"La Comunicació d'un Nou Estat" Call for Papers CCPC2

369 views

Published on

Resum dels Call for Papers dedicats a l'anàlisi de la "Comunicació d'un nou Estat". Autors:
Ricard Gili i Ferré (UPF)
Carlota M. Moragas (Rovira i Virgili)
Pere Navalles (Professor UAB)
Marçal Terrades (Consultor)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
369
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

"La Comunicació d'un Nou Estat" Call for Papers CCPC2

  1. 1. Combinació metodològica per a l’anàlisi comunicativa del dret a decidir de Catalunya: frames i estructures semionarratives. La comunicació d’un nou estat. Ricard Gili Ferré Departament de Comunicació Universitat Pompeu Fabra
  2. 2. •  Els mitjans no només poden indicar sobre QUÈ pensar, sinó que també poden incidir en COM s’ha de pensar sobre un determinat assumpte públic (McCombs, 2006). •  “L’agenda mediàtica estableix l’agenda del públic”. (McCombs, 2006). Acotació teòrica
  3. 3. Objecte d’estudi El tractament informatiu que els mitjans catalans i espanyols realitzen del dret a decidir de Catalunya en el període 2006-2013.
  4. 4. Estudis rellevants 1.  Dret a decidir i comunicació •  Aira (2007), Sádaba i Rodríguez (2007) i Cortiñas i Pont (2009). •  Montagut (2012) •  Perales, Xambó i Xicoy (2012) 2.  Dret a decidir i ciència política •  López Hernández (2011)
  5. 5. Metodologia •  Mostra -  Principals diaris esp. i cat.: El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. -  Informatius tv esp. i cat.: TV1, A3, T5 i TV3. •  Anàlisi de les cinc grans manifestacions sobiranistes 2006-2013
  6. 6. Metodologia Tècniques   Principals -  Anàlisi de frames -  Anàlisi d’estructures semionarratives Complementàries -  Anàlisi d’agendes -  Anàlisi de fonts
  7. 7. Exemple
  8. 8. Frames
  9. 9. Estructures semionarratives
  10. 10. Gràcies!
  11. 11. emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Discurs, metàfores i valors
  12. 12. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Diada 11/09/2012 20/09/2012 25/11/2012 23/01/2013 12/12/2013
  13. 13. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter El procés cap a la Independència de Catalunya Emana de la societat civil (Diada ‘12, Via Catalana ‘13) Es construeix discursivament per part dels actors polítics, tant als mitjans tradicionals com a la xarxa S’ha articulat a través de diferents plataformes de caràcter transversal com l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o Súmate, que també s’han constituït com a generadores del discurs sobre el procés Twitter és un dels social media on les organitzacions polítiques parlen sobre la Catalunya Independent Permet un discurs no mediat i facilita la comunicació directa amb el públic (Eun Lee i Soo Yun, 2012) És un instrument de mobilització ciutadana (Sampedro i Sánchez, 2011)
  14. 14. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Twitter com a eina de comunicació política Obliga els partits a transmetre les seves idees en 140 caràcters, utilitzant elements propis de l’eina com el hashtag, la menció o el retweet. L’eclosió dels smartphones (Mancera y Pano, 2013) i la familiarització amb l’ús i les dinàmiques d’aquesta xarxa social, l’han convertit en l’espai per excel·lència de la comunicació política online. Permet monitoritzar l’opinió pública d’uns usuaris que són percebuts com a persones informades, cosmopolites, organitzades i actives en la generació de debat (Rodríguez i Ureña, 2011) i configurar el propi discurs en base a aquesta informació. És un mitjà que es presta a l’empatia. Es tendeix a una certa humanització dels polítics i això redunda en l’efectivitat i la credibilitat de l’eina com a mitjà de comunicació i com a suport on construir el discurs.
  15. 15. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Metàfores i valors en el discurs persuasiu 3 nivells del discurs: Nivell de l’enunciat, nivell d’estructuració i nivell de manifestació És on es generen els camps figuratius, dins dels quals s’inscriu la METÀFORA. La metàfora ens permet codificar el discurs en tant que té la capacitat de crear marcs cognitius a través dels quals s’interpreten determinades qüestions polítiques o socials (Charteris-Black 2006, Lakoff 2008) “[…] what matters most about a metaphor is its conceptual nature, not its ‘accidental’ linguistic form.” (Musolff, 2004:8) ! És possible donar molta informació a l’usuari en tan sols una paraula Els valors complementen la informació semàntica que ens dóna la metàfora i ens mostren en quins termes es parla de la Catalunya independent.
