SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES
CONVULSIONS
AGITACIÓ PSICOMOTRIU
1. Accident /malaltia sobtada
Les alteracions neurológiques son aquelles patologies que, d’una forma o una
altra, afectan als nervis, a la medul·la espinal, al cervell, al cerebel o al tronc
cerebral (els elements que constitueixen el sistema nerviós).
Dintre d’aquest grup, podem distigingir les enfermetats degeneratives com
l’Alzheimer o la enfermetat del Parkinson d’altres afeccions neurològiques
com l’esclerosi. En tots els casos una malaltia neurològica es manifesta per
alteracions en el funcionament d’una zona o d’un òrgan degut aquest
problema nerviós.
Entre les possibles alteracions neurològiques com l'epilèpsia, l'aneurisme
cerebral, l'ictus o el parkinson
, ens centrarem en dues; convulsions i agitacions psicomotrius:
-Una convulsió és un moviment brusc, violent, irregular del cos, causat per
una contracció involuntària dels músculs i associada especialment amb
trastorns cerebrals com l'epilèpsia, la presència de certes toxines o altres
agents en la sang, o la febre als nens. Una convulsió que persisteix per
diversos minuts es coneix com a l'estat epilepticus, mentre que l'epilèpsia és
la recurrència de crisi convulsives de manera crònica. Usualment afecta
diverses parts del cos, de manera que rep el nom d'atac convulsiu.
-L'agitació psicomotriu és una activitat excessiva tant en el camp motor com
en el pensament, generalment sense cap finalitat clara. És l'expressió del
neguit (ansietat) de la persona.
En ocasions s'associa a manifestacions d'agressivitat i pot
acompanyar-se de diferents símptomes i signes, i es configura com
una entitat sindròmica. Pot, a més, ser un símptoma i / o un signe
d'una gran varietat de trastorns, tant psiquiàtrics com somá-
tics.
La seva intensitat és variable, des d'una mínima inquietud psicomotriu
fins suposar una tempesta de moviments aparentment descoordinats
i sense cap finalitat. Pot suposar un perill per a
el malalt i / o per al seu entorn, el que inclou el personal sanitari
2. Tipus de gravetat
-Les convulsions es divideixen en:
Tòniques: Contractura muscular mantinguda
Tònica-clònica: Períodes alternants de contracció i relaxació
N'hi han de focals o generalitzades:
Focal: Trastorn d'anormalitat estructural al cervell
Generalitzada: Anormalitats cel·lulars, bioquímiques o estructurals.
I en un estat de crisis de consciència:
Simple: no causen interrupció de consciència, encara que poden causar
distorsions sensorials o altres sensacions
Complex: interrompeixen la consciència en graus variables.
- L’agitacio psicomotriu: L’estat d’agitació pot comprendre aquests símptomes
en la següent escala:
- Incapacitat per mantenir-se quiet/a assegut/da i calmar-se.
- Gesticulacions exagerades (Colpejar el terra amb els peus, tocar-se les mans
amb ansia).
- To de veu elevat, crits.
L’agitació psicomotriu, va acompanyada d’un estat emocional intens.
- Ansietat.
- Irritabilitat.
- Hostilitat.
- Angoixa.
- Pànic o euforia.
Portat a un grau major, podem trobar-nos amb agressions verbals, amenaces
verbals i/o físiques i auto i/o agressions.
3. Causes
Les alteracions neurobiològiques poden causar les diferents manifestacions:
Pèrdua consciència: somnolència, confusió, estupor i coma.
Alteracions motores i sensitives
Convulsions
-Les convulsions de tota mena són causades per una activitat elèctrica
desorganitzada i sobtada en el cervell.
-Les causes més comuns d'una convulsió són epilèpsia, lesió o trauma al
cap, infeccions, tumor cerebral, accident vascular cerebral, consum de
drogues, febre alta i abstinència d'alcohol.
Les convulsions poden estar relacionades amb un esdeveniment temporal o
disparador de la crisi, tal com exposició a certs medicaments com o alguns
altres fàrmacs psicoactius o drogues com la cocaïna, amfetamines, o al
contrari, l'abstinència de l'hàbit de consumir drogues, licor o fàrmacs , com
ara barbitúrics i benzodiazepines, una febre alta en nens o nivells anormals
de sodi o glucosa a la sang. En altres casos, una lesió al cervell, per
exemple, un accident cerebrovascular o un traumatisme al crani, provoca
