar i el benestar i les situacions d'aquests menors, també228
elabora propostes que afavoreixen el menor i les famílies.229
Amb aquestes mesures de suport. Hi ha diversos recursos que poden beneficiar el menor com230
 Ingressar en un CRAE que és un centre adequat per beneficiar d'uns avantatges (educació,231
sanitat necessària) això en el cas de que no es trobi una família d'acollida.232
 També ingressar urgentment a un CREI que és un centre d'acollida d'atenció immediata,233
dotat de professionals socials (psicòleg, pedagog, metge, assistent social, educadors) per234
fer un seguiment al menor i elaborar-una proposta de mesura corresponent.235
 Com se li pot oferir o buscar-li una família d'acollida per normalitzar la seva integració en la236
societat, tant moral com material.237
 I el final de tot oferir-li un pis assistit o tutelat per la DGAIA per assolir la seva autonomia238
personal, també es pot oferir aquests pisos a ex tutelats de grans que no tinguin mitjans239
propis fins als 21.240
En fi el treball social és una obra, cal estimar abans de treballar-la, cal tenir la passió d'ajudar i241
aportar a aquestes persones que són molt i molt vulnerables.242
f. Potenciar i promoure actes, esdeveniments, concerts i projeccions solidàries des del243
consistori amb l'objectiu conscienciar la població de les diferents problemàtiques socials a244
nivell local, nacional i internacional.245
g. Cal lluitar perquè la càrrega fiscal suportada per la classe obrera i les PIMES, s’utilitzi en246
millores necessàries per el desenvolupament tecnològic de la petita i mitjana empresa, per247
tal de lluitar i assegurar una estabilitat futura en igualtat de capacitat per competir amb248
qualsevol concurrència. D’aquesta manera, l'economia es podrà reconstruir des de baix.249
Promocionar intensament la factibilitat per millorar l’economia local a través de250
l’elaboració d’un programa específic per a la petita i mitjana empresa i revisar a l’alça la251
càrrega fiscal a les grans fortunes.252
 Cal elaborar urgentment plans d'ocupació enfocats als col·lectius socials més253
desfavorits i amb dificultats econòmiques greus, donant-los prioritat en la borsa de254
treball municipal. D’una banda el foment de l’ocupació mitjançant el Pla d’ocupació255
municipal, els Plans d’ocupació realitzats per entitats sense ànim de lucre i empreses256
d’inserció65 i el Pla d’ajuts a la contractació de persones en situació d’atur per part de257
microempreses i les PIME del municipi.258
 D’una altra banda, la reactivació de l’activitat econòmica mitjançant ajuts als259
autònoms i a les cooperatives de treball associat i exempcions de taxes i d’impostos260
per l’inici d’activitat (taxa llicència obertura, taxa de residus i impost sobre261
construccions i instal·lacions).262
 Creació de una cooperativa agrícola municipal en la que s'integrés prioritàriament a263
persones amb risc d'exclusió social. Formació i treball directament organitzat des de el264
consistori.265

9 de 33
h. Potenciar i col·laborar amb la formació de comissions municipals (reals) i de forma266
coordinada amb les diferents associacions municipals que se centren en el treball social267
com ara la PAH o l'associació de Voluntariat, associacions de veïns, col·lectius268
empresarials, pagesos, comerciants, etc.. facilitant mitjans i el que sigui necessari segons269
els diferents casos i ajudant a la reconstrucció del teixit associatiu de tot el nucli urbà i les270
seves urbanitzacions.271
i. Renegociació dels deutes amb les entitats bancaries i reduir progressivament la272
dependència econòmica i endeutament amb aquestes entitats financeres i potenciant un273
sistema pressupostari sostenible i proporcionat amb les nostres necessitats municipals274
reals, acabant amb l'especulació i el malbaratament dels esforços de la ciutadania. Així275
com trobar les oportunes formules que penalitzin a les entitats bancaries que no actuïn en276
pro del retorn de les preferents o que procedeixi amb els desnonaments de les famílies277
sense recursos.278
5. SEGURETAT CIUTADANA279
a. DONES, un dels principis bàsics en les polítiques públiques de SOM TORDERA és garantir280
l’equitat per construir una societat més justa i democràtica que es fonamenti en els valors281
feministes. Per aquest motiu, impulsarem les següents iniciatives:282
i. Lluita contra la violència masclista. Persistirem en l’objectiu d’eradicar la283
violència masclista i posarem tots els recursos necessaris per aconseguir-ho284
ii. Creació d’equipaments d’informació i assessorament a les dones, per tal de285
corregir les desigualtats de gènere existents al municipi, mitjançant un equip286
multidisciplinari de professionals en els àmbits del treball social, educació287
social, etc., per tal de realitzar una atenció personalitzada i integral d’atenció288
social, psicològica, educativa i d’assessoria jurídica.289
iii. Pacte local per l’ocupació i per la igualtat de gènere i plans d’ocupació290
específics per a dones en situació d’atur i de risc d’exclusió, adaptats a les291
diferents franges d’edat i així com a la seva situació familiar.292
iv. Desenvolupament d’actuacions amb les cooperatives i, en especial, amb293
aquelles que estan més compromeses amb l’equitat de gènere.294
v. Promoció de la corresponsabilitat entre dones i homes (com a política295
transversal) així com la conciliació, avançant cap a l’equitat en les tasques de296
cura a les persones dependents (infants i adults).297
vi. Accions concretes per eradicar la violència masclista, amb programes298
pedagògics de prevenció, de manera coordinada entre la seguretat pública299
local i les unitats especialitzades dels cossos de seguretat del país i el teixit300
associatiu existent.301
vii. Suport a la creació i consolidació de l’associacionisme de les dones fent que302
siguin aquest tipus d’associacions les que gestionin els equipaments públics303
d’atenció i assessorament a les dones o de manera compartida amb els serveis304
tècnics municipals.305
viii. Impuls al la creació d’un Consell Municipal de Dones, així com la seva306
incidència bàsica en tots els altres Consells Municipals per un bon307
funcionament i eficiència.308

10 de 33
ix. Promoció de programes de salut, de salut emocional i d’educació en la salut309
sexual, així com programes en defensa dels drets sexuals, d’accés als mètodes310
anticonceptius (especialment en el cicle de secundària) i pel dret a decidir311
sobre el propi cos.312
b. La seguretat ciutadana és bàsica perquè la gent pugui gaudir de la seva llibertat i viure en313
pau.314
c. Els usos que es donen als espais públics, la pacificació del trànsit i la seguretat viària, les315
demandes ciutadanes d’accés als espais comercials i residencials, el control dels actes316
vandàlics i la gestió dels conflictes derivats de la convivència són prioritats de SOM317
TORDERA en les polítiques de seguretat en l’àmbit local.318
d. Aprovació de Plans de protecció civil (PAM), als municipis, tenint present els riscos319
generals i els concrets del territori. Creació d’un grup de voluntariat eficaç de Protecció320
Civil, per les actuacions que esporàdicament siguin necessàries, nevades, tempestes de321
pluja i tot allò per el que sigui necessari la participació ciutadana.322
e. Incorporarem en la planificació territorial i urbanística del municipi, criteris de prevenció323
dels riscos de protecció civil i elaborarem els plans d'autoprotecció necessaris per als324
establiments i activitats de titularitat municipal i social.325
f. Creació de la figura del Síndic local de la ciutadania. Potenciar la figura del Síndic de326
Greuges i dels Síndics i Defensors locals: dotar-los d’una base legal i d’uns recursos, que327
garanteixi la seva independència dels respectius governs municipals. La seva funció és328
vetllar pels drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns i veïnes del municipi, tot329
aplicant el principi d’equitat, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l’administració330
municipal.331
g. La justícia ha de ser gratuïta i accessible per a tots els ciutadans i rebutgem frontalment332
l'última reforma de la justícia aplicada pel govern central ja que és injusta i discriminatòria333
amb la gent més vulnerable.334
h. Cal reforçar el treball de la policia municipal dotant-los de més mitjans i continua formació,335
no es pot tolerar que en determinats punts horaris de la setmana només es disposi d'una336
patrulla per controlar tot el territori incloent-hi les urbanitzacions, com ja està passant des337
de fa molt temps a causa de que el nombre d'agents en plantilla s'ha reduït al voltant d'un338
50% en els últims anys.339
i. Cal revisar les Ordenances de Seguretat Ciutadana de tots els municipis començant per340
TORDERA, que garanteixin el dret a la lliure reunió de les persones en els espais públics per341
evitar que se segueixin produint expedients sancionadors contra ciutadans de manera342
injusta i autoritària. Exigim la fi de les polítiques que vulnerin la llibertat d'expressió, els343
drets d'associació, de manifestació i de protesta, i les garanties processals que han344
d'assegurar per a tothom.345
j. Cal un compliments taxatiu de les lleis i condemnes als petits robatoris i els furts podria346
ajudar a impedir la impunitat de què gaudeixen ara aquest tipus de delinqüents. Més347
controls contra la droga i la corrupció. I especialment la lluita contra la tracta de blanques348
ja que ens hem convertit en un paradís per a les màfies internacionals de proxenetisme.349

