Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Curs bàsic de comunicació     Cerdanyola, Gener 2012               Vicent Canet                Cristina Mas
1. Comunicaciói opinió pública
Característiques dels mitjans• Abús de les notícies-espectacle. Es busca el suspens i l’expectació• Pocs recursos per inve...
L’agenda informativa• Els mitjans construeixen una “pel·lícula” de la  realitat basada en els seus criteris: no ens diuen ...
“El sistema de libertad de expresión se basa en la    publicidad, ya que si no, no podrían existir los  medios de comunica...
“Desde que la noticia se convirtió en un buen negocio, cambió totalmente nuestro trabajo. Alreportero su jefe no le pregun...
Pressions en l’elaboració            de l’agendaSegons la Càtedra Unesco de la Universitat deMàlaga:• El 86% de directors ...
Què és notícia?•   Les coses d’aprop millor que de lluny•   La polèmica millor que el consens•   El negatiu millor que el ...
Què és notícia?•   Actualitat•   Novetat•   Veracitat•   Periodicitat•   Interès públic
La censura moderna
Les xarxes socials, una alternativa?• Donen lopció a la difusió dun missatge o idea de forma gratuïtat i  ràpida• Permeten...
Mitjans Vs xarxes socials•   5,9 milions de persones que consumeixen televisió (el 92% dels catalans)•   4,4 milions que n...
Quines xarxes socials•   Daltra banda, excepte facebook, que té un ús massiu entre els usuaris    dinternet, la resta de x...
Com podem generar notícies?• ?
• Denúncies /Reivindicació• Serveis• Vida interna de l’organització
Com arribem?• Adreçar-se a la secció corresponent (no només a  una)• Accions amb atractiu mediàtic (Greenpeace)• Imatge o ...
2. Com ens miren   els mitjans?
Poca atenció / Visibilitat• Només 7%-13% de notícies del TN de TV3 es refereixen a moviments  socials (Estudi del CAC. La ...
Com ens miren els mitjans?• Criminalització• Preferència per les fonts institucionals i  empresarials. Manca de contrast• ...
• Fonts informatives (no estem sols)  – Administracions  – Policia, Interior...  – Magistratura  – Patronal, empreses  – S...
Els moviments socials als mitjans• En general, no existim• Sortim quan:  –   Aconseguim una mobilització significativa  – ...
Un exemple: el 15-M• En general ha estat una estratègia de comunicació amb bons resultats• Ha permès la creació duna “marc...
Guia de premsa                 1
Com generar confiança amb els           mitjans                                2
   Se li poden insinuar temes o enfocaments però mai    se li ha d’intentar marcar com serà la peça    periodística, el p...
   Donar les màximes facilitats al periodista i    adaptar-se, dins del possible, al que se’ns demani,    això si sempre ...
Quan sortir als mitjans                          5
   Abans de comunicar als mitjans algun tema    ens hem de preguntar si aquest fet és    noticiable, si tenim alguna cosa...
   La nota o comunicat de premsa es pot enviar o bé    després d’un acte o quan es vulgui generar una    notícia (sense n...
La noticiabilitat  La noticiabilitat d’un fet no és plenament objectiva: en   el fons notícia és tot allò que surt als mi...
La nota i la convocatòria de            premsa                               9
La nota i la convocatòria de premsa   La convocatòria de premsa         La nota o comunicat de    informa d’un acte futu...
Quan fer una nota de premsa   En primer lloc hem de pensar si el fet és realment noticiable i    per a qui.   S’ha de re...
Titular d’una nota de premsa   Si realment volem atreure l’atenció s’ha de fer un titular    pensant en allò que interess...
Cos de la nota de premsa• Al primer paràgraf el lector ja se n’ha de fer una  idea completa del que volem comunicar, i ja ...
Dades de contacte a la nota   És preferible donar una font directa per què el    periodista pugui aconseguir declaracions...
Dossier de premsa   El dossier té la funció de permetre al periodista    ampliar informació. Es considera dossier a tota ...
Estructura nota i convocatòria   Nota de premsa                   Convocatòria   Avanttítol                       Avan...
Com actuar davant d’una       entrevista                          17
   Cal tenir les idees clares del que es pot dir i el que    no, així com del que pot ser més interessant pels    mitjans...