l'excitació anormal de les neurones cerebrals.
En algunes persones, poden haver factors hereditaris que afecten de tal
manera a les neurones del cervell que comporta al fet que es presenti una
disposició a les convulsions. En aquests casos, les convulsions succeeixen
espontàniament, sense una causa immediata i es repeteixen amb el temps.
En altres casos poden haver deformitats o malformacions del
desenvolupament cerebral durant la embriogénesis.
Les convulsions poden ser idiopàtiques, és a dir, són convulsions
generalment cròniques que ocorren sense una causa identificable, en
persones amb o sense antecedents familiars d'epilèpsia o convulsions.
Altres causes freqüents de convulsions o crisis epilèptiques comprenen:
Tumors cerebrals i altres lesions estructurals del cervell, com l'augment de la
pressió intracerebral.
Malalties que causen deteriorament del cervell.
Demència, com la malaltia d'Alzheimer.
Insuficiència hepàtica o renal.
Infeccions (abscés cerebral, meningitis, encefalitis, neurosífilis o sida, entre
d'altres).
La fenilcetonúria (FCU) pot causar convulsions en els nadons.
Infecció en el cervell, La meningitis incloent.
L'agitació psicomotriu la poden causar:
-Abstinència alcohòlica o intoxicació amb alcohol
-Reacció al·lèrgica
Intoxicació amb cafeïna
-Certes formes de cardiopatia, neumopatía, hepatopatía o nefropatía
-Intoxicació o abstinència de l'abús de drogues (com a cocaïna, marihuana,
al·lucinogens, PCP o opiacis)
-Hospitalització (els adults majors sovint tenen deliri mentre estan a l'hospital)
-Glàndula tiroide hiperactiva (hipertiroidisme)
Infecció (especialment en persones d'edat avançada)
-Abstinència de nicotina
Intoxicació (per exemple, amb monòxid de carboni)
-Alguns medicaments, incloent teofilina, anfetaminas i esteroides
Traumatisme
-Deficiència de vitamina B6
L'agitació també pot ocórrer amb trastorns cerebrals o de salut mental, com:
-Ansietat
-Demència (com la malaltia d'Alzheimer)
-Depressió
-Mania
-Esquizofrènia
4. Materials
-Convulsions: Si es disposa d’un coixí o una peça de roba doblegada, posar a
sota del cap per evitar la repetició de cops.
Telefon/mòbil per avisar als serveis d’emergència.
-Agitació psicomotriu: Si es disposa d’algun fàrmac que la víctima disposa
receptada pel metge, com pot ser el diazepam, li podem subministrar.
Fàrmacs.
Convé tenir una taula entre tu i ella i tenir la sortida accessible, per si la situació
empitjora.
Telefon/mòbil per avisar als serveis d’emergència.
5. Què no s’ha de fer?
-CONVULSIÓ
Protegeix la persona perquè no es pugui fer mal.
En cas de vòmit cal col·locar de costat a la víctima.
No tractis d'aturar la convulsió; la persona no pot controlar-se durant un atac i
no s'adona del que està passant.
No tracti de subjectar a la persona per evitar que es mogui
No posi res a la boca de la persona perquè podria lesionar-li les dents o la
mandíbula. Una persona amb convulsions no es pot empassar la llengua.
No fer la RCP, les persones que convulsionen tendeixen a recuperar la
respiració per si soles.
No li ofereixi aigua ni aliments a la persona fins que no estigui completament
alerta.
-AGITACIÓ PSICOMOTRIU:
No tracti de preocupar a la víctima pel seu estat.
No cridi, mantingui una actitud tranquila i calmada.
No fagi la RCP.
No li ofereixi aliments ni begudes fins desprès de l’agitació.
6. Afectació psicològica tots els implicats (Ansietat acompanyants,
ansietat persona que socorre i ansietat víctima).
CONVULSIÓ:
Acompanyants: Sorpresa, estupefacció, por, angoixa per la ignorància de no
saber que fer.
Socorrista: Sorpresa, adrenalina, confiança per saber realitzar els passos de
primers auxilis.
Víctima: Preocupació, dolor, por, incapacitat de reacció, alteració de la
capacitat de reacció, serenitat i col·laboració.
AGITACIÓ PSICOMOTRIU:
Acompanyants: Sorpresa, estupefacció, por, angoixa per la ignorància de no
saber que fer.
Socorrista: Sorpresa, adrenalina, confiança per saber realitzar els passos de
primers auxilis.
Víctima: Preocupació, dolor, por, incapacitat de reacció, alteració de la
capacitat de reacció, serenitat i col·laboració.
Enllaç al video:
https://vimeo.com/213547712
Contrasenya: TIS2017

