L’Ajuntament de Sant Cugat implanta un concepte nou fins ara a les concessions públiques: pagar en funció del compliment, la qualitat i la satisfacció del servei. El govern de Sant Cugat és el primer en implantar el sistema ‘leangovernment’ en la concessió del servei de neteja viària i de recollida de residus.
L’objectiu és avaluar de forma continuada mitjançant indicadors objectivables el grau de compliment de la licitació i el marge de millora i eficiència dels recursos materials i humans. b aquesta iniciativa, l’Ajuntament s’ha convertit en una administració pionera a l’hora d’aplicar el concepte de facturació variable en la prestació dels serveis municipals
Presentacion PFC para Seminario Retos en la implantación de la Huella de Carb...Patricia Merayo
Seminario: "Retos en la implantación de la Huella de Carbono en la Gestión de Residuos", 7 de mayo 2014
ETSI Montes de Madrid
Presentación y moderación:
D. José Vicente López. Director ETSI Montes y Cátedra Ecoembes
Intervenciones:
D. José Magro. AENOR
D. Alberto Fernández. ECOEMBES
D. Augusto López de Sa y Areses. CANON ESPAÑA
Dña. Patricia Merayo Regueras. Experta en Recogida de Residuos y Experta Huella de Carbono
D. Marco Blanquer. ZAMABI
La finalidad de la presentación es dar a conocer el protocolo desarrollado para el calculo de huella de carbono en la recogida de residuos urbanos en el PFC y los resultados de su aplicación.
La siguiente presentación contiene una breve explicación de los tipos de plantas. Los tipos de plantas que se mencionan son las acuáticas, terrestres y aeroterrestres. Se proveen ejemplos y actividad interactiva.
Presentacion PFC para Seminario Retos en la implantación de la Huella de Carb...Patricia Merayo
Seminario: "Retos en la implantación de la Huella de Carbono en la Gestión de Residuos", 7 de mayo 2014
ETSI Montes de Madrid
Presentación y moderación:
D. José Vicente López. Director ETSI Montes y Cátedra Ecoembes
Intervenciones:
D. José Magro. AENOR
D. Alberto Fernández. ECOEMBES
D. Augusto López de Sa y Areses. CANON ESPAÑA
Dña. Patricia Merayo Regueras. Experta en Recogida de Residuos y Experta Huella de Carbono
D. Marco Blanquer. ZAMABI
La finalidad de la presentación es dar a conocer el protocolo desarrollado para el calculo de huella de carbono en la recogida de residuos urbanos en el PFC y los resultados de su aplicación.
La siguiente presentación contiene una breve explicación de los tipos de plantas. Los tipos de plantas que se mencionan son las acuáticas, terrestres y aeroterrestres. Se proveen ejemplos y actividad interactiva.
Presentació de Xavier Gómez Olmos, Responsable de Seguiment i Vigilància Ambiental, en el marc de la jornada "Novetats en el règims d'inspecció i control de les activitats de l'annex I de la Llei 20/2009" organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat el 14 de gener de 2014
Resum del mòdul 6 de l'assignatura de Gestió de projectes del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)
Presentació per a la Sessió formativa sobre conceptes clau dels sistemes de qualitat a les administracions públiques. Novembre 2011. Sylvia Alonso Codina
Presentació Xarxes Q3 i Q2, dijous 21 de maig de 2015, Applus
Ordre del dia:
09.30 h Benvinguda i presentació de la jornada.
09.45 h El procés des de l’auditoria interna a l’obtenció del certificat ISO 9001. A càrrec d’un responsable d’APPLUS.
10.45 h Pausa - cafè
11.15 h La planificació de l’auditoria al centre. A càrrec dels coordinadors del PQiMC.
12.00 h Informacions diverses:
- Jornada de Cloenda
- QCampus.
- Memòria final de curs, indicadors i certificats d’innovació.
- Enquesta final de curs.
12.15 h Torn obert de paraules
12.30 h Visita instal·lacions Applus
13.30 h Final de la sessió
Aquesta setmana ha finalitzat la col·locació de les plaques identificatives de diverses vies urbanes. Tal i com va decidir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament, els noms proposats per a aquestes ubicacions tenen a veure amb el passat agrícola de la ciutat.
