1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
7
Any 2
15 de gener
Publicació independent d’informació i opinió de 2008
Un projecte que cal replantejar
El conjunt monumental de la Torre Modolell, amb tots els elements que la formen i que
creen, al mig de la ciutat, un espai d’una gran personalitat i que dóna caràcter a Viladecans,
està en perill.
El govern municipal té en projecte tirar a terra una part d’aquest conjunt, amb la qual cosa
perdrà molt del seu encant i de la seva personalitat. Concretament, es volen tirar a terra
tots els edificis de les antigues escoles, amb les escales que hi pugen, les fonts, el pati su-
perior, etc. Només es mantindria la façana del carrer Jaume Abril. I en tot aquell terreny,
juntament amb el de la zona d’aparcament que ve a continuació fins al carrer del Sol, s’hi
construiria un edifici modern, destinat a dependències municipals.
Ens trobem, doncs, davant d’un projecte que farà molt de mal al nostre patrimoni ciutadà.
La Torre Modolell com a tal és certament molt valuosa. Però aquest valor queda multiplicat
pel fet que forma part d’un àmbit que, si bé té menys valor arquitectònic, crea un ambient
que li augmenta notablement la gràcia. Actualment, per deixadesa, tant els edificis que es
volen enderrocar com el jardí, estan en molt mal estat. Doncs ara, el que cal, és rehabilitar
tots aquests espais, donar-los tot el seu valor, i potenciar-los per al gaudi dels viladecanencs
i de la gent que ens visita. El conjunt monumental de la Torre Modolell és un orgull per
Viladecans, i seria un incomprensible disbarat destruir-lo.
Fent-ho ben fet, a més, no es perd gaire de l’espai que es vol guanyar per a dependències
municipals: la planta baixa del tros que es vol enderrocar, ben restaurada, dóna per molt. I a
l’actual zona d’aparcament hi cabria molt bé un edifici modern, amb tots els mitjans necessa-
ris. I amb tot plegat, tindríem un Viladecans millor. Certament, cal replantejar el projecte.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
M. Carmen Castellano
2 Viladecans, 18 pm: la república independent. Ana Maria Comas
Encarnació Garcia
Belén García Josep Ginjaume
3 M’agrada aquest debat. Víctor Martínez Josep Lligadas
Víctor J. Martínez
4 José Santos, president de l’Associació Cultural Gita- Asunción Polaina
na de Viladecans. Josep Ginjaume Miguel de la Rubia
Mercè Solé
6 La rehabilitació de la Torre Modolell. Jaume Lligadas
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Menjar torrons per conviure. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
8 Sí, hi ha raons. Carmen Castellano comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
8 Viatge als campaments. Rosa Mercader nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Invisibles. Miguel de la Rubia Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
9 De Brasil a Viladecans. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
10 La política dels cristians. Josep Lligadas
11 Nomenament injust a Viladecans. Amalia Mazón El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
12 La moderación salarial y la anunciada crisis económi- El nostre bloc:
ca. Daniel Gutiérrez http://puntviladecans.blogspot.com
13 L’Església i les vagues de la Roca. Celestino Bravo
2. Viladecans, 18 pm:
la república independent
R
enfe. Un quart de set de la tarda, vacances nadalenques per a molts, i a mi
em toca tornar a la feina… sort que serà poca estona, i que amb tren arribo
en un moment (creuarem els dits)…
Dos quarts de set de la tarda, sí que hi ha gent a l’andana de l’estació de
Viladecans, concretament molts treballadors abnegats com jo, quin consol….
Ara que hi penso, s’assemblen molt entre ells, pel color de la pell, l’idioma en què par-
len… tot fa pensar que són treballadors immigrats.
Es distribueixen al llarg de l’andana per grupets de compatriotes, que presenten més
semblances entre ells... Aquell grup d’allà semblen pakistanesos, sí, segurament...
a més, algun porta el seu típic turbant... El grup que hi ha assegut al banc sem-
blen asiàtics pels trets característics dels ulls…
Tots porten les motxilles i les robes de treball, però les expressions de la seva cara, els
comentaris i les rialles que fan ens transmeten que la conversa ni molt menys fa
referència a la jornada laboral passada.
Tres quarts de set de la tarda, el tren porta retard, l’andana cada cop és més plena, jo
diria que hi han unes 60 persones, de les quals no arriben a deu que semblen ser
autòctones, a més fan esforços per no confondre’s amb la resta de viatgers, que
segurament siguin persones que treballen a Viladecans (molt probablement als
camps de conreu) i que van de tornada a casa.
Em plantejo si la majoria de gent de Viladecans ha vist algun cop la situació que es viu
a l’estació del municipi cada tarda passades les sis. Totes aquestes persones vé-
nen cada dia a la nostra ciutat, per guanyar-se la vida, sí, però també per ajudar
a pujar una part de l’economia del municipi molt important.
Vaja, ja arriba el tren, ara penso que tot i l’espera, i que ha començat a ploure i bufa el
vent, me n’alegro d’haver pogut viure aquesta escena, i arribo a dir que l’estació
del tren cada dia durant unes hores es converteix en una república independent.
Convido a tots els companys i companyes sensibilitzats amb la diversitat multicultural
a que ho experimenteu. Bon viatge.
Ana Belén García Segura
a
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
3. M’agrada aquest debat
E
ls darrers dies, molts de nosaltres haurem sentit, vist o
fins i tot participar en un debat que s’ha creat a la nos-
tra vila. El del Camí del Mar o Camí de les Filipines.
Sincerament us he de comentar que a mi m’encanta
aquesta polèmica. Amb fets com aquest es demostra que te-
nim una ciutadania viva i participativa, que es preocupa per la
vida diària del poble i que no deixa totes les decisions en mans
dels qui governen. Però allò que veritablement més m’agrada
és que si discutim pel nom que se li posa al camí és perque ara
tots els viladecanencs tenim la possiblilitat d’arribar a la platja,
al delta, i a l’espai natural del Remolar i les Filipines en bicicle-
ta, caminant o fins i tot en cotxe directament des de qualsevol
punt de Viladecans.