   És millor no concedir una entrevista que fer una    mala intervenció, amb tot sempre és preferible    evitar aquesta t...
La roda de premsa                    20
   Les rodes de premsa es convocaran    excepcionalment quan el tema o qui intervé siguin    de suficient rellevància. El...
   S’ha de mirar d’oferir sempre un mateix fons corporatiu    per a les rodes de premsa i crear una imatge correcta,    n...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Curs de Comunicació en moviments socials

837 views

Published on

Materials del curs realitzat pels periodistes Vicent Canet i Cristina Mas al Casal Popular La Clau de Cerdanyola. L’objectiu del curs és conèixer el funcionament dels mitjans de comunicació i les estratègies per dirigir-nos a ells per tal que les nostres convocatòries, accions, activitats i comunicats tinguin un ressò adequat.

Published in: Health & Medicine
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Curs de Comunicació en moviments socials

  1. 1. Curs bàsic de comunicació Cerdanyola, Gener 2012 Vicent Canet Cristina Mas
  2. 2. 1. Comunicaciói opinió pública
  3. 3. Característiques dels mitjans• Abús de les notícies-espectacle. Es busca el suspens i l’expectació• Pocs recursos per investigar, analitzar i desplaçar equips als llocs dels fets• Simplificació i trivialització• Manca d’especialistes• Pressions empresa• Pressions anunciants i institucions• Excessiva atenció a les fonts institucionals• Barreja d’informació i opinió• Precarietat laboral. El periodista no és per definició un enemic• Tendència a la concentració. Sogecable-Prisa, Planeta de Agostini, Vocento, Recoletos, els dos italians que controlen El Mundo (RCS - Rizzoli Corriere della Sera- Mediagroup) i Telecinco (Mediaset Investment), concentren més del 70% dels mitjans.
  4. 4. L’agenda informativa• Els mitjans construeixen una “pel·lícula” de la realitat basada en els seus criteris: no ens diuen què hem de pensar, però sí sobre què hem de pensar• L’objectiu no es la informació com a valor públic, sinó com a negoci. La informació no es rellevant en funció del seu valor social, sinó per la seva capacitat de mantenir l’audiència o guanyar lectors: el que dóna valor a una informació no es si s’apropa a la veritat, sinó la quantitat de gent que hi pot estar interessada.
  5. 5. “El sistema de libertad de expresión se basa en la publicidad, ya que si no, no podrían existir los medios de comunicación. La televisión funciona como un mercado más, como los neumáticos. Reducimos todo a la búsqueda de la audiencia porque ésa es la función de la televisión comercial. Busco audiencia de calidad... Pero para mis anunciantes”. Maurizo Carlotti, Conseller delegat d’Antena 3
  6. 6. “Desde que la noticia se convirtió en un buen negocio, cambió totalmente nuestro trabajo. Alreportero su jefe no le pregunta si la noticia que trae es verdadera, sino si es interesante y si la puede vender”.“Los medios no están interesados en reflejar larealidad del mundo, sino en competir entre ellos. Una cadena televisiva no puede permitirse carecer de la noticia que posee su rival. Así todos ellos acaban observando no la vida real, sino la competencia. Cuando ocurren varios acontecimientos a la vez, los medios sólo cubren un hecho: el que atrae a la manada”. Ryszard Kapuscinski
  7. 7. Pressions en l’elaboració de l’agendaSegons la Càtedra Unesco de la Universitat deMàlaga:• El 86% de directors de premsa diària de l’Estatreconeix que ha patit pressions per elaborarl’agenda del seu mitjà• El 76,5% admet pressió dels anunciants(incloses administracions públiques) per evitar lapublicació de determinades noticies•El 58% afirma que rep pressions dels anunciantsper publicar determinades informacions•El 71,2% ha rebut amenaces de retirada de lapublicitat
  8. 8. Què és notícia?• Les coses d’aprop millor que de lluny• La polèmica millor que el consens• El negatiu millor que el positiu• L’humà millor que l’impersonal• L’urgent abans que l’important• La por millor que la tranquil·litat• L’extraordinari davant de l’habitual• L’ocult millor que el transparent
  9. 9. Què és notícia?• Actualitat• Novetat• Veracitat• Periodicitat• Interès públic
  10. 10. La censura moderna
  11. 11. Les xarxes socials, una alternativa?• Donen lopció a la difusió dun missatge o idea de forma gratuïtat i ràpida• Permeten també tenir un contacte més directe amb la població, sense intermediaris• Però a lhora permeten tenir un contacte directe amb els periodistes, per la qual cosa saproxima els moviments socials i els periodistes• El centre de la bona estratègia de comunicació és la complicitat amb el periodista de base: donar-li bon material informatiu perquè ens defense davant el seu cap i pugui treure la informació que ens interessa. Les xarxes socials aproximen lactivisme social i el periodista.• Les accions comunicatives shan de preparar i planificar a partir dobjectius clars.• La difusió en una xarxa social pot ser molt ràpida i “massiva” (viral) si saconsegueix “connectar” sense necessitat de grans inversions: un video, un article, un tuit..• El gran handicap és que el públic de xarxes socials no és massiu.
