Instal·lacions d’un habitatge

10,974 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
10,974
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,445
Actions
Shares
0
Downloads
92
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Instal·lacions d’un habitatge

  1. 1. IES CAP DE LLEVANT DEPARTAMENT DETECNOLOGIA 2009-2010
  2. 2. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA SANITÀRIA INSTAL·LACIÓ D’EVACUACIÓ D’AIGÜES INSTAL·LACIÓ DE GAS INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ INSTAL·LACIÓ DETELECOMUNICACIONS ALTRES INSTAL·LACIONS ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA
  3. 3. Instal·lacions d’un habitatge
  4. 4.  Abans de conèixer els elements de la instal·lació elèctrica d’un habitatge estudiarem com es produeix, es transporta i es distribueix l’electricitat.
  5. 5.  Central tèrmica  Central nuclear  Central hidroelèctrica  Central solar tèrmica  Central solar fotovoltaica  Central eòlica  Central mareomotriu  Central geotèrmica  Central de biomassa
  6. 6.  Central tèrmica
  7. 7.  Central nuclear
  8. 8.  Central hidroelèctrica
  9. 9.  Central solar tèrmica
  10. 10.  Central solar fotovoltaica
  11. 11.  Central eòlica
  12. 12.  Central mareomotriu
  13. 13.  Central geotèrmica
  14. 14.  Central de biomassa
  15. 15. 400.000 V a 30.000 V Red de MT 30.000 a 1000 V 230V/380V Corrent altern 230V a 50Hz XARXA DE DISTRIBUCIÓ I TRANSPORT
  16. 16.  Per poder canviar la tensió de l’electricitat emprem els transformadors. Un transformador consisteix en dues bobines que envolten un nucli format per un material ferromagnètic. La tensió de sortida serà n vegades la d’entrada de manera que n és la relació entre les voltes del dos bobinats.
  17. 17.  Elevem la tensió per transportar l’electricitat amb una intensitat menor i així disminuir les pèrdues d'energia en forma de calor. (els cables s’escalfen per efecte Joule) transformadors
  18. 18.  A Menorca ens subministren quatre estacions elèctriques:  Una central tèrmica (de fueloil) a Maó.  Dues centrals tèrmiques de gasoil i gas natural a Son Reus i Cas Tresorer respectivament. La distribució es fa a través de cable submarí).  Una central tèrmica a Es Murterar La distribució es fa a través de cable submarí.  Hi ha un projecte en marxa que connectaràValència (Sagunt) amb Santa Ponça (Calvià)  I COM ENS ARRIBA I ES DISTRIBUEIX AQUESTA ELECTRICITAT? GOOGLE EARTH
  19. 19. Planta de producció d’energia eòlica d’Es Milà MOODLE: Activitat - Treball de recerca sobre " Parc eòlic Es Milà"
  20. 20. Planta de producció d’energia eòlica d’Es Milà Any Producció elèctrica (kWh) 2004 3.732.841 2005 5.429.653 2006 5.877.387 2007 5.651.433 2008 5.467.687 2009 5.498.432 El consumo medio por hogar es de 363.5 kWh al mes, según el Ministerio de Medio Ambiente (año 2007)
  21. 21.  Els reglaments elèctrics regulen el gruix dels fils segons l’intensitat que hagin de soportar. Segons la funció del cable tenen colors diferents: - Fase: marró, gris o negre - Neutre: blau - Terra: ratlles verdes i grogues (evita que el corrent elèctric surti del circuit a través d’una persona o electrodomèstic
  22. 22.  Els elements de la instal·lació exterior són el comptador elèctric i el fusible de protecció de la xarxa elèctrica pública
  23. 23.  El quadre elèctric el formen: ◦ Interruptor diferencial: s’encarrega de protegir les persones de possibles derivacions a terra. (funcionament) ◦ Interruptors automàtics parcials (PIA): van associats a alguns circuits de la casa (cuina, làmpares, …). Protegeix la instal·lació elèctrica de curtcircuits, escalfaments,... ◦ Interruptor general automàtic (IGA): vigila que la intensitat que circula pel circuit no superi un valor determinat. ◦ Interruptor de control de potència (ICP): limita el consum màxim de l’habitatge.
  24. 24. Esquema unifilar d’un habitatge
  25. 25. Distribució interior
  26. 26. Circuits interiors
  27. 27. Detall instal·lació simple y commutació
  28. 28. Plànols d’una instal·lació elèctrica domèstica Pràctica: anàlisi plano vivenda alumne
  29. 29. Zones de seguretat a cuines i banys
  30. 30. ◦ Clase O : Aïllament funcional, no existeix mecanisme d’unió de la masa a terra. ◦ Clase I: Unió a terra de la masa. ◦ Clase II: Segón aïllament reforçat. Separació física entre masa i parts actives. ◦ Clase IV: Alimentació a tensions de seguretat.
  31. 31.  Mantenir en bon estat la instal·lació  No connectar aparells mullats  Desconnectar l’interruptor general abans de manipular la instal·lació  Desendollar els aparells abans de manipular-los  No tocar a la persona en cas d’electrocució, desconnectar primer l’interruptor general  Avisar immediatament el metge
  32. 32. SIMULADOR DEL CONSUMO ELÉCTRICO DE UNA VIVIENDA
  33. 33. Instal·lacions d’un habitatge
  34. 34. http://www.tecno12-18.com/cat/mud/aigua/aigua.asp
  35. 35. Plànols d’una instal·lació aigua domèstica Pràctica: anàlisi plano vivenda alumne
  36. 36. Instal·lacions d’un habitatge
  37. 37. Instal·lacions d’un habitatge
