3. Breu diccionari Tugendhat 3
Altruisme. 1.Com la moral és un ser una relació de poder.2. Es pot
considerar a situació dels germans
sistema de normes, el motiu del que
com un bressol de la moral. Per la
actua moralment no és directament
moral, i és clar per l´interès propi que
el bé dels altres sinó el compliment
porta a la moral, els nens exigeixen
del que s´exigeix moralment. Cal
justícia fins i tot allí on no pot haver-
distingir entre un altruisme moral i
la, en la relació sentimental, i la
un altruisme que actua en virtut del
desitgen tan ardentment que el desig
sentiment en relació amb l´altre,
pren el lloc de la realitat que el
sentiment que pot ser de compasió,
contradiu. Per suposat, els pares que
simpatia o amor. De manera que es
reflexionen s´esforcen per estimar
poden distingir dues formes
simètricament, però sens dubte no
d´altruisme humà: l´altruisme moral i
poden fer-lo. 3. Les parelles desitgen
el que té el seu motiu en un sentiment
que el seu amor sigui recíprocament
envers l´altre. Hom podria
equilibrat i, com en el cas dels fills,
caracteritzar aquest altruisme basat
aquest desig pot complir-se per raons
en el sentiment com altruisme
de simple probabilitat, com quan es té
espontani, no condicionat per un
per casualitat la mateixa estatura,
sentit d´obligació. Quan, per exemple,
però no podem fer gran cosa amb
algú posa en risc la seva pròpia vida
això: la nostra emocionalitat es deixa
per salvar un altres, ho pot fer en
influenciar només de manera
virtut del seu sentiment envers l´altre
limitada per les exigències morals.
o perquè si no actuès així hauria de
(Diálogo en Leticia)
menysprear-se a si mateix. L´acció
moral té un motiu egoista en el segon
nivell, relacionat amb la consciència
del valor propi. (El problema de la
moral autónoma) Aprofitat (free rider)
1. L´aprofitat participa en certa
manera dels sitema moral en tant que
vol tenir únicament els seus
Amor. 1. Molts conceben la moral aventatges, i en cert sentit no ho fa ja
que continua sent secretament un
com una extensió de l´amor, una idea
maximitzador d´avantatges. Qui no té
absurda si es pensa que la moral és
consciència moral es troba
una relació normativa, això és, una
normalment dintre del sistema
forma de reconeixement que cal
moral, i no fora, però això té la seva
diferenciar clarament de l´amor. Les
despesa, és a dir, ha de mentir.2. En
relacions vinculades amb el
general volem en reciprocitat uns
sentiment de l´amor i l´amistat no són
amb els altres considerar-nos com
en si mateixes simètriques, i
éssers morals, i encara aquest pas es
tanmateix, i això és el que sorprèn,
facilitat per a l´individu atès que li
necessiten de la simetria. Que el amor
queda l´opció de considerar-se com a
només seria, no dic perfecte, sinó en
aprofitat. 3. Una persona que només
general tolerable quan és simètric, és
fingeix tenir tnatun sentiment de
evidentment un ideal moral. L´amor
culpa com d´indignació. Aquesta és
necessita de la moral per no acabant
4. Breu diccionari Tugendhat 4
una figura extrema, un tant irreal. tanta autonomia com calgui per
Suggereixo prescindir d´ella i permetre que tota la resta siguin
caracteritzar l´aprofitat més aviat igualment autònoms. (El problema de
com se l´ha considerat habitualment la moral autónoma)
en la filosofia moral,
aproximadament com el Giges de la
República de Plató (II, 359 ss.), això és,
d´una manera tal que, sense importar
Compatibilisme. 1.Mentre que
quins siguin els seus sentiments
l´incompatibilisme contè una tesi
morals, es comporta com un
dogmàtica, el característic del
maximitzador màxim d´avantatges
compatibilisme és que només nega la
quan creu que pot escapar-se sense
tesi incompatibilista, no sosté alhora
ser reconegut.4. Actuo immoralment
una tesi positiva. La raó per sostenir
si em serveixo com a aprofitat dels
una posició compatibilista no és un
avantatges del sistema i no pago la
dogmatisme, sinó que l´únic que es
part que em correspon, perquè això
pot pensar en el món objectiu que
significa: si enganyo als altres el que
estigui fora de la connexió causal
a alhora vol dir que se suposa -en el
seria l´atzar. 2. El compatibilisme, si
meu sentiment de culpa, en la
se l´entén bé, afirma que la voluntat
indignació dels altres- que altres
lliure no implica el determinisme ni el
pagan la seva part. (Diálogo en
contrari. Fent servir la metàfora de la
Leticia)
corda amb el nus, podem deixar obert
si el que passa dins el nus és reduïble
a connexions causals o no: per a
l´estructura de la voluntat lliure res
Autonomia compartida. no depèn d´aquesta alternativa, que
El concepte d´una moral autònoma d´ambdòs costats és producte d´una
només es pot entendre com mirada inadequada per pressuposar
autonomia compartida. En Kant un llenguatge objectiu.3. El que fa a
l´autonomia és una autonomia de la l´incomptatibilisme tan inatractiu és
raó i no de la persona i el seu voler que intenta pensa una cosa dintre del
empíric. En el que jo proposo es tracta món objectiu que no és ni una cosa ni
d´un sistema en el que tots se l´altra, ni causalitat ni atzar. Mentre
sotmeten a un conjunt de regles en el que el compatibilisme només ha de
que l´autonomia de cadascú queda reconèixer la dificultat que el
limitada, però només per l´autonomia llenguatge en què experimentem
igual de tota la resta. Per exemple, la l´actuar des de dintre no sembla
idea d´una autonomia compartida poder ser traduït al llenguatge
entre dos significaria que cap dels dos causal, l´incompatibilisme és l´intent
vol més poder que l´altre, cap sotmet de donar-li a la perspectiva interior
a l´altre o es sotmet a l´altre, sinó que un fonament objectiu que no sembla
es troben en una situació simètrica tenir sentit.4. En un retret es
respecte el poder i la submissió. Una combinen dues coses: que es
societat moral es pot concebre de considera que una cosa és dolenta i
manera anàloga. Cadascú renuncia a que es diu això a l´agent d´una
5. Breu diccionari Tugendhat 5
manera que pressuposa que hauria decisió d´esforçar-me més cap a A o
pogut actuar millor, i això correspon de cedir a B (o decidir-me per B), la
exactament al fenomen de la llibertat qual cosa exclou alhora que això
de la voluntat. Qui pensa que el depengui d´alguna altra cosa. 6. És
compatibilisme no permet veure- ho dogmàtic considerar impossible una
així suposa que el segon d´aquests dos descripció determinista d´aquest
factors -que la persona podria haver fenomen, d´igual manera que
pogut actuar millor- contradiu el considero ingenu tancar els ulls des
determinisme. Suposadament la del punt de vista determinista a
connexió casual impedeix que la l´especificitat d´aquest fenomen. Tot
persona pogués haver actuat d´una el que es pot dir aquí és que atès que
altra manera. Vam veure que la som éssers naturals, seria molt
connexió causal no determina estrany que aquest fenomen en si no
directament l´acció (és a dir, pogués ser descrit fisiològicament.