Els principals criteris d’assignació que la Comissió ha seguit han estat, d’una banda, i principalment, el de recuperar noms que rememoressin el passat agrícola de la ciutat, ja que la principal activitat d’aquesta havia estat fins fa poques dècades la vinculada al món agrari; d’altra banda, el de fixar en la mesura d’allò possible denominacions ja popularitzades; i, finalment, el d’assignar denominacions en termes de facilitació de la ubicació segons criteris lògics. Els noms adjudicats són els següents:
• A les 6 rotondes que hi ha en aquests moments a la Via Augusta, amb noms d’oficis tradicionals passen a dir-se: Plaça dels Carreters, Plaça dels Traginers, Plaça dels Boters, Plaça dels Basters, Plaça dels Pagesos, Plaça dels Cistellers.
• A les 6 rotondes que hi ha a l’eix viari format per l’Avinguda de la Clota, carrer de Cerdanya i Carretera de Vallvidrera, els noms tenen relació amb la producció del vi i oficis o eines: Plaça de les Aixades, Plaça dels Arreus, Plaça del Xic, Plaça de la Verema, Plaça de les Portadores i Plaça del Vi.
• Al barri de Can Sant Joan, en l’encreuament entre l’Avinguda Europa i carrers del Danubi i del Sena, és la Plaça de Can Sant Joan
• Al Sector Oest de Mira-sol, Plaça de la Molta, Plaça de la Batuda, Plaça de la Collita, Plaça de la Llaurada, Plaça de la Sembra, Plaça de la Sega, Plaça del Blat, Plaça de l’Era, Plaça dels Abats.
• A la Ronda Nord a Coll Favà, la que ara es coneix popularment amb el nom de Pirulí, serà la Plaça de Coll Favà.
• La rotonda que toca amb l’Avinguda de Roquetes serà Plaça de l’Oli; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola a l’entrada del municipi Plaça de Cerdanyola; la rotonda prevista a la carretera de Rubí, a l’entrada del municipi, Plaça de Rubí; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola al davant del Parc de la Pollancreda serà la Plaça de la Pelleria, en referència a l’antiga pelleria que hi havia abans allà; la rotonda de la Rambla del Celler amb Cèsar Martinell és a partir d’ara la Plaça del Celler; i la rotonda del carrer Pau VI, Plaça de Joan Pau II.
Memòria 2015 brigada municipal de Sant Cugat del VallèsPremsa Sant Cugat
Al llarg el 2015 la Brigada ha realitzat 4.768 intervencions, que significa una mitjana de 13 accions diàries. D’aquestes, el 41 % són dedicades al manteniment de les dependències municipals, el 55% restant són actuacions a la via pública i el 4 % corresponen a serveis de guàrdia i altres. Aquest 55%, desglossat, es divideix en manteniment ferm i paviment vials públics (12%), senyalització viària horitzontal i vertical (22%) i logística i infraestructures (22%).
More Related Content
Similar to Presentació Pla de Control i Míllora Contínua al Servei de Neteja Sant Cugat
Presentació de Xavier Gómez Olmos, Responsable de Seguiment i Vigilància Ambiental, en el marc de la jornada "Novetats en el règims d'inspecció i control de les activitats de l'annex I de la Llei 20/2009" organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat el 14 de gener de 2014
Resum del mòdul 6 de l'assignatura de Gestió de projectes del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)
Presentació per a la Sessió formativa sobre conceptes clau dels sistemes de qualitat a les administracions públiques. Novembre 2011. Sylvia Alonso Codina
Presentació Xarxes Q3 i Q2, dijous 21 de maig de 2015, Applus
Ordre del dia:
09.30 h Benvinguda i presentació de la jornada.
09.45 h El procés des de l’auditoria interna a l’obtenció del certificat ISO 9001. A càrrec d’un responsable d’APPLUS.
10.45 h Pausa - cafè
11.15 h La planificació de l’auditoria al centre. A càrrec dels coordinadors del PQiMC.
12.00 h Informacions diverses:
- Jornada de Cloenda
- QCampus.
- Memòria final de curs, indicadors i certificats d’innovació.
- Enquesta final de curs.
12.15 h Torn obert de paraules
12.30 h Visita instal·lacions Applus
13.30 h Final de la sessió
Aquesta setmana ha finalitzat la col·locació de les plaques identificatives de diverses vies urbanes. Tal i com va decidir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament, els noms proposats per a aquestes ubicacions tenen a veure amb el passat agrícola de la ciutat.