  16. 16. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Metodologia Objectius: ! Analitzar com els principals actors pro-sobiranistes construeixen els discursos sobre la independència a Twitter ! Comprovar si l’anàlisi del discurs és una metodologia vàlida per analitzar els textos de 140 caràcters que conformen els discursos a Twitter. Metodologia: ! Anàlisi del Discurs (Retòrico-argumentativa) ! Categories d’anàlisi: dominis metafòrics i valors +/- Mostra: à Piulades emeses pels actors polítics catalans el dia 11/09/2013 (via catalana) i el dia 12/12/2013 (anunci de la data i la pregunta).
  17. 17. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Metodologia Actors polítics pro-sobiranistes: @ciu (Convergència i Unió) @joseprull (Josep Rull, President de CiU) @Esquerra_ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) @junqueras (Oriol Junqueras, President d’ERC) @cupnacional (Candidatura d’Unitat Popular) @higiniaroig (David Fernández, Diputat al Parlament) @govern (Govern de la Generalitat) @parlament (Parlament de Catalunya) @assemblea (Assemblea Nacional Catalana) @omnium (Òmnium Cultural) @sumate_asoc (Associació Súmate) TOTAL:554piulades| 375ViaCatalana+179Anuncidataipregunta
  18. 18. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Resultats 3 grans dominis metafòrics: El procés és un conflicte | War-fortress-batlle @cupnacional: “Ja hi ha compte enrere per començar un conflicte democràtic amb l’estat espanyol” El procés és un viatge | Way-movement-speed Té una hora de sortida (Manifestació 2012) i una hora d’arribada (9 de novembre de 2014) Es descriu com una “via” (ERC), “full de ruta” (CiU) o com quelcom que cal “fer avançar amb èxit” (ERC) Els ciutadans de catalunya són un grup | Group-club-class “Junts ho farem possible”, “Hi hem de ser tots perquè ens ho juguem tot” “El 2014 podrem decidir el nostre futur”, “La gent decidirà el futur d’aquest país”. Delegació de la responsabilitat en la societat catalana.
  19. 19. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Resultats Catalunya és una persona. Catalunya és presonera i només aconseguirà ser lliure quan sigui independent. Mas: “Els voluntaris de la causa catalana mai hem renunciat a la nostra llibertat” Catalunya té futur. I aquest passa per assolir la llibertat. Catalunya era invisible. Ja no està oculta, sinó que el procés l’ha permès fer-se visible com a país davant la comunitat internacional. “El món ens mira” / “Ensenyem al món quina és la voluntat del nostre poble” (ERC), “La comunitat internacional ens ha vist.” (CiU). Valors Generals: “democràcia”, “llibertat”, “pau” ! PROCÉS / “normal”, “nou” ! PAÍS Valors Particulars: “valentia”, “coratge”,“compromís” ! SOCIETAT / ORGANITZACIONS POLÍTIQUES
  20. 20. La construcció d’un nou Estat | #ccpc2 Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter Conclusions Twitter és una eina vàlida per la construcció del discurs si entenem el discurs com un continuu que es va generant entre totes les piulades emeses per un actor concret dins un marc temporal delimitat. L’ús d’elements interactius com hashtag, el retweet o la menció és present en el discurs dels perfils analitzats, així com de la hipertextualitat o la multimedialitat que es concreten en els enllaços a notícies o documents realitzats en altres suports (imatges, vídeos, premsa digital...) posen de manifest el coneixement que els partits i altres actors polítics van assolint de l’eina, però no són especialment rellevants en el discurs. Els escenaris delimitats pels dominis metafòrics sota els quals es genera el discurs sobre la Independència són transversals a totes les formacions pro-sobiraniste i se centren en el relat del procés polític més que no pas en la construcció de Catalunya com a estat independent. Cal comprovar si la transversalitat nacional en els actors polítics pro-sobiranistes també és coincident en el seu vessant social.