independentment de mi); la Tanmateix tinc la incòmoda sensació
responsabilitat és meva, però això pot que aquest fenomen del "jo" ja tindria
estar alhora causalment determinat. que poder ser explicat actualment
El que vaig anomenar la detenció del d´una manera fenomenològicament
corrent causal és realment el seu més precisa i profunda del que s´ha
desplaçament a l´interior de mi. El fet fins ara. (Libre albedrío y
determinisme ben entès no condueix determinismo)
a dubtar que la persona realment
estava en un espai obert i per tant
realment podria haver actuat
millor.5. Tot i que es pot dir que el
comunitat moral. 1. Està
criteri de què algú posseeixi aquesta
constituïda per tots aquells que
capacitat rau en què la seva conducta
participen (mitjançant sentiments
és influenciable casualment per
morals) del sistema recíproc
retrets o per l´esment de raons, no és
d´exigències, i això només és pensable
possible pensar cap regularitat
si tothom el consideren fonamentat
corresponent, és a dir, ser influenciat
per igual per si i per a tothom. Una
per raons és només una condició
praxi normativa és la praxis
necessària, no suficient, perquè es
recíproca d´una totalitat, que es
produeixi una transformació
manifesta en un imperatiu universal,
corresponent en la voluntat, i la
que per la seva part es manté gràcies
consegüent condició, que la persona
a sentiments el sentit del qual és
ha d´esforçar-se o decidir-se, no és
inherent ser els mateixos sentiments
eludible, ja que decidir-se és un "jo
de tots. 2. El sistema moral és allò que
decideixo" i esforçar-se un "jo
fonamentem, i en els fets aquest
m´esforço". En virtut del seu sentit, el
funciona només com a comunitat
subjecte d´aquests verbs són pronoms
moral en la que tots o la majoria
personals (o noms), que sempre es
pretenen en reciprocitat uns amb els
refereixen a l´ús del "jo" per part de la
altres ser d´aquesta manera, i
mateixa persona. Però això significa
únicament poden ser-ho si expressen
que en cada cas jo sóc qui exerceix
els sentiments morals, la qual cosa
una major influència en la meva
6. Breu diccionari Tugendhat 6
poden fer sense tenir-los. 3- La contractualisme. 1. No pretén
capacitat de viure en una comunitat
descriure la consciència moral que de
normativa és certament una cosa
fet tenim; el que vol mostrar és,
impressionant, però també
primer, que tots els humans o quasi
angoixant. En tant que serveix per
tots volen una moral en el seu propi
limitar la nostra atrocitat, pot
interès, i segon com hauria de
igualment multiplicar-la.4. La
caracteritzar-se una moral per a la
capacitat per viure en una comunitat
qual només l´interès propi serveix
normativa a la que s´ingressa, per
com a base. El contractualisme té, en
dir-ho així,voluntàriament, implica
conseqüència, una intenció
una cosa que trobo sorprenent: la
constructiva, no descriptiva. La
idea de simetria, de la igualtat, no
pregunta del contractualisme és: què
només en les esferes celestes, sinó
és racional des de la perspectiva de
aquí en la terra entre nosaltres els
cadascú, i aquí la paraula "racional"
homes. El que en tot cas em sorprèn
no té el sentit d´una raó pura com en
és que la perspectiva de la simetria
Kant, sinó que representa simplement
procedeixi necessàriament de la
l´interès propi. Així que hom podria
comunitat normativa, i que aquesta
dir que la intenció del
sigui l´única dimensió intersubjectiva
contractualisme està únicament
en la que això succeeix. (Diálogo en
dirigida cap a l´autonomia. 2. Amb
Leticia)
això els pares obtindrien en el seu
diàleg amb els seu fill filosòfic una
estratègia més favorable. Tan bon
concepció general de la punt el fill ha rebutjat les propostes
anteriors dels pares, només els hi
moral. 1. Un sistema normatiu
queda la pregunta següent: ¿però què
d´exigències recíproques, que en el
és el que tu mateix vols? ¿No
seu contingut pot ser molt diversa
prefereixes tu mateix viure en una
però que han de ser enteses com
relació amb els altres on es reconegui
justificades. 2.Implica l´existència
l´obligació que ningú ha de mentir,
d´imperatius o exigències
ningú ha de trencar promeses, ningú
recíproques. 3. Una part de tota moral
ha de fer mal a altres persones,
i tal vegada, en el cas de la moral
etcètera? El desavantatge d´un
autònoma, tot el seu contingut,
sistema similar que consisteix a haver
consisteix a exigir un comportament
d´obeir un mateix aquestes normes
altruista, és a dir, un comportament
normalment és compensat per
en interès dels altres. Ara, com la
l´avantatge que també els altres les
moral és un sistema de normes, el
han d´obeir. 3. Una teoria
motiu del que actua moralment no és
satisfactòria d´una moral autònoma
directament el bé dels altres sinó el
hauria de poder incloure tant el
compliment del que s´exigeix
factor contractual i d´interès propi
moralment. 4. Allò moralment bo és
com el de la compasió.4. En el
allò que exigim recíprocament.(El
contractualisme simple no hi ha
problema de una moral autónoma)
sentiments morals, no hi ha una
disposició a la reprovació recíproca i
en conseqüència no hi ha consciència
7. Breu diccionari Tugendhat 7
ni sentiment d´obligació. 5. És un sobre el que és bo i verdader, pels
programa de construir la moral resultats de la deliberació;això
únicament sobre l´interès propi. 6. pressuposa alhora la capacitat de
Des de la perspectiva de l´interès suspendre els desitjos, capacitat que
propi, prendre els interessos de tots anomenem llibertat i responsabilitat.
igual que els propis pot semblar un 2. Es podria anomenar l´espècie
factor d´heteronomia. (El problema de anthroposanimal racional, però
una moral autónoma) igualment el podríem anomenar
animal deliberatiu. La racionalitat no
és una capacitat separada i d´alguna
manera sobrenatural, com s´ha
deliberació . 1. El fenomen
pensat en part de la nostra tradició,
general és el del llenguatge
sinó que consisteix simplement a
proposicional, que és un llenguatge
poder preguntar per raons, i això és
basat en els anomenats "termes
alhora una conseqüència inevitable
singulars", els quals fan que el
del llenguatge proposicional.
contingut del que s´està parlant sigui
(Antropología como filosofía primera)
independent a la situació en què
s´està parlant. Això té com a
conseqüència que l´interlocutor, en
lloc de reaccionar simplement, discriminació primària.
contesta explícitament o implícita Consisteix a la convicció que certes
amb Sí o No, o amb posicions qualitats amb què hom neix són de
intermèdies com pregunta i dubte, menys valor que altres: per exemple,
amb el que el llenguatge arriba a els homes tenen més valor que les
tenir una funció independent no dones, els negres tenen menys valor
només de la situació sinó també de la que els blancs…Aquestes distincions
comunicació mateixa; sorgeix el que són discriminatòries perquè no es
s´anomena pensar i, quan es pensa, poden justificar davant d´aquells dels
un mateix pot dubtar del que està quals hom diu que tenen menys valor.
pensant; sorgeix llavors el fenomen Són normes desiguals que són
de la deliberació. Els dos components imposades pel poder unilateral
que en l´acció animal estan sempre d´aquells que simplement es declaren
presents però mai no apareixen a si mateixos sense més justificació
separats, l´opinar que les coses són com els més valuosos. (El origen de la
això o aixà i el desitjar alguna cosa, se igualdad normativa)
separen en dues formes lingüístiques
independents, i això té com a
conseqüència que hem de distingir
drets humans. 1. Hi ha qui
entre una deliberació pràctica que té
sosté que la creença en els drets
com a meta allò bo i, d´altra banda, la
humans és un aspecte específic de la
deliberació teòrica que té a veure
cultura occidental, i hi ha qui creu
amb el que s´està opinant i que té com
que hem de buscar en les altres
a meta allò verdader. L´acció ja no
cultures conviccions anàlogues a la
està dirigida simplement pels
creença en els drets humans. Jo crec
desitjos, sinó també pel que es pensa
que totes dues opinions són errònies.
8. Breu diccionari Tugendhat 8
Els drets humans són el component
essencial de legitimitat de tot Estat,
quan i sempre que s´abandoni una estat polític. La Declaració
legitimitat fundada sobre creences d´Independència dels Estats Units,
tradicionals, i això vol dir: subratlla que els governs són intituïts
autoritàries. Sembla obvi que no hi ha per assegurar aquests drets, és a dir
convivència humana pacífica sense que la seva funció consisteix a
legitimitat de govern, i si la assegurar aquests drets als seus
legitimitat no es basa en autoritat, ciutadans. (El origen de la igualdad
només pot basar-se en els drets normativa)
humans, i això justament va ser el
que s´ entengué en les revolucions
francesa i nordamericana. En últim
terme, la justificació basada en una ètica. Només es tracta de bones
autoritat és sempre invàlida, perquè raons per viure bé o millor, sense
l´autoritat, per la seva banda, no es referència a exigències recíproques.
pot justificar. La creença en els drets (Antropología como filosofía primera)
humans no és un tret d´una cultura
específica, sinó quelcom ahistòric: és
l´única justificació definitiva possible experiència de la
de la legitimitat de la convivència
entre éssers humans. 2. La creença en contingència. Ineluctablement,
els drets humans com a única base de els humans experimenten que la
legitimitat pressuposa en consecució dels seus fins, o la
conseqüència la igualtat normativa possibilitat d´eludir els resultats
entre tots els éssers humans. (El incompatibles amb els seus fins, no
origen de la igualdad normativa) depèn només d´ells. La mort és
l´exemple extrem de la contingència.
Mentre els animals d´altres espècies
viuen fixats a la seva situació, els
educació moral. 1. Ja que la humans viuen independentment de la
moral de la infantesa posseeix trets seva situació orientats cap al futur.
autoritaris, creixem sempre dintre Els humans aspiren al "sempre més
d´una moral autoritària. La moral enllà" i al "sempre més". Però la mort
autònoma no es constitueix sobre una i la contingència frustren aquesta
tabula rasa, sinó més aviat en la tendència. El "més" s´ esbraveeix, i el
mesura que s´elimina de la moral que de moment semblava ple de
heretada tot allò que no resisteix una sentit, pot veure´s buit de sentit.
fonamentació autònoma. 2.¿com un (Filosofia, mística i religió)
maximitzador radical d´avantatges,
que de fet pot voler que els altres
hagin de ser persones morals, pot
convertir-se en un maximitzador filosofar. Hi ha un malentès molt
d´avantatges restringit, és a dir, en estès segons el qual filosofar en
un ésser humà moral? (Diálogo en termes d´anàlisi lingüístic consisteix
Leticia) a centrar-se en l´ús lingüístic efectiu.
