Dossier neurologia

Jordi Capdevila. Programació didàctica C4 Página 1
cures bàsiques
d’infermeria c4 CAI i
tp’s
Jordi Capdevila. INS S’Agulla
win7
Dossier5 ( Neurologia i tp’s)
Nom de l’alumne/a………………………………………………………………………………………………………

Avaluació*:
Bloc teòric: 50% del crèdit en dos o tres exàmens dels fets, conceptes i sistemes conceptuals
de la unitat subjecte d’estudi.
Bloc Teoricopràctic ( TP’s) 20% del crèdit. La Tp és l’execució d’un procediment simulat a l’aula
taller i un examen teorico-pràctic si la UD ho escau.
CAT. Treball d’auto aprenentatge basat en ABP. 10%
AEA. Activitats d’ensenyament aprenentatge. Degudament complimentat el quadern de
treball. 10%
Valoració actitudinal. 10%. Graelles d’observació i criteris estipulats.
*l’avaluació s’especifica degudament a cada trimestre.
UNITAT DIDÀCTICA NÚM.4.B- NECESSITATS DE RELACIÓ (SISTEMA NERVIÓS).
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals.
Anatomofisiologia del sistema nerviós
Malalties més freqüents del sistema nerviós
Exploracions complementàries en el sistema nerviós
Teoricopràctiques (TP’s)
L’escala de Glasgow (SCG)
La PL ( Punció Lumbar)
CAT’s
ELS ÒRGANS DELS SENTITS
AEA
S’especifiquen
Objectius de la UD4-2.
1,2,3,5

Nuclis d’activitat
N.A Títol Durada AEA codi Avaluació
NA1 Anatomo-
fisiologia
del Sistema
nerviós
6 hores Recordatori d’histologia.
Morfologia, localització i
funcions de les diferents
estructures: cervell,
cerebel, tronc, medul·la i
nervis perifèrics. Funcions
del Sn com a unitat.
Receptors sensorials, unitat
motora. SN simpàtic i
parasimpàtic.
Neurotransmissors.
C4/UD4/NA1/A1 -Exercicis
d’avaluació
continuada.
Visionats de vídeos.
Elaboració de
làmines
d’anatomia.
-continguts per la
prova escrita.
NA2 E.C del
sistema
nerviós
2h TAC cranial,
l’electromiografia, la
Mielografia, l’EEG, la placa
de crani, l’angiografia de
vasos cerebrals.
C4/UD4/NA2/A1 -continguts per la
prova escrita.
NA3 Patologia
neuronal
Cures
d’infermeria
6h L’AVC, l’AIT i l’infart
cerebral, les crisi comicials,
la malaltia de Parkinson, el
lesionat medul·lar.
C4/UD4/NA3/A1 Exercicis
d’avaluació
continuada.
continguts per la
prova escrita.
NA1,2 i 3 tenen
una prova.
CAT’s crèdits d’autoaprenetatge
N.A Títol Durada AEA Codi Avaluació
NA4
Els
òrgans
dels
sentits.
2 Identificació de les
estructures dels
òrgans dels
sentits, anatomia,
funcions,
receptors.
C4/UD3/NA4/A1 L’alumnat haurà
de cercar la
informació sobre
una sèrie de punts
que el professor
lliura. EL CAT serà
avaluat amb una
prova objectiva.
v/f. Un cas i una
il·lustració.

Procediments ( Teoricopràctiques)
Nuclis d’activitat
N.A Títol Durada AEA codi Avaluació
NA5 L’Escala de
Glasgow
2h Utilització de l’escala de
Glasgow per valorar el
nivell de consciència.
C4/UD3/NA5/A1
Identificació
material.
Assistència. Cas
pràctic.
NA6 La Punció
Lumbar
2h Prova complementària per
la dx de malalties
neurològiques.
C4/UD3/NA6/A1 Identificació
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
http://www.youtu
be.com/watch?v=T
Wor84a4VdY
UD. 3 NECESSITATS DE RELACIÓ.
Anatomofisiologia del sistema NERVIÓS
Recordatori histològic.
Està constituït per paquets de fibres nervioses que s'agrupen per un embolcall extern que és
teixit connectiu i que es denomina Epineuro, pel qual van els vasos sanguinis que recorren el
nervi i li donen nutrició.