  21. 21. Carlota M. Moragas Fernández carlotamaria.moragas@urv.cat @carlotamoragas moltes gràcies
  22. 22. Abstract. La comunicació no és possible sense l’estudi i definició de les pròpies capacitats. El posicionament estratègic es comunica per mitjà de la imatge que projecta la marca. L’aportació de diferenciació prové de les empreses agrupades en clústers, de la recerca científica i tècnica i d’intangibles de camps diversos com l'activitat esportiva, la producció musical, o la cultura pròpia de l'Estat. L'avantatge competitiva ha de ser acceptat amplament i mantingut en el temps per aconseguir un posicionament estable. És fa necessari estudiar els factor d’ èxit de cada Estat cercant elements de diferenciació, veure com han prosperat i mantingut. Paraules clau: Posicionament estratègic, comunicació, avantatge competitiva, competència, rivalitat. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  23. 23. La comunicació no és possible sense l’estudi i definició de les pròpies capacitats i l'encaix dins de l’àmbit dels competidors. La incorporació d’ un nou Estat al puzle, suposa trobar els punts d’ encaix, de contacte i de diferenciació amb altres nacions que competeixen al mateix entorn i l'assumpció d’uns valors que el fan competitiu en aspectes concrets – que mai seran tots- Una elecció incorrecta comporta el risc que el posicionament no es consolidi en un avantatge competitiu sostenible. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  24. 24. Comunicar el posicionament. El posicionament es comunica a través de la imatge que projecta la marca. El públic interpreta els missatges emesos, ja siguin estructura formal, no verbals, amb signes, etc. Així s’obté la percepció d’un consumidor de la marca i es configura la seva personalitat, com un conjunt de característiques humanes associades. Cal que l’Estat es constitueixi en una marca en termes mercadològics, tenint en compte però les limitacions que conceptes elevats com honor, pàtria, país, sobirania, no son susceptibles de comunicació operativa promocional. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  25. 25. Comunicar el posicionament. Posicionament és lluitar amb la competència. Dos elements de base per l'elecció l'estratègia competitiva: l'estructura del sector en el que competeix i el posicionament dins el sector. Cal conèixer l'estructura en la que l'Estat ha de competir. L'àmbit geogràfic, els acords estratègics en el marc econòmic, de defensa, l'àmbit de lliure comerç, l'adopció d'unitat monetària, les polítiques comunes... El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  26. 26. Operadors del posicionament competitiu d'un Estat son el teixit econòmic de les empreses que s'agrupen conformant clústers. La investigació científica i tècnica, empresarial o recerca hospitalària o a la universitat, és valuosa perquè és l'origen de la diferenciació, factor clau de l’avantatge competitiu, que conforma el posicionament. Una altra categoria per al posicionament estratègic l'ocupen els intangibles provinents de camps tant diversos com l'activitat esportiva, la producció musical, o la cultura pròpia de l'Estat. Per la marca Barcelona, el FCB hi te un paper fonamental. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  27. 27. Els tòpics d' un Estat son importants referent de marca amb ganxo de recordació, que conforma un mapa mental de referents d'aquell Estat. Les confusions de tòpics son freqüents i molt difícils de corregir, d'aquí la importància d'una bona fixació d'imatges d'intangibles per associar la cultura i el país als arquetips desitjats. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  28. 28. Amenaça a la incorporació d' un nou Estat L'ocupació d’espais del mapa de posicionaments depèn de la capacitat de cada operador i alhora de les oportunitats que s'ofereixen en cobrir una vacant rendible, amb un rendiment o aportació superior al qui l'ocupa en l'actualitat. La rivalitat es possible per la capacitat dels competidors que s'hi oposen amb represàlies en forma de barreres d' accés, tancament de recursos financers o de matèries primeres. No es pot impedir l'entrada d'un nou competidor si els altres competidors hi veuen un avantatge per al segment, o si volen afeblirà l'opositor rival. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  29. 29. En un mapa de posicionament de d’ Estats, no es possible aconseguir l’anihilació d'un Estat permanentment. El territori, és l’element físic que obliga a donar una solució a l'encaix del nou Estat. És molt diferent que l'espai te l'assignin els competidor, a que sigui aconseguit per l'Estat que s'incorpora per la seva estructura, avantatge competitiva, habilitats i recursos, ocupant un espai desitjat al mapa de posicionament estratègic. Avantatge quan el nou Estat produeix capacitats desitjades pel conjunt aportant valor nou, en benefici de tot el segment, o posseeix gran capacitat d’adquisició de bens i els venedors tenen necessitat de nous clients. Cal un posicionament encertat que estigui sustentant per una diferenciació sostinguda i amb demanda. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  30. 30. Com determinar el posicionament. El perill dels cants de sirena. Els valors estratègics son apostes de futur, amb poc present. L’atractiu d’un posicionament prové dels sectors on el nou Estat és líder o destaca internacionalment. Amb barreres que dificulten l’accés de competidors, rendibilitat mantinguda i la demanda sostinguda. Masses competidors suposa guerra de preus, massa tecnologia implica cicle de vida curt. Tot i que la grandària del mercat és important, passats un mínims no és el factor determinant per l’èxit, així com tampoc ho és el creixement ràpid del mercat. L’estructura dels sectors és determinat per obtenir posicionament estratègic basat en avantatges competitius. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  31. 31. Michael Porter a La ventaja competitiva de las naciones: (Michael E. Porter 91•1/91 Revista Facetas) “Perquè un país triomfa a nivell internacional en una determinada indústria? la resposta es troba en quatre àmplies característiques nacionals que donen forma a l'ambient en el qual competeixen les empreses locals: 1. Situació dels factors. La posició del país quant a factors de producció, com a mà d'obra especialitzada o infraestructura, necessaris per competir en determinada indústria. 2. Condicions de la demanda. És a dir, el tipus de demanda nacional dels productes o serveis d'una indústria. 3. Indústries correlatives o coadjuvants. La presència o absència en el país d'indústries proveïdores i indústries correlacionades competitives a nivell internacional. 4. Estratègia de l'empresa, estructura i competència. Les condicions nacionals que regeixen la creació, organització i administració de les companyies i les modalitats de la competència a nivell nacional.” El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  32. 32. Conclusions La clau per a la bona comunicació d’ un nou Estat no rau en els mitjans escollits per la seva difusió, ni en la inversió destinada. Tampoc en el missatge a comunicar, la clau es troba en el seu posicionament estratègic. Qui soc? com vull que em vegin els altres? Qui espai puc ocupar al mapa de posicionament ? Amb qui competeixo? Qui s’hi oposa? Es fa necessari estudiar els factor d’ èxit de cada Estat de la categoria cercant el elements de diferenciació i veure el perquè han prosperat i s’ han mantingut. La comunicació d’ nou Estat s’ha d’encaminar a construir un avantatge competitiu i desenvolupar l’estratègia competitiva dins l’àmbit de competitivitat de las nacions i els Estats. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  33. 33. Gràcies per la seva atenció. Poden dirigir les seves consultes i comentaris a: pere.navalles@uab.cat Pere Navalles Ph.D. Comunicació Audiovisual i Publicitat. Professor màrqueting estratègic. Departament PRPICA (Publicitat, RRPP i Comunicació Audiovisual). Facultat de Ciències de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona. El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat La comunicació d’un nou Estat.