11 de 33
6. PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA350
Per a SOM TORDERA el consistori es un agent actiu en el desenvolupament econòmic local. Per351
aquest motiu, cal que l’ajuntament ens comprometem a assolir, com a objectiu estratègic, el352
desenvolupament d’una política transversal en ocupació, comerç, indústria, formació i turisme353
rural.354
Els ajuntaments han tingut, i han de tenir, un paper cabdal en les polítiques actives d’ocupació,355
però ara cal fer un pas més enllà i avançar en el desenvolupament socioeconòmic local del territori.356
L’estructura productiva i del mercat de treball del país han variat notablement, com a conseqüència357
de la recessió econòmica, mentre que les polítiques d’ocupació que impulsa el Govern de la358
Generalitat -que recolza el Govern Municipal de Tordera- continuen, en part, ancorades en un359
model que ja és caduc i insuficient.360
Per això, propugnem des de fa temps, que la millor manera de superar la crisi és apostar per un361
canvi en el model productiu. I en aquest nou model el paper del territori es bàsic com a instrument362
de planificació i de generació d’ocupació. Per tant, cal passar de les polítiques tradicionals363
d’ocupació a un plantejament que posi l’accent en:364
a. La dinamització socioeconòmica per a la creació d’una agenda estratègica d’impuls em-365
presarial.366
b. La creació i consolidació d’empreses (i dels seus pols d’atracció) i la millora i potenciació367
dels polígons d’activitat econòmica.368
c. Un nou plantejament de les polítiques actives d’ocupació: els plans d’ocupació369
d. Una formació ocupacional orientada especialment a la millora de la qualificació professi-370
onal dels aturats i aturades de llarga durada.371
e. L’emprenedoria social.372
f. Cal donar suport i potenciar els petits comerços locals revisant la càrrega fiscal que recau373
sobre en funció de l’activitat o dels ingressos per que puguin competir en igualtat de374
condicions amb les grans cadenes comercials, sobretot potenciant la nostra identitat com375
a població d'àmbit rural i desenvolupant polítiques de suport als nous inversors.376
g. Creiem en la creació d'un sistema monetari complementari (EBR economia basada en377
recursos*) per incentivar el consum local basat en la barata (trueque) i així aconseguir378
l'abastament bàsic de les persones dins d'un marc social i econòmic més just. Aquests379
sistemes potencien l'autogestió, l'autoconsum i el suport mutu dins de les poblacions ja380
que és una forma de que la gent obtingui beneficis a partir de coses que pugui fer o381
productes que pugui oferir. Ja hi ha moltes poblacions (Xarxa eco de Tarragona, Moniato a382
Madrid o el Copón de Conca) que utilitzen aquests sistemes de forma satisfactòria i podria383
ser una bona mesura per incentivar el consum local seguint l'exemple d'aquestes384
poblacions.385
h. L'agricultura, la gastronomia, el comerç local, el nostre medi ambient i cultura defineixen386
la nostra personalitat i s'han de potenciar com a eines de desenvolupament econòmic. El387
mercat dominical ha de ser un eix bàsic en aquest sentit, promocionant els productes388
ecològics lliures de transgènics.389
i. La municipalització de serveis bàsics per a la població ha de ser una eina molt important390
per a la dinamització econòmica.391
j. Idear un sistema de control i contenció del preu dels lloguers dels locals comercials perquè392
no segueixin sent un pou sense fons de diners no regularitzats i abusos.393

12 de 33
7. EDUCACIÓ394
El present mandat municipal 2011-2015 ha estat condicionat per l’acció dels governs de dretes,395
tant a Catalunya CIU recolzat per e Govern del nostre municipi, com a l’Estat espanyol. Aquests396
governs han practicat unes polítiques basades en les directrius neoliberals que emanen d’Europa i397
que s’han traduït en retallades i en una nova legislació restrictiva com ho evidencien la Llei398
Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de399
l’Administració Local (LRSAL).400
Les retallades practicades pel Departament d’Educació de la Generalitat han afectat al conjunt de la401
comunitat educativa. D’una banda, les polítiques restrictives de personal, la reducció de les planti-402
lles de professionals, la no cobertura de les baixes i l’augment de les ràtios ha afectat als centres i403
als docents; per l’altra, la reducció de les partides de beques menjador, la supressió de les beques404
0-3 anys així com les subvencions per activitats extraescolars o la no reutilització de llibres, ha405
afectat directament a les famílies; per una altra banda, la reducció de les aportacions a les escoles406
bressol o l’eliminació de les subvencions a les escoles de música o als Plans Educatius d’Entorn ha407
afectat directament als programes municipals de cohesió social. Tot plegat un atac directe a un408
model d’escola pública de qualitat i generadora d’igualtat d’oportunitats.409
Amb relació a la legislació, les dues lleis que han començat a condicionar l’acció de govern de la410
segona part del mandat han estat la LOMCE i la LRSAL. Totes dues són més pròpies del franquisme411
que de la democràcia. La LOMCE defineix una política educativa basada en posicionaments412
ideològics ultraconservadors, elimina tots els plantejaments d’igualtat d’oportunitats, propicia la413
segregació de l’alumnat i pretén dinamitar la immersió lingüística, un dels principals factors de414
cohesió social i d’ igualtat d’oportunitats al nostre país. Una Llei que defineix l’educació com un415
servei i no com un dret. Per la seva banda, la LRSAL constitueix una agressió a l’autonomia i a les416
competències municipals. Es tracta d’una Llei recentralitzadora i que atorga als ajuntaments un417
paper de gestors, sense capacitat d’actuació política, allunyant cada cop més el centre de decisió418
política de la ciutadania.419
Les propostes programàtiques de SOM TORDERA el 2015 amb relació a l’educació, desenvolupen el420
nostre objectiu de treballar per un poble més just i més educador. Sempre apostarem per enfortir421
els serveis públics com a garantia de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió social. En el context422
que abans hem descrit, el nostre plantejament ha estat totalment oposat a les polítiques que s’han423
imposat en forma de retallades i de legislació restrictiva que sempre han recolzat des del nostre424
ajuntament. Per aquest motiu, allà on el nostre partit “Iniciativa per Catalunya Verds” ha tingut425
responsabilitats de govern en l’àmbit educatiu, hem promogut els Projectes Educatius de Ciutat426
(PEC) amb accions que ens han permès combatre l’ofensiva conservadora i alhora treballar pel427
major grau possible de cohesió. Aquestes accions s’han produït en tres àmbits: la participació de les428
famílies, el compromís de l’alumnat i la continuïtat dels programes de cohesió social.429
El paper de les famílies en el procés educatiu és fonamental. La col·laboració entre l’escola i la430
família és un element clau que afavoreix el bon funcionament dels centres i l’èxit educatiu dels431
infants. En aquest sentit, hem potenciat la participació de les famílies en els centres escolars,432
prioritàriament a través de les associacions de mares i pares (AMPA), treballant conjuntament, i433
estudiant amb elles, la creació de nous recursos i serveis que les ajudin i que facilitin la seva tasca.434
Educar els infants en el valor del compromís és fonamental pel seu desenvolupament com a perso-435
nes, però també per construir una ciutat amb una bona convivència i benestar. Per tant, aquest436
compromís ha de ser doble: personal i social, amb un mateix i amb els que els envolten. Una bona437

13 de 33
experiència en aquest sentit ha estat la desenvolupada per “Iniciativa per Catalunya Verds” a438
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat amb els projectes Aprenentatge Servei (APS) en els quals439
els alumnes, dins del seu pla escolar, desenvolupen activitats de treball voluntari per a la440
comunitat, la qual cosa, a més de facilitar-los aprenentatges personals, els permeten aportar un bé441
a la comunitat.442
Una especial prioritat per a nosaltres ha estat, i és, la continuïtat dels programes de cohesió social i443
molt especialment dels Plans Educatius d’Entorn (PEE). Aquests PEE, impulsats pels governs444
d’esquerres de Catalunya, s’han demostrat com un valuós recurs d’increment de l’èxit escolar i de445
la cohesió social. Amb tot, la Generalitat ha retirat la seva aportació a aquests programes i ara els446
PEE es financen exclusivament amb recursos municipals.447
Els altres programes de cohesió social que -malgrat la deslleialtat de la Generalitat sense cap448
mostra de contrarietat del Govern municipal de TORDERA- s’han blindat des de molts Ajuntament449
han estat les escoles bressol municipals, les escoles de música i les escoles d’art.450
Tot i la retallada de recursos per part de la Generalitat, una acció decidida per la millora de la451
qualitat de l’educació pública obté els fruïts i objectius perseguits, especialment pel que fa a la452
millora de l’èxit escolar i de la cohesió social.453
Cal insistir que les retallades pressupostàries per part del Govern de CiU a la Generalitat, sempre454
amb la complicitat d’altres partits, han perjudicat de manera especial l’àmbit educatiu, sobretot pel455
que fa al tancament de línies i de centres escolars, la dotació pressupostària en beques menjadors i456
transport escolar i la desaparició total del finançament de les places d’escoles bressol municipal, les457
escoles de música i d’art així com el Pla educatiu d’entorn.458
En el cas del transport escolar, la Generalitat ha anat suprimint el que ha qualificat de “transport no459
obligatori” i això ha forçat als ajuntaments a assumir l’aportació de la Generalitat (i amb escreix)460
mitjançant “Convenis trilaterals” (Ajuntaments-AMPA- Generalitat) cosa que sempre ha anat en461
demèrit de la capitat de finançament dels ajuntament però, el nostre ajuntament no ha fet res per462
mostrar la seva oposició al respecte.463
Una experiència que ha donat bons resultats i que demostra la capacitat dels ajuntaments de464
rendibilitzar socialment l’ús dels equipaments públics, ha estat la dels “patis oberts”; una ex-465
periència que ja fa alguns anys que es va iniciar, impulsada per governs d’“Iniciativa per Catalunya466
Verds”, com és el cas de Cerdanyola del Vallès que ho aplica des de l’any 2008. Es tracta d’obrir els467
patis de les escoles de la ciutat –com a mínim els CEIP- durant els caps de setmana i els festius per468
tal que persones de totes les edats en puguin fer ús, ja sigui per realitzar activitats esportives com469
de lleure en general.470
Sovint l’educació del nostre municipi es limita a la col·laboració econòmica amb els centres471
d’ensenyament de titularitat pública ubicats al municipi. Pren una important rellevància i prioritat472
garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves del municipi. Alhora valoritzem l’ús social del473
centre educatiu perquè en molts casos és l’únic equipament social accessible per els infants i joves i474
haurà d’esdevenir motor de l’activitat social i de relació, amb la implicació del AMPA, el Consell475
Escolar i les entitats associatives del municipi.476
a. L'educació pública s'ha de potenciar i cal oferir la possibilitat d'integrar a l'escola pública477
diferents opcions d'educació alternativa (entre ells un projecte de conscienciació, d'ètica i478
voluntariat, perquè la gent jove que no té cap ocupació trobi alternatives productives dins479
del municipi fent treballs socials i tasques amb possibilitat de remuneració econòmica des480

