Regne animal: invertebrats

14,048 views

Published on

Presentació sobre els animals invertebrats de la Núria Junyent de l'IES Montserrat Roig curs 2011-2012

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
14,048
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,088
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Regne animal: invertebrats

  1. 1. El regne animal•El regne animal està format per organismes:–Pluricel.lulars: Formats per moltes cèl.lules•Tenen teixits, òrgans, aparells i sistemes.–Eucariotes: Formats per cèl.lules eucariotes.–Heteròtrofs: S’alimenten de matèria orgànica.•Els primers animals eren marins i es van originarfa uns 700 milions d’anys.
  2. 2. Classificació És el regne amb més espècies conegudes,aproximadament 1.500.000 espècies de les quals 800.000 espècies són insectes.•Invertebrats–No tenen columna vertebral•Vertebrats–Presenten columna vertebral
  3. 3. Invertebrats•Porífers o esponges•Cnidaris•Platihelmints•Nemàtodes•Anèl.lids•Mol.luscs•Artròpodes–Aràcnids, insectes, crustacis, miriàpodes•Equinoderms
  4. 4. Vertebrats•Peixos•Amfibis•Rèptils•Aus•Mamífers
  5. 5. Porífers o esponges
  6. 6. PORÍFERS o ESPONGES•Encara que no ho sembli, les esponges són animals.•Es tracta dels animals més simples. No tenen òrgans niveritables teixits.•Totes són aquàtiques i la majoria marines.•Viuen fixades al substrat, són organismes bentònics•Es poden trobar des de la costa fins a 6000 m deprofunditat•Les seves dimensions varien des d’un mil.límetre fins ados metres.•Algunes tenen colors brillants gràcies a les substànciesque mengen
  7. 7. S’anomenen porífers perquè el seu cos està travessat per petits porus
  8. 8. ESTAN FORMADES PER UNS QUANTS TIPUS DE CÈL.LULES ENGLOBADES EN UNA MATRIUGELATINOSA I SOSTINGUDES PER UNES FIBRES.TENEN UN “ESQUELET” FORMAT PER ESPÍCULES
  9. 9. Tipus de cèl.lules•Coanòcits: Cèl.lules flagelades amb un collaret que estroben a la cavitat interior. Mouen l’aigua i permeten que l’esponja respiri i s’alimenti.•Pòròcits: Cèl.lules perforades que formen els porus.•Amebòcits: Sintetitzen espícules calcàries o silíciquesque serveixen d’esquelet. En circunstàncies especials es poden transformar en gàmetes.
  10. 10. Estan formades per un esquelet d’espícules o format per una substància elàstica anomenada espongina
  11. 11. LES ESPONGES ES NODREIXEN PER FILTRACIÓ.
  12. 12. LA REPRODUCCIÓ POT SER ASEXUAL PER GEMMACIÓ O FRAGMENTACIÓ Les gemmes són formes de resistència, envoltades per fibres i espícules, es formen a la tardor, a l’hivern l’esponja mare mor i quan les condicions són favorables, a la primavera, originen una nova esponja.
  13. 13. La reproducció•La reproducció pot ser sexual: – La majoria són hermafrodites però també n’hi ha de diòiques. - Formen gàmetes. Els espermatozoides surten de l’esponja i van a una altra on entren per un canal inhalant. Els òvuls no surten, per tant, s’uneixen a l’interior de l’esponja (fecundació interna i encreuada) i originen una larva mòbil que surt i molt aviat, es fixa al substrat per originar una nova esponja.
  14. 14. RELACIONS AMB ALTRES ORGANISMESProdueixen substàncies d’olor desagradable com a mitjàde defensa i tenen molt pocs depredadors, només alguns cargols marins se les mengen Algunes espècies s’hi refugien i alguns cr
  15. 15. Durant molts anys les esponges han estat molt útils a l’home: Per netejar-se, per beure, per netejar objectes
  16. 16. El seu creixement és molt lent i s’ha de controlar la seva explotació.
  17. 17. Cnidaris
  18. 18. Cnidaris•Són aquàtics, fonamentalment marins.•El seu cos presenta simetria radial i téforma de sac amb una sola obertura queserveix de boca i anus. Són diblàstics.•Tenen tentacles.•Tenen unes cèl.lules especials, elsnematocists o cnidoblasts, que sónurticants
  19. 19. Els cnidaris presenten dues formes diferents al llarg del seu cicle vital PÒLIP MEDUSA•Viuen fixes al substrat. •Floten lliurement.•Poden viure aïllats o en colònies. •El cos té forma d’ombrel.la dels•Presenten cos en forma de sac i marges de la qual pengen elstentacles. tentacles.•El cos pot ser tou •A la part central hi ha una ( anèmones) o pot estar prolongació on es troba la boca. recobert per un esquelet •Tenen taques oculars, cèl.lules calcari ( coralls ). musculars i òrgans de l’equilibri•La reproducció sol ser asexualper gemmació.