Els principals criteris d’assignació que la Comissió ha seguit han estat, d’una banda, i principalment, el de recuperar noms que rememoressin el passat agrícola de la ciutat, ja que la principal activitat d’aquesta havia estat fins fa poques dècades la vinculada al món agrari; d’altra banda, el de fixar en la mesura d’allò possible denominacions ja popularitzades; i, finalment, el d’assignar denominacions en termes de facilitació de la ubicació segons criteris lògics. Els noms adjudicats són els següents:
• A les 6 rotondes que hi ha en aquests moments a la Via Augusta, amb noms d’oficis tradicionals passen a dir-se: Plaça dels Carreters, Plaça dels Traginers, Plaça dels Boters, Plaça dels Basters, Plaça dels Pagesos, Plaça dels Cistellers.
• A les 6 rotondes que hi ha a l’eix viari format per l’Avinguda de la Clota, carrer de Cerdanya i Carretera de Vallvidrera, els noms tenen relació amb la producció del vi i oficis o eines: Plaça de les Aixades, Plaça dels Arreus, Plaça del Xic, Plaça de la Verema, Plaça de les Portadores i Plaça del Vi.
• Al barri de Can Sant Joan, en l’encreuament entre l’Avinguda Europa i carrers del Danubi i del Sena, és la Plaça de Can Sant Joan
• Al Sector Oest de Mira-sol, Plaça de la Molta, Plaça de la Batuda, Plaça de la Collita, Plaça de la Llaurada, Plaça de la Sembra, Plaça de la Sega, Plaça del Blat, Plaça de l’Era, Plaça dels Abats.
• A la Ronda Nord a Coll Favà, la que ara es coneix popularment amb el nom de Pirulí, serà la Plaça de Coll Favà.
• La rotonda que toca amb l’Avinguda de Roquetes serà Plaça de l’Oli; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola a l’entrada del municipi Plaça de Cerdanyola; la rotonda prevista a la carretera de Rubí, a l’entrada del municipi, Plaça de Rubí; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola al davant del Parc de la Pollancreda serà la Plaça de la Pelleria, en referència a l’antiga pelleria que hi havia abans allà; la rotonda de la Rambla del Celler amb Cèsar Martinell és a partir d’ara la Plaça del Celler; i la rotonda del carrer Pau VI, Plaça de Joan Pau II.
Memòria 2015 brigada municipal de Sant Cugat del VallèsPremsa Sant Cugat
Al llarg el 2015 la Brigada ha realitzat 4.768 intervencions, que significa una mitjana de 13 accions diàries. D’aquestes, el 41 % són dedicades al manteniment de les dependències municipals, el 55% restant són actuacions a la via pública i el 4 % corresponen a serveis de guàrdia i altres. Aquest 55%, desglossat, es divideix en manteniment ferm i paviment vials públics (12%), senyalització viària horitzontal i vertical (22%) i logística i infraestructures (22%).
Balanç OMIC 2015: es manté el servei d’atenció al consumidor i el grau de resposta de les empreses a través de la mediació municipal
Telefonia i elèctriques tornen a ser els serveis més reclamats
Amb la implantació de l’eadministració, l’OMIC deixarà començarà a funcionar sense documentació en paper aquest 2016
Pla Estratègic de Comerç (PEC), impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu d’analitzar la situació actual del comerç de Sant Cugat i plantejar estratègies de futur en aquest àmbit. El Pla, a càrrec de l’empresa Uste, és per al període 2016-19 i s’ha elaborat tenint en compte principalment les 6 grans centralitats comercials que hi ha a Sant Cugat: nucli urbà, av. Cerdanyola, Mira-sol, Torreblanca, Coll Favà i Volpelleres.
Dossier de premsa de la visita a les obres fetes durant els mesos d'estiu 2015: clavegueram, manteniment de la via pública, equipaments municipals i escoles publiques. La despesa ha estat de 800.000. També inclou les actuacions fetes al sector de la Capella de Sant Joan de Mira-sol, l'accessibilitat al complex Volpelleres Centre, la millora de la mobilitat al barri de Vollpelleres i el Pla de Millora Urbana de La Floresta.
Programa del Festival Nacional de Poesía 2015 a Sant Cugat, que se celebra del 18 al 25 d'octubre en diferents espais de la ciutat. Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.
Cursos i tallers de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat -...Premsa Sant Cugat
Cursos i tallers de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat de l'octubre al desembre del 2015. Els centres de la Xarxa són: Casa de Cultura, Casal Torre Blanca, Centre d'Art Maristany, Casal de Mira-sol, Casino de la Floresta i Casal de les Planes.
