4. En els últims anys, s'estan produint grans canvis en la nostra societat
en relació al paper de la igualtat d'oportunitats i del tracte entre hòmens
i dones. Això no obstant, hi ha un debat obert sobre els mètodes més
eficaços per a eradicar les desigualtats en la vida real. Per això, les
administracions públiques no hem de descansar en el nostre interés
d'eliminar qualsevol obstacle per a aconseguir que la legislació no siga
paper mullat sinó una realitat quotidiana, una igualtat plena.
L'àmplia presència de les dones en la vida pública i en llocs de
responsabilitat ens fa adoptar nous hàbits lingüístics. Es fa
imprescindible acabar amb la visió dels rols tradicionals i promoure la
visibilització de les dones tant en la història com en el llenguatge.
Per este motiu, en la construcció de les polítiques d'igualtat, l'Ajuntament
de Sagunt no vol perdre de vista la importància de les polítiques
lingüístiques, perquè, en massa ocasions, la dona encara continua estant
en desavantatge enfront de l'home. Fins que esta situació no canvie, no
aconseguirem una societat igualitària ni desfarem la discriminació de
les dones.
Sobre estos continguts tracta la guia que tens a les mans, un nou
document sobre com afecta la nostra concepció de les coses i de les
persones als usos lingüístics, i viceversa. No hem d'oblidar que el
llenguatge és important en la imatge subconscient que ens creem de la
nostra societat i de les persones que la componen i en la manera en què
les percebem i com les valorem. Només a través d'estos canvis podrem
ser un model per a les generacions futures, les quals aprendran per mitjà
de la llengua noves formes de percebre la realitat i adequaran a ella els
seus comportaments.
Es tracta d'una important guia que naix com a fruit de l'aposta de
l'Ajuntament de Sagunt per aconseguir una real i efectiva igualtat
d'oportunitats en tots els àmbits de la societat.
Davinia Bono Pozuelo
Regidora de la Dona
5. Els darrers anys, el marc normatiu en matèria l'Ajuntament en el Ple del 28 de setembre de
d'igualtat ha operat canvis notables que cal 2006, que en l'estratègia 1, objectiu 1.4 diu:
atendre. La mateixa Llei Orgànica, de març de «Facilitar instruments i recursos didàctics no
2007, d'igualtat efectiva entre dones i hòmens, sexistes a professionals que intervenen com a
tracta específicament i protegeix normativa- agents de socialització». Això es concreta en
ment el tema del llenguatge no sexista i la l'acció 31: «Elaboració de pautes per a una
ruptura d'estereotips sexistes en diferents comunicació no sexista dirigides a professionals
punts del seu articulat (Títol II, capítol 1, article dels mitjans de comunicació i de la mediació
14, apartat 11; Títol II, capítol 2, article 24; Títol social en general». El Pla d'Igualtat de Gènere
II, capítol 2, article 28, punt 4). La promoció de 2006-2010 estableix aquestes estratègies,
la igualtat efectiva entre dones i hòmens és una objectius i actuacions per a dur a terme
assignatura pendent en molts àmbits de la l'actuació transversal al si de l'Ajuntament de
societat. Una manera de contribuir a aquest fi Sagunt per a l'eliminació de l'ús sexista, tant a
és capacitar, en els processos de socialització, nivell escrit i oral, presencial i telefònic, així com
els agents implicats, entre els quals els mitjans també en els mitjans de comunicació social de
de comunicació exerceixen un paper central. l'Ajuntament (BIM, web...). És a dir, té vocació de
ser un instrument per a la dinamització d'igualtat
L'Ajuntament de Sagunt va publicar l'any 2006, i per al canvi social necessari, que permeta
en coedició amb l'Oficina de Promoció i Ús del avançar cap a la realitat de Sagunt com a
Valencià de la Confederació Sindical CCOO PV, referent de municipi igualitari.
l'opuscle Criteris de llenguatge no sexista, com
una de les accions del Pla d'Igualtat de Gènere Per tant, aquest material està dirigit
del nostre Ajuntament. En línies generals, aquell especialment a professionals que necessiten
manual continua sent vàlid per al personal dels reciclar i ajustar els seus coneixements en
diferents departaments de l'Ajuntament i per matèria de llenguatge no sexista, en general, i
als mitjans de comunicació de titularitat pública en la transmissió d'informació no sexista en la
municipal. La realitat, però, és més àmplia i la xarxa, en particular. A més de complir la seua
nostra ciutat i comarca compten amb un ampli funció formativa, es converteix en una eina que
ventall de mitjans de comunicació propis i de facilitarà la difusió per a la sensibilització de la
delegacions de premsa, ràdio i televisió ciutadania en matèria de violència, gènere i
centralitzades a Sagunt, per a les quals oferim igualtat d'oportunitats, i que podrà ser utilitzada
ara uns consells que els ajudaran a practicar un pel personal tècnic i professional. Igualment,
ús del llenguatge més igualitari, modern i de posa a la disposició d'aquestes i d'aquests
qualitat. professionals eines per a afrontar els canvis
legislatius i estratègics que s'estan produint en
Aquesta publicació sobre l'ús no sexista del aquesta matèria, per tal de facilitar la concreció
llenguatge pretén servir com a instrument per de la igualtat de gènere com a eix transversal
a complir les actuacions previstes en el Pla amb la finalitat de millorar la vida de les
d'Igualtat de Gènere (2006-2010), aprovat per persones en general i de les dones en particular.