  12. 12. Mitjans Vs xarxes socials• 5,9 milions de persones que consumeixen televisió (el 92% dels catalans)• 4,4 milions que naveguen per internet (69% dels catalans),• 4,3 milions de persones que llegeixen revistes (67% de la població)• 3,6 milions de persones escolten la ràdio cada dia (el 56% de la població)• 2, 8 milions de lectors de diaris (44% delscatalans)• Cal tenir en compte llavors, que un 33% de la població catalana no usa mai internet, i probablament sinformen per televisó (el mitjà més massiu) i ràdio o paper. Baròmetre de la Cultura i la Comunicació• Un 36,2% dels catalans no usa internet.• Un 33% usa les xarxes socials en 2010, front un 24% del 2009, i un 10% del 2008• El 98% dels usuaris de xarxes té facebook, i la resta són molt minoritaris: un7% youtube i tuiter 7,4% i un 5,8% tuenti.• Cal tenir en compte també diferents variables com ara el consum per per edat i per territori:• A les zones més rurals hi ha un consum dinternet menor i també quan major és ledat també hi ha menys consum• Entre 16 i 29 anys un 72% usa xarxes socials• Entre 30 i 44, un 40,2%• Entre 45 i 59, un 20%• I més de 60, només un 4% Gabinet dEstudis dOpinió en un estudi presentat el març de 2011 i referit al 2010
  13. 13. Quines xarxes socials• Daltra banda, excepte facebook, que té un ús massiu entre els usuaris dinternet, la resta de xarxes socials no són massives entre els usuaris• Segons dades de ComScore Media Metrix en làmbit espanyol sobre una població total de 46 milions de persones.• 22 milions estan a les xarxes socials• 16 milions facebook• 8 milions tuenti• 5 milions windows life• 3 milions twitter• 2 milions linkedinINTENSITAT DUS DE LES XARXES SOCIALS• Segons Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) el 49% dels usuaris de xarxes socials ho fan a diari en làmbit espanyol. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura dóna una data catalana similar: el 47,4% dels usuaris catalans de xarxes les consulten cada dia.
  14. 14. Com podem generar notícies?• ?
  15. 15. • Denúncies /Reivindicació• Serveis• Vida interna de l’organització
  16. 16. Com arribem?• Adreçar-se a la secció corresponent (no només a una)• Accions amb atractiu mediàtic (Greenpeace)• Imatge o vídeo• Opinió• Articles d’opinió / cartes vinyetistes i columnistes• Programes contenidor, no només informatiu• Estratègies de visibilitat a les xarxes socials (ull Youtube)
  17. 17. 2. Com ens miren els mitjans?
  18. 18. Poca atenció / Visibilitat• Només 7%-13% de notícies del TN de TV3 es refereixen a moviments socials (Estudi del CAC. La cobertura dels grups dinterès i moviments socials a les notícies de TV3)• Un exemple: les Dones: • Dones presents només al 23% de les informacions periodístiques. • Els homes assoleixen el paper d’experts en un 91%, (dones 9%) • El 17% de les dones que apareixen als mitjans s’identifiquen segons el seu parentiu o situació familiar. (homes 5%) • Les dones protagonitzen el 27,5% dels inserts i els homes el 72.5%. • La durada mitjana de les intervencions de les dones és de 28 segons i la dels homes de 44 segons. • Les representacions de les dones fomenten els estereotips, ja que tenen una presència rellevant en l’àmbit personal (44,5%), el sanitari (34,8%) – on acostumen a aparèixer més com a receptores que com a professionals– i l’educatiu (32,1%) –on apareixen més com a estudiants que com a formadores–. • La presència de les dones polítiques és força reduïda (15,5%) i està molt per sota de la seva presència real , però, a més, la durada mitjana de les seves intervencions és : 1’12” per a les dones; 2’1” per als homes.