Tant de bo, doncs, tinguessin molts debats com aquest en el futur.
I sobretot tant de bo aquest camí passi a ser un dels llocs prin-
cipals dels dies d’esbarjo de tots nosaltres. D’aquesta manera el
parc natural passarà a tenir finalment la importancia que mereix
i serà lloc de referència de les visites familiars els caps de setma-
na, de les rutes dels ciclistes, de les excursions fixes a les escoles
i tindrà el seu racó a les guies, També, segur, serà un dels indrets
que ensenyarem a familiars i amics que vinguin per primer cop al
nostre poble…
Cal reconèixer que el camí està quedant ben bonic, i sobretot cò-
mode per fer-ho tant en cotxe, però sobretot per aquells que ho
volen fer caminant, corrent o en bicicleta. Permet gaudir del pai-
satge, conèixer l’entorn agrícola, descansar a les zones d’esbarjo i
acabar arrodonint la jornada veient ocells, prenent el sol a la plat-
ja… I ara només caldrà arreglar petits inconvenients que aniran
sorgint amb el pas del temps i a partir de les noves situacions que
es generaran. Des d’aquí voldria aprofitar per plantejar la que vaig
“patir” fa pocs dies quan, després de fer el camí en bicicleta amb
uns familiars i amb la intenció que veiessin el delta no ens van
deixar passar amb les bicicletes, tot i que anàvem caminant i no a
sobre, ja que ens les podrien requisar. Caldria plantejar-se, doncs,
la possibilitat de canviar la norma o fer un aparcament per a les
bicicletes per tal que, un cop allà, la visita es pugui fer completa.
Víctor Martínez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
4. José Santos, president de l’Associació
Cultural Gitana de Viladecans
É
s Diumenge de Reis, a la tarda. Ens trobem al lo-
cal de l’associació, just al costat de l’escola Doctor
Fleming, a Can Palmer. En Santos és un home
cordial i afable, amb una acreditada experiència
en el món associatiu: presideix l’Associació Cultural Gita-
na des de 1990 i, a més a més, és el president de Federació
d’Associacions Gitanes de Catalunya des de fa un parell
d’anys. Això, a la pràctica, significa que tenim al davant un
dels principals interlocutors del poble gitano al nostre país.
Per això i com que viu a Viladecans des de fa temps hem
cregut interessant escoltar-lo, conèixer en la seva veu l’opi-
nió d’una minoria que duu més de 500 anys entre nosaltres
i que encara és assenyalada per molts com a forana. Una
cultura que, tot i les dificultats, encara el seu futur amb
valentia i motius per a l’optimisme. Ens comenta que a la
ciutat hi ha aproximadament un miler de persones d’ètnia
gitana, la gran majoria arribades a principis dels anys 80, que tiene una cultura autóctona, que es la gitana, que
i també que un dels seus màxims objectius és posar ordre nunca se la ha tenido en cuenta. Ahora parece ser que
al moviment associatiu. Per cert, aprofita l’ocasió per fer los políticos de hoy quieren tenernos en cuenta.
una crida a alguna professora que vulgui fer classes de re-
forç educatiu a la mainada, de forma remunerada al local de – Estem, doncs, en el bon camí?
Viladecans (més informació: contacteu-lo a la Federació al
– El 2007 ha sido un año en que se han hecho gran-
93 305 10 71). Però, anem per feina.
des cosas para la defensa del pueblo gitano, des de
las instituciones. En marzo el Parlament de Catalunya
– Què fa una associació com la seva per a les gitanes i els reconoció el genocidio cultural i físico que se ha hecho
gitanos de Viladecans? con el pueblo gitano en Catalunya a lo largo de 500
– Trabajamos para todo lo que necesita nuestro pueblo: años. Fue un acto muy importante para nosotros, ya
la incorporación, la integración, la educación, luchar que las administraciones reconocieron que ha existido
contra el racismo y la xenofobia... Aunque nos limi- un genocidio y que debido a él nos encontramos en
tan, no nos dejan trabajar más allá. Somos una aso- la situación actual. Tenemos que luchar para esa re-
ciación cultural. Cuando alguien quiere resolver algo paración porque simplemente con el reconocimiento
y ya no tiene donde recurrir acude a la asociación, en no vamos a ninguna parte, no nos vamos a confor-
temas de educación, vivienda... Intentamos dar lo que mar. Necesitamos ayuda para que este pueblo pueda
podemos, mas bien moralmente porque estamos muy incorporarse, para llegar a los niveles de desarrollo y
limitados. También ofrecemos cursos de informática bienestar de la sociedad mayoritaria, que nos lleva 50
para mujeres, clases de refuerzo escolar o espacios de o 60 años de ventaja. También existe un Plan Integral
ocio y tiempo libre. del Pueblo Gitano promovido por la Generalitat de
Catalunya que cuenta con un consejo y varias comisi-
– En quin moment es troba el poble gitano al nostre país? ones de trabajo: de educación, de cultura, de la dona...
