Refugi 1 2018 2019

R f i d ll d l NRefugi de llavors de la Noguera
Horts escolars 2018-2019H rts esc lars 2018 2019
Primera sessió

Refugi de llavors de la Noguera
Horts escolars 2018-2019
Objectius generals dels horts escolars
• Aprofundir en la cultura de la sostenibilitat i la cultura de la terra
• Produir aliments segurs, de qualitat i respectuosos amb el medi ambient
• Potenciar el treball comunitari , el diàleg, la cooperació i la responsabilitat
• Afavorir la convivència i l’intercanvi de coneixements entre generacions diferents
• Construir un entorn social i un estil de vida més saludable
• Crear petits entorns agrícoles a les àrees urbanes
• Aplicar noves tecnologies que permetin una major eficiència ecològica
• Millorar les competències bàsiques lingüístiques, matemàtiques i científiquesMillorar les competències bàsiques lingüístiques, matemàtiques i científiques

I aquest curs, què?q q
• Donar continuïtat al projecte del refugi de llavors amb el cultiu d’hortalisses
tradicionals i adaptades a la zona.
• Disposar d’una diversitat de cultius perquè es puguin experimentar diferents
cultius i dur‐los a terme als horts escolars dels centres.
• Aprofundir en el coneixement de les tècniques de cultiu sostenibles.Aprofundir en el coneixement de les tècniques de cultiu sostenibles.
• Cercar solucions diverses per reutilitzar materials en el nostre hort.
• Compartir experiències i tècniques de cultiu amb la resta de centres.
• Celebrar la Jornada del dia Mundial del Medi Ambient• Celebrar la Jornada del dia Mundial del Medi Ambient.

Els factors climàtics a l’hort de tardor-hivernEls factors climàtics a l hort de tardor hivern
Les principals característiques de l’hort de tardor‐hivern són:
• Reducció de les hores de sol (Fotoperíode): provoca tot un seguit de canvis
fisiòlogics a les plantes com ara la caiguda de fulles, la involució de les
plantes, ...
• Baixada dràstica de les temperatures i risc de gelades: Protecció
• de cultius (mulch mantes tèrmiques)• de cultius (mulch, mantes tèrmiques)
• Desapareixen els insectes pol∙linitzadors i plagues
• Pot augmentar la presència d’alguns ocells a la tardor

Hortalisses de tardor-hivernHortalisses de tardor hivern
Són aquelles que s’adapten a la poca llum de l’hivern (moltes fulles amb
clorofil∙la) i que aprofiten període fred per desenvolupar el sistema radicular i
fer una empenta final durant la primavera, quan acaben el seu cicle.
Cicle Tardor‐Hivern: borratxa, carxofa, faves i pèsols, cols, bròquils i coliflors,
porros i alls, espinacs, raves i naps.
Altres són més indiferents i es poden cultivar en dos cicles (tardor‐hivern i
primavera) com les patates fonoll api i julivert pastanagues i xirivies enciams iprimavera) com les patates, fonoll, api i julivert, pastanagues i xirivies, enciams i
escaroles, bledes i remolatxa, cebes…

Quines llavors tenim? Taula d’hortalisses d’hivernQuines llavors tenim? Taula d hortalisses d hivern
Cultius de fulla  Enciams
 Escarola
 Bledes
 Espinacs
 Cols
Bulbs  AllsBulbs  Alls
 Cebes
 Porros
 Calçotsç
Arrels  Raves
 Ravenets
 Remolatxa
Inflorescències  Col‐i‐flor
 Carxofes
Llegums (fruits)  Guixesg ( )
 Pèsols
 Faves

