3. Feblesa de caràcter
ARGUMENT
Un home es desperta a mitjanit perquè ha sentit sorolls. Es tracta
d'un lladre. L’amo de la casa, el senyor Calders, intenta que el lladre
abandoni la seva actitud però aquest li diu que no hi podrà fer res
per la força ja que ell és més fort. Llavors l’amo li contesta que es
tracta de moral, que la gent no ha de robar. Seguidament el lladre li
explica la seva vida, ja que afirma que sent una mica de llàstima pel
senyor Calders; explica que ell mateix havia estat un home honrat
tota la vida i tenia una família feliç, un bon negoci i un bon nom en el
barri. Tenia la consciència tant neta que fins i tot el confessor
s’esgarrifa de l’avorrit que era.
Un dia es va adonar que el seu fill de 14 anys havia fugit amb la
minyona i al anar a explicar-li a la seva dona es va trobar amb una
carta seva que deia que estava cansada del seu ensopiment i que
marxava amb un altre senyor. A més a més, el seu soci li va prendre
el negoci i la gent del barri se’n reia d’ell. Llavors va decidir canviar
de vida. Ara, un cop s'ha fet lladre, tothom el respecta. Així que el
senyor Calders decideix marxar amb ell.
4. Feblesa de caràcter
PERSONATGES
Principals:
El lladre, que és un personatge rodó, ja que al principi és un home
que sempre fa el que creu que és correcte, però més tard s'adona
que per molt que faci el correcte les coses no li van bé i decideix
canviar de vida.
“Com podeu comprendre, era un bon moment per a fer balanç de la
meva vida i trobar que, fins aleshores, havia errat.”
L'amo de la casa, que resulta ser Calders. També es un personatge
rodó, primerament pensa com el lladre, però després s'hi deixa
convèncer i creu en la seva nova forma de veure el món.
“- Vinc amb vós!- vaig dir-li-. Em sabria molt de greu ésser víctima
d’una decisió tardana”
5. Feblesa de caràcter
Personatges
Secundaris:
El fill del lladre, que té 14 anys i fuig amb la minyona: “Un dia el meu fill
, que acabava de fer catorze anys, va fugir amb la minyona.”
La minyona que cuida el fill i fuig amb ell.
La dona del lladre que l'abandona deixant-li una carta: “Vaig trobar una
carta seva en la qual m’explicava que, cansada del meu ensopiment, se
n’anava a viure amb un senyor del tercer pis. ”
El veí del tercer, que és l’home amb fuig la dona: “se n’anava a viure
amb un senyor del tercer pis, que ell sí que era simpàtic i sabia viure.”
L'amic, que és el soci que li pren el negoci: “el meu amic del cor, valent-
se d’una maniobra comercial, me l’havia pres.”
El confessor, a qui el lladre li demana consell i li diu que tot és culpa
seva: “Sense pensar-s’hi gens em digué que tota la culpa era meva i em
va passar una penitència d’aquelles que et deixen baldat.”
El barri, que actua com a personatge col·lectiu: “quan jo passava pel
carrer, la gent es girava mirar-me i reia”
6. Feblesa de caràcter
Espai
L'espai majoritàriament transcorre a la casa del senyor Calders on
mantenen una llarga conversa, exactament al despatx, encara que al
principi l'amo és al dormitori.
“Va despertar-me un soroll que venia del meu despatx”
Temps
Implícit: l’acció s’inicia a mitjanit i transcorre una estona fins que
el lladre i l’amo decideixen marxar junts.
Explícit: temps contemporani a l’autor
7. Feblesa de caràcter
Tècniques de locució
Diàleg:
-Ep! Parlem-ne… - li vaig dir
-No cal. Jo us guanyo. Així calculant-ho a ull, pesouns quilograms
més que vós. Aquest avantatge natural m’estalvia tota mena
d’explicacions. Porteu armes?
-No.