14 de 33
del consistori). Creiem que tots podem aportar algun talent per educar i ensenyar als481
altres, compartint i aprenent col·lectivament.482
b. Proposem modificar l'horari escolar en els centres de primària i secundària suprimint483
l'horari de tarda i agrupant totes aquestes hores per allargar el curs al final. D'aquesta484
manera pretenem compatibilitzar l'horari escolar amb el dels pares durant tot el curs i485
acabar amb els problemes que tenen les famílies al juliol a l'hora de buscar on deixar els486
nens en aquest temps. Es contempla la necessitat de dur a terme la instal·lació de sistemes487
d’adequació de la temperatura adequats a cada centre interessat, per poder realitzar les488
classes en les condicions adequades.489
c. Exigim l'enduriment de la posició de l'ajuntament davant el departament d'educació del490
Govern de la Generalitat com a responsable de les obres de la futura escola de primària491
"Serra de Miralles" al barri de Sant Andreu ja que el projecte porta estancat des de l' any492
2007 i cada vegada està menys clar el seu futur. La situació actual és insostenible i sobretot493
s'ha de garantir que l'edifici actual on s'ubica l'escola disposi de les inversions necessàries494
per garantir les condicions per seguir el correcte funcionant mentre s'allargui aquesta495
problemàtica. A les noves instal·lacions han de tenir prioritat absoluta els alumnes del496
Serra de Miralles i cal pressionar per agilitzar tot el procés burocràtic de licitació de les497
obres. Considerem important informar i difondre tota la informació i donar pas a la les498
AMPAS i consell rector de les mateixes escoles en la participació en la presa de dedicions i499
la possibilitat de prendre iniciatives de protesta i mobilització ciutadana fins a solucionar500
aquesta greu situació. Fer una radiografia inicial sobre fracàs escolar, exclusió social,501
increment del 4t ESTAT dins del col·lectiu d'alumnes d'Infantil, Primària i Secundària del502
poble. Un cop amb dades ( creuades amb la informació de Serveis Socials, C.A.P del poble,503
Càrites, Escoles i ...) fer un Pla d'actuació per tal d'eliminar els focus de pobresa infantil (no504
poden anar a la tarda a l'escola per falta de mitjans) deteccions de malnutrició (2 àpats al505
dia pobresa nutricional), exclusió social (marginalitat ja a primària). Una de les actuacions506
que de ben segur caldria implementar seria, un increment en la "prospecció" de casos507
"preocupants": fracàs escolars, desatenció de nens/es que volten sols pel poble en hores508
no recomanables per anar ben descansats l'endemà a escola. Per tal de dur a terme509
aquesta acció caldria "repensar a fons el model que hi ha d'atenció social al poble i510
detectar les mancances en funció del moment actual. Acompanyament d'alumnes fora de511
l'horari escolar i ampliació de centres d'atenció a la tarda (com centres cívics amb512
educadors que vetllin perquè facin les activitats escolars, higiene, preguntar per com es513
troben fent així un seguiment més personalitzat als nens i nenes en perill d’exclusió social i514
malnutrició). Incrementar i fer més diversa tota l'oferta d'activitats lúdic-infantils i pel515
jovent com a elements de cohesió i minimitzar l'exclusió (atreure també els de les516
urbanitzacions i cohesionar, per que també son part del municipi). Fer accions517
encaminades en contribuir en l'excel·lència dels alumnes (concursos, extraescolars, roll518
plays per minimitzar els conflictes dins i fora de les classes, tallers de comprensió de519
textos, lectures, exposicions orals, millora de les habilitats comunicatives, tallers de520
ciències, matemàtics, activitats gratuïtes en Anglès i altres idiomes). Així com també com521
unes enquestes peridòtiques alumnes/professorat/mares i pares, per comprendre millor522
on estan i de quin origen son els problemes generals de l’educació a TORDERA. També, ens523
plantegem de la reinstauració de la sisena hora.524

15 de 33
d. És important crear un servei de guarderia accessible per a tothom en risc de pobresa525
perquè tinguin la possibilitat de moure i buscar treball.526
e. A nivell estatal cal advocar per un gran pacte d'estat entre tots els partits per establir d'una527
vegada per totes una política educativa que no depengui del canvi de butaca de torn com528
lamentablement està passant durant totes les ultimes legislatures.529
f. Defensar la ILP per un nou sistema educatiu a Catalunya. Hem de situar com a part del530
debat nacional, la necessitat d'una escola pública de qualitat i per a tothom, que reculli531
l'ideal pedagògic de l'escola catalana, com a primer servei públic constructor de ciutadania532
i que treballa per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Això és, una ciutadania533
democràtica, lliure, igualitària i solidària. I, d’acord amb aquesta intenció, i conforme l’art.534
131 de l’Estatut, cal dotar-nos d’una llei amb capacitat de generar un conjunt normatiu535
estable, que afavoreixi la majoria de la ciutadania, consensuada per la comunitat educativa536
i amb la declarada voluntat de servei per a les noves generacions. Una llei que posi537
l'educació pública (de titularitat i gestió pública) al centre d'un projecte alliberador i de538
justícia social per a Catalunya.539
8. URBANISME540
El planejament urbanístic és un dels millors instruments per dissenyar i definir el model de poble o ciu-541
tat per al nostre municipi. Fer l’exercici d’observació en alçada per reconèixer l’estructura present del542
municipi, i d’imaginar escenaris futurs desitjables, ens permet programar actuacions en el territori amb543
els següents objectius:544
a. Garantir l’equilibri entre el territori (infraestructures i sòl urbà) i l’entorn natural.545
b. Recuperar la identitat local, molt deteriorada pel desenvolupament majoritàriament546
depredador del territori de la transició i per la bombolla immobiliària.547
c. Promoure el poble per a les persones: un poble urbanísticament més just i amb una millor548
redistribució econòmica dels recursos.549
d. Garantir l’equilibri territorial i el tractament equitatiu entre el nucli urbà els diferents550
barris i urbanitzacions.551
e. Dissenyar i executar una política de manteniment de l’espai públic pensada per les552
persones i per a les persones així com les seves necessitats bàsiques.553
f. Oferir uns equipaments accessibles, funcionals i sostenibles.554
g. Proporcionar uns serveis públics universals i de qualitat, sostinguts per una tarifació social555
adaptada a les especificats locals i als ingressos familiars.556
h. Planificar una política pública d’habitatge que asseguri a tothom l’accés a un habitatge dig-557
ne.558
i. Preveure un planejament urbà que aposti per una mobilitat pública i sostenible i que559
incorpori criteris de gènere i de justícia urbana.560
j. Vetllar per a l’assoliment d’un municipi verd que aposti per les polítiques públiques561
d’energia, la minimització dels residus, el foment del reciclatge, la millora de la qualitat de562
l’aire i que practiqui la nova cultura de l’aigua.563
k. Creació de una comissió fixe i estable de seguiment i mediació municipal integrada per564
representants de les associacions de veïns i les persones interessades, per a solucionar la565
problemàtica que pateixen les veïnes i veïns de de totes les urbanitzacions que, per566
exemple, avui dia moltes d’elles ni tan sols poden registrar les seves propietats i pateixen567

