sistema nerviós2

1. COORDINACIÓ: el sistemaCOORDINACIÓ: el sistema
nerviós i el sistema endocrínerviós i el sistema endocrí

2. • El sistema nerviós és, segurament, el més
complex de tots els sistemes de processament de
dades que hi ha en el món. El més perfecte dels
ordinadors no n’és sinó una imitació matussera.
• Només en 1 cm3
de cervell s’allotgen milions de
cèl·lules nervioses cadascuna de les quals està
connectada amb milers d’altres de semblants
formant una intricada xarxa.
• Els impulsos nerviosos circulen a una velocitat
extraordinària pels complicats camins formats per
aquestes cèl·lules, les neurones.
INTRODUCCIÓ

3. • Aquesta xarxa és la que permet que estiguis llegint
aquest power point, que entenguis una idea, que
l’aprenguis i la recordis. També fa possible la
percepció del teu entorn, el moviment del teu cos i
la coordinació de tots els teus actes.
• El sistema nerviós humà presenta un gran
desenvolupament de l’escorça cerebral, que dóna
accés a les funcions intel·lectuals.
INTRODUCCIÓ

4. • A més a més, quan neix l’infant, el seu
sistema nerviós no està completament
desenvolupat. És a partir de l’aprenentatge
que la persona aconsegueix l’adaptació a les
circumstàncies del medi ambient i
desenvolupa les aptituds pròpies de l’espècie
humana, com ara la intel·ligència, el judici i la
capacitat d’estimar.
INTRODUCCIÓ

5. • No tots els missatges que circulen d’una
banda a l’altra del cos són transmesos pel
sistema nerviós. També circulen per la
sang “missatges químics”, les hormones,
secretades per les glàndules que
pertanyen al sistema endocrí.
INTRODUCCIÓ

6. • La funció de relació. És la funció basada en la captació de les variacions del medi,
els anomenats estímuls, la seva avaluació i l'emissió de les respostes adequades.
• Sistemes i aparells implicats en la funció de relació. Són els següents:
• 1) Els receptors. Aquí estan inclosos els "òrgans dels sentits". Són òrgans en íntim
contacte amb el sistema nerviós. Per exemple els ulls, el nas, la llengua, etc.
• 2) El sistema nerviós. És el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, que és
el teixit format per les cèl·lules nervioses o neurones.
• 3) El sistema endocrí. És el format per les glàndules endocrines, és a dir
glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals provoquen
efectes concrets en la cèl·lules.
• 4) Els efectors. Són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes.
Aquestes poden ser de dos tipus: els moviments i les secrecions. Els tipus de
efectors són:
– L'aparell locomotor. És el constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular. Són
els responsables de realitzar els moviments.
– Les glàndules exocrines. Són les glàndules que segreguen substàncies a l'exterior, com
per exemple les sudorípares, o a l'interior de tub digestiu, com les glàndules gàstriques.

7. PÀGINA 386, llibre de text

8. El sistema nerviós
A travès dels sentits i altres receptors
interns es detecten els canvis que es
produeixen tant en l’interior del cos com en
l’ambient que l’envolta; el sistema nerviós
els processa, el·labora la resposta adient i
la transmet de forma immediata, mitjançant
impulsos nerviosos, a les diferents parts
del cos.

9. Les neurones i la
transmissió de l'impuls nerviós
• Les neurones són cèl·lules especialitzades en la
transmissió d'informació gràcies que la seva
membrana és capaç de generar febles corrents
elèctriques que avancen d'un extrem a l'altre, el
anomenat impuls nerviós.
• Les neurones que condueixen l'impuls nerviós
cap al sistema nerviós central es diuen
sensitives i les que el condueixen cap els
músculs i les glàndules s'anomenen motores

10. La neurona i els seus components

11. • Les neurones motores presenten un cos cel·lular (cos neuronal) en el
que hi ha el nucli i els orgànuls, una llarga prolongació anomenada axó i
nombroses petites prolongacions anomenades dendrites. Les neurones
sensitives presenten un cos neuronal i dos axons.

12. • L'axó també s'anomena fibra nerviosa. Pot està recobert per una sèrie de
cèl·lules que formen l'anomenada beina de mielina que és de color blanc.
Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del
sistema nerviós. Els cossos neuronals i els axons sense beina de mielina
formen l'anomenada substància gris.

14. Esquema de
l’anatomia del
sistema nerviós
Els nervis estan formats per un grup de
neurones que recorren juntes un trajecte
determinat, fora del sistema nerviós
central

15. El sistema nerviós central I. Components
•Mesencèfal
•Protuberància
•Bulb raquidi

16. El sistema nerviós central II. Esquema del components

17. El sistema nerviós central III. L’encèfal
Secció de l’encèfal
Secció del tronc encefàlic

22. El sistema nerviós central IV. La medul·la espinal
Substància gris
Substància
blanca
Nervi
raquidi
Protecció de la medul·la espinal
Secció transversal de la
medul·la espinal