5
6. 1. Sobre els usos sexistes en la comunicació habitual
2. Criteris generals i específics per a l'ús del llenguatge no sexista en el treball
diari dels mitjans de comunicació social
3. Recomanacions per a l'ús no sexista en els mitjans de comunicació local
a) Causes d'un ús incorrecte de la llengua
b) Recomanacions generals per a l'ús d'un llenguatge no sexista en la informació
escrita i audiovisual
c) Recomanacions per a no utilitzar imatges sexistes en la fotografia, disseny
gràfic i publicitat
4. Com podem abordar millor les situacions informatives de violència de gènere
6
8. El llenguatge és l'instrument que interpreta la reflecteix el sistema de pensament col·lectiu i
nostra vida i per això hem de pensar que aquesta amb ella transmetem una gran part de la manera
utilització no és un bé menor. Per mitjà del de pensar, sentir i actuar de cada societat.
llenguatge ens comuniquem, reflectim la realitat Coincidim amb qui busca arguments per a
i transmetem valors que poden canviar-la o desmentir el sexisme lingüístic en el fet que la
perpetuar-la, que condicionen el nostre llengua no és sexista en si mateixa, però, al
pensament i comportament i, per tant, també el contrari, considerem que sí que ho són els usos
nostre desenvolupament social. Si allò que que en fem. A més, qualsevol llengua és un
transmetem amb el nostre ús del llenguatgeja sistema flexible, viu i en evolució permanent que
siga de forma escrita, verbal o visualés un disposa dels recursos per a ser actualitzada i
missatge basat en estereotips o prejudicis, per a respondre a les necessitats i als reptes de
estarem contribuint a arrelar-los en les nostres cada moment històric.
relacions de convivència. De la mateixa manera, L'ús sexista del llenguatge és el reflex d'una
si quan parlem reproduïm l'ocultació de les dones societat androcèntrica en què es valoren les
sistemàticament, estarem contribuint a una capacitats i funcions dels hòmens i s'oculten o
major invisibilització. no es reconeixen les de les dones. Molts dels
Les paraules denominen les coses, i des dels documents informatius i administratius que
primers estadis de la socialització aprenem a s'elaboren són un reflex d'això, ja que prenen el
agrupar la forma i les idees (la realitat) que hi masculí com a punt de referència.*
ha darrere de cadascuna. Qualsevol llengua
* Volem agrair l'amabilitat del Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament d'Aldaia, que ens ha facilitat alguns documents de treball que han orientat l'elaboració
d'aquest opuscle.
8
9. QUINES ACCIONS ES
PODEN PRENDRE I COM
ES PODEN DUR A TERME
Quines accions?*
-Analitzar l'ús inconscient que fem del llenguatge per a transformar-lo en un ús conscient.
-Compromís cívic a favor d'un ús no sexista, no discriminatori i no androcèntric del llenguatge en
qualsevol de les seues manifestacions (escrit, oral i visual).
-Garantir l'ús d'un llenguatge no sexista en tots els textos i imatges, tant els d'abast i difusió interna
com pública.
-Incloure l'ús no sexista del llenguatge com a requisit que han de complir els mitjans públics i privats
que compten amb la participació o la publicitat de l'Ajuntament.
-Facilitar formació pràctica sobre l'ús no sexista del llenguatge als equips de redacció.
*Adaptació de la guia pràctica La inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques locals del Camp de Morvedre. Ajuntament de Sagunt, 2004; p. 71.
9
10. Com?
• Parant atenció en el fet que el gènere gramatical masculí no siga utilitzat amb un valor universal
o genèric. Per exemple, parlant de «la humanitat» en compte de «els hòmens» quan ens referim a la
totalitat d'hòmens i de dones.
• Tenint cura de no restar importància o valor, per mitjà del llenguatge, a les característiques i/o
comportaments atribuïts tradicionalment a les dones. Per exemple, evitar expressions del tipus
«marujeo», «ser una maria», etc.
• Procurant de no ocultar o invisibilitzar les dones en l'ús del llenguatge. Per exemple, evitar
expressions com «la història de l'home».
• Valorant convenientment l'ús de metàfores, frases fetes o refranys que puguen resultar denigrants
o discriminatoris, o fins i tot acudits, encara que formen part del costum popular i puguem suposar
que atrauran el públic lector o televident. Per exemple, «ser la reina de la casa», «la dona i l'hort, un
sol amo».
• Eliminant expressions i imatges sexistes.
• Utilitzant exemplificacions sobre diferents papers i característiques de dones i hòmens no
convencionals.
• Utilitzant exemples que permeten donar valor per igual a allò que tradicionalment fan les dones i
els hòmens.
• Procurant utilitzar una quantitat igualitària de personatges femenins i masculins.
• Mostrant una realitat canviant cap a models igualitaris basats en la corresponsabilitat domèstica
i social.