-Raó de més
Narració:
“Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes
vegades, va despertar-me un soroll que venia del meui despatx”
8. Feblesa de caràcter
Elements absurd i l’imaginari
Com a elements absurd trobem que la reacció de l’amo de la casa al
topar el lladre. A aquest no li sobta trobar-se amb el lladre i voldrà
parlar amb el lladre per a que modifiqui la seva conducta. El lladre
sent llàstima per ell, ja que creu en la moral, fa que s’assegui i li
explica al senyor Calders el motiu pel qual es dedica a robar.
Desprès de explicar-li la història el senyor Calders vol marxar de casa
i se’n va amb el lladre. Es convenç de les paraules del lladre i decideix
marxar amb ell per a no cometre una errada i deixar passar aquesta
oportunitat.
9. Feblesa de caràcter
ENSENYAMENT MORAL
Es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana
plantejada amb una certa simpatia, però també d'una manera irònica.
Calders en aquest conte exagera irònicament les conseqüències que
pot portar el seguir una determinada moral al peu de la lletra.
La moralina que traiem desprès d’haver llegit el conte és que si ens
prenem una cosa molt seriosament és possible que els efectes siguin
contraproduents, és a dir, que per a dur una bona i feliç vida no cal
seguim sempre una moral que ens dicti el que hem de fer, sinó que
també ens deixem espai per gaudir de la vida, no obstant això,
sempre s'han de tenir uns principis bàsics.
11. Raspall
Argument
Aquest conte infantil explica la fantàstica història d’un nen i la seva mascota.
En Turc, un cadellet, es menja el barret del senyor Sala així que la senyora
Sala, farta del gos, reuneix a tota la família per a demanar-los el seu parer i,
finalment, decideixen que la noia casada del jardiner es farà càrrec del Turc.
Això provoca una gran tristesa al nen Sala que no sap què fer amb tot l’afecte
que l’absència del gos ha deixat vacant.
El nen prova de dedicar la seva estimació al canari de la seva tieta, al llum de
peu de la biblioteca, a una pilota de roba, a un manyoc de cordill, a una
baldufa americana, a una herba nova del jardí i a una canya llarga però no cap
d’aquests objectes no li serveix de res perquè la diferència entre aquests i un
gos és massa gran. El nen recorre tota la casa i a les golfes troba un vell
raspall i al passar la mà per damunt del pèl s’adona que fa el mateix efecte
que acariciar el llom d’un gos, així que decideix lligar-lo d’un cordill i fer-lo el
seu nou gos de raça estranya. A l’hora d’anar a dormir no el vol deixar sol i el
porta al llit per a que dormin junts. Llavors s’adona que el raspall està viu i li fa
carícies. El nen Sala li explica a la mare però se’n riu, aquest li explica al pare i
tampoc s’ho creu. Però, a la nit següent un crit del Raspall el desperta i sent la
veu del seu pare que demana socors. Un lladre intenta ferir el senyor Sala i el
Raspall el mossega fent així que marxi. Els pares, llavors, decideixen fer-li una
12. Raspall
Personatges
Principals:
El nen Sala, és el protagonista del conte que estarà molt trist per
l’absència del Turc i buscarà un substitut; al trobar el Raspall i veure
que té vida se sorprendrà però s’emocionarà i quan els seus pares no
li fan cas creu que tard o d’hora podran comprovar el que diu: “el nen
no va replicar, perquè ja sabia que la justícia sempre s’obre camí, i
esperava que , tard o d’hora, tothom podria comprovar que hi ha
coses que no fan riure tant com sembla.”
El Raspall, és un raspall vell que es trobava a les golfes però que es
converteix en gos: “el nen va adonar-se que el raspall irradiava calor
de vida, que es premia contra el seu cos cercant una carícia”.
13. Raspall
Personatges
Secundaris
El senyor Sala, és el pare del nen i amo del barret que en Turc es
menja. Al principi no es creurà el que el seu fill diu, però una nit serà
atacat per un lladre i el Raspall el salvarà, així que estarà tant agraït que
li farà un caseta.