– Estamos en un momento de cambio, nos estamos Se tiene que crear este espacio.
acercando a un sueño obligado. El pueblo gitano ha
estado aislado completamente y tiene que incorporar- – Un dèficit que cal corregir amb urgència...
se a la sociedad, siempre respetando nuestra cultura, – La educación. Tenemos un sistema educativo pési-
podemos convivir pero respetando. Ahora mismo en mo, no solamente en Catalunya, sinó a nivel de Es-
Viladecans se estan creando espacios para que poda- paña. El pueblo gitano siempre ha estado en los gran-
mos participar, antes no existían. Muchas veces hay des núcleos como San Roque, la Mina, San Cosme...
gente que nos critica porque no participamos, pero no sitios donde se ha aparcado el pueblo gitano. Es el
existían espacios donde participar. Ahora parece ser tema más prioritario, estamos trabajando y luchando
que se estan dando cuenta. Porque tenemos una inmi- por ello. Porque los colegios de estas barriadas se han
gración: España es ya multicultural y Catalunya igual, convertido en conflictivos, porque la gran mayoría de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
5. alumnos son niños gitanos y eso es debido a la mala saben leer y escribir... Si un empresario tiene la posibili-
gestión que se hizo en su día con el pueblo gitano. dad de contratar a una paya la contrata antes que coger
Además, hoy tenemos una immigración a la que dar a una gitana. Necesitamos la ayuda de la sociedad ma-
cabida, tenemos que contar con ellos, integrarlos, que yoritaria para incorporarnos a la sociedad, que cuando
no hagan como han hecho durante 500 años con el vaya un matrimonio joven gitano a alquilar un piso
pueblo gitano, que es dejarlos ahí que se apañen ellos que se lo alquilen, que cuando un gitano vaya a pedir
como puedan y que hagan lo que quieran. trabajo que primero vean, que lo prueben primero, que
no lo juzguen antes de conocer a la persona.
– Per què les famílies d’ètnia gitana acostumen a viure en
barris molt determinats? – Han patit exclusió social per raons ètniques a Viladecans?
– El pueblo gitano no ha buscado vivir en un mis- – Sí, por ejemplo a la hora de comprar viviendas en
mo núcleo. La mayoría venían de barracas, vivían en Can Palmer, con propietarios que no venden pisos
chabolas, venían de la inmigración de Andalucía, de porque los compradores son gitanos, teníamos que
Extremadura, de Castilla-la Mancha... Se hizo el Plan haberlo denunciado pero como ya estamos acostum-
Vivienda durante la dictadura y los concentraron to- brados a tantos palos, un palo más ya no tiene impor-
dos juntos como primera vivienda. Pero es que ahora tancia... Gente que no quiere contratar en las fábricas.
se estan cometiendo los mismos errores, se han hecho En muchas discotecas no dejan entrar a la juventud
realojos y se han cometido los mismos errores, se ha gitana, porque fue un gitano un día y armó una pe-
canviado la antigua vivienda por una nueva y siguen lea y ya no los dejan entrar más. Eso es la ignorancia,
siendo la misma gente que antes. Lo han hecho en la la poca cultura, porque no todas las personas somos
Mina y en San Roque lo van a hacer. Se podría hacer iguales, menos mal que hay diversidad de gente, de
como en Can Tunis, allí se dió una opción a la gente culturas, de ideologías y de todo.
a salir y desapareció. Es un ejemplo bueno para estos
barrios que son más bien conflictivos, aunque también – Com es pot aconseguir a la pràctica aquesta incorporació
es verdad que a las administraciones ya les interesa que del poble gitano?
existan porque si tenemos un punto negro y en el resto – Pues, por ejemplo, ya tenemos 13 promotores esco-
del pueblo se vive tranquilo y feliz, mejor. lares intentando sensibilizar a los padres que los niños
sin educación y sin cultura no llegarán a ningún si-
– La Generalitat ha escollit, entre d’altres municipis, els nu- tio, que es una ley, que es un derecho del niño que
clis de Ponent de Viladecans dins de la Llei de Barris, cosa tenga educación. En Viladecans hemos retrocedido en
que suposarà una important injecció de diners per a millorar ese aspecto porque teníamos un promotor, un media-
l’entorn. Hi tenen dipositades moltes o poques esperances? dor cultural que llevaba el tema de los niños y ahora
– Después de treinta años, cuando sea una realidad va por lo pronto el Ayuntamiento lo ha despedido. Esta-
a ser buena. Este barrio necesitaba este cambio, que la mos mirando cómo resolver este tema. Por otra parte,
gente se sienta orgullosa y feliz de su barrio. Aquí se desde la asociación estamos haciendo un curso para
han escuchado muchas voces de que este es el barrio técnicas de hospitales con charlas sobre la problemá-
de los gitanos y, por cierto, aquí no viven tantas fami- tica del pueblo gitano, también en las cárceles con las
lias gitanas, son un 20 o un 30 por ciento y el resto son mujeres gitanas.
familias castellanas. En un bloque puede haber como
máximo ocho o diez famílias. Tenemos deficiencias – En definitiva, al seu parer, què cal fer des de l’administra-
que resolver: hay locales, tiendas de hace 30 años, que ció que encara no s’estigui fent?
no estan adaptadas, no hay donde ir a comprar. Hay
El pueblo gitano tendría que estar en todas las admi-
que potenciar los negocios en el barrio, porque está
nistraciones, en el ayuntamiento tendría que haber
muy abandonado. Que sea un barrio al que tengan
presencia gitana, que una persona cuando entrara en
que venir la gente de Viladecans, que no sea solo para
el ayuntamiento se lo sintiera suyo porque también
los vecinos de Can Palmer, sinó que sea un barrio más
hay presencia gitana, en el colegio voy porque allí tam-
para disfrutar toda la gente de Viladecans. Eso abre
bién hay presencia gitana. Si hay un millón de gitanos,
un barrio. No se ha hecho nada tampoco para la ju-
ventud, es que no tenemos ni Casal, donde se hace la sobre todo ahora con toda la llegada de los gitanos
verdadera convivencia. de Rumanía y Bulgaria, de un total de 44 millones
de españoles tendríamos que tener una presencia
– La dona gitana està accedint al mercat de treball? gitana en las administraciones. Reivindicamos que
en las administraciones y en el Parlamento hubiera
– La mujer gitana lo ha tenido mal para trabajar, de de-
una oficina sobre el tema de gitano, que al tomar
pendienta, de cajera ha tenido bastante rechazo. Aho-
una decisión también contara con una minoría, por-
ra hay un cambio, mujeres immigrantes que acceden
a nuevos puestos de trabajo... Pero tampoco tienen la que la verdadera democracia es cuando se tiene en
preparación necesaria, estamos trabajando para que cuenta también a la minoría.
