The agenda covered introducing the company and who they are multiple times, discussed achieving quality optimum as a goal, presented Algorismi SQA's offerings and methods for software quality assurance, and concluded with a section for questions and answers.
Este documento trata sobre conceptos de nutrición, metabolismo y dieta para deportistas. Define términos clave como alimentación, alimento, nutrición, digestión, absorción y nutrientes. Explica el papel de los hidratos de carbono, lípidos, proteínas, minerales y vitaminas en el cuerpo y su importancia para los deportistas. También cubre temas como la pirámide alimentaria, energía, balance energético y las funciones de los principales macronutrientes.
The agenda covered introducing the company and who they are multiple times, discussed achieving quality optimum as a goal, presented Algorismi SQA's offerings and methods for software quality assurance, and concluded with a section for questions and answers.
Este documento trata sobre conceptos de nutrición, metabolismo y dieta para deportistas. Define términos clave como alimentación, alimento, nutrición, digestión, absorción y nutrientes. Explica el papel de los hidratos de carbono, lípidos, proteínas, minerales y vitaminas en el cuerpo y su importancia para los deportistas. También cubre temas como la pirámide alimentaria, energía, balance energético y las funciones de los principales macronutrientes.
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologiaXplore Health
La biotecnologia ens permet conèixer, i fins i tot modificar, les característiques més íntimes dels éssers vius, les que constitueixen el seu codi genètic. Però convé preguntar-se fins a quin punt és correcte deixar que els científics alterin i creïn organismes. Quins límits s'han d'imposar a la selecció i implantació d'embrions? Quin és l'impacte de la biotecnologia als països en vies de desenvolupament? En quina mesura tenim dret a saber o no saber quina és la nostra predisposició genètica a patir malalties? Qui hauria d’assumir els costos que suposa l'obtenció d'aquesta informació genètica?
Diversos grups, de 8 a 12 estudiants, debaten sobre les qüestions plantejades per cadascuna de les afirmacions i acorden quina posició hauria d'ocupar cada carta entre “d'acord” i “en desacord”. Els grups més nombrosos poden utilitzar el recurs per encetar un debat obert sobre el tema o bé es poden emprar formats que requereixin que els estudiants treballin més formalment o en grups més reduïts.
Sessió general hospitalària del dia 13 de Gener de 2011, a càrrec d´Oftalmologia:
- Dr. Jordi Gatell. Oftalmologia Institut Català de la Retina.
- Sr. Xavier Albuixech. Banc d´Ulls. Clínica Barraquer.
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologiaXplore Health
La biotecnologia ens permet conèixer, i fins i tot modificar, les característiques més íntimes dels éssers vius, les que constitueixen el seu codi genètic. Però convé preguntar-se fins a quin punt és correcte deixar que els científics alterin i creïn organismes. Quins límits s'han d'imposar a la selecció i implantació d'embrions? Quin és l'impacte de la biotecnologia als països en vies de desenvolupament? En quina mesura tenim dret a saber o no saber quina és la nostra predisposició genètica a patir malalties? Qui hauria d’assumir els costos que suposa l'obtenció d'aquesta informació genètica?
Diversos grups, de 8 a 12 estudiants, debaten sobre les qüestions plantejades per cadascuna de les afirmacions i acorden quina posició hauria d'ocupar cada carta entre “d'acord” i “en desacord”. Els grups més nombrosos poden utilitzar el recurs per encetar un debat obert sobre el tema o bé es poden emprar formats que requereixin que els estudiants treballin més formalment o en grups més reduïts.
Sessió general hospitalària del dia 13 de Gener de 2011, a càrrec d´Oftalmologia:
- Dr. Jordi Gatell. Oftalmologia Institut Català de la Retina.
- Sr. Xavier Albuixech. Banc d´Ulls. Clínica Barraquer.
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
Este documento proporciona enlaces a varios textos clásicos de filosofía política y ética, incluyendo La República de Platón, Meditaciones Metafísicas de Descartes, Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil de Locke, el Tratado sobre la Naturaleza Humana de Hume, Utilitarismo de Mill, Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres de Kant, y selecciones de textos de Nietzsche. Los enlaces llevan a resúmenes y extractos en catalán de estas obras fundament
2. ÍNDEX
I. Donació de sang:
a. Donació de sang
b. Condicions per donar sang
c. Pots donar sang encara que...
d. No pots donar sang si...
e. Temporalment no pots donar sang si...
II. Donació d’òrgans:
a. Donació d’òrgans
b. Qui pot ser donant d'òrgans i teixits?
c. En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per
poder donar els òrgans i teixits?
d. Què s'ha de fer per ser donant?
e. Què es pot trasplantar d’un donant viu?
f. Altres informacions
III. Entrevista
IV. Bibliografia
4. DONACIÓ DE SANG
La sang no és pot fabricar. Per tant és important que la
gent que en pot donar, en doni per les persones que la
necessiten.
El primer requisit és la voluntat per realitzar aquest
acte solidari.
Pocs països en el món tenen organitzat un sistema
públic de donació de sang (Argentina, Espanya,
Uruguai).
El 14 de juny de cada any s'ha convingut celebrar el
Dia Mundial del Donant de Sang, com una manera
d'agrair a la gent donant de sang.
T’haurien de fer una transfusió de sang:
Si has tingut un accident o t’han fet una operació en la qual
has perdut molta sang.
Problemes de salut.
5. CONDICIONS PER DONAR SANG
Has de ser major de 18
anys.
Pesar més de 50kg.
Estar bé de salut.