Aquest mite va ser originat per l´
9. Breu diccionari Tugendhat 9
anomenada ordinary language quelcom concomitant al capitalisme.
philosophy, tal com l´entenia 6. Des del punt de vista del
especialment J. L. Austin. Wittgenstein cristianisme tots els éssers humans
no és culpable d´aquest malentès. Ell són descendents d´Adam, a qui Déu
va dir que nosaltres mateiso som els creà a la seva imatge i semblança, i
que atorguem significat a les per tant Déu ens estima a tots per
expressions, i que l´objectiu és no igual. 7. És cert que la idea normativa
deixar-se dur a l´error per les igualitària ha sorgit en el
ambigüitats i les vaguetats de l´ús cristianisme i el judaisme tardà.
efectiu del llenguatge. Segons la meva ¿Però en quin sentit es pot dir que les
opinió un filòsof ha d´ocupar-se nostres conviccions igualitàries
d´explorar no les paraules, sinó les modernes es poden explicar a partir
actituds i disposicions d´això?Hi ha moltes idees cristianes
antropològiques centrals, i una que avui han perdut la seva validesa
màxima a la que s´hauria d´atenir és per a nosaltres: ¿per què no ha estat
a l´anteriorment esmentada de així amb la idea d´igualtat? Sembla
Wittgesntein. Si un entén "anàlisi del més plausible suposar que la idea
llenguatge" en aquest sentit, llavors, d´igualtat té una validesa en si i que
per a mi, algú que no filosofa en fou per aquest motiu que ha arribat a
aquest sentit d´anàlisi del llenguatge, tenir importància dintre del
no és en realitat un filòsof. cristianisme.8. Només una moral és
(Retractaciones sobre honestidad legítima si es pot justificat per a tots
intelectual) els membres d´una societat moral. 9.
Només hi ha dos tipus de justificació
d´uns sistema de normes morals, un
tradicionalista i autoritari, l´altre
fonamentació de la idea
relacionat amb els interessos dels
d´igualtat normativa. 1. En membres de la societat
la Declaració d´Independència dels (contractualisme).10. La meva
Estats Units llegim que la igualtat és concepció d´una moral no-autoritària
una "veritat evident en si mateixa" té, per estar fonamentada només
que "tots els homes han estat creats sobre els interessos dels membres de
iguals". 2. La Constitució francesa de la societat moral, un element
1791 en el seu article 1 diu "Els contractualista, però en contrast amb
hommes naissent et demeurent libres el contractualisme ordinari crec que
etégaux en droit", és a dir, són iguals una moral ha de ser igualment bona
en drets. 3. La Declaració per a tots i per això igualment
d´Independència dels Estats Units justificada per a tots. ¿Per què?
declara que es tracta d´una veritat Perquè si no ho és per a alguns, si per
evident en si mateixa. I això significa a alguns està menys justificada que
simplement que no se sap com per a altres, això vol dir que no està
explicar-la i justificar-la. 4. Molts justificada. Per tant, la necessitat
afirmen que per a la nostra cultura d´estar justificada igualment per a
occidental o per a la moral moderna tots és el que distingeix la meva
aquest pensament és constitutiu. 5. Hi concepció del contractualisme. Per al
ha alguns que la consideren com contractualisme n´hi ha prou que per
10. Breu diccionari Tugendhat 10
a cadascú dels que entren en en relació amb els nostres interessos
contracte hagi de ser millor habituals.4. Designem com a morals a
participar en ell que no participar, les normes corresponents només
mentre que en la meva opinió apareix quan es consideren fonamentades. La
una segona condició: que el sistema pretensió de fonamentació és una
ha d´estar igualment justificat per a característica pròpia de tot allò
tots. (El origen de la igualdad moral. 5. La fonamentació és
normativa) fonamentació per acceptar la praxi
intersubjectiva, que es defineix
mitjançant un sistema de normes. 6.
la fonamentació posseeix els sentit
fonamentació de la
d´assenyalar un motiu (motiu per a
moral. 1. L´important no és si es l´acció)/un motiu, una "raó o
pot fonamentar una concepció fonament" en el sentit, pel qual se li
determinada com a concepció del bé, suggereix estar voluntàriament
sinó el problema consisteix en si se la disposat a acceptar aquesta praxi de
pot fonamentar enfront als individus, potencials retrets recíprocs. Com és
o bé de quina manera poden ells una praxi comuna ha de poder estar
fonamentar-la recíprocament, i en fonamentada per igual davant de
aquest punt han de poder remetre´s a tots. 7. La possibilitat de dir que una
alguna realitat amb la que norma està justificada implica que
s´identifiquen; si no és possible que tots per igual tenen un motiu per
aquesta realitat sigui una "realitat acceptar el sistema normatiu. 8. Dir
superior", només pot consistir en els que una moral està fonamentada
seus interessos. 2. Fonamentar significa que està fonamentada per
normes morals significa fonamentar- igual per a tots .9. Des de la
les enfront a qualsevol membre de la perspectiva de cada membre de la
comunitat moral. Però no podem fer- comunitat moral, la fonamentació
lo mentre ens haguem de remetre a omnilateral és el fonament dels seus
una propietat que sura en l´aire com sentiments morals, i no pot suscitar-
a simple possibilitat; les normes te en absolut la pregunta sobre
només poden fundar-se davant de quines millores unilaterals del
qualsevol en relació amb els seus sistema moral serien possibles per a
interessos empírics habituals, i l´individu.10. Dir que el sistema està
només ha de saber que el mateix fonamentat, significa que està
serveix per a tothom.3. A diferència fonamentat, motivat per igual per a
dels "sistemes morals" en altres tots; és clar que pot dir-se també: bo
espècies -si es vol parlar en aquests per a tots per igual. Amb això es
termes -, els sistemes morals dels construeix el segon nivell
éssers humans són normatius i, en enjudicament.11. Fonamentar una
conseqüència, estan socialitzats, el moral vol dir fonamentar-la per igual
que vol dir és que, justament perquè davant de tots. Per tant, la referència
de bon principi no hi són, han de a la igualtat estaria implicada en el
poder fonamentar-se, i "fonamentar" concepte de fonamentació, no només
només pot entendre´s ja sigui en les després en el de justícia, sinó de la
propietats en les que es creu, ja sigui moral en general. En la idea mateixa
11. Breu diccionari Tugendhat 11
de fonamentació de normes morals per la hipòtesi biològica per què
està ancorada, si això és correcte, una l´angoixa davant la mort, tot i que
referència a la igualtat.12. El sentit de sigui un sentiment normal, no és
la fonamentació és mostrar que la dóna entres els humans
regla no implica arbitrarietat d´un incondicionalment sense excepció. 3.
davant dels altres.13. Es produeix De la hipòtesi biològica es segueix
d´aquesta manera una peculiar que, quan un home prefereix la mort,
relació triangular entre la els mals de la vida han de ser
fonamentació religiosa, la excessivament grans. (Nuestro temor
universalista i el particularisme. de la muerte)
L´universalista i el particularista
parlen una llengua comuna en la
mesura en què cap reconeix una
honestedat intel·lectual.
instància superior. Pel contrari, el
1. Equival a la pregunta socràtica per
particularista i el tradicionalista
allò bo, la pregunta bàsica de la
poden concordar materialment.
filosofia. 2. És en primer lloc una
Alhora, tant el tradicionalista com
actitud. 3. En un sentit formal sembla
l´universalista parlen de
consistir en una determinada actitud
fonamentació i justícia en un sentit
en relació amb les pròpies opinions,
fort, però les entenen diversament.