  19. 19. Com ens miren els mitjans?• Criminalització• Preferència per les fonts institucionals i empresarials. Manca de contrast• Preferència per les grans entitats (grans sindicats, ONG) i anul·lació informativa dels “alternatius”.• Atenció no vinculada només a la representativitat institucional (PxC /CUP)• Pes audiovisual: cal foto
  20. 20. • Fonts informatives (no estem sols) – Administracions – Policia, Interior... – Magistratura – Patronal, empreses – Sindicats i moviments socials – Experts – Publicacions, documents, Internet CONTRAST
  21. 21. Els moviments socials als mitjans• En general, no existim• Sortim quan: – Aconseguim una mobilització significativa – Accions espectaculars / mediàtiques – Abordem un tema d’actualitat – Denunciem una problemàtica social molt extesa – Oferim testimonis directes – Som la veu polèmica: diem el que ningú diu – Proposem alternatives concretes
  22. 22. Un exemple: el 15-M• En general ha estat una estratègia de comunicació amb bons resultats• Ha permès la creació duna “marca”, un referent social i mediàtic que aixopluga les reivindicacions socials i que les “unifica” i suma diferents grups socials• Ha permès la convocatòria de manifestacions amb molta participació.• Com? – Acció mediàtica: ocupació de places, acció coordinada arreu de lEstat – Bon moment, la setmana abans de les eleccions municipals i autonòmiques. – Recull dun sentiment de cansament per la política i la crisi generalitzat: facilitat de connexió – Plantejament obert (massa?) amb vocació majoritària – Imatge: mostrar que era de la societat no dels radicals o només joves – Bona combinació de xarxes socials i estratègia de mitjans, en el bon moment i per un objectiu al qual es poden sumar molts ciutadans: contra la crisi i contra els polítics. – El 15-M aconsegueix sorprenents simpaties perquè es un tema que reuneix molts consensos entre la població
  23. 23. Guia de premsa 1
  24. 24. Com generar confiança amb els mitjans 2
  25. 25.  Se li poden insinuar temes o enfocaments però mai se li ha d’intentar marcar com serà la peça periodística, el programa o l’article. Sempre és millor NO demanar l’article abans de publicar o un qüestionari concret, però si que es pot preguntar de quins temes tractarà l’entrevista S’ha de tenir comprensió amb el periodista que està subjecte a diferents pressions (línia editorial, actualitat, etc) i que pot donar una imatge de nosaltres que no sigui exactament la que nosaltres volíem. Si comprenem les limitacions de la seva feina això generarà confiança amb la font, és a dir nosaltres. Per molt que ens hagin promès la publicació, la darrera hora, la línia editorial o la decisió del redactor en cap poden fer que es retardi o que no sigui així. 3
  26. 26.  Donar les màximes facilitats al periodista i adaptar-se, dins del possible, al que se’ns demani, això si sempre que estigui dins dels nostres interessos. Per això sempre és millor donar-los una font directa per fer declaracions, a banda del contacte amb el responsable de comunicació, o contestar amb el màxim de rapidessa possible. El nostre treball ens permetrà contactar amb periodistes que treuran les nostres informacions de forma més habitual. Aquests cal tractar-los especialment donant-los informació embargada, majors facilitats o donant-los una certa exclusivitat en el tracte. Es crearà una empatia que farà més fàcil que sortim als mitjans per la mútua necessitat: nosaltres volem sortir i ells necessiten informació. 4
  27. 27. Quan sortir als mitjans 5
  28. 28.  Abans de comunicar als mitjans algun tema ens hem de preguntar si aquest fet és noticiable, si tenim alguna cosa a explicar, i si pot tenir repercusió. Si efectivament volem comunicar-lo hem de saber: Què volem comunicar, quin és el nostre discurs: hem de centrar-lo en una idea principal i dues o tres idees secundàries. Quins objectius de comunicació tenim, és a dir, que volem aconseguir: a quins mitjans (seccions o programes) són els més susceptibles de treure’ns o a quins ens interessa sortir. 6