10
11. 2
CRITERIS GENERALS I
ESPECÍFICS PER A L'ÚS
DEL LLENGUATGE NO
SEXISTA EN EL TREBALL
DIARI DEL PERSONAL
DELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ SOCIAL
12. Malgrat que en un text escrit, o quan parlem, 1. Elaborar models i documents tipus amb
sempre podem fer explícita l'aparició dels dos perspectiva de gènere.
gèneres, convé fer servir un mot col·lectiu,
genèric o abstracte per tal d'evitar fer un escrit 2. Com a norma general, aplicar la «regla
enfarfegat amb massa repeticions. Ara bé, el fet d'inversió», és a dir, substituir la paraula d'un
d'utilitzar aquest tipus de paraules té un determinat gènere per l’altre: si la segona frase
inconvenient i és que dilueixen els subjectes. és ofensiva per a un dels dos sexes o exclou
Per tant, no sempre ens convindrà usar aquests l'altre, segur que la primera també ho és.
mots i pot ser més útil l'ús de paraules més
personalitzades (en compte d'empresariat, fer 3. No utilitzar el genèric masculí com a
ús d'empresària…). integrador dels dos sexes, perquè amb això les
dones continuen sent invisibles en el llenguatge
També cal tindre en compte que no sempre hi ha exprés i simbòlic. Cal tindre en compte que les
paraules genèriques per a tots els casos, ni els paraules són un instrument de poder, i «pesen»
masculins fan una exclusió sistemàtica de la per allò que diuen, però també pel que ometen
referència a dones. o exclouen.
Cal parar esment en el fet que l'ús d'una paraula 4. Utilitzar les paraules autènticament neutres
d'aquest tipus (genèrica o col·lectiva) no implica més adequades.
que tothom interprete que també es fa
referència a les dones (el professorat, la 5. Fer servir les oracions en relatiu (qui...).
regidoria), perquè hi ha persones que encara
pressuposen la presència exclusiva dels hòmens 6. Utilitzar termes epicens (nom comú que, amb
en aquest tipus de faenes. De tota manera, un sol gènere gramatical, masculí o femení, puga
independentment de quina siga la interpretació designar el masculí o el femení indistintament
subjectiva que se'n faça, fruit de l'educació o conjuntament).
rebuda al llarg dels anys, amb l'ús d'aquestes
fórmules genèriques el llenguatge és respectuós 7. Evitar l'ús exclusiu del masculí per a referir-
amb les marques sexistes, que és en definitiva se a oficis, càrrecs, etc., especialment quan qui
el que ara ens ocupa. el realitza és una dona.
Per tant, aquests usos no fan que les dones 8. Evitar la utilització del masculí singular i del
siguen més visibles, però sí que el masculí no hi masculí plural que acompanya un nom de gènere
predomine ni domine l'escrit, cosa que pot comú, per a anomenar presumptivament un
considerar-se una passa en la lluita per la conjunt de dones i hòmens.
igualtat.
9. Controlar en els textos o discursos l'ordre
Com a criteris generals d'aplicació per a d'aparició masculina i femenina.
incorporar un llenguatge no sexista en el treball
diari, tal com preveu la normativa vigent, el 10. Evitar els problemes de concordança.
personal dels mitjans de comunicació social ha
d'observar els següents: 11. Evitar la subordinació del gènere femení.
12
13. I com a criteris específics:
a) Ús de mots genèrics reals: col·lectius, epicens i abstractes
Amb les paraules genèriques designem de forma real tant a dones com a hòmens.
Els noms abstractes poden tindre dues accepcions: per exemple, tutoria pot referir-se a l'acció
tutorial o a les persones que exerceixen aquesta activitat. En alguns casos, es poden posar aquests
noms per a generalitzar. També podem anteposar la paraula persona a la particularitat, i així evitarem
el tractament sexista o discriminatori.
Per exemple:
Expressió sexista Expressió no sexista
-Els funcionaris -El funcionariat
-Els alumnes -L'alumnat
-Els empresaris -L'empresariat
-Tutor -Tutoria
-Secretari -Secretaria
-Graduat -Grau
-Discapacitat -Persona discapacitada
-Emprenedor -Persona emprenedora
-Sol·licitant -Persona sol·licitant
A continuació presentem una relació d'algunes solucions genèriques, a partir de les quals se'n poden
generar moltes més:
- Administració - Alumnat
- Adolescència - Assemblea
- Advocacia - Assessoria
- Afiliació - Autoritats
- Agrupació - Categoria
- Alcaldia - Ciutadania. Ciutat
13
14. - Civilització grega. Poble grec. - Jurat
Persones d'origen grec - La intel·ligència humana
- Classe. Classe treballadora - Legislació
- Col·lectiu. Col·lectivitat - Llicenciatura
- Col·legi - Mà d'obra
- Colla - Mainada
- Comandament (militar) - Membres
- Comissió - Ment humana
- Comité - Militància
- Consell - Ministeri
- Conselleria - Minoria. Majoria
- Cos bombers. Cos mèdic - Natural de...
-Comunitat. Comunitat de votants. - Nòmina
Persones amb dret al vot. Comunitat escolar - Oficina
- Defensa - Pagesia
- Deganat - Part creditora. Part demandada.
- Delegació Part demandant
- Electorat - Persona. Persones
- Empresariat - Persona deutora
- Equip - Persona interessada
- Ésser humà - Persona de lletres. Persona lletraferida.
- Estudiantat Persona literata
- Executiva - Persona de negocis. Gent de negocis.