sigui quin sigui el seu contingut.4. És
(Diálogo en Leticia)
la virtut que consisteix en què es
garanteixi que aquell que la té està en
condicions de dirigir-se cap a una
hipòtesi biològica. 1. És meta positiva i contrarestar els
essencial per als humans preocupar- propis motius que la perjudiquen. Cal
se del seu futur. Aquesta un ego fort davant de les motivacions
característica es fonamenta en el contrarestadores d´allò bo. 5. No
llenguatge i en la consciència del parlem d´honestedat intel·lectual com
temps, que són pròpies d´aquesta d´una virtut específica de l´ampliació
espècie. Per tant, és natural dir: una del saber, sinó que es refereix a una
població d´éssers que tinguin disposició en relació amb les opinions
consciència dels seu futur que es tenen. No consisteix en la
s´extingirien si, en general, no disposició a preguntar per la veritat
volguessin sempre continuar vivint. sinó en la disposició a estar obert a la
Per poder sobreviure, haurien, per possibilitat de la no veritat de la
tant, d´estar provistos de la necessitat pròpia opinió.6. És una actitud
de sempre voler seguir vivint. 2. La d´apertura per a les raons que parlen
hipòtesi biològica no implica que un en contra de la pròpia opinió, del que
humà en particular no pugui existir si segueix és que si es valora de manera
no té aquesta angoixa; només diu que general que el que hom diu estigui
una població d´aquests tipus d ´éssers fonamentat, també serà valorat de
hauria de desaparèixer si, en general, manera general que hom estigui
no estiguessin constituïts de manera disposat a posar en qüestió les seves
que sempre volguessin continuar opinions. És una disposició per a una
vivint. Així, també estaria explicada dinàmica: com hom reacciona davant
12. Breu diccionari Tugendhat 12
de la consciència de l´eventual resta. No es pot acceptar
inexistència de la precisió.7. Cedir a la individualment una praxis d´aquest
màxima de l´honestedat intel·lectual tipus. Els sentiments morals són pel
significa confiar en la dinàmica seu propi sentit sentiments comuns, i
d´aclarir i fonamentar.8. Voler evitar en ells s´expressa, a més, el fet que no
la possibilitat de la il.lusió. només jo, sinó tampoc els altres
(Retractaciones sobre honestidad poden infringir aquestes normes, i
intelectual) aquesta és la raó de què la praxis
normativa ha de fonamentar-se
igualment enfront tota la resta, és a
dir, que ells han de tenir un motiu
igualitarisme. 1. Consisteix en
anàleg per acceptar-la. (Diálogo en
la convicció que en un Estat legítim
Leticia)
tots els ciutadans tenen iguals drets
fonamentals. No consisteix en una
distribució dels recursos materials.
La qüestió de la distribució dels incompatibilisme. La
recursos econòmics dins d´una concepció d´un ésser causant però
societat, o també dintre de la societat incausat es troba en contradicció
mundial, és una temàtica molt amb l´estructura normal de la
especial i és un error pensar que causalitat: un esdeveniment només
l´igualitarisme consistiria en això. 2. pot ser causat per altres
La idea de l´igualitarisme no és que esdeveniments, no per alguna cosa,
siguin efectivament iguals, sinó que una entitat. Tanmateix, aquesta
malgrat les seves desigualtats (raça. crítica es pot respondre amb la
sexe, etcètera) han de ser considerats pregunta de per què no pot haver més
normativament com iguals. (El origen tipus de causalitat. La veritable
de la igualdad normativa) dificultat consisteix més aviat en el
concepte d´un ens que mou sense ser
mogut. Això potser es pugui entendre
en el cas de Déu, però ¿quin sentit pot
immoralitat. Una persona pot
teir dir d´un ésser humà que és una
ser immoral de dues maneres, primer
causa incausada? ¿Es pot dir que en
si no té els sentiments morals -es
l´ens que sóc jo, és a dir en mi, hi ha
parla llavors d´una mancança de
un segon ens que es pot anomenar el
sentit moral- i segon: si tenim aquests
jo o la mismitat, una cosa com un
sentiments, però no deixem que les
nucli de mi? Això significaria que els
nostres accions estiguin determinats
actes de la voluntat tindrien que
per ells. (El problema de una moral
sortir com bombolles d´aquest nucli, i
autónoma)
una idea semblant no només resulta
incomprensible en si, sinó a més
estaria lluny de la base
imperatiu general. La moral fenomenològica que s´havia
s´expressa de tal manera que tot d´explicar, és a dir, del fet que jo tinc
individu sap que la qüestió es la capacitat d´avaluar alternatives i
planteja de igual manera per a tota la la capacitat d´atenir-me amb més o
13. Breu diccionari Tugendhat 13
menys atenció a un fi, i que puc ser forma de distribució depèn de si
responsabilitzat per això. (Libre l´acció en què el grup es troba està
albedrío y determinismo) determinada per poder o s’entén com
a simètrica .3.. Del que s´acaba
d´explicar crec que ens podem adonar
que amb el concepte d´igualtat neix
justícia . 1 .Hi ha qui manté que
també el concepte de justícia. El
tota justícia distributiva ha de ser ,
concepte de justícia es distingirà del
com deia Aristòtil, proporcional en
concepte d´igualtat només perquè
relació amb patrons com mèrit,
donarà lloc a aquelles distincions
necessitat, etcètera, però el mateix
referides a la justícia proporcional.
Aristòtil mantenia que tota justícia
En el seu fonament la perspectiva
proporcional pressuposa el concepte
d´allò just és idèntica a la perspectiva
d´igualtat (Política, III, 1.242b18); a
d´allò igual, sent totes dues
més sorgeix la pregunta sobre com
l´alternativa al poder en la qüestió de
justificar els patrons; si per ells
com les voluntats dels participants
mateixos no són justificables, la
d´una acció comuna es relacionen
justícia es reduiria aleshores en
entre si. Si és una persona -
quelcom convencional.2. La
anomenem-la el tirà- la que decideix
distribució d´un bé entre diferents
sobre com actuar i com distribuir, la
també pot ser considerada sota el
pregunta per la justícia no té lloc,
concepte d´una acció en comú. Tenim
llevat en els caps dels súbdits que es
per exemple un grup de persones
poden dir: hem d´actuar així tot i no
entre eles que es va a repartir un botí
ser just. Però en el cas que un té el
després d´una victòria o es
poder, llavors s´entra en la dimensió
distribueixen entre ells els trossos
de la simetria i amb ells en la qüestió
d´un pastís. Tota distribució de béns o
de la justícia. 4.La justícia per tant té
de càrregues és una acció comuna o
el seu origen amb la igualtat a ser
la part d´una activitat comuna.
l´alternativa al poder unilateral dins
També aquí tenim els extrems de
d´una activitat comuna. Així
poder autoritari, d´una banda, i de
arribaríem a una explicació de
simetria, de l´altre. No es tracta de la
l´origen de la perspectiva de la
distribució dels béns o càrregues
igualtat a partir de l´estructura de
d´una societat en total sinó dels béns
l´acció comuna, en comptes de dir,
o càrregues que es presenten en una
que igualtat i justícia deriven del que
activitat comuna concreta com ho és,
significa justificació d´una moral. En
per exemple, una excursió que s´està
comptes de dir que la participació
fent. O un grup que ja s´ entén com si
igual en els drets fonamentals estaria
visquessin junts, per exemple un grup
fundada en què la justificació d´una
d´amics o de fills d´una família que
moral no-autoritària consisteix a una
rep alguna cosa, per exemple un
igual justificació per a tots i que això
pastís. Ara no es tracta de com portar
és així per definició, sembla que
a terme una acció, sinó de distribuir
hauríem de dir que la justificació
aquest bé, però fonamentalment es
igualitària de la moral està fundada
tracta del mateix fenomen. Quan es
alhora en què la moral és una
distribueixen els trossos de pastís, la
empresa comuna que s´ entén com
14. Breu diccionari Tugendhat 14
oposada al poder unilateral. Ha de desigual amb els altres.8. La justícia
ser igualment justificable per a no és conseqüència de la raó, sinó de
cadascú per quelcom que la simetria, i la simetria no és un
conjuntament s´ emprèn excloent el invent, sinó allò que realment queda
poder unilateral. 5. Que la justícia fos com alternativa al poder unilateral.
en cert sentit anterior a la moral vol És l´alternativa a l´egoisme, i per això
dir que descriure la situació entre és allò que ens exigim els uns als
diferents persones com justa o injusta altres. 8. Hi ha filòsofs que mantenen
(simètrica o asimètrica) pot que la justícia és el producte de
entendre´s en un primer pas en l´enveja. Això em sembla absurd. En
termes simplement descriptius, tot i l´enveja la persona simplement vol
que tan bon punt que els individus tenir més, mentre que en la justícia la
entenen la seva situació així, és meta és la igualtat, i hom la vol per a
pràcticament inevitable que exigissin tots, no per a si. (El origen de la
recíprocament actuar de manera igualdad normativa)
justa, és a dir que la interpretació
moral (prescriptiva) sembla sorgir
immediatament. Però em sembla
justícia autoritària. És
important veure que allò just té
l´autoritat qui decideix com ha de ser
aquest origen descriptiu.
