Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
El laboratori i les hemoglobinopaties
1. EL LABORATORI
I
LES HEMOGLOBINOPATIES
Dr. Ricard López
2. Hemoglobina
• La hemoglobina es una proteïna formada
per 4 subunitats proteiques
denominades GLOBINES i 4 grups
HEMO
• Les GLOBINES estan formades per
dues unitats de cada tipus, i en funció
de la seva composició es denominen
diferent
3. • Tenim 4 grups de
cadenes de globina:
– Cadena alfa
– Cadena beta
– Cadena delta
– Cadena gamma
• Les seves combinacions
ens donen les diferents
tipus d’hemoglobines
fisiològiques.
4. • Així en l’adult trobem:
– Hb A (α2β2) 97%
– Hb A2 (α2δ2) 1.7-3.2%
– Hb F (α2γ2) 0-1.8%
5. Hemoglobinopaties
• Són les alteracions de les diferents cadenes
de globina:
– Quantitatives
– Qualitatives
– Mixtes
• La seva majoria es transmeten amb
l'herència hemoglobinopaties congènites
• Hi ha un reduït grup que pot aparèixer en el
decurs de certes malalties
hemoglobinopaties adquirides
6. Classificació de les
hemoglobinopaties congènites
Disminució o absència
de la síntesis de les α-tal
Talassèmies
cadenes de les β-tal
hemoglobines normals βδ-tal
Hb S Drepanocitosi
Síntesis d’una Hb C
hemoglobina anòmala, Hemoglobinopatia Hb amb alteració de la
amb una estructura estructural càrrega superficial:
diferent Hb D, Hb E
Hb Inestables
Hb Lepore
Coincidència de les Hemoglobinopaties Hb E
dues alteracions talassèmiques Hb D
Persistència hereditària d’hemoglobina fetal (PHHF)
8. La detecció al laboratori
• Inicialment la seva
detecció es feia
mitjançant una
electroforesi
d’hemoglobines, àcida i
alcalina
• Requereix temps i no
està automatitzat
• La reservem per
aquelles mostres
dubtoses o estudis més
complexes
• Les realitzem en el
laboratori de referència
9. • Actualment, utilitzem el
sistema d’HPLC:
Cromatografia líquida
d’alta resolució en un
cartutx d’intercanvi
iònic
• Sistema automatitzat
• Ens informa un
cromatograma (una
gràfica) on identifiquem
pics
• La podem calibrar les •Sistema utilitzat
diferents àrees i ens
dona uns valors per la quantificació
percentuals. de l’HbA1c
10. Cromatograma
d’un diabètic
Cromatograma
d’una HbS
heterocigota
22. Fisiopatologia de les talassemies
Excés de cadenes
lliures Precipitats
lesió de la membrana
Hematies menys cel·lular Eritroblastes MO
supervivència Eritropoyesis ineficaç
hemòlisi
Anèmia
EPO Absorció Fe
Transfusions
Alteració MO
Sobrecàrrega de Fe
Alteracions Hemocromatosis sec.
esquelètiques
23. α-talassèmia
• Alteració de la síntesi de la cadena α de la
globina
• Podem tenir des de la disminució de la
síntesi (α+) fins la absència (α0)
• El principal mecanisme és la deleció del gen
• Els heterozigots tenen el tret talassèmic.
• Els homozigots presenten:
– Hidrops fetal per Hb Bart (tetràmers de γ4)
en el moment del naixement per la síntesis
fetal.
– En els adults Hb H, per tetràmers de β4
24. Formes clíniques
Genotip Fenotip Laboratori
Tret α+ tal -α/αα Silent Assimpto. VCM=80±5
Talas. αα/ααt HCM=26±2
EfHb: normal
α0 tal --/αα Talassèmia Discreta VCM=70±5
-α/-α menor anèmia HCM=22±2
-α/ααt (14-12) EfHb: normal o
ααt/ααt HbA2
Hemoglob. H --/-α Talassèmia Anèmia VCM=60±5
(β4) --/ααt intermèdia moderada HCM=19±2
-αt/ααt (11-9.5) EfHb: Hb ràpida e
Icterícia inestable. EfAlc
Emegàlia
Hidrops Fetal --/-- Anasarca Anèmia intensa
Hb Bart fetoplacentaria (3-8)
(γ4) No AB0 ni Rh IC,Anasarca
No postnatal
25. • La confirmació diagnòstica únicament es
pot realitzar mitjançant estudi de DNA
i localitzant l’alteració genètica.
• Les més freqüents en el nostre medi són
3,7kb (-α3,7) i 4,2kb ( -α4,2)
26. β-talassèmia
• Alteració de la síntesis les cadenes β de la
globina.