Per dins de l’epineuro, estan els paquets de fibres embolicades per un teixit fibrós resistent
format per fibres de col·làgenes i elàstiques que és Perineuri; el qual és tan resistent, que si hi
ha lesió de l’epineuro amb conservació del perineuri, es conserva la funció del nervi.
Dins de cada fascicle de fibres nervioses es troba un altre teixit connectiu, que embolica
cadascuna de les fibres i es denomina Endoneuro. Les fibres amielíniques i mielíniques de fet
són axons.
El sistema nerviós
La funció de relació, és la funció basada en la captació de les variacions del medi ( els
denominats estímuls), la seva avaluació i en l’emissió de les respostes adequades
(E=R).
Els sistemes i aparells implicats en la funció de relació són:

Els receptors, que són els òrgans dels sentits i estan íntimament en contacte amb el
sistema nerviós. El sistema nerviós està constituït per les cèl·lules nervioses o
neurones. El sistema endocrí, format per glàndules endocrines, que segreguen
hormones a la sang, les quals provoquen efectes específics a les cèl·lules. I finalment
els efectors que són òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes, que són
l’aparell locomotor que com ja sabeu està constituït per l’esquelet i músculs i les
glàndules exocrines que segreguen substàncies a l’exterior del cos!!
Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d’informació gràcies a que
la seva membrana és capaç de generar dèbils corrents elèctriques que avançant d’un
extrem a un altre, és el que es coneix com a “impuls nerviós”. Cal que quedi clar que
les neurones que condueixen l’impuls nerviós cap el SNC es diuen sensitives i les que
condueixen l’impuls nerviós des de el SNC fins els músculs i les glàndules es
denominen motores.
Les neurones motores presenten cos cel·lular ( o cos neuronal), en les que hi ha un
nucli i els orgànuls ( com a cèl·lula que és, una llarga perllongacio denominada Axó i
nombroses prolongacions denominades dendrites.
Les neurones sensitives presenten un cos neuronal i dos axons!!
Les neurones es connecten entre si sense arribar a tocar-se ( aquest procés rep el nom
de SINAPSI). Els receptors estimulen en la neurona l’impuls nerviós que avança per
l’axó fins el botó sinàptic, on provocarà la generació d’unes petites vesícules

sinàptiques que contenen neurotransmissors, que travessen la fissura sinàptica i són
captades per les dendrites de la següent neurona, generant en ella una corrent
elèctrica i així successivament fins arribar a l’òrgan efector ( recorda locomotor o
glàndula en/exocrina). Tot això és la transmissió de l’impuls nerviós. L’axó també es
denomina fibra nerviosa. Pot estar cobert per unes cèl·lules que formen la
denominada baina de mielina, que és de color blanc ( formant així la substància
blanca) del SN. Els cossos neuronals i els axons sense baina de mielina formen la
substància gris.
Sinàpsis

1- Arribada de l’impuls al botó terminal
2- Alliberació de transmissors químics a la “hendidura”
3- Despolarització de la membrana postsinàptica per els transmissors químics
4- Transmissió de la despolarització en la membrana postsinàptica
El sistema nerviós humà presenta dues parts, el SNC i el SNP. El SNC està constituït per
l’encèfal ( cervell) i la medul·la espinal. Tots dos estan protegits pel crani i per la
columna vertebral respectivament i recoberts per tres membranes denominades
meninges, que són de dins cap a fora la PAD ( piamàter, aracnoides i duramàter),
existint un líquid amortiguador, el LCR ( líquid cefaloraquidi) entre la més interna i la
següent per tal de protegir el cervell.

