1. Diapositiva 2
La neuroplasticitat es la capacitat en el embrió: de diferenciar-se , organitzar connexions, i
circuits naturals. En una persona adulta es facilitar la supervivència y reorganitzar
circuitsdanyats.
Diapositiva 3
La plasticitat es la capacitat del cervell per adaptar-se a noves situacions.
Diapositiva 4
Hi raons perquè els nostres cervells es tornin menys flexibles a mesura que maduren: el
desenvolupament del cervell dóna una mica de la seva plasticitat a favor de l'eficiència i
l'estabilitat. "Un cervell completament de plàstic no és molt útil" diu Gerd Kempermann,
"S'aprèn tot, però no recorda res
Diapositiva 5
Molta plasticitat també poden tenir un paper en alguns trastorns neurològics, incloent l'epilèpsia
i l'esquizofrènia.
En certes situacions, però, la plasticitat podria ser útil, perquè és més fàcil per als pacients a
recuperar-se
Diapositiva 6
A finals del segle XIX, el neuròleg angles va establir la definició de epilèpsia que es una
descarregasúbdita, rapida i excessiva de les cèl·lules cerebrals.Esta provocada per
anormalitats en l’activitat cerebral, aquest òrgan es incapaç de frenar el impulsos elèctrics entre
neurones. Quan una descarega es produeix es un etcepilepsic.
L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici i una àmplia
desorganització de la personalita. És causada, per un defecte bioquímic o microestructural
cerebral que a hores d'ara encara no està aclarit del tot. Existeix una gran varietat de
símptomes indicadors d'esquizofrènia. Entre aquests es troben alteracions del pensament,
al•lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació. Cap d'aquests símptomes és
patognomònic de la malaltia, la qual cosa genera moltes dificultats per a emetre un diagnòstic.
diversos factors intervenen en la seva aparició, entre ells l'herència genètica, alteracions en la
migració de poblacions cel•lulars durant el desenvolupament embrionari, l'ús de drogues i
l'estrès ambiental. És una malaltia crònica però pot millorar amb el tractament, sobretot
farmacològic.
Al 2010 científics espanyols van fer un estudi amb persones vives.
Van realitzar tres tipus de ressonàncies i afirmen que l’esquizofrenia es troba a la cortesa
frontal del cervell.
Diapositiva 7

2. Al 200 cientifics americans van afirmar que un cervell amb epilèpsia i un sense nomes es
diferencien per cinc proteïnes que son les indicades a aquesta imatge
Diapositiva 8
Els neurocientífics han començat a entendre alguns dels factors que governen la flexibilitat de
certes parts de la maduració cervell. En estudiar el desenvolupament dels sentits sistemes com
ara la vista i l'oïda, han descobert una xarxa de gens i proteïnes que influeix als anomenats
crític terminis. És durant aquests períodes crítics de que el cervell es converteix en cablejat per
a certes tasques. Si un cervell no rep les entrades correctes durant un període crític, és
extremadament difícil recuperar-se dels dèficits d'aquest resultat.
Diapositiva 9
Els períodes crítics que es plantegen en el desenvolupament primerenc governa sentits, com la
vista, l'audició i l'equilibri.
Diapositiva10
. Els períodes més crítics es produeixen durant la infància i la infantesa, quan el cervell encara
està creixent i en la producció de noves neurones
Diapositiva 11
Però més important que les noves cèl·lules són les connexions de les neurones que es fan les
unes amb les altres. Les connexions que reben reforç s'enforteixen i es protegeixen, per
exemple, pel creixement de les beines de mielina al voltant dels axons
Diapositiva 12
Algunes evidències suggereixen que la plasticitat del cervell pot ser augmentada sense el perill
que representa l'eliminació total de la frens. Michael Merzenich, neurocientífic i professor emèrit
de la Universitat de Califòrnia, San Francisco, explora com certs tipus de senyals sensorials de
cervells adults, principalment de so i el tacte, pot tornar a col·locar-los.
Diapositiva 13
Han demostrat que els jocs d'ordinador especialment dissenyats pot millorar el rendiment de la
memòria i altres funcions cognitives. Han demostrat que jugant videojocs d'acció, poden
millorar la visió i diversos tipus d'habilitats cognitives. L'èxit d'aquests jocs podrien estar
vinculats a la recompensa del cervell i dels sistemes d'atenció.
Diapositiva 14
Encara que la majoria de la neurogènesi s'atura en la infància, dues àrees de el cervell
segueixen produint noves neurones: la zona subventricular, que connecta amb el bulb olfactori,
i la zona de subgranular, la circunvolució dentada, que es una part de l'hipocamp.
Diapositiva 15

3. Hi ha diverses maneres per augmentar la producció de noves neurones, l'increment de
l'exercici físic i l'exposició a entorns desconeguts o complexos són dos potenciadors clars per la
neurogènesi.
Diapositiva 16
El que aquesta producció en curs de neurones significa per el cervell no es clar encara. Als
adults, la tasa de neuogenesi al cervell esta relacionada amb la classe d’aprenentatge no te
una conexio directa.
Diapositiva 17
Les noves neurones "són una forma extrema de la plasticitat ". En el moment un conjunt de
neurones han crescut i es van establir, hi ha un altre conjunt de cel·les disposades a ocupar el
seu lloc. Determinar com aquestes noves neurones interactuant amb els circuits ja existents
podria ajudar els científics a entendre millor com els circuits estan connectats a la primrea f i la
forma segura i eficientment.