  29. 29.  La nota o comunicat de premsa es pot enviar o bé després d’un acte o quan es vulgui generar una notícia (sense necessitat d’haver convocat cap acte, sinó com a resposta a un debat social o a unes declaracions directament relacionades amb nosaltres) Convé no abusar d’aquest format i fer-la servir només en temes que considerem importants. Cal pensar que els periodistes reben centenars de notes al dia i que per tenir més opcions per sortir cal facilitar-los un titular o un motiu per destacar (notorietat) per tenir algun dels valors de la noticiabilitat. Una nota de premsa és un text informatiu en positiu de la nostra organització 7
  30. 30. La noticiabilitat La noticiabilitat d’un fet no és plenament objectiva: en el fons notícia és tot allò que surt als mitjans que no només obeeix a criteris objectius sinó a ideologies, interessos, etc. Amb tot hi ha criteris objectius que ajuden a saber si un fet pot esdevenir notícia:La novetatL’interès generalLa proximitat a l’audiènciaEl conflicte Tot això pot variar en funció de la línia editorial del mitjà, de l’espai disponible, dels imprevistos, etc. O també a qüestions tècniques: sense imatges una notícia no sortirà a la TV o sense talls de veu no s’emetrà a la ràdio. 8
  31. 31. La nota i la convocatòria de premsa 9
  32. 32. La nota i la convocatòria de premsa La convocatòria de premsa  La nota o comunicat de informa d’un acte futur i ha premsa és posterior a un de ser breu i clar: acte o vol donar lloc a una assenyalar que és fa, on i informació en els mitjans. quan. No ha d’ocupar més Reuneix la informació de mitja plana amb aquesta fonamental sobre un tema, informació bàsica. persona, producte, fet o conflicte que volem que tingui repercussió mediàtica. El seu estil ha de ser periodístic. 10
  33. 33. Quan fer una nota de premsa En primer lloc hem de pensar si el fet és realment noticiable i per a qui. S’ha de redactar amb un estil periodístic, la qual cosa genera més possibilitats que la nota sigui publicada. Ha de tenir un format informatiu, sense adjectius, amb frases simples i sense fer propaganda. Tant en la nota com en la convocatòria es poden incloure dossiers informatius que contextualitzin l’acte o la notícia. Màxim de dos fulls en word. Hem de facilitar al periodista una lectura breu i ràpida d’allò que li volem transmetre 11
  34. 34. Titular d’una nota de premsa Si realment volem atreure l’atenció s’ha de fer un titular pensant en allò que interessarà a l’espectador o lector del mitjà. Ha de contenir l’idea bàsica per entendre la informació i per a fer-la atractiva. Per exemple, es preferible titular (referit a temes concrets) que destaque la notícia i cite CGT al subtítol o l’entradeta que un que cite directament al sindicat o que no contingui interés informatiu o vincular-ho a algun temà d’actualitat. Amb tot depén si es un posicionament davant un tema polític o social, pot ser és més interessant si s’obre el titular amb les nostres sigles. 12
  35. 35. Cos de la nota de premsa• Al primer paràgraf el lector ja se n’ha de fer una idea completa del que volem comunicar, i ja en els següents paràgrafs li ampliarem informació.• El text ha de ser senzill i directe: s’han d’evitar les subordinades, frases llargues o recargolades. Quan escrivim la nota hem de pensar en que aquell text l’ha d’entendre tothom.• Sobren tecnicismes o sigles. S’ha de contextualitzar al lector o el periodista en matèries que no coneix gaire o que desconeix totalment, no s’ha de donar res per suposat. Al final del text, breu definició de l’entitat. 13
  36. 36. Dades de contacte a la nota És preferible donar una font directa per què el periodista pugui aconseguir declaracions i només si vol alguna cosa més pugui contactar amb el responsable de premsa. A la nota apareixeran les fonts directes que poden donar declaracions i al mail el contacte amb el responsable de premsa. Aquesta opció facilita la feina del periodista i que en un moment donat aquella nota es converteixi en notícia. 14
