Dinàmiques coalicionals a la política estatal i autonòmica Dr. Josep Mª Reniu i Vilamala Professor Titular de Ciència Polí...
<ul><li>“ Les eleccions no formen governs. Qui ho fa són els partits polítics mitjançant negociacions entre ells” (Axelrod...
<ul><li>«Nadie pretenderá que a la larga podamos ser gobernados por el voto de 1.1 millones de electores (el 4.61%) que, e...
 
 
Factors que influeixen en la formació de governs de coalició <ul><li>El marc jurídic i institucional </li></ul><ul><li>El ...
El marc jurídic i institucional <ul><li>Formació de majories </li></ul><ul><li>Relacions executiu - legislatiu </li></ul><...
El sistema de partits <ul><li>Fragmentació parlamentària </li></ul><ul><li>Pluripartidisme </li></ul><ul><li>Bipartidisme ...
La història <ul><li>Història del sistema polític </li></ul><ul><li>Història del sistema de partits </li></ul><ul><li>Histò...
Els esdeveniments externs  <ul><li>Àmbits supragovernamentals </li></ul><ul><li>Mitjans de comunicació </li></ul>El factor...
Les etapes de la negociació 1.   Identificació de les possibiles solucions Inici de les negociacions 2.   Primera ronda de...
Objectius dels governs de coalició  <ul><li>L’impuls de determinades polítiques (acció de govern - ideologia) </li></ul><u...
1. El nombre de partits <ul><li>bipartits (+++) </li></ul>+ estabilitat - estabilitat tripartits (++) multipartits (+) Tip...
4. El moment de fer la coalició <ul><li>preelectorals (+++) </li></ul>+ estabilitat - estabilitat postelectorals (+) mixto...
El poder en termes  quantitatius Partits de govern i poder El poder en termes  qualitatius <ul><li>departaments (quins) </...
Protocols de funcionament intern <ul><li>Elaboració d’un programa de govern consensuat abans de signar l’acord </li></ul><...
<ul><li>Disseny d’un pla de comunicació de l’acció de govern </li></ul><ul><li>Formació d’òrgans col·legiats plurals estra...
Característiques dels governs estatals <ul><li>Etapes: </li></ul><ul><li>La recerca del consens : Legislatura constituent ...
 
Els governs autonòmics a Espanya (1980-2003): principals característiques. <ul><li>Com comptem? (K. Str øm) </li></ul><ul>...
Peró… Potser sí que la primera aproximació, pessimista era certa… L’Espanya majoritària
Gràfic 2. Força parlamentària dels governs segons tipus de CCAA. 77,5 53,8
Sense PANE Rellevància dels PANE en els governs autonòmics
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Coalicions - Sistema Polític Espanyol

1,500 views

Published on

Slides del curs de Sistema Polític Espanyol (UB) - Tema: Governs i coalicions a Espanya i les CCAA

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,500
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
45
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Coalicions - Sistema Polític Espanyol