  20. 20. CNIDARIS: PÒLIPS I MEDUSES
  21. 21. Cicle vital d’un cnidariEs tracta d’un cicle haplodiplont amb una generació ( la medusa)que es reprodueix sexualment i origina una larva que estransformarà en un pòlip. El pòlip es pot reproduir de maneraasexual per gemmació i originar nous pòlips o pot crear unesgemmes especials que es transformaran en meduses.
  22. 22. Anèmones
  23. 23. ELS TENTACLES CONTENEN CÈL.LULES URTICANTS QUE SERVEIXEN PER CAÇAR LES PRESES.
  24. 24. Són molt voraces. Poden menjar peixos petits
  25. 25. HIDRA: pòlip d’aigua dolça
  26. 26. Pòlips que viuen formant colònies: Les gorgònies
  27. 27. Pòlips que viuen formant colònies Els coralls
  28. 28. Els esculls de corall: Ecosistemes amb una gran diversitat.Alberguen més del 25% de la biodiversitat oceànica
  29. 29. LOCALITZACIÓ DELS ESCULLS DE CORALL AL MÓNEls esculls de corall es troben majoritàriament a les zonestemperades i tropicals, a la zona compresa entre 30�N i 30�S del ‘Ecuador. Creixen a profunditats inferiors als 30m a unatemperatura entre els 16-32�C i amb nivells de llum elevats.
  30. 30. Els esquelets dels coralls s’acumulen i poden arribar a formar illes de corall.
  31. 31. Gran barrera de corall
  32. 32. Gran barrera de corall•Paral.lela a la costanordest d’Austràlia, hi hiha una gran barrerad’esculls que va des delcap York fins el tròpic deCapricorn, S’ha anatformant amb capes icapes de corall. Té trescents metres d’altitud iuns dos mil quilòmetresde longitud .
  33. 33. Àtols•Els àtols son illes decorall en forma d’anellque envolta, totalment oo parcial, una llacunapoc profunda d’ aiguamarina, En molts casos,el fet que siguin circularses deu a que els corallss’han disposat a l’entornde les restes d’ un anticvolcà o d’una illa ques’ha erosionat o s’haenfonsat
  34. 34. Meduses
  35. 35. PLATIHELMINTS•Són cucs plans.•Tenen simetria bilateral.•S’hi aprecia una certa cefalització,és a dir,tenen un cap on es concentren els òrgansdels sentits.•Són hermafrodites.•El tub digestiu continua sent un sac. Notenen anus.
  36. 36. Classificació dels PLATIHELMINTS•Classe turbel.laris: cucs de mida petita,de vida lliure. Planàries•Classe tremàtodes: Tots sónparàsits.Fasciola hepàtica•Classe cestodes: Tenen el cos molt llarg itambé són paràsits. Tènia
  37. 37. Platihelmints: Cl.Tremàtodes•Tots són paràsits (externs o interns).•Cos recobert d’una cutícula duraque els fa molt resistents i no sóndigerits per l’hoste.•Boca a l’extrem superior peralimentar-se dels teixits o delssucs de l’hoste. Fasciola hepàtica•Cicles vitals molt complicats.Sovint infecten més d’unaespècie al llarg de la seva vida.•Fabriquen molts gàmetes perassegurar-se la reproducció.
  38. 38. Platihelmints: Tremàtodes
  39. 39. Classe turbel.laris (Planàries)•Mesuren de 5 a 25 mm.•Són de color bru.•Viuen sota les pedres a zones molthumides.•Tenen dues taques oculars en posiciódorsal.•Part ventral ciliada per lliscar.•Boca al centre de la part basal.•Aparell excretor format per uns tubs.•Sistema nerviós.•Aparell reproductor ben desenvolupat:Molts testicles. Dos ovaris i penis. ( hermafrodites)•Fecundació interna i encreuada.•Tenen un gran poder de regeneració.