Font: http://www.agroconsultoraplus.com/huerta‐familiar/

Recordeu que podem treballar amb les dades climàtiquesRecordeu que podem treballar amb les dades climàtiques
Des de 2013 disposem de les dades climàtiques per a l’ús educatiu que es
recullen a l’estació meteorològica instal∙lada a l’Institut Ciutat de Balaguer de
Balaguer.
2013‐2017
http://iesbalaguer.cat/sergi1/prova/principal.html
Actualitat
http://iesbalaguer.cat/sergi1/estacio
• Confecció de climogrames
• Càlcul de temperatures mitjanes, màximes i mínimes
• Càlcul de la pluviometria anual

Protecció, conservació i millora del sòl, s s
Per tal de protegir i millorar les qualitats del sòl del nostre hort tenim tot un
it d lt l d liseguit de mesures culturals que podem aplicar:
1. Rotació de cultius
2. Compostatge i aportació de fems i compost

Com s’alimenten les plantess s p s
Sembla molt obvi, però les plantes només absorbeixen aigua i sals minerals de
l lè l illmol∙lècula senzilla.
Els minerals essencials per a les plantes són el nitrogen (N), el fósfor (P) i el
potasi (K) de manera que cada un afavoreix el creixement d’una part específicapotasi (K), de manera que cada un afavoreix el creixement d una part específica
de la planta.
Rotació de cultius

• És un element molt soluble i que desapareix fàcilment del sòl rentatNitrogen
per l’aigua de pluja o del mateix reg.
• Afavoreix el creixement ràpid de les parts verdes de la planta.
Nitrogen
N • Si n’hi ha en excés, inhibeix la floració i, per tant, la producció de fruits.
N
Fò fFòsfor
P
• En sols calcaris o bàsics, com els nostres, és molt insoluble, de manera
malgrat haver‐n’hi en gran quantitat, sovint pot ser que falti.
Af i l fl ió i l ll t d l f itP • Afavoreix la floració i el quallat dels fruits.
Potasi
K
• És un element força soluble i relativament abundant en els nostres
sòls.
Af i l i t d l f it i d l l Mill l i tè i
K • Afavoreix el creixement dels fruits i de les arrels. Millora la resistència
al fred d’arbres i arbustos .
Rotació de cultius

Com afecten les plantes als nutrients del sòls p s s s s
Classifiquem les hortalisses segons la part d’elles que consumim. D’aquesta
t imanera tenim:
• Hortalisses de fulla: enciam, escarola, bledes, espinacs..., , , p
• Hortalisses d’arrel: naps, raves, remolatxa, pastanaga, ceba, all...
• Hortalisses de fruit:Hortalisses de fruit:
o No lleguminoses: Tomata, pebrot, albergínia, carbassó...
o Lleguminoses: Mongeta fava pèsolo Lleguminoses: Mongeta, fava, pèsol...
Aquesta classificació és molt important a l’hora de gestionar l’hort i de saber quin cultiu
ll f ó d l è h f bens pot anar millor en funció del què hem fet abans.
Rotació de cultius

Per què les lleguminoses són diferents?q s g s s s s
Les plantes lleguminoses o fabàcies es reconeixen per les seves flors en forma
d ll i l f it t ll é ll d di l l ide papallona i pel seu fruit en tavella més o menys allargada dins la qual creixen
les llavors (mongetes, pèsols, guixes, cigrons...).
A les arrels d’aquestes plantes es formen uns
nòduls en els quals hi viu simbiòticament el Rizobi o
Rhizobium un tipus de bacteris que fixen elRhizobium, un tipus de bacteris que fixen el
nitrogen atmosfèric a les arrels. D’aquesta manera,
les plantes lleguminoses es poden desenvolupar en
Font: Conte del Pesolet
https://goo.gl/1rXodr
sòls més pobres, amb poc nitrogen o després de
cultius molt exigents en nutrients.
També s’acostuma a deixar les arrels d’aquestes plantes al sòl perquè compostin
i facin d’adob natural.
Rotació de cultius