Horaris d'estiu del servei de transport urbà de Sant Cugat del Vallès entre l'1 i el 30 d'agost. Les úniques línies que deixen de funcionar són la L10 i L11. Les línies L5, L7 i L9 no circularan els diumenges i els dies festius. El servei habitual es reprendrà el dilluns 31 d'agost.
Avantprojecte de rehabilitació del teatre de La UnióPremsa Sant Cugat
Avantprojecte de rehabilitació del teatre de La Unió elaborat pel despatx d'arquitectes Dilmé Fabré Torras i Associats, guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Lectures a la frecsa 2015: William Shakespeare a Sant CugatPremsa Sant Cugat
La inauguració de l’exposició “10 anys llegint a la Fresca”, el proper dijous, 25 de juny, a les 19:30, a la Casa de Cultura, marcarà el tret de sortida de les activitats de les Lectures a la Fresca aquest 2015.
Enguany se celebra l’11a edició d’aquest cicle, que té l’objectiu d’acostar la literatura, sobretot la dramatúrgia, a la ciutadania, d’una manera didàctica, lúdica i gratuïta. Amb la coordinació de la santcugatenca Dolors Vilarasau, les Levures d’enguany seguiran el següent programa:
Dijous, 2 de juliol, 22 h- Parc de Ramon Barnils
MOLT SOROLL PER RES, de William Shakespeare
Parking Shakespeare (companyia convidada)
Amics de Pedra i Sang + Israel Solà, versió i direcció
Dijous, 9 de juliol, 22 h - Celler Modernista
JULIETA , a partir del Romeu i Julieta, de W Shakespeare
Amics de Pedra i Sang + Txell Roda, dramaturgia i direcció
Dijous, 16 de juliol, 22 h
Plaça de l’alcalde Magí Bartralot
XÈCSPIR, cabaret literari a partir de textos de W Shakespeare
Amics de Pedra i Sang + Dolors Vilarasau, dramatúrgia i direcció
Dijous, 23 de juliol, 22 h
Jardins del Monestir- Espai dels castanyers
MAC BETH, de William Shakespeare
Dolors Vilarasau, direcció
Cada any el cicle de Lectures a la Fresca s’acompanya d’un vano per refrescar les nits de les lectures i el disseny, en aquesta ocasió, és de l’artista santcugatenc Pep Codó.
La tercera edició de Nits a Sant Cugat us proposa més d’una trentena d’activitats culturals amb marcat accent santcugatenc, que ompliran de música, teatre, cinema i història els vespres dels mesos d’estiu (juny-setembre) i que de ben segur situaran la cultura en el centre de la vida dels santcugatencs. A l’estiu, quan el sol es pon i la calor minva, és l’hora del dia (de la nit, en aquest cas) ideal per gaudir d’aquestes propostes, totes programades a l’aire lliure, a la fresca de la nit.
L’agenda Nits a Sant Cugat va néixer amb la idea d’aglutinar totes les propostes culturals i diferents programacions que es duien a terme a Sant Cugat als vespres durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, amb l’objectiu de donar-los un impuls promocional i que arribessin conjuntament i d’una manera més clara a tots els ciutadans.
D’altra banda, les Nits a Sant Cugat remarquen l’esperit inquiet i cultural de la ciutat, ja que any darrera any, inclou nombroses propostes culturals de diferents estils i per a tots els gustos, organitzades tan pel propi Ajuntament, com per diferents entitats de la ciutat.
Presentació Pla de Control i Míllora Contínua al Servei de Neteja Sant Cugat
1. Pla de Control i Millora Contínua del Servei de
Neteja Viària i Recollida i Transport de Residus
de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Dossier de Premsa
Sant Cugat del Vallès, 20 Març de 2013
2. Índex
1. Introducció pàg. 3
2. Objectius del Pla de Control i Millora Contínua pàg. 4
3. Fases del projecte pàg. 5
4. Execució operativa pàg. 7
5. Metodologia Lean Government pàg. 11
2
3. 1. Introducció
• L’any 2009 es va realitzar un estudi tècnic de referència per dimensionar el servei, determinar
les necessitats reals del municipi i estudiar les noves tecnologies per fer-lo més eficient.
•L’any 2010 es van redactar els nous plecs de condicions sota els principis d’innovació,
transparència, optimització i control. Aquests plecs van establir les bases que han fet possible
el sistema de control i millora continua del servei.