  38. 38. Per tal que ens fem una idea del que és un gasoducte: Gasoducto de Noruega GASEODUCTE MEDGAZ
  39. 39.  1.Butà:  es pot col·locar dins dels habitatges.  Si es superen 50º augmenta la pressió de la bombona i és perillós  Liqua a 0º C  2. Propà:  No es pot col·locar dins dels habitatges  Més adequat que el butà per zones fredes  Liqua a -44ºC  3. Gas natural:  No requereix emmagatzematge
  40. 40.  Les instalacións interiors poden ser de gas canalitzat o amb bombona
  41. 41.  El gas es fa servir per: tenir aigua calenta, cuinar i tenir calefacció.
  42. 42.  El gas es fa servir per: tenir aigua calenta, cuinar i tenir calefacció. http://www.tecno12-18.com/cat/mud/gas/gas.asp?link=&lengua=
  43. 43. 1. Revisar la instal·lació cada 4 o 5 anys 2. Substituir els elements abans que caduquin (les gomes caduquen cada 5 anys i els pot canviar l’usuari) 3. Vigilar que les reixetes estiguin sempre netes 4. Mirar que les conduccions no estiguin prop d’una font de calor 5. Mirar que la combustió sigui òptima: la flama ha de ser blava (mai groga), no ha de fer renou i ha de ser estable.
  44. 44.  http://portal.gasnatural.com/servlet/ContentServer?gnpage=1-1- 1&centralassetname=1-1-1-1-3-0-0 1. L’empresa instal·ladora la revisa cada 5 anys 2. Revisar el color de la flama (ha de ser blau) 3. Si la base de les cassoles es tinta de negre significa que la flama no combustiona be. 4. Mantenir la ventilació neta 5. Tancar la clau de pas si l’absència és llarga 6. Si fa olor a gas: 1. Obrir finestres 2. Tancar la clau de pas 3. No apagar ni encendre cap interruptor 4. No fumar ni encendre llumins
  45. 45. Instal·lacions d’un habitatge (Calefacció i Aire Condicionat)
  46. 46. Els components de la instal·lació són: Caldera individual o col·lectiva (gas, gasoil o electricitat) Circuit de distribució (tubs d’aigua) Radiadors (claus de pas i purgadors) Termostat
  47. 47. El termostat bimetàl·lic és la unió de dues làmines de metall amb coeficients de dilatació diferents (coure + ferro) Quan augmenta la temperatura Quan baixa la temperatura
  48. 48. Terra radiant: canonades d’aigua calenta davall del sòl. És la calor més sana. Cal aixecar el terra per instal·lar-la i reparar-la Paret i sostre radiant: ídem terra radiant
  49. 49. Bomba de calor: és un sistema de calefacció a l’hivern i de refrigeració a l’estiu ja que el seu funcionament és reversible. Els seus components són: •Compressor •Condensador •Vàlvula de retenció •Evaporador
  50. 50. El compressor envia gas a gran pressió cap al condensador que el converteix en líquid donant calor a la sala a escalfar. Posteriorment el líquid es despressuritza a la vàlvula de retenció i arriba a l’evaporador, a on es converteix de nou en gas agafant calor de l’exterior FUNCIONAMENT
  51. 51. La bomba de calor és un sistema de calefacció a l’hivern i de refrigeració a l’estiu ja que el seu funcionament és reversible. Per poder fer això només cal invertir el sentit de circulació del gas dins el circuit; això es fa mitjançant una vàlvula de 4 vies.
  52. 52. Instal·lacions d’un habitatge
  53. 53. ICT: Instal·lacions Comuns de Telecomunicacions
  54. 54. Instal·lació de telefonia
  55. 55. Elements d’una instal·lació de telefonia
  56. 56. Esquema de la instal·lació
  57. 57. Elements d’una instal·lació de rtv terrena i per satèl·lit
  58. 58. Instal·lació d’una LAN
  59. 59. Elements
  60. 60. connexió dels parells
  61. 61. Instal·lacions d’un habitatge
  62. 62.  Gestió del consum energètic: il·luminació, climatització, control d'instal·lacions, control de fugues d’aigua i gas,... INSTAL·LACIÓ DOMÒTICA  Seguretat: detecció presència, control d'accessos, cctv, control de fums,... SEGURETAT  Confort: electrodomèstics, jardí, control persianes, control bústia, videoporter,condicionament d’espais,... CUINA DOMÒTICA  Comunicacions: telefonia, accés Internet, emergències,... COMUNICACIONS  Oci: fil musical,TV, vídeo, multimèdia,...
  63. 63. INSTAL·LACIÓ DOMÒTICA
  64. 64.  Utilitza la xarxa elèctrica com a mitjà de transmissió.  És necessari un identificador de xarxa per evitar que siguin emprades per altre usuari.  Serveix per transmetre senyals de vídeo, televisió, música i Internet  També s’utilitza en habitatges domòtics (intel·ligents)  Necessita un mòdem PLC POWER LINE COMUNICATIONS (PLC)
  65. 65. Instal·lacions d’un habitatge
  66. 66. L’arquitectura bioclimàtica cerca aconseguir, de forma natural, que els habitatges tinguin el major confort tèrmic amb el menor consum energètic possible. A l’hora de dissenyar un habitatge bioclimàtic, en primer lloc serà necessari estudiar:  Ubicació i orientació de la casa:  Distribució: finestres grans al sud y petites al nord  Materials a utilitzar: potenciar aïllament tèrmic i acústic  Colors: (blanc aAndalusia – fosc al nord d’Espanya)  Utilització d’energies renovables  Evitar al màxim l’impacte ambiental: materials que generin pocs residus, es puguin reciclar o reutilitzar i consumeixin poca energia a la seva fabricació, transport i col·locació. (Ex. Complex turístic Binisafuller) HABITATGE BIOCLIMÀTIC

×