1. LA PASTISSERIA MÀGICA
Fa molts anys en una pastisseria hi treballava l’Aurora, una pastissera
alta, guapa i molt riallera. L’Aurora sabia fer molts pastissos, per
exemple, la mona era el pastís que feia millor. A tothom li agradava la
mona de la pastissera Aurora.
Un dia va venir un inspector de sanitat, va provar la mona i va dir:
-Aquesta mona és horrible, no m’agrada gens!
L’Aurora va dir:
-Però, però,... si a tothom li agrada la mona!
L’inspector de sanitat va contestar:
-Doncs a mi no, així que et tanco la botiga! Ah! Només tens la
pastisseria fins a les nou del vespre. Si jo torno i no m’agrada la mona,
és oficial que et quedes sense pastisseria!
L’Aurora va estar pensant uns minuts i va recordar que la mona que va
provar l’inspector portava peix, per això no li agradava la mona.
L’Aurora va dir:
-Em falten quatre hores i no sé quina mona fer-li a l’inspector de
sanitat!
De sobte, l’Aurora va sentir:
-Aurora! Aurora! Sóc la pastisseria màgica!
L’Aurora es va estranyar i va sortir de la pastisseria; va veure que la
pastisseria tenia ulls i boca.
La pastisseria màgica va dir:
-Fes-li una mona de doble xocolata blanca i triple de xocolata negra.
L’inspector va provar la mona i li va agradar tant que se’n va emportar
sis trossos.
La pastissera Aurora va tornar a tenir la pastisseria i va ser feliç per
sempre.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
Aida Alamillo (4t A)