la mujer pueda acceder al mundo laboral, la mayoría Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
6. La rehabilitació de la Torre Modolell
E
n el darrer número Les cantoneres de la mateixa tor- salvat de la capa de pintura.
de Punt de Trobada, ja re, també són de pedra vermella i Al sòcol de la façana també se li
vam parlar del projec- també estan pintades. va fer un revestiment superficial
te municipal pel qual L’actual entrada principal de ara fa un any, tapant el sòcol ori-
ha de desaparèixer una part de l’edifici és un portal amb arc de ginal, que com a mínim en la part
Can Modolell. Seria una decisió mig punt en el qual s’observa un que ha quedat al descobert al car-
molt greu per Viladecans, però desplaçament de les dovelles de rer Àngel Guimerà (foto 5) es pot
potser aquesta decisió no està pedra (foto 2). Aquí també se li comprovar que és de pedra.
tan lluny d’altres decisions que ha aplicat una capa de pintura. Podríem continuar els exemples,
s’han pres amb la casa palau i
La pedra vermella de marès uti- però creiem que amb aquesta
que demostren que l’adminis-
litzada en la construcció de Can mostra es suficient per fer-vos una
tració municipal no valora prou
Modolell, prové de les pedreres idea de com s’ha actuat, no només
el nostre patrimoni.
de Gavà i Begues. És una arenis- en la darrera rehabilitació de la fa-
En un article publicat en el pri- ca molt apta per ser treballada i çana de Can Modolell, sinó també
mer número d’aquesta revista, al mateix temps vulnerable al pas en rehabilitacions anteriors.
parlàvem de la inadequada res- del temps, és erosionable per l’ac- Volem creure que en algun mo-
tauració que s’havia fet de la faça- ció del vent i pot desfer-se amb fa- ment s’ha produït un error en l’es-
na de l’edifici, pintant les pedres cilitat. Això és el que li va passar tudi o l’execució de les darreres
en comptes de restaurar-les. Des al brancal esquerre del portal de obres de restauració de la façana
de l’administració municipal ens la Sindicatura de Greuges. En la de la casa palau, i és per això que
han insistit que això no és així, i rehabilitació feta als anys 90 es va creiem que cal revisar l’actuació i
aquí voldríem fer veure com sí optar per un revestiment, tapant que en la propera rehabilitació es
que és cert. les pedres erosionades en lloc de resolguin de manera satisfactòria
La finestra d’arc apuntat de la restaurar-les (foto 3). A la foto es les notables deficiències observa-
planta baixa de la torre medieval, distingeix perfectament la part des.
és de pedra i està pintada (foto 1); de dalt, amb la pedra visible, i la
es pot observar com en el davantal de baix, amb la pedra tapada. Jaume Lligadas Vendrell
salta la pintura i apareix la pedra. Al brancal dret del portal del car-
Foto 1 rer Àngel Guimerà, es poden ob-
servar els efectes de l’erosió (foto
4). Aquestes pedres tampoc s’han
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 5
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
7. Menjar torrons per conviure
P
er tercer any consecutiu va tenir lloc la
trobada de Nadal dels grups que for-
men la xarxa “Parlar per Conviure”. Són
grups molt heterogenis, formats per per-
sones que aprenen el català o el castellà a través
de voluntariat lingüístic. Hi ha de tot: veïns (i
sobretot veïnes) de Viladecans de fa molts anys
que mai no han pogut aprendre català, dones
marroquines, immigrants llatinoamericans… El
cert és que aquestes entitats (el Club Sant Jordi,
l’Associació de Veïns de l’Alba-Rosa, la Federació
d’Associacions de Veïns, Càritas…) van comen-
çar a treballar conjuntament arran del Consell de
la Convivència, però que la major part tenen mol-
ta volada, perquè durant molts anys algunes per-
sones a nivell individual i algunes entitats s’han
escarrassat per acollir les persones nouvingudes i
per promoure l’ús del català a Viladecans.
La festa va tenir lloc al local del Club Sant Jordi (de la
Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya),
ja que allí la possibilitat d’aprendre català fa gairebé
vint anys que s’hi dóna. Va animar l’acte el grup de
guitarres i la coral de l’IES Torre Roja, amb gran en-
tusiasme, tot i que ben segur que en aquestes dates
la major part d’estudiants estaven ben agafats pels
exàmens. I es va fer també una exhibició de balls
de saló.
Cada grup havia preparat una felicitació de Nadal
feta per ells mateixos i que s’exposava en forma de
mural. Feia goig veure la diversitat i la imaginació
de les nadales. Cridava l’atenció el mural que ha-
via preparat el grup de dones marroquines, que ens
felicitava les festes en la seva llengua, com podeu
observar a la foto. Les felicitacions han estat expo-
sades després a la Biblioteca de Viladecans.
Val a dir que la festa va acabar amb un tastet de
torrons, de cava… i, com ja és un esperat costum,
de les magnífiques aportacions culinàries dels pre-
sents.
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
8. Viatge als campaments
S
uposa un esforç tant personal com mone- sit de tornar algun dia al Sàhara espanyol. Des-
tari però una cosa la tinc clara: val la pena. prés de 32 anys, continuen esperant. Els saha-
Al desembre, dues persones de l’Associa- rauis, sense ganes d´instal·lar-se definitivament,
ció Viladecans pel Sàhara vam visitar els malviuen al que ells mateixos denominen Desert
campaments de refugiats. Estan situats al nord Hamada (desert dels deserts) i intenten fer-ho de
d’Algèria, a Tindouf. Inicialment vivien al Sàha- la manera menys dolorosa possible.
ra espanyol, però van haver de marxar perquè els Quan arribem els espanyols als campaments és una
bombardejaven els marroquins. A Tindouf van festa. Ells saben que portem regals, però també que
arribar després de la Marxa Verda, amb el propò- no ens oblidem de la seva causa. Es desviuen per
atendre’ns. Tot i les seves mancances, ens tracten de
la millor manera possible. Jo particularment patei-
xo la falta de llum i aigua. La vida allí és realment
complicada.