•El Ple municipal en data 20 de desembre de 2010 va adjudicar el contracte de neteja viària i
recollida i transport de residus municipals a l’Empresa Valoriza Servicios Ambientales S.A.
L’Àmbit de Gestió de Territori i Qualitat Urbana de l’Ajuntament de Sant Cugat ha implementat - a
partir del Gener de 2013 - un nou Pla de Control i Millora Contínua del servei de Neteja Viària i
Recollida i Transport de Residus de la ciutat.
•L’objectiu del sistema és controlar i avaluar de manera permanent la quantitat i la qualitat
del servei ofert per l’empresa concessionària encarregada de realitzar les tasques que formen
part del servei. Aquest control - executat amb una periodicitat diària – permet, d’una banda,
emetre una factura mensual ajustada a la realitat de la feina executada i, per l’altra, identificar de
manera permanent els aspectes potencialment millorables.
•El projecte, liderat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, es tracta d’una iniciativa pionera en
l’àmbit de l’Administració Pública arreu de l’Estat basada en el principis de la metodologia Lean
Government.
3
4. 2. Objectius del Pla de Control i Millora Contínua
1 Controlar d’una manera exhaustiva i rigorosa el nivell general del servei
ofert per l’empresa concessionària del servei de Neteja Viària i Recollida i
Transport de Residus i emetre una factura variable que es correspongui
amb la quantitat dels serveis prestats i amb l’avaluació qualitativa dels
mateixos.
2 Identificar proactivament i aplicar contínuament totes aquelles millores
que permetin optimitzar el nivell del servei de Neteja Viària i Recollida i
Transport de Residus
3 Oferir un servei de qualitat als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat i, al
mateix temps, assegurar que els recursos públics s’inverteixen de forma
eficient
Volem garantir l’eficiència i la qualitat permanent del servei de Neteja Viària i
Recollida i Transport de residus per mitjà de l’optimització dels recursos destinats
4
5. 3. Fases del projecte
El projecte s’ha dut a terme en 2 grans fases: la primera d’elles va servir per a realitzar l’anàlisi dels processos i les
mètriques clau del servei així com per definir els mecanismes necessaris per a l’establiment del Pla de Control i Millora
Contínua.
Establir els mecanismes de Control i Millora Contínua del servei de Neteja
1ª Fase: Maig – Desembre 2012
Viària i Recollida i Transport de Residus
Anàlisi i diagnòstic de la Preparació del Control i
A B Definició de la solució C
situació inicial la Millora Contínua
Control de qualitat del servei de neteja viària i recollida i transport de residus
Introduir dades d'inspeccions
Quadre de Comandament
Modificar paràmetres de fac turació
Quali_net
Generar informe mensual
Consultar informe anual
Definició i anàlisi de valor dels Identificació de les possibles Establiment d’una metodologia
processos actuals del servei oportunitats de millora d’inspecció
Establiment d’indicadors i Estimació dels beneficis que Definició d’un quadre de
mètriques clau podria suposar la seva comandament i un sistema de
implementació facturació variable en base a la
Determinació de les causes-arrel
cobertura i la qualitat del servei
de les problemàtiques Comparativa de la situació
executat
observades actual - futura
5
6. 3. Fases del projecte
La segona fase del projecte –en la qual ens trobem actualment- és la destinada a garantir l’execució del Pla per mitjà
del desenvolupament de les eines que assegurin el control del servei i la posada en marxa d’accions que en millorin el
funcionament de manera permanent.
Garantir l’execució del Pla de Control i Millora Contínua del servei i Gestió
2ª Fase: Actualitat
del Canvi
Desenvolupament Identificació, priorització Definició dels
A d’eines per garantir el B i aplicació de millores C mecanismes per garantir
control del servei progressives la gestió del canvi
Definició i establiment dels protocols Adaptació, millora i Elaboració i impartició del Pla
i criteris per a la recollida, avaluació i desenvolupament de les fitxes de Formació
millora contínua del servei d’inspecció
Disseny i suport en l’execució
Planificació, recollida i processament Ajustament dels paràmetres i del del Pla de Comunicació
de les dades mètode de càlcul de la facturació intern i extern
variable
Realització d’informes de nivell de
servei
6
7. 4. Execució operativa
Com es concreta això en el dia a dia?