la distribució.(El origen de la igualdad
Probablement és terminològicament
normativa)
més correcte parlar en el nivell
descriptiu simplement d´igualtat i
simetria i introduir allò just només en
el segon nivell en què això s´entèn ja justícia igualitària. 1. Una
de manera prescriptiva o sigui moral. distribució que no depèn del poder,
6. Quan els ésser humans es necessàriament simètrica. L´ordre
reuneixen llavors inevitablement entre justícia autoritària i justícia
sorgeix també l´afany de comparar en igualitària és invers a com se sol
quina mesura en l´unió entre ells el bé entendre. La justícia igualitària no
de cadascú es troba en equilibri amb apareix desprès de l´autoritària, és a
el bé dels altres, i aquesta és la dir quan la justificació tradicionalista
pregunta per allò just (Aristòtil, ja no ens convenç, sinó tot el contrari:
Política, 1.253a15).7. També en el la justícia igualitària és el primari, i
desenvolupament infantil el la justícia autoritària és quelcom
problema de la justícia sembla sobreposat i conté u element de
aparèixer molt aviat i amb poder. 2. La base d´allò just com a
independència de la resta del que simetria sembla que és anterior a la
entenem per moral. (Suposo que en la moral. (El origen de la igualdad
primera aparició d´allò just en la normativa)
consciència dels nens, l´injust és
simplement el desigual i que la
justícia proporcional només apareix
més tard). Nens que poc saben de
justícia proporcional. 1.
moral es queixen quan són tractats Existeix una possibilitat d´una justícia
d´una manera que les sembla desigual dintre d´una moral no-
15. Breu diccionari Tugendhat 15
autoritària. A la pregunta normativa llenguatge humà. Aristòtil, en
d´un nen que pregunta per què rep
el segon capítol de la seva Políticaon
menys del pastís que la resta se li
es va proposar aclarir l´estructura
respon, per exemple, que té menys
social dels éssers humans, parteix
gana. En tota justícia proporcional hi
d´una comparació del llenguatge
ha un aspecte igualitari que es
humà amb els llenguatges primitius
manifesta en diferents punts. Primer,
que tenen altres espècies socials com
quan, per exemple, es reparteixen
les abelles, i diu que l´específic del
porcions del pastís més o menys
llenguage humà és el que ell
grans segons certes raons, sin no es
anomenà logos, i amb això es refereix
donen aquestes raons, llavors la
a l´estructura predicativa o
distribució igual queda com l´única
proposicional del llenguatge humà.
que no és arbitrària. És a dir, si es fa
Els altres animals, diu, es
una distribució desigual i no es pot
comuniquen recíprocament els seus
donar una raó per això, la queixa i el
estats sensitius, dolor i plaer, mentre
corresponent sentiment d´indignació
que els homes poden parlar d´allò bo.
estan justificats. Segon, quan es fan
Allò bo només pot entendre´s com a
aquestes distincions proporcionals,
predicat, es tracta sempre d´un judici
tots els que es troben en la mateixa
de què alguna cosa és bona, i
classe dins de l´esglaó d´aquesta sèrie
comunicar-se sobre això pressuposa
proporcional tenen un cop més drets
el llenguatge proposicional. Aristòtil
iguals entre si en referència a la
vol demostrar que comunicar-se
distribució. Tercer, i això és el més
sobre allò just (i encara pensar
important, tota justícia proporcional
aquesta cosa) és una cosa que només
vàlida sembla reduir-se alhora a una
pot fer-se en el llenguatge predicatiu.
igualtat i, quan no es deixa reduir
Mentre que les relacions socials dels
així, és invàlida. 2. En el cas d´un cec
altres animals estan regulades,com
de naixement, per exemple, les seves
diríem avui, pels seus instints o,
necessitats són superiors que la dels
millor dit, pel seu sistema genètic, la
altres i per això és just que rebi més
manera com els éssers humans es
recursos. L igual respecte a ell com
reuneixen en agrupacions socials es
als altres condueix a un tractament
basa en la capacitat de comunicar-se
desigual. El repartiment igual seria
sobre el que consideren bo per a
injust. 3. ¿Per quina raó sembla
ells.2. Així que, junt amb el llenguatge
intuïtivament just donar-li més
proposicional, apareixen diferents
recursos al lesionat o donar-li més a
trets antropològics fonamentals que
qui més s´eforçà? Las resposta és que
estan interconnectats entre si:
en tots dos casos es tracta d´una
deliberació, pregunta, racionalitat,
compensació. El repartiment és
llibertat, responsabilitat.3. La
desigual perquè es recompensa una
capacitat de poder preguntar per
desigualtat anterior, i això significa
raons, que és una conseqüència
que la distribució desigual és justa
immediat del llenguatge
precisament per restituir la igualtat.
proposicional, implica un nou nivell
(El origen de la igualdad normativa)
cognitiu; tant en el pensament
instrumental com en el social,
aquesta capacitat significa una
16. Breu diccionari Tugendhat 16
flexibilitat d´un nou ordre en respondrà llavors amb un " perquè",
l´adaptació al medi ambient; i, a més, on s´observa a l´interrogant que aquí
el llenguatge humà va permetre, en no hi ha un espai per a preguntes
comparació amb el genètic, un nou normatives, perquè es tracta de
mecanisme de transmissió i, així, poder. L´altra possibilitat, que queda
d´acumulació de l´aprenentatge de dintre de l´espai de justícia, és que
generació en generació, la s´observa que aquí hi ha una norma
transmissió cultural i històrica. Si es desigual que tot i sent desigual és
prengués la llibertat o justa. (El origen de la igualdad
l´autoconsciència com l´aspecte normativa)
central del´ésser humà, com ho han
fet alguns representants de
l´antropologia filosòfica del segle XX,
llibertat. Si tinguéssim només el
no s´entendria la seva funció, de
cas individual, quan una persona no
manera que aquests trets s´han
actua com ho ha de fer, no podríem
d´entendre com fonamentats alhora
decidir si fou perquè no volia o
en el llenguatge com a tret clau.
perquè no podia. L´existència d´una
(Antropología como filosofía primera)
capacitat només es pot verificar en
general, prenent proves, és a dir, en el
nostre cas, observant si i en quina
llenguatge i moral. 1. Quan mesura la persona i un mateix és en
algú es queixa d´una distribució en la general capaç de canviar el seu
participació en una acció comuna o comportament per raons i esforç.
d´una distribució d´un bé injusta, fa Hem de distingir llavors entre dues
ús d´un llenguatge moral. Com a preguntes, la pregunta de què està
prototipus d´una queixa semblant implicat en el concepte llibertat i la
veig l´expressió "¿per què jo o per què pregunta de fins on arriba. Moltes
no jo?". Un tal "¿per què?" no vegades aquesta capacitat no arriba
pregunta simplement per la causa o tan lluny com es creu, i això hauria de
el motiu, sinó que és un "¿per què?" portar-nos a no emprar aquest
d´indignaciò que reclama una raó instrument tan cruel de retrets i
normativa. la persona que es creu autoretrets amb massa
perjudicada reacciona amb el despreocupació. (Libre albedrío y
sentiment moral, i implica que hauria determinismo)
de distribuir-se d´una altra manera,
on l´"hauria" té un sentit normatiu-
moral. 2. Ara bé, ¿què és el que respon
manca de sentit moral
a un tal "per què", on es pregunta per
(lack of moral sense). Quan falta
què la distribució no ha estat
aquesta capacitat per tenir reaccions
igualitària? Hi ha dues respostes que
per sentiment compartides. No es
corresponen a l´alternativa entre
tracta d´una possibilitat sobre la qul
poder i justícia. Hom pot respondre
és possible decidir-se, sinó
dient que una pregunta similar
verdaderament d´un defecte
normativa no pot tenir lloc en aquest
psicològic. La capacitat falta o es té;
cas; al "¿per què?" normatiu es
només és possible decidir executar-la
17. Breu diccionari Tugendhat 17
o abstenir-se d´ella. (Diálogo en en dues proposicions: primer, són
Leticia) manaments de la raó, i, segon, la raó
pura és el nucli del nostre ser (o una
cosa semblant). Però aquesta segona
proposició no hauria de convèncer al
moral .Es caracteritza pel fet que
fill més que la segona proposició en el
aquí es tracta d´exigències
cas de la justificació religiosa. ¿Per
recíproques i per això, en cert sentit,
què, podria contestar, m´he
d´una cosa necessària. Però és una
d´identificar amb aquesta raó pura?4.
necessitt només hipotètica.