En aquest viatge m’he endut un disgust. Tot i que
a l’arribada no m’ho van dir per no fer-me entris-
tir, fa poc morí el germà petit del nen que ha estat
d’acollida a casa meva diversos anys. Unes vacu-
nes en mal estat va acabar amb tots els esforços de
la família i meus per tirar endavant aquet nen, de
nom Juseh, que podeu veure a la foto, i de deu nens
més. Serveixi aquest petit escrit com a homenatge
a tots el nens saharauis que desgraciadament ho es-
tan passant malament.
Rosa Mercader
Sí, hi ha raons
M
’han sorprès les declaracions fetes pel President del Govern, Sr. Zapatero, a finals de
desembre respecte a l’ampliació de la llei de l’avortament, que textualment deien:
“No hay razones que justifiquen una reforma de la ley de interrupción voluntaria del
embarazo”. Potser aquestes raons hi són i les hauria de buscar en part en la necessitat
de la nostra societat d’aquesta llei i per una altra part, en el fet que part del seu espai ideològic està
a favor i en la proposta electoral feta pel PSOE el 2004 per elaborar una llei de terminis per avortar
lliurement a les 12 o 14 primeres setmanes d’embaràs.
Però, aquest canvi d’opinió del President i Secretari General del PSOE arriba en un moment, on IU
al Parlament Espanyol havia plantejat la qüestió de l’ampliació i ha estat rebutjada, i pels comentaris
que fa Zapatero d’un apropament a CiU i PNV per obtenir suports en la propera legislatura. Ja s’està
preparant el camí i penso que la seva postura actual sobre l’avortament és un peatge que ha de pagar
el PSOE per fer possible aquest acostament.
Ja queda lluny, quatre anys, que el PSOE va optar per una relació preferent amb IU i altres forces d’es-
querra al Parlament Espanyol. Una relació que va apostar per augmentar i estendre els drets individu-
als i que va donar els seus fruits com per exemple en el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Zapatero i el PSOE haurien de reflexionar sobre quin espai polític és el que volen ocupar, si un d’es-
querres, per fer front a la dreta reaccionària del PP, o un d’ambigu al costat del centre-dreta oblidant
les promeses de progrés fetes.
Carmen Castellano
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
9. De Brasil a Viladecans
M
iguel es una per-
sona que inspira
confianza. Es brasi-
leño, tiene unos 40
años y hace ocho meses que vive – ¿Tiene pensado volver?
en Viladecans. Vino directamente
– Sí. Yo tengo claro que necesi-
aquí desde su país. Ha estado tra-
to volver porque mi familia aún
bajando en la economía sumergida,
está ahí. Pero intentaré quedar-
en la construcción. No pierde su
me unos tres meses más.
sonrisa a pesar de haber trabajado
en condiciones duras y de forma – ¿Qué cosas le han sorprendido de
inestable y de no tener un futuro la vida en Viladecans?
laboral nada claro. Hemos querido – Sobre todo el frío, porque yo
hablar con él para que nos explica- soy de la región del Centro Este
ra su experiencia de inmigración y de Brasil, y allí el clima es tropi-
su vida en Viladecans. cal. Este verano estaban a 40 gra-
dos y no suelen bajar de los 35.
– Miguel, ¿cómo fue esta decisión de – ¿Esta aventura ha valido la pena?
venir a trabajar a España? – En parte, sí. Cuando llegué me
– Por información de otras per- cando una cosa mejor para mí y costó conseguir algo. Pero lue-
sonas, que al final me convencie- para mi familia. En Cataluña he go cuando empecé a trabajar, me
ron para venir. Estoy contento de estado trabajando en la construc- quedé más tranquilo porque en
haber tomado esta decisión, aun- ción, en trabajos muy diversos. poco tiempo pude enviar algún
que echo de menos a mi familia. Aquí, allí… Ahora no tengo nada dinero para mi familia. Pero todo
Tengo esposa y tres hijos, de 8, fijo. ha sido muy complicado.
10 y 15 años. Y muchas ganas de – ¿Pensaba que tendría las dificulta- Le deseamos a Miguel un buen año.
verlos. des con las que se ha encontrado? Pero no sólo esto: que pueda reencon-
– ¿Qué tipo de trabajo hacía en Bra- trarse muy pronto con su familia, que
– La verdad es que no. Porque
sil? todos ellos puedan vivir dignamente
las personas que han venido aquí
donde deseen. Y, por supuesto, nos
– En mi país trabajaba como en- cuando vuelven no nos cuentan
alegramos de haberle conocido.
cargado de almacén, desde hace toda la verdad. Nos hacen ilusio-
20 años en una misma empresa. narnos, pero después la realidad Mercè Solé
Dejé el trabajo para venir, bus- es distinta.
INVISIBLES
Nens soldats, “chagas” i la malatia de la son són algunes de les cinc proble-
màtiques que es van poder fer visibles, per als viladecanencs, el passat mes
a l’Àtrium. Es tractava de la presentació a Viladecans de la pel·lícula–do-
cumental Invisibles produïda per Javier Bardem i nomenada als “Premios
Goya” com a millor documental.
L’Ajuntament i Metges sense Fronteres han fet possible la presentació, a
Viladecans, d’un tipus de cinema, del qual sovint poca gent gaudeix. A més,
aquest film va ser presentat per Metges sense Fronteres, una important ONG
que participa en uns 500 projectes solidaris a 75 països, i que ha patit en carn
pròpia la violència amb el segrest de dos cooperants a Somàlia els últims dies
de desembre.