El SNC és l’encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar impulsos
motors. El SNP és el conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central (
recordeu Encèfal i medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Els nervis són
estructures amb forma de cable constituïdes per feixos d’axons de nombroses
neurones. És doncs una estructura similar a la dels cables domèstics. Els nervis es
poden classificar en tres criteris.
1- Segons el sentit en què transmeten l’impuls nerviós.
1a- sensitius= condueixen l’impuls nerviós fins el SNC
1b-Motros= condueixen l’impuls nerviós cap els músculs i les glàndules
1c-Mixtos= condueixen l’impuls nerviós en els dos sentits, tenen fibres de tipus
sensitiu i motor
2- Segons el lloc de procedència.
2a- Nervis cranials ( surten del crani). Són 12 parells, 12 cap a l’esquerre i 12
cap a la dreta. Uns són sensitius uns altres són motors i d’altre mixtos.
Bàsicament controlen els músculs del cap i coll, excepte un el nervi vague que
controla moltes vísceres.
2b- nervis raquidis, que surten de la medul·la espinal, són 31 parells, tots de
tipus mixtes. El de la regió sacra es denomina cua de cavall.
3- Segons si coordinen actes voluntaris o actes involuntaris.

3a-SNA o vegetatiu: controla de forma involuntària total o parcialment les
funcions de les vísceres ( cor, pulmó, estomac, budell, bufeta urinària), la
producció de suor, d’orina, de termoregulació. El SNA està controlat per
l’hipotàlem i la medul·la espinal. Hi ha de dos tipus.
3a1- El SNParasimpàtic: és el que predomina en les moments de relaxació. Està
constituït pel nervi vague i la regió sacre.
3a2- El SNSimpàtic: predomina en els moments de tensió i són la resta de
nervis raquidis.
Moments de tensió↑ ↑moment de relaxació
Exemples, dilata pupil·la, contrau pupil·la, accelera el cor, disminueix el ritme del cor
etc.
3b-SNVoluntari: controla les accions voluntàries dels nostre cos, com ara agafar
coses. ( està controlat pel cervell)

Els nervis cranials es denominen: OLFACTORI, ÒPTIC, MOC, PATÈTIC, TRIGEMIN, MOE,
FACIAL, ESTATOACÚSTIC, GLOSOFARÍNGI, VAGUE, ESPINAL I HIPOGLÓS.
Les fibres nervioses del sistema nerviós autònom estan parcialment separades de la
resta de nervis raquidis formen dues cadenes de ganglis situats al costat de la columna
vertebral.
Els 31 parells de nervis raquidis presenten una
arrel dorsal i una ventral. La primera és
sensitiva i presenta un gangli, denominat
espinal constituit per cossos de les neurones
que reben informació de la pell i organs. La
ventral es motora, és a dir porta informació
cap a la pell i òrgans.

L’acta voluntari
O Acta reflexa, és el mecanisme més simple que posseeixen els homes i animals per a
produir una resposta davant un estímul determinat. Són respostes molt ràpides i
inconscients davant situacions de perill que necessiten una resposta immediata.
Com mostra el dibuix la sensació de dolor arriba al cervell després de produir-se el
moviment.

En suma cal que sàpigues que el sistema nerviós registra i interpreta els canvis que es
produeixen a l’organisme i el medi ambient. Respon a estímuls i assimila experiències
que siguin útils per l’aprenentatge, la memòria i la intel·ligència, és a dir els principis
psicològics bàsics.

L’encèfal
L’Encèfal està allotjat a la caixa craniana. En una secció de l’encèfal hi ha la substància
gris i una altre interna que es diu substància blanca. La primera es compon bàsicament
d’axons neuronals i la blanca per axons de les neurones. De diferents regions de
l’encèfal surten els nervis cranials ,que pertanyen al SNP i en part també al vegetatiu.
El PROSENCÈFAL (verd) és la zona on s’integren les funcions superiors dels animals, es
distingeixen dues regions! el TELÈNCÈFAL conegut com a cervell, on un profund solc el
divideix en dues porcions HD i HE. La superfície externa del telencèfal està replegada
de circumval·lacions i fissures que delimiten els diferents lòbuls, frontal, temporal,
parietal, occipital i cerebel.