La senyora Sala, és la mare del nen i qui decideix que la noia casada
del jardiner es farà càrrec del Turc. Al principi se’n riurà del seu fill: “no
siguis beneit i llença aquest andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir més
seny”.
El Turc, és el cadell de gos d’en nen Sala que es menja el barret del
senyor Sala: “El Turc- un cadell de gos- es va menjar el barret del senyor
Sala”.
La noia casada del jardiner serà la que es farà càrrec del Turc i se
l’endurà a casa seva.
14. Raspall
Espai
L’acció esdevé durant tot el conte a la casa dels senyors Sala. Es
diferencien diferents espais com l’habitació del nen, les golfes, el
menjador …
“En un racó de les golfes va trobar un raspall passat de moda”
Temps
Implícit l’acció transcorre en un parell o tres de dies, quan el
nen està sol sense el Turc i li busca un substitut fins que la policia
s’emporta el lladre.
“Va rendir-se de seguida i fou lliurat a la policia lligat de peus i
mans”
Explícit temps contemporani a l’autor
15. Raspall
Tècniques de locució
Diàleg:
“Mireu, mare –va dir-li-. He trobat un raspall que en realitat és un gos.
Es belluga, coneix la meva veu i porta puces.
La mare se’l va mirar sense deixar la feina i li respongué:
-No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de
tenir més seny.”
Narració:
“Va recórrer la casa de dalt a baix, regirà tots els armaris i tots els
calaixos i, finalment, en un racó de les golfes va trobar un gran
raspall passat de moda, definitivament bandejat de les necessitats de
la família. Aclucant els ulls, va passar-li la mà plana per damunt del
pèl, i és ben de debò que va fer-li l’efecte que acariciava el llom d’un
gos. Per ésser una primera prova va resultar tan bona, que el nen
Sala va creure que no li calia cercar més.”
16. Raspall
Elements absurds i l’imaginari
El nen prova de dedicar la seva estimació al canari de la
seva tieta, al llum de peu de la biblioteca, a una pilota de
roba, a un manyoc de cordill, a una baldufa americana, a
una herba nova del jardí i a una canya llarga.
El fet absurd que veiem en aquest conte és la
transformació d’un vell raspall en un gos per la il·lusió que
el nen té al haver trobat un nou company. Al principi al nen
li sobta aquest fet inesperat però està molt content.
17. Raspall
ENSENYAMENT MORAL
Pere Calders amb aquest conte infantil ens fa creure que tot és
possible. La moralina que traiem és que tot és possible si creiem
fermament en una cosa i ho desitgem molt.
La il·lusió és el que mou la vida. El desig del nen Sala per tenir
un altre company fa que el vell raspall arribi a cobrar vida i
esdevenir un gos.
Intenta donar una lliçó als adults, Calders esmenta que la
superioritat dels adults fa que aquests es creguin els més savis i
no siguin capaços de creure els nens perquè són molt innocents
i viuen en un món de fantasia.
19. Un crim
Argument
El narrador-personatge ens explica el perquè del seu crim i com va anar tot el
procés. Va succeir a Reus, al Teatre Principal, durant el segon entreacte de
l’obra teatral Amunt, germans. Els mossos d’Esquadra van facilitar dades als
diaris perquè donessin la informació en les seves publicacions.
Resulta que durant set anys ell havia tingut relacions formals amb una noia
de Reus. Aquella noia només tenia una parent, una tia vella que volia saber
quan es pensaven casar, que es deia senyora Purificació.
Tot seguit, explica com va anar l’assassinat i ho està explicant a la policia
quan s’està confessant. Van anar al teatre i abans de començar el tercer acte,
la víctima (la senyora Purificació) li va dir quelcom que va ser el fet definitiu
que el va fer decidir de matar-la. Però cal esmentar que, abans de marxar de
casa, havia agafat la destral. Es confessa i reconeix que quan un home de
bona mena arriba a matar, és que deu tenir les seves raons, al criminal nat,
tant li fa. Així,el seu advocat intenta exculpar-lo de la seva acció criminal. Ell
és un criminal honrat perquè en té motius.
