Inmigración y Refugio en los medios de comunicación

983 views

Published on

Guía para profesionales de la comunicación y futuros profesionales (estudiantes universitarios) para clarificar conceptos sobre Inmigración y Refugio.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
983
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Inmigración y Refugio en los medios de comunicación

  1. 1. Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació Conèixer per Entendre Patrocina:
  2. 2. DELEGACIÓ DE RESCATE ONGD EN Agraïm LA COMUNITAT VALENCIANA la valuosa col·laboració de: C/ Rodrigo de Pertegás, 36-1. Valencia 46023. Guillermo Vasteenbergue Tel. 00 34 96 344 55 00. Director del Centro de Estudios para Fax. 00 34 96 344 55 47 la Integración Social y Formación de Inmigrantes (CeiMigra) Responsable del Projecte Azahara Montero Magarín Luís Die Olmos Sociologo de l’Observatori Producció i redacció de migracions del CeiMigra Patricia Moratalla Ruiz (Voluntària RESCATE ONGD) Javier Erro Juan Pablo Palladino Professor i investigador de comunicacions (Moebius Creativa) per a la solidaritat i el desenrotllament Edició de continguts Juan Carlos Siurana Moebius Creativa Investigador “Ramón y Cajal” I Professor d’Ètica i Filosofia Política Il·lustracions en la Universitat de València Miguel Montero Grande Rafael Miralles Traducció Professor de Periodisme, Empar Olmos Fletes Universitat de València Disseny i maquetació www.moebiuscreativa.es Impremta Graficas Mari Montañana
  3. 3. Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació Conèixer per entendre
  4. 4. 2 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació PRESENTACIÓ 5 QUI SOM. Comité internacional de RESCATE 6 PRÒLEG. Sr. Conseller Rafael Blasco 7 ALGUNES MIRADES PROFESSIONALS SOBRE LA COMPLEXA RALACIÓ ENTRE ELS MITJANS I LA INMIGRACIÓ Només “el cinquè poder” pot introduir l’ètica de la inmigració a la empresa periodística. Per Juan Carlos Siurana 8 La necessitat d’un discurs social normalitzat sobre la immigració. Per Javier Erro Sala 10 La mirada periodística cap a la inmigració. Per Rafael Miralles 12 INTRODUCCIÓ A LA GUIA 16 1- PARAULES QUE FEREIXEN. COM CONVÉ REFERIR-SE A LA INMIGRACIÓ El llenguatge com a constructor de realitats. El valor simbòlic de les paraules i les imatges 17 Aspectes professionals per millorar 18 Formació Estratègies del periodista per filtrar visió positiva Errades que condueixen a lectures pessimistes L’Enganyós encant de les estadístiques sobre delictes d’estrangers El mirada trafiquista de les migracions Les lectures ocultes darrere de les informacions Guia de fonts informatives Les imatges a la televisió i la premsa Un mínim de deontologia: recomanacions 24 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  5. 5. Conèixer per entendre 3 2- PER QUÈ VENEN I D’ON La naturalesa migrant de l’ésser humà 26 Distingir la palla del blat: breu glossari sobre migració 27 Raons per migrar 32 La importància de contextualitzar les notícies sobre estrangers. 33 3- ESTRATÈGIES PER MIGRAR A ESPANYA. TRENCANT MITES PERIODÍSTICS. Estratègies d’entrada. Situació legal. Lleis sobre immigració i forats legals 34 Itinerari d’una persona que sol·licita asil o refugi a Espanya 35 Legislació nacional i autonòmica 36 4- CONCLUSIONS 37 NOTES 38 BIBLIOGRAFIA 40 ONG a les que poden acudir els periodistes per a demanar informació 41 ANEXE D`MAPES 42 Principals moviments migratoris en el món Principals països d’origen de refugiats Població desplaçada internament (PDI) protegida assistida per l’ACNUR, finals de 2006 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  6. 6. 4 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació Estimats lectors i lectores, món globalitzat. Encara més, complirem amb l’encomiable tasca de sensibilitzar i educar per a la convivència intercultural. I és que no es En RESCATE ONGD hem pensat aquesta guia com una aportació tracta de si podem viure junts, doncs ja ho fe: és una realitat. I per informativa, educativa i de sensibilització. Amb ella cerquem, per tal d’assolir un tractament rigorós de les temàtiques socials, en aquest un costat, acompanyar i complementar la tasca dels professionals dels cas migratòries, considerem indispensable que els professionals de la mitjans de comunicació i la preparació dels estudiants de carreres de comunicació treballen de manera interdisciplinària, es a dir, que es re- ciències de la comunicació quan s’enfronten a temes d’immigració i colzen en la tasca dels especialistes als àmbits sobre els que informen. refugi. Per altre, proporcionar als consumidors de les notícies les eines Comunicar excedeix amb molt de transmetre dades; consisteix cognitives que els ajuden a interpretar-les més com una part de la també en analitzar i contextualitzar. Les notícies relacionades amb les producció periodística i mediàtica de la realitat –amb les seues carac- persones estrangeres manquen molts cops d¡aquests dos recursos. terístiques, vicis i virtuts– que com a reflex irrevocable d’aquesta. La funció dels mitjans per a analitzar i comprendre el que ocorre a la societat que habitem resulta fonamental. En aquest sentit, molts periodistes i empreses periodístiques desenvolupen un tractament informatiu rigorós de la immigració per a que els seues espectadors, lectors i oïdors puguen conèixer un fenomen complex, amb múltiples aspectes positius. Aquests agents analitzen les notícies i eviten, en la mesura de les seues possibilitats, el sensacionalisme. Així, ajuden a en- fortir la tolerància i la convivència intercultural en la opinió pública. Però cauríem en la innocència si obviem que encara queda per mi- llorar en la elaboració dels continguts amb l’arribada de les persones d’altres cultures. I aquesta millora passa per diversos eixos. En prin- cipi, per la especialització dels professionals, que en molts casos desconeixen les matèries que van a abordar o treballen a colp d’actualitat, amb dades descontextualitzades i prejudicis. Després, per la política de les empreses que busquen els titulars impactants i els enfocaments sensacionalistes. A la fi, per encoratjar l’actitud crítica que tot consumidor de notícies ha d’exercir. Tot això apunta a canviar una realitat evident: l’aparició, en tots els mitjans, d’informacions que condicionen a l’opinió pública i actuen d’obstacles per a la integració, inclús que emparen concepcions xenòfobes. Estem convençuts de que, treballant en una línia informativa ètica evitarem generar alarma social sobre un fenomen inevitable en el RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  7. 7. Conèixer per entendre 5 Els professionals de l’àmbit social—i els periodistes inclosos, clar— «La funció hem de recordar cada dia el paper que desenvolupem com a cata- dels mitjans litzadors en la convivència intercultural. Un paper al que també estan abocats els mitjans de comunicació, empreses que desenvolu- per a analitzar pen un servei públic amb una quota enorme de responsabilitat social. Semblant compromís de ambdós bàndols (comunicadors i empreses) i comprendre exigeix reparar amb serietat en les decisions individuals i les políti- ques corporatives que puguen encoratjar els prejudicis i estereotips el que ocorre a que crispen la convivència entre habitants d’orígens distints. la societat que En RESCATE ONGD vam voler evitar l’elaboració d’altre codi de- habitem resulta ontològic. Pensarem, més bé , en un manual pràctic i àgil que pu- guen llegir tant els professionals de la comunicació com el públic fonamental.» en general. I en el que els suggeriments es desprenguen, més bé, de l’anàlisi puntual de la producció periodística, de la distinció de termes confosos amb freqüència, i del descamuflament de les lectures que perviuen latents als discursos mediàtics sobre un fenomen tan com- plex. Clar que el tema és ampli i que resulta impossible esgotar-lo en una guia d’aquestes característiques. Així que la concisió i la selecció foren indispensables. Esperem que gaudeixen d’aquest recurs i que la seua lectura els aporte un gra d’arena a l’interminable però ineludible obra de la convivència intercultural. Departament de Sensibilització de RESCATE ONGD RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  8. 8. 6 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació RESCATE ONGD és una Organització No Governamental pel RESCATE-MADRID (Seu Central) Desenvolupament, espanyola, apolítica i laica, que treballa des de 1960 amb i pels refugiats i desplaçats, amb especial interès en xi- C/ Luchana 36. 