IV Diumenge de Pasqua

2. El pastor amb l’ovella carregada a
l’espatlla ens parla molt del significat
que representa: la bondat, la tendresa
del bon pastor que es preocupa per
cadascú de nosaltres per salvar-nos
del perill, i portar-nos en aquells llocs
on estarem segurs i on trobarem
l’aliment que ens dóna força per lluitar
cada dia.
Jesús estima l'Església universal, sense
excloure ningú. Per això, un bon
seguidor de Crist ha de viure en
comunió amb els germans tenint
sempre un mateix denominador comú:
L'amor per la humanitat.

3. Pel baptisme som fills estimats de Déu,
ho reconeguem o no. Ho som perquè
hem estat estimats per Déu des del
principi. Donem mostra de que ho som
estimant a tothom.
Jesús camina davant nostre i ens
reconeix. Que aquesta CONFIANÇA ens
porti a viure una vida a desdir. Per això,
ens envia a ser pastors, i, a més, amb
una vocació universal, sense fronteres.
Tal com diu Jesús “Encara tinc altres
ovelles, que no són d’aquest ramat”.
L´amor de Jesús no té fronteres, ni
límits. Tota dona, tot home, té la
dignitat de fill de Déu.

4. Crist ha ressuscitat, Al·leluia,
i ens fa passar de mort a vida,
Al·leluia.
Avui per tota la terra,
el poble de redimits
canta Al·leluia,
Al·leluia.

5. He vist que naixia
una font d’aigua,
del costat dret
del santuari,
Al.leluia.
I tots aquells que ha tocat
aquesta aigua s’han salvat,
i diuen:
Al.leluia, Al.leluia
Aspersió amb l’aigua

6. Serviu al Senyor,
amb alegria.

7. MISERICORDIAS
DOMINI,
IN AETERNUM
CANTABO

8. La vostra pau Senyor,
il.lumini el nostre camí.
La vostra pau Senyor,
és la llum que ens guia.
Doneu-nos la pau,
la vostra pau,
Senyor Jesús,
doneu-nos pau

9. •Quan pressentim veient la branca nua, que
malgrat tot l’ametller florirà; quan esperem
al cor de la nit crua, la nostra alegria ningú
no ens la prendrà (2).
•Si en soledat vetllem el ble que crema per
si un amor ens allarga la mà; quan l’amistat
desbordi tot esquema, la nostra alegria
ningú no ens la prendrà (2)
•Jesús, d’abans, anava fent-nos veure
que allò que hom vol sempre ho pot abastar.
La fe, a la creu, s’arrapa com una heura, la
nostra alegria ningú no ens la prendrà (2)

10. QUAN MÉS US NECESSITO, SENYOR!
Us apropeu, al meu costat i em poseu a l'aguait
davant de tantes coses que debiliten
i distorsionen la meva amistat amb Vós.
Quan més us necessito, Senyor,
sou el bastó on em suporto i em sostinc
per no caure i poder-me aixecar.
Quan veig que el meu nom es perd en l'abisme,
sona la vostra veu clara i nítida que em diu:
AMIC, jo sóc el Bon Pastor.
I, comprovo una i altra vegada, que SI,
que sou el Pastor que guarda els meus pensaments en el dia.
Però US NECESSITO MÉS, SENYOR!
QUAN puc perdre’m en el superficial i no buscar l'essencial: l'Eucaristia.
Feu Senyor que no us vegi com una costum ni una tradició,
sinó que cada dia ressusciteu i em feu sentir
que puc ser millor per a glòria del Pare. Amén

12. ●Regína caéli laetáre, allelúia:
Quia quem meruísti portáre,
allelúia:
Ressurréxit, sicut dixit, allelúia:
Ora pro nobis Déum, allelúia.