Presentació pública de Meridià (maig de 2008) [català]
Assemblea SCT 2008
1. Josep M. Fuertes Barcelona, 9 de desembre de 2008 Assemblea general de socis
2.
3.
4. Josep M. Fuertes La Junta actual va plantejar el marc de la seva actuació en sis eixos principals: 1.- Enfortir el paper de la SCT dins l’IEC i als Països Catalans. 2.- Afavorir l’increment de membres de la SCT. 3.- Actuar d’enllaç amb altres institucions en tot el territori de parla catalana. 4.- Fer de nexe amb les empreses com a exponents tecnològics. 5.- Promoure aproximacions a Tecnologia i Art: Pintura, Música, Poesia, Teatre, etc. 6.- Donar una empenta a l’ús de les Tecnologies de la Informació (IT) dins la SCT, afavorint el seu ús, els recursos, els continguts, completar les dades rellevants i afavorint l’ús d’eines col•laboratives. 2. Informe del president
5.
6. Josep M. Fuertes Accions realitzades per a desenvolupar les línies: - El número 3 de la Revista de Tecnologia està en revisió i a punt de sortir. - S’ha iniciat la preparació del número 4 de la Revista de Tecnologia. - S’ha lliurat el premi de la SCT-2008 a Daniel Guimarans Serrano pel treball de títol “Un sistema de suport a la presa de decisions en la coordinació de serveis de emergència en accidents de trànsit”. - S’ha participat en la taula rodona "Tecnologia i innovació" dins les Primeres Jornades sobre Innovació a l'ensenyament de la tecnologia: els reptes del nou currículum. (APTC i Aulatec), a Terrassa, maig de 2008. 0805InnovaTech1p.pdf - S’ha participat en el "Second International Symposium on Education Cooperation for Industrial Technology Education - Developing Human Resources for Making Things" amb l’article “Technology Education in Spain”, autors: Roser Cussó, Víctor M. Serra, a Aichi, Japó, juliol de 2008. - S’ha participat en el “III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana” amb l’article “Tecnologia, societat i acadèmia” autors: J.M. Fuertes, M. Barracó, E. Tomàs, a Palma, desembre de 2008. 0812EiccPalma1p.pdf 2. Informe del president
7. Josep M. Fuertes Conferències gener a desembre de 2008 . ─ «Motores para satélites: tecnologías avanzadas y tendencias de diseño», a càrrec de Manuel Martínez Sánchez, doctor enginyer aeronàutic i professor d’Aeroespai al MIT, professor visitant de l’ETSEIAT, Terrassa. Institut d’Estudis Catalans, 22 de gener de 2008. ─ «És un art la foneria. Escultures foses», a càrrec de Jordi Tartera Barrabeig, doctor enginyer industrial del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal•lúrgica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 12 de març de 2008. ─ «Obtenció de nanofibres per electrospinning; descripció i variables del procés, aplicacions de les nanofibres i disseny / construcció d’una unitat prototip», a càrrec de Francesc Cano Casas, enginyer industrial i membre del Grup de Recerca de Sistemes i Processos Tèxtils Mecànics de l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, 25 d’abril de 2008. ─ «El Poder de Buscar», a càrrec de Ricardo Baeza-Yates, doctor informàtic, vice-president de Yahoo! Research per a Europa i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. Institut d’Estudis Catalans, 15 de maig de 2008. ─ «La alta velocidad sin fronteras», a càrrec de Ramón Conde Muñoz, director de Màrqueting i Comunicació de TP Ferro. Institut d’Estudis Catalans, 10 de juny de 2008.