  40. 40. Classe Turbel.laris
  41. 41. Platihelmints: Classe cestodes •Són cucs plans molt llargs amb: –Un cap o escòlex –Molts anells o proglotis •Tots són paràsits.Els adults solen viure en un hoste i les larves en un altre diferent. •Ex: Taenia solium
  42. 42. Platihelmints: Classe Cestodes: TÈNIA Parassita l’intestí i pot fer 15 metre de llargCada anell conté un ovari i un parell de testicles. Són hermafrodites
  43. 43. Constantment produeix anells a la regió pròxima al cap. TÈNIA Amb els ganxos i ventoses es fix
  44. 44. Procés d’infecció de la Tènia •Parasita l’intestí humà. •El zigot surt amb els excrements humans. •Si se’ls menja un porc les larves passen a la sang i d’allà als músculs on s’enquisten. •A partir de les larves es forma l’escòlex de la tènia. •Si l’home menja carn de porc crua o poc feta el quist de la larva es dissol i l’escòlex es fixa a l’intestí on s’hi comença a formar l’individu adult.
  45. 45. NEMÀTODES • Són cucs cilíndrics • No segmentats • Musculatura ben desenvolupada, es mouen en totes direccions. • Aparell digestiu complet. Tenen boca i anus. • La majoria tenen sexes separats
  46. 46. Nemàtodes • Nhi ha de vida lliure • Nhi ha de paràsits. – Oxiür: “Enterobius vermicularis” .Cuc intestinal dels nens. – Ascaris lumbricoides: Infecta lintestí però les larves poden migrar a pulmó i produir lesions importants. La femella pot fer 35 cm de longitud. – Filàrids: Envaeixen el sistema limfàtic i produeixen Elefantiasi. – Trichinella spiralis: Triquina. Produeix la triquinosi. Si es menja carn de porc crua shi pot trobar enquistat i infectar lhome.
  47. 47. Trichinella spiralis: Causa la triquinosi
  48. 48. ANISAKIS ÉS UN NEMÀTODE PARÀSIT DELS PEIXOS QUE POTINFECTAR A LES PERSONES QUAN MENGEN PEIX CRU
  49. 49. ANISAKIS
  50. 50. Dóna afectada per Elefantiasi, una malaltia provocada per ungrup de nemàtodes, les fil.làries, que es transmeten per unmosquit i afecten el nostre sistema circulatori limfàtic.
  51. 51. ANÈL·LIDS: cucs segmentats
  52. 52. ANÈL·LIDS: cucs segmentats•El seu cos està format per nombrosos segments separats per septes i amb una estructura que es repeteix a cada segment.Aquesta característica s’anomena segmentació.•A cada segment hi ha unes prolongacions, els parapodis i al seuextrem hi solen dur uns filaments rígids, les quetes, que els serveixenper desplaçar-se.•Són animals de vida lliure, rarament paràsits.•Són els primers animals que colonitzen activament el sòl.•El seu cos està recobert per una cutícula humida que els manté la pellmolla i així poden respirar a través seu.•Sistema muscular ben desenvolupat. Es mouen fent estiraments icontraccions que travessen el cos com una ona.•Reproducció sexual i fecundació interna en els terrestres i externa enels aquàtics
  53. 53. Els anèl.lids presenten metamerització:Alguns dels seus òrgans es repeteixen a cada segment.
  54. 54. ANÈL·LIDS: cucs segmentats ClassificacióPoliquets: - Són aquàtics, generalment marins - Tenen moltes quetes - Cefalització acusadaAlguns despleguen brànquies molt vistoses que fan que semblin flors.
  55. 55. Cucs flor
  56. 56. ANÈL.LIDS: Classe Oligoquets CUC DE TERRA
  57. 57. ÀNÈL.LIDS: Classe HIRUDINIS: Sangoneres
  58. 58. MOL·LUSCS
  59. 59. Característiques dels mol.luscs:Hi ha unes 50.000 espècies de mol.luscs vives en l’actualitat.Majoritàriament marins però també n’hi ha d’aigua dolça i algunsadapatats a la vida terrestre.Són animals de cos tou,Estan formats per:CapMassa visceral.PeuEl cos sol estar recobert per un replec de teixits anomenat mantellque és capaç de segregar una closca dura que els serveix de protecció.Entre el mantell i el cos hi ha la cavitat pal.lial que és on s’allotgen lesbrànquies.
  60. 60. Escafòpodes:Es coneixen generalment pel nom d’ullals de mar.La closca és oberta pels dos extrems.Viuen parcialment enterrats als fons marins.No tenen cap. Tenen fins tentacles al voltant de la boca i això elspermet captar l’aliment. Les closques de dentalium s’han utilitzat en moltes cultures primitives com a monedes per fer intercanvis
  61. 61. Gasteròpodes:Han colonitzat tots els hàbitats.La major part de les espècies tenen una closca que sol estar enrotlladaen espiral, també pot ser cònica o fins i tot inexistent.Al cap tenen dos parells de tentacles, de funció tàctil.Tenen un parell d’ulls sobre els tentacles.La boca té una llengua dentada o ràdula que els serveix per rascarl’aliment.
