ÉS POSSIBLE PARLAR DE NIETZSCHEEN CONNEXIÓ AMB HITLER?Ernst Tugendhat: justificació d’una moral igualitarista             ...
Índex        2
Índice         3
Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i HitlerVegeu Pefil del filòsof en:http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/ernst-...
Com ha estat entès Nietzsche?A esta apropiación ideológica contribuyó en gran medida el empeño de la hermana delfilósofo, ...
Com ha estat entès Nietzsche?Kurt Tucholsky: “Digues-me el que necessites ijo et procuraré una cita adequada de Nietzsche”...
Com ha estat entès Nietzsche?Nietzsche ha rebut interpretacions des de múltiples punts devista i ideologies: nacionalistes...
Joan Maragall i NietzscheLos hombres son esencialmente desiguales según la fuerzade voluntad que atesoran. Hay el hombre s...
Joan Maragall i NietzscheEl malestar de nuestras sociedades consiste para Nietzsche en habertomado la vida al revés, en ha...
Joan Maragall i Nietzsche                                      Joan Maragall   Eugenio TríasEugenio Trías, El pensamiento ...
Obediència de les lleis                                    Normes           Coacció                           Justificació...
Thomas Jefferson i l’igualitarismeLa primera versió moderna de l´igualitarisme la tenim en una frase queva redactar Thomas...
Emoció i igualitarisme                                         Lynn Hunt, La evidencia de                                 ...
Diderot i l’igualitarisme                                             Hunt fa ús de les paraules                          ...
ExterminiLo esencial en una aristocracia buena y sana es, sin embargo, que no se sienta a símisma como función (ya de la r...
ExterminiQuè és el bo? Tot el que eleva en lhome el sentiment de poder, la voluntat depoder, el poder mateix.Què és el dol...
AntiigualitarismePara decirlo pronto y mal, niveladores es lo que son esos falsamente llamados«espíritus libres» - como es...
Antiigualitarisme            Nietzsche                                              Hitler                                ...
AntiigualitarismeNosotros los opuestos a ellos, que hemos abierto nuestros ojos y nuestraconciencia al problema de en qué ...
Antiigualitarisme... el movimiento democrático constituye la herencia delmovimiento cristiano. (...) (sus seguidores) coin...
Autonomia contra moralitatCol·loquem-nos, tanmateix, a l’acabament d’aquest procés immens, allí on l’arbrefa madurar final...
Autonomia contra moralitatAquest ésser alliberat que pot prometre realment, aquest senyor dela voluntat lliure, aquest sob...
Kant i la moral autònomaEl problema d’una possible moral autònoma és el problema queTugendhat anomena “el problema de la I...
Moral autònoma i moral heterònoma         Moral heterònomaDéu           tradició       ambdues         A qui he d’obeir?  ...
Moral autònoma i moral heterònoma                     Moral autònoma                            Kant A un mateix        Im...
Moral autònoma i moral heterònoma                                          Tugendhat               Moral autònomaA un mate...
Antisemitisme de NietzscheEls romans foren certament els forts i els nobles, de manera que mai no han existit a la terrade...
Antisemitisme de Nietzsche“Nietzsche, escriu Tugendhat, defensà un antisemitisme suaucom era “decent” en la seva època”.“¿...
LlibertarismeLibertad: ¿quién podría ponerle objeciones? Y sinembargo, esta palabra se usa hoy para justificar milformas d...
LlibertarismeEn nombre de la libertad – libertad respecto a la regulación – se permitió alos bancos destrozar la economía....
ConclusióA través de la reflexió de Tugendhat en aquest article, desprésd’haver disseccionat els pensaments de Nietzsche i...
Bibliografia Ernst TugendhatErnst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999Ernst Tugendhat, El problema de la mora...
Bibliografia: Friedrich NietzscheFriedrich Nietzsche, El anticristo, Más allá del bien y del mal,Genealogía de la moral …,...
