ESQUEMES - RESUM, dels diferents apartats del tema 2 de 4t d'ESO

1. TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS i
MOVIMENTS NACIONALISTES ( 1789 – 1871 )

2. TEMA 2: ASPECTES A TRACTAR al TEMA
INDEX
 INTRODUCCIÓ: FOTOGRAFIA,TEXT i ACTIVITATS, VIDEO
I. LIBERALISME i NACIONALISME
 DEFINICIÓ i PRINCIPIS BÀSICS
II. LA REVOLUCIÓ FRANCESA:
• CAUSES
• INICI o ESCLAT --- ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT
• ETAPES:
• MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789 – 1792 )
III. LA PRIMERA REPÚBLICA (1792 – 1799 ):
o CONVENCIÓ GIRONDINA
o CONVENCIÓ JACOBINA --- TERROR ROBESPIERRE
o CAIGUDA dels JACOBINS La REPÚBLICA BURGESA NAPOLEÓ BONAPARTE
IV. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC ( 1799 – 1815 )
 NAPOLEÓ de CÒNSOL a EMPERADOR
 CONQUISTA DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC
 LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
V. RESTAURACIÓ i REVOLUCIONS LIBERALS ( 1815 – 1848 ):
• L’EUROPA de la RESTAURACIÓ CONGRÉS de VIENA
• Les REVOLUCIONS del 1830
• Les REVOLUCIONS del 1848
VI. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES:
 PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
 LA UNITAT D’ITÀLIA: CAVOUR – GARIBALDI – VICTOR MANUEL II de SAVOIA
 LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA: ZOLLVEREIN -- GUILLEM I -- BISMARCK

3. ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME:
 DEFINICIÓ
 D’ON VA SORGIR
 CONCEPTE DE LA SOCIETAT QUE TENIA
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
1.
 SOBIRANIA NACIONAL
1.
 SEPARACIÓ DE PODERS
2.
 EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ EXPLICACIÓ dels MATEIXOS
3.
 DRETS DE PROPIETAT
 ESTAT LIBERAT:
 ORIGEN
 FORMES que POT PRESENTAR i DIFERÈNCIES ENTRE ELLES MONARQUIA
REPÚBLICA
 NACIONALISME:
 QUÈ ÉS i QUÈ DEFENSA
 NACIÓ:
o QUÈ ÉS i FORMES en que es MANIFESTA:
 DISGREGADOR
 INTERGRADOR o UNIFICADOR

4. ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME:
 DEFINICIÓ:CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA
POLÍTICA i ECONÓMICA
 VA SORGIR: IDEES de John LOCKE i dels IL.LUSTRATS FRANCESOS
 CONCEPTE DE LA SOCIETAT: CONJUNT D’ÉSSERS LLIURES, ELS CIUTADANS,
QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE
L’ESTAT HA DE GARANTIR
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
1.
 SOBIRANIA NACIONAL
1.
 SEPARACIÓ DE PODERS
2.
 EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ EXPLICACIÓ dels MATEIXOS
3.
 DRETS DE PROPIETAT
 ESTAT LIBERAT:
 ORIGEN: BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL PRIVILEGIAT,
VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME i VA IMPULSAR LES REVOLUCIONS
BURGESES, QUE VAN POSAR FI A L’ABSOLUTISME
 FORMES que POT PRESENTAR i DIFERÈNCIES ENTRE ELLES
 MONARQUIA;MANTENINT UN REI HEREDITARI
 REPÚBLICA:INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA

5. ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 NACIONALISME:
 QUÈ ÉS: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL.
 QUÈ DEFENSA: QUE DEFENSA LA LLIBERTAT DE LES NACIONS ENS CONSTITUIR-SE EN
ESTATS INDEPENDENTS
 NACIÓ:
o QUÈ ÉS: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS PROPIS, com
SÓN: LLENGUA, TRADICIONS, RELIGIÓ, PASSAT ..
o FORMES en que es MANIFESTA:
 DISGREGADOR: DEFENSA SEPARAR-SE D’UN ESTAT MULTINACIONAL o SIGUI VARIES
NACIONS, CAS DE L’IMPERI OTOMÀ i l’AUSTROHONGARÉS
 INTERGRADOR o UNIFICADOR: AJUNTA NACIONS QUE ESTAVEN DIVIDIDES EN
DIFERENTS ESTATS, CAS D’ITÀLIA i ALEMANYA

6. ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME:
 DEFINICIÓ: UNA CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA POLÍTICA i
ECONÓMICA
 VA SORGIR:A PARTIR DE LES IDEES de John LOCKE i dels IL.LUSTRATS FRANCESOS
 CONCEPTE DE LA SOCIETAT:
 CONJUNT D’ÉSSERS LLIURES, ELS CIUTADANS, QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES
LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE L’ESTAT HA DE GARANTIR
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
1.
 SOBIRANIA NACIONAL
1.
 SEPARACIÓ DE PODERS
2.
 EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ
3.
 DRETS DE PROPIETAT
1. SOBIRANIA NACIONAL
  EL PRINCIPI DE PODER RESIDEIX EN LA NACIÓ i CAP INDIVIDU O COL·LECTIU POT APROPIAR-SE-LA
 IMPLICA FER ELECCIONS PERIÒDIQUES PER ELEGIR ELS REPRESENTANTS DE LA VOLUNTAT
NACIONAL ( SISTEMA REPRESENTATIU ) MITJANÇANT EL DRET AL SUFRAGI, PER MIG DEL VOT, EN
UNES ELECCIONS i CANALITZAT A TRAVÉS DELS PARTITS POLÍTICS
2. SEPARACIÓ DE PODERS
 PER EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER EN UNA MATEIXA PERSONA i EVITAR LA TIRANIA,DIVIDIR
el PODER, EN TRES GRUPS DIFERENTS i INDEPENDENTS:
 L'EXECUTIU, HA D'ESTAR LIMITAT EN LES SEUES ATRIBUCIONS S’ENCARREGA D’APLICAR LES LLEIS i
RECAU en el GOVERN
 EL LEGISLATIU, ELABORA LES LLEIS i PERTANY AL PARLAMENT o una ASSEMBLEA ELECTIVA
 EL JUDICIAL, DEU DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES LLEIS i SANCIONAR ELS INFRACTORS, ESTÀ
EN MANS dels TRIBUNALS de JUSTICIA i HA DE SER INDEPENDENT dels ALTRES PODERS

7. ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
3. EXISTÈNCIA d’una CONSTITUCIÓ
 LES LLEIS ESTAN SEMPRE D'ACORD AMB UNA CONSTITUCIÓ, ELABORADA PEL PARLAMENT i
RATIFICADA PEL POBLE
 LA LLEI GARANTEIX els DRETS i les LLIBERTATS dels CIUTADANS, COM la seua IGUALTAT JURÍDICA i
FISCAL i FIXA els LÍMITS del PODER i DEFINEIX les RELACIONS ENTRE els PODERS de l’ESTAT i els dels
CIUTADANS
4. DRETS de PROPIETAT
 ELS CIUTADANS PODEN DISPOSAR LLIUREMENT DELS SEUS BÉNS
 L’ECONOMIA ES FONAMENTA EN EL LLIURE MERCAT i l’ESTAT NO HA D’INTERVENIR EN ELS AFERS
ECONÒMICS
 ESTAT LIBERAT:
 ORIGEN :
- LA BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL PRIVILEGIAT,
VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME i VA IMPULSAR LES REVOLUCIONS
BURGESES, QUE VAN POSAR FI A L’ABSOLUTISME
 FORMES i DIFERÈNCIES:
- La MONARQUIA, MANTENINT UN REI HEREDITARI
- La REPÚBLICA, INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA
 NACIONALISME:
 ES: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL QUE DEFENSA LA LLIBERTAT DE LES NACIONS
ENS CONSTITUIR-SE EN ESTATS INDEPENDENTS.
 DEFENSA: LA NECESSITAT DE FER COINCIDIR ESTAT i NACIÓ, es a dir REAGRUPAR EN L’INTERIOR
D’UNES MATEIXES FRONTERES ELS MEMBRES D’UNA COMUNITAT NACIONAL.
 NACIÓ:
o ES: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS PROPIS, com:

8. ESQUEMA - RESUM 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME el podem DEFINIR COM:
- UNA CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA POLÍTICA i ECONÓMICA, que va
SORGIR A PARTIR DE LES IDEES DE:
- John LOCKE
- dels IL.LUSTRATS FRANCESOS
- EL CONCEPTE DE LA SOCIETAT QUE DEFENSA EL LIBERALISME, ERA LA D’UN CONJUNT D’ÉSSERS
LLIURES, ELS CIUTADANS, QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE
L’ESTAT HA DE GARANTIR
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
1.
 SOBIRANIA NACIONAL
1.
 SEPARACIÓ DE PODERS
2.
 EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ
3.
 DRETS DE PROPIETAT
1. SOBIRANIA NACIONAL
  EL PRINCIPI DE PODER RESIDEIX EN LA NACIÓ i CAP INDIVIDU O COL·LECTIU POT APROPIAR-SE-LA
 IMPLICA FER ELECCIONS PERIÒDIQUES PER ELEGIR ELS REPRESENTANTS DE LA VOLUNTAT
NACIONAL, MITJANÇANT EL DRET AL SUFRAGI, PER MIG DEL VOT, EN UNES ELECCIONS i CANALITZAT A
TRAVÉS DELS PARTITS POLÍTICS
2. SEPARACIÓ DE PODERS
 PER EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER EN UNA MATEIXA PERSONA i EVITAR LA TIRANIA, es deu
de DIVIDIR el PODER, EN TRES GRUPS DIFERENTS i INDEPENDENTS:
 L'EXECUTIU, S’ENCARREGA D’APLICAR LES LLEIS i RECAU en el GOVERN
 EL LEGISLATIU, ELABORA LES LLEIS i PERTANY AL PARLAMENT o una ASSEMBLEA ELECTIVA
 EL JUDICIAL, DEU DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES LLEIS i SANCIONAR ELS INFRACTORS, ESTÀ
EN MANS dels TRIBUNALS de JUSTICIA i HA DE SER INDEPENDENT dels ALTRES PODERS

9. ESQUEMA - RESUM 1. LIBERALISME i NACIONALISME
 LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:
3. EXISTÈNCIA d’una CONSTITUCIÓ
 CONSTITUCIÓ, ELABORADA PEL PARLAMENT i RATIFICADA PEL POBLE
 SERÀ LA LLEI que GARANTEIX els DRETS i les LLIBERTATS dels CIUTADANS, COM la seua
IGUALTAT JURÍDICA i FISCAL i FIXA els LÍMITS del PODER i DEFINEIX les RELACIONS ENTRE els
PODERS de l’ESTAT i els dels CIUTADANS
4. DRETS de PROPIETAT
 ELS CIUTADANS PODEN DISPOSAR LLIUREMENT DELS SEUS BÉNS
 L’ECONOMIA ES FONAMENTA EN EL LLIURE MERCAT i l’ESTAT NO HA D’INTERVENIR EN ELS AFERS
ECONÒMICS
 ESTAT LIBERAL:
O
 ORIGEN :
- LA BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL
PRIVILEGIAT, VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME
 FORMES i DIFERÈNCIES:
- La MONARQUIA, que MANTÉ UN REI HEREDITARI
- La REPÚBLICA, INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA

10. NACIONALISME:
 ES: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL QUE DEFENSA LA LLIBERTAT
DE LES NACIONS ENS CONSTITUIR-SE EN ESTATS INDEPENDENTS.
 DEFENSA: LA NECESSITAT DE FER COINCIDIR ESTAT i NACIÓ, es a dir
REAGRUPAR EN L’INTERIOR D’UNES MATEIXES FRONTERES ELS MEMBRES
D’UNA COMUNITAT NACIONAL.
NACIÓ:
o ES: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS
PROPIS, com poden ser: LLENGUA, TRADICIONS, RELIGIÓ, PASSAT ..
NACIONALISMES ES MANIFESTADE DUES FORMES:
 DISGREGADOR: DEFENSA SEPARAR-SE D’UN ESTAT MULTINACIONAL o
SIGUI VARIES NACIONS, CAS DE L’IMPERI OTOMÀ i l’AUSTROHONGARÉS
 INTERGRADOR o UNIFICADOR: AJUNTA NACIONS QUE ESTAVEN
DIVIDIDES EN DIFERENTS ESTATS, CAS D’ITÀLIA i ALEMANYA