  34. 34. QUINS SÓN ELS MISSATGES QUE PODEN INCREMENTAR MÉS EL SUPORT A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, SEGONS SEXE I EDAT? ANÀLISI DE L’ENQUESTA EXPERIMENTAL DEL CEO 2013 Marçal Terrades i Planadevall m.terrades@gmail.com @mterrades
  35. 35. Suport a la secessió • Sentiment de pertinença nacional • Valoració costos / beneficis econòmics • Respecte a la llengua de la regió • Identificació amb els partits/líders • Radicalitat democràtica @mterrades
  36. 36. Identificació nacional i suport a la independència @mterrades 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 2005.1 2006.1 2006.2 2006.3 2006.4 2007.1 2007.2 2007.3 2007.4 2008.1 2008.2 2008.3 2008.4 2009.1 2009.2 2009.3 2009.4 2010.1 2010.2 2010.3 2010.4 2011.1 2011.2 2011.3 2012.1 2012.2 2012.3 2013.1 2013.2 2013.3 Sentiment "Només català/ana" Suport estat independent
  37. 37. Els estudis experimentals i les seves possibilitats • Presentar aleatòriament diferents escenaris • Identificar l’efecte que produeix cada escenari @mterrades La Mesura de les identitats del CEO • Aspectes econòmics • Unió Europea • Context polític • Llengües Cat/Cast.
  38. 38. Intenció de vot directe estudi del CEO @mterrades 60,2% 55,0% 55,6% 45,4% 55,6% 62,7% 57,8% 47,1% 51,0% 56,9% 53,5% 25,2% 31,7% 25,4% 37,6% 27,8% 22,5% 24,5% 30,4% 33,3% 22,5% 28,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Sí No Abstencio Blanc
  39. 39. Factors mobilitzadors en funció del sexe @mterrades Homes 1. Immobilisme espanyol. Hem intentat reformar l’Estat espanyol molts cops i no ens han deixat. 2. El castellà estarà garantit i serà oficial. 3. La supervivència català no està garantida amb el sistema actual. 4. La independència portarà creixement econòmic. Dones 1. Catalunya no es quedarà fora de la UE. 2. Cal un estat independent per garantir la supervivència del català 3. La independència portarà creixement econòmic. 4. Immobilisme espanyol. Hem intentat reformar l’Estat espanyol molts cops i no ens han deixat.
  40. 40. Factors mobilitzadors en funció de l’edat @mterrades 18 a 34 anys 1. Beneficis econòmics de la independència. 2. Catalunya no quedarà fora de la UE. 3. La supervivència català no està garantida en el sistema actual. 4. El castellà serà respectat en una Catalunya independent. 35 a 44 anys 1. Catalunya no quedarà fora de la UE. 2. Immobilisme espanyol. Hem intentat reformar l’Estat espanyol molts cops 3. Beneficis econòmics de la independència. 4. La supervivència català no està garantida en el sistema actual. 44 anys i més 1. Immobilisme espanyol. Hem intentat reformar l’Estat espanyol molts cops 2. El castellà serà oficial i respectat en una Catalunya independent. 3. Catalunya no quedarà fora de la UE. 4. Serà un procés calmat
  41. 41. Conclusions • La societat no es mou sota els mateixos paràmetres • La comunicació per cada grup ha de ser específica per ser més efectiva • Cal ampliar els estudis experimentals: – Més escenaris – Més mostra – Més edat @mterrades

×