4º dcha. Madrid 28010 quets i dones. Tel. 00 34 91 447 28 72/91 447 29 60. Fax. 00 34 91 447 23 21 Directora: Nora Avés Va iniciar la seua activitat com a delegació de l’entitat nord-ameri- cana International Rescue Comitè (IRC), que es dedicava exclusi- Departament de Relacions Externes: vament al rescat de refugiats en altres països. Després de gairebé 50 Inés Velez – Responsable de Comunicació i Fons Privats anys de treball, RESCATE ha evolucionat fins a convertir-se en una Mª Eugenia de la Hoz – Responsable de Sensibilització-Educació ONG espanyola independent amb projectes dins i fora d’Espanya- pel desenvolupament Dirigeix les seues activitats tant a cobrir les necessitats dels refugiats i aquells que es troben en situació d’emigració forçosa, com a pal·liar RESCATE-VALÈNCIA les necessitats dels països d’origen i desplegar campanyes de sensibi- lització i educació al desenvolupament. C/ Rodrigo de Pertegàs, 36-1. València 46023. Tel. 00 34 96 344 55 00. Fax. 00 34 96 344 55 47 Actualment, les línies d’acció de RESCATE ONGD són tres: Azahara Montero Magarín Responsable de Projectes en la Comunitat Valenciana Acció Social a Espanya Cooperació Internacional Sensibilització, Educació pel Desenvolupament Al 2007, a més del treball a Espanya, RESCATE ONGD ha treballat en vuit països de quatre continents, beneficiant a més de 350.000 persones. Ha contat amb un equip de 18 professionals contractats, 157 socis, i el suport imprescindible de 20 voluntaris. L’organitza- ció compleix els principis de Transparència i bones Pràctiques de la Fundació Lleialtat des de 2005, i ha estat declarada Associació d’Utilitat Pública al 2002. RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  9. 9. Conèixer per entendre 7 V ivim en un moment de canvi social. Una part important de ramenta. Es tracta d’un promptuari per al professional de la informació «El discurs polític valencians no ha nascut en la nostra terra, però en forma part. amb què podrà trobar tots aquells dubtes que li sorgisquen a l’hora de té en els mitjans el I els mitjans de comunicació estan sent testimonis de les trans- formacions que succeïxen en esta Comunitat. Premsa, ràdio, televisió i contar una notícia relativa a la migració. Des de l’etimologia utilitzada, passant per les causes dels moviments migratoris, el redactor, i també el canal obligatori per Internet tenen una gran responsabilitat a l’hora d’informar sobre l’arri- lector, podran obtindre una visió més àmplia per a contextualitzar les bada d’estos nous ciutadans, de la seua integració, dels motius que els notícies. Les connotacions lingüístiques, positives i negatives, arriben a arribar al ciutadà. porten a triar la Comunitat Valenciana per damunt de qualsevol altra, i amb el temps i s’adherixen a la paraula en un acompanyament que no també de la seua quotidianitat. és vital. El seu tractament i Des de la Generalitat i, concretament, des de la Conselleria d’Immigra- No hi ha dubte que el tractament d’este tipus d’informacions ha mi- la transmissió que ció i Ciutadania, hem posat en marxa nombroses polítiques a favor de llorat considerablement en els últims anys, però encara hi ha una sèrie d’este es faça cobra la integració. La diversitat cultural s’ha assentat en esta part del planeta de forma intensiva i això ha generat un canvi social profund que pot i de prejuís que els mitjans - i també els polítics - hem d’anar eliminant. Així, per exemple, s’inclou un apartat de recomanacions per a evitar l’ús tant d’interés com el ha de ser aprofitat per tots. dels estereotips o que es formulen errors típics que la mateixa inèrcia de les rutines del periodista fa que queden fixats sobre el paper. discurs en si mateix.» Els massmedia són els verdaders creadors d’opinió i amb les seues parau- les construïxen la realitat, en este cas, sobre la immigració. No basta que Des de la Conselleria d’Immigració i Ciutadania sabem que esta guia des de les administracions impulsem mesures, com el Pla Valencià de la serà d’enorme utilitat al periodista i invitem que la tinguen sobre la Immigració, per a aconseguir la plena integració dels immigrants. taula de la redacció per a conéixer, en la mesura que siga possible, el mo- viment migratori i així poder transmetre’l de forma adequada i positiva El discurs polític té en els mitjans el canal obligatori per a arribar al a la societat en el seu conjunt. ciutadà. El seu tractament i la transmissió que d’este es faça cobra tant d’interés com el discurs en si mateix. D’ací que de vegades s’assegure que el canal és el contingut. En l’àmbit tan sensible socialment com el de les migracions difícilment els límits arriben a ser nítids. Encara així a tots ens correspon elabo- rar marcs dins dels quals treballar amb major comoditat. No obstant això, cal fugir amb la mateixa fortalesa de les polítiques correctes o del llenguatge políticament correcte l’objectiu del qual és construir realitats fictícies o amagar-les davall el manto d’un pretés bonisme que, com a bola de neu, acumula flocs fins a convertir-los en autèntics monstres immanejables. El desplegament d’esta guia, confeccionada per RESCATE ONGD, i a Sr. Rafael Blasco Casany la qual vull transmetre la meua més sincera enhorabona és una bona fer- Conseller d’Immigració i Ciutadania RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  10. 10. 8 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació F a no molt de temps, vaig rebre al meu despatx de la Universi- per a periodistes respecte al tractament de la immigració que vam tat de València la visita d’una periodista que venia a realitzar- defensar en aquest informe. me una entrevista relacionada amb un estudi que jo havia coordinat. Ella treballava per a un dels diaris més importants de Quan va acabar l’entrevista, ja amb la gravadora apagada, la jove la Comunitat Valenciana, i l’estudi que jo havia coordinat i que va exclamar: havia despertat el seu interès es titulava La inmigración en la prensa —Aquests temes són molt importants. Han pensat en fer alguna valenciana. Anàlisis ético. cosa des de la Universitat per influir realment en els mitjans de co- municació? Li vaig estar exposant les troballes oposades durant l’estudi, per exemple, els següents: Durant uns segons em vaig quedar sense paraules. Des de la Uni- versitat havíem fet eixe estudi, ¿no? Havíem realitzat un anàlisi ex- 1.- S’utilitzen moltes paraules relacionades amb la delinqüència, haustiu del tractament de la immigració per la premsa valenciana i drogues, màfies, robatoris i terrorisme, en notícies sobre immi- havíem ofert recomanacions per millorar èticament aquest tracta- grants. Ha de cuidar-se molt l’ús d’aquestes paraules, doncs la na- ment. què més podíem fer? cionalitat no determina el comportament i pot arribar a generalit- zacions injustes. —Em referisc -va continuar- a si ha pensat, per exemple, en orga- nitzar cursos pels empresaris i els treballadors d’empreses periodísti- 2.- Les fonts d’informació continuen següent principalment oficials. ques per sensibilitzar-los sobre aquests temes. Es dóna molt poca veu directament als immigrants. —No, no s’han programat cursos –li vaig contestar–. Sens dubte 3.- Són poques les notícies que aborden els aspectes positius de la seria interessant impartir-los. Tot i que, en aquesta ocasió, pressupo- immigració, i aquelles que donen un enfocament intercultural i pro- sem l’interès dels directius d’empreses de comunicació i dels perio- posen el diàleg. Aquest és un dèficit que ha de ser resolt, doncs la distes per millorar el tractament de la immigració. Partint d’aquest insistència en destacar els fets negatius comporta el risc d’encoratjar pressupost, aquest llibre els dóna consells sobre com fer-ho. conductes de racisme i xenofòbia. També li vaig citar alguns dels articles que contenen el codi d’ètica —Però és que eixe interès no existeix –va afegir–. I els que volem que es tracten temes d’aquest tipus som vistos com a “bestioles ra- res”, com si no férem veritable periodisme, sinó altra cosa. La jove sentia que ella no podia fer res per transformar les coses al seu diari i esperava l’ajuda de la Universitat per tal d’aconseguir-ho... Avui tinc l’honor de presentar una guia, elaborada per l’ONGD RESCATE, amb noves aportacions per millorar èticament el tracta- ment mediàtic de la immigració. Però, a l’escriure aquestes paraules introductòries, una pregunta volta especialment pel meu cap: “A qui RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  11. 