11. ESQUEMA - GUIÓ 2. ELS INICIS de la REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1792 )
 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
 ECONOMIQUES i SOCIALS:MALES COLLITES,ALÇADA DE PREUS, DESCONTENT POPULAR
 CRISI FINANCIERA: ELEVADES DESPESES DE LA CORT i L’AJUDA A LA INDEPENDÈNCIA
DELS ESTATS UNITS
 ESCLAT o INICI DE LA REVOLUCIÓ:
 1789
 FALTA DE DINERS CONVOQUEN ESTATS GENERALS
TERCER ESTAT ELS ABANDONA
 ASSEMBLEA NACIONAL
ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT
FER UNA CONSTITUCIÓ
 1r ETAPA: MONARQUIA CONSTITUCIONAL
NOVA CONSTITUCIÓ
ASSEMBLEA LEGILATIVA

12. ESQUEMA - GUIÓ 2. ELS INICIS de la REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1792 )
 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:
CRISIS ECONÒMICA i SOCIAL, VISIBLE EN:
MALES COLLITES QUE PROVOQUEN L’ALÇADA DELS PREUS i el DESCONTENT POPULAR
DESCONTENT DE LA BURGESIA, PER LA SEUA MARGINACIÓ POLÍTICA
CRISIS FINANCIERA DE LA MONARQUIA, PER LES ELEVADES DESPESES DE LA CORT i l’AJUDA
FRANCESA A LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
LA POSSIBLE SOLUCIÓ AL PROBLEMES FINANCIERS ERA LA REFORMA FISCAL, QUE OBLIGARIA ALS
PRIVILEGIATS (ARISTOCRÀCIA) A PAGAR IMPOSTOS i el MONARCA ABSOLUT TENIA POR QUE AIXÓ SUPOSARA
EL SEU DESCONTENT i que per tant li RETIRAREN EL SEU APOIO
 ESCLAT o INICI de la REVOLUCIÓ:
REVOLUCIÓ S’INICIA EN 1789, AMB:
 LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS AL NEGAR-SE ACCEPTAR EL PAGAMENT DE NOUS IMPOSTOS
PRIVILEGIATS, VAN EXIGIR A LLUIS XVI, QUE CONVOCARA ELS ESTATS GENERALS
 ESTATS GENERALS: PRESIDITS PEL REI i FORMATS PELS REPRESENTANTS de la NOBLESA, el CLERO i el
TERCER ESTAT; PROBLEMA: ELS PRIVILEGIATS ES NEGEN ACCEPTAR QUE EL VOT FORA PER PERSONA i NO
PER ESTAMENT, PROVOCA QUE L’ESTAT POPULAR, ABANDONE LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS
ASSEMBLEA NACIONAL, AMB LA FINALITAT D’ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ, QUE REFLECTIRA LA
VOLUNTAT DE LA MAJORIA DELS FRANCESOS
EL 14 JULIOL ASSALTEN LA PRESÓ DE LES TULLERIES PER APODERAR-SE DEL ARSENAL D’ARMES.
DAVANT EL DESCONTENT POPULAR i el SUPORT ALS DIPUTATS DEL TERCER ESTAT, LLUIS XVI, RECONEIX LA
LEGALITAT DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT

13. ESQUEMA - GUIÓ 2. ELS INICIS de la REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1792 )
 FASES DE LA REVOLUCIÓ:
1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL, del 1789 al 1792:
•APOIADA PER LA BURGESIA CONSERVADORA QUE ASPIRAVA a PODER ABOLIR L’ANTIC RÈGIM i
IMPOSAR UN LIBERALISME RESTRINGIT (CENSATARI)
2. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA , entre 1792 i 1794:
•POCLAMADA PER LA BURGESIA RADICAL, DAVANT LA NEGATIVA DEL MONARCA i els
PRIVILEGIATS, A ACCEPTAR ELS CANVIS REVOLUCIONARIS i D’EMPRENDRE UNES
TRANSFORMACIONS MÉS PROFUNDES EN SENTIT DEMOCRATIC, COM EL SUFRAGI UNIVERSAL i
IGUALITARI, CON LLEIS SOCIALS
3. LA REPÚBLICA BURGESA, entre 1794 al 1799:
AL RADICALITZAR-SE LA REVOLUCIÓ, LA BURGESIA MODERADA IMPLANTA DE NOU EL
LIBERALISME CENSATARI
 MONARQUIA CONSTITUCIONAL ( 1789 – 1792 )
REFORMES i OBJECTIUS DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT:
ABOLIR L’ANTIC RÈGIM
 CONVERTIR FRANÇA EN UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL i PARLAMENTARIA
AGOST de 1789, ES VA DECRETAR L’ABOLICIÓ DEL FEUDALISME
 VA PROMULGAR LA DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME i del CIUDATÀ,
 RECONEIXIA com a DRETS INALIENABLES les LLIBERTATS INDIVIDUALS i la IGUALTAT
DAVANT la LLEI i els IMPOSTOS
1791, ES PROMULGA UNA CONSTITUCIÓ:
 que va EXEMPLIFICAR: ELS IDEALS LIBERALS: SEPARACIÓ DE PODERS, SOBIRANIA
NACIONAL,IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, PERÒ RESERVABA AL REI EL DRET DE VETO
 ESTABLIA EL SUFRAGI INDIRECTE i CENSATARI
DESPRES DE L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ, ES FORMA L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA

14. ESQUEMA - RESUM 3. LA PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA ( 1792 – 1799 )
 FAMILIA REIAL i els PRIVILEGIATS NO ACCEPTEN CANVIS PROPOSATS PER L’ASSEMBLEA NACIONAL
REI FUIG DE PARIS
ES DESCOBERT i DETINGUT
 REVOLTES SANS CULOTTES ASSALTEN PALAU REIAL i EMPRESONEN AL REI
PROCLAMA LA REPÚBLICA (1792)
 ESTAVA EN MANS dels GIRONDINS
 CREEN UNA CONVENCIÓ NACIONAL:
- ELEGIDA: SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ
- INICIA: JUDICI DEL REI i la SEUA DONA
- SON ACUSATS DE TRAÏCIÓ,CONDEMNATS i
EXECUTATS en la GUILLOTINA
 MORT del REI PROVOCARÀ:
 L’ALIANÇA de les MONARQUIES EUROPEES CONTRA FRANÇA
 A L’INTERIOR REVOLTES CONTRAREVOLUCIONARIES i CONSPIRACIONS REIALISTES
 Juny 1793 JACOBINS ACONSEGUIXEN EL PODER FASE MÉS RADICAL de la REVOLUCIÓ
 NOVA CONSTITUCIÓ DEMOCRACIA SOCIAL, BASADA en:
 SOBIRANIA NACIONAl, SUFRAGI UNIVERSAL DIRECTE i DRET a la IGUALTAT
 EXECUTIU en MANS COMITÉ de SALVACIÓ PÚBLICA
 OTORGA TOT EL PODER A ROBESPIERRE
 PER FER FRONT A L’AMENAÇA EXTERIOR S’ORGANITZA UN NOU EXÈRCIT
 PER DERROTAR ALS CONTRAREVOLUCIONARIS S’IMPULSA UNA POLÍTICA DE TERROR
 PER RESPONDRE A LES DEMANDES DELS SANS-CULOTTES S’APROVEN LLEIS SOCIALS,
PER CONTROLAR ELS PREUS i SALARIS i els TANQUEN LES ESGLÉSIES
 RADICALITZACIÓ de la REVOLUCIÓ PROVOCA L’OPOSICIÓ de GRAN PART de la