Si es tracta d´una moral autònoma,
Entendre´s com a membre d´una
els pares no haurien de recórrer en el
societat és sempre només una opció,
seu diàleg amb el seu fill a un nucli
tot i que molt aconsellable; i l´única
religiós o metafísica en l´ésser humà.
societat moral que es pot justificar
Dirien simplement: si ho penses bé,
d´una manera que no és tracdicioanl
veuràs que tu mateix vols viure en
ni metafísica, em sembla que és la
una relació moral amb els altres; no
d´un contractualisme simètric.
si et consideres com a fill de Déu ni
(Antropología como filosofía primera)
tampoc si t´identifiques amb la raó
pura, sinó sense un "si" similar: tu
mateix ho vols. Només si es pogués
moral autònoma. 1.Tal parlar així, l´autonomia de la moral
vegada em sembla que la idea d´una quedaria demostrada. En la filosofia
moral autònoma hauria de servir moral moderna hi ha dues corrents
com estàndar per avaluar la que han intentat justificar la moral
consciència moral contemporània.2. d´aquesta manera: en primer lloc el
Una moral serà autònoma si es contractualisme i en certa manera
justifica de manera autònoma.3. El també Schopenhauer amb la seva
que busquem quan preguntem per moral de compassió. 5. (vegeu moral
una moral autònoma és una de la compasió) Una moral no-
concepció de moral en què podem dir heterònoma només pot ser generada
què és el que jo mateix vull. Per en virtut de l´interès propi.
elucidar per què la concepció Tanmateix, crec que ens podem
kantiana és insatisfactòria puc adonar que una moral d´autonomia
imaginar la situació d´un nen precoç compartida pot i potser ha
que vol que els seus pares li diguin d´incorporar el motiu de la
per què s´ha de comportar segons les compassió.6. L´interès propi i la
exigències morals i per què ha de compasió sembla que són els dos
donar el seu consentiment a aquestes arrels d´una moral no-heterònoma,
exigències. Els pares religiosos sent l´interès propi l´arrel primari
contestarien: perquè són manaments perquè només així es pot generar un
de Déu. Òbviament això només pot ser sistema d´exigències recíproques,
una justificació per al fill, si creu en però una moral així, basada en
Déu. Els pares podrien afegir, per l´interès propi, condueix per si
exemple: "i Déu és el nostre pare en mateixa a incloure l´altre arrel, i tan
els cels". Si els pares, en canvi, fossin bon punt que això es realitza i que la
kantians, també s´haurien d´articular compassió arriba a ser generalitzada,
18. Breu diccionari Tugendhat 18
no hi ha una raó forta per limitar-la l´espontaneïtat: Primer, pot ser que
compassió a l´àmbit de reciprocitat, i en els sentiments espontanis d´un
crec que la tensió resultant està en la individu envers els altres prevalgui el
base d´algunes contradiccions que goig de la crueltat sobre la
veiem en les discussions morals compassió. Segon, hi ha regions
contemporànies. (El problema d´una importants de la moral, com aquelles
moral autònoma) de les virtuts de la justícia i de la
confiança, en les que la compassió pot
conduir a l´error. Tercer, i aquest és el
punt més important, al sentiment li
moral de la compassió.
manca l´aspecte d´universalitat de
1. També Schopenhauer pensa en una
manera que a partir d´ell per si sol no
cosa que té a veure amb l´autonomia.
pot sorgir res de normatiu. En
Qui actua per compassió, actua així
conseqüència, la compassió no pot
perquè ell mateix ho sent i ho vol. En
substituir l´interès propi com a base
el seu diàleg amb el fill, els pares
de la moral. Una moral no-
podrien enfocar la seva atenció sobre
heterònoma només pot ser generada
la seva capacitat de compassió i
en virtut de l´interès propi.
d´identificació amb altres, i aquest
Tanmateix, crec que ens podem
altruisme que es basa en el sentiment
adonar que una moral d´autonomia
podria fins i tot aparèixer com a més
compartida pot i potser ha
genuí. Tanmateix, la compassió no és
d´incorporar el motiu de la
un tret universal i és una disposició
compassió.4. L´interès de l´espectador
que en general és activada només
és simplement que els altres actuïn
envers certes persones (i animals); a
moralment, per això apreciem els que
més hi ha virtuts morals que
actuen bé. I em sembla que això
apareixen com importants des del
condueix a elogiar també tota acció
punt de vista de l´interès propi, com
altruista feta per compassió. Crec que
confiança i justícia, que no es poden
això explica per què diem d´una
entendre a partir d´aquesta
persona de manera emfàtica que és
motivació. El problema més gran amb
una bona persona quan no actua
la moral de compassió, emperò, és un
simplement per motius morals, sinó
cop més el de l´obligació. La moral de
també per compassió i simpatia. Així
la compassió emfatitza una forma
que ser compassiu i fomentar la
d´altruisme que queda des del
pròpia capacitat envers una
principi fora de l´àmbit de les
compassió activa arriba a ser
obligacions.2. (vegeu altruisme) El que
considerat com una virtut moral.5. La
la moral de compassió rebutja és
raó per la qual la compassió com a tal
l´indirecte i la manca d´espontaneïtat
no podia servir com a base de la
de l´altruisme normatiu. El que la
moral fou la manca d´universalitat de
moral de compassió proposa no és
la compassió natural. Però tan bon
altre enteniment del normatiu sinó
punt la compassió és incorporada a la
que rebutja el normatiu com a tal
moral, arriba a tenir el caràcter d´un
sembla llavors més correcte no
sentiment generalitzat. 6. La moral
anomenar-la moral, sinó una ètica.3.
que es genera en virtut de l´interès
Problemes d´una moral basada en
propi té una tendència cap a voler
19. Breu diccionari Tugendhat 19
limitar l´àmbit de la societat moral. com l´altruisme o la compassió, per
Però tan bon punt que la idea d´una començar, perquè no s´adequa a les
compassió generalitzada entra en la normes morals -el nostre altruisme
moral, aquesta s´extendrà a tots els no funciona com el de les formigues.
´`essers humans i també a tots els 3. Ens trobem aquí amb un fet
altres éssers capaços de sofriment.7. biològic previ: els éssers humans són
(vegeu universalitat de la moral) La éssers que tenen la capacitat
moral que es genera en virtut de d´aprendre normes morals i de
l´interès propi té una tendència cap a comportar-se seguint normes morals.
voler limitar l´àmbit de la societat Amb això no queda implicat cap
moral. Però tan bon punt que la idea contingut moral, sinó la capacitat de
d´una compassió generalitzada entra ser membre d´una comunitat moral, i
en la moral, aquesta s´extendrà a tots això significa: considerar-se alhora
els ´éssers humans i també a tots els com subjecte i com destinatari
altres éssers capaços de sofriment. (El d´exigències emocionals recíproques.
problema de una moral autónoma) (Diálogo en Leticia)
moral i cultura.1. La moral
s´entén com quelcom normatiu, i una
moral heterònoma. moral en tant que conjunt de normes
Morals anteriors tenien la seva base és quelcom que ha d´aprendre´s i
en una autoritat que s´acceptava, justificar-se. Les diferents morals es
l´autoritat de Déu o de la tradició o diferencien sobretot pels seus
d´ambdòs. En conseqüència, la moral sistemes normatius, per exemple,
havia estat heterònoma, no universalisme i particularisme. No és
autònoma, tenia el seu fonament en versemblant que hi hagi un gen per a
una creença i en l´obediència cap a un l´universalisme i un altre per al
Déu o la tradició, no en un enteniment particularisme. 2. Amb les normes
i un voler propis. (El problema de una succeeix probablement quelcom
moral autónoma) similar al que passa amb els
números. El que cal pensar com a
genèticament condicionat és la
moral i biologia. 1. Tots (o capacitat d´aprendre a comptar i la
quasi tots) els éssers humans tenen capacitat d´aprendre normes. Hom
una disposició per a la moral, però pot representar-se gens que
això significa que posseeixen l´aptitud condicionen genèticament
d´apendre una conducta moral l´aprenentatge i l´argumentació, que
sostinguda pels sentiments i els faciliten o que els dificulten. Però
fonamentacions morals recíproques, i el que no poden representar-se com
el que s´aprèn d´aquesta manera pot quelcom genèticament determinat és
ser molt divers en quant al seu el fet de tenir per sistema normatiu
contingut. 2. És del tot improcedent un de determinat o un altre. (No hay
tot recurs biològic o psicològic a genes para la moral)
propietats suposadament innates
20. Breu diccionari Tugendhat 20
moral moderna.1. Si una això és perquè tots nosaltres posseïm
per igual la propietat superior de
moral no es pot fonamentar davant
pertànyer a aquesta comunitat
qualsevol persona amb referència als
moral. Ja que la fonamentació per a
seus interessos normals, sinó que fem
qualsevol no està referida als seus
determinades presuposicions en las
interessos empírics sinó a la
que ella creu o ha de creure -siguin
propietat superior de la pertinença,
religioses, metafísiques o les
no hi ha contradicció entre el fet que
anomenades trascendentals, o fins i
el sistema normatiu estigui
tot nacionalistes o el que fos, per
fonamentat per igual per a tots i la
exemple, ecologistes, llavors es perd
circumstància de què assigni a les
tota la gràcia d´una moral moderna.