- Família Persona que es dedica als negocis
- Funcionariat - Persona de paraula. Gent de paraula
- Gent. Gent gran. Gerència - Persona que presenta la seua candidatura
- Grau (abans Llicenciatura o Diplomatura) - Persona representant
- Grup - Persona sol·licitant
- Humanitat. Espècie humana. Gènere humà. - Personal. Plantilla
Totes les persones. Tots els éssers humans - Personal de neteja
- Infància. Infantesa. La canalla. Les criatures - Persones adultes. Persones d'edat adulta
- Infermeria - Persones grans. Persones majors
- Jovent. Joventut - Poble. Població
- Judicatura - Població en atur
14
15. - Població estudiantil
- Població immigrant. Persones immigrants
- Població urbana
- Presidència
- Professió
- Professorat
- Professionals de la medicina. Cos mèdic
- Professorat. Personal docent
- Progenitors
- Proletariat
- Públic. Públic assistent a l'acte
- Quadres
- Rectorat
- Redacció
- Regidoria. Regidorat
- Representació
- Secció
- Secretaria. Secretariat
- Sector
- Servei/Servici
- Sindicat
- Titulació
- Tota la gent del barri. Les persones que viuen al barri
- Tresoreria
- Tropa
- Tutoria
- Veïnat
- Vicepresidència
- Víctima
- Voluntariat. Voluntariat de l'organització. Persones voluntàries
15
16. Així, cal utilitzar sempre que siga possible termes epicens (tenen doble gènere) o col·lectius en
compte dels termes marcats amb desinència masculina o femenina. Cal tindre en compte que quan
parlem d'una dona o ens hi referim a una, de la mateixa manera que si es tracta d'un home, utilitzarem
lògicament el femení o el masculí, segons corresponga.
No hem de fer esment de les dones com un grup a banda després d'una llista de masculins, si segons
el context aquests masculins també hi volen fer referència.
Per tant, hem de seguir les següents passes:
1. Col·lectius o epicens.
2. Si no és possible, utilitzarem les dobles formes senceres: hòmens i dones o viceversa. En cas
d'aparéixer amb article, també s'haurà de posar amb el gènere correcte.
Expressió sexista Expressió no sexista
-Treballadors -Treballadors i treballadores
-Adjudicataris -Adjudicataris i adjudicatàries
-Els consumidors -Els consumidors i les
consumidores
Els noms amb gènere comú no es repeteixen, encara que els articles que l'acompanyen han d'aparéixer
en les formes femenina i masculina.
Expressió sexista Expressió no sexista
-El denunciant -El/la denunciant
-El sol·licitant -El/la sol·licitant
-El demandant -El/la demandant
16
17. b) Ús de barres inclinades
S'empren molt en l'administració en models generals amb necessitats especials d'abreujament
(CIF/DNI, Sr./Sra., per exemple), però s'ha de tindre en compte que no s'han d'utilitzar en un text
ampli i encara menys que siga per a ser llegit. Si hi ha articles, aquests també es posaran en el gènere
que corresponga.
Expressió sexista Expressió no sexista
-Sr. -Sr./Sra.
-Fill -Fill/a
-Candidat -Candidat/a
-El xiquet -El/la xiquet/a
En els casos dels substantius que tenen una forma idèntica per al femení i per al masculí (epicens),
cal incloure les dues formes de l'article:
Expressió sexista Expressió no sexista
-El representant -El/la representant
-El pacient -El/la pacient
-Els components -Els/les components
c) Ús de pronoms i altres recursos gramaticals
Si no volem concretar el gènere perquè no sabem si la persona és home o dona, convé evitar l'ús de
el, els i aquells seguits del relatiu. Hi ha altres recursos al nostre abast més rendibles i gens sexistes,
com els pronoms indefinits algú, cadascú, hom, qualsevol, qui, tothom.
17
18. Expressió sexista Expressió no sexista
-Serà el jutge el que determine -Qui jutge serà qui determine
-Ells reclamen coses diferents -Cadascú reclama coses diferents
d) Ús del símbol @
Aquest símbol no es pot emprar en valencià perquè no funciona. En castellà, en canvi, malgrat que
el seu ús no és recomanable, s'utilitza en moltes ocasions, sobretot en publicitat. Soluciona el
problema en el llenguatge escrit, però no en l'oral. Pot ser vàlid com a últim recurs, però l'alternativa
ha de ser una altra de les que hem esmentades.
En resum, podem concloure que:
1. El text s'ha de poder llegir i entendre a la primera, sense cap dificultat. Això és el més important
per damunt de tot.
2. El més recomanable (per tal d'evitar l'ús sexista en la comunicació) és la combinació de recursos
en un mateix text.
18
20. Si seguim els criteris generals i específics D'altra banda, el sexisme és l'assignació de
descrits, s'han de remarcar unes recomanacions valors, capacitats i rols diferents a hòmens i
específiques en el tractament del llenguatge dones exclusivament en funció del seu sexe,
periodístic en els nostres mitjans de desvaloritzant tot el que fan les dones davant
comunicació social per a un ús no sexista del el que fan els hòmens, que és allò que es
llenguatge informatiu. considera que està bé, «el que té importància».