El documental ens mostra la llunyania de les nostres vides amb les reali-
tats de diferents parts del món. Ens fan visibles com la manca de recursos i
la guerra condicionen el dia a dia de milions de persones i com la mort, la
pobresa i la desolació són companys de viatge dels protagonistes d’aquesta
pel·lícula. Invisibles ens convida a la reflexió i ens emplaça a lluitar per un
altre món més just i solidari. Miguel de la Rubia
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
10. La política dels cristians
I no era imaginable una forma de
govern fruit de la voluntat popu-
lar. De manera que ell proposa
aquests objectius i convida a tre-
ballar-hi, però a nivell personal,
no organitzadament.
En el llibre, intento explicar la di-
ferència entre la situació de Jesús
i la nostra. I és que ara, després
de moltes lluites i esforços, i mal-
grat les moltes deficiències dels
nostres sistemes democràtics, és
possible canviar les coses per mi-
tjà de l’acció política. No només
amb l’acció política en els partits,
sinó també en l’activitat social,
A
de creació d’opinió, etc.
lguns amables lec- però en tot cas, per a Jesús no
tors del Punt de Tro- I la conclusió és clara. Actual-
eren prioritaris. I a més, també,
bada m’han dit que ment, per a un cristià, l’acció po-
allò que al llarg de la història ha
per què no escric al- lítica és important. Sigui l’acció
resultat més sòlid i valuós per a
guna cosa explicant de què va política més elemental que és
la vida de la gent ha estat, certa-
el llibre titulat La política dels la del vot, sigui la implicació de
ment, aquesta preocupació pels
cristians amb què un servidor manera més directa. I els criteris
pobres.
va guanyar a la passada Nit de han de ser buscar els mateixos
A partir d’aquí, el llibre vol acos- objectius que Jesús buscava.
Santa Llúcia el Premi Joan Ma- tar-se a l’evangeli i veure quines
ragall d’assaig sobre Cristianis- I com que la manera de buscar
eren les prioritats, els objectius,
me i Cultura. I he pensat que aquests objectius dependrà de
els interessos bàsics de Jesús. Per
per què no fer-ho... moltes coses, de la manera que
preguntar-se després quina re-
La reflexió que el llibre vol oferir cadascú tingui de veure la rea-
lació poden tenir amb l’actuació
parteix d’un fet evident. I és que litat, els cristians no tenim una
política.
actualment sembla que tot el que única forma d’intervenir políti-
I els interessos i prioritats de Je- cament, ni un únic partit. Però el
els cristians tenim a dir sobre la sús eren molt clars: una vida mi-
política es refereix exclusivament que cal és buscar sempre sincera-
llor per als pobres, la superació ment com aquests objectius de Je-
a temes relacionats amb la moral de les lleis que marginaven la
sexual, o familiar, o d’educació sús poden dur-se a terme millor.
gent, la fraternitat. Ell, tot això, I l’Església com a tal, més que vo-
religiosa a les escoles, o de bioèti- ho vivia i ho ensenyava com un
ca. Si de cas, de tant en tant, s’hi ler que tothom pensi d’una deter-
camí cap a una vida plena en minada manera, ha d’ajudar en
afegeix alguna cosa referida a la Déu. Però alhora, valorava molt
necessitat d’ajudar els pobres. I aquesta recerca, animant els cris-
tots aquells que, sense conèixer tians a empènyer aquests criteris
para de comptar. Déu, actuaven en aquesta línia. de Jesús, i dient també la seva
I el fet és que, si un es mira La coneguda paràbola del bon veu, dins el debat democràtic,
l’evangeli, que és el punt de re- samarità n’és un clar exemple. per promoure aquests mateixos
ferència bàsic de l’actuació cris- Però en canvi, cal dir també que criteris.
tiana, les coses no van pas per ell no creia que la política servís
aquí. Dels pobres sí que en parla De tot això, i d’algunes coses
per aconseguir aquests objectius. més, tracta el llibre. Amb ganes
molt, Jesús, però en canvi, dels En el seu temps, el poder de go-
altres temes, o no en parla gens, de ser una aportació útil per a la
vernar s’aconseguia per herèn- reflexió col.lectiva.
o en parla molt poc. I això no vol cia, o per diners, o per les armes.
dir que no siguin importants, Josep Lligadas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008 10
11. Nomenament injust
a Viladecans
D
es de fa aproximada- Posteriorment i sense més co-
ment vuit anys en el mentari s’ha decidit que la plaça
Jutjat de Viladecans de jutge de pau de Viladecans
Aquest ha estat el fosc camí exercia de substitut és per al Sr. Secundí Roca, amb
cap a l’estació de la RENFE de del jutge de pau la Sra. Santos la qual cosa s’ha incorregut en
Viladecans durant un munt de Godino, la qual sense cap retri- una il.legalitat, ja que no ha estat
dies. La llum que permet fer la bució econòmica ha estat realit- publicat al Butlletí de la Provín-
foto és la del flaix. zant aquesta funció. En els dar- cia ni s’ha fet públic en cap altre
rers anys i a causa de l’avançada òrgan oficial, com és ara el tauler
edat i per motius de salut del ti- d’anuncis de l’Ajuntament, que
tular del Jutjat el jutge de pau Sr. hi havia aquesta plaça vacant.
Lluís, d’aquesta funció se’n va fer I per últim i això sí que ens sem-
càrrec la Sra. Santos, d’una forma bla totalment deplorable, que
totalment desinteressada, sim- una persona que té la pretensió
plement exercint en benefici del d’exercir de jutge de pau no hagi
ciutadà. tingut la delicadesa d’adreçar-se
Doncs bé, quan la plaça de jutge a la Sra. Santos Godino que fins a
Aquest és el bus de la fugaç va quedar vacant per la renúncia l’últim moment ha estat exercint
línia 83, inaugurada durant la presentada pel titular Sr. Lluís, la les funcions de jutge de pau. Un
crisi de RENFE i liquidada des- Sra. Santos es va adreçar a l’Ajun- jutge per damunt de tot ha de te-
prés per poc rendible, com si tament per presentar la seva sol. nir ètica i bones formes.
la rendibilitat dels transports licitud per a l’esmentada plaça, Ens informen que el dia 19 de de-
públics s’hagués de mesurar però no li va ser acceptada, i l’ex- sembre va morir el molt estimat
exclusivament per l’economia i plicació va ser quue calia seguir jutge de pau Sr. Lluís. Que aques-
no per la rapidesa, l’eficàcia, i un protocol, però en paraules de tes ratlles serveixin per donar el
la comoditat dels passatgers. l’alcalde Sr. Carles Ruiz, no hi ha- nostre reconeixement a la gran
via cap problema ja que ell dona- tasca duta a terme en el jutjat i a
va el seu suport a la presentació la seva gran vàlua tant professio-
per a la plaça de jutge de pau a la nal com humana.