persones individuals diferents papers
2. Les normes es fonamenten en el
i una condició jurídica diversa. (...)
sentit que es mostra que exigir-les de
Tota desigualtat en el contingut
tots representa per igual l´interès de
moral dels drets rau en una igualtat
tos. Aquí no s´utilitza la paraula "bo".
en el contingut de les creences; en el
3. Es considera una regla moral com a
cas contrari no podrien ser morals i
fonamentada quan hom diu que es
no tindríem llavors una comunitat
pot aprovar en general que tots
moral unitària.3. En una moral
l´ exigeixen de tots. L´aprovació
tradicional és possible fonamentar
general sempre que pugui
qualsevol classe de desigualtats
pressuposar que la seva observació és
normatives en el sentit del "per igual
d´interès de tots per igual. 4. La
per a tots". Això s´explica perquè la
paraula "bo" només pot significar
fonamentació d´una moral
l´afirmació que tots aproven aquesta
tradicional davant de qualsevol no es
regla proposada perquè correspon a
refereix primàriament als seus
la manera com cadascú desitja que
interessos, sinó a la propietat més
sigui l´altre en reciprocitat. (Diálogo
elevada que convé a cadascú, i això
en Leticia)
vol dir, en la qual creu tot membre
d´aquesta comunitat. La creença
ocupa el lloc dels interessos .I de la
moral tradicionalista. 1. La creença se segueix que és vàlida
que es fonamenta sobre una aquella configuració de drets que ha
propietat supraempírica en lq que es establert l´autoritat a la que remet la
creu (com per exemple, ser el fill de creença. És clar que pot ser
Déu o estar dominat a la tradició de qüestionada, però això implica
qualsevol autoritat).2. Aquesta qüestionar l´autoritat i amb ella
"propietat més elevada" remet a una també la creença.4. A l´interior d´una
autoritat que ha fixat les normes moral tradicionalista és raonable que
morals vàlides per a nosaltres. els costums i les normes morals no
Malgrat pugui assignar-nos drets de estiguin clarament separades, sinó
diferent tipus, i fins i tot d´extensió que les fonamenti l´autoritat
diversa, és això no obstant el nostre competent. (Diálogo en Leticia)
sistema comú de normes, creem en ell
tots per igual i reaccionem per igual
amb indignació quan es vulnerat, i
21. Breu diccionari Tugendhat 21
motivació moral.1. ¿Què a acatar-les i, en aquest cas, no es
presenta cap pretensió de
motiva a la persona individual per
fonamentació, ja que no són membres
comportar-se de forma moral? 2.
de la comunitat moral. 2. Una norma
¿Què motiva per considerar-nos
que no és fonamentable davant
membres d´aquesta comunitat moral,
alguns membres de la comunitat, o no
és a dir, amb aquest conjunt de regles
ho és per igual, no és per a ells per
morals? 3. ¿Què és el que ens motiva
tant una norma moral, sinó una
per ser maximitzadors limitats
norma coercitiva. (Diálogo en Leticia)
d´avantatges? 4. ¿Què és el que em
motiva per no ser un aprofitat? 5.
¿Què ens motiva, quan jutgem alguna
acció com inmoral, a no actuar norma moral.1. No es
d´aquesta manera? 6. Segons Hume, presenten quan algú vol ser tal o qual
només els sentiments són els motius persona, sinó que en l´interior d´una
per a l´acció, i del que es tracta en comunitat plantegem categòricament
l´explicació de la motivació moral és aquesta exigència de forma
d´identificar adequadament el recíproca.2. Aquelles normes
sentiment que correspon. 7. Qui l´admissió de les quals -això és, exigir
segueix la seva consciència moral uns a altres l´admissió recíproca-
autònoma no voldria haver de interessa a tots.3. Censurar la
menysprear-se a si mateixa; aquesta conducta d´algú significa que se li vol
és la seva motivació. 8. Seria donar a entendre que el seu
avantatjós (desitjable) per a tots que comportament vulnera aquelles
poguessin tenir mútuament un tracte normes que tots exigeixen
moral, però seria irracional actuar recíprocament de tots complir de
d´aquesta manera si no existeix una manera fonamentada.4. Tenen un
base mínima de confiança, és a dir, si caràcter recíproc i això vol dir que cal
no existeix certa probabilitat que els comprendre que en elles es
altres actuïn d´aquesta manera. En constitueix una comunitat moral.5.
aquest cas no s´ha constituït encara Existeix una dicotomia entre
una comunitat moral en la que les convencions i costums d´un costat i
maneres d´actuar desitjables es normes morals de l´altre, on aquestes
puguin sostenir mitjançant normes.9. últimes es defineixen afirmant que
Els mecanisme normatius pretenen ser fonamentades.6. Són
d´indignació i sentiment de culpa no regles que s´exigeixen mútuament, i
poden posar-se en marxa sense un que en conseqüència han de ser
mínim de sanció externa. (Diálogo en considerades com necessitades d´una
Leticia) fonamentació recíproca, és a dir,
tenen una dimensió intersubjectiva.
(Diálogo en Leticia)
norma de poder.1. Són
normes que no necessiten de ser
fonamentades davant d´aquells que obligació moral (deure) .
n´estan sotmesos. Els afectats -els 1. ¿Com construir des de premisses
esclaus, en el cas extrem- són obligats purament contractuals l´obligació
22. Breu diccionari Tugendhat 22
moral? El problema no és només que de deure basat en exigències
la nostra consciència moral normal recíproques. Estranyament, en la
contè aquest aspecte d´obligació; això filosofia moral contemporània quasi
per si mateix no hauria de molestar al ningú s´ocupa d´aquest fenomen que
contractualisme, ja que no s´entèn sembla central per al que és una
com una descripció de la consciència moral. 7. Aquest sistema recíproc
moral comuna sinó com fent una d´indignació i sentiment de culpa
proposta. Però també aquesta constitueix el que es pot anomenar la
proposta hauria de contenir el factor sanció específica que passa quan les
d´obligació, ja que sense obligació les normes morals són violades, i sense
normes no valdrien massa. Si els aquesta sanció no entendríem què
pares pregunten al fill si vol que tots significa que una norma moral
se sentin obligats a actuar així, existeix en una societat. 8. Sense
respondrà que si, però ¿com obtenir aquesta explicació no es pot entendre
això des del punt de vista purament el que s’entén per deure, o sigui,
contractualista? Contractes o obligació moral. Quan reflexionem
convenis normals es fan dins d´un sobre què significa l´exigència mútua
fons ja existent d´obligació, sigui de compliment de normes. L´única
moral o penal, però ara s´ha de resposta em sembla ser que si un no
construir aquesta obligació moral actua així, aquests sentiments
prèvia.2. El nostre nen esperaria un sorgiran recíprocament entre l´actor
sistema que impedeix que els i a resta. (El problema de una moral
contractants actuïn immoralment autónoma)
quan els altres no el veuen.3. El
contractualisme hauria de poder
incloure el sentiment d´obligació,
poder i justícia. La relació
però no li resulta fàcil fer-ho. 4. El
simètrica dins d´una acció
problema més gran amb la moral de
compartida entre diferents em
compassió, emperò, és un cop més el
sembla que és la base, i la raó per
de l´obligació. La moral de la
això és que aquesta és l´única
compassió emfatitza una forma
alternativa a una acció social
d´altruisme que queda des del
determinada per un poder unilateral.
principi fora de l´àmbit de les
Les dues possibilitat oposades dins
obligacions. 5. El tret essencial que ha
d´una acció compartida són: poder o
quedat al marge tant en el
justícia. Allò just és allò simètric (allò
contractualisme com en la moral de
igual), llevat si tenim raons per
la compassió és el de l´obligació
considerar justa una distribució
moral. 6. Quan un etnòleg descriu la
desigual, però això, en contrast amb
moral d´un grup o d´una societat, ha
el cas de la igualtat, sembla requereix
de partit del concepte general de
justificació. (El origen de la igualdad
moral per poder identificar el que
normativa)
està investigant com una moral. Per
als etnòlegs el criteri d´una moral és
el fenomen de pressió social, i amb
això es refereixen precisament a una poder i moral.1.El concepte
obligació recíproca, a un sentiment moral semblava oposar-se al
23. Breu diccionari Tugendhat 23
concepte poder. Això era significa que tots contribueixen
aparentment essencial en la meva igualment a com s´ha d´actuar.