La comunicació informativa oberta (escrita i Fem un ús sexista i androcèntric del llenguatge
audiovisual) té una incidència especial en perquè vivim en una cultura sexista i
l'educació i la cultura. Per això, cal introduir la androcentrista en què es valoren les capacitats
perspectiva de gènere en els mitjans de i funcions atribuïdes als hòmens, però no es
comunicació, mitjançant la utilització reconeix el valor social d'aquelles capacitats i
d'estratègies gramaticals i sintàctiques per a funcions que són atribuïdes a les dones. A través
compaginar un estil periodístic correcte amb un del llenguatge reflectim aquesta realitat
llenguatge respectuós i més concret. desigual però també la reforcem, ja que a pesar
de la profunda transformació que ha ex-
a) Causes d'un ús incorrecte de la llengua perimentat el paper social de les dones, els
Totes les mirades, totes les cosmovisions, estan missatges transmesos continuen mostrant una
esbiaixades per diferents condicionants socials imatge parcial i les situen en una posició
(ètnia, sexe, edat, religió, ideologia, etc.). subordinada respecte dels hòmens. El sexisme
L'androcentrisme és una manera de mirar, una no està en la llengua, sinó en la ment de les
cosmovisió, i com a tal està esbiaixada. En persones.
aquest cas, el biaix és per sexe i prové de Ja hem dit més amunt que no podem parlar de
considerar els hòmens com a subjectes de llenguatge sexista, sinó d'ús sexista del
referència i les dones com a éssers dependents llenguatge, ja que la llengua, per la seua varietat
i subordinats a ells. L'androcentrisme re- i riquesa, ofereix moltes possibilitats per a
presenta, per tant, la consideració dels hòmens descriure una realitat i per a expressar tot el
com el centre i la mesura de totes les coses. que la nostra ment és capaç d'imaginar.
Darrere de la paraula home no sabem si es pretén Per tant, totes i tots podem fer un ús correcte
englobar les dones: si és així, aquestes queden de la llengua i expressar el que volem amb més
invisibilitzades, i si no és així, queden excloses. precisió. La llengua disposa dels elements
L'androcentrisme, com qualsevol altra cos- necessaris, tan sols hem d'escollir-ne els més
movisió o pensament esbiaixat, es reflecteix en adequats.
els usos de la llengua.
20
21. b) Recomanacions generals per a l'ús d'un llenguatge no sexista en la informació escrita i audiovisual
-Evitar l'ús exclusiu de termes masculins. L'ús del gènere gramatical masculí com a genèric per a fer
referència tant a hòmens com a dones pot excloure les dones («Els xiquets estaven jugant a bàsquet»)
o pot invisibilitzar-les («Destacats escriptors, filòsofs, historiadors, psiquiatres i humanistes»). Usar
el gènere gramatical masculí per a referir-se a un grup mixt exclou les dones de determinats llocs
o àmbits socials o invisibilitza la seua existència, el seu treball, l'aportació a la cultura... Considerar
que el gènere gramatical masculí engloba el femení genera confusió, és ambigu i erroni. El masculí
no és un genèric ni és ambivalent, i això es reflecteix en molts dels anuncis d'ofertes d'ocupació que
apareixen en la premsa i en les publicacions oficials.
-Evitar sempre que siga possible els doblets de gènere (exemple: xiquets i xiquetes). Ajuda molt la
utilització d'epicens (nom que amb un sol gènere gramatical designa els dos sexes), així com paraules
neutres o genèriques (infància, joventut, alumnat, persones majors, adolescència, personal,
professorat, ciutadania, afiliació, funcionariat, direcció...).
-Evitar totalment estereotips que posen valors distints a les dones i als hòmens, i així conformen
una falsa realitat que cal evitar.
Exemples:
-Home = agressivitat -Dona = tendresa
-Home = valentia -Dona = por
-Cotxe de papà -Aspiradora de mamà
-Utilitzar el pronom impersonal es, gerundis, passives reflexes o perifràstiques i desviacions
semàntiques per a evitar l'ús exclusiu del masculí.
21
22. Recomanable No recomanable
-Sempre es critica sense aportar solucions -Els ciutadans critiquen sense aportar
-Treballant es pot aconseguir el canvi solucions
-Es proposaran solucions -Si els polítics treballem, podem aconseguir
-La renda per càpita a Sagunt és… el canvi
-Els membres del govern proposarem
solucions
-Els saguntins tenen una renda per càpita...
-Corregir l'enfocament androcèntric de la nostra expressió i evitar anomenar les dones com a
dependents, complements, subalternes o propietat dels hòmens.
Recomanable No recomanable
-En la festa, les persones convidades -En la festa, els convidats i les seues dones...
-Passar l'oració a activa per a evitar la dificultat de concordança en el cas de la passiva.
Recomanable No recomanable
-La directora va convocar les mestres -Les mestres i el monitor van ser
i el monitor convocades i convocat per la directora
22
23. -Abandonar el prejudici que fa identificar treballs amb sexes.
Sovint expressem la realitat no com és, sinó tal com la tenim interioritzada. És a dir, verbalitzem
opinions prèvies (prejudicis) sobre el repartiment tradicional del treball per sexes, atribuint funcions
laborals diferenciades.
Recomanable No recomanable
-El personal de neteja -Les dones de neteja
-La consergeria, el personal de la -El conserge
consergeria -Els metges i les infermeres
-El personal mèdic o el personal de salut -Els pilots i les hostesses
-El personal d'aviació, el personal de vol,
els membres de la tripulació
-Combinació de diferents possibilitats. Els múltiples recursos de què disposa la llengua ens permeten
elaborar discursos variats, no repetitius, precisos i no esbiaixats, sense haver de renunciar a l'estètica
i a l'economia del llenguatge. En qualsevol cas, recordem que la funció principal de la llengua és la
comunicació, i millor si és de qualitat. Aquesta comunicació serà òptima com millor reflectisca la
realitat d'allò que volem explicar.
c) Recomanacions per a no utilitzar imatges sexistes en la fotografia, disseny gràfic i publicitat
institucional
Les imatges són recursos essencials per a la persuasió i la implantació de models i pautes de conducta,
i sovint traslladen l'anàlisi i la reflexió. Per això, és important fer-ne un bon ús, sobretot si tenim en
compte la gran implantació que tenen els mitjans audiovisuals en l'actualitat.