16 de 33
mancances greus en lábast de serveis mínims bàsics com el subministrament dáigua, el568
clavegueram, lénllumenat o lásfaltat dels seus carrers, com també transport públic per569
els estudiants i gent gran, etc...570
En municipis de dimensions diverses i problemàtiques territorials específiques, les actuacions dels571
governs d’”Iniciativa per Catalunya Verds” han apostat fermament per la definició d’un model de poble572
i de ciutat propi que condiciona totes les actuacions quotidianes de la política territorial i573
mediambiental. La idea de “tancar el municipi” (en el sentit de definir l’àmbit específic de la trama574
urbana i el seu relligat amb l’entorn natural i les infraestructures d’àmbit local i supralocal existents) és575
un exemple de bona pràctica amb relació a la protecció del territori que, a més, permet avançar en la576
identitat local i el sentiment de pertinença a un municipi, i que el fa cada dia més amable i acollidor.577
En aquest sentit, els Plans d’Ordenació Urbana (POUM) han de ser eines pensades per les persones i al578
servei de les seves necessitats bàsiques, i no la justificació d’un urbanisme encaminat a l’increment579
il·limitat de població.580
En els darrers anys hem vist com el nostre municipi amb governs conservadors de CIU i abans581
socialdemòcrates del PSC, han reconvertit en sol urbà espais fins fa poc protegits i que servien per582
relligar parcs naturals mitjançant corredors biològics. Enmig d’aquest context, alguns municipis han583
doblat, o fins i tot triplicat, la seva població amb l’excusa que créixer és sinònim de prosperitat local. I584
el que és pitjor: han esgotat les seves potencialitats territorials, fet que dificulta i dificultarà el seu585
avenç equilibrat i equitatiu. D’altres, amb un concepte molt més avançat socialment i ambientalment,586
han assolit un nivell de ciutat o de poble adaptat a les necessitats de les persones que hi viuen,587
condicionant la planificació urbana definida en els respectius POUM, als objectius socials que588
persegueixin la sostenibilitat del territori.589
Els nous POUM que s’han definit en els diversos casos que acabem de presentar com “Iniciativa per590
Catalunya Verds” s’han elaborat mitjançant la interlocució amb el teixit social del poble, perquè no591
hem d’oblidar que les modificacions urbanístiques estan obligades per Llei a incorporar processos de592
participació ciutadana. Amb tot, creiem que aquesta participació ciutadana no ha de ser únicament593
informativa, sinó que cal endegar un procés per implicar els agents socials i econòmics de la ciutat, així594
com un debat en profunditat , a partir d’una proposta inicial, que garanteixi aquest principi essencial595
d’equilibri territorial, i la planificació urbanística a mig i llarg termini.596
Només a partir d’un debat seriós, ampli i plural -i sota premisses que es demostrin tècnicament i597
jurídicament aplicables i alhora amb una posició política de transparència, ètica i sostenibilitat- es598
podran assolir unes conclusions de consens sobre el model de poble o ciutat que volem.599
Cal, però, tenir present en tot moment que les modificacions de planejament i usos no són fàcils i600
poden tenir costos importants per als municipis. Per això cal conjugar valentia política i solidesa601
tècnica alhora. Per posar un exemple: retornar a sòl no urbanitzable o rústic, aquells espais que s’han602
reconvertit en les dues darreres dècades en sòl urbanitzable per atendre a interessos econòmics603
particulars de persones o entitats que en mots casos estan presumptament relacionades amb els604
governs municipals de torn, comporta enfrontaments amb els sectors econòmics poderosos que s’han605
beneficiat d’aquestes requalificacions urbanístiques.606
A més hi ha un agreujant que cal tenir molt en compte en aquests processos “de reversió”: els governs607
conservadors i socialdemòcrates que han aprovat aquestes requalificacions depredadores del territori608

17 de 33
municipal ho han fet, en molts casos, sota la justificació de suposats guanys econòmics pel municipi609
(aprofitaments urbanístics, permutes, cànons anticipats,...) que, en molts casos, han servit per eixugar610
importants dèficits pressupostaris fruït, en moltes ocasions, d’una lamentable gestió econòmica, com611
es el cas de TORDERA. Aquest fet ha comportat que molts municipis hagin vist com s’esgotaven els612
seus recursos i potencials territorials sense cap contrapartida ni pel municipi ni per a la ciutadania,613
com podrien ser nous equipaments i la consolidació o implantació de nous serveis públics municipals i614
prioritaris al poble o la ciutat.615
Per tant, cal fer un bon ús de l’urbanisme com a instrument per a incrementar el benefici públic en les616
operacions urbanístiques. D’aquesta manera, podrem fer-lo servir com a eina de generació de617
beneficis socials per al municipi i també com a generador d’ocupació i de formació en oficis.618
En aquest àmbit se situa l’aposta del Govern liderat per “Iniciativa per Catalunya Verds” a Santa619
Perpètua de Mogoda de ser molt més proactius en l’activitat inversora lligada a la construcció de nous620
espais urbans i equipaments públics municipals o la seva remodelació. El Govern d’aquest municipi va621
donar d’alta a l’Ajuntament en el Registre d’entitats de la Construcció per poder executar projectes622
d’inversió directament des de l’Ajuntament i sense haver de fer concurs públic. Això ha comportat una623
sèrie de beneficis:624
a. D’una banda ha permès generar diversos plans d’ocupació (majoritàriament amb veïns i625
veïnes del propi municipi) pels quals han passat 233 aturats i aturades.626
b. Per una altra banda ha possibilitat un estalvi en el cost de les obres pel fet de no haver627
d’incloure el marge de despeses generals i el de benefici industrial (en total un 19% del628
cost de l’obra, més la part proporcional del 21% d’IVA sobre els mitjans que aporta el propi629
Ajuntament).630
c. Finalment, ha permès un major i més efectiu seguiment de l’execució de l’obra: calendari,631
ajust al projecte executiu i qualitat dels materials i acabats, entre d’altres.632
Sens dubte es tracta d’una bona experiència extrapolable al nostre municipi.633
Cal que planifiquem els usos en sòl no urbanitzable des d’un punt de vista restrictiu, facilitant634
l’aprofitament d’usos tradicionals d’aquests tipus de sòl, sempre que sigui possible, promovent635
instruments d’acció ambiental que s’incorporin a la normativa urbanística. Pel que fa al sòl urbà hem636
de pensar en un ús sostenible que minimitzi la seva ocupació, amb desenvolupaments adaptats a les637
previsions de la població i del seu equilibri i dissenyant propostes que condueixin cap al model de638
municipi compacte, de forma que les tipologies constructives i la planificació s’hi adeqüin. La639
responsabilitat amb la recerca d’un model d’urbanisme sostenible, amb la mínima ocupació de sòl i un640
aprofitament dels recursos naturals el més eficient possible, ens ha d’obligar a organitzar processos de641
participació que contribueixin a la recerca d’aquesta tipologia mediterrània cooperant amb la642
ciutadania.643
La crisi econòmica ha acabat gairebé totalment amb la construcció de nous habitatges i fins i tot amb644
les reformes de les antigues.645
a. Proposem com a mesura per reactivar aquest sector suprimir totalment l'import de les646
llicències d'obra menor i estudiar la possibilitat de baixar el tant per cent dels imports de647
les llicències d'obra major.648
b. També proposem afegir als processos habituals d'adjudicació d'obra pública un procés de649
ratificació ciutadana, sotmetent aquests processos a consulta per que el poble pugui650

18 de 33
decidir on pot ser més adequat invertir els diners disponibles per a aquestes actuacions.651
Dintre de la legalitat, donant prioritat als autònoms i a les empreses locals.652
c. Exigim aturar o reduir la inversió econòmica de l'estat en infraestructures i obra pública653
mentre el nivell de població en risc de pobresa continuï en els nivells actuals i desviar654
aquestes inversions a solucionar aquesta situació, promocionant altre mena d’indústria655
sostenible.656
d. Exigim total transparència en la informació. El ciutadà no ha de tenir l'obligació de saber, el657
ciutadà ha de tenir el dret a estar informat i a tenir accés totalment lliure a tota la658
informació dels projectes urbanístics i dins dels terminis d'aprovació. Cal acabar amb659
l'opacitat en aquestes actuacions ja que el poble té i s’ha de respectar el dret a decidir660
sobre el seu futur.661
e. Cal acabar immediatament amb totes les barreres arquitectòniques que patim al nostre662
municipi promovent un paquet de reformes immediatament per solucionar aquest663
important greuge. Millorar els accessos per persones discapacitades de tots els664
establiments públics, especialment el teatre Clavé que presenta dèficits importants de665
disseny per la facilitat d’accés a les persones amb alguns tipus de discapacitat.666
f. Cal dotar de partides pressupostaries que assegurin el correcte manteniment de les667
urbanitzacions i promocionar el manteniment preventiu i efectiu i en plena col·laboració668
amb les entitats i elements associatius de les urbanitzacions i barris.669
g. Cal acabar definitivament amb les inversions en obra civil que no porten en lloc i d’alt cost670
com moltes de les que s’han estat fent els últims anys en el nostre municipi. Les inversions671
dels fons independentment del seu origen, han de ser consensuats amb la ciutadania del672
municipi.673
h. Cal millorar urgentment la xarxa de camins de connexió dels barris i urbanitzacions. Hores674
d’ara, en moltes ocasions els serveis d’emergències no els ha estat possible accedir a totes675
les persones que viuen en el terme municipal, creant un greuge molt perillós per la676
integritat física de les persones.677
i. Recolzem totalment a la coordinadora ciutadana Preservem el Maresme que fa molts anys678
que batalla darrere la gratuïtat de l'autopista C-32. Els últims anys, però, ha deixat la lluita679
més combativa, que portava els ciutadans a tallar l'N-II i reclamar la fi del peatge. Han680
redactat un document a on es reclama que durant el 2015 es revisin i es negociïn els681
convenis amb la concessionària de manera transparent amb el territori. Des de la682
plataforma es critica la falta d'informació i transparència de la Generalitat sobre els acords683
amb l'empresa d'autopistes i es reclama la gratuïtat del peatge i recorda que hi ha el684
compromís, des de fa anys, de redactar un pla de mobilitat. Per això es demana que sigui685
també durant el 2015 que s'elabori aquest treball amb consens amb el territori i posant686
data i inversions concretes per fer possible un dels objectius principals: acabar de687
racionalitzar l'N-II i fer el traspàs als ajuntaments perquè la converteixin en una via més del688
municipi.689