Al frontal es regulen les emocions, controla la personalitat i el raonament. El parietal
s’encarrega de rebre sensacions com el fred, la calor, la pressió i el tacte. El temporal
s’encarrega de l’audició, el llenguatge, la dicció, el sabor i l’olor. L’occipital de la visió.
Tots dos hemisferis estan connectats per fibres nervioses denominades “cossos
callosos”. La substància gris del telencèfal es denomina còrtex cerebral.
El DIENCÈFAL, està situat sota el telencèfal. Tenim el Tálamo (parets laterals) i
l’hipotàlem ( o sòl del diencèfal). El Tàlam té un paper important en el control de les
emocions. L’hipotàlem té funcions viscerals autònomes, impuls sexual, gana set i són.
Té també funció endocrina ja que segrega factors alliberadors. De l’hipotàlem surt la
hipòfisis amb missió endocrina.

El romboencèfal: es distingeixen dues zones el Metencèfal i el mielcefal.
El primer el METENCÈFAL, es conegut com a CEREBEL, una estructura semblant al
cervell, aquest coordina funcions neuromusculars. En la regió ventral del metencèfal es
troba la protuberància, formada per feixos que connecten els hemisferis cerebrals.
El MIELENCÈFAL, és més conegut com a BULB RAQUIDI i està constituït per nombrosos
feixos de fibres nervioses que connecten els centres encefàlics amb la medul·la espinal.
Aquí es controla el ritme respiratori, el ritme cardíac, el reflexa de la deglució, el vòmit
etc.
Exploracions complementàries en el Sistema Nerviós.
1- La Tomografia computeritzada del cervell (TAC)
El TAC i la RM permeten conèixer la localització i la mida del tumor i a més suggerir la
naturalesa del mateix.

Poden ser primaris o secundaris, aquests darrers ocasionats per metàstasi. Els primers poden
ser Gliomes, Astrocitomes, Oligodendròglia.
2- L’electromiografia
Electromiografía (EMG) és una tècnica per a l'avaluació i registre de l'activitat elèctrica
produïda pels músculs esquelètics. L’EMG es desenvolupa utilitzant un instrument mèdic
anomenat electromiograf, per produir un registre anomenat electromiograma. Un
electromiógraf detecta el potencial d'acció ( impuls elèctric) que activa les cèl·lules musculars.
Els senyals poden ser analitzades per detectar anormalitats o analitzar la biomecànica del
moviment d'un humà.
Elèctrodes que van a un amplificador. Es poden dx neuropaties o miopaties.
3- Mielografia.
La mielografia és un examen d'imatges que usa un mitjà de contrast especial per veure la
columna vertebral. Juntament amb una radiografia , el mitjà de contrast pot ajudar al metge a
delinear clarament l'espai que conté la columna vertebral, els nervis, per mostrar qualsevol
hèrnia de disc . No el confongueu amb la PL de Tp’s.

4- Placa de crani
AP, Lateral, Waters.
5- L’Electroencefalograma
És un examen per a mesurar l’activitat elèctrica del cervell. ( en cirurgies cerebrals per
monitoritzar l’activitat del cervell)
6- Angiografia
Injecció de contrast per punció directa en caròtida o bé indirecta (femoral-húmer) per
l’estudi radiològic dels vasos cerebrals. Finalitat EDx. Cal pre-sedació 30’ abans.

Dejú: 6-8 hores, CNV i cts vitals. No material metàl·lic al cabell. No es pot moure en 1 o
2 hores que dura la prova.
Post- CNV i NDC cts vitals, Repòs unes 12-24 hores. Control del lloc de punció. CP:
desplaçament de la placa o coàgul donant lloc a una AVC o crisi comicial. Control de
l’hematoma.
Patologia del sistema nerviós
L’AVC l’accident vascular cerebral.
És una lesió cerebral resultant d’una alteració circulatòria ( arítmia, buf, colesterol,
ACxFA etc). Pot ser isquèmic o hemorràgic.
1-La malaltia cerebrovascular isquèmica pot ser transitòria o definitiva.
Transitòria (AIT o TIA) accident isquèmic transitori. És l’aparició d’un dèficit neurològic
focal secundari a una isquèmia la durada de la qual oscil·la de segons a 24 hores.
Poden ser per trombosis o embòlies. Estenosi de la caròtida interna per ateromatosi o
bé per afectacions cardíaques com ara valvulopaties o arítmies.
Definitiva ( infart cerebral). És secundari a una isquèmia, de més de 20 dies de durada.
Les causes mes comuns són l’ateromatosi que són els dipòsits de lípids i teixit fibrós
que col·lapsen la llum del vas. De fet són formacions de placa d’ateroma, o bé per HTA,
dislipèmia, Dm i tabac. També pot ocórrer per una trombosi, que és la oclusió d’una
artèria per un trombo que provoca alteracions en el flux sanguini.
2-Hemorràgic: ruptura d’un vas sanguini cerebral que produeix EVC hemorràgica.
Cures d’infermeria al pacient que ha patit una AVC
Normalment els símptomes apareixen en el costat del cos oposat a l’anterior

