1. Els expressius surma d’Etiòpia
Figura 1. Representació pictòrica del poblat surma.
Mireia Ferré Mateu
Grau d’Història

2. Introducció
 Són una ètnia seminòmada de l’Àfrica oriental
dedicat a l’agricultura i la ramaderia.
 Molt fidels a les seves tradicions : les lluites
amb bastons (donga) i les decoracions corporals
amb una sorprenent expressivitat.

3. Quin és el seu espai ?
 Geogràficament
parlant, el seu poblat
està situat al sud-est
d’Etiòpia. Aïllats per
muntanyes de més de
2.000m d’altura i per les
terres desèrtiques de la
frontera d’Etiòpia amb
Sudan. Espai geogràfic,
però a la vegada
domèstic, ja que es el
lloc material on resideix
aquesta tribu.
Figura 2. Situació geogràfica del poblat surma.

4. Un altre espai seria a la vora del riu Dama, lloc
on les nenes practiquen les seves habilitats
pictòriques. Aquest tipus d’espai el podem
classificar com a un espai d’oci.
Figura 3. Vora del riu Dama.

5. La relació amb altres espais/cultures
Pel que fa a les relacions amb altres cultures,
els surma tenen uns eterns enemics: els bumi.
Moltes guerres amb pobles veïns.
Dins de la societat surma, les hostilitats es
canalitzen a través del ritual anual del donga,
consisteix en un combat de bastons.

6. Les relacions entre homes/dones surma també
existeixen i es manifesten a través de
pintures corporals. Els homes ho fan
impressionar a les dones i intimidar
adversaris. Les dones és pinten la cara i els
per atraure als homes.
Figura 4. Dona amb la cara
i els pits pintats.
les
per
als
pits
Figura 5. Exemple pintura corporal d’un nen/home.

7. També tenen relacions amb la natura. L’aliment
de la sang és un bon exemple d’aquesta relació.
La sang l’extreuen a partir de la incisió en el coll
de la vaca amb una fletxa.
Figures 6 i 7. Exemple visual de les relacions dels surma amb la natura.

8. La seva visió del món
 Les tradicions dels surma juguen un paper molt
important. Valoren sobre totes les coses les tradicions
: les pintures del cos, les lluites de bastons i els plats
al llavi són la seva forma de vida. Per a ells, el seu
“tot” i la seva raó de viure se centra en aquestes
tradicions.
 Malgrat que estan imbuïts en la violència per motius
de subsistència, tenen molt de respecte a la vida. No
està ben vista l’agressivitat entre ells i si es produeix
la mort, té conseqüències socials (desterraments,
propietats confiscades...)

9. Figura 8. Els combats de bastons, molt tradicional en la seva cultura.

10. Figura 9. Dones surma, amb les respectives decoracions corporals.

11. Bibliografia i webgrafia
 Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic
Magazine. Edición especial, 39-62. (consultat el 10-10-2013).
 http://www.memoriaselectiva.com/?p=1009
 http://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_surma
 http://www.quadernsdebitacola.com/2013/03/tribu-surma-etiopia.html#
(consultat el 12-10-2013).
 http://www.youtube.com/watch?v=NwBBaDnk-90 (consultat el
12-10-2013).

12. Figures
 Figura
1.
Extreta de https://www.google.es/search?q=els+surma+d'Eti%C3%B2pia.
(Consultada el dia 14-10-2013).
 Figura 2. Extreta de : Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic Magazine.
Edición especial, 39-62. Concretament pàgina 42. (Consultada el dia 14-10-2013).
 Figura 3. Extreta de : Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic Magazine.
Edición especial, 39-62. Concretament pàgines 48-49. (Consultada el dia 14-10-2013).
 Figura 4. Extreta de https://www.google.es/search?q=els+surma+d'Eti%C3%B2pia&source.
(Consultada el dia 14-10-2013).
 Figura 5. Ídem figura 4. (Consultada el dia 14-10-2013).
 Figures
6 i 7. Extretes de http://www.quadernsdebitacola.com/2013/03/tribu-surmaetiopia.html#.Ul1S9NK8BmM. (Coonsultades el dia 14-10-2013).
 Figura 8. Extreta de https://www.google.es/search?q=lluites+de+bastons (Consultada el 14-
10-2013).
 Figura 9. Extreta de https://www.google.es/search?q=lluites+de+bastons (Consultada el dia
14-10-2013).