1
Comprovar la feina diària
Realització executada, quantitativa i
d’inspeccions qualitativament, per
l’empresa concessionària
2
Recollir i analitzar tota la
Recopilació de dades informació mensual
relativa al servei
3
Elaborar la factura en base
Avaluació del servei al servei realitzat per
l’empresa concessionària
7
8. 4. Execució operativa
Com es concreta això en el dia a dia?
1
Realització d’inspeccions
Cada dia els inspectors de l’Ajuntament surten al carrer per comprovar la feina realitzada per l’empresa
concessionària.
Per a recollir la informació, els inspectors de l’Ajuntament utilitzen unes fitxes d'inspecció que serveixen
per avaluar la qualitat del servei executat.
Per assegurar que la informació es recopila d’una manera justa, les inspeccions es fan sempre en
companyia d’un responsable de l’empresa concessionària.
Al final del mes, s’han inspeccionat totes les tasques que formen part del servei.
OK NO
8
9. 4. Execució operativa
Com es concreta això en el dia a dia?
2
Recopilació de dades
Diàriament es comproven les dades sobre l’execució del servei, gràcies a les dades proporcionades en
temps real per MOBA, el sistema de seguiment i control incorporat a tota la flota del servei.
Les dades recopilades en les inspeccions diàries de qualitat s’afegeixen a un quadre de comandament
anomenat Quali_net.
A partir del tractament de les dades obtingudes a través d’ambdues fonts, el Quali_net genera informes
mensuals del nivell de servei.
Quali_net
Sistema
d’informació
9
10. 4. Execució operativa
Com es concreta això en el dia a dia?
3
Avaluació del servei
En base a les dades introduïdes al Quali_net s’efectua l’avaluació mensual del nivell de servei.
L’objectiu és valorar que totes les tasques incloses com a part de la concessió estiguin fetes i que
aquestes s’hagin fet bé.
La factura mensual que farà l’Ajuntament dependrà del resultat de les avaluacions.
Quali_net
10
11. 5. Metodologia Lean Government
El desenvolupament del Pla de Control i Millora Contínua s’ha dut a terme en base a la metodologia Lean Government.
Aquesta metodologia és un híbrid entre l’agilitat i la capacitat d’optimització de processos del Lean i la solidesa
metodològica del Six Sigma. La conjunció d’ambdues tècniques proporciona una rigorosa eina d’execució de projectes.
METODOLOGIA LEAN + SIX SIGMA
Motorola (1982) - desenvolupada
Origen Toyota (entre 1948 i 1975)
posteriorment per General Electric
Incrementar la velocitat i l’agilitat dels Millorar els processos a través del
processos, identificant i eliminant el mesurament i l’anàlisi estadística dels factors
Objectiu
desaprofitament i el no-valor afegit que contribueixen al seu funcionament i
rendiment (sentit més ampli de la millora)
Principis Lean:
DMAIC (millora de processos): Define,
• Definir valor
Measure, Analyze, Improve, Control
Metodologia • Identificar i eliminar desbarataments
DFSS (creació de processos): Demand,
• Crear flux i sistema “pull” Define, Develop, Design, Deploy
• Buscar la perfecció
Aporta rapidesa i simplificació
Aporta l'esquelet metodològic
dràstica
11
12. 5. Metodologia Lean Government
La metodologia Lean Six Sigma es diferencia d’altres per tenir un rigorós procés de mesurament i tractament de dades
que permet prendre decisions en base a resultats objectius i, en conseqüència, millora substancialment el rendiment
operatiu d’una organització.
Diferències entre el Lean Government i d’altres metodologies
METODOLOGIA LEAN GOVERNMENT METODOLOGIES TRADICIONALS
Normalment es pressuposa el que el client
Es focalitza en millorar allò realment rellevant per
necessita i percep com a problemàtica, arribant a
al client (intern i extern) del procés
implementar la solució no adequada
Tradueix els objectius en mètriques
Moltes vegades es basa en la intuïció, prenent
quantificables (exemple: reducció del temps de
decisions que no són en base a un tractament
tramitació en un 30%), demostrant amb dades
acurat de dades
objectives les millores introduïdes en el procés
Alinea les millores dels processos amb els Es destina un esforç i/o inversió a una solució
objectius de l’organització amb menys resultats
Persegueix la millora contínua, establint No tenen un pla de control per a mantenir al llarg
mecanismes i indicadors de seguiment i control de la del temps una qualitat igual o superior a l’assolida
solució implementada mitjançant la solució
12