Finalment, demana a la justícia que sigui absolt lliurement. El condemnen
només a pagar trenta pessetes per haver mancat una llei que fa referència a
l’espectacle públic. Aquell mateix vespre, ja corria pel carrer lliure, content de
saber que una conducta recta sempre té premi.
20. Un crim
Personatges
Principals
L’assassí, és de Barcelona i fa de narrador en primera persona Té una
relació amb una noia de Reus. Aquest explica que té la intenció de
casar-se quan el negoci d’olis vagi bé. Passen set anys i encara està
esperant per això la senyora Purificació no para de preguntar quan es
casaran i llavors la mata: “Explicaré amb quatre paraules el mòbil del
crim, per tal de dedicar més atenció al procés, que és el que em fa
quedar bé”
21. Un crim
Personatges
Secundaris
La senyora Purificació, és la víctima. És una senyora vella, tia
de la noia i molt estimada pel poble: “Una vella esberlada amb
una destral”
La noia de Reus, és la xicota de l’assassí i la neboda de la
víctima: “durant set anys havia tingut una relació formal amb una
noia de Reus, bonica i de bon veure”.
Els dos advocats dels jutjats, un és el que defensa l’assassí i
l’altre el vol condemnar.
El públic del teatre, està present a la sala dels jutjats.
La policia, porta el cas de l’assassinat.
22. Un crim
Espai
L’espai es redueix, essencialment, en dues escenes: el Teatre
Principal, on es representa l’obra Amunt, germans; i els jutjats. No
se'ns descriu ni l'hotel on s'allotja el narrador, ni el teatre ni la
ciutat de Reus.
Temps
Implícit: l’assassinat es du a terlme en una nit.
Explícit: temps contemporani a l’autor.
23. Un crim
Tècniques de locució
Descripció
“Ja se sap com és el negoci d’olis. S’ha d’anar amb peus de
plom, no es pot fer a la impensada i com més es deixa
madurar millor”.
Narració
“Em comdemnaren només a pagar trenta pessetes per
haver mnacat a no sé quina llei d’espectacles públics.Però
aquell mateix vespre ja era al carrer deixat anat, content de
saber que una conducta recta sempre té premi ”
24. Un crim
Elements absurd i l’imaginari
L’home talla per la meitat a la senyora Purificació amb una sola destral, fet
força irreal, ja que és impossible.
Trobem força irònica l’explicació que fa l’advocat defensor en què diu coses
com
ara “Imaginem l’acusat arribat a reus [...]. A cop calent, va i compra una
destral. Però és un home honest [...] i deixa la destral abandonada a
l’hotel”, o bé “És possible que [...] arribi a imaginar un acudit: <<La destral
no paga entrada. Que s’esbargeixi!>>”.
Amb tot això, hi ha tocs d’ironia exemplificats en el fet que per haver matat
una persona no és acusat per haver estat sempre una bona persona, però,
en canvi,
ha de pagar una indemnització de trenta pessetes per no respectar una llei,
aplicada als espectacles públics. Aquest és el fet més absurd d’aquest petit
conte de Calders. Ja que només pel motiu que té, que és que el caràcter
de la senyora Purificació el va fer cometre l’assassinat, és deixat en llibertat
el mateix vespre del judici.
25. Un crim
ENSENYAMENT MORAL
En aquest últim conte la vista judicial no serveix per a demostrar la
innocència d’un acusat-víctima ni per a demostrar la culpabilitat d’un
assassí, sinó per absoldre el criminal, amb la qual cosa, la moralitat final
pot concloure irònicament que “una conducte recta sempre té premi”. Les
al·legacions de l’advocat defensor distorsionen els arguments lògics.
Calders ens demostra que la llei és totalment arbitrària, i que, per tant, no
és sempre justa ja que cada cas és diferent i es jutja de manera diferent.