19 de 33
9. JOVENTUT690
La joventut és una etapa en què les persones adquireixen i posen en pràctica els seus drets i deures691
socials. La joventut no es defineix com allò que no és, sinó com allò que és: el procés a través del qual692
cada persona defineix el seu projecte vital dins el context social en el qual es trobi. Actualment la693
joventut del nostre país és troba en una situació desoladora, ja que són un dels col·lectius que més694
pateix l’ impacte de la crisis econòmica i social.695
Les retallades en les diverses polítiques socials, que es duen a terme per les diferents administracions i696
el govern del nostre municipi, han afectat la capacitat protectora de l’Estat de Benestar, el qual ja tenia697
grans dèficits en l’atenció cap als joves abans que arribés la crisi. La disminució de la despesa pública698
en educació, la l’eliminació dels ajuts a l’emancipació o la retirada de la targeta sanitària per aquells699
aturats que marxen del país, són algunes de les situacions que han generat que el jovent es trobi en un700
estroncat procés emancipatori i per tant és una constant precarització de la seva vida.701
Les trajectòries vitals s’han modificat, allargant-se ,o abandonant, la fase d’estudi per un atur que no702
deixa d’eliminar llocs de feina, fet que genera que molts joves optin per emigrar a l’estranger en busca703
d’aquelles oportunitats que no troben a casa seva. No cal parlar de l’impacte que ha tingut d’última704
Reforma Laboral del PP en gran part recolzada per CIU, en la precarització dels llocs de feina dels i les705
joves, on el 90% dels contractes son definits i la possibilitat d’estar en precari durant dècades en el706
mateix lloc de feina.707
En definitiva, la greu situació de la crisis que vivim els i les joves des de el 2008 ha servit per inaugurar708
una època de retallades i eliminació de drets socials basics que han deixat al descobert un709
acarnissament sobre la joventut i per tant fent evident una feblesa que sempre han tingut les710
polítiques de joventut en la història de la democràcia a les nostres ciutats i pobles.711
a. Des de la transversalitat: Mètode de treball per coordinar les diferents àrees dels712
ajuntaments, consells comarcals o govern per afavorir la integralitat en el disseny de les713
polítiques de joventut.714
b. Des de la integralitat: Perspectiva de treball que té en compte una visió global dels i les715
joves i relaciona els diversos àmbits de les seves vides: la salut, la feina, la cultura, la716
formació, l’habitatge o la participació.717
c. Des de la participació: Els i les joves han de ser els protagonistes de l’elaboració de les718
polítiques municipals de joventut. La participació és una eina més de treball per al bon719
desenvolupament de l’acció que portem a terme, aplicable a tots els àmbits, programes i720
accions. D’aquesta manera es garantirà millor que allò que es fa és allò que els i les joves721
necessiten, reclamen i s’ajusta a la (seva) realitat i necessitat.722
d. Des de la interinstitucionalitat: S’han de racionalitzar i coordinar les polítiques de joventut723
de les diverses institucions i administracions, amb la finalitat de col·laborar per oferir724
serveis als i les nostres joves, ja que és imprescindible per a la implementació de les725
polítiques de joventut. Els ens locals compten amb recursos limitats i necessitem aquesta726
col·laboració per poder donar resposta als i les joves dels nostres municipis. Per tant, hem727
de treballar conjuntament per desenvolupar un projecte comú que ajudi al728
desenvolupament de les polítiques de joventut, cercant les administracions que tinguin les729
competències que a nosaltres ens manquen i coordinant conjuntament les que compartim.730

20 de 33
e. Cal crear vies de comunicació directes entre aquest col·lectiu i el consistori perquè les731
sensibilitats i inquietuds de la gent jove es puguin tenir en compte i no se segueixin732
ignorant com històricament sempre s'ha fet. Avui en dia gràcies a les noves tecnologies de733
les que disposem és molt senzill que la gent jove prengui la paraula i es pugui expressar734
fins i tot prenent decisions importants mitjançant consultes i referèndums.735
f. Cal apostar per que tothom tingui accés a les noves tecnologies i creiem de vital736
importància la creació d'una xarxa wifi universal i de lliure accés que doni cobertura a tota737
la població, garantint així la igualtat de condicions per a l'accés a la informació a tots els738
ciutadans però pensant sobretot en la gent jove que és la que avui dia pateix més la739
càrrega de la crisi econòmica.740
g. A la gent jove se li hauria de facilitar l'accés al mercat laboral instaurant mesures serioses741
d'inserció al treball des de l'ajuntament.742
h. El gimnàs municipal hauria disposar quotes socials assequibles perquè tota la gent jove743
pogués tenir accés a ell igual que es fa en ciutats pròximes a TORDERA, l'accés a aquestes744
instal·lacions hauria d'estar a l'abast de tothom independentment del seu estatus745
econòmic.746
i. Donem suport a iniciatives com les que comença a promoure la plataforma d'afectats per747
la hipoteca, creant tallers escola on s'ensenyi als joves com s'han de relacionar amb els748
bancs a l'hora de gestionar les seves operacions, ensenyant a la gent quins són els seus749
drets i quines les seves obligacions i impedint així que la gent segueixi perduda en mans750
del poder econòmic de la banca.751
j. Potenciar des de l’ajuntament l'establiment de locals per a gent jove habilitats per a752
l'entreteniment, ja que la joventut no té mitjans per desplaçar-se però sí la necessitat de753
relacionar-se. Crear activitats i esdeveniments en aquest sentit reforçant el paper del754
consell de joventut i rellançant l'activitat del casal jove com a eix central de les activitats.755

21 de 33
10. HABITATGE756
MUNICIPI LLIURE DE DESNONAMENTS.757
L'Article 47 de la constitució espanyola diu:758
"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics759
promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest760
dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La761
comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics ".762
Aquest article està sent incomplert sistemàticament per tots els estaments que ens governen i NO763
PODEM PERMETRE que això segueixi així.764
Actualment, i des de fa molts anys, a Catalunya i Espanya el sistema d’habitatges es regeix pel lliure765
mercat, orientat a l’activació del sector de la construcció i impulsat per la cultura de la propietat766
privada que esta molt estesa en la nostra societat, generant un model de tinença d’habitatge molt767
concret i limitat.768
Avui en dia ens trobem amb un manca d’alternatives a les formes de lloguer-compra; una poca cultura769
al lloguer i amb un cost de l’habitatge inaccessible per al jovent i en molts casos per la majoria de les770
famílies, sumat a una situació de precarietat continuada, tot això ha generat una taxa d’emancipació771
juvenil irrisòria al nostre municipi.772
L’habitatge ocupa un lloc central en les polítiques per a l’emancipació de les persones joves. El773
desenvolupament d’un projecte de vida autònom implica la possibilitat de crear una llar pròpia.774
L’accés a l’habitatge és un factor fonamental en la construcció d’itineraris vitals i, per tant, de la775
ciutadania.776
Les actuacions estan destinades a facilitar l’accés dels/les joves a un habitatge digne, adequat a les777
seves necessitats específiques i en unes condicions econòmiques raonablement assequibles. Per això,778
s’han de promoure iniciatives que són complementàries entre elles i s’han de combinar diferents779
fórmules de suport, en funció de les necessitats específiques de cada usuari. Així, a la informació i780
orientació s’hi afegeixen les promocions directes d’habitatges socials, la mediació per al lloguer i la781
cerca de vies alternatives que incideixen en noves mesures encaminades a facilitar l’accés a782
l’habitatge; tot això contribueix a la millora estructural del mercat de l’habitatge al municipi.783
a. Govern municipal implicats contra els desnonaments. Incrementarem el suport jurídic i la784
intermediació hipotecària. Ampliarem els recursos municipals adreçats al suport i785
orientació jurídica de les famílies que pateixen processos de desnonaments i786
incrementarem la intermediació municipal en els processos d’execució hipotecària.787
Creació de la Oficina de Servei de Mediació Hipotecària, dependent de la nostra Regidoria788
de Benestar Social que tindrà comunicació directa amb Bancs i Jutjats, buscant solucions789
sigui la dació de pagament , la permuta o el lloguer social.790
b. Plans de manteniment de l’habitatge i prevenció de desnonaments. Apostem per la791
recuperació i l’enfortiment dels programes de prestacions públiques adreçades al792
pagament del lloguer o la hipoteca de l'habitatge habitual. El dret al lloguer just.793
Enfortirem els programes municipals d’ajuts socials al manteniment de l’habitatge.794

