Unitat 1 de Ciències Socials.

1. UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR.
L’Univers és el conjunt de tots els astres i de l’espai que els conté. Un astre és qualsevol dels objectes celestes.
Les galàxies i les
constel·lacions
Les estreles i les
nebuloses.
Resum: En les nebuloses es formen les estreles, les estreles formen les constel·lacions i les constel·lacions formen les galàxies.
Són els principals components de l’univers.
Les galàxies són
agrupacions enormes
d’estreles
Les veiem com a taques lluminoses en forma el·líptica, espiral o irregular.
La Via Làctia és la nostra galàxia. Té forma espiral i es calcula que agrupa
200.000.000.000 (dos-cents mil milions) d’estreles de les quals el Sol és la més
pròxima a nosaltres.
Les contel·lacions
són agrupaments
d’estreles dins de les
galàxies
Les constel·lacions semblen figures, de les quals reben el nom:
L’Óssa Major, el Lleó o el Cigne són algunes d’elles.
Les
estreles.
Són astres que formen les galàxies.
Són esfèriques i estan fetes de gasos.
Emeten llum i calor a l’exterior degut a les reaccions nuclears que produeixen.
Les estreles es classifiquen
per:
la grandària De les nanes fins a les hipergegants
el color Roges, blanques, blaves...
Les
nebuloses.
Són núvols de gas i altres elements, es troben a les galàxies i dins seu és on es formen les
estreles.

2. UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR.
El sistema solar
Els planetes i els
satel·lits
Cosos menors del
sistema solar.
El cometa Halley, descobert per Edmond Halley en 1705, orbita al voltant del Sol cada 76 anys i és visible des de la Terra. Tornarà a
ser visible l’any 2062.
El sistema solar és el conjunt format pel l’estrela anomenada Sol, els huit planetes, que giren al seu voltant i
tots els astres que el componen.
El sistema solar pertany a la Via Làctia. El Sol és el centre i els planetes giren al seu voltant.
Un planeta és un astre esfèric que no emet llum pròpia i que gira al voltant d’una estrela.
El sistema solar té huit planetes.
Segons la
distància al Sol
es classifiquen en:
Planetes interiors Mercuri, Venus,Terra i Mart. S’anomenen terrestres perque tenen
una superficie rocosa i sòlida.
Planetes exteriors Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són gasosos, gegants i tenen anells al
voltant.
Els satel·lits són cossos més menuts que giren al voltant d’un planeta. El nostre satel·lit s’anomena Lluna.
Hi ha, també, satel·lits artificials que són per a comunicacions o meteorològics.
Els cosos menors del sistema solar són:
Cometes Són cosos formats per gel sec i que tenen una llarga cua. Descriuen òrbites de molta
durada al voltant del Sol.
Els fragments que desprenen s’anomenen meteorits i al penetrar en l’atmosfera
s’incendien formant les estreles fugaces.
Asteroides Són cosos metàl·lics. Són de grandària reduïda, l’òrbita pot creuar-se amb la de la
Terra, hi ha hagut xoques en el passat.
És concentren al cinturó d’asteroides que hi ha entre les òrbites de Mart i Júpiter.

3. UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR.
Com és la Terra?
Les capes de la Terra.
Les línies
imaginàries.
La Terra té forma esfèrica i aplanada. S’anomena forma esferoide.
Litosfera És la part sòlida de la Terra. Roques, terra, arena...
Hidrosfera Està formada per l’aigua. Mars, oceans, llacs, rius...
La hidrosfera és tres vegades més gran que la litosfera.
Atmosfera És la part gasosa que envolta a la Terra.
L’Escorça És la capa externa del planeta, està composta pels materials més durs.
El Mantell Està davall de la Litosfera. Són materials fundits a temperatures molt elevades.
El Nucli És la part més profunda de la Terra. La part central està formada per níquel i ferro. Se creu que
la temperatura pot arribar fins a 6000 ºC.
Eix Va del Pol Nord al Pol Sud i té una inclinació de 30º.
Per orientar-nos utilitzem unes línies imaginaries amb les quals formem quadricules. Són els paral·lels i els
meridians.
Paral·lels Circunvalen la Terra, son línies horizontals i paral·leles entre elles, d’ahí el seu nom. La més
gran és la que està al centre, s’anomena Equador i divideix el planeta en dues parts iguals
anomenats hemisferis: hemisferi nord i hemisferi sud.
Meridians Van del Pol Nord fins al Pol Sud, és a dir, són línies verticals. El meridià de referència
s’anomena meridià 0 o de Greenwich i passa per Lodres i Alacant.

4. UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR.
La Terra te dos movimets, un al voltant del seu eix, anomenar moviment de rotació i un altre al voltant del Sol anomenat de translació.
Moviments de
la Terra.
Moviments de
la Lluna.
Moviment
de rotació
És produeix al girar la Terra al voltant del seu eix. La Terra sempre gira en sentit contrari a les agulles
del rellotge, per eixe motiu veiem eixir el Sol sempre per l’est.
Cada dia, o cada 24 hores la Terra dona una volta completa i açò fa que hi haja nit i dia en eixe plaç.
Moviment
de
translació.
És produeix al girar la Terra al voltant del Sol. La inclinació de l’eix de la Terra fa que hi hagen les
quatre estacions. Quan a l’hemisferi nord és estiu a ‘hemisferil sud és hivern i al contrari.
Aquest moviment té una durada de 365 dies i 6 hores, per eixe motiu cada quatre anys afegim un dia.
L’any s’anomena bixest i el dia s’afegeix al mes de febrer, que és el més curt i passa a tindre 29 dies.
La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Té els mateixos moviments de la Terra.
Moviment
de rotació
És produeix al girar la Lluna al voltant del seu eix. El moviment de rotació de la Lluna dura el mateix
temps que el de translació, aproximadament 28 dies, i és produeix en el mateix sentit que la Terra,
per eixe motiu sempre veiem la mateixa cara de la Lluna. La part de la lluna que no veiem s’anomena
cara oculta.
Moviment
de
translació.
És produeix al girar la Lluna al voltant de la Terra.
Aquest moviment té una durada de 28 dies aproximadament.

5. UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR.
Fases lunars.
Eclipsis i
marees.
Des de la Terra veiem la Lluna en distintes posicions, segons on li pegue el Sol. I on estiga situada respecte de
nosaltres. Aquestes quatre posicion, que sempre es repeteixen en el mateix ordre són:
Lluna plena Quan està visible tota la cara de la lluna, ja que el Sol li pega de ple.
Lluna nova Quan no reflecteix la llum del Sol i no la veiem.
Quart creixent És el camí entre la lluna nova i la lluna plena i, a poc a poc, va veient-se cada vegada més.
Sembla una tallada de meló.
Quart minvant És el camí entre la lluna plena i la lluna nova i, a poc a poc, va veient-se cada vegada menys.
Sembla una tallada de meló.
Cada fase dura una setmana i tot el cicle uns 28 dies aproximadament.
Eclipsi de Sol és quan la lluna està interposada entre el Sol i la Terra i impedeix que pugam vore tot el Sol des de
la Terra.
Eclipsi de Lluna és quan la Lluna passa per l’ombra que projecta la Terra i desapareix, un temps, de la nostra
vista.
Els eclipsis poden ser totals o parcials.
Les marees són pujades o baixades del nivell del mar. Cada sis hores aproximadament la marea puja o baixa i
això es degut a la força d’atracció de la gravetat de la Lluna sobre la Terra.
Les marees són majors els dies de lluna plena i de lluna nova i s’anomenen marees vives.