8. Josep M. Fuertes . ─ «Atlas: una eina per descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el Gran Col•lisionador d’Hadrons (LHC)», a càrrec de M. Pilar Casado, doctora en físiques, de l’Institut de Física d’Altes Energies. Institut d’Estudis Catalans, 3 de juliol de 2008 ─ «Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda», a càrrec d’Elsa Pastor, doctora enginyera industrial, Eulàlia Planas, doctora enginyera industrial i Yolanda Pérez, enginyera industrial, del Centre d’Estudis del Risc Tecnològic. Institut d’Estudis Catalans, 10 de juliol de 2008. ─ «Tecnologies emergents per a la indústria alimentària», a càrrec de Mercè Raventós Santamaria, doctora en enginyeria agronòmica per la Universitat Politècnica de València del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC. Institut d’Estudis Catalans, 29 de setembre de 2008. ─ «Bioimpedància: una eina per a l'estudi dels teixits biològics i la diagnosi mèdica», a càrrec d e Ramon Bragós i Bardia, doctor Enginyer de Telecomunicació, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. Institut d’Estudis Catalans, 30 d’octubre de 2008. ─ «El pàncreas artificial: Un enfocament tecnològic al tractament de la diabetis», a càrrec de Josep Vehí, doctor enginyer industrial del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la Universitat de Girona i director de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona. Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, 19 de novembre de 2008. Conferències gener a desembre de 2008
9. Josep M. Fuertes . ─ «Mesura de Cabal amb Instruments de Tipus Tèrmic», a càrrec de Joan Pedrola i Garde, Enginyer Químic de l’empresa Iberfluid Instruments S.A. i responsable de la divisió de “Cabal”. Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, 21 de novembre de 2008, ─ «L’osmosi inversa, la seva evolució i la seva aplicació en la gestió de la sequera a Catalunya», a càrrec de Ferran Martrus Pomar, llicenciat en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona, delegat d’O&M d’Acciona Agua per Catalunya i per Granada. Institut d’Estudis Catalans, 24 de novembre de 2008. ─ «Tecnologia, Internet i Cohesió Social», a càrrec de Llorenç Valverde Garcia, doctor en Informàtica per la UPC, Vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya, del departament de Ciències de la Computació i Intel•ligència Artificial a la Universitat de les Illes Balears. Campus de la Universitat de les Illes Balears, Palma, 4 de desembre de 2008. Conferències gener a desembre de 2008
10. Josep M. Fuertes . - Analitzar com afavorir l’ús de terminologia tècnica en català - Incrementar el lligam amb societats filials i afins - Enllaç amb les àrees tecnològiques d’altres entitats - Criteris per engegar noves conferencies: Línies. - Pla de creixement per a inscripció de socis institucionals - Analitzar la oportunitat d’organitzar una Olimpíada de l’Enginy - Analitzar les opcions per fer reunions virtuals usant tecnologies de la informació - Analitzar les possibilitats de crear una Xarxa Social en l’entorn de la SCT Accions sobre les què actuar 3. Programació d’activitats
11. Josep M. Fuertes . - Desenvolupar el pla de difusió i socis - Publicar un número a l’any de la revista - Incrementar els continguts del col·laboratori Moodle-SCT - Preparar conferències: Perpinyà, Tarragona, Lleida, València, ... - Visites a instal·lacions tecnològiques (Pani, Túnel, ..) - Participar en esdeveniments de caire tecnològic (Mercatec, ...) - Preparar cooperació internacional amb entitats similars - Revisar el premi de la SCT: format documents i quantia premi. - Reforçar l’enllaç entre els socis de la SCT - Preparar un programa de difusió de "La Tecnologia i la Societat" - Preparar una exposició sobre ”100 anys de Tecnologia” - Preparar unes jornades sobre ”Tecnologia i Educació” Activitats previstes 3. Programació d’activitats
12. Josep M. Fuertes Ingressos Despeses Comprovació dels comptes comptes_signats2007.pdf Pressupost 2008 SCTpresup2008.xls Detall Ingressos 2008 Detall ingressos SCT fins 311008.doc Detall despeses 2008 Detall despeses SCT fins 311008.doc 4. Aprovació de l’estat de comptes del 2007
13. Josep M. Fuertes 5. Revisió de quotes i pressupost per a l’any 2009 Revisió de quotes Ordinari: 25€ any Estudiant: 10€ any Institucional: 150€ any Taula_quotes.doc Pressupost ordinari 2009 09SCTpresup.pdf
14. Josep M. Fuertes Preguntes? Comentaris? Suggeriments? Crítiques? ... 6. Torn obert d’intervencions
15. Josep M. Fuertes Barcelona, 9 de desembre de 2008 Assemblea general de socis
16. Josep M. Fuertes Conclusions Creiem que la Societat Catalana de Tecnologia té un gran futur com entitat impulsora d’accions de lligam entre la Tecnologia i la Societat. Les línies d’acció de la SCT pretenen reforçar tant el lligam entre els Socis com el lligam amb la Societat. L’àmbit principal d’acció de la SCT és el territori de parla catalana. Cal facilitar l’accés des de tot el territori. Volem continuar la reflexió sobre les implicacions entre la Tecnologia i la Societat.