Exemples de rotació de cultiusp s s
Si només cultivem hortalisses d’un determinat tipus, la terra es desequilibra i
’ t d l f i i d ò t l ds’esgota, de manera que cal fer esmenes i accions de repòs per tal de recuperar‐
ne les qualitats.
Una bona seqüència de rotació de cultius podria ser:
http://www.ecoterrazas.com/blog/huerto‐ecologico‐rotacion‐de‐cultivos/
Rotació de cultius

Compostatgep s g
Compostar vol dir sotmetre la matèria orgànica (en aquest cas deixalles
à i d l i t d j di i ) é d t f ióorgàniques de la cuina o restes de jardineria) a un procés de transformació
natural fins obtenir un producte: el compost.
El compost és el resultat d’un procés de
compostatge, es tracta d’un substrat molt
i b tè i à i i t i t i dric amb matèria orgànica i nutrients i de
gran valor ecològic.
El compostatge és un procés de
fermentació aeròbic que realitzen els
i i d d d l òlmicroorganismes descomposadors del sòl
de forma natural.

Compostar, per què?p s , p q
A l’escola es produeixen molts residus orgànics que són susceptibles de ser
fit t f taprofitats per fer compost:
1. Restes d’esmorzars i menjador
2 ll d2. Tovallons de paper
3. Fullaraca dels arbres (tardor)
4. Restes de la neteja de hort4. Restes de la neteja de hort

Condicions per un bon compostatge:
RESTES ORGÀNIQUES
p p g
• La materia orgànica de bona qualitat
M t i b l ió C/N• Mantenir una bona relació C/N
• La presència d’aire O2
• Humitat
Bacteris
Fongs
Protozoos
Organismes
descomposadors
Cucs de terra
p
Ascàrides
Cent‐peus

Com gestionar el compostatge al centreg s p s g
1. Quin model de compostador trio?
Compostadors comercials
Compostadors amb materials reutilitzats

2. Organitzar la recollida selectiva
Tot i que ja es fa recollida
selectiva en bona part dels
l f llcentres, cal fer una recollida
més específica i acurada quan
es tracta d’aprofitar les resteses tracta d aprofitar les restes
per fer compostatge.
Evitar, sempre que es pugui,
l’ús de restes de productes
càrnics.càrnics.

3. Fer acopi de materials diversos per distribuir el compostador en capes
L’herba i les restes de gespa són elements molt
interessants per compostar ja que tenen un
( ) ò lcontingut important en nitrogen (N), però la gran
quantitat d’aigua que contenen fa que es
compactin i fermentin malament.compactin i fermentin malament.
Disposar d’elements que facilitin l’airejament i
dificultin la compactació com la fullaraca de ladificultin la compactació com la fullaraca de la
tardor amb gran contingut en carboni (C) que
permet estabilitzar la relació C/N.p

4. Què passa dins del compostador?

5. I quan el compost ja està?
Cal fer un cribatge del compost per aconseguir una granulometria
homogènia.

6. Ja està
El nou compost
es pot utilitzar
f llper fer llavorers,
per adobar
l’hort...l hort...

Producció de plantes aromàtiques a la tardorp s q s
Arbustives
Romaní
Espígol
Sàl iSàlvia
Salvia microphylla

Esqueixos de brots terminals
Espígol
Lavandula angustifolia
SalviaSalvia
Salvia officinalis
Espernellac
Santolina
chamaecyparissuschamaecyparissus

Esqueixos de branca
Romaní
Rosmarinus officinalis
Salvia de flor vermellaSalvia de flor vermella
Salvia microphylla

Webgrafiag
https://granjaescuelalailusion.wordpress.com/2014/10/13/las‐hortalizas‐de‐cada‐
temporada‐el‐huerto‐de‐invierno/temporada el huerto de invierno/
Espai del Refugi de llavors de la Noguera:
// / / /http://serveiseducatius.xtec.cat/noguera/refugi‐de‐llavors‐de‐la‐noguera/
Bona feina i bon hort!Bona feina i bon hort!

Refugi 1 2018 2019

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Refugi 1 2018 2019