  62. 62. REPRODUCCIÓ:En el cas dels cargols marins els sexes estan separats. Lafecundació acostuma a ser interna però eldesenvolupament és indirecte. De l’ou neix una larvanedadora que, més tard es transformarà en adult.Els cargols terrestres són hermafrodites però fanfecundació encreuada.
  63. 63. Bivalvs:Són mol.luscs aquàtics, adaptats a viure sobre un fons tou on s’enterrenajudant-se del peu musculós que també els serveix per desplaçar-sePresenten dues valves que són segregades pel mantell.El cap s’ha reduït fins a desaparéixer.Els òrgans dels sentits estan situats al marge del mantell.Algunes espècies, per adaptar-se a viure a superfícies dures, vandesenvolupar la glàndula del bissus que segrega una substància quesolidifica en contacte amb l’aigua i que els permet adherir-se a les roques.Són organismes filtradors.Posen un gran nombre d’ous. La fecundació és externa i eldesenvolupament indirecte.
  64. 64. Cefalòpodes:Són molt evolucionats.El seu peu està format per tentacles que envolten el cap.Tenen un sifó que els permet desplaçar-se.Sistema nerviós molt perfeccionat.Tenen uns ulls molt desenvolupats.Això es tradueix en algunes pautes de conducta més còmplexes, per exemple, lesfemelles dels pops protegeixen la posta sense preocupar-se de la seva alimentació imoren quan han assegurat la supervivència d’uns quants.El desenvolupament és directe.El cos està recobert pel mantell que té unes cèl.lules pigmentàries que elspermeten canviar de color per camuflar-se i per comunicar-se.Tenen una bossa de tinta per escapar
  65. 65. Nautilus
  66. 66. Importància dels mol.luscs per l’Home:
  67. 67. ARTROPODES
  68. 68. ARÀCNIDS:Tenen 8 potes.No tenen antenesNo tenen mandíbules. Ladigestió és externa.Cos dividit en cefalotòrax iabdomen.Tenen un parell de quelícers,apèdix acabats en pinces, quepoden tenir una glàndulaverinosa i que els serveixen persubjectar les preses..Tenen un parell de pedipalpsque poden desenvolupar unafunció sensorial o portar unapinça a l’extrem per capturarpreses.Els ulls són simples.Respiren per tràquees.Les aranyes tenen glàndules dela seda per teixir teranyines. Aranyes, opilions,escorpins i àcars
  69. 69. Moltes paparres poden ser paràsites de vertebrats i fins i tot del’home.
  70. 70. INSECTESÉs el grup d’animals més diversificat amb més de 900.000espècies identificades. Representen el 5/6 de les espèciesanimals conegudes.Abunden en tots els hàbitats llevat del mar.
  71. 71. Característiques generals:Cos dividit en cap, tòrax i abdomen.Tenen 1 parell d’antenes articuladesTenen dos parells d’ales, en alguns individus un parell és rígid i l’altremembranós.Tenen sis potesUlls compostos
  72. 72. A què és deu aquest èxit evolutiu?La majoria tenen petites dimensions i això els permet passar desapercebutsals seus depredadors.Tenen una gran mobilitat. Molts són alats i han perfeccionat molt el seuaparell locomotor. Alguns són saltadors com els saltamartins, , altres tenenpotes cavadores, altres corredores com les xinxes....És el grup d’animals amb fonts més variades d’alimentació ( tenen aparellsbucals molt especialitzats). Mengen plantes, excrements, restes d’animals; parasiten tot tipus d’éssersvius, mengen els seus cossos morts...Es reprodueixen molt eficaçment amb cicles vitals curts i amb postes d’ousmolt abundants.Molts pateixen metamorfosi i això permet evitar la competènciaintraespecífica per l’hàbitat i per l’aliment.Tenen un sistema nerviós i uns òrgans dels sentits molt desenvolupats
  73. 73. Tipus d’aparells bucals en insectes:A: Mastegador, amb mandíbules importants que tallen i triturenB: XucladoraC: Picadora
  74. 74. Coleòpters o Escarabats
  75. 75. Insectes socials: Abelles, formigues, termites ....
  76. 76. Alguns insectes pateixen un procés de metamorfosi després de néixerque els convertirà en adults madurs
  77. 77. INSECTES BENEFICIOSOSEls insectes són beneficiosos pel medi ambient ja que serveixen d’aliment pera infinitat d’organismes.Moltes espècies són beneficioses pels productes de valor comercial ques’obtenen: Cera, mel, tints, seda...També són importants en agricultura pel seu paper com a pol.linitzadors.La seva funció com a descomponedors de matèria orgànica també és moltimportant, ja que la transformen en inorgànica i així les plantes la podentornar a utiltizar.En alguns països, mengen diversos insectes , aquests constitueixen una font deproteïnes.