Sra. Santos Godino.
Amalia Mazón
Aquesta és la cara que se’ns
queda als usuaris del transport
públic (la barba és opcional).
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008 11
12. La moderación salarial
y la anunciada crisis económica
E
n las últimas semanas dictoria, pues mientras las cifras
han coincidido una de crecimiento económico au-
serie de hechos que a mentaban de forma espectacular
modo de parámetros, por encima del resto de Europa,
nos están indicando que se está mientras las empresas y los ban-
produciendo un cambio en la cos obtenían los mejores benefi-
situación económica de nuestro cios, las familias españolas como
país. A saber: una caída impor- consecuencia de los bajos salarios
tante de las ventas de la vivien- y el encarecimiento de los crédi-
da tanto de nueva como usada tos hipotecarios han ido endeu-
cuya consecuencia más directa dándose cada vez más hasta lle-
es una bajada importante en la gar a extremos asfixiantes.
construcción de vivienda, has- - Por las reestructuraciones sala- En esta situación de incertidum-
ta ahora motor importante de riales de las empresas con el tema bre de la economía a nivel mun-
nuestro crecimiento económico, deslocalización como espada de dial como se está produciendo a
una subida insoportable de los Damocles donde a cambio de partir de la situación inicial de
precios sobre todo en produc- mantener los puestos de trabajo crisis en EEUU, y con todos los
tos de primera necesidad como de los trabajadores debían redu- parámetros que se están dando
el pan, la leche, o el pollo, por cirse los salarios entre un 10 y un en nuestro país, es más que pro-
citar algunos, o el crecimiento 30% según los casos Printer, Ce- bable que la crisis pueda afec-
importante de los carburantes lograf, Nissan, etc. tarnos, de hecho ya nos afecta, y
lo que ha hecho que el Índice si eso ocurre y el crecimiento se
de Precios al Consumo (IPC) se - Por la vía de la precariedad y la
mala política empresarial de ob- convierte en estancamiento des-
haya disparado hasta el 4% so- pués en desaceleración, y por úl-
brepasando de largo todas las tener beneficios sobre la base del
empleo precario y bajos salarios. timo en crisis lo normal y lo que
previsiones de inflación y mul- aconsejan los expertos es intentar
tiplicando por dos las del pro- - Pero también por la vía de los
tirar de la economía sobre la base
pio Gobierno. consecutivos acuerdos de negoci-
del incremento del consumo in-
La diferencia en relación con an- ación colectiva suscritos por em-
terno.
teriores crisis estriba en que esta presarios y sindicatos que obli-
garon a muchos trabajadores a Pero si los salarios de una parte
vez nadie puede echarle la culpa importante de los ciudadanos
a los salarios, pues es de sobras moderar sus rentas a través de la
negociación colectiva, incluso en son bajos y si en general el poder
conocido que en nuestro país adquisitivo de los salarios ha ido
es donde menos han subido las aquellos sectores o empresas en
que las condiciones eran extraor- disminuyendo durante los últi-
rentas del trabajo con respecto de mos años, reduciendo así el po-
países de la zona euro. dinarias para haber conseguido
incrementos más acordes con los der de compra de las familias, en
En nuestro país los ingresos sala- beneficios empresariales. este país podemos tener un serio
riales en los últimos años se han problema para afrontar cualquier
reducido por tres vías: De esta manera hemos estado po-
situación de crisis económica.
tenciando una economía contra-
Daniel Gutiérrez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008 1
13. Memòria històrica
L’Església i les vagues de la Roca
U
Aquest mes de gener fa 50 anys que va venir a Viladecans, n conflicto económico-social afecta a
com a capellà de l’hospital, mossèn Celestino Bravo. Era d’un un gran número de familias de nuestra
poble de Guadalajara, Somolinos, però des dels 16 anys estava parroquia. Muchos os sentís afectados
a Barcelona. Va ser ordenat capellà l’any 1954, i a causa de
por él. La Iglesia, y en cuanto aquí se
l’agreujament d’una malaltia dels ulls el 1958 el van destinar
aquí. Després, el 1962, el van fer rector de la nova parròquia hace presente en la parroquia, no es ni puede ser
que s’erigí per atendre el Poblat Roca. I el 1967 va poder in- parte activa en el conflicto. Pero tampoco puede
augurar l’església de Santa Maria de Sales, tan característica. ignorarlo. A la Iglesia le corresponde proclamar
Amb aquest motiu, aquí reproduïm un text que ell va publi- la verdad, pedir y desear la concordia en la justi-
car en un moment especialment important, i que constitueix cia y el amor.