More Related Content

Similar to Primersauxilis

Primers Auxilis
Primers AuxilisPrimers Auxilis
Primers AuxilisRvp90
 
Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1gpm14
 
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013nelmonfort
 
Epilèpsia (Cristian Pujulà)
Epilèpsia (Cristian Pujulà)Epilèpsia (Cristian Pujulà)
Epilèpsia (Cristian Pujulà)Cristian Pujulà
 
13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions Comportament13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions ComportamentToni Gordillo
 
Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)abad12
 
Alteracions neurològiques
Alteracions neurològiquesAlteracions neurològiques
Alteracions neurològiquesIvan Mari
 
Epilèpsia- Enric Salvador
Epilèpsia- Enric SalvadorEpilèpsia- Enric Salvador
Epilèpsia- Enric Salvadorenricsalvador
 
La commoció cerebral
La commoció cerebralLa commoció cerebral
La commoció cerebralfilosofiafilo
 
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNADROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNAMartamnr
 
Malalties
MalaltiesMalalties
Malaltiesforat72
 
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegeneratives
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegenerativesParkinson i A lzheimer dues malaties neurodegeneratives
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegenerativesPatricia Cañaveras
 

Similar to Primersauxilis (20)

Primers Auxilis
Primers AuxilisPrimers Auxilis
Primers Auxilis
 
Epilepsia
Epilepsia Epilepsia
Epilepsia
 
Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1
 
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
 
cbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdfcbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdf
 
Epilèpsia (Cristian Pujulà)
Epilèpsia (Cristian Pujulà)Epilèpsia (Cristian Pujulà)
Epilèpsia (Cristian Pujulà)
 
13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions Comportament13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions Comportament
 
Ictus
IctusIctus
Ictus
 
Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
Alteracions neurològiques
Alteracions neurològiquesAlteracions neurològiques
Alteracions neurològiques
 
Epilèpsia- Enric Salvador
Epilèpsia- Enric SalvadorEpilèpsia- Enric Salvador
Epilèpsia- Enric Salvador
 
Esquizofrenia
EsquizofreniaEsquizofrenia
Esquizofrenia
 
L’ictus definitiu
L’ictus definitiuL’ictus definitiu
L’ictus definitiu
 
La commoció cerebral
La commoció cerebralLa commoció cerebral
La commoció cerebral
 
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNADROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
 
Malalties
MalaltiesMalalties
Malalties
 
Presentació Epilèpsia
Presentació EpilèpsiaPresentació Epilèpsia
Presentació Epilèpsia
 
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegeneratives
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegenerativesParkinson i A lzheimer dues malaties neurodegeneratives
Parkinson i A lzheimer dues malaties neurodegeneratives
 
Parkinson i Alzheimer
Parkinson i AlzheimerParkinson i Alzheimer
Parkinson i Alzheimer
 

