2. La Ventafocs del nostre conte trenca tots els esquemes. És un nervi! Molt divertida, extrovertida, el seu riure s’encomana i li encanta fer pallassades… Però no m’extranya… Voleu veure a la veritable Ventafocs “en su salsa”? I voleu saber per què està com una cabra? Us avançaré que la família que té i els amics que ha triat han contribuït força a que sigui com sigui… sense menysprear a la seva parella!!! Veieu, veieu…!!!
3. Me da igual cantar en Sierpes que en la plaza nueva. Pasear por esas callecitas tan estrechas. Quiero ser un vagabundo más, tapado por estrellas que alumbran mi ciudad. Me senté en una plaza llena de colores, y aspiré el suave aroma que dejan las flores, al amanecer. Quiero ser un vagabundo más, tapado por estrellas que alumbran mi ciudad. Recorrer senderos del parque de María Luisa, y tirar piropos que se eleven con la brisa al amanecer. Compartir en la noche un momento, compartir en silencio el deseo de vivir. Y jugar a ser paloma que cruza Triana, ser jardín entre naranjos blancos de azahares. Compartir en la noche un momento, compartir en silencio el deseo de vivir. S E V I L L A
4. Doncs sí… és sevillana!!! I ja diu molt de com és, tan oberta, tan sociable i tan extrovertida…
5. Aquesta és la seva família… semblen “modositos”, veritat?
6. Aquesta és la mare que la va parir… De bon rotllo…ehhh!!! Però ara coneixereu als germans… esteu preparats??? És que és molt fort!!!
14. Què t’ha semblat, Ventafocs??? Ara entens moltes coses, veritat??? I, els amics, com són els amics??? Mmmmmmmm… jo no diré res, jutgeu per vosaltres mateixos!!!!
15. Aquest és… TONI… que es pensa que els escamarlans es mengen sencers…