Bibliografia utilitzadaNicolás González Varela, Nietzsche contra la democracia, entrevista deSavador López Arnal, El Viejo...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

1,130 views

Published on

Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

  • Be the first to comment

Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

  1. 1. ÉS POSSIBLE PARLAR DE NIETZSCHEEN CONNEXIÓ AMB HITLER?Ernst Tugendhat: justificació d’una moral igualitarista INSTITUT GUILLEM CATÀ DE MANRESA Autor: Manuel Villar Pujol Manresa, 18/04/2012
  2. 2. Índex 2
  3. 3. Índice 3
  4. 4. Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i HitlerVegeu Pefil del filòsof en:http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/ernst-tugendhat-brno-republica-checa.htmlErnst Tugendhat Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i Hitler (2000),Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002, pàgs.67-102 4
  5. 5. Com ha estat entès Nietzsche?A esta apropiación ideológica contribuyó en gran medida el empeño de la hermana delfilósofo, Elisabeth Förster-Nietzsche, quien había contraído matrimonio con BernhardFörster, uno de los portavoces del antisemitismo durante la era Guillermina y fundadorde una colonia racista neogermánica en Paraguay. En 1889, tras el fracaso del proyecto yel consiguiente suicidio de su esposo, Elisabeth regresó a Alemania y cuidó de suhermano, ya enajenado, hasta su muerte en 1900, tras la cual decidió ocuparse de sulegado y ponerse al frente del Archivo Nietzsche de Weimar. Dado su accesoprivilegiado a los manuscritos inéditos del filósofo, e imbuida por las ideas que habíadefendido su marido, Elisabeth fue artífice de la que pronto iba a ser una de las obrasmás conocidas y políticamente instrumentalizadas de Nietzsche, La voluntad de poder,pergeñada a partir de un esquema original nietzscheano, de varios fragmentos auténticosdescontextualizados y diversas contribuciones de su propia pluma. A excepción de loslibros publicados en vida de Nietzsche, hasta la edición crítica del corpus del filósofollevada a cabo por los italianos Giorgio Colli y Mazzino Montinari a partir de 1967 no seha dispuesto de una edición fiable y depurada de los escritos póstumos de l autor.Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, El Acantalido,Barna 2003, pàgs. 272-273 5
  6. 6. Com ha estat entès Nietzsche?Kurt Tucholsky: “Digues-me el que necessites ijo et procuraré una cita adequada de Nietzsche”. 6
  7. 7. Com ha estat entès Nietzsche?Nietzsche ha rebut interpretacions des de múltiples punts devista i ideologies: nacionalistes i feixismes el van tenir com aicona, individualistes i anarquistes, capitalistes i comunistes,postmoderns i heideggerians, nihilistes i fins i tot devots del’aforisme i la interpretació literària: Nietzsche és com unainesgotable banya de la fortuna del qual lectors apressats –ofins i tot, qui res llegeixen- treuen el primer que troben peresgrimir-lo victoriosos. Llegir a Nietzsche exalta sempre, aixòsí, a favor o en contra.Luis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a laescritura, Babelia. El País, 07/04/2012 7
  8. 8. Joan Maragall i NietzscheLos hombres son esencialmente desiguales según la fuerzade voluntad que atesoran. Hay el hombre superior, el héroemoral, fuerte, libre, irresistible, que vive la vida en toda suintensidad, ávido de goces y de luchas, dominador valientey regocijado que lleva en su fortaleza y en su plenitud devida el signo de la superioridad. (...)Debajo de estos hay la mayoría, la masa de losnaturalmente esclavos, los débiles, los tímidos y reflexivoscuyos instintos yacen apagados y cuyo destino es el deestar a merced y servidumbre de los privilegiados. 8
  9. 9. Joan Maragall i NietzscheEl malestar de nuestras sociedades consiste para Nietzsche en habertomado la vida al revés, en haber informado la moral y el derecho enutilidad de los esclavos, de los débiles y miserables, a quienes se hapresentado como los verdaderos hombres modelos, en provecho de loscuales han brotado toda suerte de instituciones inspiradas en undeplorable ultracismo. De ahí han salido esas democracias, esosdominios de las mayorías que parten de un concepto falso de la vida.(...)Además, tras tanta democracia y tantas instituciones democráticas quepor temperamento nos repugnan y nos cansan, el radicalismoaristocrático de Nietzsche, con toda su genialidad brutalidad, nosrefresca y nos infunde consuelo y fortaleza.Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs.136-138 9
  10. 10. Joan Maragall i Nietzsche Joan Maragall Eugenio TríasEugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall,Ediciones Península, Barna 1985, pàg. 130 10
  11. 11. Obediència de les lleis Normes Coacció Justificació (desigualtat) (igualtat)força autoritat tradició reciprocitat 11