11. ALGUNES MIRADES PROFESSIONALS SOBRE LA COMPLEXA RELACIÓ ENTRE ELS MITJANS I LA INMIGRACIÓ Conèixer per entendre 9 va dirigida aquesta guia? Als periodistes? Als directius d’empreses de «Les coses no canvien comunicació? Als immigrants? Realment aquells a qui va dirigida si esperem sempre a estan disposats a seguir-la? Qui és el veritable responsable de que els mitjans de comunicació tracten d’una manera més ètica el fenomen que siguen els altres de la immigració? els que vinguen a Des de Montesquieu ens arriba la famosa separació de l’Estat en tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Per altre costat, en l’actualitat, salvar-nos. Cadascú és famosa la frase, segons la qual, els mitjans de comunicació consti- tueixen el cridat “quart poder”, perquè poden criticar les actuacions ha d’assumir la seua del parlament, del govern o dels jutges, i forçar que es prenguen al- part de responsabilitat gunes decisions que afecten als representants d’aquests poders. Però, pel que sembla, existeixen també un “cinquè poder”, un poder que i, en aquest assumpte, impedeix als periodistes actuar tal i com ells voldrien, i que, sovint, els du a assumir que les coses “són així”. Un poder que els diu que, els periodistes si han de treballar, han de fer-ho d’acord a un ritme i a unes normes que els superen i els sotmeten. són especialment Però, què o qui és eixe “cinquè poder”? És la línia política del di- responsables.» ari? És el que agrada a les empreses que s’anuncien als mitjans de comunicació? És una estratègia de ventes segons la qual no s’ha de permetre que la veritat et desbarate un titular atractiu? És la insen- sibilitat desenvolupada quan informar sobre tragèdies es converteix en la rutina diària? En la meua opinió, el cinquè poder és més major que tot això. En realitat, és “el gran poder”, el que supera a tots els demès. El “cinquè poder” som els ciutadans. Entre els ciutadans, hi ha professors universitaris, periodistes, direc- tius d’empreses, immigrants, membres d’una Organització Cívica que ajuda als immigrants... i alguns som vàries d’aquestes coses al- hora. Cap de nosaltres per separat pot assolir que es produïsca una autèntica revolució als mitjans de comunicació per tal que aquests atenguen realment als fins que els donen legitimació social, com- prometent-se amb els nous desafiaments, com és, al nostre cas, el RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  12. 12. 10 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació E sobre la immigració La necessitat d’un discurs social normalitzat tractament de la immigració. Però les coses no canvien si esperem ls mitjans de comunicació estan contribuint decisivament a sempre a que siguen els altres els que vinguen a salvar-nos. Cadascú que la immigració, un fenomen social habitual i constant al ha d’assumir la seua part de responsabilitat i, en aquest assumpte, els llarg de la història, es perceba ja com un problema social ex- periodistes són especialment responsables. cepcional i amenaçador. Aquesta guia és, sens dubte, per a les persones que pensen que po- Els mitjans1 són poderosos per dos raons. Perquè prescriuen: ens den contribuir a millorar les coses però, sobretot, per a aquelles per- diuen sobre què pensar, posen i imposen els temes amb els marcs sones que no la llegiran perquè es senten pressionats per un suposat d’interpretació que els donen sentit. Perquè proscriuen: oculten al- “cinquè poder” que les esclavitza. guns assumptes i eviten que els enfoquem des d’altres perspectives. D’aquesta doble operació ixen impunes gràcies a tres ardits: l’objec- Però vostè no ha de lamentar-se perquè altres no llisquen aquesta tivitat (mite insostenible, però coartada perfecta), la homogeneïtat guia o no la seguisquen, perquè mentre es lamenta perd el temps (parlar tots del mateix i difondre les mateixes imatges), i la infopo- i energia. Si vostè creu que es pot tractar millor el fenomen de la lució (emetre moltes notícies fins a confondre l’irrellevant amb el immigració, permeti’m simplement un consell: llija aquesta guia substancial). perquè mereix molt la pena, i, al cap i a la fi, vostè és el “cinquè poder”. En el cas de la immigració la majoria dels canals de televisió repe- teixen les mateixes imatges-símbol (desembarcaments de pateres i cayucos), utilitzen el mateix llenguatge (sense papers, irregulars, deves- sall) fins a que la força de la redundància acaba convertint al públic: emigrant igual a perill. Exageren, reiteren fins a la sacietat els aspectes conflictius –la llei d’estrangeria o l’arribada de pateres--2 i convertei- xen un fenomen social més en un problema col·lectiu. Les imatges dels cayucos a les costes espanyoles són tan telegèniques com poc significatives, perquè diuen molt poc de la realitat del fe- nomen de la immigració. Com a exemple, valga una dada. Només el 5% dels immigrants que arriben al país ho fan en cayucos (30.000 a l’any, la resta venen per terra o aire), el que no suposa cap problema social, sinó d’índole humanitària, que és molt distint, Però repetir una i altra vegada eixes seqüències dramàtiques dóna els seus fruïts: el públic acaba creient que al nostre país viuen molts més immi- grants que els que realment estan entre nosaltres. Juan Carlos Siurana Investigador “Ramón y Cajal” Existeix a més un procés de criminalització de la figura de l’immi- i Professor d’Ètica i Filosofia Política grant, a la que s’associa amb la violència. S’insisteix en mostrar-nos a la Universitat de València imatges d’alguns delinqüents que, a més de ser-ho, són també es- RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  13. 13. ALGUNES MIRADES PROFESSIONALS SOBRE LA COMPLEXA RELACIÓ ENTRE ELS MITJANS I LA INMIGRACIÓ Conèixer per entendre 11 trangers, fent èmfasi al seu origen o nacionalitat. Ací també s’omet Tot el que s’ha dit no es pot comprendre sense reparar en algunes l’essencial: l’aclaparant majoria dels malfactors d’aquest país són característiques del sistema mediàtic. El nostre és un periodisme de espanyols. “declaracions”–altament polititzat–, a més un «periodisme sense in- formació» 3 –profundament partidista–. Els sistema mediàtic és, a Altra maniobra consisteix en representar als immigrants com parà- més, l’únic dels poders socials que està al marge d’un control social sits socials del benestar social. Amb freqüència se’ls acusa de col·lapsar efectiu4. De poc serveixen les cridades a la responsabilitat social dels la seguretat social, quan succeeix tot el contrari (percentualment mitjans amb un model periodístic que confon llibertat de premsa acudeixen al metge menys que nosaltres, entre altres coses perquè en amb llibertat d’empresa i concep la informació com una mercaderia la seua majoria són joves, en edat de treballar), i són els immigrants més. No és que els mitjans tinguen un plantejament pervers. El seu els quals l’han revitalitzat. La veritat és, amb les dades en la mà, problema principal resideix en que es mouen amb dinàmiques i ru- que els immigrants aporten a l’estat del benestar molt més del que tines pernicioses, poc reflexives, que els impedeixen prenen d’ell. Fer-se càrrec de l’alta complexitat d’allò social en una societat com- plexa. Per això els mitjans no reparen en que la immigració ha existit sempre en el món, inclús en proporcions majors que les nostres. No diuen que tan sols fa tot just sis anys –2002– el nostre país expulsava més espanyols que els estrangers que rebia. O sostenen erròniament que l’escola (pública) desborda d’immigrants, quan molts d’aquests escolars han nascut ací i són tan espanyols com els nostres fills –tot «Altra maniobra i que els seus pares siguen estrangers–5. consisteix en representar En definitiva, s’ha obert una gran bretxa entre la realitat social i la als immigrants com seua representació mediàtica, catastrofista que, poc a poc, va ge- nerant una percepció social contrària a la immigració. Els mitjans “paràsits socials del estan lluny d’introduir un discurs polític «normalitzat i normalitza- dor». El canvi passa per aplicar estratègies mediàtiques que repre- benestar social”.La veritat senten a les persones immigrants en totes les seues facetes –veïns, consumidors, pares i mares de família, ciutadans, treballadors...