15. ESQUEMA - GUIÓ 3. LA PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA ( 1792 – 1799 )
 RADICALITZACIÓ de la REVOLUCIÓ PROVOCA L’OPOSICIÓ de GRAN PART de la POBLACIÓ
SOBRETOT LA BURGESIA VEIA PERILLAR la SEUA HEGEMONIA SOCIAL
 Juliol 1794 COLP D’ESTAT DE LA BURGESIA
 ROBESPIERRE i altres JACOBINS SÓN ENDERROCATS i EXECUTATS
 REPÚBLICA BURGESA (1794 – 1799 )
 VA DEROGAR LA CONSTITUCIÓ de 1793
 VA CLAUSURAR ELS CLUBS JACOBINS
 VA ANUL.LAR LES LLEIS JACOBINES
 VA PROMOURE RETORN DELS EXILIATS, A CAUSA DEL TERROR
 ELABORA UNA NOVA CONSTITUCIÓ, la de 1795:
 ATORGAVA poder EXECUTIU a un GOVERN COL.LEGIAT
DIRECTORI
 RESTABLIA EL SUFRAGI CENSATARI
 CONFIAVA EL PODER LEGISLATIU A DUES CAMBRES:
 CONSELL DELS CINC-CENTS
 CONSELL D’ANCIANS
 CONTEXT DE:
 CRISI POLÍTICA i SOCIAL
 DE GUERRA CONTRA LES POTÈNCIES ABSOLUTISTES D’EUROPA
 EXÈRCIT VA SER L’ÚNICA INSTITUCIÓ CAPAÇ DE POSAR ORDRE, TANT a L’INTERIOR, COM
DERROTANT als INVASORS en l’EXTERIOR
 NAPOLEÓ BONAPART, amb l’APOIO de la BURGESIA COLP D’ESTAT FI DEL DIRECTORI
 INTENCIÓ NO ERA TORNAR A L’ANTIC RÈGIM, SINÓ CONSOLIDAR LA REVOLUCIÓ,
PERÒ SOLS en els ASPECTES MÉS MODERATS

16. ESQUEMA - RESUM 4. EL PERÍODE NAPOLEÓNIC ( 1799 – 1815 )
 1799 NAPOLEÓ es NOMENAT CÒNSOL FI del DIRECTORI
 INICI del CONSOLAT CARACTERITZAR per:
 GOVERN PERSONALISTA i AUTORITARI
 SENSE SEPARACIÓ de PODERS
 NO INCLOÏA DECLARACIÓ de DRETS
 OBJECTIU POSAR FI a la REVOLUCIÓ i ESTABLIR un
SISTEMA POLÍTIC que CONSOLIDARA ALGUNES de les
CONQUESTES REVOLUCIONÀRIES
 REFORMES PLANTEJADES PER NAPOLEÓ:
 En ECONOMIA RESTABLEIX el LIBERALISMR ECONÒMIC
PROTEGEIX LA INICIATIVA PRIVADA i els INTERESSOS de la BURGESIA
CREA EL BANC de FRANÇA, PER IMPULSAR la INDÚSTRIA i el COMERÇ
 En RELIGIÓ FIRMA un CONCORDAT amb l’ESGLÉSIA
 En JUSTICIA ELABORA UNA SÈRIE de CODIS, com són el CIVIL, PENAL, de COMERÇ
 En l’ADMINISTRACIÓ REORDENA L’ESTAT en un SENTIT CENTRALITZADOR, PER MIG
de les PREFECTURES (PROVÍNCIES )
 En l’ENSENYAMENT REFORMA L’ENSENYAMENT PER MIG dels LICEUS (ESCOLES) de
l’ESTAT
 FIGURA DE NAPOLEÓ:
 1802 DAVANT EL GRAN PODER QUE TENIA ES VA FER NOMENAR CONSOL VITALICI
 1804 ES VA CORONAR EMPERADOR
 GRAN PRESTIGI FONAMENTAT EN LA SEUA EXTRAORDINÀRIA CAPACITAT MILITAR que li PERMET
OCUPAR LA MAJORIA D’EUROPA