22 de 33
Situarem com a prioritàries les polítiques de prevenció de tots els desnonaments, per fer795
possible el principi de cap desnonament per causes econòmiques sobrevingudes.796
c. Dret a l’habitatge en situació d’emergència. Per mitjà de programes municipals i797
supramunicipals, garantirem el dret al reallotjament públic, digne i estable en cas de798
pèrdua de l’habitatge. Construirem polítiques d’habitatges d’emergència, d’accés àgil i799
com a dret social.800
d. Pla de mobilització urgent d’habitatge públic:801
o Mitjançant els plans locals d’habitatge, amb especial atenció a les persones i famílies802
que han patit desnonaments o viuen en infrahabitatge, la gent jove amb dificultats803
d’emancipació i la gent gran amb manca d’autonomia;804
o Parc de lloguer social amb els habitatges públics ja existents i ampliar-lo pressionant a805
les entitats financeres i la Sareb per posar els seus habitatges buits a disposició del806
municipi.807
o Sancionant als bancs que mantinguin pisos buits per tal d’estimular la seva sortida al808
mercat i recàrrec de l’IBI per immobles que després d’una execució hipotecària es809
trobin desocupats permanentment.810
e. Creiem Important en aquest punt esmentar el gran problema social que actualment tenim811
ja que hi ha una gran quantitat de pisos buits en mans dels bancs. S'hauria de regular812
legalment l'opció que aquests pisos es destinin a lloguer social, aconseguint així que tota813
persona en aquesta situació no se senti exclosa, marginada i menyspreada per la resta de814
la societat. Creiem que aquesta mesura ajudaria a disminuir o fins i tot a eradicar815
l'ocupació il·legal, ja que genera sensació de desprotecció per part de l'administració.816
f. Cal estudiar la possibilitat de potenciar que els habitatges abandonats i/o expropiats siguin817
usades en benefici col·lectiu per la gent del poble posant en lloguer social o donant-los818
utilitat per a la comunitat. Això seria una bona mesura per impedir que delinqüents819
organitzats puguin ocupar aquests habitatges i llogar ells mateixos de manera fraudulenta.820
g. Cal considerar el subministrament de llum, aigua i calefacció com un dret bàsic inalienable,821
que ha de ser garantit per part d'empreses públiques.822
h. Donem suport i compartim tot l'ideari i el treball que des d'organitzacions com la823
plataforma d'afectats per la hipoteca “PAH” estan desenvolupant en aquest sentit i com824
ells considerem que la dació en pagament ha de ser un dret constitucional i s'ha de legislar825
de manera que tots els ciutadans puguin acollir-se a ella sense cap condició.826

23 de 33
11. DRETS DELS ANIMALS827
El nostre municipi mai ha estat un referent envers a la lluita a favor dels drets dels animals. Tot i que828
amb una important partida pressupostaria, pràcticament no arriba al compliment dels mínims829
necessaris que garanteixin el benestar animals, la mancança de participació del Govern del Consistori830
en pro de l’educació basada en el respecte dels animals, ha provocat en els últims anys un important831
creixement de maltractaments i abandonament dels animals.832
a. Estudiarem amb molta cura, la possibilitat de fer un centre de recollida d’animals833
domèstics amb la mateixa partida pressupostaria que ara per ara suposa un important part834
del pressupost i que no te l’efectivitat que el municipi necessita.835
b. Subscrivim totalment la declaració universal dels drets dels animals aprovada el 1977 per836
l'ONU i la UNESCO i condemnem qualsevol incompliment d'aquesta Llei comprometent837
com a plataforma ciutadana a respectar-la i denunciar el seu incompliment. "Article No.3.838
Cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels. Si és necessària la mort d'un839
animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generadora d'angoixa”840
c. D'acord amb aquesta llei denunciem totes les atrocitats que al nostre país es841
desenvolupen dins el marc de diferents festivitats locals amb total impunitat i sota la842
ridícula excusa de la tradició. Reclamem la revisió de totes i cadascuna d'aquestes cruels i843
inhumanes costums populars sol·licitant la seva immediata cancel·lació.844
d. Considerem, tenint en compte el volum d'animals abandonats que hi ha al nostre municipi,845
que hauria de disposar d'una gossera municipal per gestionar aquesta situació. En la nostra846
població disposem de moltes instal·lacions que podrien desenvolupar aquesta funció amb847
molt poca inversió.848
e. Habilitar espais reservats per als gossos (pipi-can) creant zones d'esbarjo habilitades per849
als animals com s'està fent en moltes poblacions veïnes.850
f. E. Els següents articles sobre les responsabilitats municipal envers els animals no s’estan851
complint de forma sistemàtica i exigim que no continuï així.852
Articles que obliguen als ajuntaments a assumir responsabilitats en termes d animals de853
companyia:854
16.1 “Correspon als ajuntaments recollir i controlar als animals abandonats,855
perduts o assilvestrats, i controlar als animals salvatges urbans”856
16.6 “Els ajuntaments o els ens locals supramunicipals, per si mateixos o857
mitjançant associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores del858
departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb el previst859
en l'article 20, han de confiscar els animals de companyia si hi ha indicis que860
se'ls maltracta o tortura, si presenten símptomes d'agressions físiques,861
desnutrició o atenció veterinària deficient o si romanen en instal·lacions862
indegudes”863
16.1.1 “Correspon als ajuntaments recollir i controlar als animals abandonats,864
perduts o assilvestrats, i controlar als animals salvatges urbans”865

24 de 33
12. SANITAT866
El 1946 l'OMS defineix el concepte "salut" de la següent manera:867
"Estat complet de benestar físic, mental i social i no només l'absència868
d'afeccions o malalties".869
Partint d'aquest concepte, observem que actualment la immensa majoria da la ciutadania es troba870
sota un nivell de salut precari ja que no tenim del benestar físic, mental i social. Per tant entenem que871
la salut ha de ser un bé comú de cada ciutadà i no un luxe. Per això no podem seguir quiets veient com872
els interessos macroeconòmics de les grans corporacions i de les elits que ens governen segueixen873
desmantellant el nostre sistema sanitari per fer del mateix un negoci molt lucratiu per uns pocs i874
posant en risc en benestar de les persones.875
La salut és un dels fonaments de l’Estat de Benestar i des d’aquesta perspectiva, en un context general876
de privatitzacions en el camp de la sanitat, l’acció municipal esdevé imprescindible. Cal incrementar la877
relació i complicitats amb els centres d’atenció primària i els seus professionals i defensar la878
continuïtat dels serveis que està retallant i privatitzant el govern de la Generalitat. Els eixos bàsics de la879
política municipal de salut és la de treballar per la planificació del poble i de la seva organització880
urbana per a millorar la qualitat de vida i de salut per a tothom, amb criteris territorials i supralocals.881
Orientar les accions per a disminuir les desigualtats en salut per raons de procedència nacional,882
gènere, edat, creences i cultures, capacitat o habilitats personals. Vetllar perquè tots els ciutadans i les883
ciutadanes –independentment de la seva situació personal– tinguin un accés universal als serveis de884
salut en condicions d’equitat.885
a. Exigim la reobertura immediata del servei d'urgències del CAP (centre d'atenció primària)886
de TORDERA i acabar així amb el greuge discriminatori que suposa això per a les persones887
que no disposen de mitjans per desplaçar-se. S'han d'aportar mitjans i recursos econòmics888
per garantir la viabilitat d'aquest servei exigint al departament de sanitat de la generalitat889
que ho facin factible.890
b. També volem garantir que el servei de "urgències" de les farmàcies de Tordera passi a ser891
servei de “guàrdia 24h" Agilitzant la seva atenció coordinant directament el CAP amb la892
policia i la farmàcia a través de simples trucades de telèfon, evitant així la obligació de893
recórrer a la policia per a poder comprar un medicament.894
c. Hem de reconquerir els drets que ens han robat i per això exigim una sanitat pública de895
qualitat, pública i gratuïta, sustentada amb els nostres impostos ciutadans i en la qual no896
s'exclogui a ningú, independentment del país d'origen o el temps d'estada al nostre país897
respectant així els drets humans bàsics de totes les persones. No podem seguir quiets898
veient com els interessos macroeconòmics de les elits que ens governen segueixen899
desmantellant el nostre sistema sanitari. Subscrivim la necessitat de derogar el Reial900
Decret 16/2012 del Partit Popular el qual va deixar a milers de persones excloses del901
sistema sanitari.902
d. El nostre sistema sanitari necessita d'una reforma profunda amb mesures que tinguin en903
compte el criteri dels professionals que són el pilar de la nostra sanitat i no els interessos904
polítics d'uns pocs. Els professionals són els que han de decidir quines proves són les905
necessàries.906
e. S'han augmentar tant les ambulàncies d'urgències com les de servei d'emergències907
mèdiques i també les ambulàncies de transport sanitari. És aberrant que en el servei908

25 de 33
d'urgències hi hagi persones esperant entre 6 i 8 hores per poder tornar al seu domicili,909
aquestes situacions no es poden permetre.910
f. El personal sanitari ha d'actualitzar els seus coneixements constantment, de manera que911
s'han d'impartir cursos en els llocs de treball sense cap cost. És important tenir personal912
competent i cal facilitar l'aprenentatge.913
g. Actualment disposem d'un ventall enorme de possibilitats informàtiques i tot i respectant914
les lleis del dret a la privacitat de les dades personals, s'ha de buscar la manera de poder915
compartir la història clínica d'una persona entre els diferents centres hospitalaris916
d'Espanya.917
h. Instauració d’un sistema d’enquestes de satisfacció dels usuaris del CAP, treballar per918
millorar la deficitària i en molts casos incorrecte atenció als usuaris.919
Cal tenir en compte que la salut és un bé individual i per tant cadascú ha d'aprendre a valorar-se i920
cuidar-se. El personal sanitari ha d'arribar a la població a través de la promoció de la salut.921
922
i. La implantació de dispositius DEA al poble en les zones de major concurrència és de vital923
importància.924
j. Finalment considerem que tota la població té dret a saber que la taxa coneguda com "euro925
per recepta" imposada per la generalitat de Catalunya entre el juny del 2012 i gener del926
2013 va ser declarada inconstitucional i que es pot reclamar la seva devolució via927
administrativa omplint el formulari que es facilita als centres de salut o també es pot928
descarregar en l'Oficina virtual de Tràmits de la Generalitat.929