1-mantenir les vies aèries permeables: per tal de mantenir netes, amb l’objectiu de
disminuir al màxim la hipòxia, cal efectuar exercici de FTR, aspirar secrecions i control
de reflux de deglució.
2-col·locar al pacient en una postura adequada.La correcta col·locació del pacient és un
element important de les cures
d’infermeria, a caua de les múltiples
alteracions que puguin presentar. El pacient
ha de romandre col·locat en una postura
funcional per evitar anquilosis. En el cas
que el pacient presenti paràlisi lingual i
abulició del réflex tusigen, la postura
adequada será DL amb la finalitat d’evitar la
broncoaspiració, si hi ha paràlisis lingual
col·locar cànula de guedel. El pacient amb
hemicòs, cal prevenir la tendència a la
rotació externa coxofemoral que es
corregeix mitjançant l’ús de coixins que
aliniin correctament l’esmentada zona. Cal
evitar el peu en equí/pèndul en un angle de
90º amb l’ajut de caixes i tables.

3-manternir el to muscular: Per evitar atròfies ca realitzar moviments actius o passius
en les extremitats afectades.
4-Alimentar-se: (trastorns de la deglució). Caldrà administrar preparats adequats en
textura a les seves possibilitats d’alimentació. Nèctar, mel, púding ( amb espassant
neutre). En el cas de l’abolició del reflux de deglució, cal instaurar SNG. Recordeu
tp’s!!!
5-Controlar l’eliminació urinària i fecal. La incontinència ha de pal·liar-se amb col·lector
d’orina. Per tal d’evitar la constipació s’efectuarà dieta rica en fibra, massatges,
hidratació oral i ús de laxants.
col·lector d’orina.
6-Prevenir les UPP. Cal vigilar l’aparició d’eritemes en les prominències òssies. Eritema
és primer grau.

7-Facilitar la comunicació. El llenguatge sol recuperar-se de forma gradual i molt
lentament. Afàsia de Broca ( motora) Impossibilitat per articular i emprar frases curtes,
que són produïdes amb gran esforç (alèxia i agrafia). L’afàsia de Wernicke( sensorial) es
caracteritza per un dèficit en la comprensió i una parla fluida però completament
desproveïts de sentit.
Pèrdua de la capacitat d’expressió o interpretació dels símbols del llenguatge..
Agnòsia: desconeixement.
Disfàsia: deteriorament de la capacitat de comprensió
Disàrtria: Trastorns de la coordinació de la parla.
Apràxia: moviments de propòsit lents.
DdI: RISC DE DESANTENCIÓ UNILATERAL: R/A L’ALTERACIÓ DE LA CAPACITAT
PERCEPTUAL 2/A AFECTACIÓ NEUROLÒGICA
(AUTONEGLIGÈNCIA). El pacient no percep el seu braç o cama com a part del seu cos,
el pacient té tendència a fer les ABVD únicament amb el costat no afectat.
Crisis comicials-Epilèpsia
L’epilepsia es una malaltia crònica que se caracteritza perquè se manifesta en forma de
crisi repetides, més o menys espaiades en el temps, denominades així, degut a una
descarga excessiva de les neurones cerebrals.
Causes de l’epilèpsia