17. ESQUEMA - RESUM 4. EL PERÍODE NAPOLEÓNIC ( 1799 – 1815 )
 1814 ES DERROTAT PER RÚSSIA i ESPANYA
 VA ABDICAR i VA SER EXILIAT A LA ILLA D’ELBA
 1815 ACONSEGEIX EIXIR DE L’ILLA D’ELBA i TORNAR DE NOU AL PODER de FORMA BREU
 Juny 1815 ES DERROTAT DEFINITIVAMENT WATERLOO pels EXERCITS BRITÀNICS
i de PRUSSIA
 ABDICA DE NOU i VA SER DESTERRAT A LA ILLA DE SAINT HELENA
 1821 VA MORIR en l’ILLA de SAINT HELENE
 DESPRÉS DE LA SEUA MORT TANT A FRANÇA COM A GRAN PART
D’EUROPA SEMBLAVA INEVITABLE EL RETORN DE L’ANTIC RÈGIM

18. ESQUEMA - RESUM 5. RESTAURACIÓ i MOVIMENTS LIBERALS ( 1815 – 1848 )
 ENTRE 1814 i 181 CONGRÉS de VIENA REUNIÓ dels ESTATS VENCEDORS de NAPOLEÓ:
RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA i ÀUSTRIA
 OBJECTIU POSAR FI a l’EXPANSIÓ de les IDEES LIBERALS
PROPICIADES per la REVOLUCIÓ FRANCESA
 VOLIA GARANTIR la RESTAURACIÓ de l’ABSOLUTISME
MONÀRQUIC en TOTA EUROPA
 REMODELACIÓ DEL MAPA D’EUROPA
 BASE INTERESSOS DEL GRANS POTÈNCIES i SENSE TINDRE EN
COMPTE LES ASPIRACIONS NACIONALISTES DELS POBLES
 ACORDS RETORN de FRANÇA a les FRONTERES de 1792
DIVISIÓ de l’IMPERI NAPOLEÒNIC ENTRE els VENCEDORS
 PRINCIPIS IDEOLÒGICS ESTABLITS al CONGRÉS de VIENA:
 LEGITIMITAT dels MONARQUES ABSOLUTS
 NEGACIÓ de la SOBIRANIA NACIONAL
 EQUILIBRI ENTRE els GRANS POTÈNCIES, per MIG de CONGRESSOS
PERIÒDICS
 DRETS D’INTERVENCIÓ CREAVA LA SANTA ALIANÇA (1815)
TRACTAT D’AJUDA MUTUA ENTRE els MONARQUES ABSOLUTS
DAVANT de QUALSEVOL AMENAÇA de REVOLUCIÓ LIBERAL
 REVOLUCIONS de 1830:
 SUPORT POPULAR
 VAN TRIOMFAR A FRANÇA i POLÒNIA
 VAN SIGNIFICAR la SUSTITUCIÓ de l’ABSOLUTISME PER SISTEMES
POLÍTICS LIBERALS, ON LA BURGESIA TENIA EL PODER

19. ESQUEMA - RESUM 5. RESTAURACIÓ i MOVIMENTS LIBERALS ( 1815 – 1848 )
 REVOLUCIONS de 1848:
 VAN SIGNIFICAR l’APARICIÓ dels IDEALS DEMOCRÀTICS: SUFRAGI UNIVERSAL,
SOBIRANIA POPULAR, IGUALTAT SOCIAL
SORGIMENT dels TREBALLADORS COM a FORÇA POLÍTICA
 LLOCS ON es VAN DONAR:
 FRANÇA
 ALÇAMENT POPULAR QUE VA DESTRONAR a LLUÍS FELIP D’ORLEANS i va
PROCLAMAR la SEGONA REPÚBLICA
 NOU RÈGIM VA ADOPTAR UNA SÈRIE de MESURES DEMOCRÀTIQUES
 LA REPÚBLICA VA EVOLUCIONAR EN UN SENTIT CONSERVADOR i va
ACABAR IMPOSANT el SEU PODER PERSONAL i PROCLAMANT el SEGON
IMPERI FRANCÉS
 IMPERI AUSTRÍAC:
 REVOLTA VA TINDRE UN CARÀCTER LIBERAL i TAMBÉ va ser un
ALÇAMENT NACIONALISTA, CONTRA L’IMPERI HONGARÉS
 MAJORIA D’AQUESTES REVOLUCIONS VAN SER SUFOCADES, PERÒ les REFORMES
DEMOCRÀTIQUES i MOLTES ASPIRACIONS NACIONALS es VAN CONSOLIDAR

