1. Mostra bibliogràfica sobre Carles Salvador
Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913)
CRAI de la Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Gran Via 585, primera planta
des del 21 d'octubre de 2013
Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)
La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que
corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera reuneix una selecció
de les 30 publicacions més representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la
segona en recull 34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La
mostra comparteix espai amb la dedicada a l'editor i poeta Josep Janés amb motiu del
centenari del seu naixement.
Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies, des de
Plàstic (1923) a l'Antologia que li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les
acuradíssimes edicions publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors
d'Armengot, que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to
major (1929), Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals caldria unir la
de la prosa Elogi del Xiprer (1929).
Meritòria és l'edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l'Elegia
(1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l'arquitecte i polític Puig i
Cadafalch. També remarquem el poemari El fang i l'esperit, premiat i publicat el 1952
però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de
postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les festes de
Benassal o Parleu Bé), entre ells l'entranyable Cant i encant de Benassal (1945),
representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l'omnipresent Teodor Llorente.
Entre l'obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l'efímer setmanari Foc y
Flama, el primer en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de
les quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del Dumenche
(1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra Novel·la
entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor i El maniquí d'argila, il·lustrats
respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.
En teatre recollim les dues úniques peces editades de forma independent, Un negoci
com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van publicar en
revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.
Sis són les peces d'assaig escollides, com la conferència de 1919 en defensa de l'ús del
valencià a l'escola, el manifest de 1921 a favor de la "Protectora de l'Ensenyança
Valenciana", l'esmentat Elogi del xiprer (1929), o l'Elogi de la vagància (1937). A ells
s'uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font
d'en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l'aportació de Josep
Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de l'Editorial Barcino.
Finalment, l'obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en
pràctica l'adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l'acord signat a Castelló de la
Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a Benassal l'octubre de 1932 i publicat a

2. València el març següent), les dues edicions de l'Ortografia (1934 i 1937), i la de la
Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El Camí. Demés
del discurs d'ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de
la seua Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per
tal de fer-ne la segona edició. Recordem que és l'obra més editada en tota la història
bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.
Una altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua mort,
començant per Parlem bé (1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les festes de
Benassal o Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o LópezPampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació Carles
Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos videos...
La mostra es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia
Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i són
propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la
seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i un DVD).
També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López Pampló, Jordi Malé, la
Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer
Tebeos. El cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la
centenària capçalera de Foc y Flama de 1913 i l'única fotografia conservada de Salvador
a Barcelona, el 23 d'agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill
Carlets, quan participava a l'Escola d'Estiu de la Normal.