 -Causa desconeguda. Ideopàtica
 -Secundària a seqüeles de traumatismes cráneo encefàlics (TCE)
 -Tumors cerebrals
 -Inflamacions i infeccions cerebrals, encefalitis o meningitis
 -Malformacions congènites i per complicacions durant el part
 -Intoxicacions y alcoholisme.
Convulsió: contracció espàsmòdica dels músculs.
Tipus de convulsió: Generalizadas: poden ser tónico-clòniques, mioclòniques o
absència. Parcials: Motores o sensitives
La diferencia básica entre les epilèpsies esmentades radica en el nombre de neurones
que efectúen la descarrega i en la localització d’aquestes.
Gran mal i petit mal.
Fases clíniques:
Prodròmica- El començament de la crisi convulsiva sol anar precedida d’una
simptomatologia premonitori denominada “aura”, que són com al·lucinacions
auditives o visuals i sensacions subjectives.
Tònica: S’inicia amb la pèrdua súbdita de consciència, produint-se contractura tònica
dels músculs. El malalt presenta apnea i cianosis intenses, opistòtons i es mossega la
llengua.
Clònica: La contracció tònica generalitzada desapareix, apareixent una sèrie de
contraccions clòniques de gran intensitat, amb flexió i extensió dels quatre membres.
En aquesta fase el pacient colpeja el seu cap al terra, existeix relaxació d’esfínters i
disfunció de la mecànica ventilatòria amb aparició d’estertors i aparició d’escuma per
la boca.

Fase post epilèptica: En la recuperació, el pacient presenta fluixesa, recuperació
progressiva de la memòria i hipersòmnia.
Cures d’infermeria.
Objectiu: Evitar les lesions que el pacient pugui produir-se durant les crisi epilèptiques i
proporcionar l’educació sanitària oportuna al pacient i la família.
-si l’atac va precedit d’aura, s’ajudarà al pacient a jeure al terra i se li posarà un
mocador a la boca entre els dents.
-protegirem el cap amb coixins per evitar lesions al colpejar contra una superfície dura
-mai subjectarem al pacient ( hi ha risc de fractura)
-en finalitzar la crisi es deixarà al pacient en DL per evitar la broncoaspiració.
-un cop recuperat la consciència, es procedirà a reorientar-lo en el medi.
EpS: eliminar cafè, tabac i alcohol. Importància del règim de medicamentós ( àcid
valproic), carbamazepina ( Tegretol®) fenobarbital...., identificació i vida sense
excessos.

Malaltia de Parkinson
La MP és degenerativa i progressiva del S.N que té l’origen en la degeneració i mort de
les neurones responsables del moviment.
El tractament són (fàrmacs anti-parkinsonians). La
levodopa L-dopa. Són unas tres preses al dia i inclou
dos fenomens- Fenómeno “on-off”: períodes de
funcionalisme normal que se alternem bruscament
amb períodes d’acinesia (pèrdua de moviment) i
augment imprevisible del tremolor.
- Fenómeno “wearing-off”: disminució de les
funcions motores al final de l’intèrval de dosificació,
just abans de les dosis següents.

Lesió medul·lar
Pot ser per compressió, contusió o secció de la medul·la espinal.
Clínica: pèrdua aguda o reducció de la funció a partir del nivell lesionat.
La lesió pot ser total o parcial.
Total-completa = plagies
Parcial-incompleta = paràlisis/parèsies.
Les lesions medul·lars constitueixen un dels problemes més importants tant a
nivell sanitari com a social. La medul·la espinal està albergada en el conducte
raquidi i protegida pels ossos de la columna vertebral.
En ella pot produir-se lesions complertes o incomplertes, així com afectar-se les
seves arrels per diferents causes, sobre tot per alteracions traumàtiques,
accidents de trànsit i laboral en especial població jove.
Manifestacions clíniques generals:
1- Respiratòries
si la lesió està instaurada per sobre de la C4, el pacient pot presentar ACR per paràlisis
dels músculs respiratoris.
2- Circulatoris
la producció vasodilatadora i la hipotensió a conseqüència del to respiratori.