17.
18. Josep M. Fuertes . avenços assimilats com components irracionals o màgics que, sense saber el perquè, compleixen el seu objectiu. Dependència social dels avenços tecnològics Capacitat integradora Oblit de com s’incorporen Ens acostumem prou ràpidament als avenços tecnològics. Els reconeixem davant de la seva absència invisibilitat Bruce: “Irònicament, en incorporar, noves tecnologies en les pràctiques quotidianes, aquestes esdevenen menys visibles” irracionalitat Amey: mostra com pot quedar afectada la racionalitat davant del desconeixement. Tecnologia i Societat
19. Josep M. Fuertes . aquests avenços provoquen una divisió entre els ciutadans, entre els qui són usuaris de determinades tecnologies i els qui no ho són. paper passiu usuari Tota nova tecnologia crea una barrera paper actiu coneixedor i creador els sistemes tecnològics s’han creat per a les persones per tal de proporcionar-los un servei. Tecnologia i Societat
20. Josep M. Fuertes creació i ús de tecnologies defensors contraris tecnificació estem socialment immersos en el món tecnològic som usuaris implícits o explícits efectes col•laterals qüestionar si els mètodes respectuosos amb persones i el medi som usuaris i som inquiets perquè funcionen ? podem treure’n profit? criteris de racionalitat Tecnologia i Societat
21. Josep M. Fuertes . Hipòtesi de partida: com millor coneixement es té de les tecnologies, millor pot ser el seu ús i explotació. Els usuaris, com millor coneixen una determinada tecnologia, més profit en poden treure. El coneixement de la tecnologia associada a un recurs permet avaluar quins són els límits de la seva utilització i fomentar l’esperit creatiu en estendre aquests límits amb modificacions. El coneixement dels límits tecnològics permet usar criteris de seguretat d’operació i de sostenibilitat, i permet fer el salt entre la creença en unes capacitats i el coneixement d’aquestes capacitats. Tecnologia i Societat Segona llei de Clarke : "La única manera de trobar els límits de lo possible és anar més enllà d’aquests límits i cercar en l’impossible".
22. Josep M. Fuertes . 1965, Gordon Moore (INTEL) Creixement exponencial: Llei de Moore
23. Josep M. Fuertes Creixement exponencial: Llei de Demi Moore . 1965, Gordon Moore (INTEL) 1998 Bhaskar Chakravorti in The Slow Pace of Fast Change
24. Josep M. Fuertes La Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) Com pot la SCT inserir-se en el teixit social? Quin és el rol que ha de tenir? La SCT ha d’ésser compromesa ha d’instituir-se com a referència de l’avançament tècnic ha d’ésser curosa amb l’aspecte social i distributiu del progrés Tecnologia, Societat i Acadèmia
25. Josep M. Fuertes IEC Tecnologia, Societat i Acadèmia SCCT SCT La SCT considera la tecnologia com a factor de cultura Promou la recerca i la divulgació dels avenços tecnològics Analitza les repercussions de la tecnologia en altres camps Promou contactes entre tècnics i investigadors Promou les publicacions de temes tecnològics