1. EL ROBOT MÀGIC
Hi havia una vegada una nena que es deia Montse i la seva família era molt rica.
Un dia, el seu pare, que era el director de la botiga de joguines més gran de tota
la ciutat, li va portar un paquet.
- Té, això és per a tu.
- Per a mi? Gràcies! - va dir la Montse, agafant el seu regal.
- És un regal per les bones notes que has tret aquest any. Obre el paquet!
La Montse el va obrir. Era un robot i li va encantar, es va passar tot el dia jugant
fins que se'n va anar a dormir.
A mitjanit es va llevar per anar a beure aigua i va sentir una veu:
- Hola Montse!
- Hi ha algú? - va dir ella.
- Estic aquí, a la taula! – va contestar la veu.
La Montse va mirar la taula. Hi havia el robot.
- Com és que parles? – va dir la nena, sorpresa.
- Sóc un robot màgic i els robots màgics parlem, Montse – diu el robot- t’he
de demanar una cosa.
- Què?
- La meva família viu darrere de l’últim prestatge de la botiga de joguines.
M’hi podries portar demà?
- Si vols t’hi puc portar ara mateix.
- Ara?
- Sí, però haurem d’anar en silenci, no ens pot sentir ningú.
Van anar a la botiga de joguines i van veure una porta.
- Aquesta porta dona just al costat del prestatge on està la meva família,
anem per a aquí! – va dir el robot.
- D’acord!
Van entrar i van veure el prestatge on estava la família del robot.
- Bé, m’he d’anar que tinc son. Et trobaré molt a faltar, adéu! – es va
acomiadar la Montse.
- Jo també, Montse, adéu! – va respondre el robot.
La Montse se'n va tornar a casa, el robot es va retrobar amb la seva família i tots
van ser molt feliços.
FIN
Brenda Pradas.