No estar en dejuni.
No haver donat sang en
els últims dos mesos.
Els homes poden donar
sang 4 cops a l’any, i les
dones 3.
6. POTS DONAR SANG ENCARA
QUE…
… tinguis la menstruació.
… prenguis anticonceptius
orals.
… hagis pres aspirines o
antiinflamatoris, tot i que en
aquest cas hauries de
consultar-ho amb el metge.
… tinguis alguna al·lèrgia
(sense estar en la fase crítica
d’aquesta).
… tinguis la tensió alta.
… siguis al·lèrgic als
antibiòtics.
7. NO POTS DONAR SANG SI…
… tens malalties que es
transmeten per ella
(hepatitis B i C, SIDA,
Sífilis…)
… les persones que
conviuen amb tu tenen
malalties a la sang (com
les malalties anteriors).
… ets diabètic
insulinodependent.
… ets epilèptic.
… tens malalties greus.
8. TEMPORALMENT NO POTS
DONAR SANG…
… en el cas de que hagis
passat pel quiròfan
recentment. T’hauries
d’esperar aproximadament:
de 3 a 6 mesos.
… si t’han vacunat, de la
grip (3 dies); i de l’hepatitis
(7 dies).
… si has viatjat a països
tropicals: 1 any.
… si t’has fet algun piercing
o tatuatge recentment: 1
any.
… si estàs embarassada.
Després del part t’has
d’esperar: 6 mesos.
10. DONACIÓ D'ÒRGANS
La donació d’un òrgan és
un acte caritatiu pel qual
una persona, o la seva
família, manifesta la
voluntat que, a partir del
moment de la seva mort,
qualsevol part del seu cos
que sigui apta per al
trasplantament pugui ser
utilitzada per ajudar altres
persones.
A més del trasplantament procedent de donant
cadàver, un malalt també pot rebre un òrgan o un
teixit de donant viu, encara que la immensa majoria
són de donants cadàvers.
11. QUI POT SER DONANT D'ÒRGANS I
TEIXITS?
Qualsevol persona podria ser donant
d’òrgans, amb la seva voluntat i el seu
permís.
La persona que determinarà quins òrgans
són vàlids per poder fer els
trasplantaments i quins no, serà el metge, i
ho farà quan la persona estigui morta.
En el cas de menors d'edat i discapacitats,
haurà de respectar-se la voluntat de les
persones que se’n responsabilitzin. (Llei
30/1979).
12. EN QUINES CIRCUMSTÀNCIES HA DE
PRODUIR-SE LA MORT PER PODER
DONAR ELS ÒRGANS I TEIXITS?
Per poder donar els òrgans i els teixits, el donant
ha de ser tractat en un hospital. Els seus òrgans
no han de ser la causa de la mort, ja que han
d’estar en perfectes condicions perquè puguin ser
utilitzats pel cos d’una altra persona.
Quan la persona donant està viva, l’operació de
trasplantament podria provocar certs riscos en la
seva salut, com qualsevol operació quirúrgica.
13. QUÈ S'HA DE FER PER SER
DONANT?
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser
donant i decideix fer donació dels seus òrgans i teixits
amb la finalitat que siguin trasplantats per ajudar
altres persones, la primera cosa que ha de fer, i la més
important, és comunicar la seva decisió a la família i
els amics més íntims.
14. QUÈ ES POT TRASPLANTAR
D’UN DONANT VIU?
Es pot trasplantar una part del fetge o un ronyó, ja
que no són imprescindibles, és a dir, els éssers
humans podem viure amb només un tros de fetge i
amb un sol ronyó.
En alguns països bàsicament per raons culturals o
per manca d'òrgans de donant cadàver, la majoria
de trasplantaments es fan amb òrgans de donant
viu.
D'altra banda, alguns trasplantaments de teixits
també poden procedir de donant viu, com el teixit
ossi, la membrana amniòtica i els cultius cel·lulars,
i el trasplantament de cèl·lules progenitores de
l'hemopoesi.
15. ALTRES INFORMACIONS
L'extracció d'òrgans i teixits que es fa en
condicions estèrils i en una sala d'operacions
apropiada, és una operació practicada per un
equip mèdic i d'infermeria qualificat.
Si algú està interessat en ser donant d’òrgans,
si té algun dubte o vol saber més informació
sobre aquest tema que truqui al 933 398 303, o
bé mitjançant el correu electrònic:
ocatt@catsalut.cat
17. De quin òrgan ets donant?
Dels ulls.
No et va fer por prendre aquesta decisió?
No, perquè quan els doni, ja estaré morta.
Com et vas informar per poder ser donant?
El metge m’ho va proposar, i ell mateix em va ajudar a fer els tràmits.
Per què no t’has fet donant d’altres òrgans?
Perquè a partir d’una certa edat només pots donar els ulls.
Li va semblar bé a la teva família aquesta decisió?
No els hi vaig consultar, ja que el cos és meu i faig el que vull.
Algú de la teva família és o ha sigut donant?
No, de moment jo sóc de única.
Estàs contenta de donar visió a una altra persona?
Molt. Perquè amb els meus ulls hi podran veure dues persones.
Qui és la persona responsable de dir que ets un donant després de la teva mort?
Els meus fills i el meu marit.
De quin centre hospitalari t’has fet donant?
De la Clínica Barraquer de Barcelona.
T’agradaria que tothom col·labores més en aquests temes?
Sí, ja que quan estàs mort no pots aprofitar els òrgans, prefereixo que la gent que els necessiti els pugui
aprofitar.