3. La sociologia s’ocupa de la societat humana, és a dir, l’ésser humà en tant que s’associa, s’agrupa i crea institucions socials. La sociologia no pretén transformar la realitat social sinó fer-la comprensible.
4. La feina del sociòleg té com a objecte conèixer el conjunt de relacions que es donen en el si de la societat. “La seva feina és com una mena de servei d’informació de caràcter públic, preocupat pels problemes col·lectius i individuals, i per les grans tendències estructurals subjacents als uns i als altres...” (MILLS, 1987)
5. S’anomena ciències socials el conjunt de matèries que tenen per objecte d’estudi els fenòmens socials des d’una perspectiva científica. Ciències socials:
6. economia S’ocupa d’administrar racionalment els recursos entre els membres de la societat humana però també ha d’estudiar el comportament de la col·lectivitat humana en l’aprofitament, lluites per l’escassetat, classes socials...
7. demografia És la ciència que estudia la població. Ha de tenir en compte factors econòmics, geogràfics, històrics, psicològics i socials. L’ha d’estudiar des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.
8. lingüística La llengua és el vehicle d’accés a molts coneixements. Aporta a la sociologia la constatació de que el llenguatge té un paper fonamental en la construcció de la societat.
9. Ciència politica La politica enllaça amb la sociologia perquè les institucions, organismes o instàncies de poder són el resultat de la interacció humana, que les ha creat i les perpetua.
10. Antropologia cultural Estudia petites comunitats relativament homogènies mentre que la sociologia té per objecte l’estudi de comunitats més heterogènies i complexes. Tant una com l’altra centren la seva investigació, d’una banda, en l’estudi de l’estructura social en general i en cadascun dels elements o parts que la componen i, de l’altra, en l’anàlisi del funcionament de les societats actuals.
11. Psicologia social S’ocupa del comportament de la persona en la mesura que és influenciat pel seu context social i cultural.
12. història La història és tan antiga com l’escriptura. La sociologia va aparèixer al segle XIX. La història té com a objecte d’estudi les accions humanes concretes, anteriors al present mentre que la sociologia s’ocupa d’accions socials en abstracte.
13. La tasca del sociòleg es creua amb la dels economistes, psicòlegs, historiadors, especialistes en ciència política, etc ja que tots estudien el mateix però des de perspectives diferents.
14. Segons Randall Collins, les preguntes que fan de la sociologia una matèria diferent de les altres ciències socials haurien de ser les següents: Què fa que els individus es mantinguin cohesionats, malgrat les seves relacions tinguin un caràcter conflictiu? Quins són els mecanismes per mitjà dels quals els individus donen sentit a les seves experiències socials? Quins són els fonaments no racionals (emocionals, de confiança, de pertinença, de solidaritat...) que expliquen la racionalitat humana i la capacitat per viure de manera organitzada en societat?
16. Inicis de la sociologia Quan va iniciar-se la sociologia el mètode científic gaudia d’una gran acceptació. Es parla d’un modus de fer sociològic. Aquest afirma que la sociologia és una ciència i que, com a tal,ha de ser objectiva, empírica, teòrica i acumulativa.
17.
18.
19. Crítica. No en té prou amb respostes que puguin semblar evidents a primer cop d’ull.
20. Desenmascaradora. Vol penetrar en l’estructura interna de la societat i intenta mostrar el paper que interpretem en la mateixa.
21. Relativitzadora. Tenim la concepció de la societat perquè la nostra cultura ha condicionat les nostres idees.
