ÉS UN TREBALL DE MÚSICA PER A L'INSTITUT

1. 1.La música, un tipus d'art
La música ha estat un mitjà de comunicació molt utilitzat per la
humanitat des de temps antics. Amb l’ajut de la música s’han transmés
missatges molt diversos: religiosos, socials, polítics…
Hi ha músiques que per si mateixes ja comuniquen, diuen alguna cosa
especial. Una música, pot arribar a connectar amb cadascú de nosaltres
de diferents maneres: escoltant, ballant, tocant, cantant, compondre…
Escoltar: Tothom pot escoltar música, no cal preparació perfer­ho.
Quan s’escolta música és important fer­ho
d’una manera activa i no
deixar mai ques’esdevingui una música de fons que només serveix per
evitar el silenci.
Cantar: Des de molt antic la gent ha cantat per acompanyar­se
mentre
treballa, mentre es dutxa o senzillament per passar­ho
bé. A molta gent
li agrda cantar i s’agrupa en corals o en conjunts per passar­ho
bé
cantant junts.
Ballar: En jacimens arqueològics s’han trobat imatges que demostren
que les primeres civilitzacions ja coneixien la dansa. Avui dia hi ha balls
molt diferents: ballet, balls de saló, sardanes, balls populars,
dansa­jazz,
flamenc, sevillanes, ball de discoteca… Tothom pot
experimentar de plaer de ballar.
Tocar: Tothom pot aprendre a tocar un instrument: la guitarra, el piano
o els teclats, la flauta… Si es tenen coneixements musicals, els
resultats poden ser millors, però el més important és tenir una actitud de
millora constant.
Compondre: El màxim grau d’implicació artística musical es produeix
quan es crea música nova. Per fer­ho,
cal tenir un mínim de
coneixements musical. Actualment, les noves tecnologies faciliten molt
aquesta feina.

2. 2. Èpoques de la història de la
música
A través dels segles la humanitat ha experimentat una gran quantitat de
canvis que han quedat reflectits en les diferents arts figuratives (pintura,
escultura, arquitectura). Gràcies a aquestes manifestacions artístiques
sabem, avui dia, que la gent ha vestit de maneres diferents, s'ha
expressat amb llenguatges diferents i ha variat els seus gustos estètics.
La música, així com la cultura en general i la societat, també ha anat
evolucionant en el decurs dels segles.
A continuació trobaràs els diferents períodes en què s'acostuma a
classificar la història de la música, i la seva durada aproximada:
PREHISTÒRIA: 4.000.000 – 4000 a.C
EDAT ANTIGA: 4000 a.c – segle V
EDAT MITJANA: segle V – 1/2 segle XV
EDAT MODERNA: Renaixement: 1/2 segle XV – segle XVI
Barroc: Segle XVII
Classicisme: Segle XVI
EDAT CONTEMPORÀNIA: Classicisme: Segle XVI
Romanticisme: Segle XIX
Segles XX i XXI: Segle XXI

3. 3. ELEMENTS DEL LLENGUATGE
MUSICAL: COM IDENTIFICAR
L'ESTIL I L'ÈPOCA D'UNA MÚSICA
Ja saps de cursos anteriors que els elements bàsics del llenguatge
musical són el ritme, la melodia i l'haromonia. Un altre element molt
important i que els engloba tots tres és la textura. Abans d'estudiar com
han evolucionat a través de la història, recordarem com es defineix
cada element i quins conceptes musicals engloba.
RITME: El ritme és l'element de la música que resulta de combinar les
durades dels sons. Engloba els conceptes de pulsació, compàs, tempo,
figures, silencis, polirítmia...
MELODIA: La melodia és una succesió de sonsque té sentit per a qui
l'ha creada. Per la manera com s'escriu, es diu que la melodia és el
component horitzontal de la música. Engloba els conceptes de línia
melodica (conjunta, amb salts, mixta), àmbit, estructura, escala (major,
menor), tonalitat...
HARMONIA: L'harmonia és l'element que es produeix quan sonen
alhora diferents sons. Per la manera com s'escriu, es diu que l'harmonia
és el component vertical de la música. Engloba els conceptes d'acord,
arpegi, funcions tonals (tònica, dominant)...
TEXTURA: La textura és un element que reuneix els tres anteriors. Es
defineix com la manera com es combinen melodia, ritme i harmonia per
formar una obra musical. Engloba els conceptes monodia (o
monofonia), polifonia, homofonia, contrapunt, melodia acompanyada...
A més del ritme, la melodia, l'harmonia i la textura d'una obra, també pot
servir fixar­te
en el seu timbre (tipus de veus o d'instruments).
Cada època de la història ha anat descubrint i elaborant noves formes
musicals.
Cada obra musical es classifica en un gènere determinat segons el seu
contingut, la intenció del compositor o la finalitat que té la peça.