• Presenta una disminució de la síntesis (β+) o
la seva absència (β0)
• El principal mecanisme es la mutació
puntual i provoca una gran heterogeneïtat
molecular
• En termes generals trobarem una alteració
de la HbA, amb un HbA2 i es pot
acompanyar o no d’ HbF
27. Formes clíniques
Clínica Labor HbA2 HbF HbA
Tal. Silent o Assimpto -- N N N
mínima
βsilent/β
Tal. Menor Pseudoplg Hb N
β+ o β0/β Anèmia +/- (11.5H,9.1D) 3-7% <2% N
(δβ)0/β Forma + frec VCM 2,5-3% 5-20% 70-90%
HCM
Tal. Inter Anèmia mod-int
β+/β+ Sdr. Hemolític Hb (60-90) 5-8% 40-80% 5-10%
β0/β crònic VCM >3,2% 2-10% 70-90%
(δβ)0/β+ o β0 HCM
Tal. Major
An. Cooley Anèmia imp.
β+/β+ Emegàlia Hb (25-65) 3-9% 20-90% 20-30%
β+/β0 Alt òssies VCM 1-3,5% >75% 20-30%
β0/β0 HCM 1-8% >94% 0%
28. δβ-talassèmia
• Dèficit de la síntesis de les cadenes β i δ
• Excés relatiu de cadena γ i provoca augment de
l’Hb F.
Clínica Labor HbA2 HbF HbA
Heterozigot
(δβ)0/β Assimto. Hb N N 7-15% N
(δβ)+ /β VCM Hb Lepore
HCM (5-15%)
Homozigot
(δβ)+ /(δβ)+ Talas Hb 80-110 0% ≈100% 0%
(δβ)0/(δβ)0 intermedia VCM
HCM
(δβ)0/β+ ο β0 <2% 60-90% 0%
29. Persistència hereditària
d’Hb Fetal (PHHF)
• Grup molt heterogeni d’alteracions
genètiques que presenten la persistència
de síntesis d’Hb F en l’adult
• Presenten la deleció total dels gens β i δ, i
l'excés de α ho compensa les cadenes γ
• En funció de la distribució de l’HbF en
l'eritròcit es diferencien en pancelular i
heterocelular
• Totalment asimptomàtica tant les formes
heterozigotes com les homozigotes.
30. Clínica Labor HbA2 HbF HbA
Pancelular
Heterozigot Asimpto. Hb N 1,6-2,2% 17-30% N
Homozigot VCM -- 100% --
HCM
Heterocelular
Heterozigot Asimpto. Hb N N 3,5-10% N
Homozigot VCM 18-21%
HCM
32. Hb S - Drepanocitosi
• Substitució d’una base que modifica un Aa
en la posició 6 de la cadena β de la globina .
Glu Val
• Modifica les característiques de Hb.
• Presenta una àmplia distribució a l’Àfrica, i
la forma de portador heterozigot aporta
una “protecció” contra la malària.
• La HbF actua de forma protectora, les
manifestacions en nens no són importants
fins els 4-6 mesos.
33. Fisiopatologia
Desoxigenació
Polimerització
Acidosi
altera la forma altera l’estructura mbr
Adhesió
Hemòlisi
vascular
Intravsc. Extravsc.
Crisis
Complement Melsa vasooclusives
SMF
Anèmia
34. • Heterozigots
– Asimptomàtics
– Hb F , presència HbS i
HbA
– Realització del test de
falciformació per
comprovar-ho
• Doble heterozigots
– Sdr. drepanocític moderat
– HbC o talassèmia
– Hb F i sense HbA
• Homozigots
– Anèmia hemolítica
– Crisis vasooclusives
– HbS sense HbA
35. Hb C
• Substitució en la posició 6 del gen de la
β-globina de Glu Lys
• Molt exclusiva del continent africà tot i
que hi ha regions a la península ibèrica i
litoral mediterrani
• La mutació fa cristal·litzar la
hemoglobina CHCM (>40 en HbC i >48
HbCC) Anèmia hemolítica
38. Hb E
• Substitució de Glu Lys en la posició 26
de la cadena β
• Modifica les característiques de la Hb i
disminueix la síntesis de les cadenes β
• Limitada al sud-est asiàtic
• Presenten un major o menor grau de
microcitosi i molt lleugera anèmia en funció
si són heterozigots o homozigots
• Si s’associa a una β-tal pot presentar una
talassèmia intermèdia.
42. • La zona del mediterrani una zona amb
una important prevalença
d’hemoglobinopaties
• Relació amb la immigració:
– Detectades en les seves analítiques de
rutina.
– Participació del sistema de salut (control de
la gestant, sistemes de cribratge
poblacional)
– Coneixem la seva procedència
• Com les coneixem més i les tenim més
presents, les sol·licitem més.
49. • Se’ns presenten de forma asimptomàtica,
com a troballa casual.
• Els pacients que presenten clínica són els
derivats a CCEE d’hematologia o al Servei
d’urgències.
• Podem realitzar l’estudi genètic i familiar des
de la consulta del CAP, per la proximitat a la
família.
• Cal filiar el tipus d’alteració genètica, per
poder donar un correcte consell genètic i
minimitzar les seves repercussions en les
futures generacions.
