Arbeca ALIMENTS,
30 de març de 2012 VOLATILITAT
I ESPECULACIÓ
Francesc Reguant i Fosas
Nota: les opinions expressades en aquesta presentació són de l’exclusiva responsabilitat de l’autor
2.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
1. Nou escenari segle XXI
2. Agricultura i volatilitat
3. Mercats de Futurs i especulació
4. Alimentar el món
5. Oportunitats per a Arbeca
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
DESENVOLUPAMENT SENSE RESTRICCIONS AMB VISIÓ A CURT TERMINI
ESGOTAMENT PROGRESSIU TENSIONS DESIGUALTAT
COMBUSTIBLES CANVI CLIMÀTIC
FOSILS I ALTRES
EN PROVEÏMENT ECONÒMICA
I MEDI AMBIENT
RECURSOS MINERALS ALIMENTARI I SOCIAL
MON GLOBAL AIGUA
PROBLEMES GLOBALS
ENERGIA SOLUCIONS GLOBALS
SÒL
AGRÍCOLA
COORDINACIÓ
TECNOLOGIA
GLOBAL
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB VISIÓ A LLARG TERMINI
5.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
INDEX DE PREUS DE LA FAO Crisi preus
2010-2011..
Crisi preus
300,0
Les causes 2007-2008
• Tensions estructurals S XXI
• Estocs baixos de cereals
250,0
• Tensions conjunturals d’oferta
• Impuls demanda agrocarburants
200,0 • Irrupció especulativa mercat de futurs
• Espiral especulativa (real i financera)
150,0
100,0
50,0
0,0
1/1990
7/1990
1/1991
7/1991
1/1992
7/1992
1/1993
7/1993
1/1994
7/1994
1/1995
7/1995
1/1996
7/1996
1/1997
7/1997
1/1998
7/1998
1/1999
7/1999
1/2000
7/2000
1/2001
7/2001
1/2002
7/2002
1/2003
7/2003
1/2004
7/2004
1/2005
7/2005
1/2006
7/2006
1/2007
7/2007
1/2008
7/2008
1/2009
7/2009
1/2010
7/2010
1/2011
7/2011
Food Price Index Cereals Price Index Lineal (Cereals Price Index)
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
DEMANDA INELÀSTICA OFERTA ERRÀTICA
• Producte de primera necessitat
• Peribilitat del producte
P
Demanda • Riscos climàtics
inelàstica
• Riscos sanitaris
p2
• Temporada
p1 • Dinàmiques conjunturals de
l’entorn
• Retard entre decisions i
producte
q2 q1 Q
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
0,80
MAX: 0,73 €/kG
0,70
MAX / MIN: 4,29
0,60
0,50
€/kG
0,40
0,30
0,20
0,10
MIN: 0,17 €/kG
0,00
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
S5
S 11
S 17
S 23
S 29
S 35
S 41
S 47
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
2005 2006 2007 2008 2009
Setmanes
Font: Elaboració pròpia amb dades Mercolleida
16.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
0,70
MAX: 0,64 €/kG
0,60
MAX / MIN: 3,56
0,50
0,40
€/K g
0,30
0,20
MIN: 0,18 €/kG
0,10
0,00
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
S5
S 11
S 17
S 23
S 29
S 35
S 41
S 47
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
2005 2006 2007 2008 2009
Setmanes
Font: Elaboració pròpia amb dades Mercolleida
17.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
ANALISI DE VOLATILITAT DE DIFERENTS PRODUCTES
AGRARIS 2005-09
Productes Max/Min
Patata 6,38
Ceba 6,75
Tomàquet rodó llis 5,20
Poma golden 3,56
Préssec vermell 4,29
Ibex 35 (2010) 0,41
Font: Elaboració pròpia amb dades de: 1: Obs Preus MARM; 2: Mercolleida; 3; Llotja Barcelona; Llotja Reus
18.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA
PORCÍ POLLASTRE
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) PORC CICLE TANCAT INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) POLLASTRE
Inde x
ÍNDEX
250
250,00
225
200 200,00
175
150 150,00
125
100 100,00
75
50,00
50
25
0,00
0
-25 CV=0,34 -50,00
CV=0,70
-50 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010
ANYS
Anys
Sectors més volàtils Sectors menys volàtils
BOVÍ DE CARN LLET
ÍNDEX
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) LLET
ÍNDEX
250,00
250,00
225,00
225,00
200,00
200,00
175,00
175,00
150,00
150,00
125,00
125,00
100,00
100,00
75,00
75,00
50,00
50,00
25,00
25,00
0,00
CV=0,24
0,00
-25,00 -25,00 CV=0,23
-50,00 -50,00
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2.010 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
ANYS
ANYS
Font Gabinet Tècnic DAR CV=Coeficient de Variació
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
Preu Mercat real Mercat futurs
PREU
GUANY C
PÈRDUA D
PÈRDUA E
28
25
GUANY B
23 DIF A
22
B C
Entrega
A B
Producte
98 % dels contractes
A E
Dia 230 VENCIMENT
Dia 1
2 % dels contractes
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
Exemplecrisi preus 2010 El cercle viciós de la bombolla
• Previsió de bones collites arreu del món
• Estocs més alts des de feia set anys
Psicologia pro bombolla • Sequera històrica a Rússia
• Expectatives de reducció d’oferta de blat
(moderada)
El passat no existeix (no hi ha • Irrupció de fons especulatius a mercat de futurs
memòria històrica) • Increment de preus reals
S’imagina el futur extrapolant • Rússia tanca l’exportació de blat
el present • S’afegeixen a les pujades altres cereals i soja
Les tendències son eternes • Els pagesos retenen collites
• Argentina limita l’exportació de soja i cereals
• Inundacions a Austràlia
• Sequera a la Xina
• Tensions socials al Nord d'Africa amb el preu dels
aliments al rerefons
• Hi ha evidencies d’acaparament individual
• Pujada del petroli per les incerteses geopolítiques
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
Elsmercats de futurs han nascut per estabilitzar els mercats agraris
Al mercat de futurs conflueixen dos tipus d’operadors amb interessos
contradictoris:
• Comercials: a la recerca de l’estabilitat
• Financers: basen el seu negoci en la volatilitat
La irrupció de fons especulatius desestabilitza els preus i dona peu al
inici d’una bombolla especulativa.