Com a norma general, no s'han d'utilitzar imatges sexistes, denigrants o discriminatòries cap a la
dona, tant en la fotografia de la premsa escrita o pàgines web com en mitjans audiovisuals, disseny
gràfic o publicitat institucional.
Per a utilitzar les imatges més adequades, la millor opció és saber identificar les que transmeten un
missatge sexista i discriminatori contra la dona.
23
24. INDICADORS PER A DETECTAR EL SEXISME EN LA IMATGE
Són imatges sexistes aquelles que:
-Fan invisibles les dones sota el genèric masculí.
-Exclouen, discriminen, parodien o agredeixen les dones.
-Utilitzen missatges masclistes.
-Tracten les dones com a éssers dependents respecte dels hòmens.
-Transmeten la idea que les dones han de ser mantingudes pels hòmens.
-Identifiquen les dones sols com a mestresses de casa i mares.
-Transmeten la idea que les tasques domèstiques són sols exclusives de les dones.
-Transmeten rols i estereotips de gènere.
-Obliden els valors intel·lectuals de les dones i tan sols realcen el físic.
-Presenten les dones com a mers objectes eròtics i sexuals.
-Hi apareixen les dones en professions, treballs o posicions de menor rellevància que els hòmens.
RECOMANACIONS
És bona idea Cal evitar
-Buscar imatges amb un contingut de -Utilitzar estereotips per a aconseguir més
qualitat garantida, que no resulten publicitat.
estereotipades. -Utilitzar dones com a reclam sexual
-Redactar el text del missatge i el suport publicitari.
audiovisual de manera no sexista i directa. -Mostrar dones només en actituds passives,
-Mostrar dones i hòmens interactuant per de mera exhibició o automatitzades
igual en l'entorn (treballant, practicant un (tombades al sol, fent de models publicitaris,
esport, passejant, etc.). com a acompanyants, etc.).
-Valorar les característiques i la riquesa -Mostrar només hòmens en actituds actives
pròpia de l'entorn. i esportives (parlant amb altres persones,
-Promocionar els espais i recursos d'oci que conduint, treballant o practicant un esport).
hi ha a la zona, sense més reclam que les -Utilitzar missatges ambigus que porten a
instal·lacions. equívocs sobre allò que s'inclou en el servei
-Destacar, entre els valors promocionables, dels recursos i instal·lacions d'oci.
el compromís amb la igualtat dels municipis -Oferir una imatge sexista.
de la comarca.
-Explicitar la presència dels dos sexes en les imatges, missatges institucionals, veus en off i campanyes
de sensibilització ciutadana. Transmetre la idea de l'existència de dos sexes i exercir indistintament
funcions en els àmbits privat i públic.
24
26. El tractament informatiu sobre la violència de contra les dones i no un assumpte privat. Per
gènere ha variat durant els últims anys. Abans, tant, parlem d'un problema social, i es falta a la
els maltractaments s'atribuïen a la gelosia, a la veritat si es presenta la notícia d'una agressió
passió, a l'amor, a la infidelitat, a l'alcohol o als com un cas aïllat o individual.
nervis, però actualment sabem per què es
produeixen, qui són els agressors, qui en són les 3. No caure en estereotips, prejudicis o tòpics
víctimes, quines són les circumstàncies que els per a explicar la violència de gènere. Els
envolten i quin és l'abast i la magnitud del maltractes no són producte d'un fet passional,
problema. Per tant, la sensibilitat que podem sentimental o de gelosia; són delictes que poden
tindre cap al tema és totalment diferent. I arribar a crims. I com a tals, han de constar en la
aquesta sensibilitat no ens pot deixar neutres informació si volem que siga vertadera i
en la redacció de les notícies: hem de prendre- objectiva.
hi partit, sense faltar a la veritat dels fets. Cal
manifestar la repulsa cap als maltractaments, 4. Investigar també el que no es veu. Els
cap a qui els infringeix i cap a les autèntiques maltractes físics van també habitualment
causes que els provoquen. La redacció de la acompanyats de maltractes psíquics, amb les
informació ha de ser objectiva, però entenem corresponents seqüeles no visibles. La notícia
que la defensa dels drets humans, de la llibertat també ha de reflectir aquesta realitat amagada.
i de la dignitat de les dones víctimes dels
maltractaments mai no ha de ser contradictòria 5. Distingir clarament entre víctima i agressor.
amb l'objectivitat informativa.* Respecte de la persona agressora, el/la
periodista ha de tindre en compte que l'anonimat
Per a elaborar una bona notícia, vos detallem les li assegura impunitat. I encara que hem de
recomanacions següents: concedir-li la presumpció d'innocència fins que
una sentència ferma condemne, per a explicar
1. Situar la violència domèstica en el marc dels el cas s'hi haurà d'incloure el seu historial i les
drets humans. Els maltractes a les dones són seues dades penals. Respecte de la víctima, hem
una violació dels drets humans, ja que eliminen de ser sempre exquisits en el seu anonimat, i el
la llibertat i la dignitat de les persones. rigor informatiu exigeix una mínima explicació
de la seua història.
2. Evitar presentar la notícia desconnectada
d'altres similars. Els maltractes són una violència
*
Si voleu més informació sobre aquest tema podeu consultar la publicació bilingüe següent: UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS, Notícies amb llaç blanc.
