Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

CAPITALIS MONVMENTALS

4,390 views

Published on

INTRODUCCIÓ A LA CALIGRAFIA ROMANA

Published in: Education
  • Be the first to comment

CAPITALIS MONVMENTALS

  1. 1. capitalis monvmentalis La ploma de Safo projecte d’innovació educativa departament de cvltvra clàssica ies cotes baixes alcoi 2016-7 TALLER D’ INTRODUCCIÓ A LA CALIGRAFIA ROMANA
  2. 2. origen i evolució DESCRIPCIÓ INFLUÈNCIA POSTERIOR bibliografia I imatges INDEX TALLER
  3. 3. origen i evolució
  4. 4. La capital monumentalis és el tipus de lletra romana més antiga. S’elabora a principis del s. I a.C. als tallers dels lapicides (lapidarius) Arriba al seu major grau de perfecció al s. I d.C.
  5. 5. S’emprava per a les inscripcions en pedra públiques (monuments institucionals i arcs de triomf) o privades (sepulcures). Era una escritura associada al poder i la propaganda política. Tenia una clara finalitat de perdurabilitat.
  6. 6. La inscripció en la base de la columna de Trajà a Roma (114 d.C.) és un clar exemple. Ha esdevingut un model de la capital romana per la seua bellesa i grau de perfecció.
  7. 7. No sabem si el lapicida va seguir algunes indicacions (ordinatio) dibuixades prèviament sobre la pedra amb pinzell a l’ocre roig o amb carbó, o si les lletres foren esculpides directament sobre la pedra amb cisell.
  8. 8. Cal fixar-se en la gradació que hi ha en el tamany dels succesius renglons.
  9. 9. La finalitat és que les lletres donaren l’ impresió de tenir el mateix tamany quan es veien des d’abaix.
  10. 10. Només apareixen senceres algunes paraules, com ara les del primer renglò (sovint abreviat SPQR). Per estalviar espai s’empren majoritàriament abreviatures molt conegudes en el món romà, com ara TRIB POT (TRIBVNICIA POTESTATE).
  11. 11. No es separen les frases (scriptio continua); S’empren punts a mitja altura que separen les paraules (interpuctus). No es tallen les paraules al finalitzar una línea.
  12. 12. DESCRIPCIÓ
  13. 13. ! Les lletres están construides seguint principis geomètrics bàsics, prenent com a base el quadrat i subdivisions del mateix en cercles i triangles. Per això, fins al s. XV els caligrafs pensaven que la clau per a reproduir aquesta tipologia era emprar regla i compàs. Hui tendim a pensar que els lapicides gaudien de certa llibertat artística. !
  14. 14. Les linies horitzontals i verticals són completament rectes. Tenen xicotetes “serifes” en les terminacions. Les curves son suaus, pràcticament circulars.
  15. 15. ! Les lletres tenen generalment la mateixa altura, però amplaria diferent. A l’interior de les paraules les lletres están a poca distància. !
  16. 16. ! ! El pes de l’escriptura és l’altura del cos de la lletra determinat per el nombre d’amplis de la ploma. Quan més amplis tinga la lletra resultará més lleugera. En la capitalis monumentalis el pes és de 10 amplis de la ploma. !
  17. 17. ! Cada tipus d’escriptura seguix un determinat angle o posició de l’instrument de l’escriba respecte a la pauta o linea base. Per a la majoria de traços en la capitalis monumentalis l’angle d’inclinació de la mà és d’uns 30º !
  18. 18. ! L’angle d’inclinació es manté constant. Açò provoca la successió de traços grosos o prims, segons van traçant-se les lletres. !
  19. 19. ! !Els traços verticals i diagonals es fan de dalt a abaix i els horizontals d’esquerra a dreta.
  20. 20. ! Les lletres no es solen fer d’un sola pasada, sinó que requerix diversos traços. Al final de cada secció s’alça la ploma i es col·loca sobre el següent punt per iniciar un altre traç. !
  21. 21. ! El ductus (del llatí digitus) és l’ordre o sentit dels traços que formen una lletra. !
  22. 22. INFLUÈNCIA POSTERIOR
  23. 23. Les formes caligrafiades majúscules de l’alfabet llatí van sentar les bases de la caligrafia a Europa occidental. La capitalis monumentalis és la que més ha perdurat en la nostra cultura gràfica occidental.
  24. 24. La influència de l’escriptura gràfica antiga ha arribat fins als nostres ordinadors mitjançant els tipus de lletres (“fonts”), com ara la Times New Roman, que s’inspiren i evoquen les capitals romanes antigues.
  25. 25. LEttering
  26. 26. TALLER
  27. 27. ! Materials, instruments i suport tinta xina i pinzell quadrat (n. 4) regla, esquadra i cartabó cartolina !
  28. 28. 1ª part: pràctica de traços i lletres separades sobre plantilla
  29. 29. 2ª part: reproducció inscripció de la columna de Trajà
  30. 30. 1. mesurar rectangle encaixar renglons i espais entre línies dibuixar lletres a llapis 28 65
  31. 31. 2,5 1,5 1. mesurar rectangle 2. encaixar renglons i espais entre línies dibuixar lletres a llapis 2 3 2 3 2
  32. 32. senatvs popvlvsqve romanvs 1. mesurar rectangle 2. encaixar renglons i espais entre línies 3. dibuixar lletres a llapis
  33. 33. 1. mesurar rectangle 2. encaixar renglons i espais entre línies 3. dibuixar lletres a llapis
  34. 34. 4. repasar amb tinta i pinzell 1. mesurar rectangle 2. encaixar renglons i espais entre línies 3. dibuixar lletres a llapis
  35. 35. en classe de llatí: traducció del text! El senat i el poble romà al cèsar t r a j à diví cònsul fill de nerva
  36. 36. bibliografia I imatges Claude Mediavilla, Caligrafia, Campgràfic, València 2005 Blogs - Salvador Muñoz: http://scriptaantiqua.blogspot.com.es/ - Fernando Lillo: http://fernandolillo.blogspot.com.es/2009/03/taller-de-epigrafia-latina.html - Art Legacy league: http://artlegacyleague.blogspot.com.es/2012/05/father-edward-michael-catich.html Webs: - R. Vicente: http://www.ricardovicente.com/ - Oriol Miró: http://www.urimiro.com/

×