part de la nostra memòria històrica. El 1971, en efecte, va El mismo Concilio Vaticano II ve con dolor que la
tenir lloc la primera de les vagues de la Roca, a causa de les huelga en nuestro tiempo “puede seguir siendo un
males condicions de treball i els baixos salaris. Els vaguistes medio necesario, aunque extremo”. Estas son sus
van confiar a la parròquia que gestionés la caixa de solidaritat palabras: “En caso de conflictos económicos so-
per al manteniment dels que a causa de la vaga s’havien que-
ciales hay que esforzarse por encontrar soluciones
dat sense cap ingrés. El qui portava els comptes era en Jaume
Cullerés, i mossèn Celestino els feia constar com si fossin de pacíficas. Aunque se ha de recurrir siempre al diá-
la parròquia, perquè els representants governamentals no logo entre las partes, sin embargo, en la situación
poguessin intervenir aquells diners. Després, quan va tenir presente la huelga puede seguir siendo un medio
lloc la segona vaga, el 1976, mossèn Celestino va cedir la necesario, aunque extremo, para la defensa de los
parròquia perquè els treballadors s’hi reunissin, i la va tenir derechos y el logro de las aspiraciones justas de los
custodiada per la Guàrdia Civil durant un bon temps, per trabajadores. Búsquense, con todo, cuanto antes,
impedir l’entrada dels treballadors. caminos para negociar y para reanudar el diálogo
El text que aquí reproduïm és l’escrit en defensa del dret de conciliatorio”. Gaudium et Spes, nº 68.
vaga que ell va publicar al full parroquial el novembre de Los encuentros ocasionales que mi ministerio me
1971. Estàvem en plena època franquista, i l’Església era
ha deparado, me ha hecho constatar el anhelo de
aleshores l’única veu que podia pronunciar-se públicament.
I molts capellans ho feien, malgrat els problemes que això els un diálogo sincero que recoja las aspiraciones del
podia comportar. mundo del trabajo. El obrero desea tener trabajo y
Per entendre millor el text, cal saber que “ministerio” i “mi-
poder sacar su familia adelante. Y esto último se le
nisterio pastoral” vol dir aquí la feina pròpia del capellà. I que ha convertido en una música amarga: “no nos alcan-
“jurado” i “enlaces” eren els representants dels treballadors, za el jornal”. Y no le puede bastar la promesa de un
elegits sota les regles franquistes, però que van ser el mitjà futuro convenio colectivo que todavía se tiene que
que els dirigents obrers van aprofitar per actuar des de dins discutir, y que teme que la realidad lo habrá desbor-
del sistema a favor de la classe treballadora. dado en el momento de la firma. Y así se encuentra
en la paradoja que por querer que su familia tenga
lo necesario, le priva de lo imprescindible.
La prolongación de los días de paro, el que los obre-
ros se encuentren mediatizados para reunirse y to-
mar sus decisiones, mientras que los directivos se
pueden reunir cuando quieren y tomar los acuer-
dos que creen oportunos; el que los miembros del
jurado y enlaces tengan que moverse en la cuerda
floja de no ser extraños a su clase y que no les pue-
dan denunciar como instigadores de la huelga, nos
hace recordar un editorial del boletín de la HOAC,
nº 576-A:
“Los trabajadores en nuestro país no tienen cauces
dinámicos para poder expresar y resolver de una
manera pacífica sus reivindicaciones, como lo de-
muestra el estudio inconcluso de la ley de conflictos
colectivos. Hay cauces oficiales, pero, por los resul-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008 1
14. tados, se ve que algo está fallando. Por otro lado, las cristiana al conflicto; y sólo se habría aplazado con
autoridades no tendrían que ver en cualquier hecho una mayor desconfianza en las instituciones y un
conflictivo una amenaza al orden constituido”. nuevo envenenamiento en las relaciones sociales.
Aquí, para que a nuestras palabras les deis su justo Por la misma razón cualquier represalia o suspen-
valor, hemos de recordar lo que nuestro arzobispo sión de empleo y sueldo además de la tragedia que
escribió el presente año con motivo del 1º de mayo: sumiría a las familias afectadas, alejaría de la meta
“Evidentemente, es inadmisible que una cuestión que deben alcanzar las empresas, según el Concilio
laboral, que se produce en una empresa o en un sec- Vaticano II, y que los cristianos tienen que trabajar
tor determinado, sea politizada abusivamente por para convertir en realidad:
quienes se mueven en la sombra y tratan de pertur- “Las empresas son comunidades de personas, es
bar la paz, pero tampoco es lícito que se transfor- decir, de hombres libres y autónomos, creados a
men en conflictos de orden público reclamaciones imagen de Dios. Y quedando a salvo la necesaria
justas de los trabajadores que merecerían, cuando unidad de dirección, se ha de promover la activa
menos, un intento de diálogo y negociación”. participación de todos en la gestión de la empresa,
Pedimos que la solución se encuentre el acuerdo según las normas que se habrá que determinar con
que nazca del amor y de la justicia. Por eso creemos acierto”. Gaudium et Spes, nº 68.
que la seguridad del poder y de los medios econó- Estas reflexiones las hacemos como un deber de
micos no debe llevar a esperar la claudicación del nuestro ministerio pastoral, y sólo nos queda pedir
débil, en este caso del obrero, ante el hambre y la a Dios que los hombres, buscando la verdad, se en-
inseguridad de su familia. Pues no se habría en- cuentren en la justicia y el amor.
contrado una solución humana y, mucho menos,
Celestino Bravo, Pbro.
noviembre de 1971
50 anys
g
Un
rup
de
tat
al servei de la gent
mun
s ha st
veïn que a
a atge
ho men que Homenaje ciudadano a
petit ersona olt
un a p buir m la
ntri nt de
va co olupame poca ben
senv na è
celestino bravo
Párroco de Santa María de Sales
al de àcia en u l. viernes,
r i
dem
oc difíc * con las actuaciones de:
hi? 15 de febrero
nar- c. c. a. sierra norte
V ols a de 2008 Peña bética
uè
eus q
de Gavá y viladecans
Precio: 12 €
s ja v r. 8 de la noche inscripciones: casa de aragón
c
Don cal fe
de Gavá, viladecans y castelldefels
a.v. can batllori
en el atrium a.v. can Palmer
cor som i serem
* con un pica-pica
(sala pequeña)
a.v. lluís Moré para celebrarlo
av. Josep tarradellas, s/n
a.v. Hispanitat
a.v. Montserratina
casal can Pastera
llibreria nou rals
organitzat per una comissió de veïns i veïnes
Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008 1