  1. 1. Dinàmiques coalicionals a la política estatal i autonòmica Dr. Josep Mª Reniu i Vilamala Professor Titular de Ciència Política i de l’Administració Universitat de Barcelona
  2. 2. <ul><li>“ Les eleccions no formen governs. Qui ho fa són els partits polítics mitjançant negociacions entre ells” (Axelrod). </li></ul><ul><li>La cultura del pacte, de la negociació, és encara poc acceptada per la ciutadania al nostre país. Es creu que asseure’s, discutir, cedir, negociar… són sinònims de debilitat, d’incapacitat per a tirar endavant un projecte polític propi. (Reniu) </li></ul>
  3. 3. <ul><li>«Nadie pretenderá que a la larga podamos ser gobernados por el voto de 1.1 millones de electores (el 4.61%) que, estando a una distancia de casi diez puntos del partido más votado en Cataluña, ni siquiera puede atribuirse la representación de la nación catalana» Ignacio Sotelo , “Sistema electoral y gobernabilidad”, El País, 2/4/1996. Págs. 9-10. Citado en Aguilera, 1999: 33. </li></ul><ul><li>«Cuando los electores niegan a un partido nacional la mayoría absoluta, la llave del Gobierno la guardan en su cajón los partidos nacionalistas. A muchos ciudadanos puede parecerles un exceso que una minoría de electores disponga de capacidad para dar la mayoría en el gobierno del Estado. Pero así es. Al depender la estabilidad del Gobierno de una minoría que representa a no más del 6% o 7% de electores, se introduce inevitablemente una fortísima tensión en el sistema. Por una parte, un partido nacionalista no es como un partido bisagra cualquiera que hoy se alía con la izquierda, mañana con la derecha, sin mayor problema; sus pactos toman siempre la forma de un “si, pero…” que pende como una espada sobre el cuello de su coaligado. Y, por otra, nunca faltará un sector de electores del partido nacional reacio a pagar algún precio por un pacto con el nacionalista hasta ayer mismo calificado de vulgar traficante por apoyar a su adversario» Santos Julià , “Invitación a la cordura”, El País, 5/3/1996. Pág. 13. Citado en Aguilera, 1999: 17-18 </li></ul>
  4. 6. Factors que influeixen en la formació de governs de coalició <ul><li>El marc jurídic i institucional </li></ul><ul><li>El sistema electoral </li></ul><ul><li>El sistema de partits </li></ul><ul><li>Les relacions entre partits </li></ul><ul><li>La dinàmica interna dels partits </li></ul><ul><li>Els aspectes motivadors </li></ul><ul><li>La història </li></ul><ul><li>La cultura política </li></ul><ul><li>Els esdeveniments externs </li></ul><ul><li>El factor personal </li></ul>
  5. 7. El marc jurídic i institucional <ul><li>Formació de majories </li></ul><ul><li>Relacions executiu - legislatiu </li></ul><ul><li>Investidura </li></ul><ul><li>Censura </li></ul><ul><li>Acció de govern </li></ul>Factors que influeixen en la formació de governs de coalició El sistema electoral <ul><li>Fórmula electoral </li></ul><ul><li>Circumscripció </li></ul><ul><li>Barrera mínima </li></ul>
  6. 8. El sistema de partits <ul><li>Fragmentació parlamentària </li></ul><ul><li>Pluripartidisme </li></ul><ul><li>Bipartidisme </li></ul>Les relacions entre partits <ul><li>Compatibilitat ideològica </li></ul><ul><li>Competència electoral </li></ul>La dinàmica interna dels partits <ul><li>Estructura interna dels partits </li></ul><ul><li>Procés de presa de decisions internes </li></ul><ul><li>Corrents interns </li></ul>
  7. 9. La història <ul><li>Història del sistema polític </li></ul><ul><li>Història del sistema de partits </li></ul><ul><li>Història de la pràctica parlamentària </li></ul>La cultura política <ul><li>Condicionants de la cultura política coalicional </li></ul><ul><li>Tipus de cultura política coalicional </li></ul>Els aspectes motivadors <ul><li>Polítiques </li></ul><ul><li>Poder </li></ul><ul><li>Estratègia electoral </li></ul><ul><li>Rols dels partits coalitzats </li></ul>
  8. 10. Els esdeveniments externs <ul><li>Àmbits supragovernamentals </li></ul><ul><li>Mitjans de comunicació </li></ul>El factor personal <ul><li>Factor personal i nivell de govern </li></ul>
  9. 11. Les etapes de la negociació 1. Identificació de les possibiles solucions Inici de les negociacions 2. Primera ronda de converses Disseny de possibles governs 3. Avaluació de les converses Discussió amb les bases dels partits 4. Segona o més rondes de converses Avaluació de l’impacte en els actors socio-econòmics 5. Repartiment de les conselleries o ministeris Presentació del document públic amb els termes de l’acord
  10. 12. Objectius dels governs de coalició <ul><li>L’impuls de determinades polítiques (acció de govern - ideologia) </li></ul><ul><li>El control de parcel·les de poder (capacitat influència - poder) </li></ul>Objectius a curt termini: <ul><li>L’estabilitat governamental (acció de govern còmoda, activa i duradora) </li></ul><ul><li>L’acceptació social i l’èxit electoral (emmotllar-se o modelar l'opinió pública i les demandes socials) </li></ul>Objectius a mig termini:
  11. 13. 1. El nombre de partits <ul><li>bipartits (+++) </li></ul>+ estabilitat - estabilitat tripartits (++) multipartits (+) Tipologia i classificació dels governs de coalició 2. La importància dels partits desequilibrats (+++) equilibrats (+) 3. La força parlamentària del govern majoritaris necessaris (+++) minoritaris (+) majoritaris sobredimensionats (++)
  12. 14. 4. El moment de fer la coalició <ul><li>preelectorals (+++) </li></ul>+ estabilitat - estabilitat postelectorals (+) mixtos (++) 5. La ideologia dels partits homogenis (+++) heterogenis (+) 6. L’àmbit organitzatiu dels partits
  13. 15. El poder en termes quantitatius Partits de govern i poder El poder en termes qualitatius <ul><li>departaments (quins) </li></ul><ul><li>participació en el procés decisional </li></ul><ul><li>càrrecs de confiança (quins) </li></ul><ul><li>departaments (quants) </li></ul><ul><li>pressupost </li></ul><ul><li>càrrecs de confiança (quants) </li></ul>
  14. 16. Protocols de funcionament intern <ul><li>Elaboració d’un programa de govern consensuat abans de signar l’acord </li></ul><ul><li>Establiment d’un procediment ordinari d’impuls de l’acció de govern </li></ul><ul><li>Creació d’un procediment extraordinari d’impuls de polítiques conflictives i de gestió de crisis </li></ul>Aspectes a tenir en compte (I)
  15. 17. <ul><li>Disseny d’un pla de comunicació de l’acció de govern </li></ul><ul><li>Formació d’òrgans col·legiats plurals estratègics </li></ul><ul><li>Redacció d’unes normes de coordinació entre el govern i els grups parlamentaris dels partits governamentals. </li></ul>Aspectes a tenir en compte (i II)
  16. 18. Característiques dels governs estatals <ul><li>Etapes: </li></ul><ul><li>La recerca del consens : Legislatura constituent i I Legislatura (1977-1982). </li></ul><ul><li>La “piconadora socialista” : II, III i IV Legislatures (1982-1993). </li></ul><ul><li>La “normalitat europea” : V i VI Legislatures (1993-2000). </li></ul><ul><li>Retorn al passat? : La VII Legislatura (2000 – 2004). </li></ul><ul><li>Per fí normals?…: Les VIII i IX Legislatura (2004-avui). </li></ul>
  17. 20. Els governs autonòmics a Espanya (1980-2003): principals característiques. <ul><li>Com comptem? (K. Str øm) </li></ul><ul><li>Després d’una elecció, </li></ul><ul><li>Canvi de president, </li></ul><ul><li>Canvi en la composició partidista del govern, i </li></ul><ul><li>Canvi en l’status parlamentari. </li></ul>
  18. 21. Peró… Potser sí que la primera aproximació, pessimista era certa… L’Espanya majoritària
  19. 22. Gràfic 2. Força parlamentària dels governs segons tipus de CCAA. 77,5 53,8
  20. 23. Sense PANE Rellevància dels PANE en els governs autonòmics

×