2. Unitat 1: Neuropsicologia
Estructura i funció del sistema nerviós (SN).
Divisió del sistema nerviós:
El sistema nerviós central (SNC).
El sistema nerviós perifèric (SNP).
2. El mapa del cervell i les funcions psíquiques.
3. Els hemisferis cerebrals i el principi de lateralització.
4. La neurona i la transmissió de l´impuls nerviós.
5. Les tècniques per a l´estudi del cervell.
6. El sistema endocrí.
7. Cervell, sistema endocrí i identitat sexual.
3. 1.1. Estructura i funció del sistema nerviós
El Sistema Nerviós (SN), juntament amb el sistema endocrí,
regula totes les activitats internes dels organismes i els
permet reaccionar enfront el seu ambient extern o
acomodar-s´hi.
Així, els éssers vius poden donar les respostes més adequades
per a la seva supervivència i reproducció.
L´SN capta els estímuls procedents de l´interior o de l
´exterior de l´organisme i els transforma en un senyal
nerviós que es tramsmet a través dels nervis al cervell.
Allí tots els senyals s´integren i es transmeten als òrgans
“efectors”: el cor, els pulmons, les glàndules o els músculs.
4. Les neurones i els seus missatges
El sistema nerviós està constituït per dos
tipus de cèl·lules:
Les neurones
Les cèl·lules glials.
Les neurones són les cèl·lules fonamentals
del sistema nerviós, representen la unitat
anatòmica i funcional del cervell humà i
estan especialitzades a processar la
informació.
Compten amb una membrana externa que
permet la conducció d´impulsos nerviosos i
la comunicació entre elles mitjançant
connexions anomenades sinapsi.
5. Estructura de les neurones
El soma o cos cel·lular conté el nucli,
el magatzem d´informació genètica,
els orgànuls que sintetitzen àcid
ribonucleic (ARN) i proteïnes.
L´àxon és una prolongació del cos
cel·lular, condueix l´impuls nerviós
des del soma cap a una altra neurona.
Les dendrites són prolongacions del
soma, es divideixen com les branques
d´un arbre i actuen com a receptors
dels senyals procedents d´altres
neurones.
7. Les cèl·lules glials
Aquestes cèl·lules envolten i mantenen les
neurones, són més nombroses que aquestes i
constitueixen la massa total del cervell.
Desenvolupen diferents funcions: s´encarreguen
de protegir el cervell enfront virus i bacteris,
reparen i mantenen els teixits i produeixen
mielina, la capa aïllant que recobreix als àxons.
La desmielització dels àxons retarda la
transmissió dels senyals nerviosos i, per tant, s
´altera la percepció sensorial i la coordinació
motora, malaltia que pateixen les persones amb
esclerosi múltiple.
8. L´impuls nerviós
La funció principal de les neurones és generar i
difondre els impulsos nerviosos.
L´SN és un sistema electroquímic de comunicació
que ens permet pensar, sentir i actuar. L´activitat
elèctrica es correspon amb l´impuls nerviós i l
´activitat química cerebral es produeix per la
sinapsi de les neurones.
L´impuls nerviós és una ona elèctrica que avança
per la superfície de la membrana de la neurona i
les seves prolongacions.
Es produeix per les variacions en la distribució d
´ions (partícules amb càrrega elèctrica) dins i fora
de la neurona.
9. La sinapsi neuronal
La sinapsi és la unió entre
dues neurones que
interactuen i intercanvien
informació o entre neurones i
cèl·lules musculars o
glandulars.
La sinapsi està constituïda per
tres elements:
3. El terminal presinàptic
4. La cèl·lula postsinàptica
5. L´esquerda sinàptica
10. Neurotransmissors
El cervell, a més de ser la seu de les
nostres idees, és productor de productes
químics, els neurotransmissors, la missió
dels quals és comunicar les neurones
entre si.
Aquestes substàncies circulen per tot
arreu, actuen en llocs específics i
produeixen diversos efectes segons el
lloc d´actuació.
Poden provocar en una altra cèl·lula
contraccions (en una cèl·lula muscular),
secrecions (en una cèl·lula glandular) i
excitacions o inhibicions (en una altra
neurona).
11. Alguns neurotransmissors
Dopamina. Regula l´activitat motora i els nivells de
resposta en moltes parts del cervell. La degeneració de les
neurones dopaminèrgiques dóna lloc a la malaltia de
Parkinson. Es creu que en nivells massa alts de dopamina
influeixen en l´esquizofrènia, trastorn que produeix
al·lucinacions, il·lusions i deteriorament dels processos lògics
del pensament.
Serotonina. Intervé en la regulació dels estats d´`anim, en
el control de la ingesta, el son i en la regulació del dolor. Se
la considera l´agent químic del “benestar” i la seva activitat és
potenciada per fàrmacs que poden alleujar els símptomes de
la depressió.