–, és, amb les dades en la perquè l’origen és només una senyal més d’identitat. mà, que els immigrants aporten a l’estat del Javier Erro Sala benestar molt més del que Professor i investigador de comunicacions per a la solidaritat i el desenvolupament prenen d’ell.» jerro@ctv.es RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  14. 14. 12 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació R ememorant els seus inicis en l’exercici del periodisme, Sud– estan inevitablement impregades pel context apuntat anteri- Gabriel García Márquez recordava com en els anys cinquan- orment. Però també és cert que els mitjans presenten sovint esclet- ta la professió no s’aprenia en la universitat sinó en les sales xes des d’on és possible construir una nova manera d’entendre i de redacció, les impremtes, els bars, les tertúlies o les festes que or- presentar els fets. Començant per la primera i més important de les ganitzaven els col·legues. El diari, afirmava el mestre, «era una fàbri- escletxes: la consciència i el saber fer d’una significativa mostra de ca que formava i informava sense equívocs, i generava opinió dins professionals sensibles amb les condicions de vida dels nouvinguts, d’un ambient de participació que mantenia la moral en el seu lloc. que s’esforcen per evitar les connotacions negatives de la immigració Perquè els periodistes anàvem sempre junts, féiem vida en comú, i i que s’atreveixen a mostrar-nos visions diverses i complexes sobre la érem tan fanàtics de l’ofici que no parlàvem d’una altra cosa distinta pobresa, les injustícies i les desigualtats socials de tota mena. També, que del mateix ofici (…). La mateixa pràctica de l’ofici imposava la en els últims anys, una part significativa dels mitjans de referència necessitat de formar-se una base cultural, i el mateix ambient de tre- s’ha manifestat particularment receptiva amb determinades causes ball s’encarregava de fomentar-la. La lectura era una adicció laboral» solidàries i ha esdevingut altaveu de persones i organitzacions com- (El mejor oficio del mundo, 1996). García Márquez assegurava tot promeses amb els sectors més desfavorits. seguit que en el temps transcorregut des que va començar la seua carrera, el periodisme «no va aconseguir evolucionar a la mateixa D’altra banda, algunes ONG i altres organitzacions socials, consci- velocitat que els seus instruments, i els periodistes es van extraviar ents de l’enorme poder dels mitjans, han desplegat fins i tot estratè- en el laberint d’una tecnologia disparada sense control cap al futur. gies comunicatives ambicioses i intel·ligents que han permés acostar És a dir, les empreses s’han lliurat a fons a la competència ferotge els lectors, els oients i els telespectadors als greus problemes amb què de la modernització material i han deixat per a després la formació aquests col·lectius treballen de manera quotidiana, unes iniciatives de la seua infanteria i els mecanismes de participació que enfortien que s’han anat incorporant a les agendes dels informadors i que dia l’espirit professional en el passat. Les sales de redacció són labora- a dia guanyen pes en el panorama mediàtic. toris asèptics per a navegants solitaris, on sembla més fàcil comu- nicar-se amb els fenòmens siderals que amb el cor dels lectors. La Les denúncies de col·lectius afectats, les organitzacions solidàries deshumanització és galopant». En l’era de les comunicacions, aquest amb els immigrants, els intel·lectuals i els estudiosos, així com de panorama desolador, subscrit per altres testimonis de la professió i les organitzacions professionals dels periodistes –el Manual d’estil confirmat en successives anàlisis crítiques sobre els discursos dels periodístic per al tractament de les minories ètniques, publicat i mitjans, sembla haver rellevat la funció, el treball i el protagonisme difós pel Col·legi de Periodistes de Catalunya ha estat una de les del periodista. L’imparable procés de digitalització dels productes iniciatives més reeixides– han aconseguit desterrar fins a cert punt informatius, unit a l’espectacularització de les notícies, la dependèn- la presència en les peces informatives de termes com invasió, allau, cia dels poders economicopolítics i l’elevada precarietat laboral en el brot o grans onades d’immigrants, que havien impregnat durant sector, sembla que ha anat engolint-se l’essència de l’ofici. massa temps el discurs mediàtic d’estereotips discriminatoris envers la immigració. De manera semblant, la presència de la immigració Notícies i immigració en els textos periodístics, fent-se ressò de l’ús emprat per determi- nats actors polítics, s’ha pogut identificar durant un temps amb la Les informacions sobre el fenomen de la immigració –d’igual ma- proliferació del qualificatiu il·legal aplicat al terme immigrant. Però nera que les notícies relacionades amb les desigualtats socials i el la reacció social a aquestes pràctiques també ha estat palesa. Gràcies RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  15. 15. ALGUNES MIRADES PROFESSIONALS SOBRE LA COMPLEXA RELACIÓ ENTRE ELS MITJANS I LA INMIGRACIÓ Conèixer per entendre 13 a això, i amb el lema «cap persona no és il·legal», present en diverses sultarà impossible conformar un nou discurs informatiu sobre la campanyes contra les lleis d’estrangeria, la majoria dels mitjans han immigració que incorpore la pluralitat de veus que conformen la restringit el recurs a aquest terme en les seues informacions. seua complexitat. Els discursos del racisme És cert que mai la professió periodística havia disposat de professio- nals amb una formació com la que ara tenen les successives promo- Però, com assenyala Xavier Giró, responsable de diversos estudis cions universitàries. Però, com adverteix García Márquez, els nous sobre premsa i immigració, el fet més preocupant no és tant «si ferraments –les agències de premsa, les notes de les institucions, la un terme concret és o no políticament correcte, sinó el discurs que profusa documentació present a Internet– amenacen de relegar els transmeten els diversos mitjans de comunicació i com aquest reforça periodistes a transcriure el que altres diuen. o afebleix el racisme preexistent, llavors, la qüestió bàsica és quan poden trigar les expressions com sense papers o irregulars a estar Tornem al principi. Sense un replantejament de la mirada periodísti- tan connotades negativament com il·legal? Si la càrrega semàntica ca serà impossible frenar la progressiva burocratització de la pràctica és negativa no depén del terme en si, sinó de l’ús que se’n fa en cada informativa. Per això cal recuperar la veu i l’exemple d’autoritats pe- conjuntura legal, social, econòmica i política». riodístiques com García Márquez. O com Ryszard Kapuscinski, per a qui el bon periodisme, el que pretén comprendre i fer comprendre Efectivament, els diversos manuals i repertoris de bones pràctiques la realitat, es fa amb cinc sentits: estar, veure, escoltar, compartir «Els nous ferraments periodístiques a què poden accedir els professionals es distingeixen i pensar (Los cinco sentidos del periodista, 2005). Des d’aquesta per posar l’accent en l’ús de determinades fórmules però es veuen perspectiva la immigració no és només «un altre tema més» en la –les agències de impossibilitats d’abordar el context, necessàriament canviant, de agenda dels mitjans sinó una qüestió social que es presenta travessa- la immigració en les nostres societats. Això ens obliga a estar ben da per nombrosos components socials, econòmics, ètnics i culturals. premsa, les notes atents, i a revisar i adequar de manera permanent els discursos dels Llavors, com canviar el discurs sense modificar la manera de mirar de les institucions, mitjans sobre la immigració. el fenomen? Com transformar les representacions sense qüestionar- nos el posicionament del periodisme? El mateix Kapuscinski hi deia la profusa A les nombroses jornades de debat sobre periodisme i immigració als periodistes: «Treballem amb la matèria més delicada d’aquest que s’organitzen des de distintes institucions, així com a les edicions món: la gent (…) el criteri ètic ha de basar-se en el respecte a la documentació de volums i monografies sobre la mateixa qüestió, sol proliferar el integritat i la imatge de l’altre». protagonisme de les autoritats, els acadèmics i els periodistes, els present a Internet– quals solen insistir en els mateixos problemes i crítiques. Tanma- Per als comunicadors, aquesta exigència moral té un component teix, no es pot dir que la veu dels immigrants, reduïda sovint a una afegit en aquest cas. Perquè quan els periodistes ens referim als im- amenacen de relegar presència testimonial, haja servit per a introduir noves perspectives migrants parlem d’altres dones i homes, però en funció d’uns temes els periodistes a en un debat que cada dia és més necessari. És responsabilitat de tots, però principalment dels poders públics, assegurar que la posi- que ens resulten propis. Modificar-hi la nostra posició no és gens fácil però per a compensar tanta desigualtat i tant de silenci s’hauria transcriure el que ció dels immigrants adquirisca un autèntic protagonisme en tots els d’insistir més a fer possible una altra narració on el que és comú, el treballs que pretenguen abordar a partir d’ara l’exclusió del racisme que és propi, ha d’estar conformat no pel tema o el problema que altres diuen.» i la xenofòbia en els discursos dels mitjans. Sense la seua visió re- s’anuncia (treball, economia, regularització…), sinó pels autèntics RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  16. 