Primersauxilis

  • 1. ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES CONVULSIONS AGITACIÓ PSICOMOTRIU 1. Accident /malaltia sobtada Les alteracions neurológiques son aquelles patologies que, d’una forma o una altra, afectan als nervis, a la medul·la espinal, al cervell, al cerebel o al tronc cerebral (els elements que constitueixen el sistema nerviós). Dintre d’aquest grup, podem distigingir les enfermetats degeneratives com l’Alzheimer o la enfermetat del Parkinson d’altres afeccions neurològiques com l’esclerosi. En tots els casos una malaltia neurològica es manifesta per alteracions en el funcionament d’una zona o d’un òrgan degut aquest problema nerviós. Entre les possibles alteracions neurològiques com l'epilèpsia, l'aneurisme cerebral, l'ictus o el parkinson , ens centrarem en dues; convulsions i agitacions psicomotrius: -Una convulsió és un moviment brusc, violent, irregular del cos, causat per una contracció involuntària dels músculs i associada especialment amb trastorns cerebrals com l'epilèpsia, la presència de certes toxines o altres agents en la sang, o la febre als nens. Una convulsió que persisteix per diversos minuts es coneix com a l'estat epilepticus, mentre que l'epilèpsia és la recurrència de crisi convulsives de manera crònica. Usualment afecta diverses parts del cos, de manera que rep el nom d'atac convulsiu. -L'agitació psicomotriu és una activitat excessiva tant en el camp motor com en el pensament, generalment sense cap finalitat clara. És l'expressió del neguit (ansietat) de la persona. En ocasions s'associa a manifestacions d'agressivitat i pot acompanyar-se de diferents símptomes i signes, i es configura com una entitat sindròmica. Pot, a més, ser un símptoma i / o un signe d'una gran varietat de trastorns, tant psiquiàtrics com somá- tics.
  • 2. La seva intensitat és variable, des d'una mínima inquietud psicomotriu fins suposar una tempesta de moviments aparentment descoordinats i sense cap finalitat. Pot suposar un perill per a el malalt i / o per al seu entorn, el que inclou el personal sanitari 2. Tipus de gravetat -Les convulsions es divideixen en: Tòniques: Contractura muscular mantinguda Tònica-clònica: Períodes alternants de contracció i relaxació N'hi han de focals o generalitzades: Focal: Trastorn d'anormalitat estructural al cervell Generalitzada: Anormalitats cel·lulars, bioquímiques o estructurals. I en un estat de crisis de consciència: Simple: no causen interrupció de consciència, encara que poden causar distorsions sensorials o altres sensacions Complex: interrompeixen la consciència en graus variables. - L’agitacio psicomotriu: L’estat d’agitació pot comprendre aquests símptomes en la següent escala: - Incapacitat per mantenir-se quiet/a assegut/da i calmar-se. - Gesticulacions exagerades (Colpejar el terra amb els peus, tocar-se les mans amb ansia). - To de veu elevat, crits. L’agitació psicomotriu, va acompanyada d’un estat emocional intens. - Ansietat. - Irritabilitat. - Hostilitat. - Angoixa. - Pànic o euforia. Portat a un grau major, podem trobar-nos amb agressions verbals, amenaces verbals i/o físiques i auto i/o agressions.
  • 3. 3. Causes Les alteracions neurobiològiques poden causar les diferents manifestacions: Pèrdua consciència: somnolència, confusió, estupor i coma. Alteracions motores i sensitives Convulsions -Les convulsions de tota mena són causades per una activitat elèctrica desorganitzada i sobtada en el cervell. -Les causes més comuns d'una convulsió són epilèpsia, lesió o trauma al cap, infeccions, tumor cerebral, accident vascular cerebral, consum de drogues, febre alta i abstinència d'alcohol. Les convulsions poden estar relacionades amb un esdeveniment temporal o disparador de la crisi, tal com exposició a certs medicaments com o alguns altres fàrmacs psicoactius o drogues com la cocaïna, amfetamines, o al contrari, l'abstinència de l'hàbit de consumir drogues, licor o fàrmacs , com ara barbitúrics i benzodiazepines, una febre alta en nens o nivells anormals de sodi o glucosa a la sang. En altres casos, una lesió al cervell, per exemple, un accident cerebrovascular o un traumatisme al crani, provoca l'excitació