23. El sistema nerviós perifèric

27. • El cervell és l’òrgan responsable de capacitats superiors
com la consciència de nosaltres mateixos, la memòria,
les sensacions (gana, set, o estats d’ànims), el
llenguatge, l’escriptura, la capacitat de llegir. Al cervell
arriben els impulsos generats en els receptors repartits
per tot el cos on es valora i es dona una ordre que arriba
a l’òrgan efector, que pot ser un múscul o una glàndula.
Funcionament del sistema nerviós

28. Àrees funcionals de l’escorça cerebral

29. • El cerebel té la funció de coordinar el
funcionament dels músculs per a que els
moviments no siguin bruscos sino suaus i
uniformes. També controla el to muscular i
col·labora per a que mantinguem
l’equilibri.
Funcionament del sistema nerviós

31. • Tronc encefàlic. D’ell surten la majoria
dels parells cranials i és el responsable de
regular la respiració i els batecs cardíacs, i
del control dels vasos sanguinis. També
és responsable dels reflexes vitals i
oculars i la masticació; a més a més
condiciona altres reflexos no tan vitals
com la tos, els esternuts, els vòmits, el
singlot o la deglució.
Funcionament del sistema nerviós

32. • La mèdula espinal rep informació de tot
el cos i la condueix fins al cervell i després
distribueix les ordres a travès dels nervis
espinals.
Funcionament del sistema nerviós

33. Funcionament del sistema nerviós

38. Malalties del sistema nerviós
Les conseqüències d’un accident vascular
poden ser varies: la pèrdua de sensibilitat,
debilitat o paràlisi en un braç, cama o part
del cos, pèrdua parcial de la visió o de la
audició, visió doble, mareig, llenguatge
iningeligible, afasia (pèrdua de la parla),
incontinència, transtorns de l’equilibri,
desmai o inclús el coma
(Ja sigui per obstrucció d’un vas sanguini o per hemorràgia a causa de
la ruptura d’aquest)

40. • Malaltia d'Alzheimer. És un trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible
que es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus
de memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a la incapacitat de
percebre tot el que succeeix. També s'anomena "demència pre-senil" ja que el
terme "demència senil" només s'utilitza per la que apareix a partir dels 80 anys.
• Epilèpsia. És un trastorn de la funció cerebral que provoca atacs breus consistents
en crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència i alteracions sensorials.
• Esclerosi múltiple. Consisteix en la destrucció de la beina de mielina que recobreix
els axons de les neurones a causa de un error del propi sistema immunològic del
pacient (malaltia autoimmune). A causa de això apareixen plaques disseminades en
tot el SNC. Els primers símptomes són: pèrdua de força, falta de sensibilitat i
dificultats per la coordinació dels moviments.
• Meningitis. És una infecció de les meninges que produeix febre alta, rigidesa del
clatell i dolor agut.
• Migranya. Aquesta malaltia consisteix en crisis repetides de mals de cap molt forts,
que generalment estan localitzats en la zona frontal i temporal. Solen estar
acompanyats de fotofobia, necessitat de silenci i en ocasions vòmits.
• Poliomielitis. És una infecció vírica contagiosa que produeix paràlisi i atròfia de les
extremitats.

41. Bibliografia
• Arturo Ortega i col. Tècniques bàsiques d’infermeria. Ed. Altamar.
Barcelona, 2006. (CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria)
• Núria Duran i col. Natura i ciència 3. Ed. Claret. Barcelona, 2002. (Àrea de
Ciències de la naturalesa, 2n cicle ESO)
• M.Luisa Coll i Amparo Mogollo. Atención sanitaria. Ed. Altamar. Barcelona,
2005. (CFGM Atención Sociosanitaria)
• http://www.xtec.es/~ajimeno/cn3eso/11relaciosn/11snervios.h
• http://www.puc.cl/sw_educ/anatnorm/arespirat/index.htm

42. HAS ESTAT ATENT/A A L’EXPOSICIÓ?
Si és que sí, no tindràs problema en contestar aquestes preguntes
• Classificació anatòmica dels components
del sistema nerviós central.
• Què és el que es coneix com a “ciàtica” i
com es produeix?

43. •Mesencèfal
•Protuberància
•Bulb raquidi

46. El sistema endocrí i les hormones

47. Òrgans del sistema endocrí

48. Glàndules endocrines i hormones
Tiroide
Tiroxina
Calcitonina
Escorça suprarenalAldosterona
Cortisol
Andrògens
Medul·la
suprarenal
Adrenalina
Noradrenalina
Ovaris
Estrògens
Progesterona
Testicles
Testosterona
Andrògens
Pàncrees
Insulina
Glucagó

49. El pàncrees. Emmagatzemament i utilització de la glucosa

50. Hipòfisi
Segrega hormones que estimulen altres glàndules endocrines:
 Hormona estimulant del tiroide.
 Adrenocorticotropa estimula l’escorça suprarenal.
 Hormona estimulant dels fol·lícles que estimulen els ovaris.
 Hormona luteinitzant que estimula els testicles.
Segrega hormones específiques:
 Hormona del creixement.
 Prolactina.
 Oxitocina.
 Antidiüdèrica.
 Hormona estimulant dels melanòcits.

51. Hipotàlem, Hipòfisi i les glàndules endocrines

52. Coordinació de les funcions de l’organisme

53. La diabetis
Vial d’administració d’insulina Autoadministració d’insulina