  78. 78. INSECTES PERJUDICIALSMolts insectes malmeten collites, aliments i també construccions de fusta..... provocaAlguns transmeten malalties.
  79. 79. CRUSTACIS:Són artròpodes principalment aquàtics. La majoria de les espècies sónmarines però també n’hi ha d’aigua dolça i de terrestres.Tots els seus apèndix són dobles: Tenen dos parells d’antenes..Respiren per brànquies o, en alguns casos, per la superfície del cos.Ex: Crancs, llagostes, llagostins, escamarlans ....Alguns són de vida sèssil ( viuen fixats al substrat) com els peus de cabra
  80. 80. CRUSTACIS
  81. 81. MIRIÀPODESSón artròpodes terrestres.Tal cap tenen un parell d’antenes i la boca ésmastegadora. Tenen un parell d’ulls simples.El cos està format per molts segments i a cadascunhi ha un parell de potes o dos depenent del grup.Al primer segment del tronc, alguns tenenforcípules que els serveixen per injectar verí.Exemples: Centcames, escutigera,Iulus....
  82. 82. Iulus
  83. 83. TRILOBITS:Grup d’artròpodes fòssil, van viure a les aigües marines del Paleozoic i es vanextingir fa 250 milions d’anys. Serveixen de fòssils guies d’aquesta època.
  84. 84. EQUINODERMS
  85. 85. CARACTERÍSTIQUES DELS EQUINODERMSSón organismes marins.La majoria tenen simetria radial pentàmera.No tenen cap, ni ganglis nerviosos amb funció de cervell, per això, laseva capacitat d’acció està motl condicionada, els seus moviments sónforça lents, no poden fugir ...Tenen un esquelet extern format per plaques calcàries que està ple deprotuberàncies, espines punxoses... que els permet defensar-se.Tenen una elevada capacitat de regeneració.
  86. 86. L’aparell ambulacral fa les funcions d’aparell respiratori i locomotor i, en algunesespècies, ajuda també en l’alimentació. Està format per un conjunt de conductes ,comunicats entre ells i amb l’exterior. Pels quals circula l’aigua de mar. La pressióes regula mitjançant contraccions d’unes petites vesícules situades al voltant de laboca. Aquests canals es perllonguen pels braços de l’animal i formen unesextensions que travessen l’esquelet, els peus ambulacrals, que els serveixen perdesplaçar-se. L’aigua que circula pel sistema porta oxigen dissolt i contribueix a larespiració.
  87. 87. ASTEROÏDEUSLes estrelles de mar són carnívores, s’alimenten de crustacis,mol.luscs, cucs i de vegades, fins i tot de peixos que capturenamb els seus peus ambulacrals. Tenen uns músculs moltpotents, capaços d’obrir la closca d’un musclo, per exemple.Treuen el seu estòmac per la boca, envolten l’animal i sel’empassen. Causen estralls als vivers de mol.luscs.Tot i això, passen la major part del temps reposant.
  88. 88. EQUINOÏDEUS: Eriçons de mar o garotesCos esfèric, sense braços i coberts d’espículesSovint estan proveïts de glàndules verinoses.S’alimenten d’algues, petits organismes o animals morts.Alguns són molt apreciats com a aliment.
  89. 89. OFIUROÏDEUS:Les ofiures es diferencien de les estrelles demar perquè tenen un disc central claramentdiferenciat i uns braços arrodonits, mésllargs i esvelts.S’alimenten de plàncton
  90. 90. HOLOTUROÏDEUS: Cogombres de mar.Animals allargats, sense braços, en els quals s’aprecien cinc fileres de peusambulacrals., reposen recolzant-se en tres d’elles.Els peus ambulacrals de prop de la boca s’han transformat en tentacles.S’alimenten de matèria orgànica en descomposició que troben al substrat.Si se senten atacats poden fragmentar el seu cos en dos o més trossos, altresexpulsen els seus òrgans interns.Alguns acullen a altres animals al seu interior com ara el peix Carapus, que viu a laseva cloaca i només surt per menjar
  91. 91. Les espardenyes són un tipus d’holoturiesmolt apreciat gastronòmicament.
  92. 92. CRINOÏDEUS o Lliris de marTenen aspecte de flor i viuen fixats al sòl,constend’un peduncle, un cos i uns braços moltnombrosos amb peus ambulacrals en forma detentacles

×