Manual per a periodistes sobre la violència domèstica, en la qual estan basades aquestes recomanacions.
26
27. 6. Crear opinió i influir en la societat. Qualsevol pràctic per a les persones que encara no saben
notícia de maltractes ha d'incitar clarament al com actuar en aquests casos.
rebuig social d'aquest tipus de violència i no
recrear-se en cap interés malsà. Sempre que la 11. Defendre la conveniència d'utilitzar
notícia ho permeta, cal recordar que està l'expressió «violència de gènere». Davant qui,
l'alternativa de denunciar i enfrontar-se al per raons en principi merament gramaticals,
problema per a superar-lo, que altres dones ho recorre sovint a expressions alternatives com
han fet abans i han tingut èxit, que cada vegada violència masclista, violència sexual, violència
són més les que ho intenten i ho aconsegueixen. sexista, violència contra les dones, violència cap
Si remarquem l'existència d'una eixida podem a les dones, violència dels hòmens, violència
generar una actuació positiva en la víctima que domèstica, violència familiar i, fins i tot,
servirà d'exemple per al seu entorn. terrorisme domèstic, apostem per la utilització
del terme «violència de gènere» perquè és
7. No recrear-se en el sensacionalisme. Quan es l'abstracció cultural a través de la qual es
tracten els temes de violència s'ha d'anar sempre defineix amb intencionalitat ideologicopolítica
alerta de no sobrepassar la subtil línia que la discriminació de les dones. El seu ús en aquest
separa la informació que enganxa el públic àmbit fou pactat en el si de les Nacions Unides,
d'aquella altra que únicament explota el amb motiu de la Cimera de la Dona de Pequín
sensacionalisme o el sentimentalisme paralitzant. (setembre de 1995) per a disposar d'una
denominació d'acceptació universal que servira
8. Transmetre l'existència de suport social a les per a identificar la distinta posició històrica i
víctimes. actual d'hòmens i dones en la societat, així com
les conseqüències que se'n deriven.
9. Contrastar la informació amb diverses fonts
informatives. Si volem que la notícia tinga rigor 12. Assegurar que la violència contra les dones
informatiu, hem de comptar, a més de la versió és una violència ideològica, exercida pels
judicial i policial, amb l'opinió d'altres hòmens que les consideren un objecte de la seua
especialistes. propietat. Açò és així perquè la ideologia
patriarcal continua activa en els ciments de la
10. Donar també informació útil i comple- societat i s'acomoda als canvis que aquesta
mentària. Sempre que l'espai i el temps de la experimenta. Hem d'evitar adjectivacions i
notícia ho possibiliten, es recomana donar eufemismes per a descriure el que són
consells útils sobre com ajudar les víctimes i els atemptats contra la llibertat i la dignitat de les
recursos que té l'administració per a això. També dones en vulneració flagrant dels drets humans.
hem d'adjuntar telèfons útils. Serà especialment
27
28. 13. Respectar el dret de les persones individuals llocs destacats en els nostres mitjans. No s'ha
o jurídiques a no facilitar informació ni de relegar a les pàgines de successos o a les
respondre preguntes. Sense perjudici del deure notícies breus de societat, però tampoc allargar-
dels/de les periodistes d'informar i del dret ho exageradament ni artificialment tan sols per
constitucional de la ciutadania a ser informada, motius d'espai o temps. A més a més, és
ens correspon abstindre'ns d'insistir i assetjar essencial garantir el seguiment de la informació.
les dones i les seues famílies afectades per la Es recomana abordar casos concrets, ja que
violència per a obtindre informació o testimonis posar noms, cognoms i cara a la violència és
en contra de la seua voluntat. Ens concern la indispensable per a sensibilitzar. S'han de
responsabilitat de guardar l'anonimat dels llocs destacar aquelles dones que tinguen un discurs
on viuen, siguen domicilis particulars, cases clar, és a dir, que a més de contar el que han
d'acollida o centres de recuperació integral. La viscut, sàpien i puguen analitzar-ho.
nostra obligació és protegir, sobretot, la vida de
les dones, i evitar la seua identificació (llevat 18. Utilitzar els testimonis de terceres persones
que elles mateixes expressen el seu desig (veïnat o familiars) només si aporten dades
contrari). concretes sobre el cas i mai amb l'únic objectiu
d'allargar les cròniques. En general, els
14. Considerar important destacar el valor de agressors són hòmens sociables que tenen cura
les dones que denuncien maltractes per a no de la seua bona imatge; a més, la violència de
caure en la victimització, però sense crear falses gènere poques vegades té lloc al carrer. Per tant,
il·lusions. Les dones continuen insegures hem de desterrar testimonis i opinions del tipus:
després de donar aquest pas, de fet, la denúncia «era una parella normal», «s'estimaven molt»,
marca el punt de màxim risc perquè ni la justícia «mai no sospitàrem res», etc. Al contrari, hem
ni les forces de seguretat protegeixen la dona d'acudir a l'opinió dels experts.
amb el rigor i l'eficàcia que necessita.
19. Renunciar, en debats, seccions i programes
15. Identificació dels agressors. És fonamental d'opinió, a convidar persones que no rebutgen
per a evitar noves agressions i contribuir al nítidament la violència de gènere. L'elecció de
rebuig social, sempre ponderant la seguretat de les persones té molta importància per la funció
les víctimes. educativa i la influència dels mitjans de
comunicació en la formació de l'opinió pública.