  12. 12. Thomas Jefferson i l’igualitarismeLa primera versió moderna de l´igualitarisme la tenim en una frase queva redactar Thomas Jefferson com aesborrany del que després serà laDeclaració d´Independència delsEstats Units (1776) i que desprésinspirarà la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà francesa (1789):“Defensem com evidents aquestsveritats: que tots els homes són creatsiguals; que són dotats pel seu Creador Thomas Jeffersonde certs drets inalienables; que entre http://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Jeffersonells estan la vida, la llibertat i la recercade la llibertat”. 12
  13. 13. Emoció i igualitarisme Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de Razón Práctica 197, Noviembre 2009, pàgs. 24-31 Lynn Hunthttp://en.wikipedia.org/wiki/Lynn_Hunt 13
  14. 14. Diderot i l’igualitarisme Hunt fa ús de les paraules de Diderot, que en el cinquè volum de l‘Enciclopèdia (1755) assenyalava que el tret essencial dels drets humans havia de ser un “sentiment interior” compartit per moltes persones. Diderothttp://es.wikipedia.org/wiki/Denis_Diderot 14
  15. 15. ExterminiLo esencial en una aristocracia buena y sana es, sin embargo, que no se sienta a símisma como función (ya de la realeza, ya de la comunidad), sino como sentido ycomo suprema justificación de éstas, - que acepte, por lo tanto, con buena concienciael sacrificio de un sinnúmero de hombres, los cuales, por causa de ella, tienen que serrebajados y disminuidos hasta convertirse en hombres incompletos, en esclavos, eninstrumentos. Su creencia fundamental tiene que ser cabalmente la de que a lasociedad no le es lícito existir para sí misma, sino sólo como infraestructura yandamiaje, apoyándose sobre los cuales sea capaz una especie selecta de seres deelevarse hacia su tarea superior y, en general, hacia un ser superior: a semejanza deesas plantas trepadoras de Java, ávidas de sol - se las llama sipó matador -, las cualesestrechan con sus brazos una encina todo el tiempo necesario y todas las vecesnecesarias hasta que, finalmente, muy por encima de ella, pero apoyadas en ella,pueden desplegar su corona a plena luz y exhibir su felicidad.(Més enllà del bé i del mal§258)
  16. 16. ExterminiQuè és el bo? Tot el que eleva en lhome el sentiment de poder, la voluntat depoder, el poder mateix.Què és el dolent? Tot el que prové de la debilitat.Què és la felicitat? El sentiment del que acreix el poder, el sentimentdhaver superat una resistència.No content, sinó més poder, no pau en general, sinó guerra: no virtut, sinó habilitat(virtut en lestil del Renaixement, virtut lliure de moralina).Els febles i els fracassats han de morir, aquesta és la primera proposició del nostreamor als homes. I cal ajudar-los a morir.Què és el més perjudicial que qualsevol vici? Lacció compassiva cap a tots elsfracassats i els febles: el cristianisme.(L’anticrist §2) 16
  17. 17. AntiigualitarismePara decirlo pronto y mal, niveladores es lo que son esos falsamente llamados«espíritus libres» - como esclavos elocuentes y plumíferos que son del gustodemocrático y de sus «ideas modernas»: todos ellos son hombres carentes desoledad, de soledad propia, torpes y bravos mozos a los que no se les debe negar nivalor ni cosnbres respetables, sólo que son, cabalmente, gente no libre yridículamente superficial, sobre todo en su tendencia básica a considerar que lasformas de la vieja sociedad existente hasta hoy son más o menos la causa de todamiseria y lrracaso humanos: ¡con lo cual la verdad viene a quedar felizmentecabeza abajo! A lo que ellos querrían aspirar con todas sus fuerzas es a launiversal y verde felicidad-prado del rebaño, llena de seguridad, libre de peligro,repleta de bienestar y de facilidad de vivir para todo el mundo: sus dos cancionesyi doctrinas más repetidamente canturreadas se llaman «,igualdad de derechos» y«compasión con todo lo que sufre» -y el sufrimiento mismo es considerado porellos como algo que hay que eliminar. 17
  18. 18. Antiigualitarisme Nietzsche Hitler http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitlerhttp://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche 18
  19. 19. AntiigualitarismeNosotros los opuestos a ellos, que hemos abierto nuestros ojos y nuestraconciencia al problema de en qué lugar y de qué modo ha venido hasta hoy laplanta «hombre» creciendo de la manera más vigorosa hacia la altura,opinamos que esto ha ocurrido siempre en condiciones opuestas, opinamosque, para que esto se realizase, la peligrosidad de su situación tuvo queaumentar antes de manera gigantesca, que su energía de invención y desimulación (su «espíritu» -) tuvo que desarrollarse, bajo una presión y unacoacción prolongadas, hasta convertirse en algo sutil y temerario, que suvoluntad de vivir tuvo que intensificarse hasta llegar a la voluntadincondicional de poder: - nosotros opinamos que dureza, violencia, esclavitud,peligro en la calle y en los corazones, ocultación, estoicismo, arte de tentadory diabluras de toda especie, que todo lo malvado, terrible, tiránico, todo lo quede animal rapaz y de serpiente hay en el hombre sirve a la elevación de laespecie «hombre» tanto como su contrario...(Més enllà del bé i del mal§44) 19