Un cop iniciada la bombolla aquesta té vida propia
Avantatjes fons especulatius Desavantatjes fons especulatius
Lucre hipotètic Risc de desestabilització
d’uns pocs especuladors dels mercats alimentaris
amb greus conseqüències
econòmiques i socials
Però... ESTEM PARLANT D’ALIMENTS
33.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
Lavolatilitat és el que fa que el mercat tingui vitalitat
• La volatilitat és la característica que permet que alguns especuladors
financers puguin guanyar diners fàcils (o perdre’ls)
• Però pagès i comprador físic, qui dona sentit al mercat, busquen
seguretat i estabilitat en els mercats de futurs.
Els fons financers donen liquiditat al mercat, sense ells
moltes operacions no es realitzarien
• Si en una operació comercial ningú hi està interessat millor que no es
realitzi, vol dir que està mal plantejada en termes de mercat, els fons
financers poden distorsionar la dinàmica del mercat real generant
disfuncions en aquests mercats, tal com els fets ens demostren
34.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
OBJECTIU:
Evitarque els operadors financers merament especulatius operin en
aquest mercat
MESURES POSSIBLES:
Entrada només a operadors que comercialitzin amb el producte físic
(control fàcil d’evitar)
Exigir la finalització de part del producte (poc realista)
Incrementar els dipòsits per als contractes
Impost a les operacions no finalistes
Reduir el nombre de transmissions d’un sol contracte.
Possibilitar tancament del mercat davant escalades extraordinàries
de preus.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
DEMANDA D’ENERGIA NECESSITAT REDUCCIÓ
AMB POLITIQUES ACTUALS EMISSIONS CO 2 FINS 2035
2009 2035 2009 2035
IEA Mtoe 12.132 18.302 Mt 28.844 21.574
Inc %
51 % Inc %
-25 %
POBLACI Ó MUNDIAL NECESSITAT AUGMENT
A 2050 PRODUCCI Ó D’ALIMENTS
A 2050
FAO 9.000 M hab. X 70 %
37.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
Font: FAO
Les 301 Mha de regadiu (front a les 1.226 Mha de secà) proveeixen més de la
meitat dels aliments del món.
Si deixéssim de regar perdríem més de la meitat
de la producció d’aliments del món
38.
ALIMENTS I ESPECULACIÓ
laFAO considera que per incrementar la producció
d’aliments un 70 % fins al 2050 més del 80 % del
increment haurà de procedir de l’augment de la
productivitat de les terres.
Amb regadiu
COM?
Amb tecnologia
OBJECTIU
39.
Valoració de l’agriculturacom a eina estratègica
Més agricultura, mediambientalment eficient
Optimitzar el recurs aigua
Regulació dels mercats agraris
Comerç equitatiu
Evitar el malbaratament alimentari
Tecnologia com a font de solucions
Gestió democràtica dels potencials tecnològics
Coordinació global de recursos i actuacions
1. Caiguda de rendiments i de la producció a Catalunya per sequera i
altes temperatures (afecta sobretot a secà)
2. Excel·lent collita a Espanya com a factor de sobreoferta i més estocs
3. Crisi econòmica amb caiguda de demanda (producte de qualitat amb
productes substitutius)
4. Pressió de la gran distribució al si d’una cadena asimètrica
• Pressió a la baixa de preus des d’una posició oligopolista
• Utilització com a producte reclam
5. Competència intrasectorial
• Un gran competidor de l’olivera és l’olivera (modernes explotacions de regadiu)
6. Nova PAC
• Afectació possible als ingressos per ajuts PAC
44.
El consumidor catalàconeix i valora la qualitat dels nostres olis. Cal
aprofitar-ho.
Tenim el patrimoni natural i històric del millor oli del món (arbequina).
Però ho sap el món que l’arbequina ve d’Arbeca?
122 cooperatives no són el millor model per comercialitzar el nostre oli
Estem aprofitant prou les sinergies de comptar amb multinacionals
comercialitzadores (p ex. Borges)?
Estem a punt per aprofitar els nous potencials de regadiu?
Estem defensant prou aquesta opció davant de moltes altres demandes
des d’altres entorns?