16. 14 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació subjectes de la informació, és a dir, les persones implicades, de qual- sevol origen geogràfic o social. D’aquesta manera potser sí el relat «Resulta més fàcil periodístic contribuirà a facilitar amb empatia la comprensió dels altres immigrats, diferents sí, però no desiguals. treballar sobre el discurs que produïm que Una altra mirada canviar la nostra mirada. Amb tot, resulta més fàcil treballar sobre el discurs que produïm que canviar la nostra mirada. Mentre que el discurs és responsabilitat Mentre que el discurs és bàsica de qui informa, la mirada és més pròpia de la col·lectivitat. Per això, és fonamental que tots els agents socials treballen en comú responsabilitat bàsica de i establisquen nous eixos des dels quals contemplar la immigració. qui informa, la mirada Per sort, la mateixa dinàmica dels processos de producció comunica- és més pròpia de la tiva i cultural ofereixen cada dia nous espais i instruments per a l’ac- ció i la reflexió que ens ajuden a resituar-nos davant dels fenòmens col·lectivitat.» migratoris i les seues conseqüències. Així, des d’Internet és possible accedir a diverses plataformes de pensament i portals informatius que denuncien les limitacions narratives dels discursos dominants i visibilitzen l’existència creixent de veus alternatives. D’altra banda, amb els peus en terra, en pobles, ciutats i barris, distintes associa- cions culturals i grups de treball compromesos amb la integració social dels nouvinguts dinamitzen la producció comunicativa i cul- tural amb revistes, diaris gratuïts, audiovisuals, fòrums virtuals, etc, autèntics revulsius que contribueixen a la conscienciació social i al canvi de plantejaments. En la construcció d’un nou discurs sobre el fet migratori que defuja l’etnocentrisme i promoga un autèntic interés pel coneixement de l’altre caldrà aprofitar les immenses possibilitats que ofereixen les eines tecnològiques, però sobretot serà necessari recuperar la mirada i actualitzar les lliçons del millor periodisme. Rafael Miralles Lucena Professor de Periodisme, Universitat de València RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  17. 17. ALGUNES MIRADES PROFESSIONALS SOBRE LA COMPLEXA RELACIÓ ENTRE ELS MITJANS I LA INMIGRACIÓ Conèixer per entendre 15 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  18. 18. 16 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació M oren tres persones i un marroquí». Aquest tipus de titular que s’enquisten més en el imaginari col·lectiu aquells prejudicis que publicats en la premsa espanyola dispararen les alarmes apuntalen alguns enfocaments, intencionats o senzillament errats. intel·lectuals fa pocs anys respecte al tractament de les Espanya encara és un receptor jove d’immigrants; per tant, amb notícies sobre immigració. Quines conseqüències podrien tenir en marge per combatre les concepcions nocives per a la convivència la formació d’estereotips o en la percepció negativa del fenomen intercultural. Per a això resulta fonamental la tasca del periodisme, migratori per part de la societat? Cal reflexionar al respecte, obrir que compren als professionals que ho exerceixen i a les empreses per un debat deontològic sobre la tasca periodística en aquesta ma- a les que aquests treballen. Dos polos –molts cops en tensió—d’un tèria. Avui, la conscienciació de molts professionals dels mitjans, mateix sector, que cuinen cada dia els assumptes que composen apuntalats per diverses investigacions acadèmiques, ha incidit en un l’agenda pública: allò del que la gent parla als carrers, inclús el to tractament més positiu dels fets que protagonitzen les persones que en que ho fa. abandonen el seu país per millorar la seua condició de vida. Però encara queda per avançar. Perilloses llicències i prejudicis pervi- Una tasca informativa propensa a encoratjar la convivència intercul- uen, amb visos de normalitat (el que és més preocupant), en les tural i a resoldre els conflictes propis de tota coexistència requereix línies informatives. Com a mostra basta un botó: la menció de la exhaurir determinats discursos que els analistes encara detecten nacionalitat de les persones en les notícies de successos. als mitjans i que solen irrompre exempts d’intencionalitat, només impulsats pel desconeixement. El treball del comunicador és com- Ací radica l’esperit d’aquesta guia, en conformar un manual útil per plicat. Al mateix temps que ha cenyir-se a la veritat està sostin- a professionals i consumidors dels mitjans de comunicació. Això és: gut a rutines àrdues en les que es troba amb obstacles freqüents, «Espanya encara Per als que reflecteixen la realitat i per als que la interpreten a personals i sistèmics, que dificulten la construcció de la notícia. partir d’eixos discursos. Entre ells: carència de fonts, manca de temps i d’especialització en és un receptor jove les temes i, a sobre, la lògica inter-mediàtica de la que forma part i Estem a temps de seguir transformant una dinàmica informativa que i que licita per destacar els flancs més sensacionals dels fets: hi d’immigrants; per que persisteix, amb diferents intensitats segons el mitjà. D’evitar ha que vendre titulars. tant, amb marge Les limitacions professionals de l’àmbit periodístic i les condicions per combatre les que l’imposen la dinàmica que envolta la seua tasca semblen com- plicades de resoldre; sí. Però materials com la present guia i el curt concepcions nocives documental complementari Detrás de las palabras poden servir, al menys, per a que, des de dins des sistema, els responsables de les per a la convivència empreses reflexionen i els professionals empren estratègies indi- viduals per a lluitar contra els discursos imposats i les penúries intercultural. de la pràctica professional. Com? Escollint paraules, negociant enfocaments, preocupant-se per contextualitzar. I també perquè els Per a això resulta lectors adquirisquen una gimnàstica crítica front a les notícies. Tal fonamental la tasca volta així la societat puga comprendre més un fenomen els protago- nistes del qual són, per damunt de tot, persones. del periodisme.» RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  19. 19. 