  20. 20. Antiigualitarisme... el movimiento democrático constituye la herencia delmovimiento cristiano. (...) (sus seguidores) coinciden contodos aquéllos en su hostilidad radical e instintiva a todaforma de sociedad diferente de la del rebaño autónomo(hasta llegar a rechazar incluso los conceptos de «señor» yde «siervo» - ni dieu ni maitre [ni Dios, ni amo], dice unafórmula socialista -); coinciden en la tenaz resistenciacontra toda pretensión especial, contra todo derechoespecial y todo privilegio (y esto significa, en últimainstancia, contra todo derecho: pues cuando todos soniguales, ya nadie necesita «derechos» -)...(Més enllà del bé i del mal§202) 20
  21. 21. Autonomia contra moralitatCol·loquem-nos, tanmateix, a l’acabament d’aquest procés immens, allí on l’arbrefa madurar finalment els seus fruits, allí on la societat amb la seva moralitat deiscostums manifesta a l’últim la cosa per a la qual ella només era el mitjà. Fentaixò, trobem com el fruit més madur del seu arbre l’individu sobirà, que només esigual a ell mateix, que s’allibera altra vegada de la moralitat deis costums,lindividu autònom que supera la moral (car «autònom» i «moral» s’exclouen), enun mot: 1home de la constant voluntat pròpia i independent! que pot prometre. Ien ell trobem una consciència orgullosa, que batega en tots els seus músculs, pelque fa a allò que s’ha aconseguit finalment en aquest punt i que s’ha incorporalen ell, una veritable consciència de poder i llibertat, un sentiment de plenitudtocant a l’home en general. 21
  22. 22. Autonomia contra moralitatAquest ésser alliberat que pot prometre realment, aquest senyor dela voluntat lliure, aquest sobirà, ¿com no havia de saber que ambaixò posseeix a la bestreta una superioritat sobre tot alio que nopot prometre ni respondre dell mateix? Com no havia de saberque suscita una gran confiança, una gran temença i un granrespecte —tres coses que ell «mereix»! Com no havia de saberque amb aquest domini sobre ell mateix se li ha atorgat tambénecessàriament el domini sobre les circumstàncies, sobre la naturai sobre totes les criatures més insegures i de voluntat mésescarida? L’home «lliure», el que posseeix una voluntat constant iincrebrantable, té també amb aquesta possessió la mesura pel quefa als valors. (Genealogia de la moral II§2,67) 22
  23. 23. Kant i la moral autònomaEl problema d’una possible moral autònoma és el problema queTugendhat anomena “el problema de la Il·lustració”,El problema al que Nietzsche va donar una solució insatisfactòria (lamoral de senyors significa en el fons la impossibilitat de tota moral,segons Tugendhat), és el problema que Kant va ser el primer enplantejar: ell és el primer en reflexionar sobre la possibilitat d´unamoral autònoma, és a dir, una moral independent de l’autoritatreligiosa o de la tradició (moral heterònoma). Tanmateix, la soluciókantiana tampoc fou l’adequada, a judici del pensador txec: “en Kant l´autonomia és una autonomia de la raó i no de la persona i del seuvoler empíric”.Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropologíaen vez de metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008 23
  24. 24. Moral autònoma i moral heterònoma Moral heterònomaDéu tradició ambdues A qui he d’obeir? 24
  25. 25. Moral autònoma i moral heterònoma Moral autònoma Kant A un mateix Imperatiu categòric Interès compartitVoluntat de poder Raó pura Raó empírica A qui he d’obeir? 25
  26. 26. Moral autònoma i moral heterònoma Tugendhat Moral autònomaA un mateix Interès compartit jo nosaltresAutonomia Autonomia = moralitat moralitat A qui he d’obeir?Nietzsche 26
  27. 27. Antisemitisme de NietzscheEls romans foren certament els forts i els nobles, de manera que mai no han existit a la terrade tan forts i de tan nobles, ni tan sols en somnis. Qualsevol residu llur, qualsevol inscripcióentusiasma, en el supòsit que s’endevini què hi ha escrit. Els jueus, al contrari, foren aquellpoble sacerdotal del ressentiment par excellence que posseïa una genialitat única pel que fa ala moral popular. N’hi ha prou de comparar amb els jueus els pobles dotats decaracterístiques similars, com per exemple els xinesos o els alemanys, per comprendre quèés de primera categoria i què n’és de cinquena. Mentrestant, ¿quin d’ells ha vençut: Roma oJudea? Sobre això no hi ha cap dubte, no cal dir-ho. Pensem, en efecte, davant qui s’inclinala gent a la mateixa Roma, com si fos la quintaessència de tots els valors suprems, i nosolament a Roma, sinó gairebé a mig món, a tot arreu on l’home s’ha tornat mansuet o voltornar-se mansuet. La gent s’inclina davant tres jueus, com sabem, i una jueva (Jesús deNatzaret, el pescador Pere, el fabricant de catifes Pau, i la mare de Jesús, citat en primer lloc,anomenada Maria). Això cal remarcar-ho amb molta claredat: 40 no hi ha cap dubte queRoma fou vençuda.(Genealogia de la moral, l§16) 27
