TRES CENTS ANYS D’ALMANSA
1700: ELS INICIS: Mor Carles II sense descendent Felip d’Anjou (net de Lluís XIV) és nomenat hereu Massa poder per a França (aliats : Polònia, Baviera, Suècia, Hongria) Anglaterra, Austria, Prússia i Holanda declaren la guerra a França i donen suport a l’arxiduc Carles d’Austria
ELS CANDIDATS: Què representen per als valencians? FELIP D’ANJOU (FELIP V) Absolutisme i centralisme d’estil francés   (troba suport a la Corona de Castella esgotada dels esforços que li suposa la política imperial) A la Corona d’Aragó, una part de la noblesa ( els botiflers ) li dóna suport, però va contra la tradició pactista i interessos comercials d’aquests territoris C A RLES  D’ÀUSTRIA Federalisme, comerç amb les potències marítimes  ( troba suport a la Corona d’Aragó ) El poble pla li dóna suport per les promeses d’acabar amb les imposicions senyorials EN 1706, PROCLAMAT REI A BARCELONA. DESPRÉS ARRIBA A VALÈNCIA I JURA ELS FURS
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA. ALMANSA La guerra evoluciona bé per a Carles d’Àustria en la mar i a Europa, però a la Península es produeix la derrota d ALMANSA Intent de Galway i Das Minas de frenar la iniciativa francoespanyola (duc de Berwick) 28.000 borbònics  22.000 austraciestes Derrota total de l’exèrcit austracista: més de 5000 morts
DESPRÉS D’ALMANSA Incendi de Xàtiva després d’un llarg setge Dura repressió a Alacant, Vila-Real, Cocentaina o Quart de Poblet El 8 de maig cau València: Basset i molts maulets acudeixen a la defensa de Catalunya Després de la firma Tractats d’Utrech i un llarg setge, Barcelona cau l’11 de setembre de 1714
ELS DECRETS DE NOVA PLANTA El 29 de juny de 1707, Felip Vé promulga els Decrets de Nova Planta  “por el justo derecho de conquista”.  Suposen: supressió autogovern valencià ( Els Furs) ocupació militar del Regne de València substitució del Virrei per un Capità General (màxima autoritat militar i judicial) els funcionaris castellans ocupen els càrrecs
Prohibició de l’ús del valencià a escoles, esglésies, tribunals, universitats, administració Supressió del Dret Civil i l’autonomia monetària i fiscal EN DEFINITIVA : CONSOLIDACIÓ D’UN PROJECTE ESPANYOL CENTRALISTA I ABSOLUTISTA PASSAR DE “REGNE” A “PROVINCIA”
 

Almansa

  • 1.
    TRES CENTS ANYSD’ALMANSA
  • 2.
    1700: ELS INICIS:Mor Carles II sense descendent Felip d’Anjou (net de Lluís XIV) és nomenat hereu Massa poder per a França (aliats : Polònia, Baviera, Suècia, Hongria) Anglaterra, Austria, Prússia i Holanda declaren la guerra a França i donen suport a l’arxiduc Carles d’Austria
  • 3.
    ELS CANDIDATS: Quèrepresenten per als valencians? FELIP D’ANJOU (FELIP V) Absolutisme i centralisme d’estil francés (troba suport a la Corona de Castella esgotada dels esforços que li suposa la política imperial) A la Corona d’Aragó, una part de la noblesa ( els botiflers ) li dóna suport, però va contra la tradició pactista i interessos comercials d’aquests territoris C A RLES D’ÀUSTRIA Federalisme, comerç amb les potències marítimes ( troba suport a la Corona d’Aragó ) El poble pla li dóna suport per les promeses d’acabar amb les imposicions senyorials EN 1706, PROCLAMAT REI A BARCELONA. DESPRÉS ARRIBA A VALÈNCIA I JURA ELS FURS
  • 4.
    EVOLUCIÓ DE LAGUERRA. ALMANSA La guerra evoluciona bé per a Carles d’Àustria en la mar i a Europa, però a la Península es produeix la derrota d ALMANSA Intent de Galway i Das Minas de frenar la iniciativa francoespanyola (duc de Berwick) 28.000 borbònics 22.000 austraciestes Derrota total de l’exèrcit austracista: més de 5000 morts
  • 5.
    DESPRÉS D’ALMANSA Incendide Xàtiva després d’un llarg setge Dura repressió a Alacant, Vila-Real, Cocentaina o Quart de Poblet El 8 de maig cau València: Basset i molts maulets acudeixen a la defensa de Catalunya Després de la firma Tractats d’Utrech i un llarg setge, Barcelona cau l’11 de setembre de 1714
  • 6.
    ELS DECRETS DENOVA PLANTA El 29 de juny de 1707, Felip Vé promulga els Decrets de Nova Planta “por el justo derecho de conquista”. Suposen: supressió autogovern valencià ( Els Furs) ocupació militar del Regne de València substitució del Virrei per un Capità General (màxima autoritat militar i judicial) els funcionaris castellans ocupen els càrrecs
  • 7.
    Prohibició de l’úsdel valencià a escoles, esglésies, tribunals, universitats, administració Supressió del Dret Civil i l’autonomia monetària i fiscal EN DEFINITIVA : CONSOLIDACIÓ D’UN PROJECTE ESPANYOL CENTRALISTA I ABSOLUTISTA PASSAR DE “REGNE” A “PROVINCIA”
  • 8.