1- PARAULES QUE FEREIXEN. COM INFORMAR SOBRE IMMIGRACIÓ? Conèixer per entendre 17 C ontar històries, i contar-les de la forma més fidel possible. En aquesta dinàmica es cau amb freqüència en el sensacionalisme i Aquesta és la principal tasca que els mitjans de comunicació les estigmatacions. han d’exercir per satisfer el dret de tot ciutadà a estar in- format dels assumptes públics. Els mitjans transmeten paisatges de Al consumidor de mitjans li assisteix una quota de responsabilitat. la realitat, i ho fan per mitjà de la narració de fets que els periodis- Doncs a ell li correspon, sinó exigir un model informatiu encertat, tes elaboren amb indiscutible subjectivitat (seria impossible d’altra al menys mostrar-se crític davant de qualsevol notícia. Sabem ja forma, doncs són éssers humans). Aquesta teoria es coneix com la de sobres que el receptor interpreta les informacions segons les seues construcció social de la realitat. Segons ella, en la tasca d’explicar el experiències i dista molt de conformar un pol passiu. I també que, que esdevé, els mitjans reconstrueixen successos, conformen així en detriment d’aquesta virtut, vivim en una societat mediatitzada imatges que la societat dirigeix com a veritats, en aquest cas, so- fins a la fartera —en el sentit de que tot es confon com a espectacle bre la immigració. Les paraules mediàtiques posseeixen una força i es tendeix a mercantilitzar— i on els intel·lectuals adverteixen un innegable i calen en el més profund dels consumidors. dèficit educatiu i, per tant, de possibilitats d’analitzar i discernir. Per això, cap encoratjar als lectors, espectadors i oïdors a dubtar de Tot i que els mitjans i els seus treballadors han millorat al infor- qualsevol divulgació, a furgar en els interessos dels seus emissors, i mar sobre la immigració, queden aspectes per llimar. Encara «Els d’exigir continguts de qualitat. successos ètnics apareixen quan es tracta d’alguna cosa negativa». «La vida quotidiana dels immigrants és pràcticament ignorada; la discriminació d’un col·lectiu determinat es tracta com un fet aïllat, responsabilitat d’un grup puntual, i no com una cosa que involucra a tota la societat». Així, les imatges estereotipen als immigrants i mobilitzen emocions com la por o la compassió, però no fomenten la relació entre les distintes parts. 1 Altre fenomen afecta a la transmissió de la realitat: la transcen- dència de la imatge en la cultura comunicativa contemporània. L’efectivitat d’aquesta per a atreure sembla haver guanyat terreny El negoci dels mitjans a la de la paraula per a comprendre. De fet, fins i tot la premsa escrita, la naturalesa de la qual permet major aprofundiment, ha Diaris, TV, ràdios es mostren tan empresonats de les regles de la cedit a la lògica televisiva, com ho va advertir fa temps ja Ignacio societat de consum com qualsevol altre producte. Quants més Ramonet en La golosina visual. Impossibilitats de competir amb la exemplars s’embenen, més audiències arriben a tenir, més beneficis immediatesa informativa i el candor de les pantalles, els diaris in- obtindrà l’empresari per publicitat. Ací hi ha com a prioritat, en tenten imitar les seues formes estètiques (disseny amb rellevància molts casos, el criteri d’atreure consumidors per mitjà de notícies de les fotografies, titulars xocants i texts més concisos i superficials) sensacionalistes: el morbo ven. Però, s’ampliarà més el ventall de a costa de la seua capacitat d’anàlisi. Inclús l’estructura tradicional lectors i, per tant, el de consumidors si les notícies sobre immi- per a elaborar notícies, les preguntes què, quan, on i per què, ha gració s’enfocaren des de un flanc positiu? Potser un punt d’eixida quedat obsoleta com a guia narrativa —sobretot aquest últim—. per a que els que fan les informacions reflexionen. RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  20. 20. 18 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació M es formació. S’imaginen un periodista que escriu articles o només ajuden a estigmatitzar a col·lectius sencers a partir de fets en la secció d’economia sense saber què és el PIB d’un aïllats, sobretot si aquests són negatius. país o la renta per càpita, o quina la naturalesa del IRPF? Es limitaria a bolcar sense més sobre el paper el que escolta, confon- Tot i que els mitjans cada cop projecten més una mirada multipolar, dria dades, aportaria informacions superficials. Com a molt, trans- el seu discurs general conserva encara tints polítics i eurocèntrics. metria text carregats de tecnicismes incomprensibles per a la majoria Urgeixen postures interculturals que integren a les dels nous vin- dels receptors del mitjà ( llevat que es tractes d’un especialitzat, i cap guts. Perquè, com deia Aline Touraine: ja vivim junts. En aquest dubtar de que eixe professional treballara allà). Un xicotet favor a la sentit, per exemple, «els mitjans poden informar del que significa comunicació, sens dubte. Doncs això passa, amb freqüència, quan globalització i mundialització per als països pobres abans que per als s’informa sobre immigració. rics; perquè l’equació que no falla és: globalització = empobriment = immigració».2 Falten periodistes formats en temes migratoris. Que coneguen i distinguisquen els detalls d’un fenomen complex (realitats, cos- Però està tot en mans de l’autor de la notícia? Clar que no. Ell té tums, causes, conseqüències) per a millorar la qualitat de les no- caps que, a l’hora, responen a altres caps i als amos dels mitjà. No tícies. Aquestes han d’aportar molt més que fets aïllats i ajudar al obstant això, el periodista ha de proposar als seus superiors aspectes consumidor a comprendre el món en que viu. A més, les migracions encoratjadors, negociar amb ells la seua inserció, com a exemples de les protagonitzen persones abans que xifres o masses anònimes. convivència o de resolució de conflictes. I mai ha d’oblidar les causes del fenomen migratori. En tot cas, front a les imposicions, el co- Estratègies per a filtrar una visió positiva municador ha d’intentar sempre, apel·lant a la seua creativitat, filtrar eixos aspectes als seus articles o muntatges audiovisuals. Per descomptat que no tot el que apareix als mitjans conté un signi- ficat negatiu. Reportatges, entrevistes, seccions fixes i informacions Errors que condueixen a lectures pessimistes puntuals denuncien situacions injustes cap als immigrants o supo- sen una font informativa substancial en la matèria. No obstant això, L’esser humà tendeix a simplificar la realitat per a poder compren- se sol confondre notícies positives amb victimització, o senzi- dre-la, abastar-la. Els mitjans, confeccionats per persones, acusen llament es transmeten dades amb aspecte d’objectivitat però el seu des de sempre aquesta conducta, evident en la transmissió d’este- enfocament oculta una lectura pessimista i tergiversada. Una lectura reotip i associacions perilloses. Relacionats amb l’immigració, els que reforça els sentiments de negació de l’altre i de dicotomia entre exemples abunden: delinqüència, tràfic de drogues, prostitució, estrangers (anul·lant la diversitat que envolta aquest terme) i autòc- pobresa i analfabetisme i una connotació de mà d’obra abans tons (anul·lant la diversitat que també envolta aquest terme). que de persones apareixen lligades als estrangers en les informa- cions. I poc ajuda, en aquest sentit, que només es parle d’ells des El periodista ha de cuidar les principals parts de la notícia que d’un enfocament legislatiu. construeix: titular, subtítol/antetítol i entradilla. Es tracta d’un exercici imaginatiu sobre la repercussió de les paraules que escull per El mecanisme de la comunicació massiva sol tenir efectes perversos. a representar la seua visió de la realitat. Consisteix en preguntar-se Només basta citar les notícies relacionades amb “bandes organit- si, entre tots, dades com la nacionalitat aporten alguna cosa rellevant zades”, que el seu pique informatiu ha infós en la opinió pública RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  21. 21. 1- PARAULES QUE FEREIXEN. COM INFORMAR SOBRE IMMIGRACIÓ? Conèixer per entendre 19 l’associació simplista, generalitzadora, entre aquest manera delictiva L’enganyós encant de les estadístiques sobre delictes d’estrangers i les nacionalitats a les que pertanyen els seus protagonistes. Un es- tereotip que perjudica injustament a rumans, búlgars, abans que el En la seua passió per les xifres —els números posseeixen una força seu únic excés fou emigrar per a cercar un futur millor. A la calor de estètica que tot titular reivindica i entusiasma a qualsevol periodis- l’actualitat, molts pocs articles es detenen a explicar que aquest tipus ta—, alguns professionals segmenten i simplifiquen la informació. de màfies les composen ex militars o membres de forces de seguretat Les dades quantitatives han d’explicar-se, interpretar-se contex- provinents de la descomposició del bloc comunista i de la desestruc- tualitzar-se. La seua lectura superficial condueix a anàlisis enganyo- turació d’algunes institucions que el formaven. 