Objectiu: trencar la llei del silenci davant
el 'bullying'
L'escola crea accions perquè els alumnes que
en siguin testimonis ajudin a prevenir-lo
La solució més habitual encara és el canvi de
col·legi d'algun dels implicats
Alumnes de l'institut Front Marítim participen en una sessió formativa
de mediació, dijous.
“Tres alumnes de l'institut Front Marítim de Barcelona van anar, d'un en un, de
manera anònima i per separat, al despatx del director fa uns dies per explicar-li
un cas ocorregut fora del centre, però que concernia un company i que podia
afectar la convivència escolar. «No puc explicar el que va passar perquè és un
assumpte que afecta emocionalment un alumne... Forma part de la seva
intimitat i no ha de transcendir», precisa Salvador Rovira, el responsable del
Front Marítim. «Però si esmento l'anècdota és perquè reflecteix fins a quin punt
estan de conscienciats els estudiants d'aquest institut: van ser tres persones
diferents les que em van comunicar el que havia passat i ho van fer per decisió
pròpia, sense haver-se posat d'acord prèviament», afegeix Rovira, que evita
donar més detalls sobre l'assumpte en qüestió.
A l'institut Front Marítim, un centre inaugurat fa vuit anys al cor del barri del
Poblenou, no hi ha xivatos. «És que aquí, i ho saben els alumnes des del primer
moment, tot aquell que és espectador del patiment d'un company i calla és tan
culpable com l'agressor», assenyala el director. «En realitat, l'alumne que fa un
pas endavant, el que trenca la barrera del silenci que es crea al voltant d'un cas
d'assetjament, és un valent, no un xivato», subratlla Míriam Malagelada,
psicopedagoga i mediadora en un altre institut de la capital catalana, el Consell
de Cent, situat en aquest cas al barri del Poble-sec.
L'assetjament escolar, el setge, el maltractament entre companys o bullying és,
possiblement, l'expressió més angoixant d'un mal clima escolar. I, com en tants
altres casos, una vegada més, han sigut els mateixos centres educatius, els que,
des de ja fa anys, han anat creant els seus propis mecanismes per garantir una
bona convivència. Pràcticament totes les escoles catalanes disposen de protocols
d'actuació en casos de violència greu, com recomana la Generalitat, però
 
	
  
	
  
lamentablement això no evita que la solució per la qual moltes vegades s'opta
quan es produeix un d'aquests fets greus sigui canviar un dels alumnes implicats
(normalment, la víctima) de centre educatiu.
MODELS QUE VAN FUNCIONANT / Com han fet altres països, entre ells la
sempre observada Finlàndia, també aquí s'estan implantant programes contra
el bullying, que busquen la implicació activa dels alumnes espectadors, als quals
s'emplaça, en comptes de riure o callar quan han sigut testimonis d'una
agressió, a convertir-se en una ajuda per a la víctima, amb el suport d'un equip
de professors de referència. A l'institut Front Marítim fins i tot han creat un
model propi que ja s'ha exportat a 350 centres educatius més de tot Espanya i
que aquest any segueixen 70.000 estudiants i al voltant de 7.000 professors,
explica Andrés González Bellido, coordinador del programa Tutoria Entre Iguals
(TEI).
«El programa comença tan bon punt s'arriba a l'institut: cada estudiant de
primer d'ESO és posat en contacte amb un alumne de tercer, que serà el seu
tutor, el seu referent al llarg de tot l'any», detalla González Bellido. Tutors i
tutoritzats estableixen d'aquesta manera un vincle -a vegades, es creen amistats
més duradores- que no tan sols ajuda a resoldre petits problemes quotidians o
d'organització, sinó que també permet prevenir situacions més greus.
«Aquí, qualsevol possible agressor deixa de ser vist com el noi guai de la classe,
perquè és la mateixa classe la que l'aparta i censura el seu comportament»,
prossegueix el psicòleg, que coordina un equip d'investigadors de l'Institut de
Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona...”
FONT: MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA. El Periódico de Catalunya DILLUNS, 19 D'OCTUBRE
DEL 2015
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/objectiu-trencar-llei-del-silenci-davant-bullying-4597945