definició de la moral. Ja que la moral Repeteixo: tots contribueixen
no es defineix de manera que el igualment. És aquí on sembla tenir el
sistema normatiu resulta igualment seu origen el concepte d´igualtat. Si
justificable per a tots, això implica això és correcte, llavors la igualtat té
que una part dels membres de la el seu origen en el fet que si una acció
societat moral han de sotmetre’s a comuna no és decidida per poder , és
aquesta moral de manera forçada, a dir determinada per un del grup o
per poder. La pregunta llavors és què per una part del grup, llavors l´única
és el que està en la base d´aquesta alternativa és que sigui decidida per
alternativa entre moral i poder.2. Un tots, i la qualificació d´"igualment"
animal simplement actua com ha entre aquí per necessitat, ja que si
d´actuar en virtut del seu sistema l´acció no estigués determinada
genètic, mentre que les accions d´un igualment per tots, llavors, en la
ésser humà depenen de la seva mesura en què alguns no
voluntat. Això té com a conseqüència participessin igualment, aquests
que quan diferents éssers humans fan serien forçats. La seva voluntat està
alguna cosa junts, quan tenen un fi determinada per la voluntat dels
comú o es fiquen en una empresa altres: es tracta de poder. (El origen de
comuna, aquesta acció social sempre la igualdad normativa)
depèn de la voluntat de cadascun
d´ells. Això significa que quan tenim
els subjectes A, B, C, etcètera, que
racional. Un sistema moral ha de
junts fan alguna cosa en comú,
justificar-se de forma recíproca. ¿No
aquesta acció depèn de la voluntat
significa això que per a l´individu el
d´A i també de la voluntat de B i
resultat podria ser menys favorable i
també de la voluntat de C, etcètera.
per consegüent menys racional? El fet
¿Però com s´integren aquestes
que les normes que no pressuposen
voluntats? Em sembla que només hi
que cada membre de la societat té el
ha dues possibilitats, tot i que poden
mateix valor no podrien semblar
haver solucions intermèdies. La
justificades recíprocament. Això
primera possibilitat és: un d´ells és
significa que s´ha d´acceptar els punts
qui decideix i determina la voluntat
de vista dels altres com un pes igual
dels altres. Això és el que anomenem
que el seu propi. Des del punt de vista
poder. Si l´acció és tal que un del grup
contractualista, ¿quin motiu hi
té la capacitat de controlar i forçar la
hauria per acceptat això? Per evitar
voluntat dels altres, diem que té
els desavantatges d´una justificació
poder sobre ells i que l´acció comuna
recíproca, també caldria renunciar
es basa en aquest poder. L´altra
als seus avantatges. (El problema de
possibilitat és que no ho hi hagi
una moral autónoma)
determinació i submissió unilaterals,
sinó que entre A, B, C etcètera en
relació a la submissió i la simetria hi
ha simetria. No és un qui decideix, religió. 1. Crec necessari marcar
sinó que tots decideixen junts i això una distinció entre les actituds en les
24. Breu diccionari Tugendhat 24
quals és implícita la creença en un responsabilitat.1. El problema
ésser personal i sobrenatural, i
real de la llibertat de la voluntat, el
aquelles en què no ho està. Per això
problema que ha preocupat durant
utilitzo la paraula religió només per
segles a la tradició filosòfica, no ha
referir-me a cosmovisions o a actituds
estat el que es pot exemplificar en el
en les quals hi ha implícita aquesta
moviment d´un dit, sinó el problema
creença en un ésser personal. És obvi
de la responsabilitat. ¿Com s´ha
que les persones tendeixen a donar
d´entendre que ens podem
un sentit a aquelles coses que se'ls
responsabilitzar dels nostres actes i
presenten com a contingents, a
retreure´ns recíprocament així també
interpretar-les intencionalment, com
a nosaltres mateixos? Una
a acció d'un ésser personal
responsabilització com aquesta
sobrenatural. 2. Des del punt de vista
implica que la persona pot controlar
de la història cultural, és possible
el que ella vol. Depèn del voler de la
afirmar que sempre, o en general, els
persona, quins volers van a ser
humans han sentit la necessitat
efectius. És aquí on té sentit parlar no
d'agrair a un ésser sobrenatural i
només de llibertat d´acció, sinó de
personal l'existència de certes coses,
llibertat de voluntat. Depèn de mi si
per exemple, la nostra pròpia
em decideixo a actuar segons un voler
existència, o la del ser estimat. Què
o segons un altre. El voler reflexiu,
passa amb aquesta necessitat i amb
l´objecte del qual són els desitjos o
la nostra actitud en relació amb
volers que un troba en si mateix. Això
aquestes situacions, quan ja no ens
òbviament és un fenomen
resulta possible donar les gràcies a
específicament humà. També en el
algú? Que sembla perdre's una forma
cas dels animals es pot parlar de
específica de transcendència,
llibertat d´acció, però no atribuïm
canviada ara en estèril
responsabilitat als animals, tot i que
superficialitat. 3. No solament no hi
també poden moure les seves cames
ha cap raó per creure en un ésser així,
quan volen.2. Una persona només pot
sinó que, precisament, el fet que el
ser considerada responsable si
necessitem de manera tan
realment té la capacitat de suspendre
manifestament peremptòria
els seus desitjos i actuar segons les
constitueix una raó contrària molt
seves raons, i no sempre està clar si
evident que la fe en Déu equivaldria
això és així i en quina mesura. 3.
al que, si tractéssim d'assumptes
Quan ja no puc declinar la meva
empírics, anomenaríem una
responsabilitat en altres factors,
al·lucinació. Amb tot, és igualment
aleshores tot depèn de mi, és
comprensible que, malgrat
indeterminat, Això no es segueix del
l'evidència contrària, centenars de
que entenem per voluntat, sinó pel
milions de persones creguin en Déu,
contrari del que entenem per
ja que resulta més natural prendre
intentar, esforçar-se, decidir i
aquesta necessitat per una raó que
responsabilitzar (correlativament:
per tot el contrari. (Filosofia, mística i
saber-se responsable). Aquestes
religió)
activitats i estats estan lligats
inevitablement a la perspectiva del
"jo", i el que les desenvolupa o se sap
25. Breu diccionari Tugendhat 25
en ells, sap també que el grau del seu En alguns casos s´és responsable en
esforç i l´objecte de la seva decisió relació amb algú d´alguna cosa (de
depenen únicament de raons i afectes, determinades tasques), per exemple,
però atès que en aquests espais es un criat o un ministre, o també un
troben entre diferents raons i infant en relació amb la seva mare.
diferents afectes, sap que depèn en Quart sentit. Diem "és una persona
última instància de si mateix. I sap responsable" i volem dir que es pren
que, després d´haver actuat d´una les seves responsabilitats
manera o una altra, només ell (i no seriosament, que és fiable en relació
els seus afectes i motius) pot ser amb elles. (Libre albedrío y
responsabilitzat tant pels altres com determinismo)
per si mateix. (Libre albedrío y
determinismo)
sentiments morals. El fet que
en una societat moral certes normes
responsabilització. Primer estiguin acceptades significa que els
sentit. En un primer significat hom pot membres de la societat exigissin el
dir que x és responsable de y, quan compliment de les normes
tant x com y són esdeveniments i x és recíprocament, i això significa alhora
una causa destacable de què y hagi que tenen els sentiments morals en
succeït, "destacable" perquè no es pot relació amb aquestes
anomenar una única x que sigui una normes.Normalment, una societat
causa suficient de y. Per exemple, el humana no sanciona arbitràriament
terratrèmol fou responsable de què la certs comportaments: els membres
causa s’ensorrés, però si la casa d´una societat moral han de
haguès estat construïda d´altra considerar com justificades les
manera, etcètera, no hagués estat actituds afectives envers les normes.
ensorrada pel terratrèmol. Segon Així que no es pot dir: o justificació o
sentit. En un sentit més determinat i sentiment, sinó que el que es justifica
significatiu, parlem de és que s´exigeix el compliment
responsabilització quan x no és un d´aquestes normes, i això significa
esdeveniment sinó una entitat i més precisament que es justifica tenir els
en concret una persona a la que sentiments morals envers aquestes
podem imputar que l´hagi fet: és normes. El que es justifica no és
"responsable de les seves accions". simplement que aquí s´ha d´actuar ,
Tercer sentit. Parlem de les sinó que actuar així ´s´ha de veure
responsabilitats d´una persona i com a bo, i això significa que es
volem dir que ella és la responsable justifica tenir els sentiments morals
de determinades tasques, és a dir, se cap aquestes normes. (El problema de
l´imputa a ella com una càrrega que una moral autónoma)
aquestes tasques no s´hagin realitzat.
Així, per exemple, aquest metge és
responsable d´aquest pacient, o la
sistemes d´exigències
mare del seu fill, però també cada
persona de si mateixa (del seu futur). recíproques.(vegeu obligació