  37. 37. Dossier de premsa El dossier té la funció de permetre al periodista ampliar informació. Es considera dossier a tota la informació adjunta, més enllà de la nota o convocatòria, que li permet al periodista aprofundir en la informació. Els documents del dossier no han de ser excessivament llargs i, si s’escau, se’n farà una petita introducció abans de quins materials conté. S’haurà de ressenyar quins documents s’adjunten i a què van referits Es poden adjuntar fotografies que han de tenir suficient resolució per a ser publicables. 15
  38. 38. Estructura nota i convocatòria Nota de premsa  Convocatòria Avanttítol  Avanttítol Títol  Títol Subtítol  Subtítol Destacats  Entradeta que respongui a Entradeta (respon a les les preguntes: què, quan i preguntes: què, qui, quan, on. per què, on i com)  Es pot ampliar informació Cos de la notícia amb un altre paràgraf. Explicació dels adjunts (si  Lloc, data i dades de n’hi ha) contacte Lloc, data i dades de contacte 16
  39. 39. Com actuar davant d’una entrevista 17
  40. 40.  Cal tenir les idees clares del que es pot dir i el que no, així com del que pot ser més interessant pels mitjans. Preparar-se un guió i si cal assajar abans de la intervenció, S’ha de ser prudent en les afirmacions que es facin davant dels mitjans perquè molts cops ja no podrem rectificar-les un cop publicades o ens costarà molt. Pensar en un interlocutor adequat i amb capacitats. En cas que el periodista sigui molt agressiu o tendenciós se li pot exigir imparcialitat. Hem de donar una imatge creïble, des del nostre punt de vista o sense exageracions, per evitar que, per les formes, sens titlle d’extremistes. S’ha d’intentar tenir un missatge que ens permeti apareixer com als que defensem els interessos dels treballadors sense més.. 18
  41. 41.  És millor no concedir una entrevista que fer una mala intervenció, amb tot sempre és preferible evitar aquesta tàctica. Cal tenir preparades totes les respostes a les possibles preguntes que ens poden fer i hem d’assajar les diferents opcions. La rapidesa amb la resposta a una petició d’informació és un valor important per a molts periodistes que afavoreix que hi puguem sortir als mitjans de comunicació. Evitar roba a ratlles, blanca o negra o estampada en cas de sortir per tv. Sempre es pot negar a contestar una pregunta que no té a veure amb el tema pel qual s’havia convocat la roda de premsa, però és millor estar-ne preparat i poder contestar, dóna major credibilitat.. 19
  42. 42. La roda de premsa 20
  43. 43.  Les rodes de premsa es convocaran excepcionalment quan el tema o qui intervé siguin de suficient rellevància. Els mitjans tenen moltes convocatòria i només es desplaçaran si creuen que mereix la pena. Per tant se’ls ha d’oferir uns testimonis excepcionals o una entrevista o una informació de gran interés o que necessite un tractament en directe. A les rodes de premsa el millor és simplificar al màxim el missatge i que es redueixi al màxim el nombre de persones que intervenen. La informació addicional ja es pot donar al torn de preguntes o al dossier de premsa S’ha de mirar d’oferir sempre un mateix fons corporatiu per a les rodes de premsa i crear una imatge correcta, no desendreçada i amb el suficient material tècnic (projectors, micròfons, etc). 21
  44. 44.  S’ha de mirar d’oferir sempre un mateix fons corporatiu per a les rodes de premsa i crear una imatge correcta, no desendreçada i amb el suficient material tècnic (projectors, micròfons, etc). A les rodes de premsa pot haver-hi o no torn obert de preguntes. Tot i que si hi ha possibilitat de fer preguntes sempre agradarà més al periodista que podrà posar-hi el seu toc personal. Estructura: Salutació; Presentació dels que intervenen; Exposició d’idees; Torn de preguntes Fora bo pensar en la major facilitat tècnica per a televisió o ràdio (disposar de rac de premsa perquè puguin gravar) o pensar en els millors escenaris per captar imatges (fotos o imatges de TV). Altres opcions per sortir als mitjans actes de carrer, congresos, articles d’opinió, declaracions breus o entrevistes (a partir d’una demanda dels mitjans), visites, cartes a columnistes, contertulians o vinyetistes; i campanyes i manifestacions 22

×