Article 2

  • 1.
          Objectiu:trencar la llei del silenci davant el 'bullying' L'escola crea accions perquè els alumnes que en siguin testimonis ajudin a prevenir-lo La solució més habitual encara és el canvi de col·legi d'algun dels implicats Alumnes de l'institut Front Marítim participen en una sessió formativa de mediació, dijous. “Tres alumnes de l'institut Front Marítim de Barcelona van anar, d'un en un, de manera anònima i per separat, al despatx del director fa uns dies per explicar-li un cas ocorregut fora del centre, però que concernia un company i que podia afectar la convivència escolar. «No puc explicar el que va passar perquè és un assumpte que afecta emocionalment un alumne... Forma part de la seva intimitat i no ha de transcendir», precisa Salvador Rovira, el responsable del Front Marítim. «Però si esmento l'anècdota és perquè reflecteix fins a quin punt estan de conscienciats els estudiants d'aquest institut: van ser tres persones diferents les que em van comunicar el que havia passat i ho van fer per decisió pròpia, sense haver-se posat d'acord prèviament», afegeix Rovira, que evita donar més detalls sobre l'assumpte en qüestió. A l'institut Front Marítim, un centre inaugurat fa vuit anys al cor del barri del Poblenou, no hi ha xivatos. «És que aquí, i ho saben els alumnes des del primer moment, tot aquell que és espectador del patiment d'un company i calla és tan culpable com l'agressor», assenyala el director. «En realitat, l'alumne que fa un pas endavant, el que trenca la barrera del silenci que es crea al voltant d'un cas d'assetjament, és un valent, no un xivato», subratlla Míriam Malagelada, psicopedagoga i mediadora en un altre institut de la capital catalana, el Consell de Cent, situat en aquest cas al barri del Poble-sec. L'assetjament escolar, el setge, el maltractament entre companys o bullying és, possiblement, l'expressió més angoixant d'un mal clima escolar. I, com en tants altres casos, una vegada més, han sigut els mateixos centres educatius, els que, des de ja fa anys, han anat creant els seus propis mecanismes per garantir una bona convivència. Pràcticament totes les escoles catalanes disposen de protocols d'actuació en casos de violència greu, com recomana la Generalitat, però
  • 2.
          lamentablementaixò no evita que la solució per la qual moltes vegades s'opta quan es produeix un d'aquests fets greus sigui canviar un dels alumnes implicats (normalment, la víctima) de centre educatiu. MODELS QUE VAN FUNCIONANT / Com han fet altres països, entre ells la sempre observada Finlàndia, també aquí s'estan implantant programes contra el bullying, que busquen la implicació activa dels alumnes espectadors, als quals s'emplaça, en comptes de riure o callar quan han sigut testimonis d'una agressió, a convertir-se en una ajuda per a la víctima, amb el suport d'un equip de professors de referència. A l'institut Front Marítim fins i tot han creat un model propi que ja s'ha exportat a 350 centres educatius més de tot Espanya i que aquest any segueixen 70.000 estudiants i al voltant de 7.000 professors, explica Andrés González Bellido, coordinador del programa Tutoria Entre Iguals (TEI). «El programa comença tan bon punt s'arriba a l'institut: cada estudiant de primer d'ESO és posat en contacte amb un alumne de tercer, que serà el seu tutor, el seu referent al llarg de tot l'any», detalla González Bellido. Tutors i tutoritzats estableixen d'aquesta manera un vincle -a vegades, es creen amistats més duradores- que no tan sols ajuda a resoldre petits problemes quotidians o d'organització, sinó que també permet prevenir situacions més greus. «Aquí, qualsevol possible agressor deixa de ser vist com el noi guai de la classe, perquè és la mateixa classe la que l'aparta i censura el seu comportament», prossegueix el psicòleg, que coordina un equip d'investigadors de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona...” FONT: MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA. El Periódico de Catalunya DILLUNS, 19 D'OCTUBRE DEL 2015 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/objectiu-trencar-llei-del-silenci-davant-bullying-4597945