26 de 33
13. MEDI AMBIENT930
931
Repensar el nostre municipi sota criteris de respecte al medi ambient i millora de la de vida dels932
habitants i usuaris de l’espai urbà, posant fi als anys de l’especulació i el creixement desordenat. El933
nostre habitat urbà té una capacitat de carrega que no podem superar, hem de garantir el dret a la934
ciutat, una ciutat per tothom, més justa i verda. Una dotzena d'alcaldes de Catalunya estan inculpats935
en processos penals per abocar aigües residuals contaminants als llits de les rieres davant la falta de936
depuradores que hauria d'haver construït l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), adscrita al Departament937
de Medi Ambient de la Generalitat. Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de CiU de TORDERA, també938
va seure a la banqueta. El fiscal va sol·licitar per a ell cinc anys de presó per haver permès des de 2007939
l'abocament d'aigües residuals generades en la urbanització Terrabrava al torrent de les Roques Llises940
o de Terrabrava, i d'aquí a la riera de la Vall Lliparda.El fiscal li va aplicar les agreujants d'abocaments941
clandestins i de desobeir les ordres expresses de l'Administració per corregir la contaminació. L'ACA va942
obrir expedient a l'Ajuntament el setembre de 2007, però el va tancar mesos després en comprovar943
que el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals de 2005 incloïa la construcció d'una depuradora per a la944
zona. El resultat és que a dia d'avui, després d'anys de litigis, la situació continua estancada i ningú945
busca solucions. Considerem indignant que una situació tan seriosa rebi aquesta vergonyosa gestió per946
part de totes les administracions implicades.947
a. Exigim que es prenguin les mesures necessàries per resoldre aquesta greu situació exigint a les948
administracions responsables que assumeixin els costos de la construcció d'aquesta depuradora.949
b. Implantar un sistema per fomentar el reciclatge mitjançant bonificacions i incentius que motivin la950
ciutadania a desenvolupar una major consciència mediambiental.951
c. Potenciar i promoure les energies renovables des del consistori buscant ajudes per als ciutadans i a952
les empreses que decideixin invertir en aquest àmbit.953
d. Enfocar tota la política ambiental de TORDERA cap a un objectiu clar de desenvolupament954
sostenible protegint sobretot els nostres espais naturals.955
e. Desenvolupar l'enorme potencial que tenim al Parc Natural del Montnegre Corredor promovent el956
seu coneixement amb activitats d'educació ambiental i potenciant l'excursionisme des del957
consistori I Potenciar el turisme rural de manera sostenible i respectant l'entorn.958
f. Prendre mesures dràstiques per a millorar la qualitat de l´aigua corrent a la nostra població.959
g. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.960
h. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació961
del territori.962
i. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.963
j. Fer efectiva la ciutat compacta, amb complexitat urbana i barreja d’usos.964
k. Augmentar el benefici públic en les operacions urbanístiques i moderar el consum de sòl.965
l. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.966
m. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Defensar un model de comerç967
urbà, de proximitat i estructurador de barris i centres urbans. Promoure un turisme responsable.968
Protegir i preservar els teixits històrics, el patrimoni arqueològic, arquitectònic i industrial.969
n. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Apostar per la rehabilitació i la970
regeneració de sòl i teixits urbans.971
o. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una972
estructura nodal del territori. Revisió i respecta així com propostes de millora en el projectes LIVE i973
espais protegits per la Xarxa Natura 2000974

27 de 33
14. MEDI RURAL975
Hem vist com en els últims anys la gent jove ha anat abandonant progressivament les explotacions976
agrícoles i ramaderes provocant que la població que es dedica a treballar en aquest sector s'hagi reduït977
de forma alarmant. Moltes explotacions han abandonat la seva activitat i les que continuen cada978
vegada s'enfronten a més problemes burocràtics i administratius apart d'haver de fer front a la crisi979
econòmica. Tenim molta gent sense feina i moltes explotacions abandonades. Aprofitem el potencial980
ramader i agrícola de la nostra població.981
Per això creiem que hem de potencia les activitats agroalimentàries fent del producte de proximitat,982
de gran qualitat i ecològic. Conjuntament amb la Unió crearem una comissió de Pagesos d’estudi de les983
possibilitats que te el nostre municipi per impulsar l’industria agroalimentària de proximitat i984
ecològica.985
986
a. Cal implantar cursos de formació ramadera i agrícola per reintegrar a la gent jove en el987
treball agrícola potenciant com a font de riquesa cultural i motor econòmic del nostre988
poble.989
b. Establir ponts de comunicació i facilitar la integració de les persones interessades en990
obtenir aquesta formació per poder treballar les explotacions disponibles, negociant991
directament amb els propietaris des de l'ajuntament de forma prioritària.992
c. Cal dotar el medi rural de més seguretat i acabar amb l'onada de robatoris que estan993
patint a causa de la poca protecció de què disposen.994
d. La xarxa de camins rural ha d'estar sempre en condicions aplicant un protocol continu de995
manteniment que impedeixi que seguim trobant camins pel que és impossible circular.996
Aquesta mesura és molt important per garantir l'accés ràpid i efectiu de serveis bàsics com997
són el transport sanitari o la pròpia policia.998
e. Sobre les explotacions agrícoles i ramaderes haurien d'aplicar-se condicions especials per a999
la recaptació dels impostos que depenen del consistori amb incentius fiscals i posant1000
facilitats per poder pagar de forma fraccionada i revisant els barems a la baixa d'aquests1001
impostos. La pujada de l'LBI aplicada a moltes explotacions a finals del 2014 ha de ser1002
revocada ja que obligarà a moltes empreses del sector a cessar la seva activitat.1003
Cal revisar i prendre mesures en contra de l'actual política de l'agència catalana de l'aigua la qual aplica1004
taxes i quotes massa elevades tenint en compte la situació actual del sector. Aquestes explotacions1005
només es poden proveir d'aigua a través de pous que requereixen d'unes despeses addicionals de1006
manteniment molt difícils d'absorbir per si mateixes, més si és possible, quan se'ls apliquen quotes1007
desproporcionades per a la producció que realitzen. Sumant a això l'agreujant discriminatori que1008
suposa el que Catalunya sigui l'única comunitat autònoma a la qual s'apliquen aquest tipus de taxes.1009
Promoure la recuperació de la silvopastura del sotabosc i l’agricultura de muntanya com a fórmules1010
per a una gestió forestal més sostenible, que permeti compensar l’augment, la freqüència i la1011
intensitat dels incendis forestals ocasionats per la ruptura de l’equilibri dels ecosistemes.1012
La pràctica de la ramaderia extensiva s’ha utilitzar a TORDERA per millorar les zones on es pastura1013
(netejant-les d’herbes i aportant-hi matèria orgànica) i abaratir les tasques de prevenció d’incendis a la1014
zona forestal, tot aprofitant els efectes de l’alimentació dels animals (els primers anys, s’ha treballar1015

28 de 33
amb cabres -que mengen varietats arbustives i obren el bosc- i després, s’hauria de fer amb ovelles -1016
que preferentment s’alimenten de varietats herbàcies i disminueixen la combustibilitat dels espais).1017
En l’actualitat, aquesta pràctica es du a terme en dues zones de Catalunya amb resultats realment molt1018
recomanables. Les zones de pastura s’han de senyalitzat i s’hi han col·locat cartells explicatius de1019
l’activitat a l’entorn dels parcs naturals.1020
El ramat d’ovelles (de la raça autòctona “ripollesa”) fa les tasques que fins ara duia a terme una1021
màquina desbrossadora, la qual cosa permet dur-les a terme amb més precisió i continuïtat, amb1022
menys soroll i per menys diners. L’Ajuntament pot estalviar per aquest concepte molts milers d’euros1023
per tot el seu potencial del conjunt de la zona forestal. Feina que pot ser completament coordinada1024
amb la col·laboració de l’escola de pastors i ramaders de Catalunya.1025
A Sant Boi, des de l’octubre de 2013 a juny de 2014 l’activitat del ramat d’ovelles va permetre1026
desbrossar vint-i-cinc hectàrees de terreny, controlant les males herbes en un radi d’uns vint-i-cinc1027
metres de les zones habitades i creant-hi franges de baixa combustibilitat protectores contra incendis.1028
Els fems es destinen als horts urbans.1029
15. CULTURA I SPORT1030
Des de SOM TORDERA treballem per a un municipalisme que garanteixi l’equitat en l’accés a1031
l’educació, la CULTURA i l’esport, en clau emancipadora i constructora de ciutadania. Apostem per la1032
“cultura amb tothom i per a tothom”, treballant en diferents eixos:1033
· Polítiques d’extensió de la cultura a tot el municipi i a tots els equipaments (inclosos els1034
centres cívics, els centres culturals i tot el teixit associatiu) per tal de promoure una ciutadania1035
activa i crítica.1036
· Fent que la biblioteca esdevingui un espais proactiu en l’atenció a la diversitat i lliures1037
d’exclusió, així com un dels motors de l’activitat cultural del municipi, per tal que es1038
converteixin un veritable referent de la cultura. La biblioteca municipal és el centre cultural del1039
municipi i així ha de seguir. Per això considerem important implicar la ciutadania en les seves1040
activitats potenciant la participació amb concursos literaris i conferències. Considerem1041
interessant el aprofitar aquest espai per celebrar assemblees ciutadanes en què la gent pogués1042
comunicar i compartir les seves inquietuds i idees a tots els nivells (àgora ciutadana)1043
· El foment de la creativitat local, garantint el protagonisme dels artistes del municipi en les1044
programacions estables i periòdiques.1045
· Posant a disposició de la ciutadania espais municipals per a l’activitat cultural, de creació i1046
d’oci, en especial per a la gent jove del municipi.1047
· La protecció del patrimoni arqueològic, històric, industrial, arquitectònic i natural com a1048
element estructural de la cultura d’un municipi. Garantir-ne la seva protecció, conservació i1049
difusió, també forma part de l’activitat cultural de qualsevol poble o ciutat.1050
L’accés a la cultura és clau per la construcció de ciutadania lluitem contra totes les cares de la pobresa1051
(la pobresa dels sabers, l’analfabetisme digital, la capacitat creativa i crítica). Municipi lliure, poble1052
inclusiu en la cultura de baix a dalt. La ciutadania i les entitats referents de les polítiques culturals les1053
6c: cultura, creativitat (innovació), cohesió, coneixement, concertació, ciutadania.1054