3 Amb tot, seria just sos, sobretot quan el procés mateix pel que s’obtenen demostra greus condemnar a les persones espanyoles per delictes violents que grups deficiències. I això ocorre, res menys, amb les populars estadístiques aïllats de la seua nacionalitat cometen en Itàlia, per exemple? que han vingut relacionant immigració amb delinqüència. Per a Andreu Casero, professor de Comunicació Audiovisual de la Els motius que expliquen la dubtosa exactitud d’aquestes últimes Universitat Jaume I, el periodisme associa sovint immigració i s’exposen a continuació: il·legalitat. I, a més, presenta a l’immigrant com a treballador abans que com a persona: «Aquesta modalitat discursiva el converteix en La metodologia ha sobrevalorat les xifres de forma artificial, a una mercaderia, només acceptada en funció de si la seua concur- l’atendre a diferents dates de l’obtenció de les dades de població i rència és necessària per a la correcta marxa del món de l’ocupació».4 delinqüència. El professor d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de Valèn- cia, Juan Carlos Siruana, apunta per la seua banda que esmentar la Ha ignorat a la població estrangera indocumentada, es a dir, procedència dels involucrats en successos negatius condueix a que aquelles persones que, per mancar del permís de residència, queden la gent identifique determinades nacionalitats amb comporta- fora de les estadístiques demogràfiques. Si aquestes foren considera- ments reprovables. 5 des reduirien la taxa que compara ambdues variables. «Un dels principals Un dels principals debats semàntics correspon a l’ús de la paraula Molts il·lícits penals integrats en les estadístiques han estat efec- debats semàntics “il·legal”. Per començar, cap persona és “il·legal”, en tot cas, ho tuats per estrangers en règim de turista i no per residents per motius són les seues accions. Amb molt, pot trobar-se “indocumentada” laborals o de reagrupació familiar. correspon a l’ús de a nivell administratiu per mancar del permís de residència que el país exigeix. El mateix succeeix amb el incorrecte apel·latiu “sense Les dades refereixen al nombre de detencions i no persones que la paraula “il·legal”. papers”, o els termes “regular” i “irregular”, que afecten, més bé, a comenten delicte, amb el que els resultats s’inflen si un estranger és les lleres pels que algú entra a un Estat. arrestat varies voltes per una o diverses infraccions. Per començar, cap persona és !il·legal”, Així mateix, el periodista es sol limitar a reproduir, exempts de crítica o anàlisi, 6 els discursos polítics que plantegen el tema A més, la població immigrant es composa en major part d’homes actius joves. Per tant, els especialistes reclamen que les comparacions en tot cas, ho són les migratori en termes de conflicte. Tot i que els pose entre cometes, es realitzen entre grups composats de forma similar abans que entre convé que el redactor introduïsca visions complementàries, almenys espanyols i estrangers en general. Sinó, els resultats seran enganyo- seues accions.» en una frase, que incite a la reflexió. sos. RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  22. 22. 20 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació La mirada trafiquista de les migracions Immigració i delinqüència El trafiquisme encarna un concepte que tot periodista ha de conèi- Aquesta mesura també afecta als delinqüents búlgars per la seua inclusió xer per a abordar les notícies sobre estrangeria. Consisteix en un en- en la Unió Europea focament cada cop més vigent en les legislacions europees que cerca Els delinqüents rumans que han estat condemnats regular les migracions internacionals a partir de les necessitats no podran ser expulsats d’Espanya de les seues economies i mercats laborals. Així, determina que les Una sentència de l’Audiència de Palma aclareix la situació d’aquests entrades legals són només aquelles que es produeixen per mitjà dels ciutadans estrangers. mecanismes que els Estats estableixen com a regulars, i criminalitza Els delinqüents rumans condemnats a l’expulsió per cometre un de- i rebutja coma tràfics tota la resta, és a dir: les persones que en- licte a Espanya no podran ser tornats al seu país [...]. tren per fora dels conductes aprovats. Aquesta estratègia atorga als Diario de Mallorca, 10 de març de 2008 països d’acollida legitimitat per a intervindre des de l’àmbit policial. El procés afecta de forma determinant a les dones, doncs al quedar fora de l’esfera productiva calculable amb facilitat segons els models de mà d’obra (masculina) dels Estats capitalistes, qui emigren de manera autònoma ja parteixen d’una plataforma irregular. Per tant, La capital alacantina del crim resulten criminalitzades baix el concepte de tràfic. Quan, a més a La delinqüència en la Vega Baixa no deixa de créixer més, es refereix a treballs que la llei desconeix (el cas més emblemà- amb cinc homicidis en quatre mesos tic és el de la prostitució), migrar per vies regulars és impossible. Majoria de població estrangera. Aquesta és una de les realitats que es donen en la Vega Baixa des de fa anys. La comarca més al sud d’Alacant ha patit un augment constant de població en els últims onze anys [...]. Las Provincias, 11 de maig de 2008 La immigració com un problema. Les lectures ocultes darrere de les informacions El debat d’investidura d’Ana Oramas, de Coalició Canària Treballadors abans que persones: "Les 12.500 almes que arribaren en cayuco són problema de tots” Espanya seguirà necessitant Algunes especificitats: “En les illes tenim el cistell de la compra almenys 157.000 immigrants a l’any fins 2020 més cara, els salaris més baixos i l’atur ha pujat un 15%”, enumerà El major envelliment de la població i el menor número de naixe- Oramas. I el drama de la immigració il·legal: “Les 12.500 almes que ments seguiran fent l’emigració imprescindible pel desenvolupa- arribaren en 2007 no son un problema de Canàries, sinó de tots”. ment econòmic [...]. EFE, 2 d’abril de 2008 Elpais.com. 10 d’abril de 2008 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  23. 23. 1- PARAULES QUE FEREIXEN. COM INFORMAR SOBRE IMMIGRACIÓ? Conèixer per entendre 21 Interior trasllada a la Comunitat La immigració irregular, un problema de tots a 600 immigrants en 9 mesos ABC, 27 d’agost de 2006 Procedeixen de Canàries i l’últim trasllat fou de 22 subsaharians. Un total de 618 immigrants han estat traslladats en el que va d’any des de les Illes Canàries a la Comunitat Valencia. A pesar que el drama Anul·len l’expulsió del transsexual argeli dels cayucos no arriba a les costes valencianes, el Govern Central si pels riscos que corre si torna al seu país. està traslladant cada cop amb més freqüència als immigrants subsa- L’immigrant sense papers torna a Alacant després de la decisió de la harians que arriben a les costes Canàries. Subdelegació de Govern [...]. Las Provincias, 16 de febrer de 2008 Las Provincias, 16 de setembre de 2007 Un centenar de rumans, al carrer. La immigració reduïda a dades Bressols, mantes, maletes, eines de cuina, biberons, bolquers, els gossos, els gats i algun pardal, tots els estris d’una vida quotidia- La població de Barcelona na de més d’un centenar de persones (PERSONES ABANS QUE va créixer més del 90% entre 2001 i 2007 RUMANS), unes 30 famílies, acabaren ahir espargits per la vorera Entre aquestes dades el 77,1% del creixement es deu a la immi- del carrer de Martínez Aloy de València, prop de la coneguda Finca gració. Roja. El País, 23 d’abril de 2008 Europa Press, 3 d’abril de 2008 Notícies positives o de denúncia El 16,6% de la població madrilenya és d’origen estranger El 47% procedeix d’Iberoamèrica i més del 35% són europeus.- Es Els immigrants tenen un nivell de formació superior concentren en Madrid i Alcalà d’Henares.- El 83,46% té entre 16 a la mitjana de la població espanyola i 64 anys. Els immigrants que resideixen en Espanya tenen un nivell de forma- Elpais.com , 31 de març de 2008 ció mitjà superior al del conjunt de la població espanyola, tot i que ocupen menys llocs de treball tècnics o qualificats que els natius, [...]. Europa Press.Dilluns, 24 de Març de 2003 Etimologia incorrecta Nova reforma de la norma La Llei d’Estrangeria permetrà als immigrants legals emprar el seu Batxilleres immigrants en la xarxa concertada: visat com a permís de treball. una agulla en un paller Es refoçaran els procediments de control i expulsió d’estrangers il- Només 97 estrangers estudien batxillerat en 30 centres privats de legals. Europa Press, dimarts, 20 de Maig de 2003 València. El País, 3 de març de 2008 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  24. 