FITXES DE TREBALL A PRIMÀRIA

1. L’HORT, UN ECOSISTEMA
Invertebrat i plantes

3. INSECTES
6 potes
INSECTES
6 potes
ARÀCNIDS
8 potes
ARÀCNIDS
8 potes
CRUSTACI
S
10 potes
CRUSTACI
S
10 potes
MIRIAPOD
ES
moltes potes
MIRIAPOD
ES
moltes potes
MOL·LUSC
OS
MOL·LUSC
OS
ANÈL·LIDSANÈL·LIDS
ESPONGE
S
ESPONGE
S

4. • Són animals terrestres.
• Tenen el cos dividit en 3 parts: CAP, TÒRAX I ABDOMEN
• El CAP hi porta les antenes, l’aparell bucal, el ulls.
• El TÒRAX té tres parells de potes i dos parells d’ales.
• L’ABDOMEN té onze segments sense apèndix.
• La respiració és traqueal, amb un sistema de tubs que s’estén per
tot el cos.
• La reproducció es realitza per fecundació interna, però el
desenvolupament de l’embrió és extern.
• En la transformació de jove en adult, l’organisme sofreix grans
canvis que s’anomenen METAMORFOSI.
• Durant la metamorfosi, en la fase d’eruga, l’aspecte que presenta
és molt semblant a un cuc.
CARACTERÍSTIQUES DELS DIFERENTS ORDRES D’INSECTES:
• Sense ales i paràsits: puces, xinxes, polls...
• Amb les ales membranoses, llargues i molt bons voladors: els
espiadimonis, mosques
• Les ales anteriors curtes i endurides: les tisoretes.
• Perden les ales després del vol nupcial: els tèrmits.
• Les ales anteriors dures i les posteriors membranoses: els
escarabats.
• Dos parells d’ales i de potes adaptades per saltar: els grills, les
llagostes...
• Ales revestides d’escates que el donen color molt variats: les
papallones
• Viuen en colònies i es distribueixen la feina: formigues, abelles,...
Semblen bastonets de color verd: els insectes bastó.
INSECTESINSECTES

5. ARÀCNIDSARÀCNIDS
• Són artròpodes terrestres
• Les aranyes tenen el cos dividit en dues parts: el CÈLOFA-TÒRAX i
l’ABDOMEN.
• El CÈLOFA-TÒRAX tenen de quitina, que forma un esquelet
protector.
• En la part frontal del cèlofa-tòrax hi trobem quatre parell d’ulls
senzills i dos apèndixs verinosos acabats en una ungla (quelícers).
• Al costat de la boca tenen el maxil·lípedes, que semblen petites
potes.
• A la part del tòrax tenen quatre parells de portes llargues i
articulades que els serveixen per desplaçar-se.
• L’ABDOMEN està recobert per una cap de quitina. En la cara
ventral es poden veure dos orificis respiratoris i més avall un orifici
respiratori traqueal. Al mig de l’abdomen hi a l’orifici genital.
• Quasi al final de l’abdomen hi ha tres parells de fileres, molt a prop
una de l’altra que són les que segreguen el líquid viscós que
solidifica al contacte amb l’aire i forma la seda per construir les
teranyines. Al final de l’abdomen es troba l’anus.
• Les aranyes són depredadores, s’alimenten d’insectes que
capturem amb les teranyines i que paralitzen amb el verí dels
quelícers.
• La reproducció és ovípara. Els ous són postos per les femelles a la
tardor i la mare mor poc després. A mida que van creixen passen
per diverses mudes fins arribar a l’estat adult.
ALTRES ARÀCNIDS
Paparra
Escorpí
Opilió

6. ANÈL·LIDSANÈL·LIDS
EL CUC DE TERRA
•Invertebrats que tenen el cos allargat i segmentat de color vermellós,
d’una longitud de 9 a 30 cm.
•Viuen en medi terrestre humit, excavant galeries en el sòl.
•Tenen respiració cutània, fan l’intercanvi de gasos a través de la pell
humida.
•Són ovípars i hermafrodites (dada cuc té dos parells de testicles a les
anelles 10 i 11 i un parell d’ovaris a l’anella 13). Aquestes anelles són
més gruixudes que les altres i s’anomenen “clitelo”.
•Tenen aparell digestiu. S’alimenten de la matèria orgànica que porta la
terra que s’empassen.
•Tenen aparell excretor per on expulsen l’orina a l’exterior.
•Quan el cuc es desplaça sempre ho fa amb el cap endavant, encara
que no es diferencia de la resta del cos.
•No tenen ulls.
•Es desplacen reptant, mitjançant la contracció de les seves anelles.
•Tenen aparell circulatori, amb sang vermella, a causa de
l’hemoglobina.
•Té una elevada capacitat de regeneració, a partir d’una part del seu
cos por reproduir-se
•Fa galeries vertical i horitzontals sota terra de tal manera que porten a
terme una doble missió en benefici de l’agricultura: de tipus mecànic,
en fragmentar el terreny i fer-lo més permeable; i de tipus químic, ja
que quan avança empassa terra que, en passar pel seu tub digestiu,
abans d’expulsar-lo per l’anus, s’enriqueix en nitrogen.
•Passen l’hivern a les galeries, enfonsat sota terra. Quan fa bon temps
pugen cap a la superfície sobretot en temps humit i de nit.

7. EL CUC DE
TERRA