3- Neurològics
Provoquen tant manifestacions motores com a sensitives per sota del nivell de la lesió,
puguen estar ausent o disminuïda la funció motora.
(tetraplegia, paraplegia)
4- Gastrointestinals
La motilitat abdominal està alterada per detenció de la innervació autònoma, pugen
apareixent ili paralític.
5- Urològics
Si la lesió afecta al segment medul·lars que regulen el centre de la micció ( S1,S2,S3) el
pacient pot tenir bufeta neurogènica. No existeix control conscient sobre l’acte de
micció.
6- Termoreguladors
El pacient pot presentar disminució de la temperatura en les zones per sota de la lesió.
Lesions cervicals
Las lesions a nivell cervical (coll) usualment tenen como resultat una tetraplegia total o
parcial. Depenen de la localització exacta de la lesió, algú amb una lesió cervical pot
retenir algunes funcions com se detallen a continuació, del contrari romandrà
completament paralitzats.
Vèrtebres:
 C3 i superiors : Pèrdua de la funció del diafragma i necessitat d’un ventilador
mecànic per a respirar.
 C4 : Pot retenir algun control sobre bíceps i espatlles, però dèbilment.
 C5 : Capacitat d’ús d’espatlles i bíceps, però no de canells ni de mans.
 C6 : Generalment conserven algun control sobre els canells però no tenen
funcionalitat en la mà.
 C7 y T1 : Poden usualment aixecar els seus braços però encara conserven
problemes de destresa en mans i dits.
Lesions toràciques
Les lesions a nivell toràcic i inferior tenen com a resultat la paraplegia. Les mans, els
braços, el cap i la respiració no se sol veure afectades.
 T1 a T8 : Sovint presenten control de mans però manquen de control sobre els
músculs abdominals, per la qual cosa que el control del tronc és difícil o
impossible.
 T9 a T12 : Permet un bon control del tronc i dels músculs abdominals per la
qual cosa el balanç assegut és molt bo.

Lesió en la zona lumbar i sacra:
Els efectes d’una lesió en la regió lumbar o sacra de la medul·la espinal són la
disminució del control de les cames i del maluc, així com del sistema urinari i l’anus.
Valoració neurològica del pacient
NDC= es defineix com la capacitat que posseeix l’individu per a relacionar-se amb el
seu entorn, identificant els estímuls i responent adequadament a ells.
 Alerta – respon a preguntes
 Letargo- somnolent i sense interès pel seu entorn
 Estupor – el pacient es troba pràcticament adormit responent a estímuls
dolorosos.
 Coma- pèrdua de la consciència, sensibilitat i mobilitat
TEORICOPRÀCTIQUES.
1-Escala de Glasgow

- de 7 lesió cranial greu que persisteix durant 6 hores. Cal IOT i maniobres de
ventilació mecànica.
Valoració de l’activitat pupil·lar
1- Tamany i simetria pupil·lar
Midriasis- lesió en el mesencèfal. Dany important en el cervell
Miosis- afectació de d’hipotàlem i tronc cerebral. (drogues), lesió de medul·la, altres...
Anisocòria- diferents mides.
2- Reacció de les pupil·les a la llum

Reflex fotomor
Reflex d’acomodació
2-La PUNCIÓ LUMBAR.
És l’extracció de LCR a nivell de la L·,L$,L% fins a l’espai subaracnoideo ( entre
aracnoides i duramàter). Té una finalitat dx o bé terapèutica.
Material:
Talla estèril fenestrada, gasses estèrils, tubs de mostra ( agafeu uns 3), Povidona
iodada, sacndinibsa® ( epinefrina, mepivacaina) són anestèsics locals. Agulles de
punció verdes, xeringa de 10cc, trocar, contenidor de residus, esparadrap per apòsits,
guants estèrils pel metge.
Procediment:
Explicar al pacient el que li farem. L’infermer o l’auxiliar té el rol col·laborador.
Posició fetal, al màxim per poder obrir els espais Inter vertebrals. Recordeu que es una
tècnica estèril i feu només la presentació del material.
Desinfecció de la pell
Presentació del material en tècnica de laminat.
A mesura que el metge us demani el material li heu de facilitar, talla, gasses, punció
anestèsia, trocar i tubs seriats i numerats.
Recorda retolar cada tub per odre de presentació.

CIP i petició de laboratori.
Després de la prova: Repòs en DS les primeres hores, controls de cts vitals, control de
punció i apòsit, control de possibles compilacions com febre, cefalea, dolor,
Es pot donar de beure aigua després de la prova.

Dossier neurologia

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Dossier neurologia

Similar to Dossier neurologia (20)

More from bertachico

More from bertachico (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Dossier neurologia