16. No considerar la violència de gènere com a No és recomanable propiciar directament la
privativa d'un grup social, ètnic, cultural o notícia de casos particulars a través dels mitjans
econòmic. S'ha d'evitar qualsevol relació causa- si no hi ha una denúncia prèvia davant dels
efecte, tant pel que fa a la situació sociocultural organismes oficials pertinents. Per descomptat,
com a qualsevol de les circumstàncies personals s'ha d'evitar que patir o haver patit violència de
dels implicats. gènere servisca com a instrument d'auto-
promoció mediàtica i creixement o enriquiment
17. Lluitar perquè la violència de gènere ocupe personal.
28
29. GLOSSARI
Estereotip: Idea predeterminada o creença per la qual s'adjudiquen valors i comportaments a les
persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat, ètnia, etc.).
Gènere: Condició social (per oposició a la condició biològica) que estableix el comportament i les
actituds que es consideren apropiades i que són diferents per a hòmens i dones, que han sigut
apreses i evolucionen amb el temps i el context cultural.
Igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens: Absència de tota barrera sexista per a la participació
econòmica, política i social.
Ús sexista del llenguatge: Llenguatge que s'utilitza des de la perspectiva d'una realitat que exclou,
menysté i oculta les aportacions d'una part de la població per raó del seu sexe.
Sexisme: Actitud o comportament excloent i discriminatori respecte d'una persona per raó del seu
sexe.
Androcentrisme: Visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.
Epicé: Dit d'un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d'una espècie.
BIBLIOGRAFIA
-BUITRAGO, Alfonso; MORENO, Amparo; ROVETTO, Florencia (2008): ¿De quién hablan las noticias?
Guía para humanizar la información. Icaria.
-Criteris de llenguatge no sexista. Ajuntament de Sagunt CS CCOO PV, 2006.
-Guia pràctica. La inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques locals del Camp de Morvedre.
Ajuntament de Sagunt, 2004.
-INSTITUT BALEAR DE LA DONA (2001): Llenguatge no sexista. La comunicació: un recurs per a la
igualtat. Amadip.esment.
-LORENZO, Josemi: Análisis del impacto de género en la comunicación. Instituto de Investigaciones
Feministas.
-SENABRE, Enric (2007): Mira la tele... i pensa-hi! Per a entendre la televisió des de la filosofia.
Edicions del Bullent.
29
30. -RINCÓN, Ana i altres (1998): El lenguaje más que palabras. Propuesta para un uso no sexista del
lenguaje. Emakunde/Instituto Vasco de la Mujer.
-UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS (2002): Notícies amb llaç blanc. Manual per a periodistes
sobre la violència domèstica (bilingüe).
-Vegeu també l’apartat de recursos electrònics
SELECCIÓ DE RECURSOS ELECTRÒNICS
AGÈNCIES DE NOTÍCIES I MITJANS DE COMUNICACIÓ
AMECOPRESS
http://www.amecopress.net
Artemisa: Periodisme de Gènere per a Dones i Hòmens
http://www.artemisanoticias.com.ar/
CIMAC Notícies: Comunicació i Informació de la Dona
Http://www.cimac.org.mx
Les Penelopes: Agence Femmes Informations
http://www.penelopes.org/
SEMLAC: Servicio de Noticias de la Mujer Latinoamericana y el Caribe
http://www.redsemlac.net/
ASSOCIACIONS I XARXES DE PERIODISTES
Associació Espanyola de Dones Professionals dels Mitjans de Comunicació
http://www.nodo50.org/ameco/
Associació de Premsa de Cadis. Observatori de les Dones
Protocol d'actuació periodística i publicitària sobre igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens i
tractament informatiu de la violència de gènere
http://www.prensacadiz.org/observatorio/documentos/documento_4.pdf
Federació Dones Progressistes
http://www.fmujeresprogresistas.org/publisexista.htm
30
31. Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores
http://www.moncomunicacio.com/xarxa/
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere
http://foronairobi.blogspot.com/
MATERIALS I RECURSOS
Decàleg per a informar sobre Violència de Gènere en el diari Público
http://www.publico.es/espana/039014/publico/compromete/decalogo/ionformar/violencia/genero
Educar en Igualtat
http://www.educarenigualdad.org
Entidad de Comunicación y Ondas de Leganés
http://www.ecoleganes.org/
http://ecoleganes.org/mujeres/IMG/pdf/0_2103_1.pdf
FEMIPÈDIA http://www.femipedia.es/
FEMITECA http://www.femiteca.com/
Guia de Gènere. Junta d'Andalusia
http://guiagenero.mzc.org.es/GuiaTemaMedios_Comu.html
Miembras. Usos lingüísticos, políticos y sociales del lenguaje
http://miembras.blogspot.com/
Dones Precursores http://www.mujeresprecursoras.com
Observatori Andalús de la Publicitat no Sexista
http://www.iam-publicidad.org/
Codi deontològic en publicitat no sexista per a Andalusia
Quaderns del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/index.jsp
PORTALS DE GÈNERE I XARXES PER LA IGUALTAT
AHIGE http://www.ahige.org
Ciudad de Mujeres http://www.ciudaddemujeres.com
E-Mujeres http://www.e-mujeres.net
Mujeres en Red http://www.mujeresenred.net
Red Feminista contra la Violencia de Género http://www.redfeminista.org/
SinGENEROdeDUDAS http://singenerodedudas.com
31