4. 4. LA MÚSICA ABANS DE L'EDAT
MITJANA
Ara ens fixarem breument en com era la música a les etapes més
antigues de la humanitat.
4.1 LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA
PREHISTÒRIA
4.000.000 d'anys 4000 a.C
Primers homínids Invenció de l'escriptura
D'aquest període tan llarg, no hi ha cap testimoni escrit que ens expliqui
com eren les societats que hi van viure. Per poder­les
conèixer hem
d'estudiar les restes materials que hens han arribat (eines, estris
diversos, pintures, tombes...)
Entre les restes prehistòriques que s'han conservat, n'hi ha que
semblen realment instruments musicals, amb aparença de xiulets d'os,
raspadors, arcs musicals, corns fet amb una banya, bastons per
entrexocar... Però també pot ser que aquesta hipòtesi no fos certa.
Un altre testimoni important de la Prehistòria són les pintures que s'han
conservat a les parets d'algunes coves.
La informació que ens donen les restes conservades és, com has vist,
molt escassa. Sabem que totes les cultures de la humanitat, fins i tot les
menys desenvolupades tecnològicament, han utilitzat i utilitzen la
música vocal i instrumental. A la Prehistòria, la música devia ser­hi
present en una forma més o menys elaborada, possiblement
relacionada amb la religió i la màgia o potser amb una finalitat de
distracció i plaer.

5. 4.2 LA MÚSICA A L'EDAT ANTIGA
La invenció de l'escriptura marca la fi de la Prehistòria i l'inici d'una nova
època: l'Edat Antiga. Cronològicament, aques període es troba entre la
Prehistòria i l'Edat Mitjana. En dates, comprèn aproximadament des del
4000 a.C fins al segle V d.C
EDAT ANTIGA
4000 a.C segle V d.C
Invenció de l'escriptura Inici de l'Edat Mitjana
Durant l'Edat Antiga sorgeixen diverses cultures importants, com són
Egipte, Mesopotàmia, Israel, Grècia i Roma, entre altres.
La música grega i romana van influir poderosament en la formació de la
música medieval.
Per als grecs, la música era una art que tenia origen diví, com demostra
el fet que el seu propi nom deriva de la paraula musa.
La música grega era monòdica. A les interpretacions de conjunt, tots els
músics tocaven la mateixa melodia. Es practicava molt la improvació.
L’Epitafi de Seikilos és un cas únic i privilegiat en el qual s’indiquen
només notes sinó també les durades (amb ratlles) i els accents
musicals (amb punts). S’ha conservat de forma íntegra en una estela
funerària.
Alguns filòsofs com Plató i Aristòtil (segles V­IV
a.C) afirmaven que la
música podia representar diferents estats d’ànim, per això, tenia la
capacitat de modificar els sentiments de les persones. Segons el tipus
de música que escoltès, una persona podia ser bona o dolenta.
Alguns estudiosos de la música es van ocupar d’investigar les notes, els
intervals i les escales. Pitàgores (segle VI a.C) va ser el primer que va
reconèixer que molts elements de la música (les altures i les durades,
per exemple) es poden expressar perfectament amb números, i per això
tenen una relació molt estreta amb les matemàtiques. Aristoxen (segle
IV a.C) va escriure un tractat on exposava el sistema dels modes grecs
(escales).
L’orgue hidràulic és un intrument d’intervenció recent que no faltaven
en els cors i orquestres a l’Antiga Roma.
El fragment musical conservat és un vers d’una obra teatral de Terenci.