  28. 28. Antisemitisme de Nietzsche“Nietzsche, escriu Tugendhat, defensà un antisemitisme suaucom era “decent” en la seva època”.“¿Ya hay bastantes judíos!¿Cerremos sobre todo nuestras puertas al Este,como en Austria!” He aquí lo que prescribe el instinto de un pueblo cuyo tipoétnico es aún débile indeciso y que corre el riesgo de ser borrado o extinguidopor la fuerza de una raza más vigorosa (es refereix al poble alemany). Ahorabien, los judíos son, incontestablemente, la raza más enérgica, más tenaz ymás pura que hay actualmente en Europa ...(Més enllà del bé i del mal§251) 28
  29. 29. LlibertarismeLibertad: ¿quién podría ponerle objeciones? Y sinembargo, esta palabra se usa hoy para justificar milformas de explotación. A lo largo y ancho de laprensa de derechas y la blogosfera, entre gabinetesde expertos y gobiernos, la palabra disculpacualquier ataque contra la vida de los pobres, todaforma de desigualdad e intrusión a la que nos someteel 1%. ¿Cómo se convirtió el libertarismo, antañonoble impulso, en sinónimo de injusticia?
  30. 30. LlibertarismeEn nombre de la libertad – libertad respecto a la regulación – se permitió alos bancos destrozar la economía. En nombre de la libertad se recortan losimpuestos a los ricos. En nombre de la libertad, las empresas cabildean paradeshacerse del salario mínimo y elevar el número de horas de trabajo.Siguiendo la misma causa, las aseguradoras norteamericanas presionan alCongreso para desbaratar una atención sanitaria pública eficaz; el gobiernohace pedazos nuestras leyes de planificación, los grandes negocios deshacenla biosfera. Es esta la libertad de los poderosos para explotar a los débiles, delos ricos para explotar a los pobres.George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso,24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.html
  31. 31. ConclusióA través de la reflexió de Tugendhat en aquest article, desprésd’haver disseccionat els pensaments de Nietzsche i Hitler, arribem a laconclusió que tots dos, tot i compartir un antiigualitarisme radical, sóndiferents. Tanmateix, i per a mi és el més important, és que Tugendhatadverteix en l’any 2000, que tant l’un com l’altre, des del seuantiigualitarisme, s’han convertit en els fonts ideològiques on beuenles dues principals amenaces per al sistema democràtic.Barcelona, 19 d’abril de 2012 31
  32. 32. Bibliografia Ernst TugendhatErnst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez demetafísica, Gedisa editorial, Barna 2008Ernst Tugendhat, “La base de la moral es el egoismo”, entrevista de Daniel Gamper,La Vanguardia, 01/06/2001Ernst Tugendhat, Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002,pàgs. 67-102Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocs web següents:https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la-3https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-lahttp://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/diccionari%20Tugendhathttp://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/manel%20i%20camil.la 32
  33. 33. Bibliografia: Friedrich NietzscheFriedrich Nietzsche, El anticristo, Más allá del bien y del mal,Genealogía de la moral …, Biblioteca de Grandes Pensadores:Nietzsche, volumen II, Gredos, Madrid 2009Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocsweb següents:https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentimenthttps://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/moral/moral-i-biopoliticahttp://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Nietzsche 33
  34. 34. Bibliografia utilitzadaNicolás González Varela, Nietzsche contra la democracia, entrevista deSavador López Arnal, El Viejo Topo 272, septiembre 2010Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de Razón Práctica197, Noviembre 2009, pàgs. 24-31Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs. 136-138George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso,24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.htmlLuis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a la escritura, Babelia.El País, 07/04/2012Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, ElAcantalido, Barna 2003, pàgs. 272-273Eugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall, Ediciones Península,Barna 1985, pàg. 130 34

×