29 de 33
Unes dades d’interès: Tot i que les competències en cultura majoritàriament son del govern de la1055
Generalitat, qui més aporta son els ajuntaments (any 2014.- Generalitat 328 milions; ajuntaments1056
533,8 milions)1057
 PRESSUPOSTOS ESTAT (en 6 anys s’han reduït 71,3%)1058
 PRESSUPOST GENERALITAT (en 6 anys s’han reduït 30,0%)1059
Proposem:1060
 Seguir aplicant tarifació social als serveis culturals1061
 Desplegar la xarxa d’equipaments culturals1062
 Aprofundir en la gestió compartida o delegada d’equipaments1063
 Desenvolupar els plans de cultura locals1064
 Accent en la cultura de base1065
 Desenvolupar polítiques de patrimoni i memòria (documental, visual, arquitectònic,1066
arqueològic, industrial i natural)1067
 Compromís en un pressupost digne de cultura (com a mínim de la mitjana dels municipis per1068
trams)1069
 Exigir el compliment de les competències a la generalitat de Catalunya1070
 Iva cultural (4%) per productes i serveis culturals.1071
Hem de potenciar la nostra cultura pròpia per no perdre els senyals d'identitat que ens fan continuar1072
sent un poble unit, mantenint la cohesió social.1073
S'hauria de fer un estudi profund sobre quines són les necessitats reals de la població en aquesta1074
matèria millorant la gestió de la regidoria de cultura i obrir la gestió d'iniciativa cultural, en què els1075
ciutadans poguessin participar de manera directa aportant iniciatives i idees. Ràdio Tordera ha de1076
reorientar la seva programació per ser més atractiva per al públic en general i oferir continguts més1077
actuals potenciant activitats culturals que motivin la participació ciutadana. Així com fer arribar el1078
servei a tot el terme municipal.1079
És important que totes les entitats i associacions del municipi interactuïn entre elles i l'ajuntament ha1080
de ser l'eix central que promogui la comunicació entre elles posant mitjans i recursos en aquest sentit.1081
Reivindiquem de nou la importància de utilitzar las noves tecnologies i creiem que es tindrien que1082
crear tallers de treball per implicar a la gent al domini i al coneixement d'aquestes noves eines.1083
L’ESPORT ha estat una important eina de cohesió social, quan s’ha treballat en aquest sentit, per part1084
dels governs municipals, conjuntament amb el teixit associatiu del sector. Per tant, els ajuntaments1085
han de ser agents proactius en el foment de l’esport per a tothom:1086
· Garantint la dotació d’equipaments adequats a les necessitats de la ciutadania.1087
· Potenciant l’activitat esportiva formativa als centres escolars.1088
· Dotant a les entitats esportives del municipi dels recursos formatius, materials i econòmics1089
adients per tal que aquestes puguin desenvolupar la seva activitat i/o servei a la ciutadania1090
amb la capacitació tècnica adequada i en les condicions tècniques adients.1091
· Impulsant el paper de les dones en el món de l’esport.1092
· Garantint els drets dels i les esportistes professionals i l’honestedat en la competició.1093

30 de 33
Hem de tenir present, en tot moment, el paper fonamental de l’activitat esportiva per una vida1094
saludable i la salut com un indicador inqüestionable de la qualitat d’una societat. Per aquest motiu, la1095
responsabilitat bàsica de qualsevol govern municipal és dotar d’aquests espais i recursos reals i1096
efectius a la ciutadania pel foment d’una pràctica esportiva universal com a element bàsic de la salut i1097
també de les relacions personals. Per assolir una major equitat en l’accés als serveis esportius1098
municipals, però també als culturals, educatius, etc., els ajuntaments disposen d’una eina que s’ha1099
mostrat molt efectiva: la tarifació social, encara que en el nostre municipi no ho tinguin en compte,1100
per SOM TORDERA es una prioritat i lluitarem fins aconseguir-la.1101
Tots els clubs i entitats esportives han de funcionar en igualtat de condicions i interactuar entre elles1102
de forma fluïda a través d'utilitzar canals comuns d'informació i reunint-se en assemblees. Els mitjans i1103
recursos econòmics s'han de distribuir de forma equitativa responent a les necessitats reals dels clubs i1104
tenint en compte el nombre de socis de cada entitat.1105
La riquesa del nostre entorn natural ens permet ser és escenari perfecte per organitzar proves de btt,1106
maratons i senderisme. L'excursionisme ha de potenciar-se com a activitat de coneixement del nostre1107
entorn i contacte directe amb ell. Això permetria convertir a Tordera en un referent important en1108
aquest terreny sols aprofitant els recursos dels quals ja disposem.1109
16. TRANSPORT PÚBLIC1110
Millorar les freqüències de pas, augmentant el servei i el nombre d´autobusos. El temps d´espera entre1111
cada autobús no hauria de superar els 30 minuts.1112
Els autocars han de ser adaptats per a poder donar servei a les persones discapacitades.1113
Cal ampliar els horaris i tenir en compte altres serveis com per exemple els horaris dels ferrocarrils i1114
sobretot els horaris escolars per a facilitar la mobilitat dels pares que l’utilitzen. És inadmissible que de1115
13:00 a 16:00 no hi hagi cap tipus de transport públic.1116
El transport escolar hauria de funcionar també al migdia.1117
Crear una targeta econòmica per als usuaris assidus a desplaçar-se al bus.1118
Fer que tots els barris i urbanitzacions tinguin accés als mitjans de transport públics, i en alguns casos,1119
per millorar i reduir costos, fer convenis de mancomunitat dels serveis amb altres municipis que ja han1120
mostrat la seva disponibilitat i mai se’ls ha fet cas, deixant a moltes comunitats de veïns sense serveis1121
de transport o d’altres serveis d’emergència o vigilància policial.1122
Fer una actualització en els serveis cartogràfics de la Diputació i Generalitat, per tal de donar la1123
possibilitat de millorar l’arribada dels serveis d’emergències, mediques, bombers i policials.1124

31 de 33
17. COMPROMISOS GENERALS D’ÀMBITS SUPRAMUNICIPALS.1125
#TTIP #CETA i #TISA1126
Aquests son els tres tractats internacionals que la “Unió Europea” està negociant amb el “Estats1127
Units”, “Canada” i el tercer amb altres 80 països junts.1128
- Que es el #TTIP?1129
El TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la Comissió1130
Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats1131
Units (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general1132
molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra sobretot en els reglaments, normes, drets1133
corporatius i garanties d'inversió. El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la1134
inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat1135
per a les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic.1136
Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses i la indústria que està participant1137
d’alguna manera a les negociacions- que revelen que l'enfocament sobre les barreres no1138
aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s'està utilitzant1139
per impulsar la des-regulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només1140
fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos1141
beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat1142
en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al1143
respecte. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets1144
adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la1145
UE, dels EUA i de la resta del món.1146
Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els1147
parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la1148
Comissió. Els fragments d'informació que han estat publicats -o filtrats- plantegen1149
considerables preocupacions.1150
- Quines són les nostres preocupacions?1151
o La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la1152
ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos1153
públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades:1154
grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per1155
influir en les negociacions.1156
o El capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició1157
sobre el mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als1158
inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió1159
democràtica -realitzada per institucions representatives i per a l’interès general- es1160
considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests1161
mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els1162
sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania democràtica de la societat1163
per a la formulació de lleis i polítiques d'interès públic.1164
o La creació de noves estructures de governança antidemocràtiques i procediments que1165
tenen com a objectiu "harmonitzar les regulacions" com el proposat Consell de1166

Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (13)

Similar to Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

Similar to Programa electoral de la coalició SOM TORDERA (20)

More from Carlos Seijo

More from Carlos Seijo (20)

Programa electoral de la coalició SOM TORDERA