20. ESQUEMA - RESUM 6. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES
 ANTECEDENTS dels MOVIMENTS NACIONALISTES:
 L’EXPANSIÓ NAPOLEÒNICA, que HAVIA DESPERTAT els SENTIMENTS NACIONALISTES a EUROPA
 El CONGRÉS de VIENA, que VA REORDENAR les FRONTERES d’EUROPA A FAVOR dels IMPERIS, SENSE TINDRE en
COMPTE la IDENTITAT NACIONAL dels POBLES
 PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES:
 GRECIA:
 FORMAVA PART DE L’IMPERI OTOMÀ o TURC i ES SENTIEN DOMINATS PER UN POBLE AMB UNA
RELIGIÓ i CULTURA DIFERENTS, QUE VA ANAR FORJANT UN MOVIMENT QUE REIVINDICAVA els
PRINCIPIS LIBERALS i la INDEPENDÈNCIA de l’IMPERI TURC
 BÈLGICA:
 ESTAVA UNIDA A HOLANDA PEL CONGRÉS DE VIENA, PERÒ L’EXPANSIÓ de les IDEES LIBERALS VA
FER QUE TRIOMFARA LA REVOLUCIÓ
 Les COLÒNIES ESPANYOLES D’AMÈRICA CONTINENTAL:
 ES VAN REBEL.LAR CONTRA LA METRÒPOLI i es VAN DECLARAR INDEPENDENTS
 LA UNITAT D’ITÀLIA:
 ITÀLIA ESTAVA DIVIDIDA en DIVERSOS ESTATS: ESTATS PONTIFICIS, LLOMBARDIA, VÈNETO
 PIEMONT UNIC REGNE MANIFESTAVA A FAVOR DE
LA UNIFICACIÓ i ESTAVA GOVERNAT PER una MONARQUIA
LIBERAL DINASTIA de SAVOIA
 DESENVOLUPAMENT del PROCÉS UNIFICADOR:
 INICI CAVOUR, CAP del GOVER de PIEMONT, INICIA UNA GUERRA CONTRA
ÀUSTRIA PER ACONSEGUIR L’ANNEXIÓ DE LLOMBARDIA
GARIBALDI, AL MATEIX TEMPS DERROTA ALS MONARQUES DEL CENTRE i
SUD D’ITÀLIA
 1861 VICTOR MANUEL II de SAVOIA, REI del PIEMONT, ES PROCLAMAT PEL
PARLAMENT COM A REI D’ITÀLIA UNIFICACIÓ DEFINITIVA D’ITALIA

21. ESQUEMA - RESUM 6. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES
 LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA:
 ALEMANYA COMENÇAMENT S. XIX ESTAVA FRACCIONADA EN TRENTA-SIS ESTATS
 PROBLEMA PRINCIPAL PER A LA SEUA UNITAT
 RIVALITAT ENTRE LES DUES POTÈNCIES GERMÀNIQUES QUE VOLIEN LIDERAL LA
UNIFICACIÓ TERRITORIAL:
 ÀUSTRIA
 PRÚSSIA VA PRENDRE LA INICIATIVA i va LIDERAR UNA UNIÓ DUANERA
ZOLLVEREIN AGRUPAVA MAJORIA DELS ESTAT ALEMANYS
 1861 GUILLEM I, ACCEDEIX AL TRON DE PRÚSSIA i NOMENA COM CANCELLER
(PRIMER MINISTRE) OTTO VON BISMARK
 INICIA UNA POLÍTICA MILITARISTA
DECLARANT LA GUERRA ALS ESTATS VEÏNS
(DINAMARCA,ÀUSTRIA i FRANÇA) PER PODER ACONSEGUIR LA
UNIFICACIÓ
 LA VICÒRIA EN TOTS AQUESTS CONFLICTES LI PERMETRA UNIR TOTS ELS
ESTATS A LES ORDRES DEL REI DE PRÚSSIA i UNIFICAR ALEMANYA