anormal de les neurones cerebrals. En algunes persones, poden haver factors hereditaris que afecten de tal manera a les neurones del cervell que comporta al fet que es presenti una disposició a les convulsions. En aquests casos, les convulsions succeeixen espontàniament, sense una causa immediata i es repeteixen amb el temps. En altres casos poden haver deformitats o malformacions del desenvolupament cerebral durant la embriogénesis. Les convulsions poden ser idiopàtiques, és a dir, són convulsions generalment cròniques que ocorren sense una causa identificable, en persones amb o sense antecedents familiars d'epilèpsia o convulsions. Altres causes freqüents de convulsions o crisis epilèptiques comprenen: Tumors cerebrals i altres lesions estructurals del cervell, com l'augment de la pressió intracerebral. Malalties que causen deteriorament del cervell. Demència, com la malaltia d'Alzheimer. Insuficiència hepàtica o renal. Infeccions (abscés cerebral, meningitis, encefalitis, neurosífilis o sida, entre d'altres). La fenilcetonúria (FCU) pot causar convulsions en els nadons.
  • 4. Infecció en el cervell, La meningitis incloent. L'agitació psicomotriu la poden causar: -Abstinència alcohòlica o intoxicació amb alcohol -Reacció al·lèrgica Intoxicació amb cafeïna -Certes formes de cardiopatia, neumopatía, hepatopatía o nefropatía -Intoxicació o abstinència de l'abús de drogues (com a cocaïna, marihuana, al·lucinogens, PCP o opiacis) -Hospitalització (els adults majors sovint tenen deliri mentre estan a l'hospital) -Glàndula tiroide hiperactiva (hipertiroidisme) Infecció (especialment en persones d'edat avançada) -Abstinència de nicotina Intoxicació (per exemple, amb monòxid de carboni) -Alguns medicaments, incloent teofilina, anfetaminas i esteroides Traumatisme -Deficiència de vitamina B6 L'agitació també pot ocórrer amb trastorns cerebrals o de salut mental, com: -Ansietat -Demència (com la malaltia d'Alzheimer) -Depressió -Mania -Esquizofrènia 4. Materials -Convulsions: Si es disposa d’un coixí o una peça de roba doblegada, posar a sota del cap per evitar la repetició de cops. Telefon/mòbil per avisar als serveis d’emergència. -Agitació psicomotriu: Si es disposa d’algun fàrmac que la víctima disposa receptada pel metge, com pot ser el diazepam, li podem subministrar. Fàrmacs. Convé tenir una taula entre tu i ella i tenir la sortida accessible, per si la situació empitjora.
  • 5. Telefon/mòbil per avisar als serveis d’emergència. 5. Què no s’ha de fer? -CONVULSIÓ Protegeix la persona perquè no es pugui fer mal. En cas de vòmit cal col·locar de costat a la víctima. No tractis d'aturar la convulsió; la persona no pot controlar-se durant un atac i no s'adona del que està passant. No tracti de subjectar a la persona per evitar que es mogui No posi res a la boca de la persona perquè podria lesionar-li les dents o la mandíbula. Una persona amb convulsions no es pot empassar la llengua. No fer la RCP, les persones que convulsionen tendeixen a recuperar la respiració per si soles. No li ofereixi aigua ni aliments a la persona fins que no estigui completament alerta. -AGITACIÓ PSICOMOTRIU: No tracti de preocupar a la víctima pel seu estat. No cridi, mantingui una actitud tranquila i calmada. No fagi la RCP. No li ofereixi aliments ni begudes fins desprès de l’agitació. 6. Afectació psicològica tots els implicats (Ansietat acompanyants, ansietat persona que socorre i ansietat víctima). CONVULSIÓ:
  • 6. Acompanyants: Sorpresa, estupefacció, por, angoixa per la ignorància de no saber que fer. Socorrista: Sorpresa, adrenalina, confiança per saber realitzar els passos de primers auxilis. Víctima: Preocupació, dolor, por, incapacitat de reacció, alteració de la capacitat de reacció, serenitat i col·laboració. AGITACIÓ PSICOMOTRIU: Acompanyants: Sorpresa, estupefacció, por, angoixa per la ignorància de no saber que fer. Socorrista: Sorpresa, adrenalina, confiança per saber realitzar els passos de primers auxilis. Víctima: Preocupació, dolor, por, incapacitat de reacció, alteració de la capacitat de reacció, serenitat i col·laboració. Enllaç al video: https://vimeo.com/213547712 Contrasenya: TIS2017