24. 22 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació Les imatges en televisió i en premsa Mil esportistes de 28 països recorren València «Altres trets del en una cursa per la integració. Las Provincias, 5-5-08 El tractament televisiu de la immigració mereix un apartat. Com tants temes, l’arribada de persones d’altres països resulta presa de tractament televisiu: l’especulació. Quants cops es veuen imatges de l’arribada de pa- els protagonistes de teres a la costa i a la guàrdia Civil conduint a eixes persones ex- Els immigrants haustes a la caserna? La quantitat d’informacions d’aquest tipus no les notícies solen ser aporten el 60% del creixement de l’economia d’Alacant es correspon amb el pes que aquest aspecte ocupa dins de l’ampli i Els estrangers ocuparen més de la meitat dels llocs de treball creats divers fenomen migratori. No obstant això, les imatges mediàtiques els que ostenten el en la Comunitat en 7 anys. terminen reduint aquest últim a la teatralitat dramàtica de les em- Levante-EMV, 3 març de 2008 barcacions i els cossos surant en la mar. Paradoxalment, les entrades poder; els successos per aquesta via representen només el 5% del total, tot i que el bom- bardeig visual assolisca plasmar en les retines dels espectadors sensi- ètnics tenen Guia de fonts informatives bles els quadres de la tragèdia. Vàries institucions ho adverteixen. rellevància quan es Un dels perills és la submissió dels mitjans cap a les fonts oficials sense Segons el Col·legi de Periodistes de Catalunya, les imatges relacio- refereixen a temes cap capacitat per a la investigació en l’entorn a la veracitat de les infor- nades amb la immigració reflecteixen: macions o cap a la existència de versions alternatives mereixedores de, Caràcter de desvessall. amb connotacions al menys, semblant crèdit. Això incitaria a la docilitat, a la inhibició, Perill per a la societat d’acolliment. a ser passius 7. Caràcter delictiu. negatives.» Precarietat i marginalitat. Tot i protagonitzar les notícies, els immigrants resulten amb mas- sa freqüència ignorats com a font informativa. Si bé la por pot «La immigració a la televisió versa sobre gent estranya, l’altre, que tornar a aquestes persones reticents a declarar i existeixen barreres és l’immigrant extracomunitari», diu per la seua part Marta Rizo9. lingüístiques, els investigadors detecten certa reticència (més per Aquest mitjà limita el seu radi informatiu a la immigració enfocat negligència i mala costum que per intencionalitat) per part dels pe- com a il·legal, els controls governamentals i la delinqüència. I, amb riodistes a acudir a ells per nodrir les seues informacions. Premen major freqüència, presenta de manera positiva només les accions les fonts oficials, com Delegació de Govern, Generalitat, Policia, socials i oficials del grup receptor. Guàrdia civil, etc. Aquestes representen inclús fins el 50 per cent de les plataformes de consulta empleades pel periodista, segons Altres trets del tractament televisiu: els protagonistes de les notícies l’Estudi sobre Impacte Mediàtic de la Immigració en la Comunitat solen ser els que ostenten el poder; els successos ètnics tenen relle- Valenciana. 8 D’ací que ens semble indispensable proposar un llistat vància quan es refereixen a temes amb connotacions negatives; la d’associacions d’immigrants i ONGD a les que recórrer per obtenir vida quotidiana dels immigrants i la seua participació en els àmbits versions, dades i orientacions respecte a esdeveniments lligats al fe- culturals, polítics i econòmics s’ignoren o infravaloren, en general. nomen migratori (Vore Annex agenda ONG). A més, les imatges terminen per estereotipar als altres en els mis- satges sobre la tolerància. Mentre que la discriminació s’atribueix RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  25. 25. 1- PARAULES QUE FEREIXEN. COM INFORMAR SOBRE IMMIGRACIÓ? Conèixer per entendre 23 més a grups d’alterats i a accions puntuals i menys a un problema estructural de la societat. Les imatges, quin dubte cap, mobilitzen emocions (por i compassió) per a marcar la diferència entre ells/no- saltres. Els mitjans marquen l’agenda, inclús en temes internacionals. En aquest sentit, dels països dels que provenen les persones im- migrants només es parla quan esdevenen violència, atemptats, morts, repressions, catàstrofes, corrupció, etc. A més a més, aquestes notícies s’ofereixen com esdeveniments puntuals, aïllats. Què im- porten els antecedents històrics per a comprendre? En la premsa escrita, el tractament gràfic de la immigració imita l’espectacularització i teatralitat televisiva. Com deia el periodista francès mort ja Edgar Roskis, la competició pel clixé fort amb les càmeres de televisió –i les seues possibilitats del viu i el directe- obli- ga als fotoperiodistes a abandonar les sendes de la narració i la informació, i a endinsar-se en el terreny del que Barthes anomena- va la «sobreconstrucció». Per mitjà d’aquest concepte, el semiòleg descrivia la declinació de la «fotografia literal» per l’arravatament d’agregar al «fet, per contrastos o aproximacions, el llenguatge in- ternacional de l’horror». Així que, «el malestar que sentim» front a moltes imatges, deia Roskis, «tenen menys que vore» amb la realitat a la que permeten que amb la «retòrica» de les mateixes, és a dir, amb els elements que la composen.10 RESCATE ONGD www.ongrescate.org
  26. 26. 24 Immigració i refugi als Mitjans de Comunicació L ’Alto Comissariado per a Imigração e Diálogo Intercultural Puntualitzacions (ACIDI), en Portugal, conta amb un observatori de la co- municació. Després d’analitzar exhaustivament més de 4.000 A continuació inclourem una sèrie d’observacions útils, preses del notícies entre 2001 i 2002, els seus investigadors es preguntaven codi que ha elaborat l’equip d’especialistes en Ètica del Centre d’Es- sobre dos aspectes. Un, si els mitjans de comunicació com a creadors tudis per a la Integració Social i Formació dels Immigrants, de la d’opinió pública i la seua influència política poden introduir nous Generalitat Valenciana, a partir de l’anàlisi dels diaris d’aquesta Co- temes respecte a la immigració en lloc de reforçar l’estereotip de munitat: 12 la diferència. Dos, si hauria d’existir una deontologia periodística sobre el tractament dels mateixos per a evitar el distanciament entre Seguir les metes de l’activitat mediàtica: contrastar informacions, “minoria” i “majoria”. 11 permetre la lliure expressió de les opinions, potenciar una opinió pública raonable. I si, existeix una ingent quantitat de codis deontològics accessibles al periodista. En aquest quadern proposem un llistat d’enllaços d’In- Protegir i fomentar els Drets Humans. ternet per mitjà del quals accedir a anàlisis i sugerències sobre com abordar les informacions migratòries. Resulten útils per comple- Garantir la diversitat de les fonts: junt a les versions oficials, po- mentar el manual d’estil del propi mitjà. tenciar les pròpies de les minories ètniques, disposar d’una agenda de possibles informadors, experts i especialistes, etc. Manual d’estil del Col·legi de Periodistes de Catalunya. (www. periodistes.org) Transmetre la informació de manera imparcial: cercar un discurs informatiu equilibrat, equànime i plural, col·laborar amb mitjans Consell de l’Audiovisual de Catalunya (www.cac.cat), el Consejo alternatius. Audiovisual de Navarra (www.consejoaudiovisualdenavarra.es) i el Consejo Audiovisual d’Andalucía (www.consejoaudiovisualde- Ser cautelosos a l’hora de donar credibilitat a les afirmacions. andalucia.es). Rectificar els errors comesos. Recomanacions del Consell Econòmic i Social de la Regió de Murcia. (www.cesmurcia.es) Eliminar els prejudicis i els estereotips i adoptar una actitud compromesa i inclús reivindicativa a favor dels dèbils. Consells de Federació de Comunicació i Transports del sindicat CC.OO. (www.fct.ccoo.es) Evitar l’assignació als immigrants de problemes de la nostra soci- etat: no culpabilitzar-los de l’agreujament de l’atur i evitar l’associa- Codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes ció entre droga i nacionalitats. d’Espanya (www.fape.es) Evitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificació de Codi d’Informació sobre Minories proposat per Mariño Menén- les informacions. dez i Fernández Liera de la Universidad Carlos III de Madrid. RESCATE ONGD www.ongrescate.org

×